antoni canet

Anuncio
Desde t i e m p o s m u y antiguos e x i s t i ó una iglesia en el lugar d o m i n a n t e q u e h o y ocupa la Seo
de G e r o n a . Los m u s u l m a n e s la c o n v i r t i e r o n en
m e z q u i t a y consta que pasó a celebrarse el c u l t o
c r i s t i a n o en la vecina iglesia dedicada al m á r t i r
San Félix. Nada se conserva de las sucesivas
c o n s t r u c c i o n e s habidas hasta la edificación románica en el siglo X I , consagrada b a j o la advocación de Santa M a r í a p o r el o b i s p o Pere Roger
( 1 0 1 0 - 1 0 5 0 ) en el año 1038. Los restos que de
la catedral r o m á n i c a han llegado hasta n o s o t r o s ,
así c o m o los t e s t i m o n i o s d o c u m e n t a l e s conocid o s , son insuficientes para poder d i b u j a r la planta de la iglesia que levantó Pere Roger. Sería menester para ello la p r á c t i c a de excavaciones en
el suelo i n t e r i o r de la actual f á b r i c a , empresa
que s i n c e r a m e n t e c o n s i d e r a m o s desmesurada s i ,
p o r el m o m e n t o , a d u c i m o s la mera finalidad de
satisfacer nuestra c u r i o s i d a d .
ANTONI
C A N ET
Maestro Mayor de
la Seo de Gerona
(1417-1426)
por
PERE F R E I X A S
Profesor
Adjunto
Arte
del
Colegio
de
Gerona
CAMPS
En los comienzos del siglo X I V , en t a n t o que
se c o n s t r u í a la actual cabecera f u e r a del r e c i n t o
del t e m p l o r o m á n i c o — que p e r m a n e c i ó en píe
hasta m u y adelantadas las o b r a s de la nave gótica — , siguió en éste el desarrollo n o r m a l del
c u l t o hasta la fecha de consagración del nuevo
a l t a r ( 1 3 4 7 ) , m o m e n t o en q u e pasó a utilizarse
el ábside g ó t i c o j u n t o con las naves r o m á n i cas ( 2 ) .
c/e Historia
efe/
Universitario
Una de las numerosas incógnitas que en la
a c t u a l i d a d no ha sido resuelta de m o d o satisfact o r i o es, sin d u d a , t o d o c u a n t o se relaciona con
la e d i f i c a c i ó n de la nave única de la Seo de Ger o n a . La f a l t a inexcusable de datos d o c u m e n t a •les ha llevado desde hace t i e m p o a d e s f i g u r a r la
r e a l i d a d de los hechos y de sus p r o t a g o n i s t a s .
No e n t r a d e n t r o de n u e s t r o p r o p ó s i t o i n s i s t i r
n u e v a m e n t e en las diversas o p i n i o n e s sobradamente conocidas acerca de c u a n d o s u r g i ó la idea
de c u b r i r con una sola nave el espacio de algo
más de v e i n t i d ó s m e t r o s que presenta la a m p l i t u d del t e m p l o , una vez rechazado el p r i m i t i v o
p r o y e c t o de tres naves. El presente t r a b a j o —
así lo d e n o m i n a m o s — , tiene la f i n a l i d a d urgente de dar a conocer nuestros hallazgos en la
d o c u m e n t a c i ó n referente al L i b r o de O b r a q u e
guarda el a r c h i v o c a t e d r a l i c i o , datos que nos
p r o p o r c i o n a n una v a l i o s í s i m a ayuda para el esc l a r e c i m i e n t o del p r o b l e m a tantas veces suscitado en t o r n o al artífice de la más m o n u m e n t a l
o b r a de la a r q u i t e c t u r a gótica en Cataluña ( 1 ) .
( 1)
El c a m i n o hacia la p l e n i t u d de la a r q u i t e c t u ra gótica en Cataluña comienza con el siglo X I V ,
gracias a las aportaciones recibidas del e x t e r i o r
y a la p r o p i a presencia y a c t i v i d a d en n u e s t r o
suelo de maestros llegados de Francia e I t a l i a .
Los p r i m e r o s a r q u i t e c t o s que t r a b a j a n en la Seo
de Gerona son franceses. En 1312 se inician las
obras b a j o la d i r e c c i ó n del m a e s t r o Enríe del q u e
apenas conocemos nada. Le sucede en el cargo
su h e r m a n o Jaume Faveran, t a m b i é n m a e s t r o
m a y o r de la catedral de N a r b o n a . El p r o f e s o r
Pere de Palo! le a t r i b u y e toda la e s t r u c t u r a del
ábside y la capilla de los Santos M á r t i r e s , f u n d a da en 1330 p o r el o b i s p o A r n a u de M o n t r o d ó n
( 1 3 3 5 - 1 3 4 8 ) , c u a n d o desempeñaba el cargo de
c a n ó n i g o f a b r i q u e r o ( 3 ) . El c o n j u n t o q u e o f r e c e
{2)
A r c h i v o C a t e d r a l de G e r o n a , L i b r o de O b r a . Para
miga den
l i b r o s , se da aquí una tabla reducida de las d i -
en
morey
I rova de seu miga den mosger e
antoni
candaleu
aobs de a d o b a r
les
voítes de lesgleya que nos p l o g u e n » . Es la única
ferentes s i g n a t u r a s :
Años;
A. C. G. Sig. 2-a-17. F o l . 5 1 . « í t e m
feu c o m p r a r
e v i t a r repetidas alusiones a los d i s t i n t o s años y
referencia d o c u m e n t a l que conocemos alusiva a
Í 3 7 7 - 7 S Sig. 2-a-6
1395
2-a-17
las bóvedas
de la Seo r o m á n i c a ,
lo cual
hace
pensar en la existencia de tres naves.
