Bazar Muntaner

Anuncio
BELLPUI
ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR
Redacción
San
y
Administración:
Salvador,
2
-
Arta
Director:
II é p o c a - A ñ o X I - N ú m . 2 1
Juan Servera
Arta, D i c i e m b r e d e 1 9 7 0
Riera
A i x i
E
con el Sr. Párroco
N el presente número de BELLPUIG dedicado
a las obras de San Salvador nos pareció oportuno
hacer unas preguntas al Sr. Párroco ya que él,
como principal responsable, lleva muy metido en
su ser todo lo relacionado con nuestro Santuario.
—Sr. Párroco ¿Satisfecho de lo hasta ahora
conseguido.
—Pues sí, francamente satisfecho.
—¿Cuántos meses hace que principiaron las obras?
—Las obras se han realizado en dos etapas. La primera dio
comiendo el *J de Julio del pasado año y terminó en Diciembre.
La segunda etapa comenzó el 25 de Mayo de este año y todavía
estamos en ella. Por lo tanto llevamos en obras un año largo.
—Don Juan: En BELLPUIG todos los meses Vd. da cuenta
de donativos y gastos. Algunos se preguntan: esta expresión «facturas pagadas hasta la fechan ¿indica que Vd. ha contado con dinero para pagar dichas facturas o tiene hecho algun empréstito?
—Francamente no sabía que alguien pudiera tener tales dudas.
Sencillamente hasta ahora, gracias a la Virgen y a la generosidad
de tantas personas de buena voluntad, he podido pagar todas las
facturas sin empréstitos de ninguna clase. O sea que, hasta la fecha,
no debemos ni un céntimo a nadie. Yo a esto lo llamo un milagro
de la Virgen, ya que habrá sido ella la que habrá movido el corazón
de tantas personas como nos han ayudado.
Por lo demás las aportaciones han llegado de todos los sitios
donde viven artanenses. No es exagerado afirmar que el Santuario
de San Salvador es el Casal común de todo hijo de Arta. Para solo
citar un ejemplo ¿No es profundamente simpático, en su misma
sencillez, este gesto, repetido por dos años, de la colonia artanense
de Palma que, después de su fiesta anual en San Jaime, nos manda
lo recaudado para invertirlo en las obras?
—Sr. Párraco ¿esperaba Vd. que las cosas ocurrieran como
hasta ahora?
—Hablando con toda franqueza yo siempre he tenido gran confianza en el pueblo y, hasta hoy, jamás me sentí defraudado. A
pesar de ciertas posibles críticas e incomprensiones, existe mucha
seriedad y honradez en el pueblo.
—Acabamos de visitar el Santuario y, si bien no es exagerado
afirmar que lo realizado hasta ahora es mucho y queda bien, pero
todavía falta bastante. ¿Cómo piensa resolverlo?
—Pues como se ha hecho hasta hoy. Yo no cuento, después de
Dios, sino con la buena voluntad del pueblo. Pero si hemos hecho
lo más ¿no haremos lo menos? Lo que sí quiero que sepan todos
es que me siento profundamente obligado a dejar el Santuario lo
mejor posible. Cosa, por lo demás, que realizo con gran ilusión.
Tratándose de la Virgen de San Salvador soy un artanense más y
de los de primera línea.
Hasta aquí el Sr. Ecónomo. Ahora somos nosotros, todos los
artanenses amantes de la Virgen, quienes tenemos la palabra. Y
nuestra actitud, creemos, no puede ser más que una: generosidad.
c i n d m • ••
( E x - 3 0 días e n Arta)
Cric-Crac. Chip, chip, chip. B e e e e é é é .
Rap, tracatrac. Puf.
Aclaración; Ruido d e cascaras d e pipas, d e patatas
llora.
"Chlips". U n n i ñ o
U n a silla,
perdonen,
que
butaca
ro-
ta... Y de fondo a todo ello una suave
música que corresponde
que
cualquiera,
hace
a una película
d o s o m á s años,
tuvo ocasión d e presenciar en cualquier
p u e b l o d e p o r ahí.
Con
este
número,
BELLPUIG
rinde
h o m e n a j e al Santuario d e S a n S a l v a d o r .
Desde
estas líneas quisiéramos
merecido
unimos
también
a este
creemos
que como mejor podemos ha-
cerlo e s diciendo
Insistencia:
homenaje,
esto:
¡Luz
e n la bonita
esca-
l e r a q u e c o n d u c e al S a n t u a r i o !
Ruego:
¡Un poco m á s d e
No es un jugador
Inconformismo:
colaborará
vigilancia'.
infantil.
El ayuntamiento
económicamente
en la
SANCHO
¿no
res-
tauración d e l Santuario?
Y que pasen todos Vds. unas
fiestas
de
felices
Navidad.
SUGJ
ALMACÉN DE MUEBLES
Bazar Muntaner
General Goded, 28
Capdepera
Muebles de lujo,
Metálicos,
De
ofiicitia,
D e bar,
de cocina, y Auxiliares.
Cortinajes y otros objetos
interesantes.
Presupuestos
para
Hoteles y Apartamentos
CARRIO
y
D i c i e m b r e 1970
BELLPUIG
Solta de pensament en contemplar el pujol
Dedicat
sentint
a la M a r e - d e - D é u
la seva
feblesa,
de Sant
cerquen
per un
e r a i n o era...
Es llei d e vida:
Erem u n s infants. D e d o s e n d o s pu-
gran. Lentament
dalt
íntims
secrets.
b e v í e m pantaixosos d e l'aigua d e l p o u .
forces
l'atreuen
I jugàvem
vol
jàvem
els graons d e l'escala. Allà
a l'ombra d e l santuari,
que la madona o e l municipal
fins
tallaven
tendror
el santuari,
rebent
la
signa dels nostres majors; i baix
muràvem:
" A v e , ave, Maria,
deueta d e Sant
Allà
i
mur-
mare-de-
el fons
s'ha d e fer
e l s m ó n s li o b r e n e l s
D e l'univers
totes
c a p a si. El
tot. Es disputen
els poders
d e l'aire,
les
jovencell
la
seva
del bé i
l'envolten, n o posant atenció als camins
per on passa, e s fa endins i endins
a
que
perdres
dins
u n bosc
de
fins
fantasies
dúiem,
la
baixàvem
arreu repetia:
gat p r o c u r a q u e m a i n o s'acabi
d e tot
el plany, q u e si s'assecava, duria la mort.
Mentre quedi u n a llàgrima, hi ha esperança; m e n t r e
la mare
plorí, hi haurà
llàgrimes.
vent. I la boca sàvia s e g u e i x
pocs
costa,
anys
inno-
al fogar.
"Si no u s feis
n o entrareu,
lor q u e s e m b r a e l pecat. M e n t r e s t a n t la
l'espai. E l s sentits, f i n e s t r e s
en silenci
Erem u n s infants. M e s la boca
fants,
N o m é s v e el Salvador quan h o m el d e sitja. I e l d e s i g r e n e i x a r i t m e d e l d o -
D a m u n t el pujol, el vell santuari sos-
c e n t s p a n d i l l e s . I, arribats al p o b l e , portàvem la joia d e l fogar
mentre
tén a m b f e r m e s a la forta envestida del
l'ànima,
s'omplen
obertes de
d e no-res;
sona que
hi
que
gemecs i queixes, el cor fermat,
dedins s'asseca la font d e l plorar.
missatge, e l f u m q u e atabaca i emboira
te sona el corn d e l caçador. E l contrast
dels
mà, abandonats al propi voler, sacs de
tat, e l crider q u e e i x o r d a , la m ú s i c a s e n s
a p o c a p o c , m é s tard havia d e brostar.
a m b la lleugeresa
a aquells que,
fantasies
paraules q u e s e n s e dir deia; llavor que,
I
també
alimentaven
Ella, p e r part
sembrava
Dedicat
m a r e , p e l s e u c o m p t e i risc, quasi d'ama-
buides: el renou dels cotxes, la veloci-
històries,
heroïnes
bells somnis d'infantesa.
seva, dins
con-
Salvador...".
li c o n t à v e m
d'herois
l'infant
Atret tan sols per l e s meravelles qu«
Mai n o e n s n ' a n à v e m s e n s entrar u n
dins
saber-ho
de creure.
s'entenen. S o m c o m orfes deixats de
del mal.
les nostres ninades.
ratet
n o vull deixar-hi
Salvador.
II. — E L C O R N D E L C A Ç A D O R
I. — E L F O G A R D E L A M A R E
Això
Salvador e n la qual
i sospiren
d e l'aigua
callada,
el
d'ocells, respir d e l e s flors, e l f o c plaent
de
del
la llar t r a n q u i l l a i e l b e s d e l a m a r e
abans de dormir.
