FONT NOVA 19050108 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
CAMPRODON
PerJódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del distiito
REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN Calle de Valencià, nüm. 37
SüSCRIPCIÒN
Espaüa. . . . .
i\W pttia. trimestre.
Extra fíjero. . . . Ü
v
n '
Número suelto 15 céntinios
Àrttmcios y coitiúnicíidos ú preciós convenoionales.
Nose tleviielvpn original*»».
8 DE E N E R O DE 1905
ÀNO II
:M::IÉ3I>IGO
dopge en: Anguera
I
ha abierto su consultorio en la calle de Valencià 20 bis.
i
Núm 20
FABRICA DE GASEOSAS JARABES Y HORCHATAS
Especialidad en Resupones
Albaredo, Camprodon
cobraiido de aqnel uiunicipio; yo que para I de nuevo las piiertas xie su acreditado estahle. muealra presencio ese batofi, digo j re])ito, quç ciinlenií),.,
los ajulalucí^s'Verí eu t^l inatmi k un Todopo^Qué indica tal estado do cósas? ^Que indiderosk) y... en parte Itevan razúu j-a que los, ca 1H impur'idad en (\\\? vivieron 8 aíïos los
Hiiciéndoles niiicho favor ^ las autoridntles ven conflnanuieute òiodearso ctií los graijdes criuiinalos de Peuaflor? Pues sencillauiente:
dtí Pefíiifloí-, no (lireraos que .^enu crtmplif es sefíoi'es. Es m.is: j o creo que nuíehos sefiores que entre nosotro-í la gente maleanfe tiene meperò sí ciilpahles de los ascsinatos de la Huer- deseaiíau tener los reaUos que tiene tal ò ciial jores aldabas que la honrada, y que... el que
ta de los crimenes.
asesino de categoria.
sabé algo se lo oalla, tanto por uiiedoal maion
Nada móuoH que 8 aSos ha estado allí fmiQue los aNesinos de Peíí iflor se rozalian to- como por ej horror que lo inspiran los tribucionando iiiiíi pnndilla de a.'·esiíios, atrayeiido dos los rlííis con las doraàs gentesy hasta con ntiles de Justícia, quo muchas veces dejarAn
à dicho pueblo à sus víotiinas. iodns ellas^w- las autoridades del pneblo oldigadas à averi- su vida al amparo dol asesino, si óste es pergadores de ventaja, ayxy-Asfilasno dejaríaii degüar de qué vivian tajes pérsonajes y no ^uerer- sona que sabé hacer elecciones.
llamar la atencióu, sinó à sns autoridades /o a^en^íiíar, no cabé duda alguuu. Que nia?
La uiisma policia que con tanta actividad
por lo méuos à los paoííicos vecinos del pueblo de un veuino tcarasiuciria algo de las horri- se dedica h la caza do blasfemos, ya ven ustecu cuestióii.
Lh'S trajedias que en la huérta del Francés des que todavía no sab! qnién fiie el autor
(iPorquó ha sido preciso, quo una firme vo- ocuniun, tauipoco cabé dudailo, y k pesar de del bfírbaro ateutado da la calk de Fornanluiitad enipreiidjera al cabo do seis aíïos la todo elio,. esta importante Sociedad en comandita do.... ly lo que te rondaré!
odisea, do iiiteresarà Jas autoridades la bu>ica ha venido funcionaiido /OchQftfíosty //hanta En fíii: jqiie víviaios eu el nicjor de los
teniéndo sus viajantes y todo!/
de uu iiidividuo des:ipareoido?
uuindps!