!395
2-a-21
1417
2-b-l
M17-22
2-b-3
1422-23
2-b-4
1423-25
2-b-5
M o n t r o d ó n la fiesta de San C a r l o m a g n o
1479-84
2-b-21
f e s t i v i d a d que se celebraba el 29 de enero.
(3)
PALOL SALELLAS, P. de. — Gerona M o n u m e n t a h — M a d r i d , 1 9 5 5 , p. 3 6 . Se da t a m b i é n c o m o
fecha de t e r m i n a c i ó n de la capilla el día en que
fue
50
instituida
por
el
mismo
obispo
Arnau
de
(1345),
Lámina
<h- la
Dctaflc
norte.
\a cabecera, i m i t a c i ó n en m e n o r escala de la de
Barcelona^ consta de g i r ó l a con nueve capillas a
su a l r e d e d o r y u n t r a m o de c r u c e r o que no se
acusa, con o t r a s dos capillas en sus e x t r e m o s
( l á m . 1 ) - Salvo pequeñas variantes en el n ú m e r o
de columnillas adosadas a los pilares y al tamaño de éstos según su f u n c i ó n , la u n i f o r m i d a d es
t o t a l , d a d o el c o r t o espacio de t i e m p o en que
f u e c o n s t r u i d a . Según queda d i c h o , en 1347 tiene
lugar la consagración del ábside con el solemne
t r a s l a d o al nuevo e m p l a z a m i e n t o de t o d o el conj u n t o del altar m a y o r que presidía la c a t e d r a l
r o m á n i c a . Con a n t e r i o r i d a d , el 24 de a b r i l de
1330, Guillem de Cors había r e e m p l a z a d o a Jaum e Faverán en la d i r e c c i ó n de las o b r a s ( 4 ) .
U n a v e z m á s h e m o s d e i n s i s t i r e n las e s c a s a s
garantías que nos deparan las fuentes d o c u m e n tales para poder f o r m a r s e c u m p l i d a idea de las
intenciones del c a b i l d o , p r o y e c t o s y tra7P.s del
e d i f i c i o que, en un p r i n c i p i o , debía u n i r s e a la
cabecera, así c o m o t a m p o c o p e r m i t e n c o n c r e t a r
el a r q u i t e c t o elegido para el i n i c i o de las o b r a s .
Es r e l a t i v a m e n t e f á c i l , no o b s t a n t e , a d i v i n a r las
diversas razones q u e o b l i g a r o n a pensar en la
idea de s u s t i t u i r las naves r o m á n i c a s por un
c u e r p o de e d i f i c i o más acorde con las necesidades del c u l t o y a r m o n i z a d o con respecto a! ábside ( 5 ) . A n t e el creciente a u m e n t o d e m o g r á f i c o
(5)
{A)
L A V E D A N , P. —
«L'archíteclure
gothique
J. — De ¡a cabezcra
Catv-dra!
de
Gerona
de !n f/iroía
lado
reli-
gieuse en Catalogne, Valencc et Baleares». — París, 1 9 3 5 , p, 148.
51
H a y q u e s i g n i f i c a r que en 1416, una de las cuestiones q u e se p l a n t e a r á a los a r q u i t e c t o s Itamados a Gerona por el o b i s p o D a l m a u de M u r
{ 1 4 1 5 - 1 4 1 9 ) , se refiere a la c o m p a t i b i l i d a d técnica y estética e n t r e el ábside y el p r o y e c t o de
una o tres naves.
hasta la famosa j u n t a de 1416 es m u y poca.
Ú n i c a m e n t e tenemos constancia de que Guiliem
Morey, m a e s t r o m a y o r de la catedral desde la
m u e r t e de Pere ^a C o m a , levanta un p i l a r f r e n t e
a la capilla de San M i g u e l , en el lado de la Epístola. Este p i l a r , ¡ u n t o a o t r o que se e r i g i ó en
f r e n t e , a la derecha de la capilla de San Esteban,
s e r v i r í a n para sostén del p r i m e r t r a m o de tres
naves { 1 0 ) . T a m b i é n se llegó a c u b r i r t o t a l o
p a r c i a l m e n t e la p r i m e r a c r u j í a c o r r e s p o n d i e n t e
a la nave c e n t r a l . Son m u y n u m e r o s o s los datos
d o c u m e n t a l e s que m e n c i o n a n la c o n s t r u c c i ó n de
los p i l a r e s , la c o m p r a de árboles para el andam i a j e y de «teules» para c u b r i r la «volta n o v a » ,
d e m o s t r a c i ó n de que e f e c t i v a m e n t e llegó a const r u i r s e el p r i m e r t r a m o al menos en la nave central ( 1 1 ) .
