Any IX Barcelona 15 de Setembre de 1888 Núm. 196

P E R I O D I G H
QUINZENAL,
Any IX
ARTISTICH,
LlTERARI
Y
ClENTIFICH
Barcelona 15 de Setembre de 1888
Se publica 'Is días 15 y úUim de cada mes
SSMHSTRK
í-RKUS DK SUSCRIPCIO
Fundador; Carlos Sanpons y Carbó
TRIIvmí>TKK
15 pessetas
PKKUS DB SUSCRIPCIO, FAGANT KN OR
Direcció-Administració;
220, Gran Vía, 220.—Teléfono: núm. 130
Cuba y Puerto-Rico
Filipinas, Méjich y R i u de la Plata.
SHMKSTRB
5 pesos forts
6
.
3 pesos forts
Se paga per endevant.—Números solts, 1 pesseta
Anuncjs á preus. convencionals.—Los únichs enearregats de rebre 'Is anuncis estrangers son los Srs. Saavedra germans, Taitbout, 55, Pavis
SUMARI
TEXT.—Nosfres
£-ra^a¿s, p e r E d u a r t Tám^ro.^Mar¿e¿i
Menéu¿^e2
Pelayo (acabament), p e r Joseph Franquesa y G o m í s . — L a Jlor
de la vida (acabarnent), per P a u Sans y Guitart.—A una morena
(poesía), per Miquel S. Oliver.—D art militar
á Catalunya
y
Aragó í c o n t i n u a c i ó ) , per Francisco Barado. — Exciirsions
á la
inontaíiya
de Mosset y al pich de Fontfreda,
^tx}u\\Ti.—Notas
útils, per L. García del R e a l . — L a s consecuencias
fcontinuació),
novela, per Antoni Careta y Vidal.
GRABATS.—Rebeqneria, quadro de ^lu\\cr.~Barcelona:
La porta de
Sant Ivo á la Catedral y R^un\.2iC\ó per Arcadi^Casanovas,— Vcrdii: .
La entrada delfioble; Lo castelly la torra; La piassa;
dibuxos
per E . Badia.—Colóji fetpresoner;
Vángel del J^idici; esculturas
per Venanci Vallmjtjana,— Ab treball y alet^ría, composició per
F. Zonaro.—Barcelona: Lo Real Clnb de Regatas.
NOSTRES GRABATS
Rebequería
Gran es la propietat ab que Muller ha sapigut
reproduhir la primera desesperado d' un nen m i mat, per una cosa qualsevuUa á nostres ulls insignificant, mes ais seus de capdal importancia é i m prescindible pera sa débil vida. Usa '1 nen de la
sola arma que '1 fá mes poderos, lo plor, puix per
aixugarlo ha conegut que tots se desviuhen á tot
hora, y amparat d' aquesta ventatja, no '1 deixará
fins á conseguir 1' objecte que ha promogut aquell
diluvi de llagrimetas, y aquells singulars retorsaments de brassos y camas.
Catedral de Barcelona.—Porta de Sant Ivo
La porta de Sant Ivo de la Catedral de Barcelona, es la mes antiga de tan magnífich temple y ensemps la que ofereix major grandiositat y un veritabla trasUat del severíssim estil ojival de la primera época.
ANV
MATHEU
4 50 pessetas
Se paga per endevant.—Números solts, i pesseta
Se publica 'Is días 15 y ültim de cada mes
DiRKCTOF
FRANCESCH
Espanya
Pahissos de 1' Unió Postal.
Núm. 196
REBEQUERÍA,
QUADRO DE MULLER
350 »
266
LA I L U S T R A C I O CATALANA
Erigida ja en 1' any 1329, sots la inspecció de
En Jaume Fabre, llavors mestre major de las obras
de la Seu, admira per la justesa de sas proporcions,
severitat de son dibuix y ardidesa de sa ojiva, la
que sens adornos de cap mena, s' enquadra ab perfecció sobre la galería que debía comportar sobre
sas ménsulas, iraatges per disort no treballadas, pera trobar son coronament en lo treballat aler de
mitjaneta volada. No dirém si primitivament se
pensá en carregar sobre d' ella lo enlayrat campanar, mes avuy sa gran massa li comunica particular
efecte. L' embelleixen los trilobats de que surten
figuretas de mitj eos tocant instruments de corda y
de percussió, mentres se destaca soplujada en lo
timpan per bonich dosseret, la recomenable imatge
de Sant Ivo; y fora de son vano no son menos n o tables los alts relleus de Iluyta de Wifré ó Vilardell
ab lo espantable dragó, treballs de marbre que se
suposan conservats de la segona Catedral; y un xich
mes avall del parament, las duas lápidas de marbre
negre ab bonich enquadrament de fuUatje de pedra
granítica, donan noticia de lo comens de las obras
del actual temple, en lo regnat de don Jaume segón.
Verdú
esculptor don Venanci Vallmitjana, pera la obra
que reproduhím, y está á la vista ab quanta veritat
y grandiosas condicions artísticas ha portat á terme
son pensament.
L' Ángel del judici
Atenent particularmest á la grandiositat de la
idea, sens pérdrer de vista la importancia estética
que era possible donar á la figura, lo reputat esculptor don Venanci Vallmitjana, ha produhit son Ángel del Judici per medi d' una figura de veritables
condicions esculptóricas y decorativas.
Dret, portant á la má esquerra '1 Ilibre de las obras
humanas y á la dreta, la fatal trompeta que ressonará en tots los ámbits del univers, al peu de la Creu
redemptora, té ja las alas desplegadas pera correr á
cumplir las ordres del Omnipotent. Sa vista es fixa
y atenta com convenía y son ropatje estudiat ab
gran esment, es una galana mostra deis molts recursos de que disposa 1' esmentat esculptor, pera donar major bellesa é importancia á sas figuras.
Ab treball y alegría
Segons lloable costum de la moderna escola italiana, '1 dextre pintor F. Zonaro ha donat á son
quadro de las duas cusidoras, que titula «Ab treball
y alegría,» una superabundancia d' expressió, que
fá que descoUi entre los de sever dibuix de la escola
alemanya, y los de rebuscats efectes de la francesa.
Tot es just en lo quadro de Zonaro; las duas jovenetas vesteixen ab senzillesa, mes ab propietat, y
ocupadas de tot cor en sa tasca, fentho ab la rialla
á la boca, encara que descobren en tot una posició
modesta, teñen treball ab que comportarla, podent
dir com entre nosaltres: «pobrets y alegréis.»
Aquesta petita poblado de la provincia de Lleyda y partit judicial de Cervera, conta actualment
unas 2,000 ánimas, celebra cada any sa fira en lo
día 25 d' Abril, y son principal comers es lo de texits de llí.
Lo castdly la torra.—La vista d' aquests antichs
murallons ab lo quadruple matacá ó lladronera que
avuy sopluja un baleó, demostra que ja en lo sigle XIII per lo menos, Verdú tenía certa importancia pera resguardarse, com moltas altras poblacions
de Catalunya, de las revoltas y de las embestidas
de certas bandas de facinerosos que no faltavan,
Barcelona.—Pabelló del Real Club de Regatas
per disort de nostra térra.