Voy A ^splicar algiiiio do los moUvos, ou
jClaroI jCualquier cíudadano qiieRepanl;:,'o,
virtud de los cua'.es supongo han pernianeci- con lo quo los Tribunales puedan ver alguna
Eé{\ visto que mi nmi^o ÉlIncansable, solo
do lo-crimenes eiiviieltos eu el misti^-io por iuz, pe presta A denunciarlo, sabiéudo conio me reserva alegi ias en voranol
«spncio de tanto lionipo.
las gastan los Tribunales do Espaíïa! jCualSiii duda anepentido de la que me proporEu primer lugar, como jugador deventaja es quiera, para ayudar A la justícia Sfi presta í\ ciono on Septienibre, niandàndonie uua inooficio que trae aparojado (d de maton y esta las mil molestias que una delación trae en si! fensiva si que snouleula llebre, envuelta eu
respetable claso es eu Andalucia temida por Y suponiénào que ésto no ocurra, |cu;tlquierft rico pastel couf•cciouado en casa Valeutí, se
todos y protegida por el feudalismo andalnz, se pspone ti las iràs del ^latçíl cuando acabo la ha propuesto cobrarselo en Enero, proporciode ahi, que las gent.es sencillas luirau A éste oondeual
uàndouie cada susto que tiemlda el misteriol
como un sér que tiene la sarteii por el mango y
Y no hay que èstrafíar lo de Andalucia,
Fignron^e Vds, que me hallaba durmiendo
se contentau cou que se las dfje vivir por pues en Barcelona, en la culta Barcelona» traiiquilamente el lúnes 2, cuando me dosidstima Uasta que el maton disponga de su han venido asesinando casi h dia río El Nelo, el pierta mi hij»», y al abrir los ojos lo primero
Buerte.
Dimoni,,ç\ Gitamij el Bos y dem.àschulapos; A qiie vi'o [horror! nua euoruio y espelii/uante
Puede (i alguuo parpcn' exagorado oi con- ciència y paciència de autoridadt's y púbÜcol cabesj.i (le Jabalil
«epto, peí'o yo quo hnce doce aflos presencio
|Ha sido preciso que el Nelo, el famueo asejPor Dins Oiive<lnI [Mire Vd. quo yo me
«n Motril (ímportaiite viHa de la vega gra- sinó, ooímara Ijt medida c> n i a asqnerosa Carn asusto de una r.ital jY no digo uada, si se le
nadina)-cíuno dos licenciados de presidio lla- del Aragonès, en plenq estfibleciraiento con- ocurre maiidarmo todo el cuerpo do aquel
mados los Am9s apateuban por que si h un currido para ser . eocnusado, però ya veran apreciable au i nia li to I
jVontura que la satisftccióii de saber que
honrado forastero y que à pesar de las protes- yds. còmo S pesà i- de convicío y confeso del
esqueroso
heoho:
à
pesar
de
su
negra
historia,
toda su fani,ilia esiaba bien. destrujó el mal
tas de los compafieros de óste, coutinuaron (y
no
tardarémos
rauchos
aíïos
en
ver
quo
abrc
efecto que la vista do los afllados colmillos de
«rec que para baldón naestro) oontinunn nun
C ha pla
LA
aquel compafíero de S, Antoiiio, proJujo ea
mi sobrecojido indivíduol
,
j Ah! Y también me sirvió de eficaz anti-espasmódico, la vista de las dos magníficas postales (obra maestra) con que mi uiDÍgo Claret
(Cisco) tiene la fioeza de felicitarme por la
entrada de A5o-Nuevo. jVaya una cosa
buena!
• •
Por lo que digo, paedea culcular rais lectores que èl aSo empieza para mi como laspropiaa rosas.
^ •
La repetición que dè la función dada en el
Casino, por las aluranaS del Colegio que dirije D.^ Aíhtonia Ferrar laíl dia de San Estévan,
y que tuvo lugar el dòiiíingo 1.*, fiió si cabé,
mucho màs celebrada que en el citado dia,
pues las pequeíías artistas habían madurado
algo mós sns respectívas ^ín·<íce//fl5.
Hubo dos herinosas chicas
(cuyos piós humilde beso)
que con sus vOces de àngel
contribuyeçon ai éxito,
cantandü entre bastidores:
y y^j (q"6 nada secreto
he proluetido qucdarme
pues que al publico me debò) ,
quiero décirles: «amigas
aunque son de poco peso,
les tributo mil aplausos:
])or cantar muy bieu, primero,
y después que à una uifía,
fueron tres que la vistieron
con el gusto que en toüettes
es en admirar primero
este humilde servidor
que sus pies besa
A8M0DE0
LOS REÏESJJMPRODflll
—iQaé tal han sido ioe Eeyes, Federico?