El a r q u i t e c t o y escultor Guiliem M o r e y venía
t r a b a j a n d o en la catedral desde 1376, encargado
de la p u e r t a Sur o de los Apóstoles. Casi al mism o t i e m p o que ocupa la plaza de m a e s t r o may o r , el c a b i l d o de la Seo de Palma de Mallorca
solicita su t r a s l a d o para desempeñar el m i s m o
cargo, vacante a raíz de la m u e r t e de su h e r m a n o
Pere M o r e y ( 1 2 ) . I g n o r a m o s la respuesta del cab i l d o de Gerona p e r o , en t o d o caso, Guiliem Morey p e r m a n e c i ó en Gerona al menos hasta 1397,
fecha en que cesan sus noticias d e b i d o a la pérdida desde este año hasta 1402 de la d o c u m e n tación referente al L i b r o de O b r a . Bassegoda supone que iría a Mallorca teniendo lugar un c a m b i o r e c í p r o c o de a r q u i t e c t o s ya que p r o c e d e n t e
de Palma se n o m b r ó en 1397 a Pere de Sant
Joan c o m o m a e s t r o m a y o r de la Seo gerundense.
Este ú l t i m o o c u p ó el c a r g o hasta 1404, m o m e n to en que le s u s t i t u y e Guiliem Bofíil ( 1 3 ) .
La p e r s o n a l i d a d del « m e s t r e » Guiliem Bofill
del q u e ya conocemos su lugar de n a c i m i e n t o —
Gallinés, p o b l a c i ó n que se e n c u e n t r a a m i t a d de
c a m i n o e n t r e Gerona y Figueras — , ha estado
í n t i m a m e n t e u n i d a a la Seo de Gerona, no en
y con la f i n a l i d a d de poder atender las nuevas
necesidades l i t ú r g i c a s , p r o n t o d e b i ó s u r g i r c!
p r o b l e m a del espacio d i s p o n i b l e . La búsqueda de
un cabal f u n c i o n a l i s m o , característica q u e es
c o m ú n a buena p a r t e de las c o n s t r u c c i o n e s g ó t i cas en C a t a l u ñ a , y los deseos en d o t a r a la Seo
de p r e s t i g i o y g r a n d i o s i d a d , c r e a r o n el c l i m a
p r o p i c i o para que el c a b i l d o , de una p a r t e , y las
gentes de la p o b l a c i ó n , q u e se i d e n t i f i c a b a n con
el q u e era el p r i m e r e d i f i c i o de la c i u d a d y al
q u e dedicaban buena p a r t e de sus atenciones,
se d e t e r m i n a s e n a e m p r e n d e r la c o n s t r u c c i ó n de
un nuevo t e m p l o .
I g n o r a m o s c u a n d o Guiliem de Cors deja de
ser m a e s t r o m a y o r de la Seo^ así c o m o t a m p o c o
sabemos el m o m e n t o p u n t u a l en que Pere Campmagre s u s t i t u y e a aquél .La a c t i v i d a d de Pere
C a m p m a g r e se precisa e n t r e los años 1357 y
1359, a r q u i t e c t o al que Palol a t r i b u y e un p r i m e r
p r o y e c t o de c u b r i c i ó n del t e m p l o con nave única
( 6 ) . Lo c i e r t o es que d u r a n t e el segundo y tercer c u a r t o del siglo X I V , el d e c u r s o de las obras
siguió de f o r m a m u y lenta. En 1 3ó9 Pere ca Coma
es n o m b r a d o maestro m a y o r de la Seo, entonces
o c u p a d o en la c o n s t r u c c i ó n del c a m p a n a r i o de
la Iglesia de San Félix, t o r r e que llegó a ser I m i tada en no pocos t e m p l o s de la p r o v i n c i a p o r su
esbeltez y bellas p r o p o r c i o n e s . Puede decirse q u e
el c a m p a n a r i o de San Félix llegó a f o r m a r escuela.
En el t i e m p o q u e Pere 5a Coma estuvo al
f r e n t e de las obras, la a c t i v i d a d c o n s t r u c t i v a
a u m e n t ó c o n s i d e r a b l e m e n t e y no f a l t a n o p i n i o nes que le a t r i b u y e n la s o l u c i ó n de la nave única
para la c u b r i c i ó n del p r i m e r t r a m o . Al acercarnos a la fecha de 1377, fas noticias d o c u m e n t a les nos hablan de la casi t o t a l i d a d de las c a p i llas levantadas en las dos c r u j í a s i n m e d i a t a s al
ábside ( 7 ) .
Desde esta ú l t i m a fecha hasta la p r i m e r a
r e u n i ó n de a r q u i t e c t o s en 1386, es incuestionable q u e existían deseos p o r p a r t e del c a b i l d o de
c o m e n z a r a c u b r i r el t r a m o i n m e d i a t o al ábside,
c r e í b l e m e n t e con la idea de una sola nave, proyecto q u e t u v o q u e ser d i s c u t i d o en esta p r i m e r a
r e u n i ó n p o r t r a t a r s e , al parecer, de una empresa
arriesgada y c o m p r o m e t i d a dadas las características técnicas de c u a l q u i e r e d i f i c i o religioso o
c i v i l de la época ( 8 ) .