Iglesia de Santa María.—La. iglesia de Santa
Per nostre grabat pot judicarse de la elegancia
María, ab son cementeri y creu de terme al enfront, del Pabelló del Real Club de regatas, en lo port de
posa també de manifest ab sa senzillesa, la pob«sa Barcelona. Construcció Ueugera, en sa major part
d' aquest poblé de la alta Catalunya; y la fira de de fusta, té á son enfront una bonica y espayosa
cantis que s' está celebrant, posa en evidencia que galería que vé á formar un porxo pera 1' embarcaen algún día florí allí la industria del gerrer, altra ment á la part baixa, y son frontó, en lo que camde las que conreadas entre nosaltres prengué espe- pejan los blasons catalans, s' enlayra bé pera sostecial fesomía.
nir en lo seu cím, la ampie y ayrosa bandera.
La plassa.—Exornada ab las duas menas de porE . TÁMARO
xos, uns ab arcadas y altres sois ab pilars units per
las jásseras; presenta la plassa de Verdú un bonich
y sonrissent aspecte, comú en part á las que per
fortuna encara conservan molts poblets y vilas cataMARCELÍ MENÉNDEZ PELAYO
lanas, mes encara, un tant mes agradable, per la
varietat de sas casas. Tot la fá apropiada á las sen(Acabament)
zillas bailas de festa major, que tant las caracterisava y en las que mes que en las salas després en
Mes d' una vegada, creyentlo justament satisfet
major luxo disposadas, podía dirse que hi compa- per lo que havía escrit y per la reputado universal
reixía y al mateix temps s' alegrava tot lo poblé.
que sas obras li han guanyat, al dirli que mes que
possehir novas obras convenía que anés recopilant
sos estudis, m' ha contestat ingénuament: «pitxós
Colón fet presoner
del qui pogués passar la vida sense fer res mes que
llegirl»
¿Es á dir, que aqueix oracle de la crítica y
L' insigne descubridor de las Indias Occidentals,
maravella
de la erudició, 's creu que encara no ha
que fins en certa manera, com per menyspreu de
fet
res
de
nou,
y que á pesar de teñir una de las
sa empresa prenguéren després lo nom d' Américas,
bibliotecas
particulars
mellors d' Espanya y de gaslo gran Cristófol Colón; fou investit,per son mal, del
tarse
anualment
en
Ilibres
lo sou de catedrátich,
cárrech de Virrey y Lloctinent general de las térras
está
molt
lluny
de
possehir
lo
que voldría, y sedeja
descobertas. Aixó '1 convertí en lo blanch de la enencara
de
nous
conexements
y de nova ciencia?
veija y de las passions mes innobles, y en los der¿Qué
s'
ha
de
fer,
donchs,
en
lo
mon, pera que un
rers anys de sa vida retorna á Espanya fet presoarrive
á
quedar
satisfet
de
sí
mateix?
¿Cóm apagar
ner, tenint que sofrir mil penalitats. Amarga aixó
aqueixa
hidropessia
fatal
que
consúm
á las grans
terriblement sa existencia, y pera consignar un peránimas
y
que
la
verdadera
sabiesa
aumenta
encara,
petual testimoni de la ingratitut deis hómens, discom
creix
en
les
mars
la
set
y
1'
afany
de
major
posá en son testament que ab ell fóssen enterradas
grandesa
á
mesura
que
son
mes
poderosos?
sas cadenas.
Lo moment en que agobiat de pesars, enmanillat
y recolsat en lo cabrestant retornava á Espanya, lo
inmortal mariner que ab tanta gloria vá clóurer la
edat mitjana, ha sigut 1' escollit per lo molt expert
Al ser aquí, al trist mortal que no ha d' arrivar
may á tais alturas, li han de venir temptacions de
llensar la ploma ben enllá, si la ha agafada may ab
pretensions, y d' exclamar, girant los termes de nos-
Tom rX
tre savi: «¡Ditxós del que no llegeix res y del que
no estudia mayl»
*
Ja sabém qu' En Menéndez Pelayo es també un
excelent poeta. Pero poch comptava jo ab aquesta
circunstancia, y ans bé creya que '1 pes de tanta
erudició devía haver malmés sas antigás aficions á
festejar las Musas, quant vaig teñir ocasió de veurer que las havíá anat fomentant encara mes y mes
al anar á Madrid en 1881, pera doctorarme en Filosofía y Lletras. Allí vaig trovar al antich condexeble ja catedrátich meu y fins ponent en mos exercicis de grau, pero vaig trovar també 1' amich de
cor, lo company de sempre, que sense darse 'n
compte oblidava las distancias que llavors nos s e paravan, y recordó que 'n 1' acte de graduarme, en
pié Tribunal, vá fer una eloqüent pintura de nostra
conexensa y de nostra comunitat d' estudis en la
Universitat de Barcelona. Prolongantse ma estada
á la Cort, pochs eran los días que no anés á empényer la porta del quarto de la fonda ahont s' allotja
sempre, pera anarlo á sorpéndrer en lo Hit (que es
\^ poltrona mes ceremoniosa que gasta) y pera sentirlo conversar de cosas literarias, de las que 'm
donava la corresponent sessió tot regirantse entre 'Is
Uensols, enfonzant cada má sota 1' aixella oposada,
rebregant lo cap entre '1 coxí y removentse en t o tas direccions com un verdader sibarita. Axis passavan las horas, venint de vegadas á animar la conversa novas visitas, perqué la porta d' En Menéndez,
com la deis antichs romans, está sempre oberta á
tothom, fins que comparexía '1 criat ab lo vestit y
las botinas respailadas y acompanyavam al amich,
ja ben compost, fins á la taula d' esmorsar.
No vaig trigar molt, en mas visitas, á demanarli
que havía fet de sos versos y cóm havía conreat sa
nativa vocació pera la poesía. No sé cóm m' havía
passat desapercebuda la publicado deis seus «Estudios poéticos,» y no li conexía mes que alguna que
altra poesía insertada en los periódichs; no tenía
tampoch ell, llavors, cap exemplar á má, pero ni
axó fou obstacle pera que conegués desseguida totas sas mellors composicions, perqué refiantse de la
prodigiosa memoria que li sabém, me las volgué
recitar al acte.
Molt mes que perorant es recitant sas poesías,
qu' En Menéndez Pelayo 's transfigura y s' ageganta. Atravessant en totas direccions la sala, acotant
lo cap pera redressarlo desseguida ab mes vivesa,
acompassant lo moviment deis brassos com si una
invisible batutta demarqués sos versos, llampegant
los ulls d' espumas ardentíssimas que ja 'Is animan,
ja 'Is entelan, subjuga y arrebata á qui 1' ascolta,
fentli admirar lo dolí sempre abundant de sas p o e sías, en una veu entonada y solemne, encara que
arrive algún colp á ser gutural y bronca, y d'una dicció tant distingida y perfectament accentuada, que
es impossible dexar de ferse cárrech de tot lo que
val la composició ab una sola vegada de sentirli
declamar. Dir que recita molt mellor que cap actor
espanyol es per cert un ben trist elogi, ja que per
lo menos jo no he tingut may la sort de toparne
un sol que sapigués declamar ó llegir passablement,
baste consignar que uneix á la intenció marcada de
Coquelin y á son talent, en saber fer ressaltar las
imatges, la magestuosa sonoritat d' en Rossi, afeginthi encara certa altisonancia característica en la
llengua castellana, pero que no deu ni pot confóndres, com acostuman los actors, en una cantarella
monótona ó desafinada, acompanyada de sospireigs
ridícols al final de cada vers y terminada sempre
ab crits inoportuns y descompostos.
La colecció de sas poesías s' ha aumentat notablement en lo volúm publicat mes tart ab lo títol
de Odas.^epístolasy tragedias. En totas las composicions, dotadas sempre d' una expressió valenta y
nerviosa y sembradas de conceptes brillants y de
Tom EX
imatges expléndidas, s' hi nota un sabor clássich,
decidit y sostingut per 1' autor, á gratscient, tant en
la forma com en 1' esperit, sens fer may cas de que
tal afició puga arrivar á semblar á alguns excessiva.
Sa passió per la Grecia antiga, arriva fins al deliri;
en uns bellíssims sáfichs que imitan un conegut
himne de Lord Byron endressat á aquell poblé, demostra sentir lo mateix noble afany, la mateixa idolatría envers aquella benehida térra que feu famós
á principis de nostre sigle lo nom del gran pota inglés. Filia d' aquella civilisació es la del poblé del
Latium y la de las modernas nacions de rassa liatina á totas las que, per lo mateix, estima per igual:
no sent axis d' extranyar, que 's mostré tant partidari del Renaixement, exagerant potser sa importancia y entussiasmantse massa en sa influencia, no
en tots conceptes digne d' admirado; ni que 's manifesté tant enemich de las boyras septentrionals,
perseguidoras de la serena llum del Mitjdía, si bé
que ja tením dit que en aqueix punt, y per lo que
respecta á Alemanya, ha transigit bastant nostre
jove autor, com no podía dexar de ser, perqué no
tot son tais boyras, baix pena de passar per massa
parcial y exclussiu y per lo tant, injust.
La seva idea dominant, es, donchs, que '1 poeta
expresse 'Is sentiments moderns en la forma puríssima deis pobles clássichs,
«El vierta afiejo vino en odres nuevos»
com diu en sa admirable Epístola á Horacio, y
com aqueix pensament, no nou pera Schiller y Lord
Byron, fou '1 que dona vida á totas las composicions
de Ugo Foseólo y de Leopardi, y acaricia encara
mes André Chenier, qui fins es gentil en los arguments y en la distribució de las estrofas, no esd' extranyar que, ja que 'Is iguala en instint artístich, las
poesías de 'n Menéndez sían germanas de las de
aquestos autors, participant ademes de 1' influencia
de Quintana en donar amplitut al concepte y manifestantse, mes que tots ells, ctistiá de bona sava y
fervent apóstol de la moral del Evangeli.
Lo Ilibre conté traduccions de casi tots los autors
extrangers citats, ademes d' altres de Teócrit y de
duas tragedias d' Esquilo, una oda dedicada al nostre Cabanyes (per qui havía de sentir per forsa gran
predilecció) y per no citarlas totas, una deliciosa
composició titolada Sus ojos, una hermosa epístola
á sos amichs de Santander regalantli una biblioteca,
y la sentidíssima Galerna del Sábado de Gloria. Y no
parlém de las duas mellors joyas de la colecció; la
Nueva primavera y una oda elegiaca en la mort
d' un amich seu, perqué es de suposar que tothom
las deu coneixer; son duas poesías dignas del sigle XVI.
En aquexas, com en totas, demostra ser En Menéndez Pelayo un poeta de debo y un artista acabat, qualitats que per mes que haurían sempre
d' anar axis juntas, fins á confóndres en una sola,
no falta per desgracia qui las veu ben distintas y
que pretextant una independencia y expontaneitat
que sempre es mentida, quant no es lo clam d' un
geni ó la veu del poblé la que s' expressa, vol fer
passar per Uenguatge de las Musas lo que no son
mes que vulgars deliris d' una imaginació desordenada.
Aqueix es, borrosament delineat y presentat ab
ben pobre trassa, lo sabi mes de debo y mes jove
d' Espanya, y poch m' arriscaría en dir, d' Europa,
quals obras son objecte d' estudi de tothom y qual
fama té ja '1 privilegi de ser indiscutible.
No son en poch número los autors extrangers que,
al saberlo poeta y erudit á la vegada, biblióphil y
filosoph, preceptista y crítich y autor, en fí, detants
y tants llíbres, 1' han cregut un vellet arreconat entre 'Is prestatjes de las mes amagadas bibliotecas,
decidintse al últim á donar al públich y tot d' un
LA I L U S T R A C I O
267
CATALANA
colp, lo fruyt de sos estudis y '1 producte de sas
llargas indagacions. Y lo cert es que sempre vé de
nou de veure tant seny y tanta fecunditat en saber
escriure obras mestres en un jove de 32 anys, no
encorvat ni curt de vista, sino dret, esbelt, fins elegant, y tot quan vol, prim de cara, de barba clara
y rossenca y mirada viva, animat en la conversa,
nervios, afable y no per distret y oblidadís de las
ridícolas travas imposadas per la societat menos
diligent pera atendré á tota petició ó pera mostrarse en quantas ocasions se 1¡ presentan, lo company
mes servicial y 1' amich mes constant de quants han
arrivat á intimar ab ell.
Tal lo vejéren no fá gayre los escriptors catalanistas, molts deis quals ja estavan ab ell Iligats per
afectuosa correspondencia ab llassos de respecte
mutual y simpatía. Podría ja ferse un excelent aplech
de cartas d' En Menéndez dirigidas á autors catalans, en las que á la vegada que 'Is remercía per la
rebuda de sas obras, lus diu lo judici que las m a teixas li han merescut, judici que acostuma ser molt
honrós pera 'Is nostres y qu' es sempre digne de la
alta penetrado de qui la ha dictat.
Tots los catalanistas poguéren, donchs, ara, admirarlo de prop y abrassarlo, ab motiu de sa vinguda pera la inaugurado de la superba Exposició
Universal de Barcelona, que s' imposa á tothom que
s' ha prés la pena de venirla á veure y que 's la
manifestació mes expléndida de la activitat y del
carácter viril de nostre poblé, á despit deis enemichs
que ha trovat á casa mateix, y que han descenditá
totas las baixesas pera provar inútilment d' enfonzarla, (que sempre '1 pitjor corch se cría á la mellor
fusta); y tots poguérem aplaudirlo en la memorable
sessió deis Jochs Floráis d' enguany en que una
Reyna generosa y 1' Arxiduquesa d' una Casa que
idolatraren los catalans, venía á presidir la festa y
á sancionar ab sa presencia la coronació del r e naxement de la nostra poesía plena de nobles aspiracions y desitjos patriótichs.
En son parlament de gracias. En Menéndez Pelayo sortí pe 'Is furs de nostra combatuda literatura
regional, y ab elevada frasse y sólits arguments,
filis de sas arreladas conviccions, sostingué en un
discurs que fará época en los anals deis Jochs F l o ráis, que las llenguas no s' imposan sacrílegament
per lleys, ni 's preñen per conveni, sino que, manifestació del esperit deis pobles, déuhen mantenirse
Iliures y ser respectadas pe 'Is Estats y fomentadas
pera que arriven á son grau d' explendor máxim:
quant mes tractantse d' una llengua com la catalana, d' historia brillantissima, que ressoná en altres
temps per tots los contorns del Mediterráni y que
ha produhit tantas obras dignas d' admiració
eterna.
La calorosa defensa de nostra llengua y literatura feta per En Menéndez en cátala corréete y armonios, y feta, sobre tot, quant mes plouhen cada día
sobre la matexa atachs injustos y acusacions de
tota mena per part deis mes caracterisats escriptors
de Castella, prova mes lo queja tením dit de la i n dependencia de carácter de nostre amich y prova
que en totas las qüestions hi sab veure mes bé y
mes ciar que 'Is altres.
En las famosas rivalitats de Catalunya y Castella,
en temps de la dominado austríaca, també 'Is e s criptors castellans llensáren sobre nostre tots los
dicteris mes infamants y las reprensions mes iníquas, sense formar excepció en la colla ni '1 mateix
Quevedo; y solsament n' hi hagué un que, sabentse
Iliurar de tota prevenció, comprengués lo que valía
nostra térra y ho manifestá en inmortals elógis; lo
gran Cervantes. Y es que pera profondisar en
aquexa mena de materias no basta '1 raciocini vulgar, ni encara'1 talent distingit, sino que casi sem
pre sois las domina y las sab veure, tal com son, lo
Geni.
En Menéndez no es tant migratde sentiments que
estime sois á Castella ó á Catalunya, sino que con-
fon en lo mateix afecte de germano á totas las genis
ibéricas per abdós mons espargidas (y es qui mes'
coneix la historia política y literaria de las repúblicas hispano-americanas, qui posseheix la mellor biblioteca de las obras que han produhit, y qui mes
se plany de la desventurada política que 'ns feu
perdre aquells Estats) y quan historia á Espanya
historia també á nostra térra y á Portugal y á Galicia, y no menysprea dialectes ni combat llenguas 6
carácters regionals, sempre dignes de respecte, perqué es Deu qui 'Is ha donat ais pobles. No ja una
Espanya, sino una Iberia, ab tot lo variat esplet
d' idiomas, tradicions, costums y fins lleys peculiars
y características en cada regió histórica, unidas per
interessos comuns, ab llassos d' amor y de bon
afecte, jo no sé si la veu aixis nostre amich, ni
m' aventuro á dirho, pero encara que no passés may
d' ideal, ¡quina aspirado mes noble, mes generosa
y mes justa! Quan de no haverla volgut mantenir
en la práctica n' han nascut tant funestissims resultats, [sembla impossible que puga encara teñir un
enemich!
Per lo menos literariament, aixis deu sentir En
Menéndez Pelayo, y en son discurs assegura que la
unitat deis pobles es orgánica y viva, y no la unitat
ficticia, verdadera unitat de la mort, y lo indubtable
es, que ab sa última vinguda, nostra literatura ha
guanyat una defensa admirable, feta per una autoritat reconeguda, y ha guanyat encara un escriptor
nou y ben notable per cert.
Catalunya pot estar ben gojosa del agrahiment
que sent per ella sabi tant distingit, que no ha volgut oblidar que en las aulas de sa Universitat trova
qui mes 1' encoratjá pera empendre la portentosa
volada que tan aviat ha prés; los catalanistas poden
estar orgullosos de teñir qui, valguent tant, los compren bé y vol barrejarse entre ells com á company;
y nosaltres, los que '1 conexém casi de sa infantesa,
hem de ser los primers d' enorgullirnos en haver admirat abans que tothom, la maravellosa forsa de sa
inteligencia y d' haver conservat sa araistat, sempre
franca y sencera y aumentada encara en son enlayrament. D' ella m' he refiat, potser massa, pera
creure que 'm sería perdonada la incorrecció
d' aquestas mal girbadas apuntacions, fetas sense
ordre ni concert, y no ab altra mira que la d' haver
aprofitat una escusa pera poguer parlar una mica
del amich á qui tant respecto y del sabi á qui tant
admiro.
J. FRANQUESA Y GOMIS
Juny de 1888
LA FLOR D E LA VIDA
(Acabament)
IV
Durant tot 1' any qu' hi hagué de trénit no 's va
donar en el castell cap mes festa. Desde el cant del
gall fins al de la oliva lo pont llevadís estava aixecat y sois alguna vegada qu' altra s' abaixava, pera
donar pas ais romeus y trovadors que en aquell
hospitalari casal s' anavan á recullir; mes en tot lo
any, Araceli, per cap deis visitants estigué visible.
Los tres promesos, per la seva part, rodavan v a gadius per llunyanas y solitarias térras; se deixavan
creixer la barba y 'Is cabells, no dormían en Hit
guarnit ni sota teulada, no menjavan may sobre estovallas, seguían lo camí que '1 seu cavall volia, y
anés allá ahont volgués, may trencavan y sois paravan quan ell parava; en una páranla estavan entregáis fins al molí deis ossos á la vida aventurera y
caballeresca y aquí adressavan torts, allá desfeyan
una malifeta.més enllá se emprenían unas rahons y
en tots los passos d' armas que trobavan defensavan la hermosura de la seva dama y de la Iluyta 'n
surtían guanyadors.
268
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
Tenían sempre tan ficada al oap la imatge d' Araceli, que no 'Is hi queda mica de lloch pera pensar
en la prenda que li havían de regalar; ab tot, quan
no tenían á quí combátrer, visitavan los mes apartats recons, las verges é inhabitadas selvas, las fere'stegas covas y per tots aquells indrets penetravan en
busca d' algún sabi astrólech y encantador perqué
los hi entregues la prenda qu' havía de tréure 'Is del
seu compromís.
Ja faltavan pochs días pera acabarse '1 trénit y
cap d' ells tenía encara, ni la mes remota idea de
lo que podría regalar; mes al cap de molt rodar y
buscar ab ansia, cada hú d' ells trobá un geni protector ó tal vegada tots anaren á trobá '1 mateix
que 's trasformava á efecte de la seva diabólica sabiduría, cosa, en aquest punt, que la crónica no deixa ben definida. Lo cert es, qu' una matinada molt
serena del mes de Maig, lo día mateix que cumplía
r any d' aquell torneig; quan Araceli havía passat
tota la nit desclosa d' uUs, pensant en 1' endemá
perqué era '1 día en que havía de decidirse lo seu
destí; en lo punt y hora en que ella plena d' amargura 's creya del tot olvidada, passaren altra volta
per lo pontllevadís del castell los tres donzells, anant
á detrás seu son escuder y un ó mes patges portadors deis regalos que 'Is duyan, estotjats cada hu en
una caixa ricament paramentada d' or y argent y de
pedras finas.
BARCELOiNA
LA PORTA DE SANT IVO A LA CATEDRAL
. APUNTACIÓ
Se presentaren los tres promesos ben gentils y galants, encara que ab lo posat un poch trist y la cara
esgroguehida de resultas de las privacions que voluntariament havían sufert y de la passió que Is dominava, quals efectes moráis y fisiológichs no se
escaparen á la penetrant y viva mirada d' Araceli,
cada vegada mes enamorada... ¿De quin deis tres?
Lo regalo y '1 fallo deis jutges ara 'ns ho van á dir:
Obriren la primera caixa é hi trobaren dins un
preuhat mirall, de tan rara virtut, que en sa lluna 's
reflectía la imatge de la persona que s' hi volía fer
PER
ARCADI
CASANOVAS
aparéixer, ab tal de saber son nom; y dita imatge 's
reflectía no solsament espressant lo seu estat físich
en aquell instant, sino també '1 seu estat moral; de
modo que '1 que fes us d" aquell mirall podía saber,
a cada instant, la verdaderasituació deis seus parents
y amichs ó coneguts, per lluny que 's trobessen de
la seva térra.
En lasegona caixa hi trobaren, sumament reduhit
y sólidament construhit, un ormeig molt curios; unas
verdaderas alas artificiáis que, per medi d' un mecanisme que feya funcionar la persona que se las
Tom tX
posava, volava aquesta com los aucells y en la d i recció que volía, ab mes velocitat que la que duhen
los huracans.
Per últim, en la tercera caixa hi trobaren una
senzilla y hermosa flor que tenia la virtut de nopérdrer may sa tendror ni ¡a seva delicada aroma, y
aquesta era de tan maravellós efecte que curava instantánearaent ais malalts, qualsevol que fos la seva
malaltía y encara que 's trobessen á las portas de la
rnort; mes per aixó era precís fer olorar la flor
abans de póndrers lo sol del día en que havían
caygut malalalts: no sent lo mateix día ó que no
mes lo sol ja fos po.st, la flor no tenía virtut pera
curar aquell malalt.
Admirats y confosos quedaren los circunstants
al aspecte deis regalos, y mes encara al sentir la
animada relació, que feyan los donadors, de las sevas virtuts y propietats, així com de las maravellas
que 's podían realisar al aplicarlos á las necessitats
de la vida. Los jutges se miravan los uns ais altres
sense saber qué dir ni á quín deis tres donzells se
havía de concedir lo premi. Los promesos esperavan ab ansia '1 fallo qu' havía de fixar, pera sempre,
lo seu esdevenider y Araceli, enagenada ab la preciositat y ab la virtut d' aquells maravellosos regalos, no podía contenir ni fixar lo seu cor ni la seva
voluntat que giravoltavan al entorn deis tres donzells y en cap d' ells ja may paravan.
Los senyors de Rocabruna, los nobles allí presents, los escuders, los patjes, tot lo servey y 1' p o blé, en fí, que d' un tros lluny també presenciava
aquella escena, tots s' afanyaren pera saber quífora
lo nou Salomó que resoldría aquell plet, perqué en
1' interior de las sevas conciencias no descubrían
quín era 'I fallo just y cabal.
Ab tot, tan bon punt hagué passat la primera impresió 'Is jutjes se referen y comensaren á deliberar,
los uns defensant al cavaller de la flor, dihent que
res hi há al mon tan car com la salut y la vida y
aquella flor las donava; altres deyan que tenía mes
mérit lo cavaller del mirall, dihent: qu' aquest reflectía y transportava 'Is pensaments, cosa sempre tan
VERDÚ. LA ENTRADA DEL POBLÉ, DIBUIX PER E . BADÍA
Tom LX
LA I L U S T R A C I O CATALANA
269
^.^X*
-^—^==ií^,*í^íSQ^í^Ñí3^:w*v'^'.
i'^-^fifi^'^^
J0 #
VERDÚ.—LO CASTELL Y LA TORRA
W
^^^Mm
VERDU.-LA PLASSA, DIBUXOS PER E . BADÍA
27©
misteriosa y sutil y poch agafadissa; y altres abogaran en favor del cavaller de las alas dihent que pera
curar la anyoransa no hi havía res mes apropósit
que dit ormeig, perqué ab ell se borrava la distancia y transportava la mateixa persona al lloch per
lo qual se dalia. Los de la flor deyan: ¿Quina cosa
del mon té mes mérit que fer fugir á la mateixa
mort? Los del mirall exclamavan: ¿Quí podrá a d quirir major poder y sondejar los mes pregons
abims del cor huma qu' aquell que descubresca la
mateixa ánima deis seus semblants y pugallegir en
ella? Y 'Is de las alas replicavan: ¿De qué servirá la
flor si la distancia es llarga, ja que '1 temps limita
sa virtut y que 'n fará '1 mirall deis pensaments si
no pot accionar sobre 'Is cossos que 'Is tancan?
En aquesta animada deliberado 's trobavan los
jutjes, donant cada qual rahons mes ó menos enginyosas y convincents, quan un accident imprevist
feu parar la discussió y vingué á dificultar encara
mes la solució del problema.
La activa y curiosa Araceli, no prou satisfeta de
la ponderada virtut deis regalos, volgué probar si
era certa; y sent lo mirall lo mes fácil de posar en
práctica, s' hi va mirar pensant en un oncle seu que
vivía en la isla de Mallorca y feya temps que no 'n
sabían res. Instantáneament se reflectí la imatge del
seu oncle y '1 vejé molt alegre y somrient sense que
ocupéssen per res la seva memoria los recorts de
la familia, ni que enfosquís gens ni mica lo seu cor
lo mal de la anyoransa. Mes, heus aquí que tot de
una cambia '1 quadro reflectit per lo mirall: aquell
rostre animat y alegre 's torna tot d' un plegat
groch com la mort, los ulls se li enfonzaren y semblavan ficats en duas foscas y pregonas covas, lo
eos, pesat com lo plom, caygué sobre las duras p e dras y com si estigués dominat per una corrent
eléctrica, va agitarse per espay d' alguns instants en
llastimosas convulsions y las rallas del seu rostre
espressavan clarament y á la vegada '1 dolor, 1' espant, la tristesa, la angunia y '1 remordiment.
Espalmada la pobre donzella á la vista d' aquell
horrorós espectacle, arrencá '1 plor y demaná auxili
en la ilusió de que 's trobava al costat del seu oncle,
y 'Is espectadors, qu' ignoravan la causa d' aquell
moviment, fentlos un salt lo cor pararen la discussió y acudiren al costat d' Araceli, preguntantli que
passava. Ella, sense esma de parlar, los hi senyalá '1
mirall y tots miraren, y ja '1 quadro havía tornat á
cambiar: en lo fons d' una trista y senzillament
guarnida arcova estava '1 pobre oncle ajegut en lo
Hit del dolor, abatut y rallant ja en la agonía. Al seu
costat un sacerdot li dirigía paraulas de consol y '1
malalt, prés de la mes gran tristesa, Iligava en lo seu
pensament la idea de la eternitat ab la del recort
de sa familia que en aquells moments amargament
anyorava.
Alashoras, moguda la sensible Araceli, resolta y
com inspirada, sense pensar en los perills del viatge, pren la flor, se posa las alas y desapareix per
un deis finestrals com una exhalació. Arriba á la
estancia del seu oncle y quant aquest estava á punt
de entregar la ánima á Deu, li fá olorar la flor. Poch
Á poch se va anar reanimant y cobrant vida y á las
pocas horas ja cambiava ab la seva neboda las mes
tendrás paraulas de satisfacció y d' agrahiment.
Alashoras, ella se 'n torna al castell ab 1' auxili de
aquell preuhat ormeig que li permitía volar, y encara '1 sol era ben alt que ja baixá á casa seva triunfant y alegre, com si fos una aparició que vingués de
la esfera celestial y res tingues que explicar ais circunstants del que havía ocorregut, perqué tots ells
ho vejeren perfectament per medi del portentos
mirall. Unánimement acordaren los que estavan allí
presents que 's fes á sort lo quí deis tres donzells
havía de casarse ab Araceli y aixls ho feren; tocant
la sort al cavaller de la flor.
Aquell mateix día 's feu la boda y 'Is altres dos
donzells regalaren ais nuvis 1' un las alas, y l'altre '1
inirally rebent ells en canibi de la divina Araceli un
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
afectuosíssim bes en lo front, y desde aquell día, ab
lo calor d' aquell bes, anaren pe '1 mon errants y
passant mil aventuras que á horas d' ara mantindrían encara sencera y brillanta la seva gloria, si no
fos per aquell famós hidalgo Don Quijote que nasqué en un poblet de la Mancha, de qual nom 1' inmortal Cervantes no 's volgué recordar.
.EPI'LECH
Quant lo meu avi contava aquesta rondalla, que
sura en los ayres de la tradició catalana, hi solía
afegir lo següent:
«Fillets meus,—nos deya al grupo de nins que
atents 1' escoltavam:—Jo ja no ho veuré perqué ja
tinch posada una cama en l'altre mon,pero vosaltres
arribaréu á un temps en que ningu s'admirará de las
maravellas qu' aquesta rondalla explica deis presents
que á la pubilla del castell varen fer los cavallers.
Quan jo era nin com vosaltres, la meva avia era la
que 'm ensenyá aquest qüento y 'm deya que '1 seu
pare havía conegut un frare vell, molt vell, y molt
enginyós, qu' havía treballat deu anys en un invent
per medi del qual duas personas podían parlarse d'un
convent al altre, encara que estéssin á moltas lleguas de distancia; solament que la comunitat no
volgué qu' aixó 's fes perqué semblava art de bruxería y com que '1 frare aviat morí, lo seu invent
ana á las golfas y allá queda com aparedat.
»Peró jo mateix he conegut,—continuava '1 avi,
—ais principis d' aquesta centuria, á un gran sabi
qu' hi havía á Barcelona, que li déyam V Abat de
Sant Pau, y aquell tenía en lo jardi de casa seva
un cotxet que corría com un esperitat sense tirarlo
ningú, no mes qu' ab un llumet d' esperit de vi, y
en un gran safreig hi feya moure un barco, ningú
sab com, pero la gent deyan qu' era també per medi del foch. Donchs, VAbat de Sant Pau ja ho deya:
«Vindrá un temps en que 'Is carros anirán sense
xcavalls y correrán com lo vent; los barcos anirán
»d' un mar al altre sense rems ni velas y fins vinsdrá que 'Is homens podrán alsar lo vol, com los
saucells, y correr per los ayres com uns mals espesrits.»
sA Inglaterra y á Fransa,—seguía dihent l'avi,—
ja hi son los carros que van sense cavalls y corren tan
com volen; aquí á Espanya, encara aixó no ho c o neixem per mor de las guerras, pero vosaltres ho
veuréu y 'Is vostres pares també, perqué 's fará sens
dupte dintre curts anys, y per la América y 1' Inglaterra y per la mateixa Fransa, diu que també hi
há uns barcos que van ab foch.
»Ab aixó,—filis meus, acabava dihentnos 1' avi,
boy moralisant:—No vos riguéu may ni feu mals
averanys de las cosas deis passats; moltas vegadas
lo vell torna, encara que sempre mes ó menos perfeccionat; y per aixó, vos recomano que fins las
rondallas de la vora del foch tinguéu presentas,
perqué sempre s' hi troba en ellas quelcom de prontos.»
*
Jo, seguint los consells del meu estimat é inolvidable avi, he recuUit aquesta rondalla y he volgut
donarla á coneixer perqué, en efecte, com ell nos
deya, hem arribat á un temps en que las maravellas que la rondalla conta que tingueren lloch á la
edat mitjana en lo castell de Rocabruna, son avuy
una realitat y, sense fer gran esfors d' imaginado,
se podrá veurer una gran semblansa entre 'Is fets
que ella explica y 1' actual mon civilisat, solsament
que es precís péndrer aquest mon com á palench,
per espectadors los pobles y per actors los progressos de la ciencia y de la industria.
En efecte, la civilisació ricament vestida ab las
preuhadas galas que li dona '1 coneixement, plena
de vida y baix lo poder de las brillantíssimas institucions qu' ha creat y va consolidant, tracta de fer
TomlX
viurer novas generacions, qual aspirado noble y
enlayrada tregui del fanch, en tota la seva extesa, á
la misera humanitat; y pera aquest objecte la civilisació, desde que la industria li ha donatlos medis
de exténdrer lo seu domini, va nivellant la forsa
material deis pobles y aixís transforma las sevas
Iluytas, ádhuc en temps de guerra, en lluytas d' enginy; passant lo combat deis camps de batalla ais
tallers de construcció y donant lo galardó de la victoria, no al esforsat paladi qual musculatura está
afavorida per la naturalesa, sino al home inteligent
y actiu que sab aprontar las forsas d' aquesta, que
sab oposar la resistencia á una forsa destructora ó
bé troba '1 medi de sobrepujar aquesta ab una nova
invenció pera vencer una poderosa resistencia.
Los blindatjes y corassas d' acer en los vaixells
de guerra, los canons rallats y giratoris de gran calibre y 'Is fusells d' águila, 'Is Chassepot, los R e mington, los Berdan y tots los de variat sistema
modernament inventats proban que la mateixa exhuberancia de medis de destrucció y de defensa
acabarán al fi ab la guerra; ja donchs que, residint
la ventatja del combat no precisament en lo número de soldats disponibles, sino principalment en lo
material de guerra aplicat, y sortint aquest deis t a llers de construcció, ha de ferse la Iluyta, es á dir,
lo desorde y la destrucció, per medi del orde y de
la prodúcelo, ó sía per medi del treball y aquest ha
sigut, es y será sempre 1' enemich mes acérrim de
la guerra, perqué ell sois pot donar fruyt y viurer sa
y vigorós quan los pobles se troban en la dolsa
pau.
La civilisació se 'ns mostra, donchs, en lo día de
avuy, cora la pubilla del nostre qüento aspirant á
establirse en los pobles, no per lo resultat d' una
Iluyta brutal, eos á eos, al través d' incendis, camps
arrasáis y trencant las eynas de la industria ó deixantlas rosegar pe'l rovell á forsa de teñirlas paradas, sino que fá treballar las inteligencias y la i n ventiva deis seus pretendents donantlos un camp
inmens ahont se pugan desplegar y 'Is pobles avuy,
lo mateix que 'Is tres cavallers d' aquell temps, li
presentan:
Primer: Un mirall que reflecta 'Is pensaments y
los trasmet instantáneament d' un punt al altre de
la Terra, per medi del telégrafo eUcírich y del teléfono.
Segon: Unas alai artificiáis que corran com lo
vent, y mes qu' ell si convé, per medi de la Locomotora y deis Barcos de vapor.
Tercer: Una flor de vida perdurable sempre tendrá y delicada, qual suau y deleytosissim flayre dona la vida al llinatje huma, per medi de la Llibertat.
A nosaltres, senzills espectadors d' aquesta grandiosa Iluyta, 'ns ocorre ara fer aquesta pregunta: ¿A
quina de las tres maravellas que acabém de expressar deu donar la preferencia la civilisació?
Partint del principi de que 1' home es tant menos
Iliure quant mes pochs son los medis de que pot
disposar pera satisfer las sevas necessitats físicas,
moráis é intelectuals, opino que la Llibertat sense
los avensos de la industria y sense la equitativa repartido de la riquesa entre 'Is seus diferents p r o ductors se troba, que diríam, al estat latent; no
passa, per dirho aixís, de la conciencia á la vida
real y es en gran part infructuosa; mentres que 'Is
avensos de- la ciencia y 1' aument de benestar extenen lo poder y la acció y conduheixen directament al temple de la Llibertat.
Mes la inteligencia no dona '1 fruyt desitjat sino
en lo seu lloch y temps y quan pot actuar ab la
expansió necessaria; per lo que es indispensable que
r home disfruti ja d' un grau mes ó menos fort de
independencia perqué puga dedicarse á la meditad o y á la execució de las sevas lucubracions. Per
aixó 's diu que 'Is avensos de la ciencia sois poden
ferse al calor de la Llibertat y, recíprocament, aquesta ab ells se consolida y fortifica y se exten en tots
LA I L U S T R A C I O
Tom IX
sentits, fins á las capas mes inferiors del llinatje
huma; y heus aquí perqué tan preuhada y noble
donzella ha estat es y será sempre la dama del meu
pensament, y á tall d' aquells cavallers de la edat
mitjana la defensaré sempre fins allá ahont pugan
arribar mas forsas, encara que sían flacas; y á semblansa del cavaller de la flor d' aquesta rondalla,
ne faré pintar una en lo meu escut y, entre 'Is e s pays que en ells hi deixen las quatre barras de sanch
catalanas, faré posar aquesta divisa: «Za Lliberíat
es ¿a flor de la vida.ii
PAU SANS Y GUITART
CATALANA
Per veure les columnates,
les gegants escalinates
de ton estatje faustuós,
y entre 'Is sagrats geroglífichs
de los murs llarchs y magnífichs
ser tu lo mes misterios.
Per véuret' en nit deserta
cercar la foscor incerta
de los asfaltats camins;
y somniant que tu me n o m b r e s ,
véuret' p e r d r e entre les o m b r e s
de les trescentes esfíns;
Barcelona, Agost de T888
y allá baix dins 1' alegratje
de les flors y del fuUatje
per hont les ibis están;
hont floreixen de 1' Etolia
A UNA MORENA
lo cithys y la magnolia
ab lo cedre de L i b a n ;
Nigra sum, sed fortnosa,
esperar que descuydada
M' apar ¡verge bronzejada!
que la pell t' haja colrada
la calor d' un foch intern;
m' a p a r veure en tes ninetes,
que en tos uUs brillan estretes,
u n a espira de 1' infern.
deixes caure, com 1' albada,
de t' hermosura lo vel,
y véuret' en la piscina,
h o n t la Uuna t' endevina,
rabejarte sens recel!...
Mes la sort t' ha fet cristiana
N o ets captiva ni mora;
y "t veig entrar ¡oh paganal
mes del foch que te devora
al góthich temple ojival,
misteriosa veig la llum;
mesclant ta pregarla fonda
y en la passió que 't convida
á la de la verge blonda,
m ' apar que hi creme ta vida
de la Uegenda feudal.
com un marejant perfum.
Purifica ta existencia;
Q u a n ta b o c a s' ha desclosa,
mes si vencen ta creencia
d' á m b a r , de Iliri y de rosa,
les passions ab son veri;
y del nardo de 1' amor,
si no logras aturarte,
y de sava en la brancada,
la culpa qu' ha de tocarte
y de la térra banyada...
jo la donaré al Destí.
sent la prolífica olor.
MiQUEL S. OUVER
Mallorca, 1888
E n tos cabells d' etzabeja
qualque cosa 'par que hi veja
d' e s p o n e r a tropical,
com si '1 sol un j o r n de festa
t' hagués b e s a d a la testa
ab la llum del Senegal.
A b una sola mirada,
del meu cor la gran nevada
tota se desglassa y fon.
Mir tos brassos ab p a h u r a ,
creguent veure en ells, impura,
la serpent de L a o c o n .
¡Ah, sí! T' has torbat á neixe:
dins nostre món no hi pots creixe;
r antich, plástich era '1 teu.
Com sortida d' una cripta,
tu ets la Venus de 1' E g i p t e ,
y '1 sol ossiriá ton deu,
¡A Mémfis fosses nascuda
per á mirarte asseguda
devora '1 Nhil argentat,
ab r oratje perfumada
d' un bosch d' áloes, c o r o n a d a
ab flors del lotus sagrat!
Per véuret creuhar lleugera
la gran m u r a d a severa
h o n t floreixen alts jardins,
vent brillar com dolsa imatje
L' A R T MILITAR A CATALUNYA Y ARAGO
(Continuado)
«Lo composavan un fust llarch, com entena de
vaixell y á la punta tenía una fona, que podía r é brer una pedra del pes y forma desús dits. Tenía
aquest fust golfos y se sostenía sobre dos mástils ó
arbres grans y molt ferms, plantáis en lo sol ó dintre uns encaixos de fusta, pera qué 's pogués aixís,
junta, portar dita máquina ahont se volgués. Aquest
íust del mitj que tenía un golfo de ferro, eslava
Iliure y al un cap de la fona ó receptacle pera las
pedras, y aquest cap ab cordas lo feyen venir avall
fins á térra, ahont lo Iligavan y á 1' altra part ó
extrem, per contrapés, hi possavan una gran pedra
ó caixa plena de plom. En algunas parts se rematava ab dos extremitats y á cada una s' hi posava una
caixa de plom ó altre contrapés y llavors s' anomenava fonevol de duas caixas, fentse aixís perqué
partits los contrapesos se pogués portar millor la
máquina ahont se vuUés. D' aquests fonevols de
duas caixas parla lo rey don Pare lo ters, sogre que
fou de don Jaume, últim comte d' Urgell, quan
conta en sa historia la vinguda del estol del rey
de Castella 1' any i3S9. dihent que vingué lo rey
don Pere de Castella á la platja de Barcelona ab un
gran estol y que se ordenaren á Barcelona quatre
ginys ó brigolas de duas caixas (i) que 's gira van á
dins la blavor del celatje
los claus d' or de sos satins.
P e r véuret' entre esperanses,
entre 'I bullí' de les danses
de tes sirventes reals;
y d' arpes, cémbals y lires
sentí' '1 concert, quan suspires,
les teves nits estivals.
(I) Segons se ven, Monfar dona també al fonevol lo nom de brigola. «Anomenavas aquesta máquina, segons diu: funevol en catató
dcrivat del nom fundo Ilatí com si diguéssem fonder ó foner, per rahó
de la fona que tiraba la pedra; després li digueren trigola com los italians y deaprés caéreta; los castellans, máquina pedrera y també trabuch
En la ciutat de Baiaguer encara avuy (1641-1651), se troban
en loi soterranis de moltas casas, pedras rodonas y de desmesurada
grandária, essent anomenadas trabuchs, perqué en lo any 1413, foren
tiradas ab trabuchs al castcll y ciutat, donant lo nom del instrument á
la pedra.
271
totas parts; y que en los navilis del estol, portava
lo rey de Castella algunas que eran petitas y poch
lo mal que feyan, tant que quant veyan venir la pedra, deixavan que pases y desde la vorera de la
mar feyan broma ais deis navilis, burlantse de llurs
ginys per ésser petits y flachs. Aixís, donchs, quant
volían disparar, afluixavan la entena ó tallant alguna corda ó movent algún manubri com lo deis
arcabusos ó ballestas; y llavors lo contrapés anava avall y s' alssava la part ahont era la pedra,
que sortía ab tal forsa, que feya considerable dany
en llochs molt llunyans, ahont ni podían arribarhi
las sagetas, ni pedras tiradas ab ballesta ó ab la má
del home; y eran tant bons tiradors que posavan la
pedra ahont volían, y algunas vegadas ab lo moviment violent de la máquina, pujava en 1' ayre la pedra y ab lo moviment natural, ofenía greument
ahont queya, matava las gents y aplanava las casas,
com s' estila avuy ab los trabuchs y bombas que se
estilan (i).»
L' efecte d' aquestas máquinas pedreras en una
ciutat sitiada, prou se coneix que debía ésser temible, sobre tot á la nit; se concebeix las dificultats
que ofería lo maneig de tant toschs y pesats Instruments; mes deu teñirse en compte que lo sitiat
las subsanava, llensant pedras d' igual pés. Se llensavan en lo recinte composicions incendiarias y, fins
cossos humans, si tením de donar crédit á las crónicas; y en certas ocasións serviren de correu pera
anunciar una fatal noticia. Los moros llensaren ab
una d' aquestas máquinas lo cap del comte Borrell
á Barcelona, y, á Mallorca don Jaume tira á la plassa
la testa de un musulmá.
Continúa Monfar describint aquestas máquinas y
diu: «Solía ésser lo contrapés de plom ó pedras
grossas y estava ficat en unas caixas; mes quan lo
giny s' había de portar lluny, pera ahorrar lo treball
de portar lo contrapés, posavan en son lloch un ó
dos saquets plens de palets, de térra ó de lo que
tenían mes á má y fins de las mateixas pedras que
debían tirarse, puix moltas vegadas s ' armavan
aquestas máquinas ahont no hi había pedras ni
pera tirar, ni pera contrapesos, segons esdevingué
en lo setge de Cullera, puix per falta de pedras,
deixá lo rey don Jaume de bátrer aquell poblé; y
aixís quan las tenían de portar de altra part, á falta
de altres contrapesos, se servían de ellas en las caixas ó mánegas ó talechs deis ginys y per rahó de
tais sachets fets com unas mánegas, las anomenaren
manganellas
Ademes d' aquests ginys que tots
solían ésser de molt embrás y servían pera empresas de térra hi había altras máquinas anomenadas
algaradas;'» y parlant d' ellas Escolano en sa Histo
ria de Valencia, diu:
«Aquestas se formavan ab dos fusts atravessats,
ab un piu ó golfo y donant balansada al un que tenía al extrém una grossa pedra, estantse quiet lo
altre 1' empenya ab tal forsa ab aquell moviment,
que sortía la pedra ab extraordinaria furia. Son
efecte era lo mateix que lo del fonevol y manganell;
y la diferencia era que los fonevols feyan sos tirs á
forsa d' hómens, sens contrapesos; y aquells ó los
manganells, sois ab contrapesos; y era tanta la forsa
de las algaradas, que las pedras sortían d' ellas y
enfilavan cinch ó sis tendas.»
La catapulta romana descrita per Plini en sa
Historia natural, fou també segons lo meteix a u tor, usada á la Edat mitjana. Se reduhía á un mástil
de ferro falcat, clavat en un pedestal de bronzo ó
fusta ab argollas de ferro. En sa part posterior, t e nía unas tauletas provehidas de ranuras ó cañáis,
ahont se posavan las sagetas ó fletxas, que sobresortían un palm per sos dos extrems; una verga
d' acer subjecte al peu del mástil y d' igual extensió
que aquest per un de sos extrems, doblegada e n derrera per «medi d' una árgana y provehida en
son extrém d' una especie de cullera, era la que al
(I) Hist. deis comj/íes d Urgell.
272
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
Tom rx
COLON F E T PRESONER, ESCULTURA PER VENANCI VALLMITJANA
ésser Iliurada, comunicava 1' impuls á las sagetas.
Se tiravan també ab aquesta máquina uns darts de
punta vuyda, provehits de materias incendiarias
pera cremar ab ells las máquinas y vaixells, Plini,
Livi y Lipsi donan noticia d' aquesta mena de
ginys, deis que també parla nostre Collado en sa
Plática (T Artillería. Monfar diu: «He vist jo en la
casa del regiment de la ciutat de Balaguer, una b a llesta antiga y tan grossa que 's podía afirmar era
d' aquestas catapultas, éssent menester más d' un
home pera usar d' ellas.»
Napoleó III, en lo volum 2." de sa obra, Passé et
avenir de íartillerie, fa la descripció deis trehuchets (trabuchs) ó ballestas de tom, las que segons
aquest autor se reduheixen á un arch elástich (verga)
subjecte en sa meytat á una pessa de fusta (ensenya
ó tauler) guarnida de ferramentas (quijera) perasubjectar las pessas. Aquesta curenya estava dividida
en duas parts, una que tenía un rebaix ó canal
ahont se posava lo quadrell, passador ó virot y a l tre sens vuydar, anomenada rabera. L' arch tenía á
vegadas cinch ó sis metres de llargaria y sos dos
extrems s' unían per una corda que s' estirava per
medi d' un torn y se subjectava per medi de una
pessa de ferro anomenada la nou. Pera disparar
aquesta arma, bastava fer girar la nou per medi
d' una palanca colocada á la part inferior de la curenya: la corda quedava en Ilibertat é impulsava ab
violencia lo projectil, gracias á la forsa elástica del
arch. Aquestas ballestas se colocavan pera 1' atach
y defensa de las plassas sobre un cavallet que per-
metía variar la puntería de la curenya y 's conduhían ais camps de batalla en carros (i).
Ocupantse deis efectes balístichs de totas aquestas máquinas, diu lo senyor Oliver Copons en un
erudit estudi sobre la Tormentaria antigi/a: Deis
medis defensius usats pera guardarse deis projectils
que llansavan, se deduirá la forsa, la verdadera p o tencia de las mateixas, puix si pera defensarse de
las petitas eran prou brossas de ramatje ó jonch y
las de major potencia no podían destruir una armadura de fusta, ab major rahó 's podrá assegurar que
r efecte contra las murallas sía nul-lo ó molt insignificant. Se pot afirmar, per consegüent, que la forsa
de projecció era molt petita; mes com podía uniformarse si hábils lo manejavan, cuydant d' emplear
sempre projectils d' igual forma y pés, arribaren á
conseguir que los tirs fossen bastant certers. