DS 138.qxp - Corts Valencianes
Anuncio
CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS Número 138 DIARIO DE SESIONES VI Legislatura Any 2006 Sessió plenària realitzada el dia 4 de maig de 2006 Segona i darrera reunió Presidència del Molt Excel·lent Senyor Julio de España Moya SUMARI (Comença la sessió a les 10 hores i 13 minuts) Compareixença del president del Consell, Francisco Camps Ortiz, per a respondre les preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana, formulades pels grups parlamentaris (pàg. 5.077) Pregunta formulada pel síndic del Grup Parlamentari Popular, senyor Serafín Castellano Gómez, sobre les mesures que s’estan adoptant des del Consell per a impulsar i millorar el desenvolupament de l’administració local a la Comunitat Valenciana. Pregunta formulada pel síndic del Grup Parlamentari Socialista, senyor Joan Ignasi Pla i Durà, sobre si el senyor president assumirà alguna responsabilitat pel que fa als esdeveniments fatals ocorreguts a la residència San Lorenzo de Brindisi de Massamagrell. Proposició no de llei sobre la realització d’una campanya informativa pública que explique als consumidors les distintes escales per les quals passa un producte agrari des de l’origen fins al consumidor, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 9.644, BOCV número 35) (pàg. 5.080) Intervenció de la diputada Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, del diputat Antoni Pàgina 5.076 04/05/2006 Número 138 Lozano i Pastor (GP Socialista) i de la diputada Verónica Marcos Puig (GP Popular). Proposició no de llei sobre la realització d’un programa integral de modernització de la ramaderia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 9.646, BOCV número 35) (pàg. 5.084) Intervencions de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa), María Estela Canales Martínez-Pinna (GP Popular) i del diputat Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista). Votació d’una proposta transaccional: s’aprova per unanimitat. (S’alça la sessió a les 13 hores i 15 minuts) Número 138 04/05/2006 Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 4 de maig de 2006. Comença la sessió a les 10 hores i 13 minuts. Presideix el Molt Excel·lent Senyor Julio de España Moya. Sessió plenària número 81. Segona i darrera reunió. El senyor president: Se reanuda la sesión. Bon dia. Molt honorable president del Consell. Honorables consellers. Il·lustríssims senyors diputats i senyores diputades. Continua la sessió amb la compareixença del president del Consell per a respondre les preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana, formulades pels grups parlamentaris. En primer lloc, formula la pregunta l’il·lustre diputat i síndic del Grup Parlamentari Popular, senyor Castellano. Compareixença del president del Consell per a respondre les preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana, formulades pels grups parlamentaris El senyor Castellano Gómez: Molt excel·lent president. Senyories. Molt honorable president de la Generalitat. Per al Partit Popular la política és compromís i no oportunisme electoral. Per això, des del Grup Parlamentari Popular, volem felicitar el Consell per haver ficat en marxa un ambiciós pla, com ha sigut el Pla de millora dels municipis, que és un pla que aposta clarament per millorar les infraestructures i els servicis públics del municipalisme valencià. I pla que no veu de colors polítics, sinó que veu de necessitats ciutadanes. Molt al contrari, senyor president, del que fa el govern socialista, com podem comprovar en la nostra comunitat. Política (el senyor president colpeja amb la maceta)... El senyor president: Por favor, puede continuar, señor Castellano. El senyor Castellano Gómez: Moltes gràcies, senyor president. Política de fets, senyories, que es reflexa també en la nova aprovació de l’Estatut d’Autonomia, ja que este estatut és tremendament ambiciós en les polítiques per al municipalisme valencià. Només que s’hauria de citar, lògicament, l’elaboració de la Llei de règim local, la Llei de descentralització, Llei de competències, la de Consultes municipals populars, la Llei del fons autonòmic de cooperació municipal, a més anàloga a allò que és les participacions dels tributs de l’estat, o també la creació, com a aixina s’ha de fer, de la comissió mixta perquè tinga capacitat de dictaminar sobre totes les iniciatives legislatives, sobre tots els plans o sobre tots els projectes que faça la Generalitat i que afecten d’una manera directa o indirecta les entitats locals. Per tant, mosatros entenem també que és tremendament ambiciós, en este cas el Consell i també el nou Estatut, al compensar a tota l’administració local i ajudar a la seua Pàgina 5.077 suficiència financera. Quan n’hi haja una supressió de tributs de l’estat o de tributs de la Generalitat que afecten les entitats locals, ha d’haver necessàriament una compensació. Amb la qual cosa, jo crec que és tremendament ambiciós les polítiques, les realitats i els compromisos que s’estan fent en esta denominada «segona descentralització», i que, sense dubte, han de redundar, al cap i a la fi, en benefici de tots els ciutadans. Per tant, senyor president, aposta per la coordinació entre les administracions públiques per a una «segona descentralització» basada en el principi de subsidiarietat. Política de compromisos i de fets en el municipalisme valencià. Per això, una setmana més, li preguntem d’allò que els preocupa als ciutadans i a les ciutadanes, que és donar a conéixer i que estiguen perfectament informats sobre totes estes mesures que mosatros entenem tremendament positives per al municipalisme, perquè siguent tremendament positives per al municipalisme, són positives per a les persones, són positives per als ciutadans i són garantia de desenrotllament per a la nostra comunitat. Per tant, el Pla de millora, el nou Estatut, política de fets, polítiques de compromís, que jo crec que donen una gran diferència entre un govern i un altre, entre un govern socialista i un govern popular. Per això li preguntem sobre la importància, sobre la coordinació i sobre les mesures efectives i eficients que pensa seguir desenrotllant el Consell respecte el municipalisme valencià. Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Castellano. Senyor president, té la paraula. El senyor president del Consell: Gracias, señor presidente. Señorías. Señor portavoz del Grupo Parlamentario Popular, efectivamente, como usted ha estado reflejando en su pregunta, la apuesta por el municipalismo en la Comunidad Valenciana por parte del gobierno de la Generalitat es absoluta, no sólo en la legislación y el desarrollo de la misma, y la capacidad por lo tanto financiera de atender los servicios que prestan los ayuntamientos, sino en planes concretos de inversión en todos los municipios de la Comunidad Valenciana. Hace dos años pusimos en marcha un concepto político materializado en una secretaria autonómica precisamente para hablar de cohesión territorial. Los gobiernos, el gobierno autonómico, el gobierno de la Generalitat, tiene dos grandes líneas de actuación: la cohesión social, «todo el mundo, todas las oportunidades»; y la cohesión territorial, «todos los municipios, todas las oportunidades». Desde el punto de vista de la prestación de los servicios educativos, sanitarios, políticas sociales, desde el punto de vista de las comunicaciones y desde el punto de vista también del desarrollo de lo que es todo el ámbito de lo que estrictamente pueda denominarse «casco urbano» o «accesos» en cada uno de los municipios. Por lo tanto, hay una política clara, eficaz, sistematizada y coherente para que los municipios de la Comunidad Valenciana en su totalidad, sean grandes o pequeños, estén en el litoral o en el interior, tengan también todas las opciones para seguir creciendo en igualdad de condiciones. Pàgina 5.078 04/05/2006 El Plan de revitalización de las comarcas de interior, en donde ya estamos invirtiendo más de 500 millones de euros y que beneficia a 104 municipios. El Plan de mejora de municipios, en donde ya hay un plan de más de 350 municipios, y hemos puesto en marcha inversiones que superan los 100 millones de euros. El Fondo de Cohesión Territorial de la Comunidad Valenciana, en donde hemos ya dado ayudas a 241 pequeños municipios. La Orden para el desarrollo local, que está encaminado también a favorecer el desarrollo de los municipios de menos de 1.000 habitantes. O, por ejemplo, la realidad, la nueva realidad de los grandes municipios de la Comunidad Valenciana, aparte de lo que son municipios de capital de provincia, en el desarrollo de las leyes de municipios de gran población. En el caso de Elche, Castellón y –la que ya está en marcha– de Torrevieja. Por lo tanto, tanto para el pequeño municipio como para el gran municipio de la Comunidad Valenciana siempre proyectos coherentes, eficaces, sistematizados, que permitan esa tensión constante de un gobierno preocupado porque cada ciudadano, porque al final, cuando hablamos de municipios, hablamos de los servicios que se prestan a todos los ciudadanos de la Comunidad Valenciana, para que cada ciudadano en la Comunidad Valenciana sienta que vive en el mejor municipio del mundo. Que es lo que pretendemos. El pequeño municipio, el mediano municipio o el gran municipio. El gran barrio de una gran ciudad o la calle en un pequeño municipio en cualquier comarca de la Comunidad Valenciana. Que cada valenciano, que cada valenciana sientan que viven en el mejor municipio de todo el mundo. Y eso se consigue mediante políticas de cohesión social, importantísimo, todos las mismas oportunidades, y también mediante políticas de cohesión territorial, todos los municipios también las mismas oportunidades. Así crecemos