Sea cual f u e r e lo t r a t a d o con los « m e s t r e s »
de Barcelona, las obras c o n t i n u a r o n con la traza
de tres naves. Pere ga Coma siguió c o m o maest r o m a y o r hasta su m u e r t e acaecida en a b r i l de
1393 ( 9 ) . En r e a l i d a d , la a c t i v i d a d c o n s t r u c t i v a
(10)
No deben c o n f u n d i r s e estos pilares c o n los q u e
a c t u a l m e n t e sostienen los p u l p i t o s . Los que levanta G u i l i e m M o r e y f u e r o n t i r a d o s después de
M I Ó , tras a d o p t a r la d e c i s i ó n d e f i n i t i v a de p r o yectar la nave ú n i c a ,
(11)
A. C, G, Sig. 2-a-17. Fol. 7 8 .
(12)
FITA C O L O M E , J . — «Los Reys de Aragó y la Seu
de Girona». — B a r c e l o n a , 187Ó. V o l I, p. 2 5 .
(13)
BASSEGADA, J. - -
La catedral de Gerona.
—
Barcelona, 1889, p, 6 3 . Véase, J . M a r q u é s Casanovas, « G u i l l e r m o
Seo de G e r o n a » .
Bofill, maestro
«Los
Sitios»,
mayor
de
suplemento
la
de
Ferias, G e r o n a , 1 9 6 7 . G u i l i e m Bofril es n o m b r a d o
(ó)
PALOL SALELLAS, P. de. — O b . c i t . , p. 3 8 .
m a e s t r o m a y o r el 5 de n o v i e m b r e de 1 4 0 4 , cargo
(7)
SERRA RAFOLS, E. — «La ñau de la Seo de G Í -
que o c u p ó en s o l i t a r i o hasta 1417, C u a t r o años
rona», —
más tarde a esta ú l t i m a f e c h a , p r e s u m i b l e m e n t e
Miscelánea
Puig y C a d a f a l c h . Barce-
l o n a , - 1 9 4 7 . V o l . I, p. 187.
p o r razones de e d a d , su paga queda reducida a
(8)
SERRA RAFOLS, E. —
dos sueldos, y al año siguiente abandona
(9)
A. C. G. Sig, 2-a-21. F o l . 7 9 . Dato recogido t a m -
a c t i v i d a d d e j a n d o de f i g u r a r en las cuentas del
bién por Serra Ráfols, o b . c í L , p. 194.
L i b r o de O b r a .
O b . c i í , , pp. 198-204.
52
toda
el c a b i l d o de la Seo d e c i d i ó p r o s e g u i r las o b r a s
según la traza de una nave y q u e , en efecto, este
fue el p r o y e c t o llevado a cabo, surge i n m e d i a t a mente la p r e g u n t a sobre q u i é n sería el a r q u i t e c t o
que trazó y e m p r e n d i ó la c o n s t r u c c i ó n del plan
a c o r d a d o . Los diversos tratadistas que en los ú l t i m o s t i e m p o s se ha o c u p a d o del t e m a , han ded i c a d o la atención de sus estudios a la r e u n i ó n
de a r q u i t e c t o s de 13SÓ con la f i n a l i d a d de esclarecer los antecedentes que la m o t i v a r o n , así
c o m o las consecuencias que para la obra de la
Seo a p o r t ó dicha r e u n i ó n , cuestiones que brevemente hemos a p u n t a d o en o t r a p a r t e .
De la m i s m a m a n e r a , el congreso de 1416 tan
sólo ha m e r e c i d o la atención debida en lo que
respecta a las noticias de carácter técnico q u e en
el o r d e n c o n s t r u c t i v o m a n i f e s t a r o n los arquitectos asistentes a la c i t a , Es más, el hecho de a d v e r t i r la preferencia que Guillem Bofill d e m o s t r ó
vano t r a b a j a aquí p o r espacio de más de cincuenta años ( 1 4 ) . Sabedor de t o d o el proceso
q u e llevó a la resolución frnal de la nave única,
su a c t i v i d a d en la Seo se rennonta al año 13ó9
— la fecha más antigua conocida hasta ahora — , d e d i c a d o e nestos m o m e n t o s a la o b r a
del « p o r t a l » en c a l i d a d de p i c a p e d r e r o . Y no
abandonará su t r a b a j o hasta 1422, salvo breves
estancias en Ripoíl, San Feliu de G u ú o l s y el
t i e m p o que estuvo o c u p a d o en la c o n s t r u c c i ó n
de la logia j u n t o con Guillem M o r e y .
En la celebrada j u n t a de a r q u i t e c t o s que el cab i l d o de Gerona c o n v o c ó en 1416, Bofill al igual
que o t r o s destacados maestros de la c o n s t r u c ción en Cataluña ,defendió el « a t r e v i d o » proyecto de adosar al ábside un c u e r p o de edificio de
una sola nave, solución que algunos de los llamados a Gerona consideraban e x t r e m a d a m e n t e
arriesgada. Sabido que en esta r e u n i ó n de 1416
M ) A. C, G. Sig, 2-a-ó, Fol, 75.
i
Figura 1
o
PU
xro Cí> íc\ « i f í ^ y^if
63
'•'ifti'^7 í ^ ' f j ' &JAVU • Qiw-A«vi • A/«i*fl?^
^V<r:nxj> AIMÜOT,-.<: AJVV^ TnoArftft^viA-ií-'n^^i^^iTp. c-fe^v^^ c-í^pic- fliv c'rtfttr
Fis/ura
fi
I
•v
TíT";'
I'-Í:?''
