Desde t i e m p o s m u y antiguos e x i s t i ó una iglesia en el lugar d o m i n a n t e q u e h o y ocupa la Seo de G e r o n a . Los m u s u l m a n e s la c o n v i r t i e r o n en m e z q u i t a y consta que pasó a celebrarse el c u l t o c r i s t i a n o en la vecina iglesia dedicada al m á r t i r San Félix. Nada se conserva de las sucesivas c o n s t r u c c i o n e s habidas hasta la edificación románica en el siglo X I , consagrada b a j o la advocación de Santa M a r í a p o r el o b i s p o Pere Roger ( 1 0 1 0 - 1 0 5 0 ) en el año 1038. Los restos que de la catedral r o m á n i c a han llegado hasta n o s o t r o s , así c o m o los t e s t i m o n i o s d o c u m e n t a l e s conocid o s , son insuficientes para poder d i b u j a r la planta de la iglesia que levantó Pere Roger. Sería menester para ello la p r á c t i c a de excavaciones en el suelo i n t e r i o r de la actual f á b r i c a , empresa que s i n c e r a m e n t e c o n s i d e r a m o s desmesurada s i , p o r el m o m e n t o , a d u c i m o s la mera finalidad de satisfacer nuestra c u r i o s i d a d . ANTONI C A N ET Maestro Mayor de la Seo de Gerona (1417-1426) por PERE F R E I X A S Profesor Adjunto Arte del Colegio de Gerona CAMPS En los comienzos del siglo X I V , en t a n t o que se c o n s t r u í a la actual cabecera f u e r a del r e c i n t o del t e m p l o r o m á n i c o — que p e r m a n e c i ó en píe hasta m u y adelantadas las o b r a s de la nave gótica — , siguió en éste el desarrollo n o r m a l del c u l t o hasta la fecha de consagración del nuevo a l t a r ( 1 3 4 7 ) , m o m e n t o en q u e pasó a utilizarse el ábside g ó t i c o j u n t o con las naves r o m á n i cas ( 2 ) . c/e Historia efe/ Universitario Una de las numerosas incógnitas que en la a c t u a l i d a d no ha sido resuelta de m o d o satisfact o r i o es, sin d u d a , t o d o c u a n t o se relaciona con la e d i f i c a c i ó n de la nave única de la Seo de Ger o n a . La f a l t a inexcusable de datos d o c u m e n t a •les ha llevado desde hace t i e m p o a d e s f i g u r a r la r e a l i d a d de los hechos y de sus p r o t a g o n i s t a s . No e n t r a d e n t r o de n u e s t r o p r o p ó s i t o i n s i s t i r n u e v a m e n t e en las diversas o p i n i o n e s sobradamente conocidas acerca de c u a n d o s u r g i ó la idea de c u b r i r con una sola nave el espacio de algo más de v e i n t i d ó s m e t r o s que presenta la a m p l i t u d del t e m p l o , una vez rechazado el p r i m i t i v o p r o y e c t o de tres naves. El presente t r a b a j o — así lo d e n o m i n a m o s — , tiene la f i n a l i d a d urgente de dar a conocer nuestros hallazgos en la d o c u m e n t a c i ó n referente al L i b r o de O b r a q u e guarda el a r c h i v o c a t e d r a l i c i o , datos que nos p r o p o r c i o n a n una v a l i o s í s i m a ayuda para el esc l a r e c i m i e n t o del p r o b l e m a tantas veces suscitado en t o r n o al artífice de la más m o n u m e n t a l o b r a de la a r q u i t e c t u r a gótica en Cataluña ( 1 ) . ( 1) El c a m i n o hacia la p l e n i t u d de la a r q u i t e c t u ra gótica en Cataluña comienza con el siglo X I V , gracias a las aportaciones recibidas del e x t e r i o r y a la p r o p i a presencia y a c t i v i d a d en n u e s t r o suelo de maestros llegados de Francia e I t a l i a . Los p r i m e r o s a r q u i t e c t o s que t r a b a j a n en la Seo de Gerona son franceses. En 1312 se inician las obras b a j o la d i r e c c i ó n del m a e s t r o Enríe del q u e apenas conocemos nada. Le sucede en el cargo su h e r m a n o Jaume Faveran, t a m b i é n m a e s t r o m a y o r de la catedral de N a r b o n a . El p r o f e s o r Pere de Palo! le a t r i b u y e toda la e s t r u c t u r a del ábside y la capilla de los Santos M á r t i r e s , f u n d a da en 1330 p o r el o b i s p o A r n a u de M o n t r o d ó n ( 1 3 3 5 - 1 3 4 8 ) , c u a n d o desempeñaba el cargo de c a n ó n i g o f a b r i q u e r o ( 3 ) . El c o n j u n t o q u e o f r e c e {2) A r c h i v o C a t e d r a l de G e r o n a , L i b r o de O b r a . Para miga den l i b r o s , se da aquí una tabla reducida de las d i - en morey I rova de seu miga den mosger e antoni candaleu aobs de a d o b a r les voítes de lesgleya que nos p l o g u e n » . Es la única ferentes s i g n a t u r a s : Años; A. C. G. Sig. 2-a-17. F o l . 