—Excelentes muchachos; me han Iraído
un tren automàtico, una pelota de goma y
una porcióu do duicns.
— A mi un clow estravagante que, dóndnle cuerda, ejecuta saltos mortales, d^ tumhos
y practica otras mil moneríus. ^'Pero s.ibes
que por poco nos quedaraos sin jugiieti s?
-}J
pues?
— E l pues consisle que al llegar los Reyts
a Camproilúii, algiiiéii les dió tan miilas noticias de los niííus, itianifestàridoles que en su
tietrpo di'struinios los iiidos, que hostilizanios
•d los pàjarns y h ioa [» MTOS. que vamos k resbalar por el hielo, que molesta mos k los vi-cinos y transeúntcs y no sé cuantas cosas mi^s,
suerte que tuvicroii la feliz ocurrència para
noaotros de ir A iiifoniiarfo con el seSor A l calde, ó del contrario, ya teníau doterniinado
pasar de largo.
' —-^Y qué les dijo <•! senor Alcalde?
—Debenios estarle dgradecidos. E l senor
Àlcaldo procuro atenuar nuestras faltas, tli«ióndo à los Reyes <(Ue aunque verdaderaraente ha bla algunes ninos que no se portaban del modo uebido, estos eran los nienns y
estaba en la crcoucia de que se corregirían,
que no era justo privar del regalo à los màs
por culpa de los niénos y que sentiria nuíclio
que, siéndoél Alcalde, los nifíos de esta villa
se quedasen sin el aguinaldo de reyes.
—^Y cónio sabes lú todo eso?
FONt-NOVA
—Toma, porqàfe éütraron los Reyes en mi
casa, y nos lo contaren.
— jLos Reyes entraron en tu casa!... ^y en
qué hora?
—Ya nos disponíamoH paftt i r n o s é l a c à m a
cuanilo oijnos tres Iftsrtès aldabazo» que conmovieron, la casa. ^Quién llama?—pregunto
mi madre, salióndo al bàlcóà. Sus Magestade»
Jffl^íC({,v—contesto un paje bop voz ronca—
haced el favor de abt'irQQs là touerta, que t i ritamos de f r í o . — E u t r a r o u i o | Rey^s embozados hasta las naricíts y tai ©adre les inVjtó à
seiitatrse junto à Ja estufa, ,|iieQtra8 quf el
Rey Melcióii abrténdo una grànde maleta nos
hacl'a entrega de su rico aginaldo.
'—(lY cómo iban vestidQÍK Jos Reyes?
—Muy ricameiJte, no pljstante de que no
me fljó mucho en el detalle porque'çstaba
arrobado contemplan'lo Ipa ejercicios gimnàsticos del caprichoso clow,
—Ya les dirías que jhabíamOB àalido à recibirles.
—Yà estaban enterados de ello, tinadiéndo
que en S't-casan, Vilí^ljonga y LlanAs, ee h a bían entretenido algo ujAs de lo regular, por
cuyo motivo Uovabau (.figunos niinutüa de r e traso.
—Llevaban muchíjíi paballos?
—Solamente las tpft»'cabalgaduras, però de
camellos una infinidaií y todos cargados de
cajas con regales, y n^uchos pi'ji's. Los Reyei
purtieron inuiediatamente di^spuós de caloutados.
•
JUAN MORELL.
,,,
•
•'
•
; ' T -
Las dos ijermanas
A Lis ïítVAS AGNA T CAEME.
(Continuo ciò)
Mentres tant alli dins lo menjador mare y fjllas
plegaban ppasa per pessa y las guardaban ouidadoBàment dins la 8 sevaa corresponentas oapsas, diè|ÍOsantsó à ferne una petita exposició à la sala.