'• • t f ^ ' " - ' '
f^flh ceM^^''"ft \:íí\&ívmix •ü'dvre^^t^ v ^
n
,
1"
'
afi cM-r\bf^síV t"'•:^ I ^ ' - ^ O H
1
7 h M - -vi*w^
j >«*•*-
1
Un 18 de marzo de 1417 el escultor Antoni
Canetr ciudadano de Barcelona, es nombrado
para ocupar el cargo de maestro mayor en la
Seo de Gerona mediante contrato establecido
entre el propio Antoni Canet y el obispo y cabildo de la catedral ( 1 5 ) . Dicho contrato dice
textualmente así (Figs. 1 y 2 ) :
por el plan de una nave, y su condición de maestro mayor en el transcurso de los años inmediatos a la celebración del plan acordado, ha bastado para atribuirle la realización de las obras
o, lo que es lo mismo, convertirle en el héroe indiscutible de esta intrépida obra que, aún cuando somos testigos hoy de las posibilidades que
ofrecen los medios de que dispone la construcción, contemplamos con admiración inusitada.
Entra dentro de nuestro propósito ahora analizar y justificar al mismo tiempo el porqué del
título que encabeza el presente trabajo. Para ello
apoyaremos nuestras afirmaciones en una serie
de noticias de archivo que hemos podido encontrar en el Libro de Obra de la Seo, y en la existencia de un semidesconocido contrato notarial,
hallado por el Dr. Jaume Marqués, archivero de
la catedral, y del que da noticia en su artículo
«Guillermo Bofill, maestro mayor de la Seo de
Gerona», publicado en el diario Los Sitios, el 29
de octubre de 1967.
( 1 5 ) A.H.P.G. (Archivo Histórico Provincial de Gerona). Bernardo Soler, notaría 3. Año 1417. Sig.
provisional, 72. Sin foliar. El texto además de
figurar en el libro notarial, aparece redactado
con ligeras variantes en un pliego de papel suelto que seguramente corresponde al borrador
utilizado por cuanto se aprecian tachaduras en
algunas líneas. Dadas las características e importancia del documento, y con la finalidad de
facilitar la lectura de los fotograbados, hemos
procedido a transcribirlo íntegramente. En letra
mayúscula se indican las palabras tachadas que
en libro notarial se omiten.
64
En nom de nostra senyor deu e de la verge
gloriosa nostra dona santa maria capitols concordáis entre lo reverent senyor en Dalmau per
la gracia de deu bisba E lo honorable Capítol
de la seu de Gerona duna part E Antón! canet
mestre de ymages Ciutada de barchlnona sobre
la obra de la dita seu a una ñau continuadora.
Primo con los dits Reverent senyor bisba e
son honorable Capítol de la dita seu de Gerona
ab molt sa e madur Consell hagen deliberat que
la dita obra sia daquianant a una ñau continuada per^o los dits senyor bisba e Capítol elegexen en mestre MAIOR E PATRO de la dita
obra lo dit Antoni canet SEN5 PREIUDICI E M PRO E REVOCACIO DE LA MAGESTREIA DE LA
DITA OBRA LA QUAL JA TEN EN G. BOFFIY
MESTRE DE LA DITA OBRA ensemps ab en G.
boffiy lo qual es ja mestre de la dita obra e
sens revocacío e prejudici del dit G. boffiy.
E per aquesta raho los dits senyor bisba e
Caiptol constituexen al dit Antoni canet L florins de pensio quescun any del present die en
anant per ell reabedors tant con sobre los bens
de la dita obra tant com tendrá la dita magestría a ell o a qui ell volra pagadors ;o es la tercera part quescun any de l i l i en l i l i mesos.
ítem mes anant ultra los dits L florins de
pensio los dits senyor bisba e Capítol constituexen salarial dit Antoni canet sobra los dits
bens de la dita obra so es V sous V I quescun
die que sera present e obrara o regira o obrar
fara en la obra de la dita seu e no en altre
manera.
La qual pensio e lo dit salarí ios dits senyor
bisba e Capítol constitueixen al dit Antoni canet
ab parta condício e retencio so es que lo dit
Antoni fassa e tenga e exercescha la magrestreia de la dita obra axicom millor e pus profitosament aquella ell pora e sabrá Fer e continuar.
E per a^o es convengut que de assi a la festa
de santa maria dagost — SINCOGESMA. NOSTRA D O N A — p r o p vinent lo dit Anthoni canet
haja e sia tengut transportar son domicili e
h a b i t a d o E daquianant fassa continua residencia per la dita raho ab acabament en la dita
Ciutat de Gerona e que de aquella Ciutat nos
puxa pertir per transportar se h a b i t a d o en altre
loch ne fer algunas absencias sens licencia deis
senyor bisba e Capítol de Gerona Prímerament
demanada e obtenguda tant com tindra lo dit
magesterii e regiment de la dita obra segons
demont es d í t .
ítem que lo dit Anthoni canet prometa e sia
tengut juxar que ell ab tota aquella millor intenció que puxa e sapia fer entendra a fer e continuar e fara e continuara la dita obra en bona e
perfeta continuado e ab tot aquell pus breu
spatxament que pora.