5 1 . « í t e m feu c o m p r a r e v i t a r repetidas alusiones a los d i s t i n t o s años y referencia d o c u m e n t a l que conocemos alusiva a Í 3 7 7 - 7 S Sig. 2-a-6 1395 2-a-17 las bóvedas de la Seo r o m á n i c a , lo cual hace pensar en la existencia de tres naves. !395 2-a-21 1417 2-b-l M17-22 2-b-3 1422-23 2-b-4 1423-25 2-b-5 M o n t r o d ó n la fiesta de San C a r l o m a g n o 1479-84 2-b-21 f e s t i v i d a d que se celebraba el 29 de enero. (3) PALOL SALELLAS, P. de. — Gerona M o n u m e n t a h — M a d r i d , 1 9 5 5 , p. 3 6 . Se da t a m b i é n c o m o fecha de t e r m i n a c i ó n de la capilla el día en que fue 50 instituida por el mismo obispo Arnau de (1345), Lámina <h- la Dctaflc norte. \a cabecera, i m i t a c i ó n en m e n o r escala de la de Barcelona^ consta de g i r ó l a con nueve capillas a su a l r e d e d o r y u n t r a m o de c r u c e r o que no se acusa, con o t r a s dos capillas en sus e x t r e m o s ( l á m . 1 ) - Salvo pequeñas variantes en el n ú m e r o de columnillas adosadas a los pilares y al tamaño de éstos según su f u n c i ó n , la u n i f o r m i d a d es t o t a l , d a d o el c o r t o espacio de t i e m p o en que f u e c o n s t r u i d a . Según queda d i c h o , en 1347 tiene lugar la consagración del ábside con el solemne t r a s l a d o al nuevo e m p l a z a m i e n t o de t o d o el conj u n t o del altar m a y o r que presidía la c a t e d r a l r o m á n i c a . Con a n t e r i o r i d a d , el 24 de a b r i l de 1330, Guillem de Cors había r e e m p l a z a d o a Jaum e Faverán en la d i r e c c i ó n de las o b r a s ( 4 ) . U n a v e z m á s h e m o s d e i n s i s t i r e n las e s c a s a s garantías que nos deparan las fuentes d o c u m e n tales para poder f o r m a r s e c u m p l i d a idea de las intenciones del c a b i l d o , p r o y e c t o s y tra7P.s del e d i f i c i o que, en un p r i n c i p i o , debía u n i r s e a la cabecera, así c o m o t a m p o c o p e r m i t e n c o n c r e t a r el a r q u i t e c t o elegido para el i n i c i o de las o b r a s . Es r e l a t i v a m e n t e f á c i l , no o b s t a n t e , a d i v i n a r las diversas razones q u e o b l i g a r o n a pensar en la idea de s u s t i t u i r las naves r o m á n i c a s por un c u e r p o de e d i f i c i o más acorde con las necesidades del c u l t o y a r m o n i z a d o con respecto a! ábside ( 5 ) . A n t e el creciente a u m e n t o d e m o g r á f i c o (5) {A) L A V E D A N , P. — «L'archíteclure gothique J. — De ¡a cabezcra Catv-dra! de Gerona de !n f/iroía lado reli- gieuse en Catalogne, Valencc et Baleares». — París, 1 9 3 5 , p, 148. 51 H a y q u e s i g n i f i c a r que en 1416, una de las cuestiones q u e se p l a n t e a r á a los a r q u i t e c t o s Itamados a Gerona por el o b i s p o D a l m a u de M u r { 1 4 1 5 - 1 4 1 9 ) , se refiere a la c o m p a t i b i l i d a d técnica y estética e n t r e el ábside y el p r o y e c t o de una o tres naves. hasta la famosa j u n t a de 1416 es m u y poca. Ú n i c a m e n t e tenemos constancia de que Guiliem Morey, m a e s t r o m a y o r de la catedral desde la m u e r t e de Pere ^a C o m a , levanta un p i l a r f r e n t e a la capilla de San M i g u e l , en el lado de la Epístola. Este p i l a r , ¡ u n t o a o t r o que se e r i g i ó en f r e n t e , a la derecha de la capilla de San Esteban, s e r v i r í a n para sostén del p r i m e r t r a m o de tres naves { 1 0 ) . T a m b i é n se llegó a c u b r i r t o t a l o p a r c i a l m e n t e la p r i m e r a c r u j í a c o r r e s p o n d i e n t e a la nave c e n t r a l . Son m u y n u m e r o s o s los datos d o c u m e n t a l e s que m e n c i o n a n la c o n s t r u c c i ó n de los p i l a r e s , la c o m p r a de árboles para el andam i a j e y de «teules» para c u b r i r la «volta n o v a » , d e m o s t r a c i ó n de que e f e c t i v a m e n t e llegó a const r u i r s e el p r i m e r t r a m o al menos en la nave central ( 1 1 ) . El a r q u i t e c t o y escultor Guiliem M o r e y venía t r a b a j a n d o en la catedral desde 1376, encargado de la p u e r t a Sur o de los Apóstoles. Casi al mism o t i e m p o que ocupa la plaza de m a e s t r o may o r , el c a b