de forma homogénea y así nos sentimos todos los ciudadanos implicados y comprometidos con este gran proyecto político que es la Comunidad Valenciana. Muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Moltes gràcies, senyor president. Per a formular la segona pregunta, té la paraula l’il·lustre síndic, senyor Pla, del Grup Parlamentari Socialista. El senyor Pla i Durà: Sí, senyor president. Senyories. Va a assumir el senyor president alguna responsabilitat pel que fa els esdeveniments fatals ocorreguts a la residència San Lorenzo de Brindisi, de Massamagrell? El senyor president: Moltes gràcies, senyor Pla. Senyor president, té la paraula. El senyor president del Consell: Gracias, señor presidente. Si me permite (inoïble) de las Cortes Valencianas y el portavoz del Grupo Parlamentario Socialista, le tengo que decir que desde que asumí la presidencia de la Generalitat, desde el primer minuto, porque me corresponde, asumo todas las res- Número 138 ponsabilidades de la gestión del gobierno autonómico. Asumo toda la responsabilidad de las cosas buenas y malas que ocurren en la Comunidad Valenciana. Asumo cualquier puesta en marcha de cualquier iniciativa, desde las grandes cosas hasta las cosas que a veces parecen más pequeñas. Ser presidente de la Generalitat es ser responsable absolutamente de todo, porque se asume con la fuerza que la política en este caso transfiere a quien ha recibido la confianza de la mayoría de los valencianos. Por lo tanto, responsabilidad siempre, señor Pla. Lo digo porque es importante que usted también asuma de vez en cuando que cuando se es líder de la oposición se tiene que ser responsable de los actos y de las cosas que se dicen; y me da la sensación que muchas veces es usted bastante irresponsable. Mire, para contestarle a la primera pregunta, decirle en esta cuestión, simplemente, que el subdelegado del Gobierno confirmó –subdelegado del Gobierno de España en la provincia de Valencia–, confirmó que el incendio al usted hace referencia se debió a un cortocircuito y que la seguridad del centro impidió más desgracias. En cualquier caso, como cualquier ciudadano, sufrí muchísimo, como sufro siempre que ocurre un accidente de estas características. La consellera de Bienestar Social y yo mismo, que estuvimos en contacto permanentemente, sufrimos muchísimo; porque se sufre, porque hay cinco muertes; porque sufrimos por las familias; porque sufrimos también por las personas que tienen la responsabilidad de hacer posible que ese centro funcione al servicio de las personas, porque sufrimos porque nos corresponde no sólo como políticos, sino también como personas. Y eso nos hace seguir trabajando mucho, y con todo el esfuerzo del mundo, para seguir haciendo posible que esta comunidad siga dando todas las opciones de bienestar a todas las personas que viven aquí, en nuestra comunidad. Muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Moltes gràcies, senyor president. Senyor Pla, té la paraula. El senyor Pla i Durà: Sí, senyor president. Senyories. Han passat 37 dies, senyor Camps, des d’este desafortunat accident que va tindre com a conseqüència la mort de cinc persones. Ha tardat vosté 37 dies en fer una referència pública a eixe sofriment, a eixe patiment que diu. Ha fet vosté possible en estos 37 dies que molts pensàrem que açò per a vosté era una cosa menor. Perquè mire, si vosté de veritat aplica la màxima que hui ha manifestat ací, que assumix totes les responsabilitats, com a conseqüència d’eixe desafortunat accident hauria d’haver pres vosté mesures per a derivar les responsabilitats polítiques d’una cosa que, efectivament, començà siguent un accident, però que des de l’àmbit de la política no pot quedar-se en un accident. Per què? Perquè, mire, si vostés haveren governat com havien de governar esta comunitat, i haver fet possible que tots els malalts mentals tingueren garantit un centre en condicions, amb el nombre de professionals suficients i adequats, i no estigueren on no havien d’estar, segurament eixe accident no havera acabat amb la mort d’eixes cinc persones. Vosté s’ho ha plantejat això? Per què moren eixes cinc Número 138 04/05/2006 persones? Perquè no havien d’estar allí, senyor Camps, perquè no havien d’estar allí. Perquè eixes persones, malalts mentals, necessiten d’una atenció que eixa residència no podia donar-los en eixe moment. Mire, jo lamente molt que vosté no haja eixit, com fa altres vegades, a manifestar públicament, en primer lloc, eixe patiment que ha manifestat; en segon lloc, el condol a les famílies, i, en tercer lloc, haver pres una decisió política per a fer possible que, com a conseqüència d’un fet que correspon a la seua administració, haja passat el que ha passat. I mire, en eixos 37 dies un altre desafortunat accident. Jo torne a insistir en açò: és un accident, sí; però eixes persones no havien d’estar allí. I per què estan allí? I per què no ha estat possible que la Generalitat garantira els drets d’eixes persones i els seus familiars? En eixe mateix temps, en eixos 37 dies, va haver un accident a Castella-la Manxa, el 16 de juliol. Jo li ho dic, perquè vosté entenga per què nosaltres volem que en este àmbit, que és l’àmbit de representació de tots els valencians, vosté comence a assumir de veritat les responsabilitats que es deriven del fet que eixes persones, que no havien d’estar allí, hui no estiguen entre nosaltres. 16 de juliol: incendi. El 25 de juliol compareix la consellera de Medi Ambient de Castella-la Manxa davant el Parlament, i acte seguit presenta la seua dimissió. El dia 28 de juliol el ple extraordinari aprova la creació d’una comissió d’investigació, demanada pel Grup Popular de Castellala Manxa, i compareix el president del Govern de Castellala Manxa. El dia 30 d’agost la comissió d’investigació presenta el seu dictamen. En el mateix temps. Quina diferència, senyor Camps! Quina diferència! En el mateix temps! Hi ha una actitud per part del seu govern que és «ací no ha passat res». Vosté sap que en eixos 37 dies vosté ha tingut presències massives davant els mitjans de comunicació en esdeveniments importantíssims, segurament; cap referència mai a este fet, ni cap actuació mai per a dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven del fet que eixes cinc persones estigueren on no havien d’estar. Jo li manifeste, senyor Camps, la meua vocació i voluntat de contribuir perquè les coses, des de l’àmbit de la política, puguen resoldre els problemes de la gent. Li ho he dit moltes vegades. Però vosté ha de ser conscient, senyor Camps, que ha, efectivament, de començar a ser president de la Generalitat i president de tots els valencians, de les famílies d’eixes persones i de tots aquells que a dia de hui, malalts mentals, no tenen els recursos necessaris i suficients perquè puguen ser considerats persones amb igualtat de drets a la resta de valencians i valencianes. I lamente profundament que vosté no siga un poquet més humil, ho lamente. Perquè en la política la humilitat també reflexa la grandesa de les persones. Ho dia Tagore: «Quan més t’apropes a la humilitat, més prop estàs de la grandesa». I vosté s’allunya molt de la grandesa, que pretén amb paraules buides i grandiloqüents, quan no és humil i reconeix errors, quan no és humil i pren decisions que puguen fer confiar a la ciutadania que les Corts, que els representants polítics sabem reconéixer eixos errors i assumim les nostres responsabilitats. Per tant, senyor Camps, li dic: vosté hui hauria de reconéixer, com a mínim, que no s’han fet bé les coses, i prendre decisions per a, de veritat, començar a assumir responsabilitats polítiques en l’àmbit que siga. M’agradaria que això fóra ací. No m’agradaria que continuara en la senda d’atacar a l’oposició per complir en la seua responsabilitat, que no és altra que donar compte a la ciutadania dels seus drets davant la cambra de tots els valencians. Pàgina 5.079 Gràcies. (Aplaudiments) El senyor president: Moltes gràcies, senyor Pla. Senyor president, té la paraula. El senyor president del Consell: Gracias, señor presidente. Si leyese o releyese usted las cosas que ha estado usted diciendo durante estos 37 días, le vuelvo a repetir, a usted mismo, a usted mismo le daría vergüenza las cosas que ha dicho (remors). Y de ahí la irresponsabilidad de la que le calificaba antes. A diferencia del presidente de Castilla-La Mancha, yo tuve desde el primer segundo información constante por parte de la consellera de Bienestar Social, que se personó en el centro que sufrió este incendio. Desde el primer minuto, la consellera de Bienestar Social del gobierno de la Generalitat Valenciana me estuvo informando, minuto a minuto, porque estaba allí, exactamente allí, donde se había producido ese incendio. (El senyor president colpeja amb la maceta) Miren, en cuestiones de salud mental ustedes no pueden dar... El senyor president: Señor González, le advierto por primera vez. El senyor president del Consell: ...ni una sola lección... El senyor president: Señor González. El senyor president del Consell: ¿Por qué? Porque durante los años que ustedes gobernaron… El senyor president: Señor González… El senyor president del Consell: …no sólo cerraron los centros de salud mental, los cerraron, sino que, entre otras muchas cosas, hicieron que este centro en concreto asumiese desde ese minuto, desde el año 1992, cuando ustedes autorizaron la puesta en marcha de esta residencia, la presencia de enfermos de salud mental. Por lo tanto, ustedes, respecto de las políticas de salud mental pueden decir bien poco, bien poco. Le vuelvo a repetir que en el debate de política general –y no hace un año de todo esto– usted no mencionó ni una sola vez esta cuestión, ni una sola vez habló de los enfermos de salud