Die jovis X V I I I marcíi anno a nativltate domini millesimo quadringentesimo X V I I .
Dominus dalmatius episcopus
ítem antonius canet
Dalamtius de raseto
G. de brugarolis
Johannis de boscho
Franciscur mathei testes dominu spetrus gali
G. marinerii
vincentlus grimau antonius
antonius rocha
serrani presbiter! vilelü
El p r i m e r y segundo p á r r a í o s de este c o n t r a to i l u s t r a n de f o r m a evidente la elección de A n toni Canet, e c u l t o r de o f i c i o , para d i r i g i r la c o n t i n u a c i ó n de la Seo con la traza, de una nave. Es
c o r r i e n t e en t i e m p o s medievales q u e una misma
persona reúna la c o n d i c i ó n de escultor y a r q u i tecto al m i s m o t i e m p o . Sin necesidad de alejarnos de la Seo, o b s e r v a m o s c o m o d u r a n t e el tercer decenio del siglo X I V , J a u m e Faverán regenta
las obras a la vez que realiza el sepulcro del
o b i s p o Guillem V i l a m a r í ( 1 3 1 2 - 1 3 1 8 ) , hoy situad o en la capilla del Sagrado C o r a z ó n , en un n i c h o
o a r c o s o l i o de g r a n s i m p l i c i d a d . Guillem M o r e y
ocupa i d é n t i c o cargo a fines del m i s m o siglo,
ejecuta los sepulcros de Ramón Berenguer II
«Cap d'Estopes» y su m u j e r M a t i l d e de A p u l i a o
M a - h a l t a — c o l o c a d o s sobre la p u e r t a de la sac r i s t í a , el p r i m e r o , y en el espacio m u r a l q u e
media e n t r e las capillas del Corpus y de Santa
Elena, el de M a h a l t a — , y con muchas dudas
pueden serle a t r i b u i d a s las peanas del lado derecho de la Puerta de los Apóstoles.
Es p a r t i c u l a r m e n t e interesante c o m o caso
excepcional en aquella época q u e una m i s m a fábrica contase a la vez con dos a r q u i t e c t o s de
idéntica o c u p a c i ó n , según se desprende de la
cláusula por la que la elección de A n t o n i Canet
no excluye ni anula el puesto q u e Bofill desempeñaba hasta este m o m e n t o . Así y t o d o , según
se vehá más adelante, creemos que A n t o n i Canet
sería el d i r e c t o r e f e c t i v o de las o b r a s , sin o l v i d a r
e m p e r o , la valiosa c o l a b o r a c i ó n de un h o m b r e
de la experiencia de Bofill, p e r f e c t o conocedor de
toda la p r o b l e m á t i c a que a lo l a r g o de muchas
años había p l a n t e a d o la c o n t i n u a c i ó n de la Seo.
Por o t r a p a r t e , este singular hecho viene a dem o s t r a r la expresa v o l u n t a d del o b i s p o y c a b i l d o
de encargar la traza del p r o y e c t o a dos a r q u i t e c t o s — y no a u n o — , después q u e f u e r a n r e c i b i das y examinadas las diversas o p i n i o n e s sobre
la tan d e b a t i d a nave ( l ó ) .
( 1 6 ) A.C.G. Srg. 2-b-l. Fol. 32, La obra del P. Villanueva. — Viaje Literario a las Iglesias de España. — Madrid, 1850. Vol. X I I , p. 226, incluye
la conocida transcripción de la consulta de 1416.
Sin embargo, no parece que se haya prestado
atención alguna a uno de les párrafos que exponemos aquí por cuanto ha representado el punto de partida de la presente investigación y donde el lector podrá advertir que el cabildo de la
Seo había decidido encargar la traza de la nave
a dos de los maestros llamados a la consulta,
«ítem que apres que hagent deposat lo senyor
Bisbe de Gerona é son honorable Capítol elegesquen dos deis dits Mestres per fer e pintar un
patro de la continuado de la dita obra migen?ant lo qual la dita obra sia proseguida..,».
Lámina
2. — Nave
de lu Catedral
de Geniu.a.
Lámina
•! —• Nave de La IJutctitaL de Geroiía,
de la parte inferior de un pilar
Detalle
del
•primer
tramo
ivviediato
a la cabecera,
c.
1J,25.
Lámina
4, — Na.ve de la Catedral
de
Gerona,
detalle del arranque
de tos arcos a la. bóveda
detalle
56
de abrir tres rosetones en el espacio que media
entre las claves de los arcos perpiaños y la bóveda la primera crujía de la nave.