i l d o de la Seo de Palma de Mallorca solicita su t r a s l a d o para desempeñar el m i s m o cargo, vacante a raíz de la m u e r t e de su h e r m a n o Pere M o r e y ( 1 2 ) . I g n o r a m o s la respuesta del cab i l d o de Gerona p e r o , en t o d o caso, Guiliem Morey p e r m a n e c i ó en Gerona al menos hasta 1397, fecha en que cesan sus noticias d e b i d o a la pérdida desde este año hasta 1402 de la d o c u m e n tación referente al L i b r o de O b r a . Bassegoda supone que iría a Mallorca teniendo lugar un c a m b i o r e c í p r o c o de a r q u i t e c t o s ya que p r o c e d e n t e de Palma se n o m b r ó en 1397 a Pere de Sant Joan c o m o m a e s t r o m a y o r de la Seo gerundense. Este ú l t i m o o c u p ó el c a r g o hasta 1404, m o m e n to en que le s u s t i t u y e Guiliem Bofíil ( 1 3 ) . La p e r s o n a l i d a d del « m e s t r e » Guiliem Bofill del q u e ya conocemos su lugar de n a c i m i e n t o — Gallinés, p o b l a c i ó n que se e n c u e n t r a a m i t a d de c a m i n o e n t r e Gerona y Figueras — , ha estado í n t i m a m e n t e u n i d a a la Seo de Gerona, no en y con la f i n a l i d a d de poder atender las nuevas necesidades l i t ú r g i c a s , p r o n t o d e b i ó s u r g i r c! p r o b l e m a del espacio d i s p o n i b l e . La búsqueda de un cabal f u n c i o n a l i s m o , característica q u e es c o m ú n a buena p a r t e de las c o n s t r u c c i o n e s g ó t i cas en C a t a l u ñ a , y los deseos en d o t a r a la Seo de p r e s t i g i o y g r a n d i o s i d a d , c r e a r o n el c l i m a p r o p i c i o para que el c a b i l d o , de una p a r t e , y las gentes de la p o b l a c i ó n , q u e se i d e n t i f i c a b a n con el q u e era el p r i m e r e d i f i c i o de la c i u d a d y al q u e dedicaban buena p a r t e de sus atenciones, se d e t e r m i n a s e n a e m p r e n d e r la c o n s t r u c c i ó n de un nuevo t e m p l o . I g n o r a m o s c u a n d o Guiliem de Cors deja de ser m a e s t r o m a y o r de la Seo^ así c o m o t a m p o c o sabemos el m o m e n t o p u n t u a l en que Pere Campmagre s u s t i t u y e a aquél .La a c t i v i d a d de Pere C a m p m a g r e se precisa e n t r e los años 1357 y 1359, a r q u i t e c t o al que Palol a t r i b u y e un p r i m e r p r o y e c t o de c u b r i c i ó n del t e m p l o con nave única ( 6 ) . Lo c i e r t o es que d u r a n t e el segundo y tercer c u a r t o del siglo X I V , el d e c u r s o de las obras siguió de f o r m a m u y lenta. En 1 3ó9 Pere ca Coma es n o m b r a d o maestro m a y o r de la Seo, entonces o c u p a d o en la c o n s t r u c c i ó n del c a m p a n a r i o de la Iglesia de San Félix, t o r r e que llegó a ser I m i tada en no pocos t e m p l o s de la p r o v i n c i a p o r su esbeltez y bellas p r o p o r c i o n e s . Puede decirse q u e el c a m p a n a r i o de San Félix llegó a f o r m a r escuela. En el t i e m p o q u e Pere 5a Coma estuvo al f r e n t e de las obras, la a c t i v i d a d c o n s t r u c t i v a a u m e n t ó c o n s i d e r a b l e m e n t e y no f a l t a n o p i n i o nes que le a t r i b u y e n la s o l u c i ó n de la nave única para la c u b r i c i ó n del p r i m e r t r a m o . Al acercarnos a la fecha de 1377, fas noticias d o c u m e n t a les nos hablan de la casi t o t a l i d a d de las c a p i llas levantadas en las dos c r u j í a s i n m e d i a t a s al ábside ( 7 ) . Desde esta ú l t i m a fecha hasta la p r i m e r a r e u n i ó n de a r q u i t e c t o s en 1386, es incuestionable q u e existían deseos p o r p a r t e del c a b i l d o de c o m e n z a r a c u b r i r el t r a m o i n m e d i a t o al ábside, c r e í b l e m e n t e con la idea de una sola nave, proyecto q u e t u v o q u e ser d i s c u t i d o en esta p r i m e r a r e u n i ó n p o r t r a t a r s e , al parecer, de una empresa arriesgada y c o m p r o m e t i d a dadas las características técnicas de c u a l q u i e r e d i f i c i o religioso o c i v i l de la época ( 8 ) . Sea cual f u e r e lo t r a t a d o con los « m e s t r e s » de Barcelona, las obras c o n t i n u a r o n con la traza de tres naves. Pere ga Coma siguió c o m o maest r o m a y o r hasta su m u e r t e acaecida en a b r i l de 1393 ( 9 ) . En r e a l i d a d , la a c t i v i d a d c o n s