III. — L A P R E G A R I A
Havent tastat el gust d e l no-res, c o m
el p r i m e r pare la corcor d e l fruit, l'home
es troba p r o m p t a m e n t
tancat,
instal·lat
d e l'oblit, i h a p e r d u t a l r e c o r d i l ' e n y o r
dins l a fosca p r e s ó q u e e l l m a t e i x basti.
de la mare. E s d e v e n i m
D i n s e l r e g n e c o n f ú s d e la n i t s'adona
eixam
d'abeller
amb reina morta, ramat d'ovelles
sense
pastor, q u e elles a m b elles confuses n o
Cel".
no, al r e g n e d e l cel".
xiular
Entretant h a caigut l e n t a m e n t la llosa
sàvia
com m-
n o , al r e g n e
manca
repetint:
"Si n o u s f e i s c o m i n f a n t s , n o e n t r a r e u ,
que e n lloc d e veritat h a posat mentida
per tot arreu; e l s bells somnis
d'infant
han tornat s o m n i s foscos, i ja n o pensa
en la r e g i ó d e l'aire, n i e n e l s cimals altíssims, ni e n lo profund d e l mar; no-
MODERNO.. SEGURO... DEFINITIVO!
m é s s a p parlar d e l'estreta cambra a m b
amples reixats.
Mes
d e l sòtil
llàgrimes,
i
ragen
l'home
una, dues,
ajagut
tres
por plorar
i pregar; d e sobte recorda la mare q u e
espera a la vora d e l foc, anys i m é s anys.
DISTRIBUIDOR
COMERCIAL
SANSALONI
Recta 2
ARTA
I, a m b v e u s u p l i c a n t i p l o r o s a , d i u :
"Recorda't d e m i , enfosquit i oblidat
de la llum, privat d e cercar e l m a r , d e
c ó r r e r p e l c a m p , d e v o l a r p e r l'aire, d e
venir a veure't. P e n s a e n allò que, petit,
jo et cantava:
Si j o d e t u n o e m record,
recorda-te'n t u d e m i .
Tu n o ets c o m jo, i m ' é s u n consol.
T'has g u a r d a t
pura p e l poder de Déu.
D'aquesta manera, ets d e tots els pobres
e l n i u d ' e s p e r a n ç a . F é s q u e e n m i s'imiti
lo q u e e n t u s'ha f e t . I, si l a font d'aigua
j a sTia e m b r u t i d a , f é s q u e l e s l l à g r i m e s
MPI
Compañía de Inversiones, S. A.
CONOZCA
LA
OBRA
OCULTA
DE
SU
DINERO
El Fondo de Inversiones M P I , en un fondo sectorial que garantiza
un crecimiento mínimo anual del 13 por ciento.
Inversiones al contado o por mensualidades.
Consulte a nuestro asesor de ¡versiones en Arta
Oon Miguel Morey S u r e d a . - Calle A i x a , n.° 3
Delegación en Palma: Edificio España, 2.° A y C - Plaza Olivar, s/n - TI. 21 0 3 16
Domicilio Social: Avenida. Generalísimo Franco, 463 bis - TI. 2398800-03-05
Barcelona - 11
em tornin net.
Aixeca'm l'ànima, n o quedi closa dins
aquest m ó n . Forma dins m i a m b l e s t e ves m a n s u n cor purificat i net, i ensenyaré e l s pecadors a trobar e l camí d e la
vida, q u e t u e m mostraràs, aquest camí
bell q u e n o m Maria, Maria, Maria".
Finida la pregària, el cor e s descarregà. Era el miracle.
L ' à n g e l r o m p é e l s r e i x a t s , e n t r à , i va
tocar l'home dient-li:
"Aixecat i menja, q u e u n a llarga caminada t'espera".
Camina,
caminaràs,
i c a p envant
faràs..
JOELL
te
261
D i c i e m b r e 1970
BELLPUIG
N O T I C I A R I O
L O C A L
INVIERNO
¡La n o m e n c l a t u r a v o l g a r n o h a b l a d e o t o ñ o . A l a p a r e c e r l o s p r i m e r o s f r í o s , d e c i m o s : "Ha l l e g a d o
que invita
el
el invierno". El t i e m p o h a cambiado, y e l cambio es pedagogía
a salir d e rutinas vagabundas
adviento
de Dios.
Quisiera
empezar
y tristes;
esta
salgamos
crónica
del sueño;
c o n unas
palabras
se
acerca
de
Rubén
e
Lista de donativos
pro obras de San Salvador
(Continuación)
Darío: "Dentro, e l a m o r q u e abrasa; — f u e r a , l a n o c h e f r í a . . . " E l invierno, e n efecto,
tras su apariencia h e l a d a ,
es la estación d e l amor, d e l impulso
q u e n o s levanta a
Anónimo.
Manresa
Construcciones
500
Fuster.
cumbres n o soñadas. E s época d e plácida intimidad, d e suave y tranquilo
coloquio,
sin prisas, sin afán; h a c e m o s p o r hacer, p o r e l placer d e la obra misma.
E s época
Palma
5.000
ambiciones,
Anónimo
500
en que forjamos
planes para e l futuro,
sembramos
venideras
y nobles
a l calor d e l a l u m b r e q u e c a l i e n t a l a s l a r g a s v e l a d a s . íEs t i e m p o d e p e n s a r e n a m i g o s
y hermanos
somos todo
que alrededor
conviven,
saber q u e al fin y
al cabo n o s o m o s
Juan Mayol y esposa.
Palma
más y
2.000
A n ó n i m o ( 3 * d o n a t i v o ) . A r t a 1.000
hombres.
Así p u e s , y s i n m á s p r o l e g ó m e n o s , d a m o s p a s o a noticias q u e r e v e l a n e l espíritu
Anónimo.
C / . Gral. Aranda
Anónimo
III A N I V E R S A R I O
300
A n ó n i m o (8.° d o n a t i v o ) . A r t a 1.000
auténtico d e l invierno.
DEL CLUB
a
(3.
donativo)
100
LLEVANT
como
Suma
parcial
a c t o s m á s r e l e v a n t e s , u n a a n i m a d a e x c u r s i ó n c u l t u r a l a l a n e c r ó p o l i s d e S o n Real;
Suma
anterior
10.400
791.351
Suma
total
801.751
El club L l e v a n t
celebró brillantemente
s u I'H A n i v e r s a r i o .
Cabe destacar,
una sesión d e C i n e A m a t e u r en el local social d e l C l u b ; u n a sesión de Teatro
cionado a cargo d e la c o m p a ñ í a Iberia; u n i n t e r e s a n t e recorrido incónita
por la S e c c i ó n Infantil
d e l C l u b L l e v a n t O . J . ¡E.; u n a c o n f e r e n c i a
Afi-
organizado
a cargo de don
Gabriel G e n o v a r t , director d e l C o l e g i o L i b r e A d o p t a d o , y d i v e r s o s actos
recreativos
Octava
y deportivos.
Lo verdaderamente
importante
e s q u e é l C l u b ILlevant s i g u e
animando y mo-
relación
d e facturas
pa-
gadas hasta la fecha.
viendo a u n grupo d e artanenses que q u i e r e n h a c e r algo por el pueblo. P o r muchos
años!
A Palou - Alzamora
ACTUACIÓN
DEL CUADRO
ESCÉNICO
E l 30 d e o c t u b r e , e n e l e s c e n a r i o d e l T e a t r o P r i n c i p a l ,
ante e l público
artanense
el cuadro escénico Iberia
actuó
por vez primera
( L í n e a s A é r e a s E s p a ñ o l a s ) , ga-
nador d e l P r i m e r P r e m i o Sindical. P r e s e n t ó la obra original d e A l f o n s o Sastre tituDirigidos por Guillermo Guasp actuaron bajo e l siguiente
(Gaby
Roch
industrial
Diversos
materiales
Transportes
Tejas
reparto:
A n t o n i a (Tula Ibáñez), Esaías K r a p p o ( G u i l l e r m o Guasp); L u i s a ( A n a María González), J u a n
15%
Mares
lada "La M o r d a z a " .
Comisario
54.236
8.134
3.767
3.550
5.470
2.160
6.160
2.253
Jornales
IBERIA
Rebassa),
(Francisco
Jandra
(Alicia
Meca),
Vera), e l forastero
T e o (José
Francisco
(Evaristo Calderón),
Argente),
Andrea
Cal
2'70 I T. E .
(Isabel
Got).
Efectos especiales: J a i m e
Mascaró.
Suma
parcial
Suma
anterior
85.730
1.208.827
Suma
total
1.294.557
M o b i l i a r i o : ¡Casa B o t e l l a .
El p ú b l i c o a s i s t e n t e — e s t a v e z n o m u y n u m e r o s o — d e m o s t r ó s u s a t i s f a c c i ó n c o n
largos aplausos.
CONFERENCIA
SOBRE PERSPECTIVAS
D E LA LEY D E EDUCACIÓN
En e l local d e l Club Llevant, el viernes 6 d e noviembre, el Director del Colegio
Libre A d o p t a d o , d o n Gabriel G e n o v a r t , d i s e r t ó a m p l i a m e n t e sobre e l palpitante
tema
GRANJA
d e la n u e v a L e y G e n e r a l d e Educación.
Ante
una concurrencia
dres d e familia
formada
principalmente
por una representación
d e A r t a , C'apdepara y C a l a Ratijada,
el conferenciante
d e pa-
expuso
en
primer lugar la situación habida en España antes d e la promulgación d e dicha ley,
"ES
RAFALET"
Son Servera
y, d e s p u é s , l o q u e é s t a s u p o n e d e r e f o r m a y e s p e r a n z a . P a s ó f i n a l m e n t e a c o n s i d e r a r
las perspectivas
q u e supondrá
para
nuestra
comarca,
y, m á s concretamente,
(Mallorca)
para
nuestro pueblo.
Esta Granja dispone para la venta
Manifestó, entre otras cosas, s u d e s e o d e q u e h u b i e r a e n Arta, a d e m á s d e l centro
existente
DIPLOMADA
de enseñanza
media,
otros
centros
dedicados
a la
enseñanza
preescolar
los siguientes
de
razas
productos
seleccionadas:
d e los niños de 2 a 5 años.
Ganado vacuno.
ELECCIONES
MUNICIPALES
E l d í a 17, t a m b i é n
en Arta se celebraron las elecciones d e concejales.
Resultó
Raza
—
HOLSTEIIN^FRIESIAN
(Canadienses)
elegido Concejal por el Tercio Familiar d o n J e r ó n i m o Ginard Suñer, a quien deseamos
feliz cometido.
CONCURSO DE COMETAS
IE1 c o n c u r s o d e ¡ C o m e t a s o r g a n i z a d o p o r e l C l u b L l e v a n t O . J . E . y p o r e l G r u p
Falcons dio la s i g u i e n t e
clasificación:
Venta
de terneros
descalos-
trados
o destetados
c o n cer-
de pedigre
paternos
tificado
d e la
1.
Escuadra Dracs.
2.
Escuadra Els Lleons.
HOLSTEIN
Escuedra E l s Llops.
ASSOCIATION OF CANADÁ
3.
A las tres
escuadras
vencedoras
les fue entregada
como
premio
-
FRIESIAN
u n a medalla.
Ganado porcino. —
SETAS
Sabrosas, nutritivas y abundantes. D e todo h a habido e n esta
viña del Señor.
Raza L A R G E W H I T E
20 k i l o s , 30 k i l o s , 1 5 k i l o s . . . N o e x a g e r a m o s . L a s e t a e n c o n t r ó u n n i d o e n n u e s t r o s
agrios. Y e l p u e b l o e n t e r o salió e n s u busca. Y c o m o e l p u e b l o n o bastaba,
acudieron
Venta
de lechonas
destetadas
D i c i e m b r e 1970
0
262
BELLPUIG
Restauración del Oratorio de San Salvador
13 artanenses opinan
L a obra d e restauración de S a n Salva-
D.
quedará
poder c o n t e m p l a r e l oratorio d e Nuestra
S e ñ o r a d e S a n S a l v a d o r d e s p u é s d e las
recompensado
no obstante, h a sido fruto d e un largo
p u e b l o d e Arta c o r e s p o n d i e n d o a s u l l a -
y complejo movimiento humano que ha
mada e n todos los aspectos: e n el eco-
comprendido, en u n a u otra forma, a to-
nómico y e n e l espiritual.
porque
habrá
obras realizadas.
N o h a y d u d a q u e l o r e a l i z a d o n o será
del g u s t o d e t o d o s ; c o m o s i e m p r e h a su-
A m í m e consta q u e , d e s d e q u e se ini
c e d i d o , h a b r á s u p o l i t i q u e o , p e r o l o cier-
encuesta, h e m o s querido reflejar el eco,
ciaron las obras, el n ú m e r o d e fieles que
to y v e r d a d e r o e s q u e l o s a r t a n e n s e s , al
la v o z d e e s t e p e r s o n a j e a n ó n i m o y e f i -
acuden
d a r s e c u e n t a d e l o u r g e n t e q u e e r a el
ciente q u e se llama pueblo, por medio
aumento d e cada día, y esto tiene mucho
arreglo d e l S a n t u a r i o d e S a n Salvador,
de calificados representantes.
mérito e n estos tiempos que corremos de
han
tantas c o m o d i d a d e s y materialismo. T o -
que n o h a y l u g a r a d u d a s d e l amor que
dos sabemos q u e la gente se acuerda de
sienten hacia la Virgen, nuestra
S a n t a ¡Bárbara c u a n d o t r u e n a , y q u e e n
na.
D.
MIGUEL
breve
VICENS
t e n i d o al
cabeza, p e r o al final, t o d o ello
dor q u e d a patente para e l futuro. Ello,
dos los hijos d e l pueblo. E n esta
DAMIÁN
— E s v e r d a d e r a m e n t e u n a satisfacción
ARTIGUES
— M e llena d e satisfacción
comprobar
que el plan concebido p o r d o n Juan Servera referente a l a obra d e nuestro S a n tuario y C a s D o n a t s e a y a casi una realidad. P o r ello, q u i e r o e x p r e s a r m i gra-
va en
correspondido d e forma y manera
Patro-
otros t i e m p o s , q u e n o eran t a n b u e n o s
V a l g a m i p a r a b i é n para n u e s t r o Ecó-
como ahora, la gente acudía en masa a
n o m o , q u e h a s a b i d o d e s p e r t a r la i n q u i e -
San Salvador.
tud q u e t o d o s t e n í a m o s
anquilosada.
Ayudados p o r e l amor a la Virgen, poAnimo, d o n Juan, q u e los artanenses
titud al Sr. E c ó n o m o p o r t a n acertada
iniciativa y constante
a los pies d e la Virgen
estamos con usted y n o le defraudare-
desvelo.
d e m o s e s t a r satisfechos d e l d e b e r cumplido.
mos.
D.
MIGUEL
PASTOR
D.
D.
Es indudable q u e ya era necesario em-
— C o n s e r v a r y restaurar con cariño y
en e l santuario c o m o e n la casa d e l D o -
amor todo l o grande y todo l o bello de
nat. C r e o q u e p a r a n u e s t r o E c ó n o m o h a -
nuestro patrimonio religioso, artístico o
brá s i d o u n a g r a t a e x p e r i e n c i a ,
porque
cultural d e n u e s t r o p u e b l o m e parece al-
habrá
nuestro
g o r e a l m e n t e genial. Y si e s t o s e centra
pueblo corresponde a la llamada d e co-
en nuestro "refugio espiritual", e n nues-
laborar
comprobar
que
sufragar
tra A l m u d a i n a , n o p u e d o t e n e r m á s q u e
los gastos, y a u n q u e é s t o s s u p e r e n p o r
expresiones d e admiración y d e gratitud
el m o m e n t o a l o s d o n a t i v o s recibidos, n o
para t o d o s l o s q u e c o n tanto afán se sa-
m e cabe la m e n o r duda que todo el pue-
crifican para conseguir tal fin.
económicamente
para
blo c o r r e s p o n d e r á a l a n u e v a l l a m a d a para c u b r i r l a t o t a l i d a d .
Estoy seguro q u e
Ecónomo
a nuestro
la realización
querido
d e estas
obras
le habrá l l e v a d o m u c h o s q u e b r a d e r o s d e
ISABEL
FORTEZA
— L a primera impresión
prender l a s obras d e S a n Salvador, tanto
podido
a
JORGE CABRER
que tuve ss
q u e este asunto traería cola. D e s p u é s de
la m a r c h a d e d o n M a t e o y l a e x c e l e n t e
labor q u e había llevado a cabo, n o m e
parecía creíble que u n ecónomo nuevo y
aún d e s c o n o c i d o consiguiera levantar la
moral d e l p u e b l o a u n a e m p r e s a de tal
tamaño. P e r o d o n Juan, q u e para mí ha
sido u n m a g n í f i c o sacerdote y u n buen
cuidador, c r e o q u e l o h a logrado. A mí
s e m e d i o l a c o n f i a n z a d e r e p a r t i r algu-
Así, p o r tanto, todo l o d e S a n Salva-
nos sobres, y p u d e o b s e r v a r como la gen-
dor es algo entrañable para mí, y como
te estaba m u y b i e n d i s p u e s t a a prestar
hijo de nuestra Excelsa Madre,
muchas
su a y u d a m a t e r i a l . N o e r a u n a cosa fuera
gracias, y ella, t a n generosa, os premie
de lo corriente depositar cien duros en
vuestros desvelos.
los sobres; d i g o e s o c o m o
ejemplo.