Son varios los testimonios que permiten asegurar la paternidad de la traza de la nave en favor de Canet. A partir del mes de marzo de
1417, citado repetidas veces con el título de
«maiorem operis sedis gerundensis», aparece en
primer lugar en las cuentas del Libro de Obra
con un sueldo diario de cinco solidos y seis denarios, amén del cobro de la pensión anual por
valor de cincuenta florines. Por su parte, Guillem
Bofill ocupa la segunda plaza en la relación de
pagos con un sueldo de tres solidos, cantidad
que como se observa es inferior en casi la mitad
a la que percibe Antoni Canet,
Cuando Canet es nombrado maestro mayor
de la Seo se hallaba trabajando con toda probabilidad en Barcelona, por lo que antes del 15 de
Prosiguiendo con la lectura del contrato
pronto se advierte la probada valía de Antoni
Canet, prestigio que queda acrisolado por el
mero hecho de haber sido requerida su presencia en Gerona. En 141ó, la mayoría de los arquitectos que se hallaban al frente de los principales edificios que entonces se levantaban en Cataluña y el Sur de Francia, aconsejan la continuación de tres naves aunque no descartan la
solución de una sola en lo que a impedimentos
técnicos se refiere. Únicamente Antoni Canet,
Guillem Sagrera — que dirigía las obras de San
Juan de Perpiñán, templo de nave única con una
anchura de 18,40 m . — , Antoni Antigoni y Guillem Bofíil abogan decididamente por el plan de
una nave, al tiempo que consideran negativa en
belleza, funcionalidad y economía la traza de
tres naves. Por su parte, Joan Guincamps, procedente de Narbona, es quien aporta la solución
Lámina 5. — Catedral de Gcrova. Clave de ¡a nave, lJi2J,. Virgen con el Niño y ángelcB
57
agosto debe trasladar su domicilio a Gerona
para en el más breve tiempo posible y más provechosamente iniciara la obra que se le había
encomendado. El primer pago que percibe data
del 27 de marzo de 1417. El canónigo fabriquero
da cuenta de que vino a Gerona para trazar la
obra de una nave, hecho que, por otra parte,
queda demostrado por las pagas que en la
misma fecha se efectúan por cinco pergaminos
y dos anillos de hierro del compás que Canet
Lámina tí. — Catedrai
había necesitado para dibufar los planos ( 1 7 ) .
Cuando Guillem Bofill y el propio Canet emprenden la construcción de la «obra nova» proceden
antes a derribar los pilares que Morey había levantado a fines del siglo XIV, lo cual hace muy
discutible la opinión generalizada de que se llegó
( 1 7 ) A.C.G. Sig. 2-b-l Fol. 22 v.=
de Gerona. Clave de la nave. ÍI,'2I,. ¡muffcti con trihutos
poder y corona. ¿Padre Eterno?
58
de
En 1421 las obras correspondientes a la primera crujía estaban muy adelantadas { l a m . 2 ) .
La altura de los pilares, de gran sobriedad de
líneas si atendemos a lo avanzado de la fecha
(lám. 3), había llegado hasta la línea de impostas, iniciándose seguidamente la construcción de
los arcos cruceros y la talla de la clave de bóveda ( 1 9 ) . Los arcos de la nave presentan un
perfil triangular semejante al tipo francés utilizado en la catedral de Amiens (1220-123Ó), perfil que en su evolución presta mayor ligereza a
la estructura arquitectónica de bóvedas y pilares ( l á m . 4 ) , y que contrasta en nuestra Seo con
a edificar ya en el siglo XV el primer tramo bajo
el plan de una nave ( 1 8 ) .
{18}
A.C.G. Sig. 2-b-3 F o l . 109 v.° G a b r i e l A l o m a r —
G u i l l e m Sagrera y la a r q u i t e c t u r a gótica del siglo X V . — B a r c e l o n a , 1 9 7 0 , p. 1 02 — , siguiendo
una
opinión
muy
generalizada,
interpreta
la
frase « P r i m o si la o b r a de la d i t a Seu pus altam e n t a una ñau a n t i g a m e n t c o m e n s a d a » , c o m o
que se hallaba i n i c i a d o el p l a n de una nave en
1416.
No
podemos
admitir
tal
interpretación
puesto que es ahora cuando se d e r r i b a n los p i lares que M o r e y
el
término
había l e v a n t a d o . Creemos
«antigament»
expresa
la
fecha
que
de
(19)
1386,
A.C.G, Sig, 2-b-3 Fols, 9 4 , 203 v . ^ 245 v.=
Lámina 7. — Catedral de Gerona. Clave de la iiave, 1J,78. S. Pedro cu aciitud de bendecir
69
Es m u y poco todavía lo que sabemos de la
vida y o b r a de A n t o n i Canet. Sus p r i m e r o s pasos
se r a s t r e a n en la Seo de Palma de Mallorca d o n d e
en 1397 f o r m a p a r t e del g r u p o de escultores que
t r a b a j a n en el p o r t a l del M i r a d o r . Más t a r d e , en
la de Barcelona actúa en la talla d e l c o r o c o m o
c o l a b o r a d o r de Pere ga Anglada, y en 1409 c o n t r a t a el sepulcro para el O b i s p o Escales, sepulc r o que t e r m i n a dos años más t a r d e ( 2 4 ) . En
c u a n t o a su labor c o m o a r q u i t e c t o , tenemos
constancia de estuvo un t i e m p o d e s e m p e ñ a n d o
el c a r g o de m a e s t r o m a y o r de la Seo de Urgell,
pero nada nos dice de las o b r a s que aquí p u d o
llevar a cabo, En G e r o n a , hemos visto que es eleg i d o p a r a t r a z a r la nave, para l o cual en 1417 se
establece c o n t r a t o e n t r e el c a b i l d o de la Seo y
el p r o p i o Canet. A p a r t i r de esta fecha y hasta
1422, c o n j u n t a m e n t e con Guillem Bofill, es maest r o m a y o r de la Seo para c o n t i n u a r d i r i g i e n d o las
o b r a s en s o l i t a r i o hasta 142ó ( 2 5 ) .