mental. Y le voy a decir más. Esa tan cacareada Ley de la dependencia socialista, que usted tantas veces ha comentado desde esta tribuna, no incluía en su proyecto de ley ni una sola referencia a enfermos de salud mental. Ha sido el Partido Popular en España el que ha obligado a Caldera a Pàgina 5.080 04/05/2006 que introduzca en esta ley una referencia a la enfermedad de salud mental. Cero euros, ¡cero euros! dejaron ustedes en sus proyectos presupuestarios el año 1995 en materia de enfermedad de salud mental, y en estos momentos son más de ciento veinte millones de euros los que están presupuestados para todo tipo de discapacidad en nuestra comunidad y en relación en concreto a la enfermedad mental. El senyor president: Senyor Such, senyora Llinares... El senyor president del Consell: Por lo tanto, señor Pla, ni nos puede dar ninguna... –desgraciadamente, porque siempre es interesante la suma de iniciativas y de ideas y reflexiones sobre esta cuestión–, ni una sola lección, ninguna, de humildad, ninguna, porque desde el desconocimiento, desde la ignorancia y desde la irresponsabilidad se es prepotente, que es lo que es usted, y desde el trabajo, desde el esfuerzo y desde la responsabilidad se es lo humilde que se tiene que ser para estar al servicio de nuestros conciudadanos, que es lo que es este gobierno y lo que es el Partido Popular. Y, desde luego, este presidente de la Generalitat. La humildad de saber que el esfuerzo diario, el trabajo constante y el trabajo sistemático al servicio de los demás, es ¡lo único! que hace que la presidencia de la Generalitat tenga sentido. ¡Lo único! que hace que ser presidente de la Generalitat tenga sentido es, humildemente, asumir que se está al servicio de los demás, que es lo que hago todos los días. Y conmigo, todos mis compañeros. Muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Moltes gràcies, senyor president. Se suspén el ple per quinze minuts. (Se suspén la sessió a les 10 hores i 35 minuts) (Es reprén la sessió a les 11 hores i 15 minuts) (Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora Rosa María Barrieras Mombrú) La senyora vicepresidenta primera: Anem a continuar amb el ple, amb el punt número 3 de l’ordre del dia: presa en consideració de la proposició no de llei sobre la realització d’una campanya informativa pública que explique als consumidors les distintes escales per les quals passa un producte agrari des de l’origen fins al consumidor, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa. Per a la seua defensa, té la paraula la il·lustre diputada senyora Pérez. Proposició no de llei sobre la realització d’una campanya informativa pública que explique als consumidors les distintes escales per les quals passa un producte agrari des de l’origen fins al consumidor La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Número 138 Senyores diputades. Senyors diputats. Els productors de fruites i hortalisses valencians enfronten un greu procés de reconversió. En els últims temps ha augmentat la inestabilitat en els preus derivant en crisi cada vegada més greu i malauradament habitual. Sembla ser que a poc a poc ens hi estem acostumat, degut a l’entrada de producte dintre d’un lliure mercat. Degut a l’esmentat, molts agricultors es veuen obligats a abandonar les seves explotacions per falta de rendibilitat. S’ha produït una reducció dels preus percebuts pels productors, en ocasions insuficients per a cobrir els costos de producció que, sumat a l’increment de costos de producció, ha fet disminuir la renda agrària. Les causes, senyories, són diverses, si bé cap destacar com a principals la pressió de la gran distribució per mantenir i incrementar, si cap, els elevats màrgens comercials i l’increment de les importacions a baix preu de la producció de països tercers. Dites importacions, miren vostés, no han servit per a rebaixar els preus als consumidors. La competència podria considerar-se, segons el meu parer, deslleial, al no tenir uns costos de producció equiparables als dels productes europeus, on està situada, lògicament, la nostra comunitat. Prenent els preus al consumidor i fent la comparativa amb els preus d’origen, es comprova que els preus en origen es multipliquen per set fins a aplegar al consumidor, existint un diferència mitjana de 420%. Especialment significativa és l’escassa participació dels productors en el preu final de venda al consumidor, sobretot en productes com la clementina, que hi ha una diferència del 13%, el llimó, d’un 20%, o la poma, per dir-ne alguna altre, del 22%. Podíem tractar la variació interanual dels preus al consumidor, però a mi em sembla que seria una cosa molt embrollada, sobretot perquè principalment aquells membres il·lustres diputats i diputades que formen part de la Comissió d’Agricultura ja s’ho coneixen. El preu al consumidor no ha parat d’incrementar-se i l’agricultor cada dia minvats els seus preus amb vista a la competitivitat. Per consegüent, es dedueix que l’excessiva inflació és deguda a agents de la cadena comercial que no són els agricultors... (la senyora vicepresidenta primera colpeja amb la maceta) –gràcies, presidenta–, però, a més, els beneficis en els descensos en origen dels productes agraris no estan repercutint en el consumidor i sí a estos altres agents de la cadena comercial. Tot açò, unit a les diferències entre els preus en origen i destí com l’escassa participació dels agricultors en la cadena agroalimentària, determina que alguns agents, que no són precisament ni els agricultors ni els consumidors, estan especulant amb els preus. Els agricultors estan afectats per una quantitat de coses que a mi m’agradaria ressaltar: els consums mitjans necessaris per a realitzar l’activitat agrícola, que ha suposat en l’any 2005 un increment de l’11,9% –aquest 11,9% es referix a les energies i als lubricants–, però també tenim els compostos, amb un increment del 17,6% respecte a la mitjana de l’any 2000-2004, i també existix un altre increment relacionat o referit al manteniment d’edificis o materials, amb un increment concret del 18,8% i 16,10%, respectivament. Si analitzem l’evolució dels consums mitjans en relació a la renda agrària, podem observar que, mentre el consum mitjà creix en els últims cinc anys un 11,9%, la renda agrària fa un creiximent molt menudet equivalent al 0,7%. Es deduïx d’aquesta evolució que les inversions realitzades per al sector, per la reducció de costos, s’ha vist descompensa- Número 138 04/05/2006 da per l’encariment dels mitjans de producció i no s’han tingut compensacions al respecte. Senyories, la renda agrària total, en termes reals durant l’any 2005 experimenta una disminució per als agricultors del 14,2%, i aquest percentatge està per sota del percentatge que existia l’any 1990. Si a tot el que s’ha exposat hi afegim l’entrada de productes, cada vegada més tones, i em referixc a tots els productes agrícoles, lliures, a més, d’aranzels, que rebenten a hores d’ara els preus del mercat, sobretot si parlem d’exportació, ens trobem davant d’una situació que mereix tota la nostra atenció, i, màxim, el que es pot fer dins d’un lliure mercat –i jo sóc conscient d’això– són campanyes de sensibilització, bé per a consumir els consumir els productes propis de la zona on estiguen, en este cas, doncs, campanyes de sensibilització per a consumir productes valencians, o bé campanyes de sensibilització per a protegir l’agricultor quant a informació de preus. Per això, senyories, sol·licitem que les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè siga realitzada una campanya informativa pública en la qual s’explique al consumidor i consumidora els preus dels productes agraris i les distintes escales per les quals passa el producte d’origen fins que aplega a eixe consumidor i consumidora, en temps, lògicament, i en preus. I esta proposta, que estime que seria fonamental per a donar suport als agricultors valencians i a les agricultores, la presente ací, davant de vostés, senyories, perquè siga acceptada en nom d’un sector que cada dia es veu més afectat, que està deixant les seues terres perquè no li donen guanys i que, amb vista a eixa globalització i a eixa liberalització de preus de mercat, cada vegada veuen minvat més la seua estabilitat econòmica. Moltes gràcies, senyora presidenta. La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, il·lustre diputada. En representació del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Lozano. El senyor Lozano i Pastor: Gràcies, senyora presidenta. Senyories, el Grup Parlamentari Socialista anem a votar que sí la proposta que fa la senyora Dolors en nom del seu grup parlamentari. I anem a votar que sí perquè creguem que en este moment és molt oportuna. És molt oportuna, perquè este debat que hui estem plantejant de què és el que passa amb els preus, ja s’està donant en Europa, s’està donant ja en el carrer, i això fa que siga oportú també que se trasllade a esta cambra, com ja ho férem el dimarts passat, a on estigueren intervinguent el president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) i la Unió de Llauradors, el senyor Cristóbal Aguado, i Joan Brusca. Ells, d’una manera senzilla, almenys molt clara, mos estigueren explicant què és el que passa. Jo crec que és molt senzill el que passa: mentres els consumidors estan pagant preus més que raonables de les fruites i hortalisses, els llauradors no poden viure del que els aplega a ells. Això és fonamentalment el que passa i, per tant, el que tenim de vore és com li busquem solució. També està previst en eixe debat plantejat en la comissió d’afers europeus una altra insistència perquè tornen a vore com expliquen, perquè ells han estat en Europa veguent que està passant amb la venda, pèrdues, de les seues