t r u c t i v a (10) No deben c o n f u n d i r s e estos pilares c o n los q u e a c t u a l m e n t e sostienen los p u l p i t o s . Los que levanta G u i l i e m M o r e y f u e r o n t i r a d o s después de M I Ó , tras a d o p t a r la d e c i s i ó n d e f i n i t i v a de p r o yectar la nave ú n i c a , (11) A. C, G, Sig. 2-a-17. Fol. 7 8 . (12) FITA C O L O M E , J . — «Los Reys de Aragó y la Seu de Girona». — B a r c e l o n a , 187Ó. V o l I, p. 2 5 . (13) BASSEGADA, J. - - La catedral de Gerona. — Barcelona, 1889, p, 6 3 . Véase, J . M a r q u é s Casanovas, « G u i l l e r m o Seo de G e r o n a » . Bofill, maestro «Los Sitios», mayor de suplemento la de Ferias, G e r o n a , 1 9 6 7 . G u i l i e m Bofril es n o m b r a d o (ó) PALOL SALELLAS, P. de. — O b . c i t . , p. 3 8 . m a e s t r o m a y o r el 5 de n o v i e m b r e de 1 4 0 4 , cargo (7) SERRA RAFOLS, E. — «La ñau de la Seo de G Í - que o c u p ó en s o l i t a r i o hasta 1417, C u a t r o años rona», — más tarde a esta ú l t i m a f e c h a , p r e s u m i b l e m e n t e Miscelánea Puig y C a d a f a l c h . Barce- l o n a , - 1 9 4 7 . V o l . I, p. 187. p o r razones de e d a d , su paga queda reducida a (8) SERRA RAFOLS, E. — dos sueldos, y al año siguiente abandona (9) A. C. G. Sig, 2-a-21. F o l . 7 9 . Dato recogido t a m - a c t i v i d a d d e j a n d o de f i g u r a r en las cuentas del bién por Serra Ráfols, o b . c í L , p. 194. L i b r o de O b r a . O b . c i í , , pp. 198-204. 52 toda el c a b i l d o de la Seo d e c i d i ó p r o s e g u i r las o b r a s según la traza de una nave y q u e , en efecto, este fue el p r o y e c t o llevado a cabo, surge i n m e d i a t a mente la p r e g u n t a sobre q u i é n sería el a r q u i t e c t o que trazó y e m p r e n d i ó la c o n s t r u c c i ó n del plan a c o r d a d o . Los diversos tratadistas que en los ú l t i m o s t i e m p o s se ha o c u p a d o del t e m a , han ded i c a d o la atención de sus estudios a la r e u n i ó n de a r q u i t e c t o s de 13SÓ con la f i n a l i d a d de esclarecer los antecedentes que la m o t i v a r o n , así c o m o las consecuencias que para la obra de la Seo a p o r t ó dicha r e u n i ó n , cuestiones que brevemente hemos a p u n t a d o en o t r a p a r t e . De la m i s m a m a n e r a , el congreso de 1416 tan sólo ha m e r e c i d o la atención debida en lo que respecta a las noticias de carácter técnico q u e en el o r d e n c o n s t r u c t i v o m a n i f e s t a r o n los arquitectos asistentes a la c i t a , Es más, el hecho de a d v e r t i r la preferencia que Guillem Bofill d e m o s t r ó vano t r a b a j a aquí p o r espacio de más de cincuenta años ( 1 4 ) . Sabedor de t o d o el proceso q u e llevó a la resolución frnal de la nave única, su a c t i v i d a d en la Seo se rennonta al año 13ó9 — la fecha más antigua conocida hasta ahora — , d e d i c a d o e nestos m o m e n t o s a la o b r a del « p o r t a l » en c a l i d a d de p i c a p e d r e r o . Y no abandonará su t r a b a j o hasta 1422, salvo breves estancias en Ripoíl, San Feliu de G u ú o l s y el t i e m p o que estuvo o c u p a d o en la c o n s t r u c c i ó n de la logia j u n t o con Guillem M o r e y . En la celebrada j u n t a de a r q u i t e c t o s que el cab i l d o de Gerona c o n v o c ó en 1416, Bofill al igual que o t r o s destacados maestros de la c o n s t r u c ción en Cataluña ,defendió el « a t r e v i d o » proyecto de adosar al ábside un c u e r p o de edificio de una sola nave, solución que algunos de los llamados a Gerona consideraban e x t r e m a d a m e n t e arriesgada. Sabido que en esta r e u n i ó n de 1416 M ) A. C, G. Sig, 2-a-ó, Fol, 75. i Figura 1 o PU xro Cí> íc\ « i f í ^ y^if 63 '•'ifti'^7 í ^ ' f j ' &JAVU • Qiw-A«vi • A/«i*fl?^ ^V<r:nxj> AIMÜOT,-.