De sòpte la Trini cridà à la Doloras, criada ja «ntrada en anys y que 'n feya deu qu' era à la casa,
—Escolti Doloras, me farà '1 favor d' arrivarpen
à casa 1' Eníioh, y dirUsens falta de part mev» íue*
avií'y tan los papàs com jo, 1' esperem à sopar.
—Com es aixó-replicà D." Ursula.
* —Veuràs mamà, fa poch que'1 papa m'haj dit
que no vindria aquesta tiirde, perquè s' han trflvAt
aquest dematl y 1' Enrich li ha dit que no li serl* %•
cil poguer venir degut à la feyna; y •! papa se IR' ï^a
brindat per aiiarlo avisar per venir à sopar avuy 9^
nosaltres y com qUe jo alashoras estava un xich cíèrmada, li he dit que no pro are m' he repensat y ^xi"
viaré à la Doloras perquè li digui que vingui aqa^gt
veispre no't sembla?
—Bueno, està bé filla meva.
—Al mateix temps veuré las robàs y 'm darà 4
seu pare.
•
—Aniré dorichs à cal senyoret Enrich à dirli que
aquest vesprb vinga, nò es aixó?-digué la minyona
tot arreglantse un xlch.
—Si Doloras.
La Lluirà al sentir tot' aquesta conversa 's quedà
pcnsotiva: lo cor li glatla ansiós pels desiljos que la
seva ànima sentia.
—Hi anirem las dugas eh mainaP-digué la Lluisa
no poguentse contindrer.
—Val més que 't quedis aqui à ajuddrnos.
—Ja sou prous dona; td y la Trini encare 'n vols
mes? Mentres tan passeijaré una miqueta puig crech
que ja 'm convé; vuit dias seguits cusint per la Trini...
—Si maníà, deixali anar,-luego dlrigintse à la
Lluisa li digué:—Mirat, ja pots dir à l'Enrich que
estich cremada pro molt ab ell.
—No serà tant, no serà tant--replicà D.' Ursula,
luego afegí:—Bueno veureu, aneusen d' un cop y
deixeunos arreglar això ab tranquilitat.
Aixís que la Lluisa entrà al seu quarto per arreglarse un fons sospir s' escapà de sos llabis y digué
per sí:
—iAl fi '1 veuré!
Al cap d' un petit moment la Dolores y la Lluisa
's dirigian cap al carrer de Pelayo domicili de 1' Enrich. Caminava tant depresa la segona, ab 1' ànsia
a;queUa de veurer à 1' Enrich, que la primera tingué
qop dírlié
—Senyoreta, senyoreta per Deu, no vagi tan depressa miris que 'n tinch xexanta.
—Doloresjsi à vostè li convingués una cosa també s' espabilaria.
"ï la pobre dona no digué res mes, seguint d la
Lluisa tota resignada.
Al cap d' un bon xich, arrivaren à easa 1' Enrich.
Al pujar 1* escalà lo cor de la Lluisa batia ab mes
anhel y ànsia que may.
Trucà ab temblorosa mà y al cap d' un petit moment lo criat del Enrich obrí la porta del pis deixant
veurftr un elegant y bonich recibidor. AixIs que foren dintre la Lluisa digué al criat:
—Escolti Pepet, passi recado al senyoret Enrich
dibentli que 1' hem de veurer.
^ ' *-E8tà bé.
Mentres lo criat feya mutis pel corredor ficantse
dpeprés en lo despatx de son amo, la Doloras y la
Llaisa assentadas alli al recibidor esperaban la contesta del criat. Aquest no 's feu esperar gayre.
—M' ha dit lo senyoret que passin per la porta
escusadiK
—Està bé:--respüngué la Lluisa tot alsantse, luego digué à la Doloras—Esperim aquí sent Doloras?
—Si sunyoreta pro cuyti que I casa tinch un xich
de feyna eneare.
La Lluisa ni ménos se la va acabar d' escoltar
dirigintse ab pas apresurat cap al despatx de 1' Enrich; aquest 1' esperabn ja ab la porta de la mampara oborta, aixís es que aixi qu' ella vejé à ell y que
608 ulls dy foch la miraban, quedà com aturada per
an moniui.t sens saber que fer si avansar ó retrocedir.
—Apa Lluisa, eiiyra que tinch feyna—li digué
1' Enrich tot fentla. entrar dins lo despatx luego, un
cop dins y després d' haber pres assiento 'Is dos
afegí:
—Y donchs que hi ha de nou?
—Mirat, vinch.per dirte de que la Trini s'ha crepiàt molt al saber que aquesta tarde no vindrias con
de costum.
—Pro filla meva; tu pots conipéndrer que si tincli
feyna.... Ademés té be prou enteniment perpensarse
que no ho faig expresament.
—Ademés avuy t' esperem à sopar.
—Bueno veus, aixi5 ja es mes enrahonat; vindré
encare qpe per això m' hauria d' arrivar à veurer à
D. AntoBio sobres-uns....
—Qui'l procurador.? Veuràs deixal estar y vina
aquest vespre. ;Mirat que tots nos cremariam de
debò?
—Bueno, vaya. vindré, basta que me vens à dirhotú.
Al sentir això la Lluisa 's tornà tota bermella.
• —Escolta cunyadeta: Consti que ja 't comenso à
dar lo nom que 't requereix.
—No m' ho diguis això, digam Lluisa.
—Bueno donchs, escolta Lluisa y 'Is papàgP
—Bons gracias. Mirat precisament are estan la
mamà y la Trini arreglant en lo saló Itrób» de la
segona.
—Ah caram, qué ja li ha enviat donya Papa?
—Si,—respongué à secas.
—Y que tal, que tal es bonica? Vaya que m' hi
dius?
Ab molts esforsos pogué contestar:
—Si Enrich... molt bonica—y 's quedà mirant à
I* Enrich sens saber que dir més.
L' Enrich notà algo aquesta transició expontànea
y una uubolada d' ideas passaren per son capj' de»prés com trencant la conversa afegí:
—Donch digas à tots que al punt de la« vuit viïl-»
dré ho sents?
Veyent que la Lluisa no »' aixecaba li digué batxet à cau d' orella:—Apa (|ona, corre, di^l^ensain
veus que tinch feyna avuy?
—Si tens rahó Enrich, adap.
L' acompanyà fins à la matppara, mea cul anar ell
à obriria la Lluisa 's girà ben Resolta:
—Escolta Enrich, te voldria dir una cop.
—Vaya digas, que...
—Quo t' eB...perém aquest vfspre oy?
—Si dona si ja t'ho he dit.
Li Anava à dir u-que f- estimo^ mes li i^iiancarea
las forsas y ho dissimulà ab la frí^|se ja dita, '
=Vaya adios Lluisa y hasta després.
=Ha8ta després Enrich—y s« '1 quedà inirant
fins que tancà la mampara. Un cop sola quQ(|à per
un moment pensativa durant lo cual dos llàgrlipas 1Í
3
LA FONT-NOVA
rodolaren oarà avall tot dihentse pèr si:
—He sigut mol poch valenta. No has pogut dirli
pobre cor meu.
Luego s' en na à reunir ab la Doloras que assentada y mitj adormida en lo recibidor, s' esperaba.
=zAneia Doloras; ja estich llesta.
—Ay gracias à Deu senyoreta; cregui que ja m'hi
comensava & dormir. Y que li ha dit lo senyoret, que
vindrà? •
—Ui Doloras, à las vuit lo tindrem à casa.
Y ílespró d' haberse despèdit d'en Pepet (lo criat)
se 'n anaren tot xano xano cap à casa seva. Pel cami
la Lluisa tot era dirse per si:—He tingut molt poch
valor. Lo que's jo, buscíiré una ocasió per confessarli lo carinyo que li tinch. Vull que ho sàpiga tot,
lo que 'm passa dins mon cor y lo que sofreix mon
ànima. Vull que conegui lo que 1' estimo y lo que he
anat patint per ell durant tot aquest temps de relacions ab ma germana Trini.
Anava fentse aquestas reflexions quant de soptè
sentí una veu que li digué:
—Passiho bé Llnisa. Sembla que ja no vulga conèixer als antlchs amichs.
—Ay caramba de Ernest, y d' ahont surtP
—Miris avuy fà déu dias que he arrivat de Bitenos Aires, que no sap que sempre que esoribiaal seu
papà "Is deya que '1 dia menos pensat tornaríam à
véurensP
—Si pro la vritat...
—Donchs ja ho veu Lluisa, ja he tornat, ab disposició de renovar las nostres tertulias de cada nit.
jFa tants anys que no he tingut la satisfacció de
veurels!
—Te rahó Ernest. Pro vostè està cambiàt completament. Aquesta barba; aquest bigoti. Ja li dich jo
que està fet un bon mosso.
—Vaija no m' aduli Lluisa. ^Y 'Is papàs?
—Bons gracias.
—Y la Trini, que tal encara 's conserva tant aixerida com vostè?
—Encare, ença re. Pro potser Ernest deu ignorar
lo que vaig à dir sobres ella.
~8i no s' esplica
—Donchs sàpiga que la casem.
—Caramba ^y va de serio?
—Vegi si và de serio, miris demà passat.
—Quina sorpresa! No me 1' esperava pas. Me 'n
alegro molt pobre Trini; cregui que 's mereix un bon
marit. Y digui qui es ell?
r ; ,
—Es abogat, m Am Enrioh PlanHs.
—Ab 1'Eiirichl Ab lo nieu Íntim Enriguet se
casa? Quant me 'n alegro. Es un bon noy. Companys
d' estudi '1 conech à fondo y com ja 1' hi he dit es un
bon noy.
--Lo que 's això si. Los papàs n' estant molt con-
tents d' ell, ademes la Trini no sab may ahont posarlo.
—Si que m'ha deixat parat. Nada mes ab l'únich
amich que 'm queda de 1' infància. Lo que's jo cumpliré ab ell; no li faltarà lo meu regalo.
—Miris Ernest, vingui aquest vespre à casa que 's
venrant ab ell, ademés tan los papàs com la Trini se
alegraran de veurel.
—Vaya si que vindré. Encare deuhen viurer allà
mateix no es això?
-Si,
—Donchs bueno, de moment saludi à tots de part
meva dihentelshi que aquest vespre tindré l'honor
de felshi una petita visita,
—Està bé Ernest.
—Vamos passiobé Lluisa hasta després-Y tot encaixant afegí:—Ja tornarem à fer brometa ja. Veurà
quinas soir'és passarem.
—Adios Ernest.
—Passiho bé Lluisa.
Coatiunari
MANUEL DOMENEOH RAÜBKT.
jQUI POGUÉS SERHI!
'
,
^
|FtíU bon Deu que dintre poch
Puga aníir à la foateta
De San RochI
jDintre poch!
Jo ja anyoro aquell passeig,
Ombrejat eternàmentl
Jo ja anyoro aquell jovent
Que tan tranquil sempre veig;
Anyoro aquells vols d' aucells,
La corrent del Fluvià..,
|Aquells panitjea tan bells
Que per tot arreu hi hà!
La sousilia «escalinata
que porta dalt à 1* hermita,
Y aquella devoció innata
Qu' Olot te al Sant que 1' habita.
jTot hu anyoro molt terops hi) I
Fins ariyoro... iqui.hu,4l"al
Là llangonissa, e) píí, ràigua fresca..
Lo brenàr, lo brenur de cada dia.
(Feu bou Deu que dintre poch
Fuga anar à la fon teta
De San Roch!
[Dintre pochi
Barcelona-mars de 1899.
J. J. A.
flotieias
El dia primero de afio tuvo fín lasangrienta epopeya de Port-Artur. Esta importante
plaza rusa en la Manchuria, con su espacioso
puerto natural y cefiida por doble ó triple rosario de fuertes construidos y artillaàos à la
moderna y protegida por uiin poderosa escuadra, no ha tenido mas reniedio que sucumbir
después de ocho meses df eucarnizados aaaltos.
Las alumnas de la Escuela municipal repitieron el úH.imo domingo la función teatral
«Navidad», estrenada con tan buen aclerto el
dia de San Esteban, récibióndo muohos plàcemes.
Con motivo de las tradicionales ceremonias
infantíles de los Reyes, una nia» de poco»
aSos fué presa de un profundo desvanecimiento, costando mucho trabajo hacerla volver en
sí y dando a sus padres un susto mayúsculo.
El tiempo, aunquo seoo, ha sido de lo màs
crudo de la presente estación. Los ríos estan
helados y durante algunos días hemos tenido
muy pésima la luz elèctrica poí íalta de circulacióu del agua.
Anteayer se inauguro con un lleno completo el oinematógrafo que nuestro particular
amigo D. Jaime Bertran ha instalado en la
calle de San Eoque. Los cuadros representados fueron de escelente efecto.
Muy importantes y luoidas han sido las
funciones religiosas celebradas en las Iglesias
durante las pasadas fiestas.
Imprenta de P. Aubert.—Valencià, 87, Camprodon.
oJ^Uonaéed
. . 60 anys . Amo de la fundició.
. . 35 » Treballador de la id.
. . 25 » Muller de 'u Bado.
. 10 « Noy den Bado.
. . 65 » Porter de la fundició.
. . 30 T)
1
. . 25 n
f Treballadors de la
. 15 „
TOMAS. .
í • fundició
JOAN. . . .
edat incerta]
FEDERICH.
TREBALLAD<
id.
3R ler.f
2on.j
y altres
que no parlaa
RAMON. .
BADO. . .
TOMA.èA. .
EDISSON..
PERE. . .
LLORENS.
ANDREU..
:1
Època actual
Dreta y esquerra la del espectador
'(il·íií li·í.fií·i^íüt
LA FONT-NOVA
^-•*-»-*^^*-A. PvT XJ JM G I O
S*m^*^'*^
SE ALQUILA
>rt>lt/K^^?rtM\^K*KÏ^)f\^K^f%)rtHx^K^^Ï^#fx/K^\7f\/f»7Ti
1^
í
X
ALMAHÉN DE VINOS Y GRANOS
x
DE
!•
COLEGIO-ACADEMIADES.LÜIS
Aritmètica—Càlculos mercantiles—Reforma
de letra, Ortogra'fía, Correspondència y docu-|
mentación.
Cuentas corrientes.—Comercio—Francés—
Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros.
Conferencias particulares para las asignaturas de 2.* enseüanza—Preparación para carreras especiales.
Paciència y esmero en la énseRanza.
Calle Valencià 27,-1.°
Camprodon.
Plaza Mayor, núm. 3
SAN JUAN DE LAS ABADESAS
L>fa<>i^y^:>»<>«<>«^>»<>i<>«rf>«^>J<>4<>k>«<>4<>l<>t<My<>*<:
DE LOS
PIRINEOS
(casa Borra)
Plaza del Dr. Bobert, Camprodon:
UN SALTO DE AGUÀ
DE 15 CABALLOS
de fuerza dentro de
la población, con 6
sin local.
Para informes Sistach j
Vda. Sargatal Camprodór
Tipografia
y Cafè Parísíen
po
[?.i[È)[g@ íjiyiüií^f
mPiDOR
-o-*33s>-o--
Valencià 37,—Camprodon
(PIEINBOS ORIENT ALES)
Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constitución.-Cuartos ricamente nmucbladü8.--Va8t(Je salones y hermpsos jardines.
TiUgetas de todas clases—Facturas—Papel titnbrado—Programa»
—lloglamentos—Circulares etc.
^Preciós económlcos.
SALÓN DE BAfíOS
G R A N Relogería de
I se&Bà
"'Pi
Se venden y componen toda clase de reloges à preciós muy reducidos.—Valencià, 19, Camprodon.
Joseph Berga y Boada
EL BORRATXO
im4ü4
CAMPRODON
Establiment Tipografich de P, Aubeft, València 37
1905
Descargar