produccions. Pàgina 5.081 Algunes xifres, molt xicotetes però jo crec que eloqüents d’aquestes afirmacions, que corroboren aquestes afirmacions, són que els consumidors pagaven les taronges en 1997 a un mitjana de 100 pessetes per quilo... Dic a una mitjana, perquè les senyories saben que n’hi han diferències entres les distintes varietats de taronges i clementines; 1997, una mitjana de 100 pessetes; avui, en l’any 2006, estan pagant 1,9 euros, 200 pessetes, el 100% més del que estaven pagant els consumidors fa a penes deu anys. En els mateixos anys, en 1997, els llauradors cobraven de les seues taronges una mitjana de 0,33 euros: això ve a suposar, aproximadament unes cinquanta i escaig de pessetes; en 2006, 0,22 euros, un 50% menys que fa deu anys. Per tant, ací n’hi ha un desequilibri, que és el que no s’acaba de comprendre i que, per tant, des de la política tindrem de vore com anem buscant eixes solucions. Què creguem mosatros, des del grup, que tindríem de fer per a canviar aquesta situació? Bàsicament –ací també s’ha explicat, o almenys, personalment ho he intentat explicar–, actuar en tres eixos que mosatros considerem fonamentals. El primer, millorar la competitivitat en la producció. Tenim, senyories, els costos més elevats en la producció de cítrics del món. No és possible que mantingam unes estructures productives que faciliten o que possibiliten el que els costos de producció siguen, com a mínim, equiparables al que està passant en altres parts del món. Per tant, eixe seria un eix fonamental. El segon seria el de la concentració de l’oferta. També ací, en esta cambra, hem parlat moltes vegades d’este assumpte. No és possible que davant de molt poquets operadors que existixen en la demanda en Europa –estem parlant de tres, quatre operadors comercials demanant taronja– ací tingam encara de l’orde de més de set-cents operadors oferint taronges, i no parlem ja si... (inintel·ligible) els d’altres fruites i hortalisses. I el tercer eix en què al nostre entendre hauríem d’incidir i és el que avui, jo crec que estem ací debatent i on va el debat que presenta la senyora Dolors, és l’oportunitat de vore com influïm a saber què passa amb la conformació de preus, què passa, en definitiva, amb la pregunta que les organitzacions agràries mos feien l’altre dia i que mos traslladaren les seues inquietuds. Què passa entre el que cobra el llaurador i el que paga el consumidor? En aquest sentit, des del Ministeri d’Agricultura s’ha reactivat l’observatori de preus que creà el Partit Popular en l’any 2000 però que mai va funcionar, que mai va funcionar. I recalque açò perquè en l’actualitat, des del 2004, finals de l’estiu passat, se va reactivar este observatori que creem que és fonamental. Si és veritat que en els altres dos eixos estem pitjor i, de fet, hui, les organitzacions agràries l’altre dia mos transmetien la seua inquietud que al pas que van ni els va a fer falta aigua ni els va a fer falta reestructuració ni els va a fer falta competitivitat, perquè senzillament no van a existir. En este sentit, en el de la conformació de preus és fonamental que fem que intervinguen tots els operadors, tant els productors com consumidor més la distribució, perquè vejam què passa amb eixa conformació de preus, perquè si és veritat que el llaurador no pot viure, és veritat que el consumidor està pagant preus més que raonables i pel mig passen una sèrie de coses que, com a mínim, haurem de ser conscients de què està ocorrent. A partir d’ahí, s’estan arreplegant dades que abans de l’estiu ja estaran en les nostres mans i que podrem començar a analitzar, i per això ací sí que caldria que aprovàrem la proposta de la senyora Dolors perquè mos obligaria a fer eixe debat i, sobretot, a crear l’observatori de preus Pàgina 5.082 04/05/2006 valencià. Perquè si algun sentit té que tingam la possibilitat d’una autonomia que mos permet tindre el 90% de competències en agricultura, lògicament és perquè tenim unes peculiaritats que haurem de vore com comencem a defendre i ficar palés on siga menester perquè eixes condicions diferenciades que tenim respecte a la resta de l’estat puguen estar en aquells llocs que siguen necessaris. Per tant, seria molt bo que ho aprovàrem per la senzilla raó que també obligaria a fer l’observatori valencià de preus que després podria anar encaixant amb el que s’està fent a Madrid, i tindríem la possibilitat primer –insistisc– de portar les nostres pròpies reivindicacions a Madrid però, sobretot, que sabérem què és el que passa amb el que ells mos transmeten de preocupació. Igual, quan sentim les distribucions, diuen que ells no estan conformant els preus ni abusant i, a la millor, tenim altres problemes de logística que haurem de vore com solucionem i, sobretot, com des de la política també fem incidència per a això solucionar-ho. Per tant, jo crec que el que la senyora Dolors, en este cas, el que l’altre dia ja estiguérem parlant en la Comissió d’Agricultura i el que en les dos comissions de les propostes que hem presentat el Grup Socialista, en les dos comissions que se van actuar, van en eixa línia. O som conscients entre tots de buscar solucions o de veritat que ho tindrem molt malament. Per totes estes qüestions, no sols anem a recolzar sinó que li demanaríem al Partit Popular que recolzara la proposta perquè mos obligaria a fer tota esta sèrie d’anàlisi que mos permeteren realment vore què és el que passa. Moltíssimes gràcies. La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, il·lustre diputat. En representació del Grup Parlamentari Popular, té la paraula la il·lustre diputada senyora Marcos. La senyora Marcos Puig: Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados. Señora Pérez. Usted sabe que en el Grupo Parlamentario Popular estamos de acuerdo en los objetivos que usted está planteando en su proposición no de ley porque es una cuestión, la cuestión de los precios de los productos agrarios, ya se ha dicho en anteriores intervención, de actualidad y, desde el campo hasta la mesa, sinceramente, somos conscientes, señora Pérez, de que es uno de los temas muy importantes que tendríamos que abordar desde la Comunidad Valenciana, desde España y a nivel europeo, y es un debate que está encima de la mesa tanto a nivel de Comunidad Valenciana como a nivel nacional como a nivel europeo, como usted bien sabe. Efectivamente, señora Pérez, los agricultores –y así nos lo trasladaron las organizaciones agrarias que vinieron a comparecer a estas Cortes el pasado 2 de mayo, a la Comisión de Agricultura– se quejan de que los precios se quejan de que los precios que reciben por sus productos no cubren los costes de producción en muchas ocasiones o a penas dan para el mantenimiento de las explotaciones agrarias en otras muchas. Este aspecto, ya de por sí no es deseable, y se ve agravado por la diferencia de precios existente entre dicho precio en el campo y el precio con el que llega el producto final al consumidor, que puede llegar incluso a multiplicar varias veces el precio en el campo. Número 138 Por tanto, la problemática en cuanto a precios viene analizada desde el Gobierno Valenciano, también analizada en Europa, y la podemos resumir en varios puntos. Los precios de los productos agrícolas no tienen un comportamiento regular en relación con otros productos, y de eso somos conscientes. El precio que se paga al agricultor en origen, en ocasiones puede ser incluso inferior al coste de producción. El precio de venta al consumidor puede hasta multiplicarse, muchas veces, respecto al pagado al agricultor. Y este mismo precio, en ocasiones está por el contrario muy por debajo de su precio normal al consumidor. Esto no es una situación nueva, señorías. Esto es una situación que viene de años atrás, tal y como nos lo dijeron los representantes de las organizaciones agrarias el pasado 2 de mayo. Así lo dijo tanto el señor Cristóbal Aguado como el representante de La Unió, que dijo que esto era un problema que venía desde el año 1993. Pero bien, en la actualidad existen diversas iniciativas públicas y privadas, que tienden a actuar en este problema, con el objetivo de que la agricultor obtenga precio adecuado a su producto y el consumidor no pague más de lo debido al respecto. Una de estas iniciativas es la de atribuir transparencia al proceso de formación de los precios, de tal modo que se sepa los distintos eslabones de la cadena por los que atraviesa un producto, y cómo se va incrementando el precio a medida que se suceden las diferentes fases, que es, señora Pérez, en definitiva, lo que usted está proponiendo en su propuesta: iniciativas públicas y privadas que se están llevando a cabo en ese sentido, la transparencia desde que el producto se recoge en el campo hasta que llega al consumidor. Y bien, no sé si ustedes son conscientes de que el presidente de la Generalitat y el conseller de Agricultura, el pasado 23 de marzo se reunió en el Palau de la Generalitat con todas las organizaciones agrarias para tratar este tema, y estas organizaciones manifestaron el propósito de adoptar medidas para dar respuesta a esta demanda y dijeron que la única, la única, entre muchas otras, pero la única y principal iniciativa que debería llevarse a cabo para dar respuesta a esta problemática es la creación de un observatorio valenciano de precios. Y ahí, el presidente de la Generalitat y el conseller de Agricultura se comprometieron a la creación de este observatorio de precios. Empezaríamos en el relativo a los cítricos y otro a la vitivinicultura. ¿Y qué funciones tendría este observatorio? Estudiar y analizar la formación de los precios agrarios desde el campo hasta la mesa, que es, señora Pérez, lo que usted está proponiendo en su propuesta. Y dar publicidad a los resultados