C r e o q u e el p u e b l o t i e n e p o r q u é estar
contento
4*
está.
d e otros sitios y ayudarnos. Y todos c o m i m o s , y todos bebimos; y q u e el año pró-
D.
x i m o n o s e q u e d e atrás.
h e sido
u n entusiasta de
t o d o l o q u e s e h a r e a l i z a d o e n S a n Sal-
P o d e m o s y a d a r u n a noticia satisfactoria. E l C . D . Arta, d e I Regional, ha logrado la primera victoria d e la temporada. E l adversario, y e n esta ocasión
víctima,
ha
el
e l C.D. Montuiri,
q u e salió
derrotado
p o r 4-2. C o n esta
victoria
Arta
en los últimos domingos
Avance, y h a n sido derrotados
vador y a favor
han vencido
en campo
en el terreno d e l Petra. Siguen
propio
ocupando
ál C.D.
un lugar
d e S a n Salvador. En
mi opinión, p o s e e m o s el c o n j u n t o mejor
de Mallorca, u n a vista r e a l m e n t e hermosa,
s u b e u n puesto e n la clasificación.
Los juveniles,
y ciertamente l o
BUJOSA
—(Siempre
DEPORTES
sido
JUAN
d e l a obra
d e l a c u a l e s t o y o r g u l l o s o como ar-
tanense q u e soy cien p o r cien. Merecen
para m í e l o g i o s s e m e j a n t e s
la casa del
Donat y la fachada r e c i e n t e m e n t e restau-
i n t e r m e d i o e n la clasificación.
rada.
ADIÓS A LOS TRAPOS
Mi deseo —permítaseme
N i c o l á s P o n s S a n c h o , p o r m e d i a c i ó n d e BELiLFOIiG, participa
y amigos
que, por haber liquidado s u Comercio, h a cambiado
a sus
familiares
su residencia,
y, n o
es q u e u n a b u e n a
expresarlo—
iluminación
diera a
toda la obra el raice q u e se merece.
tan sólo les ofrece su n u e v o domicilio, sino q u e , incondicionalmente, queda a su disD.
posición, sea e n lo q u e sea, e n l o q u e p u e d a serles útil.
ANTONIO
ESTEVA
— M i o p i n i ó n e s q u e a n t e s d e realizar
Domicilio:
las
E n P a l m a : M a r g a r i t a (Caimari, 2 - 1.°
E n Arta: C o l m a d o V d a . d e J o r g e
obras
cabían
dos posibilidades: re-
c o n s t r u i r l a c a s a d e l D o n a t , o, e n s u l u -
Morey.
gar, a p r o v e c h a r e l e s p a c i o para prolon-
En C a l a Ratjada: P e n s i ó n los Pinos.
g a r l a e x p l a n a d a c i r c u n d a n t e . E l e g i d a la
primera
COMIDA D E COMPAÑERISMO
E l p a s a d o d í a 8, e n e l r e s t a u r a n t e
"Los Monteros" d e Cala Ratjada, tuvo
lugar
un almuerzo d e compañerismo, conmemorando e l 25 aniversario d e alistamiento del
reemplazo d e 1942.
Como
anécdota
posibilidad,
pienso
q u e se ha
hecho lo m e j o r q u e s e podía, quiero decir, d e l a m e j o r m a n e r a .
D e l arreglo d e l tejado, n o h a y por qué
simpática, diremos
q u e , al c o n d u i r l a comida,
fue devuelta a
hacerse c u e s t i ó n , y a q u e e r a l o m á s ur-
FLAS
ta al interior, p o r m i parte, prefiero la
gente y apremiante. P o r lo q u e respec-
d o n T o m á s Massot la botella q u e s e l e sustrajo h a c e 2 8 anos.
Diciembre 1970
BELLPUIG
isa d e s Donat
simplificación
a la innovación,
aunque
comprendo q u e los m o t i v o s piadosos h a n
D. MIGUEL
FUSTER
m e n t difícil en q u è e s trobava la parro-
— L o s a r t a n e n s e s h e m o s t e n i d o la di-
las c o s a s p e r m a n e z c a n e n e l l u g a r m i s -
a l'adfveniment
d e Tactual
rector,
un comni
utòpic
lo qual
feia parèixer
tauración h e c h a e n S a n Salvador.
aquesta
ardorosa tasca.
Para
Ho dic perquè
los h i j o s e s m u y a g r a d a b l e p o d e r obse-
resplendesqui la sana veritat e n les pà-
quiar a la Madre.
g i n e s d e l n o s t r e B E L L P U I G , p e r agraïment
pasado p o r e n c i m a d e l o s a r t í s t i c o s . E n
cuanto al p o r t a l , s o y p a r t i d a r i o d e q u e
quia
cha d e p o d e r colaborar a la m e j o r res-
D. L L O R E N Ç
GARCÍAS
—Parlar d e les obres d e Sant
Artà.
popular e n
N o cauré en la ingenuïtat d e pensar
remedio ú l t i m o , m e p a r e c e
aquests temps nostres, crec que sempre
que tot estigui ben fet. Tal volta una con-
ha d'anar a c o m p a n y a t d ' u n fons d e sa-
sulta prèvia hagués pogut
tisfacció. E n considerar, n o obstant, e l
tions d e detall q u e els m é s primmirats
a
realització
Salva-
dor
D. BARBARA S. S.
una
que ha demostrat
mo e n d o n d e e s t a b a n ; n o o b s t a n t e , c o m o
acertado.
com
a aquest h o m e
gran estimació per S a n t Salvador i per
evitar
qües-
—Ha sido siempre para m í u n placer
mèrit real d'aquesta obra i d e la perso-
trobaran deficients. Però, passant p e r da-
visitar d i a r i a m e n t e a l a V i r g e n y d i s f r u -
na q u e l'ha a n i m a d a a m b n o pocs m a l -
m u n t a q u e s t e s , e l c o n j u n t d e l'obra m e -
tar d e l e s p l é n d i d o p a n o r a m a q u e s e n o s
de-caps,
reix la m e v a admiració i e l m e u apre-
ofrece d e s d e a r i b a . E s i n d u d a b l e q u e l a
la s i t u a c i ó d e c o n t r a s t r e s p e c t e a l m o -
e m pareix
necessari
remarcar
ci.
r e s t a u r a c i ó n e r a n e c e s a r i a , y a q u e , d e lo
contrario, e l s a n t u a r i o i b a a d e r r u m b a r se. E s t o y s a t i s f e c h a e s p e c i a l m e n t e d e l a
capilla d e l S a g r a r i o y l a d e l S a n t o C r i s -
BELLPUIG entrevista a...
to, y v e o q u e t o d o s a c u d e n a a d o r a r l o .
Don Rafael Blanes Tolosa
P o r otra p a r t e , p á e n s o q u e A r t a s i n l a
Virgen n o s e r í a
nada.
P o r esto,
todo
cuanto p o r e l l a s e h a g a e s t a r á b i e n .
El d i a 10 d e l p a s a d o m e s d e Octubre,
D.
a
MARIA C. I.
—(Desde h a c e 1 2 a ñ o s , s u b o t o d o s l o s
artanenses el a m o r que h a tenido
don Víctor Hellín, Gobernador Civil d e
pre
Baleares,
hijo
en
nombre
del Ministro
de
a la Virgen
ilustre
de San Salvador
de nuestra
villa.
siemeste
Son mu-
días a l s a n t u a r i o . C i e r t a m e n t e m e h a g u s -
Hacienda,
tado m u c h o l a r e s t a u r a c i ó n , e s p e c i a l m e n -
rito d e l A h o r r o al P r e s i d e n t e d e la Ca-
torio.
te las c a p i l l a s d e l S a n t o C r i s t o y d e l S a -
ja d e A h o r r o s
tauración q u e se e s t á n l l e v a n d o a cabo,
grario. L a v e n t a n a y l a p u e r t a d e l a c a -
Baleares, d o n Rafael Blanes Tolosa.
sa d e l D o n a t m e p a r e c e n t a m b i é n m u y
hermosas.
El h o m e n a j e
sano
CASTELLANO
la Medalla
y Monte
profesional
del Mé-
d e Piedad
—Aunque y o no h e nacido en el puecual, m e s i e n t o y a u n h i j o d e A r t a .
a favor d e l Ora-
d e las obras
de
res-
nos da su opinión...
— N o p u e d o o c u l t a r m i a l e g r i a al v e r
subrayó la constante
como don Juan Servera, enseguida que
de más de
tomó
a nuestro
sesenta
posición
como
Ecónomo
d e Ar-
Creo, p o r tanto, q u e t o d o s los artanen-
p e z ó c o n l a s u m a e n s u s arcas d e tres
millones
cuatro
de
pesetas
y ahora
mil millones.
roza
D o n Rafael,
ciada distinción c o n la expresiva
no s e n t i m o s h i j o s d e l p u e b l o ,
"gracias p o r la distinción
debemos
estar o r g u l l o s o s p o r l o q u e s e r e a l i z a e n
San S a l v a d o r y d e b e m o s p r e s t a r n u e s t r a
colaboración. Y a q u e s i e n d o t o d o ello e n
favor d e n u e s t r a P a t r o n a y n u e s t r a M a lo q u e se haga
por ella e s
poco.
los
con
lágrimas e n los ojos, agradeció la pre-
ses, t a n t o l o s q u e s o n h i j o s c o m o l o s q u e
Acudimos
a felicitarle
tiempo le pedimos
nuestra
—Al
frase
inmerecida".
y al mismo
unas
palabras
para
publicación...
estar
con artanenses
y
poder
hablar d e m i querido pueblo es cuando
más feliz m e siento.
D. F R A N C I S C O
Charlando
TOUS
—Estoy m u y s a t i s f e c h o al comprobar
que l a l a b o r d e n u e s t r o e c ó n o m o e s t á e n cauzada e n r e a l i z a r l a s c o s a s d e m á s i n t e rés e i m p o r t a n c i a . M e p l a c e t a m b i é n q u e
el p u e b l o r a y a s e c u n d a d o e s t a l a b o r t a n
eficaz. A d e m á s , e s d e t o d o s s a b i d o q u e la
restauración d e S a n S a l v a d o r n o era u n
d e l ahorro
y comentando
por nuestra parte q u e e n la actualidad
parece haber desaparecido
ahorrativo
que tenían
e l espíritu
nuestros
antece-
sores, nos dice...
—Estamos
vos,
pasando
años m u y positi-
ya q u e generalmente
actual se interesa
la
juventud
enormemente
por el
ahorro.
lujo, s i n o u n a n e c e s i d a d .
D o n Rafael, con sus 93 años, nos h a D. N I C O L Á S
A l hablar
años al frente de una entidad que e m -
blo, l l e v o y a a q u í c a s i v e i n t e a ñ o s , p o r l o
dre, t o d o
de
chas sus aportaciones
pai-
rendido
"don Rafel"
labor
D. J O S É
impuso
PONS
ce p a s a r a s e r d e s p a c h o p a r a
—ILa p r e g u n t a q u e m e h a c e n y o l a c o n -
enseñar-
n o s e l c u a d r o d e "la M a r e d e D é u d e
testaré c o m o a r t a n e n s e y g r a n d e v o t o d e
Sant
Salvador"
y nos muestra
intere-
la V i r g e n . E l S a n t u a r i o d e S a n S a l v a d o r ,
santes fotos q u e n o s atestiguan la ver-
opino y o , e s l o m á s g r a n d e q u e t e n e m o s
dad d e lo q u e él n o s contaba...
. —¡En t o d o s l o s m o m e n t o s d e m i v i d a
trona d e n u e s t r o p u e b l o , y l o s q u e l a v i -
siempre
sitamos r e c i b i m o s d e e l l a e l c o n s u e l o e n
gen.
las p e t i c i o n e s q u e s o l i c i t a m o s ; n o s b a s t a
presente
a la
Vir-
cuentes
lo t a n t o , t o d o s l o s a r t a n e n s e s h a n q u e -
tamos q u e s u p o n e p a r a é l v e n i r a Arta.
como
años
atrás.
Le
pregun-
—'Para m i Arta l o e s todo; allí
nací
obras d e r e n o v a c i ó n d e l S a n t u a r i o . A r t a -
y allí descansará m i cuerpo cuando D i o s
nenses todos, u n á m o n o s
lo disponga.
con
e l señor
Ecónomo, si d e nosotros necesita.
Dentro de breves días pienso hacer una
visita
a la V i r g e n
Es de conocimiento
y no niego
sión p o r v e r casi t e r m i n a d a s
m i ilu-
las obras
A l d e s p e d i m o s n o s t e s t i m o n i a su satisfacción d e recibir m e n s u a l m e n t e n o ticias d e Arta
S u s visitas a Arta y a n o son tan fre-
su m i r a d a p a r a s e n t i r n o s s a t i s f e c h o s . P o r
rido c o r r e s p o n d e r c o n s u s d o n a t i v o s a l a s
Oratorio y d e la casa d e C a ' s Donat.
emprendidas.
e n Arta, y a ¡que l a V i r g e n e s t a m b i é n p a -
h e tenido
ta, s e h a p r e o c u p a d o e f i c i e n t e m e n t e d e l
general para los
a través de nuestro pe-
riódico.
BEtLLPUIG
Virgen
l e felicita
de S a n Salvador
y pide
a
la
que
continúe
derramando gracias sobre este
altánen-
se q u e e s todo un ejemplo.
Carrió
Sancho
Diciembre 1970
BELLPUIG
1/Arxiu «Tresor dels Avis»
està b a i x el Patrocini
Mare
de D é u
de
la
de Sant Salvador
v o c a d a f i n s a l a c r e e n ç a d e q u e j a mai
m é s e l p o b l e r e b r i a g r à c i a a l g u n a p e r la
seva
mediació.
Vaig
recalcar
el
valor
a r t í s t i c q u e r e c o b r a v a l a i m a t g e a m b la
d'Artà
seva restauració
i v a i g cridar al
poble
d^Artà a l a e q u a n i m i t a t i r e f l e x i ó demaL'amor i d e v o c i ó que els fills
d'Artà
teix penes
i alegries. Seguiu, per
tant,
sentim envers de la Mare de D é u
baix
V i s i t a n t - l a e l s q u i v i v i u al s e u e n t o r n i,
l'advocació de Nostra S e n y o r a d e
Sant
els
qui
en
vivim
enfora,
n a n t a l a M a r e d e D é u q u e d e p u r a s la
nostra fe i la nostra
Anava a retreure
demanem-li
catolicitat.
alguns altres
casos
Salvador és un inestimable do del mateix
igualment
ne-
s e m b l a n t s e n q u e h e c r e g u t a j u d a r a po-
D é u , i cal p r o c u r a r que m a i
cessitem. M e s , s o m h u m a n s , i en la vida
sar de r e l l e u la d e v o c i ó d e Mallorca a
qui
ni
disminueixi.
que
aquests
Així
sentiments
desapares-
serà
si
estiguin
feim
basats
les
gràcies
i favors que
espiritual de vegades obram c o m
infan-
tets: fins al sentir n e c e s s i t a t s c e r c a m re-
e n u n a f e c o n s c i e n t q u e , d a v a n t la i m a t -
meis
ge que m i r a m i estiman ens
citar els celestials; però Ella h o fa
sentiguem
terrenals
i ens
oblidam de
sol·li-
elevats a l'unió espiritual a m b la q u e e n s
bé
escolta de la Glòria
arribar la s e v a ajuda c o m aquella
estant.
que,
davant
el nostre
oblit,
la M a r e d e D é u , p e r ò , p e r
ens
allargar
H e r e b u d a d e p a r t d e la R e d a c c i ó i
tan
Direcció de "BELLPUIG" una
fa
a col·laborar e n aquest n o m b r e
extraor-
dinari
Déu
mare
dedicat
a
La Mare
invitació
de
de
en
S a n t S a l v a d o r . L ' e x p e r i è n c i a al·ludida me
per
u n p e r i l l o a m b u n a d i f i c u l t a t , n o li d i u :
f a c r e u r e q u e t a m b é E l l a c o n e i x q u e tenc
In-
"Dóna—
'm fill,
n e c e s s i t a t d e la seva ajuda i m e impulsa
maculada, de damunt la C r e u on moria
caiguis",
sinó
per a redimir
a
t e v a m a r e t a p e r q u è n o caigui". A i x í Ella,
la seva M a r e el s e u a m o r infinit als h o -
q u a n e n s o b l i d a m d e la s e v a b o n d a t , e n s
mos i ens posà baix el seu mantell
dóna
Recordem sempre
que Jesucrist,
sona divina que nasqué
per-
en el m ó n
obra de llEspirit Sant i d'una Mare
la Humanitat,
ternal,
i fins
després
Glòria,
manifesta
del
aquest
inculcà
ma-
traspàs
amor
a
la
enviant
q u e , a c o m p a n y a n t u n f i l l ó , si e l v e u
no
m é s , p a s al m o t i u d ' a q u e s t a col·laboració.
la m a n e t a
"Dóna,
fill,
perquè
la
mà
no
a
ocasió de fer-nos creure que
!a
ens
necessita i ens surt a c a m í a favor nostre.
p e r tot e l m ó n u n a p l u j a d e g r à c i e s a l s
que
vos
sembli
una
presun-
c i ó m e v a (i n o la s e n t ) f a r é m e n c i ó d'al-
g e q u e c a d a p e r s o n a c o n e i x i v e n e r a ?i
g u n s c a s o s e n q u e s e m a n i f e s t a r e n e n mi
Venturós el poble que, sentint-se
estimat
ell
i
emparat,
mateix
diu
que
correspon
s'ha
de
així
tal
algunes d'aquestes infantilitats per produir u n
com
correspon-
dre, o sia q u e
bé
que
convenia.
U n f o u q u a n s e s u p r i m í la t ú n i c a
amb
que a n a v a revestida l'antiga i m a t g e
m à n i c a d e la M a r e d e D é u a m b la
A m o r a m b a m o r se
paga,
i ja no hi h a paga
Bon
millor.
ho
L ' a m o r a l a V e r g e d e l cel, p o d e m
pressar-li davant una d e tantes
ex-
imatges
que, inspirades als artistes, la Iglesia les
ha beneïdes i ens recomana
estimar-les
Jesuset,
que
cert R e c t o r
se
determinà
artanenc
a
perquè
veure una imperiosa i urgent
hi
necessitat
de restauració. E l fet produí una
commoció
en
semblava
el poble,
for^a
tanta que
p o s a r e n p e r i l l la f e
fins
i devo-
involucrar la bona fe d e l'Autoritat
estil i bellesa, q u e estan aspergides
per
r r o q u i a l . S e f e i a p r e c í s c o n v è n c e r al p"!ble d'Artà
podia
pa-
d e q u e la sol·lució e s c o l l i d a
estava b e n justificada, de que havia
do
r e p r e s e n t a la ú n i c a M a r e d e D é u q u e , del
reconèixer
de
Cel estant,
l'Autoritat
ens ha de
fer
recordar
atén
que
cada
a tots els fills
una
que
la
sempre,
arnats
con-
terranis d'Artà, q u e la I m a t g e q u e d'Ella
tenim e n el santuari de Sant
Salvador
é s la q u e e n s h a e s t a t d e s t i n a d a
perquè
en ella f i x e m les nostres mirades
r~fins
les nostres peticions, creguent que,
la
gràcia d e D é u ,
tadera
Mare.
Per
i que
s'aplacàs
la o n a s a t í r i c a d e l c u l g u s p r o v o c a d a p e r
invoquen amb devoció.
Doncs, recordem
a c e r t a d í s s i m a la i n t e n c i ó
parroquial,
a r r i b a r a n a la
nosaltres,
per
ver-
aquesta
una d e v o c i ó quasi
rels.
S e t r a c t a d e la " F U N D A C I Ó
DELS
AVIS"
meva
vida
que
volgut deixar-la iniciada, ben
fonamen-
perquè
complits
la
anys), he
tada
(tenc
TRESOS
a la darreria de
83
doni
el
fruit
que
perse-
indefinida.
S a p i g u e u , b o n s a r t a n e n c s , q u e aquesta
va
tot
fe
q u e t e n c iniciada a
b e n e f i c i d e t o t a la r e g i ó b a l e á r i c a i es-
durada
de
tot el món; però, la depuració de la
f a v o r d e la O b r a
del
n'ha
nombre,
S i ; n o t e n g c a p d u b t e d e q u e E l l a sap
la f r e t u r a q u e s e n t d e l s e u p a t r o c i n i a
fer-
c i ó t r a d i c i o n a l s i q u e tal p è r d u a
gran
invitació.
g u e i x i s i a b e n e ï d a p e r D é u e n la seva
artistes
un
a la
ro-
i venerar-les. La inspiració dels
produït
correspondre
p e c i a l m e n t d'Artà e n que hi t é les seves
Encara
q u i la i n v o q u e n p e r m e d i a c i ó d e la i m a t té i m b u i t en el s e u c o r l'amor a tal M a r e .
a
"FUNDACIÓ"
és
el
compliment
d'un
p r o p ò s i t f e t p ú b l i c al s u s p e n d r e la Revista
"TRESOR
D E L S A V I S " q u e , du-
r a n t v u i t a n y s v a i g p u b l i c a r e n la nostra
vila, i era
klòric
i
la c r e a c i ó
bibliogràfic"
d'un
de
"Arxiu
fol-
la n o s t r a
re-
g i ó i n s u l a r . D e s p r é s d e d o s a n y s d e propaganda per
a la s e v a p r e p a r a c i ó
hem
j a f e t a i p u b l i c a d a l a E s c r i p t u r a notarial
q u e li i m p r i m e i x f e i e s t a b i l i t a t pública.
E l s e u d e s e n r o t l l a m e n t h a d e v e n i r ara
de
l'ajuda
del
Cel i per
això he
duit
al C o n s e l l A d m i n i s t r a t i u d e l a m a t e i x a
supersticiosa.
l a p r o p o s i c i ó , q u é s'ha a c o r d a d a , d e prenC o m i n f a n t p e t i t , c r e g u e n t q u e la M a re d e D é u volia que sortís amb la ploma a provar
de desfer el perill,
d r e la M a r e d e D é u d e S a n t
Salvador
d'Artà p e r p a t r o c i n a d o r a d e l'Entitat.
vaig
revista
S i p e r t o t e s i c a d a u n a d e l e s pobla-
" C O R T " f e n t e x p o s i c i ó d e la h i s t ò r i a d e
c i o n s t é i n t e r é s F A r x i u p e r q u è e l l h a de
la i m a t g e i d e l ' e s t a t e n q u e , t e m p s e n -
salvaguardar
rera,
c u l t u r a l s q u e s e p u g u i n r e c o l l i r a cada
publicar u n llarg article
l'havien
desfigurada
en
la
perquè
sem-
revestida
totes
les
manifestacions
amb
n u c l i d e p o b l a c i ó p e r m e d i d e l s "Aplecs"
va, la q u e m é s d e v o c i ó e n s inspira i fin"
túnica. Vaig demostrar que el fet o cos-
q u e e l s s e u s vezins i entitats hi presen-
davant ella ens sembla que somriu pera
t u m d e v e u r e r - l a així v e s t i d a p e r algu-
t i n e l e v a n t l a g l ò r i a d e l s e u p a s s a t , pels
nosaltres
nes generacions produí una devoció equi-
motius
Imatge é s la m é s bella, la m é s
i que
amb nosaltres
atracti-
compar-
blas m é s
alta i tenir-la
i n d i c a t s , a l a v i l a d ' A r t à li co-
r r e s p o n a p r o n t a r - l i t o t a l ' a j u d a possible
i p o s a r e l m a j o r i n t e r é s e n e l s e u sosteniment.
OMJZA
fauMu. BAUZA
DAMIÁN
BAUZA
De
que
vosaltres,
no
bons
quedarà
cap
artanencs,
element
esper
folklòric
n i p r o d u c c i ó l i t e r à r i a , n i f e t s s o c i a l s de
i m p o r t à n c i a q u è n o l e s a p o r t e u a l'Arxiu.
L\A.plec d ' A r t à h a d ' é s s e r e l m é s abund a n t i n o cal dir q u e n o h a d e quedar
s e n s e p r e s e n t a r - h i r e s d e q u a n t p o t enalt i r l a g l ò r i a d e l a s e v a P a t r o c i n a d o r a la
E x p o s i c i o n e s : C / . G r a l . F r a n c o , 2 6 - T e l é f o n o 2 0 9 - C / . 18 d e J u l i o - T e l é f o n o 85
M a r e d e D é u d e S a n t S a l v a d o r i Mare
F á b r i c a : C / . B a j o R i e r a , 10 y 1 2 .
nostra.
MANACOR
(Mallorca)
Andreu Ferrer Ginard
Diciembre 1 9 7 0
265
BELLPUIG
BOLETÍN
INFORMATIVO
DICIEMBRE
COSES DEL POBLE
Sobre els cans
1970
III Aniversario del Club Llevant
Abans d e l l e g i r a q u e s t p a r c e s c r i t , t e niu e n c o m p t e q u e n o t e n c r e s e n c o n tra d e l s c a n s , a l r e v é s ,
facilitat
aprenguent
admir
tantes
la
seva
coses
útils
com l'ajuda a l s p a s t o r s , l e s m o l t e s m a n e res q u e t e n e n
perquè
el caçador
torni
amb la b a n d o l e r a p l e n a d e c a ç a : l a p a rada, e l m o u r e
la copa,
l'aglepir, etc.