A ú n c o n t a n d o con pocos datos s o b r e la pers o n a l i d a d de este artista^ resultan estos lo bast a n t e significativos para c o n s i d e r a r l e una figura
destacada en el p a n o r a m a d e las artes en Cataluña d u r a n t e los ú l t i m o s años del siglo X I V y
p r i m e r c u a r t o de la c e n t u r i a siguiente. El sepulc r o del o b i s p o Escales en la capilla de las A n i m a s
de la Seo barcelonesa es u n e j e m p l o a d m i r a b l e
de p e r f e c c i ó n técnica y riqueza de cuantos elem e n t e s c o m p o n e n el c o n j u n t o , a la vez q u e se
acentúa el r e a l i s m o en el r o s t r o del yacente sinq u e p o r ello alcance el carácter m a c a b r o al que
t a n a f i c i o n a d o f u e el arte f u n e r a r i o de fines del
trescientos y que en la segunda m i t a d del siglo
X V c o n t i n u a r á desarrollándose. F i n a l m e n t e , al
p o d e r l e ser a t r i b u i d a una o b r a más, esta a r q u i t e c t ó n i c a , nos parece q u e la f i g u r a d e Canet
o b r a una nueva d i m e n s i ó n , en espera de que
nuevos hallazgos p e r m i t a n d e d i c a r l e un e s t u d i o
m o n o g r á f i c o c o m p l e t o o, en su d e f e c t o , al menos
aproximado.
(Fotos ACTINI)
la gravidez más acentuada del p e r f i ! r e c t a n g u l a r
— más p r o p i o de los siglos X I I I y X I V — , tal y
c o m o puede observarse en la p a r t e del ábside.
La p r i m e r a clave de bóveda, exornada c o n !a
imagen de la V i r g e n con el N i ñ o y dos ángeles,
no se coloca hasta 1424. Repetidas noticias dan
fe del carácter e x t r e m a d a m e n t e c o m p a c t o de la
p i e d r a , pues el h i e r r o de las escodas se doblegaba con m u c h a frecuencia ante tal dureza ( 2 0 ) .
S o r p r e n d e hallar en l u g a r tan a p a r t a d o de la vista la p u l c r i t u d en la e j e c u c i ó n que muestra la
imagen de la V i r g e n y los ángeles que le sostienen el m a n t o ( l á m . 5 ) , Su carácter d u l c e y espir i t u a l i z a d o d e m u e s t r a una clara tipología f r a n cesa, al m a r g e n de la nueva oleada de influencias
artísticas f l a m e n c o - b o r g o ñ o n a s que en las p r i m e ras décadas del siglo X V p e n e t r a n en C a t a l u ñ a .
Un p i n t o r de G e r o n a , Ramón Sofá, es el encargado d e p o l i c r o m a r la clave al t i e m p o que r e p i n ta la estatua de C a r l o m a g n o , m u e s t r a excelente
del a r t e r e n o v a d o r de Jaume Cascalls, hoy expuesta en las salas c a p i t u l a r e s de la Seo ( 2 1 ).
En el t i e m p o que Canet t r a b a j a en G e r o n a ,
llegó a t e r m i n a r s e el segundo t r a m o de la nave.
El m o l d u r a j e de los pilares y arcos c r u c e r o s no
varía con respecto a la p r i m e r a c r u j í a , así c o m o
t a m p o c o el m o t i v o d e c o r a t i v o de f o l l a j e q u e presenta la rosca de las dos claves respectivas, sin
d u d a , ejecutadas p o r una m i s m a m a n o ( l á m . ó ) .
C u a n d o en 1424 se coloca la p r i m e r a clave, estaba ya hecha la segunda — con reservas llegam o s a i d e n t i f i c a r la f i g u r a del T o d o p o d e r o s o sent a d o en t r o n o , c o r o n a d o y con los a t r i b u t o s del
p o d e r — , y se c o n t a b a con los materiales necesarios para el e m p l a z a m i e n t o del a n d a m i o ( 2 2 ) .
El p i n t o r Ramón Sola, el m i s m o q u e había p i n t a do la p r i m e r a clave y p r o b a b l e m e n t e la segunda,
recibe el 13 de m a r z o de 1472 t r e i n t a sueldos
p o r p i n t a r la clave de San Pedro { f l á m . 7], que
es la tercera de la nave ( 2 3 ) .
( 2 4 ) DURAN SANPERE, A. — «Un gran escultor medioeval desconocidoH. — «La Vanguardia». Barcelona, 26-V.1938,
{ 2 0 ) A.C.G. Sig. 2-b-3 Fols. 205, 235 v.^
( 2 1 ) A.C.G. Sig. 2-b-5 Fol. 58.
{25) ALOMAR, G. — Ob. cit., p. 90. El día 3 de enero
de 1427, un lorenés apellidado Rauli Vaulter sustituye a Canet en la dirección de las obras.
( 2 2 ) A.C.G. Sig. 2-b-5 Fols. 49, 62 v.°
( 2 3 ) A.C.G. sig. 2-b-21 Fol. 29.
60
Descargar