de dichos estudios y análisis para su conocimiento por el público. También, señorías, el pasado 20 de abril, el conseller de Agricultura compareció en el Senado y expuso esta problemática y concluyó que la respuesta a la misma era, como no puede ser de otra manera, la que le transmitieron las propias organizaciones agrarias, que es la creación de un observatorio de precios que, por supuesto, tendría que tener coordinación estatal pero que tiene que ser propia de la comunidad autónoma. Por tanto, solicitábamos poder tener capacidad, poder tener la competencia de poder retirar un producto en el momento viéramos algún tipo de anomalía, algún tipo de cambio en su precio. Eso es lo que estaba solicitando el conseller de Agricultura en su comparecencia en el Senado, tener esa competencia que en este momento no la tenemos. Y, por otro lado, otra de las iniciativas solicitadas por las organizaciones agrarias decía que debía haber muchas más Número 138 04/05/2006 medidas legislativas, y para ello estamos hoy aquí, señorías, en la cámara autonómica, para defender nuestros productos valencianos. Y bien, señorías, yo tengo que decirles que el pasado 23 de diciembre de 2005, en el Pleno del Consell, se aprobó el Tribunal de Defensa de la Competencia de la Comunidad Valenciana, una ley que tendrá por objeto preservar el funcionamiento competitivo de los mercados autonómicos valencianos. Por lo tanto, hay una medida legislativa pendiente de este Gobierno, del gobierno del Partido Popular, para defender nuestros productos, los productos valencianos. Y, por otro lado, entre las medidas del plan Millorar, que también fue calificado por estas organizaciones agrarias que vinieron a comparecer el día 2 de mayo, como un plan consensuado, un plan en el que se recogen todas las propuestas del sector para que podamos llevar a cabo unos objetivos y un frente común con todos ellos que, al fin y al cabo, son los que sufren cada día esta problemática. Ese plan tiene, entre otras muchas medidas, ustedes saben, el reducir los costes de producción mediante el cultivo y la explotación en común; concentrar la producción y, por tanto, también la demanda; incrementar el valor añadido de los productos, es decir, darle mayor calidad a nuestros productos, a los productos valencianos, y la mejora de la comercialización y de la promoción. Ustedes saben que estamos haciendo una labor fundamental en la que ustedes deben reconocerlo, deben reconocer que estamos promocionando los productos valencianos dentro del plan Millorar en ese programa que hemos denominado «Sabor mediterráneo». Y bien, señorías, siendo consciente, toda la cámara, de la problemática, siendo consciente el Gobierno Valenciano de la problemática, que es una problemática que, como he dicho al principio de mi intervención, se ha reconocido que viene de muchos años atrás, ya desde el año 1993, recogiendo propuestas de organizaciones agrarias, recogiendo propuestas de todos y cada uno de los representantes del sector, incluidos también los jóvenes agricultores, ¡cómo no!, que en sus últimas jornadas también, también decían que era necesaria la creación de un observatorio valenciano, ¿por qué no establecemos, señorías, en esta cámara, un frente común al igual que se va a establecer en Europa y al igual que se tiene que establecer a nivel nacional para que tengamos esa competencia para establecer un observatorio de precios en la Comunidad Valenciana, porque somos nosotros los que sabemos de la necesidad de nuestros agricultores valencianos, y así crear un observatorio de precios valenciano y que, por tanto, el estatal sea el encargado de coordinar ese observatorio de precios de cada comunidad autónoma? Por eso, señora Pérez, yo le decía al principio de mi intervención, que estamos de acuerdo con los objetivos de su propuesta, que estamos de acuerdo que existe esa problemática, que así nos lo han transmitido las organizaciones agrarias, pero yo le invito a usted, señoría, a establecer ese frente común y a hacer el seguimiento de la creación de ese observatorio valenciano y de esas competencias que nos tienen que venir para que la Comunidad Valenciana sea capaz de poder retirar un producto cuando se haya cometido alguna ilegalidad, entre comillas, o algún tipo de disfunción en su precio. Nada más y muchísimas gracias. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyora Marcos. Pàgina 5.083 Té la paraula, per a rèplica, en representació del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, la il·lustre diputada senyora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Senyores diputades. Senyors diputats. Senyor Lozano, i com a representant en este tema del Grup Parlamentari Socialista, agrair-li el suport que va a donar a la proposta presentada pel meu grup Esquerra Unida-Els Verds:Entesa. Senyora Marcos, mire, jo sempre dic que el moviment es demostra caminant. I a mi em sembla curiós, perquè, efectivament, estem d’acord amb moltíssimes coses; estem d’acord, fonamentalment, en l’observatori, clar que sí que estem d’acord. Però per moltes que siguen les promeses, i tractant-se del temps que té aquesta proposta de resolució, el realitzar aquesta campanya començaria a donar contestació a un sector cada dia més discriminat econòmicament en la societat per a què tingueren la convicció que efectivament estem tots d’acords en esta cambra per tirar endavant quelcom projecte. Vosté diu: «principalment anem a parlar amb l’observatori valencià, el compromís està fet per a parlar de viticultura o vitivinicultura i de citricultura». Clar, són els dos plans Millorar que estan acabats i publicats i estaria bé, sobretot perquè en tota la rama de l’agricultura el més important, el més important en este moment és la citricultura i una part molt reconeguda, perquè canvien les costums, canvia la forma de la gastronomia, la viticultura és una part també a tindre en consideració. Però és que no solament existix això. Mire anem, dintre de poc més d’un mes, a tindre problemes amb el pimentó –vaig a dir-li coses normaletes– amb el pimentó, la tomaca, la creïlla, la clementina ja l’ha tingut. I basant-nos amb les dades de l’any 2005 tenim un pimentó que es ven al camp a 0,77 i que quan li aplega al consumidor té un increment del 273%, o siga, es ven a 2,1. I en un lliure mercat que depén com siga la zona, si és una gran superfície, si és una botiga menuda, etcètera, el preu puja o abaixa. Però quan el preu abaixa és per la entrada de productes d’altres països, la qual cosa la reconeguem i estem conforme. Però no això és l’única culpa. Vosté demanava, senyora Marcos, un front comú. I dintre del meu pensament de què el moviment es demostra caminant l’havien d’acceptar, d’entrada l’havien d’haver acceptat. Amb el compromís d’anar més enllà, jo li diré que a mi no se m’ha de convidar justetament a fer un front comú, perquè jo crec en l’estat de les autonomies precisament. I al creure en l’estat de les autonomies i en la particularitat que cada autonomia té i al creure en una configuració d’estat un poc diferent, probablement, a la que vosté creu, jo vull treballar pel meu país. Per això estic ací, perquè vull treballar per a la Comunitat Valenciana, no faltaria més, no faltaria més. I que eixe front comú tinga la capacitat de ser solidari amb allò que marquen les normes europeus i en les lleis estatals. Clar que sí. Per tant, senyora Marcos, jo li demanaria que reflexionara en esta altra intervenció que va a fer. I reflexionara per a no perdre un temps i per a no perdre un tren importantíssim, com és ficar-nos a treballar ja, tots plegats, per eixa situació malaurada que atravessa el sector agrari valencià i, en conseqüència, els llauradors i llauradores d’aquest país. Moltes gràcies. (Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España Moya) Pàgina 5.084 04/05/2006 El senyor president: Muchas gracias, señora Pérez. A continuación tiene la palabra la señora Marcos para el turno de contrarréplica. La senyora Marcos Puig: Gracias, señor presidente. Señora Pérez, no se moleste si la invito al consenso y a hablar y al diálogo, no se moleste. Porque yo no me molesto cuando usted me invita a mí a hacerlo. Es que no creo que usted me haya entendido en mi intervención, no sé si es que yo no me he explicado con claridad, señora Pérez, o es que usted no ha logrado entender lo que yo le he querido decir. Mire, le voy a leer una de las conclusiones que saca una organización agraria en la Comunidad Valenciana, como es la Unió de Llauradors, en una reunión con el presidente de la Generalitat y con el conseller de Agricultura. Dice, en cuanto al observatorio de precios, existe un observatorio de precios creado en el ámbito nacional en el año 2000, que puede desarrollar muchas de las funciones que se plantea. No parece muy eficaz la creación de un observatorio valenciano no porque no haya que crearlo sino porque la problemática de los precios de los productos agrarios excede el ámbito autonómico siendo, como se ha indicado, una cuestión de ámbito no solo nacional sino europeo. Yo le invitaba a hacer el frente común para que se nos diera esa competencia, para que se nos diera esa competencia, señora Pérez. Y crear un observatorio aquí, en la Comunidad Valenciana, con esas organizaciones agrarias, como hemos creado un plan, el Plan millorar, y como estamos promocionando nuestros productos con el Programa Sabor Mediterráneo. A eso a lo que le invitaba yo, señora Pérez, nada más. Y también me gustaría leerle un fragmento de la intervención del conseller en el Senado, donde habla de la organización como un mercado de frutas y hortalizas. Dice así «se han de incrementar las ayudas a la retirada de los productos, especialmente de los cítricos. Se han de ampliar las posibilidades