També é s d i g n e d e l l o a n ç a l e s m i l f i l i granes q u e e l s h i h a n f e r e l s d o m a d o r s
de circ, i d e m é s a p r e c i
encara
é s la
feina h u m a n i t a r i a q u e f a n e l s S a n t B e r nat d i n s l e s m o n t a n y e s
han dit q u e e l m i l l o r
nevades.
amic de
Molts
l'home
és el ca, i c a s o s h i h a h a g u t d e c a n s q u e
Excursionistas q u e visitaron la necrópolis d e S o n Real.
han arriscat i p e r d u t l a s e v a v i d a e n de
pensa d e l a c a s a , d e l p r o p i e t a r i o d e la
guarda q u e e l s h i h a v i e n e n c o m e n a d e s .
Pero a q u e s t n o é s e l c a s q u e v o l d r i a
comentar. A I n o s t r e p o b l e ,
desgraciada-
Entre finales d e Octubre y principios d e Noviembre se h a n celebrado u n a serie
actos con motivo
del III aniversario
d e l Club, entre
los que cabe destacar
la re-
presentación teatral d e la obra d e Alfonso Sastre "La Mordaza" por el cuadro
escé-
nico Iberia; la excursión a la necrópolis d e S o n Real, dirigida por d o n José
Fran-
cuidats j u t j a n t p e l n o m b r e d e l s q u e e s
cisco S u r e d a B l a n e s ; la sesión d e cine amateur q u e n o s ofreció d o n Francisco
Cone-
veuen p e r c a r r e r s i p l a c e s . F a p e n s a r q u e
sa y la magistral
quan al m a t í e l s a m o s o b r i n l e s p o r t e s ,
que
deixen e l s c a n s e n l l i b e r t a t q u e d u r a n t
E n s e ñ a n z a M e d i a d e Arta, a d e m a s d e u n a s e r i e d e c o n f r o n t a c i o n e s
ment, t e n e n
aquests
animals molt
des-
tot el d i a e n f a n d e l e s s e v e s . D e p e r s o -
corrió
conferencia
a cargo
sobre
de don Gabriel
Perspectivas
Genovart,
de la Ley General
Director
del Colegio
Presidencia,
mals h a n h a g u t d e a n a r a l m e t g e ; c a n -
gran ilusión para fundarlo?
y m e pregunto:
¿Podemos
estar
satisfechos
S i h e m o s d e ser sinceros diremos que no, ni lo estaremos
quedat q u e f a c i , s e m p r e
Existe una gran indiferencia
igualment s a b e n r e g a r v e r d u r e s
expos-
tes a la p o r t a d ' a l g u n e s b o t i g u e s ; e s c a m pen els s e u s e x c r e m e n t s p e r t o t a r r e u , i
si l'Autoritat
vol veure
augmentar
els
seus eraris q u e c o b r i a c o p s d e m u l t a le?
inmoralitats p ú b l i q u e s q u e f a n e l s c a n Altres d ' a q u e s t s
animals se dediquen
Municipal
de
deportivas.
los que trabajamos
tons t e n i m p e l p o b l e q u e p e r m o l t a s e humits;
Educación
S o n t r e s a ñ o s q u e m e h a t o c a d o e s t a r al f r e n t e d e l C l u b L l e v a n t , o c u p a n d o l a
nes p o d r í e m d i r q u e d e g u t a a q u e s t s a n i -
estan
de
a pesar
d e esta
indiferencia,
p o r la cultura
continuaremos
nunca.
e n Arta y . . . e n o t r a s p a r t e s .
en la brecha
con
para
intentar
Pero
sacudirla
o al m e n o s para q u e la n u e v a generación, los chicos d e ahora, n o s e d e j e n
atrapar
por ella.
C o n e s t e fin, si e n c o n t r a m o s e l d e b i d o apoyo, l a m a y o r í a d e n u e s t r o s
estarán
dirigidos
a la organización
d e actos
para
los chicos
y
jóvenes
esfuerzos
de
ambos
sexos.
El grupo 'Talcons", integrado
en nuestro
Club, ya está trabajando
con mucha
a fer carn: m a t a r m e n s , c a b r e s i a t a c a r
ilusión para actuar c o n los chicos, organizando excursiones, c a m p a m e n t o n ,
gàbies o c o r r a l s d e c o n i l l s . A a i x ó s o l e n
concursos, etc., a los que apoyamos c o n mucho gusto y para ellos e s nutstro aplauso.
fer-ho d e n i t , é s a d i r , q u e m o l t s a ca
seva s o l s n i h i d o r m e n .
Vos c o n v i t p e r u n m o m e n t
Ojalá
u n grupo
d e chicas
responsables
se decidan
las niñas, ya que también contarían con nuestro
a pensar
que si e l a l t r e s a n i m a l s d o m è s t i c s ( p o r c s ,
también
actuar
entre
apoyo.
Mientras tanto trabajaremos para q u e el Club siga adelante
prendido, a pesar de las indiferencias e
para
deportes,
en el camino e m -
incomprensiones.
vadells, m u l s , e t c . ) r e c l a m a v e n l a m a t e i -
M.
Pastor
xa llibertat d e l s c a n s , i n v o c a n t l a c o i n c i dencia d e c o n d i c i ó i d e d r e t s , i e l s h i e r a
concedida, e n s v e u r í e m b e n p r e s t a t a b a lats d e f e i n a n o m é s d e l l e v a r b r u t o r i
matar m o s q u e s .
IChicasI ¿Y vosotras qué...?
A l g u i e n m e d e c í a el otro d í a q u e las
Desde a q u e s t e s r a t l l e s d e m a n a l ' A u -
c h i c a s d e Arta n o s e n t í a n n i n g u n a i n q u i e -
toritat, J u n t a d e S a n i t a t i p r o p i e t a r i s d e
tud, q u e parecían chicas alineadas y que
inconscientemente
viven
u n a vida
ruti-
naria.
Que ya no son capaces d e organizar
cans q u e c o l · l a b o r i n p e r q u è a q u e s t e s c o -
ellas
ses tan d e s a g r a d a b l e s q u e v e i m i s o f r ü n ,
siempre están supeditadas a las diversio-
desaparesquin, s i p o t é s s e r , l o m é s e v i a t
guda c o m son els qui no els vacunen, els
qui n o e l s alimenten a bastament, e l s qui
Com h e d i t a l p r i n c f p l n o t e n c r e s e n
contra d e l s c a n s , s i n o c o n t r a a q u e l l s p r pietaris q u e e l s t e n e n d e m a n e r a
inde-
e l s d e i x a n a l l o u r e i e l s q u i q u a n e l s troven n o els m e n e n fermats i enmorrala' .
mismas
sus diversiones,
sino que
nes que, c o n afán d e lucro, unos empresarios l e s sirven e n bandeja.
Si una chica n o p u e d e pasar e l domingo e n u n a sala d e fiestas, lo pasa m u y
Miguel Tous Servera
e
266
BELLPUIG
D i c i e m b r e 1970
SEGUNDO PREMIO DEL PRIMER CERTAMEN LITERARIO «VILLA DE ARTA»
CESAR EL PASTOR
original de Aurelio Conesa
H e q u e r i d o r e f l e j a r e n e s t a n a r r a c i ó n e l d e s a m p a r o e n q u e s e e n c u e n t r a e l q u e t r a b a j a n d o t o d a s u v i d a l l e g a solo a
su vejez, contando únicamente c o n la pensión
de la Seguridad Social, por ello
dedico
este trabajo
a e s a l e g i ó n de
Césares que habitan el m u n d o y q u e , naciendo e s c l a v o s . . . saben morir libres.
OREL
U n a m a ñ a n a fría d e l m e s d e n o v i e m bre u n destartalado y viejo coche, tirado por el casi n o m e n o s viejo
rodaba
con paso
cansino
caballo,
siguiendo
las
curvas d e la angosta carretera.
suave e invisible penetraba por las ren-
como y a lo hicieran varios
dijas d e l a galera.
de
El capataz, trabajador d e l campo
toda
ambas
familias, unos
antepasados
a l a s órdenes
d e l o s o t r o s , c a d a g e n e r a c i ó n q u e vinie-
su vida, curtida su piel p o r m u c h o s so-
ra, tendría
les y vientos, tenía p e s e al m a l tiempo,
que les cubrirían sus necesidades.
o t r a g e n e r a c i ó n d e señores
L o conducía con mano fuerte y segu-
el h u m o r suficiente para bromear c o n el
ra e l capataz d e u n a gran finca, propie-
médico, Q u é D. Francisco, ¿lo pasa bien?
v e n , p r i m e r o e n l a r e c o g i d a d e l a s cose-
dad d e u n o d e esos grandes señores de
¿Le parece a Vd. buen momento para ve-
c h a s , p o s t e r i o r m e n t e y , h a s t a l a muerte
casta
n i r al m u n d o ? . . .
d e s u p a d r e , e n t o d o s l o s t r a b a j o s q u e se
privilegiada
q u e tanto
abundan
por estos m u n d o s d e Dios.