<: AJVV^ TnoArftft^viA-ií-'n^^i^^iTp. c-fe^v^^ c-í^pic- fliv c'rtfttr Fis/ura fi I •v TíT";' I'-Í:?'' '• • t f ^ ' " - ' ' f^flh ceM^^''"ft \:íí\&ívmix •ü'dvre^^t^ v ^ n , 1" ' afi cM-r\bf^síV t"'•:^ I ^ ' - ^ O H 1 7 h M - -vi*w^ j >«*•*- 1 Un 18 de marzo de 1417 el escultor Antoni Canetr ciudadano de Barcelona, es nombrado para ocupar el cargo de maestro mayor en la Seo de Gerona mediante contrato establecido entre el propio Antoni Canet y el obispo y cabildo de la catedral ( 1 5 ) . Dicho contrato dice textualmente así (Figs. 1 y 2 ) : por el plan de una nave, y su condición de maestro mayor en el transcurso de los años inmediatos a la celebración del plan acordado, ha bastado para atribuirle la realización de las obras o, lo que es lo mismo, convertirle en el héroe indiscutible de esta intrépida obra que, aún cuando somos testigos hoy de las posibilidades que ofrecen los medios de que dispone la construcción, contemplamos con admiración inusitada. Entra dentro de nuestro propósito ahora analizar y justificar al mismo tiempo el porqué del título que encabeza el presente trabajo. Para ello apoyaremos nuestras afirmaciones en una serie de noticias de archivo que hemos podido encontrar en el Libro de Obra de la Seo, y en la existencia de un semidesconocido contrato notarial, hallado por el Dr. Jaume Marqués, archivero de la catedral, y del que da noticia en su artículo «Guillermo Bofill, maestro mayor de la Seo de Gerona», publicado en el diario Los Sitios, el 29 de octubre de 1967. ( 1 5 ) A.H.P.G. (Archivo Histórico Provincial de Gerona). Bernardo Soler, notaría 3. Año 1417. Sig. provisional, 72. Sin foliar. El texto además de figurar en el libro notarial, aparece redactado con ligeras variantes en un pliego de papel suelto que seguramente corresponde al borrador utilizado por cuanto se aprecian tachaduras en algunas líneas. Dadas las características e importancia del documento, y con la finalidad de facilitar la lectura de los fotograbados, hemos procedido a transcribirlo íntegramente. En letra mayúscula se indican las palabras tachadas que en libro notarial se omiten. 64 En nom de nostra senyor deu e de la verge gloriosa nostra dona santa maria capitols concordáis entre lo reverent senyor en Dalmau per la gracia de deu bisba E lo honorable Capítol de la seu de Gerona duna part E Antón! canet mestre de ymages Ciutada de barchlnona sobre la obra de la dita seu a una ñau continuadora. Primo con los dits Reverent senyor bisba e son honorable Capítol de la dita seu de Gerona ab molt sa e madur Consell hagen deliberat que la dita obra sia daquianant a una ñau continuada per^o los dits senyor bisba e Capítol elegexen en mestre MAIOR E PATRO de la dita obra lo dit Antoni canet SEN5 PREIUDICI E M PRO E REVOCACIO DE LA MAGESTREIA DE LA DITA OBRA LA QUAL JA TEN EN G. BOFFIY MESTRE DE LA DITA OBRA ensemps ab en G. boffiy lo qual es ja mestre de la dita obra e sens revocacío e prejudici del dit G. boffiy. E per aquesta raho los dits senyor bisba e Caiptol constituexen al dit Antoni canet L florins de pensio quescun any del present die en anant per ell reabedors tant con sobre los bens de la dita obra tant com tendrá la dita magestría a ell o a qui ell volra pagadors ;o es la tercera part quescun any de l i l i en l i l i mesos. ítem mes anant ultra los dits L florins de pensio los dits senyor bisba e Capítol constituexen salarial dit Antoni canet sobra los dits bens de la dita obra so es V sous V I quescun die que sera present e obrara o regira o obrar fara en la obra de la dita seu e no en altre manera. La qual pensio e lo dit salarí ios dits senyor bisba e Capítol constitueixen al dit Antoni canet ab parta condício e retencio so es que lo dit Antoni fassa e tenga e exercescha la magrestreia de la dita obra axicom millor e pus profitosament aquella ell pora e sabrá Fer e continuar. E per a^o es convengut que de assi a la festa de santa maria dagost — SINCOGESMA. NOSTRA D O N A — p r o p vinent lo dit Anthoni canet haja e sia tengut transportar son domicili e h a b i t a d o E daquianant fassa continua residencia per la dita raho ab acabament en la dita Ciutat de Gerona e que de aquella Ciutat nos puxa pertir per transportar se h a b i t a d o en altre loch ne fer algunas absencias sens licencia deis senyor bisba e Capítol de Gerona Prímerament demanada e obtenguda tant com tindra lo dit magesterii e regiment de la dita obra segons demont es d í t . ítem que lo dit Anthoni canet prometa e sia tengut juxar que ell ab tota aquella millor intenció que puxa e sapia fer entendra a fer e continuar e fara e continuara la dita obra en bona e perfeta continuado e ab tot aquell pus breu spatxament que pora. Die jovis X V I I I marcíi anno a nativltate domini millesimo quadringentesimo X V I I . Dominus dalmatius episcopus ítem antonius canet Dalamtius de raseto G. de brugarolis Johannis de boscho Franciscur mathei testes dominu spetrus gali G. marinerii vincentlus grimau antonius antonius rocha serrani presbiter! vilelü El p r i m e r y segundo p á r r a í o s de este c o n t r a to i l u s t r a n de f o r m a evidente la elección de A n toni Canet, e c u l t o r de o f i c i o , para d i r i g i r la c o n t i n u a c i ó n de la Seo con la traza, de una nave. Es c o r r i e n t e en t i e m p o s medievales q u e una misma persona reúna la c o n d i c i ó n de escultor y a r q u i tecto al m i s m o t i e m p o . Sin necesidad de alejarnos de la Seo, o b s e r v a m o s c o m o d u r a n t e el tercer decenio del siglo X I V , J a u m e Faverán regenta las obras a la vez que realiza el sepulcro del o b i s p o Guillem V i l a m a r í ( 1 3 1 2 - 1 3 1 8 ) , hoy situad o en la capilla del Sagrado C o r a z ó n , en un n i c h o o a r c o s o l i o de g r a n s i m p l i c i d a d . Guillem M o r e y ocupa i d é n t i c o cargo a fines del m i s m o siglo, ejecuta los sepulcros de Ramón Berenguer II «Cap d'Estopes» y su m u j e r M a t i l d e de A p u l i a o M a - h a l t a — c o l o c a d o s sobre la p u e r t a de la sac r i s t í a , el p r i m e r o , y en el espacio m u r a l q u e media e n t r e las capillas del Corpus y de Santa Elena, el de M a h a l t a — , y con muchas dudas pueden serle a t r i b u i d a s las peanas del lado derecho de la Puerta de los Apóstoles. Es p a r t i c u l a r m e n t e interesante c o m o caso excepcional en aquella época q u e una m i s m a fábrica contase a la vez con dos a r q u i t e c t o s de idéntica o c u p a c i ó n , según se desprende de la cláusula por la que la elección de A n t o n i Canet no excluye ni anula el puesto q u e Bofill desempeñaba hasta este m o m e n t o . Así y t o d o , según se vehá más adelante, creemos que A n t o n i Canet sería el d i r e c t o r e f e c t i v o de las o b r a s , sin o l v i d a r e m p e r o , la valiosa c o l a b o r a c i ó n de un h o m b r e de la experiencia de Bofill, p e r f e c t o conocedor de toda la p r o b l e m á t i c a que a lo l a r g o de muchas años había p l a n t e a d o la c o n t i n u a c i ó n de la Seo. Por o t r a p a r t e , este singular hecho viene a dem o s t r a r la expresa v o l u n t a d del o b i s p o y c a b i l d o de encargar la traza del p r o y e c t o a dos a r q u i t e c t o s — y no a u n o — , después q u e f u e r a n r e c i b i das y examinadas las diversas o p i n i o n e s sobre la tan d e b a t i d a nave ( l ó ) . ( 1 6 ) A.C.G. Srg. 2-b-l. Fol. 32, La obra del P. Villanueva. — Viaje Literario a las Iglesias de España. — Madrid, 1850. Vol. X I I , p. 226, incluye la conocida transcripción de la consulta de 1416. Sin embargo, no parece que se haya prestado atención alguna a uno de les párrafos que exponemos aquí por cuanto ha representado el punto de partida de la presente investigación y donde el lector podrá advertir que el cabildo de la Seo había decidido encargar la traza de la nave a dos de los maestros llamados a la consulta, «ítem que apres que hagent deposat lo senyor Bisbe de Gerona é son honorable Capítol elegesquen dos deis dits Mestres per fer e pintar un patro de la continuado de la dita obra migen?ant lo qual la dita obra sia proseguida..,». Lámina 2. — Nave de lu Catedral de Geniu.a. Lámina •! —• Nave de La IJutctitaL de Geroiía, de la parte inferior de un pilar Detalle del •primer tramo ivviediato a la cabecera, c. 1J,25. Lámina 4, — Na.ve de la Catedral de Gerona, detalle del arranque de tos arcos a la. bóveda detalle 56 de abrir tres rosetones en el espacio que media entre las claves de los arcos perpiaños y la bóveda la primera crujía de la nave. Son varios los testimonios que permiten asegurar la paternidad de la traza de la nave en favor de Canet. A partir del mes de marzo de 1417, citado repetidas veces con el título de «maiorem operis sedis gerundensis», aparece en primer lugar en las cuentas del Libro de Obra con un sueldo diario de cinco solidos y seis denarios, amén del cobro de la pensión anual por valor de cincuenta florines. Por su parte, Guillem Bofill ocupa la segunda plaza en la relación de pagos con un sueldo de tres solidos, cantidad que como se observa es inferior en casi la mitad a la que percibe Antoni Canet, Cuando Canet es nombrado maestro mayor de la Seo se