de sus destinos y se ha de permitir actuar con rapidez, desde la propia Comunidad Valenciana, decidiendo en qué momento se ha de proceder a adoptar estas medidas. Para ello el observatorio de precios que ponemos sobre la mesa es un elemento clave». Queremos tener la capacidad de retirar un producto a tiempo; queremos tener la capacidad de ese observatorios de precios y hacerlo público; tener un seguimiento exhaustivo de todas y cada una de las escalas por las que pasa un producto desde el campo hasta que llega al consumidor. Y queremos que ese consumidor reciba la calidad adecuada. Pero queremos tenerlo aquí, queremos tenerlo aquí. Y por eso, por eso queríamos crear ese observatorio valenciano. Y por eso existe el compromiso. Y por eso estamos pidiendo competencias que todavía no tenemos. Y a eso es a lo único que le invitaba. Y creo, señora Pérez, que usted no me ha entendido, no sé, ya le digo, humildemente, si es porque no me he explicado con claridad o es que usted no ha querido entenderme. Y, bien, señorías, espero que las medidas legislativas que este gobierno, que el gobierno valenciano ha presentado ya ante el Pleno del Consell para defender a nuestros productos valencianos con la creación de este tribunal de defensa de la competencia en la Comunidad Valenciana, espero, sinceramente, que sea bien acogido en estas Cortes por todos los grupos parlamentarios. Porque no es otra cosa Número 138 que nuestros agricultores estén legislativamente bien defendidos, como así nos lo hicieron llegar el otro día durante su comparecencia en la Comisión de Agricultura. Por tanto, señora Pérez, yo he enviado su propuesta con mucho cariño. Y ya le digo que los objetivos son comunes y en eso estamos de acuerdo. Pero también quiero que usted vaya más allá, vaya más allá, señora Pérez, y nos dé, nos dé la capacidad al gobierno valenciano, a estas Cortes, a retirar un producto cuando realmente se está cometiendo una ilegalidad en cuanto a su precio o en cuanto a su cadena de producción. Por tanto, le vamos a rechazar esta propuesta volviéndola a invitar a que en el futuro apoye ese observatorio valenciano de precios que queremos establecer desde el gobierno valenciano, desde el Partido Popular en la Comunidad Valenciana. Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Muchas gracias, señora Marcos. Vamos a proceder a la votación. Comienza la votación. Resultado de la votación: votos a favor, 25; votos en contra, 39. Queda rechazada la proposición no de ley. A continuación pasamos al punto cuatro, que es: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la realització d’un programa integral de modernització de la ramaderia, presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, registro de entrada 9.646, Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número 35. A esta toma en consideración se ha presentado una enmienda, la 49.471, que presenta don Rafael Maluenda Verdú, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Popular, que, al amparo del artículo 155.3, presenta la siguiente enmienda a la proposición no de ley. Sustituir el texto por el siguiente. «1. Les Corts insten a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació a què continue desenrotllant, en col·laboració amb tot el sector, el Pla estratègic de ramaderia valenciana en el context del Pla millorar. 2. El conseller competent informarà en el termini de tres mesos a les Corts del resultat que el referit pla està generant al sector ramader. Palau dels Borgia, 2 de maig de 2006.» Té la paraula, per a la presentació i defensa, la il·lustríssima senyora diputada Dolors Pérez. Proposició no de llei sobre la realització d’un programa integral de modernització de la ramaderia La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyor president. Crec que havem sofert una incorrecció a vènit de plantejar aquest debat i la veritat és que em dóna un poc d’incomoditat. No obstant, em sembla que, com tot, és disculpable i, en ares al bon enteniment, jo vaig intentar fer la meua exposició de motius en base a la proposta realitzada per Esquerra Unida. Nosaltres proposem que les Corts Valencianes insten a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè es faça, en col·laboració amb les organitzacions agràries, un programa integral de modernització de la ramaderia en el qual es plantegen reformes estructurals i sanitàries. Clar, aquesta proposta, que la realitzem en el mes de gener de 2004, ve arrel de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana; llei que va ser acceptada pel conjunt d’aquesta cambra. Una llei en la que li Número 138 04/05/2006 posarem molta il·lusió per a donar contestació a un sector que cada vegada es veia més abandonat de l’administració sense una regulació clara sobre les seues explotacions, sobre el seu traspàs de propietat, etcètera. Concretament, la llei, al títol II de la mateixa, i quan va estar acceptada, en nom d’Esquerra Unida vaig exposar la quantitat de problemes que jo entenia que podien derivar-se d’aquest títol II, on parlava dels elements d’explotació i sobre la que parlàvem de la modernització de la sanitat, conforme demane en la proposta, però també es tractava el tema, al mateix temps, de la distància de les explotacions de cada municipi i, al meu parer, la importància que tenia pel creixement dels municipis tindre en consideració una distància més avançada. Bé. Dintre d’aquests petits, diria jo, petits plantejaments diferencials que plantejava el mateix govern, no s’accepten les esmenes. Jo accepte la llei, crec que açò va a tindre un avanç. I és per la qual cosa en ares a desenvolupar una llei com cal i per la necessitat que té el sector, presentem aquesta proposta de resolució. Jo crec que quan parlem d’un pla integral, parlem des del que són les explotacions agràries que s’arreplega en l’article 11 de la mateixa llei, del creixement dels municipis, conforme havia exposat, de les noves tecnologies necessàries, el trasllat de les granges a altres zones o lluny de la població, la titularitat, les empreses integradores, els cadàvers animals, l’accés de joves i dones al sector, les explotacions no registrades... I, bé, podríem estar ací parlant de tot un seguit del que significa el títol II fins l’article 38, el qual es referix a les agrupacions de desenvolupament ramader. Senyories, jo he vist la moció presentada pel Partit Popular, però a mi m’agradaria que parlàrem una mica més. I entenc que a pesar d’haver-se produït esta irregularitat a l’hora de plantejar el debat, m’agradaria conéixer el plantejament que el mateix Partit Popular ha de fer per a presentar aquesta moció. I me reserve la decisió de parlar sobre l’acceptació o denegació, si m’ho permet la senyora presidenta, ara quan acabe l’esmentat debat. Moltes gràcies, senyora presidenta. (Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyor Rosa María Barrieras Mombrú) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, il·lustre diputada. Té la paraula, en representació del Grup Parlamentari Popular i per a la defensa de la seua esmena, la il·lustre diputada senyora Canales. La senyora Canales Martínez-Pinna: Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados. Señora Pérez. La ganadería es una actividad económica importante en el medio rural de la Comunidad Valenciana. Es por eso que se ha diseñado, como respuesta al análisis de la situación actual de este sector, un plan estratégico de la ganadería valenciana en el contexto del plan Millorar. La producción ganadera se desarrolla en todas las áreas rurales de la Comunidad Valenciana, especialmente en las comarcas de interior, en las que actúa como una fuente fundamental en la gerencia y en la generación de rentas para todas estas personas. Además, tiene gran capacidad de dinamización, tanto en la fase de aprovisionamiento de medios de producción Pàgina 5.085 como en las posibilidades de utilizar los productos de origen animal como motor para el desarrollo de esas áreas más deprimidas de nuestro territorio. Un elemento fundamental de la actividad ganadera, especialmente la extensiva, es su capacidad para contribuir al mantenimiento de los ecosistemas. El pastoreo racional y la utilización directa de los recursos naturales allí donde se producen facilita la conservación del medio natural y el mantenimiento de la biodiversidad, así como la prevención de incendios y la lucha contra la erosión. En los últimos años, la actividad en la producción animal se ha visto sometida a una importante presión social y legal. La Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación es consciente del reto planteado en el sector ganadero en un momento de continuos cambios sociales y cambios de escenario. Para abordar el futuro del conjunto del sector ganadero, se constituyó una mesa de ganadería en la que, por especies ganaderas, los representantes de las diferentes asociaciones sectoriales y especialistas procedentes de la universidad, la investigación y la administración analizaron el contexto actual y estudiaron distintas líneas de trabajo. El resultado de esa iniciativa fue el Plan estratégico de ganadería, que establece actuaciones y estrategias aplicables a los distintos componentes del sector ganadero, que tiene como ejes fundamentales distintos planes. Entre ellos, cabe destacar el plan integral de residuos ganaderos, el plan de ubicación de la ganadería, el plan de competitividad de la ganadería, el plan de mejora de la estructura comercial de la producción ganadera, el plan de erradicación y control de patologías zoonósicas y limitantes del comercio, el plan de generaciones futuras y formación, el plan de mejora de la administración al servicio de la ganadería y el plan de I+D+I de la ganadería. Por todo esto, se consideró necesario