Y
el doctor,
socarrón
y
cachazudo,
Las neblinas q u e por Levante cubrían
c o n t e s t a n d o t a m b i é n d e b u e n a g a n a si-
el horizonte, corrían empujadas p o r u n
g u i e n d o las bromas d e l capataz; L o paso
viento fuerte y helado que hacía
fenomenal.
estre-
m e c e r a l c o c h e r o al m i s m o t i e m p o q u e
¡Podía haber esperado a que
llegase la Primavera!
Así, entre b r o m a y broma, entre arres
sultos al v i e j o a n i m a l q u e y a e m p e z a b a
y latigazos al c a b a l l o , s e l l e g ó a l a casa
a gozar d e l retiro d e sus m u c h o s
años
labranza.
que aislada unos kilómetros d e la señorial,
En e l interior d e l carruaje se acomodaba el médico d e l pueblo más cercano
realizaban
en propiedades
d e g r a n ex-
t e n s i ó n y c o n u n escaso arbolado.
La
rápida y
fulminante
enfermedad
q u e t e r m i n ó c o n l a v i d a d e l v i e j o Ant o n i o , l e e x i m i ó d e c u m p l i r s u compro-
desataba s u l e n g u a para arrear con in-
de
E m p e z ó C é s a r a t r a b a j a r d e s d e m u y jo-
servía d e habitación
a los padres
del que e n vida se llamaría César.
miso
con la patria haciendo
d e é l un
h o m b r e m á s a p e g a d o a s u t r a b a j o , más
a t e n t o y s e r v i c i a l c o n l a s p o c a s person a s q u e p o d í a t r a t a r e n s u s l a r g o s y solitarios días apacentando el ganado.
Antonio, el futuro padre, tenía prepar a d o u n g r a n f u e g o d e troncos d e oli-
D e s d e m u y d e m a ñ a n a a b a n d o n a b a su
contemplaban e l paisaje nevado d e l día
vo que llenaban por completo el hogar
h o g a r d e j a n d o e n l a c a s i t a a s u madre,
anterior y,
y, e l calor agradable q u e r e i n a b a e n el
ú n i c a p e r s o n a q u e l e q u e d a b a y a quien
y al q u e pertenecía
la finca; S u s ojos
p o r el instinto
natural se
apretaba las solapas d e su gabán
para
huir e n l o posible d e l intenso frío q u e
interior
contrastaba
con el tiempo in-
la revista
" H o l a " u o t r a s s i m i l a r e s , n o s e l e e casi
nada.
Yo encontré esta acusación algo
gerada y este
artículo
aparecido
exaen el
último n ú m e r o de B E L L P U I G , e n la página j o v e n , f i r m a d o p o r d o s chicas arta-
la q u e p o r razones d e su profesión ha-
centraba
bía sido l l a m a d o e l m é d i c o rural.
q u e r e p r e s e n t a b a , s u s m a n o s g r a n d e s , du-
ño alegró la cara ansiosa y
preocupada
chicas q u e s i e n t e n esta rebeldía ante esta
su
p e n s a m i e n t o se
e n l a c a s i t a c o n e l problema
r a s , e s c á l l e c i d a s p o r e l t r a b a j o d e l homb r e q u e h o r a t r a s h o r a , d í a a d í a lucha
con los elementos,
hijo,
u n a f i n a m a d e r a q u e s i r v i r í a posterior-
no confiaba
en las
tranquilidad q u e le decía
palabras
de
D. Francisca
mente
d e collar
iban tallando
sobre
p a r a l a s o v e j a s , unas
antes d e comenzar a emplear su ciencia.
m u e s c a s i n d i c a d o r a s d e l o s a ñ o s d e ca-
D e esta forma sencilla, con mal tiem-
d a u n a , a l r e g r e s a r y c o m o h i c i e r a du-
p o y m u c h a ansiedad nació César, futu-
r a n t e m u c h o s a ñ o s , i n v a r i a b l e m e n t e a la
cuando
éste ya n o pudiera aguantar con su cuerY o estoy seguro q u e t e n e m o s bastante^
mientras
de A n t o n i o q u e p o r tratarse d e l primer
ro pastor y relevo d e s u padre
n e n s e s m e d a la razón.
e n l a v e j e z , d u r a n t e el
c l e m e n t e ¡que h a c í a f u e r a d e l a c a s a a
U n a s horas d e s p u é s , el llanto d e u n niaburrido, y q u e si q u i t a m o s
debería cuidar
postoreo,
p u e r t a d e l a c a s a l a v i e j e c i t a l e aguardaba
confiada.
C o n e l t r a n s c u r s o d e l o s a ñ o s s e hizo
po el peso d e los años.
C é s a r s e c r i ó u n c h i c a r r ó n f u e r t e , tos
i m p r e s c i n d i b l e l a a y u d a d e u n a mujer
aires marinos, los vientos y e l contacto
q u e c u i d a s e d e l a a n c i a n a y d e é l mis-
directo
su
m o ; P a r a C é s a r q u e n o t r a t a b a c o n mu-
c u e r p o f i b r o s o y s i n g r a s a ; N o v i o otro
j e r e s l e s e r í a p r e c i s o v i s i t a r e l pueblo
m u n d o q u e la casa donde nació, los mon-
donde
tes que e n forma d e anfiteatro la redea
d i e s e a t e n d e r l a s n e c e s i d a d e s d e la ca-
m e j o r p a r a l a j u v e n t u d d e Arta, p o n g o
ban y el m a r e n que veía reflejarse
el
sa, c o n e s t o s p e n s a m i e n t o s e s t a b a cuan-
a su disposición la asociación d e l Club
S o l p o n i e n t e d e quüetos y claros atarde-
d o r e c o r d ó q u e , e n v a r i a s o c a s i o n e s que
Llevant para lograar darle m á s vitalidad
ceres.
vida rutinaria y c o n u n a gran inquietud
para e s c a p a r d e esta vulgaridad, q u e l e e n
libros b u e n o s
y que n o se
entretienen
con revistas tontas.
'A t o d a s e s t a s c h i c a s q u e d e s e a n
algo
con
la naturaleza
forjaron
Por estar retirados de la población >
por tanto d e escuela alguna, careció de
el C l u b d e t o d o el p u e b l o d e Arta.
instrucción, claro que... para vivir como
Esto
lo lograremos
sentimos
una inquietud
mos nuestros
Dentro
si todos
los que
cultural
auna-
del
Club
podéis hacer m u c h a s cosas q u e os enriquecerán e n muchos aspectos y conseguiréis divertiros, sin e s p e r a r q u e otros, c o n
A s í q u e . . . ¡Chicas! ¿Y vosotras q u e . . . ?
M. Pastor
Politécnica
- Troncoso,
E l p r o p i e t a r i o d e l a f i n c a , "su s e ñ o r "
pudo c o n v e n c e r a A n t o n i o para q u e no
dejase
dumbre
q u e pu-
e l jornal s e g u r o p o r la incertid e lo que
pudiera
t r a b a j o h a b í a v i s t o a u n a c r i a d a de la
c a s a ; E s t a i d e a d i o v u e l t a s p o r su cabeza durante varios
d í a s h a s t a que se
h i z o e l p r o p ó s i t o d e a c u d i r a casa de su
señor para hablar con ella.
alguna.
encontrar,
además, e l chiquillo n o precisaba d e es-
afán d e lucro, se c u i d e n d e ello.
emprenta
vivió su padre o su abuelo n o le hacía
falta ir a escuela
esfuerzos.
de la organización
u n a persona
v i s i t ó a l s e ñ o r p a r a d a r l e c u e n t a de su
ya q u e se trata d e u n c l u b cultural y se
f u n d ó c o n la i d e a para q u e l l e g u e a ?^r
encontrar
L a m u j e r , A n i t a , s e g u r a m e n t e lo aceotaría, p e r o . . . ¿ y s i l o h e c h a z a b a ?
V e n c i e n d o s u t i m i d e z , u n d o m i n g o por
la m a ñ a n a visitó
l a mansión
señorial,
p a r a v e r a l s e ñ o r c o m o e x c u s a , para ver
cuela y a q u e él, l e aseguraba q u e ten-
a A n i t a s i e r a p o s i b l e c o m o s u máxim"
dría su p a n y su trabajo y q u e cuando
deseo.
fuese mayor y tuviese hijos, trabajarían
9- Palma d e Mallorca
(continuará)
D e p ó s i t o L e g a l P . M. 57 - 1969
Descargar