hallaba trabajando con toda probabilidad en Barcelona, por lo que antes del 15 de Prosiguiendo con la lectura del contrato pronto se advierte la probada valía de Antoni Canet, prestigio que queda acrisolado por el mero hecho de haber sido requerida su presencia en Gerona. En 141ó, la mayoría de los arquitectos que se hallaban al frente de los principales edificios que entonces se levantaban en Cataluña y el Sur de Francia, aconsejan la continuación de tres naves aunque no descartan la solución de una sola en lo que a impedimentos técnicos se refiere. Únicamente Antoni Canet, Guillem Sagrera — que dirigía las obras de San Juan de Perpiñán, templo de nave única con una anchura de 18,40 m . — , Antoni Antigoni y Guillem Bofíil abogan decididamente por el plan de una nave, al tiempo que consideran negativa en belleza, funcionalidad y economía la traza de tres naves. Por su parte, Joan Guincamps, procedente de Narbona, es quien aporta la solución Lámina 5. — Catedral de Gcrova. Clave de ¡a nave, lJi2J,. Virgen con el Niño y ángelcB 57 agosto debe trasladar su domicilio a Gerona para en el más breve tiempo posible y más provechosamente iniciara la obra que se le había encomendado. El primer pago que percibe data del 27 de marzo de 1417. El canónigo fabriquero da cuenta de que vino a Gerona para trazar la obra de una nave, hecho que, por otra parte, queda demostrado por las pagas que en la misma fecha se efectúan por cinco pergaminos y dos anillos de hierro del compás que Canet Lámina tí. — Catedrai había necesitado para dibufar los planos ( 1 7 ) . Cuando Guillem Bofill y el propio Canet emprenden la construcción de la «obra nova» proceden antes a derribar los pilares que Morey había levantado a fines del siglo XIV, lo cual hace muy discutible la opinión generalizada de que se llegó ( 1 7 ) A.C.G. Sig. 2-b-l Fol. 22 v.= de Gerona. Clave de la nave. ÍI,'2I,. ¡muffcti con trihutos poder y corona. ¿Padre Eterno? 58 de En 1421 las obras correspondientes a la primera crujía estaban muy adelantadas { l a m . 2 ) . La altura de los pilares, de gran sobriedad de líneas si atendemos a lo avanzado de la fecha (lám. 3), había llegado hasta la línea de impostas, iniciándose seguidamente la construcción de los arcos cruceros y la talla de la clave de bóveda ( 1 9 ) . Los arcos de la nave presentan un perfil triangular semejante al tipo francés utilizado en la catedral de Amiens (1220-123Ó), perfil que en su evolución presta mayor ligereza a la estructura arquitectónica de bóvedas y pilares ( l á m . 4 ) , y que contrasta en nuestra Seo con a edificar ya en el siglo XV el primer tramo bajo el plan de una nave ( 1 8 ) . {18} A.C.G. Sig. 2-b-3 F o l . 109 v.° G a b r i e l A l o m a r — G u i l l e m Sagrera y la a r q u i t e c t u r a gótica del siglo X V . — B a r c e l o n a , 1 9 7 0 , p. 1 02 — , siguiendo una opinión muy generalizada, interpreta la frase « P r i m o si la o b r a de la d i t a Seu pus altam e n t a una ñau a n t i g a m e n t c o m e n s a d a » , c o m o que se hallaba i n i c i a d o el p l a n de una nave en 1416. No podemos admitir tal interpretación puesto que es ahora cuando se d e r r i b a n los p i lares que M o r e y el término había l e v a n t a d o . Creemos «antigament» expresa la fecha que de (19) 1386, A.C.G, Sig, 2-b-3 Fols, 9 4 , 203 v . ^ 245 v.= Lámina 7. — Catedral de Gerona. Clave de la iiave, 1J,78. S. Pedro cu aciitud de bendecir 69 Es m u y poco todavía lo que sabemos de la vida y o b r a de A n t o n i Canet. Sus p r i m e r o s pasos se r a s t r e a n en la Seo de Palma de Mallorca d o n d e en 1397 f o r m a p a r t e del g r u p o de escultores que t r a b a j a n en el p o r t a l del M i r a d o r . Más t a r d e , en la de Barcelona actúa en la talla d e l c o r o c o m o c o l a b o r a d o r de Pere ga Anglada, y en 1409 c o n t r a t a el sepulcro para el O b i s p o Escales, sepulc r o que t e r m i n a dos años más t a r d e ( 2 4 ) . En c u a n t o a su labor c o m o a r q u i t e c t o , tenemos constancia de estuvo un t i e m p o d e s e m p e ñ a n d o el c a r g o de m a e s t r o m a y o r de la Seo de Urgell, pero nada nos dice de las o b r a s que aquí p u d o llevar a cabo, En G e r o n a , hemos visto que es eleg i d o p a r a t r a z a r la nave, para l o cual en 1417 se establece c o n t r a t o e n t r e el c a b i l d o de la Seo y el p r o p i o Canet. A p a r t i r de esta fecha y hasta 1422, c o n j u n t a m e n t e con Guillem Bofill, es maest r o m a y o r de la Seo para c o n t i n u a r d i r i g i e n d o las o b r a s en s o l i t a r i o hasta 142ó ( 2 5 ) . A ú n c o n t a n d o con pocos datos s o b r e la pers o n a l i d a d de este artista^ resultan estos lo bast a n t e significativos para c o n s i d e r a r l e una figura destacada en el p a n o r a m a d e las artes en Cataluña d u r a n t e los ú l t i m o s años del siglo X I V y p r i m e r c u a r t o de la c e n t u r i a siguiente. El sepulc r o del o b i s p o Escales en la capilla de las A n i m a s de la Seo barcelonesa es u n e j e m p l o a d m i r a b l e de p e r f e c c i ó n técnica y riqueza de cuantos elem e n t e s c o m p o n e n el c o n j u n t o , a la vez q u e se acentúa el r e a l i s m o en el r o s t r o del yacente sinq u e p o r ello alcance el carácter m a c a b r o al que t a n a f i c i o n a d o f u e el arte f u n e r a r i o de fines del trescientos y que en la segunda m i t a d del siglo X V c o n t i n u a r á desarrollándose. F i n a l m e n t e , al p o d e r l e ser a t r i b u i d a una o b r a más, esta a r q u i t e c t ó n i c a , nos parece q u e la f i g u r a d e Canet o b r a una nueva d i m e n s i ó n , en espera de que nuevos hallazgos p e r m i t a n d e d i c a r l e un e s t u d i o m o n o g r á f i c o c o m p l e t o o, en su d e f e c t o , al menos aproximado. (Fotos ACTINI) la gravidez más acentuada del p e r f i ! r e c t a n g u l a r — más p r o p i o de los siglos X I I I y X I V — , tal y c o m o puede observarse en la p a r t e del ábside. La p r i m e r a clave de bóveda, exornada c o n !a imagen de la V i r g e n con el N i ñ o y dos ángeles, no se coloca hasta 1424. Repetidas noticias dan fe del carácter e x t r e m a d a m e n t e c o m p a c t o de la p i e d r a , pues el h i e r r o de las escodas se doblegaba con m u c h a frecuencia ante tal dureza ( 2 0 ) . S o r p r e n d e hallar en l u g a r tan a p a r t a d o de la vista la p u l c r i t u d en la e j e c u c i ó n que muestra la imagen de la V i r g e n y los ángeles que le sostienen el m a n t o ( l á m . 5 ) , Su carácter d u l c e y espir i t u a l i z a d o d e m u e s t r a una clara tipología f r a n cesa, al m a r g e n de la nueva oleada de influencias artísticas f l a m e n c o - b o r g o ñ o n a s que en las p r i m e ras décadas del siglo X V p e n e t r a n en C a t a l u ñ a . Un p i n t o r de G e r o n a , Ramón Sofá, es el encargado d e p o l i c r o m a r la clave al t i e m p o que r e p i n ta la estatua de C a r l o m a g n o , m u e s t r a excelente del a r t e r e n o v a d o r de Jaume Cascalls, hoy expuesta en las salas c a p i t u l a r e s de la Seo ( 2 1 ). En el t i e m p o que Canet t r a b a j a en G e r o n a , llegó a t e r m i n a r s e el segundo t r a m o de la nave. El m o l d u r a j e de los pilares y arcos c r u c e r o s no varía con respecto a la p r i m e r a c r u j í a , así c o m o t a m p o c o el m o t i v o d e c o r a t i v o de f o l l a j e q u e presenta la rosca de las dos claves respectivas, sin d u d a , ejecutadas p o r una m i s m a m a n o ( l á m . ó ) . C u a n d o en 1424 se coloca la p r i m e r a clave, estaba ya hecha la segunda — con reservas llegam o s a i d e n t i f i c a r la f i g u r a del T o d o p o d e r o s o sent a d o en t r o n o , c o r o n a d o y con los a t r i b u t o s del p o d e r — , y se c o n t a b a con los materiales necesarios para el e m p l a z a m i e n t o del a n d a m i o ( 2 2 ) . El p i n t o r Ramón Sola, el m i s m o q u e había p i n t a do la p r i m e r a clave y p r o b a b l e m e n t e la segunda, recibe el 13 de m a r z o de 1472 t r e i n t a sueldos p o r p i n t a r la clave de San Pedro { f l á m . 7], que es la tercera de la nave ( 2 3 ) . ( 2 4 ) DURAN SANPERE, A. — «Un gran escultor medioeval desconocidoH. — «La Vanguardia». Barcelona, 26-V.1938, { 2 0 ) A.C.G. Sig. 2-b-3 Fols. 205, 235 v.^ ( 2 1 ) A.C.G. Sig. 2-b-5 Fol. 58. {25) ALOMAR, G. — Ob. cit., p. 90. El día 3 de enero de 1427, un lorenés apellidado Rauli Vaulter sustituye a Canet en la dirección de las obras. ( 2 2 ) A.C.G. Sig. 2-b-5 Fols. 49, 62 v.° ( 2 3 ) A.C.G. sig. 2-b-21 Fol. 29. 60