desarrollar este plan estratégico del sector ganadero, y con un horizonte temporal contemplado hasta el año 2011. Este plan, además, establece las medidas para mejorar la rentabilidad de la ganadería. El plan surge del análisis de la realidad técnica, económica y social de este sector ganadero. En una primera fase, la mesa de ganadería, reunida por sectores ganaderos afines, efectuó un diagnóstico de la situación actual de la producción animal, evidenciando las carencias y limitaciones y que condicionaron el desarrollo del mismo plan a largo plazo. La mayoría de las explotaciones ganaderas en funcionamiento se construyeron entre los años 60 y 70 del siglo pasado. Por tanto, han de ir adecuándose y acondicionándose poco a poco. Tanto las reformas como el traslado requiere importantes inversiones y ayudas, pues en su mayoría son explotaciones familiares y estas familias no tienen muchos recursos para acondicionarlas en un tiempo pequeño y todo lo bien que quisieran. En este entorno, la tecnología utilizada a nivel de granja vuelve a ser un elemento fundamental de competitividad. Se requiere utilizar animales mejorados, sometidos a las técnicas reproductivas más avanzadas que empleen eficientemente los alimentos consumidos, manejándolos en condiciones que aseguren la máxima productiva e higiene. Por eso, la adecuación y acondicionamiento antes mencionados para contar con instalaciones ganaderas y equipos compensados y adaptados a los animales y al nivel productivo. En el sector ganadero valenciano existen dos formas de abordar la comercialización. El primer modelo, el más tradicional, en el que el productor entrega directamente sus productos a la industria o a la distribución, predomina toda- Pàgina 5.086 04/05/2006 vía en algunos sectores como el ovino, caprino, vacuno y avicultura de puesta, y se mantiene en el resto, especialmente en el porcino. El segundo modelo se basa en la concentración de la oferta a través de cooperativas o empresas integradores. El cooperativismo, para la comercialización en común, tiene escasa implantación, siendo la integración vertical con fábricas de piensos o con mataderos el sistema más extendido, especialmente en avicultura de carne y porcino de engorde. Uno de los problemas más importantes del sector ganadero, que comparte con el resto del sector agrario, es la dificultad en el relevo generacional, especialmente en las actividades ganaderas extensivas, que requieren una atención permanente al pastoreo, y las ligadas a granjas de pequeña dimensión. Hay varias razones que justifican el rechazo de los jóvenes a la actividad ganadera. Entre ellas destacan el reducido margen empresarial obtenido en las explotaciones de pequeña dimensión. Como alternativa a estas dificultades es necesario facilitar la actividad ganadera e incorporar las tecnologías que permitan elevar la rentabilidad del proceso productivo. El incremento de la competitividad del sector ganadero debe basarse en el desarrollo tecnológico y la innovación. Las mejoras de los márgenes económicos derivados de la actividad ganadera solo será posible con la utilización de tecnologías de producción y de gestión y tratamiento de los residuos, que garanticen la comercialización de productos de calidad adaptados a la demanda a un coste que se sitúe por debajo del precio de venta. Esto solo es posible si se cuenta con un soporte de investigación y transferencia tecnológica capaz de aborda el reto, así como una mesa crítica que genere innovaciones que permitan abordar los problemas. En la Comunidad Valenciana se dispone de un centro, del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias, dedicado especialmente al desarrollo de líneas de trabajo en los principales problemas que tiene planteados el sector y la coordinación de su actividad con otros centros de investigación de nuestro territorio. En torno a este centro deberá desarrollarse también la estrategia de transferencia de tecnologías del sector, la formación de los productores y de los trabajadores de las granjas, que son los destinatarios finales de los resultados obtenidos en los proyectos de dicha investigación. Las mesas de los diferentes sectores ganaderos, una vez analizado el conjunto del estado actual de la ganadería, desarrollaron una segunda fase en su plan de trabajo, destinada a determinar los objetivos del plan estratégico. En todos los casos se concluyó en la necesidad de desarrollar unos pilares básicos sobre los que sentar el desarrollo futuro del sector ganadero dentro de la Comunidad Valenciana, que son los siguientes: consolidación y expansión de la actividad ganadera ligada a una mejora en la gestión de los residuos, modernización de las tecnologías de producción, mejora de las estructuras comerciales y el entorno administrativo, desarrollo de la investigación y la innovación. La Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, sabedora de las dificultades administrativas con las que cuenta el sector ganadero, dentro del plan integral estratégico de la ganadería valenciana, en el contexto del plan Millorar, dentro del anexo III, en el apartado de actuaciones, se contempla un plan integral de residuos, un plan territorial, y en el punto f), la creación de una ventanilla única. Por tanto, el Partido Popular, y en especial la conselle- Número 138 ria, es consciente de la necesidad de la creación de una ventanilla única, y nos comprometemos, puesto que así queda reflejado en el plan integral y en su creación, al desarrollo de la misma. Esperamos, por tanto, que acepten nuestra enmienda, que dice. «Sustituir el texto por el siguiente. Las Cortes instan a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación a que continúe desarrollando, en colaboración con todo el sector, el plan estratégico de la ganadería valenciana en el contexto del plan Millorar. El conseller competente informará en el término de tres meses a las Cortes de los resultados de dicho plan que está generando dentro del sector ganadero». Por lo tanto, esperemos que acepten nuestra enmienda para que podamos todos, en pro del sector ganadero, dar un paso adelante en cuanto a lo que el sector nos está pidiendo y demandando, que está incluido dentro del plan integral que se está desarrollando dentro de la conselleria. Muchas gracias. La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyora Canales. Té la paraula la il·lustre diputada, senyora Pérez, per a acceptació o no de l’esmena. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Tot i estar d’acord amb l’exposició que s’ha fet sobre la ramaderia, sí que li estaría agraïda a la Mesa si vosté ens concedira uns minuts solament per a poder tractar un punt concret de la proposta presentada pel Partit Popular, per la senyora Canales. La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyora Pérez. Sense cap problema. Se suspén el Ple per uns minuts, perquè es puga aplegar o no a una transaccional. (Se suspén la sessió a les 12 hores i 11 minuts) (Es reprén la sessió a les 13 hores i 05 minuts) (Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España Moya) El senyor president: Se reanuda la sesión. Tiene la palabra la ilustre diputada, doña Dolors Pérez. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyor president. Senyories. En primer lloc, en nom dels portaveus de la Comissió d’Agricultura, que som els qui hem estat tractant aquesta proposta, demanar disculpes pel retard que s’ha produït. Retard principalment perquè estem d’acord en la majoria de les exposicions que s’han fet. Perquè sabem que dintre de l’agricultura i ramaderia hi ha una necessitat enorme, conforme ja s’ha exposat abans en l’altre punt de l’ordre del dia, d’aplegar a acords. I sembla ser que quan més d’acord estem, més difícil és aplegar a una redacció que done conformitat a tots. Com vostés ja saben, s’havia presentat una esmena a la Número 138 04/05/2006 proposta de resolució. Eixa esmena, en ares a un consens entre els tres grups que representen la cambra, s’ha retirat i s’accepta una transaccional, que quedaria de la següent forma: «Les Corts Valencianes insten a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè continue desenvolupant, en col·laboració amb tot el sector, el pla estratègic de ramaderia valenciana en el context del pla Millorar». Segon punt: «Igualment, Les Corts insten a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè continue impulsant la finestra única, amb la finalitat de facilitar la tramitació dels expedients de tots els ramaders i ramaderes valencianes». I, el tercer punt: «El Consell competent informarà les Corts, en el termini de tres mesos, dels resultats del referit pla que està generant el sector ramader». Gràcies per la seua paciència, senyores i senyores. Senyor president. El senyor president: Muchas gracias, Dolors, señora Pérez. Tiene la palabra el ilustre diputado don Antonio Lozano para fijar posiciones. El senyor Lozano i Pastor: Gràcies, senyor president. El Partit Socialista ha acceptat esta esmena perquè considerem que és important que aixina ho férem. Per diverses raons, en la legislatura passada, farà exactament quatre o cinc anys, estiguérem traguent tots una llei de ramaderia que consideràvem que en aquell moment s’havia fet participar a tot el sector i crec que vàrem fer un esforç perquè fóra la millor llei. Quin és el problema que va sorgir i ha sorgit? Que després de quatre anys en què s’havia d’haver desenvolupat la llei, pràcticament no s’havia fet absolutament res. Avui, el que se mos presenta per part de..., o el que se mos presentava per part d’Esquerra Unida, de la senyora Dolors, era una proposició en la qual se preveia que se fera un pla. Jo, la veritat, senyora Dolors, sobre els plans estem ja molt més que mosquejats. Han sigut tants, i paral·lelament tan pocs els diners que s’han ficat, que la realitat mos fa desconfiar de la capacitat degut a la ruïna que té el Consell de la Generalitat, el que està governant. Per tant, lògicament, a partir d’ahí teníem els nostres dubtes de vore que un nou pla fóra possible. Però vist al que hem aplegat, i lògicament jo pense que s’hauria, inclús, de pegar passos més endavant, el que abans parlàvem de l’observatori de preus, també hauria de ser un observatori de preus que arreplegara la ramaderia. I no perquè siga més tonto l’últim. Ja que entrem ara en l’observatori de preus, ja dir que volem les competències màximes i que damunt volíem fer retirada. Me pareix, me pareix tanta barbaritat que crec jo que no se’ls va ocórrer al Partit Popular i a la conselleria també demanar retirada en el tema de les carns quan abaixen els preus, per la senzilla raó que és una barbaritat i que lògicament el senyor Cotino haurà de reflexionar sobre açò. Dit açò, hem votat que sí a esta transaccional perquè hem intentat fer una cosa que el sector realment tenia un problema hui, i és en la tramitació. No és possible que quan unes taules on està participant el sector i on poden en un moment determinat buscar solucions, les que són de caràcter..., no de diners, perquè –insistisc– no crec que vostés en puguen ficar per a este assumpte, el que sí que està clar és que n’hi havia una que era molt important i que era fàcil de resoldre, i és la finestra única. El principal problema amb què s’estan trobant els ramaders és que Pàgina 5.087 quan estan intentant tramitar les seues legalitzacions, lògicament no depenen sols de la Conselleria d’Agricultura en este moment sinó que estan pendents de diferents conselleries. El fet que accepten en l’esmena transaccional que n’hi haurà una finestra que farà possible que els ramaders puguen solucionar tots els problemes des de tots els vessants municipals de diputacions i de les conselleries, creguem que per això soles ja és suficient i és bo que ho aprovem entre tots. Per tant, anem a dir que sí a la transaccional que hem presentat. Gràcies. El senyor president: Muchas gracias, señor Lozano. Tiene la palabra la ilustrísima señora diputada doña Estela Canales. La senyora Canales Martínez-Pinna: Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados. En aras del consenso, el Partido Popular ha cedido su enmienda para que en base a ella se llegue a un acuerdo con esta transaccional, que viene a decir prácticamente lo mismo que la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, consciente y sabedora de las dificultades y problemáticas del sector, tiene recogido en el Plan integral estratégico de la ganadería valenciana en el contexto del plan Millorar, en el anexo, punto 3, apartado «actuaciones», que contempla en el punto f) la creación de esta ventanilla única, pues todos somos conscientes de que los ganaderos están encontrando muchas dificultades y lo que hay que hacer es apoyar este sector que precisamente no es el más favorecido de la Comunidad Valenciana. Por lo tanto creo, creemos, que hoy, la ganadería de la Comunidad Valenciana está de enhorabuena pues con posturas como esta lo único que..., o lo que conseguimos todos es que la ganadería siga adelante y que entre todos podamos hacerle más fáciles las cosas. Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Entiendo que al votar la enmienda transaccional, como sustituye al texto, podemos dar, al aprobar la enmienda transaccional, aprobado el texto de la proposición. ¿De acuerdo? Muy bien. El texto lo ha leído la ilustre diputada doña Dolors Pérez, cuando ha hecho su última exposición en esta tribuna. Comienza la votación. Resultado de la votación: 66 votos positivos, ninguno en contra. Queda aprobada la enmienda transaccional y lógicamente la proposición. Comunico a sus señorías, sobre todo a los miembros de la Comisión de Asuntos Europeos, que la reunión de la comisión prevista para esta tarde a las cuatro y media, se va a realizar de inmediato, a la finalización de esta sesión plenaria. Comunico a sus señorías, también, a los miembros de la Comisión Especial para el Estudio de la Sequía en la Comunidad Valenciana, que la reunión de la comisión, que estaba prevista para esta tarde a las cuatro y media, se realizará también a la finalización de esta sesión. Se declara finalizada la sesión. (S’alça la sessió a les 13 hores i 15 minuts) Pàgina 5.088 04/05/2006 Número 138 CONDICIONS PER A LA SUBSCRIPCIÓ 1. La subscripció és anual. El període de subscripció finalitza el 31 de desembre de cada any. Les altes que es produesquen durant l’any, es comptaran, a efectes de cobrament, des de la primera setmana de cada trimestre natural, qualsevulla que siga la data de subscripció dins del trimestre. 2. L’enviament dels butlletins començarà una vegada s’haja rebut l’import corresponent i la targeta de subscripció degudament complimentada. 3. El subscriptor que no renove la subscripció abans del 31 de desembre serà donat de baixa. 4. L’administració del Butlletí pot modificar en qualsevol momento el preu de la subscripció, el qual tindrà efectes per als subscriptors donats d’alta, a partir de la següent renovació de la subscripció. TARGETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom....................................................................................................................................................................................... Carrer..................................................................................................................................................................................... Teléfon.....................................................................................Població............................................................................... Districte Postal........................ Desitja subscriure’s al “Butlletí Oficial de les Corts Valencianes”, SI/NO i al “Diari de Sessions” SI/NO esborre’s allò que no procedesca), d’acord amb les condicions adjuntes, a partir del día ......................de ............................................. de.................. Amb aquesta finalitat el día ................................de ..........................................................de............................, ingressa al C/C núm. 2210024146 de les Corts Valencianes en el Banc Central-Hispano, urbana plaça de la Mare de Déu (València), entitat 0049, oficina 0781, la quantitat de ..........................................euros, mitjançant ingrés o tranferència. ...................................................de................................................de.............................. PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ ANUAL 1. Al Butlletí i Diari de Sessions: 2. Al Butlletí Oficial: 3. Al Diari De Sessions: 4. Números solts: 75 € 45 € 35 € 1€ Número 138 04/05/2006 Pàgina 5.089 CONDICIONES PARA LA SUSCRIPCIÓN 1. La suscripción es anual. El período de suscripción finaliza el 31 de diciembre de cada año. Las altas que se produzcan durante el año se contarán, a efectos de cobro, desde la primera semana de cada trimestre natural, sea cual sea la fecha de suscripción dentro del trimestre. 2. El envío de los boletines comenzará una vez se haya recibido el importe correspondiente y la tarjeta de suscripción debidamente cumplimentada. 3. El suscriptor que no renueve la suscripción antes del 31 de diciembre será dado de baja. 4. La administración del Boletín puede modificar en cualquier momento el precio de la suscripción, el cual tendrá efectos para los suscriptores dados de alta, a partir de la siguiente renovación de la suscripción. TARJETA DE SUSCRIPCIÓN Nombre ........................................................................................................................................................................... Calle ...........................................................................................................................................Núm. ........................... Teléfono ............................................................ Población ............................................................................................ Distrito Postal .............. Desea suscribirse al “Boletín Oficial de las Cortes Valencianas”, SI/NO y al “Diario de Sesiones” SI/NO (táchese aquello que no proceda), de acuerdo con las condiciones adjuntas, a partir del día ................ de ........................................... de ........................... Con esta finalidad el día ............. de ................................................. de .............................................., ingresa en la C/C núm. 2210024146 de las Cortes Valencianas en el Banco Central-Hispano, urbana plaza de la Virgen (València), entidad 0049, oficina 0781, la cantidad de .................................. euros, mediante ingreso o transferencia. .................................................... de ....................................... de ..................... PRECIO DE LA SUSCRIPCIÓN ANUAL 1. Al Boletín y Diario de Sesiones: 2. Al Boletín Oficial: 3. Al Diario de Sesiones: 4. Números sueltos: 75 euros 45 euros 35 euros 1 euro DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça de Sant Llorenç,4. 46003 Valéncia. Telèfon 96 387 61 00 - http:// www.cortsvalencianes.es - Subscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes, Plaza San Lorenzo,4. 46003 Valencia. Teléfono: 96 387 61 00 - http:// www.cortsvalencianes.es - Imprimix: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 València ISSN: 1133-2492 Dip. Leg.: V-1.013-1983 Imprime: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 Valencia ISSN: 1133-2492 Dip. Leg.: V-1.013-1983
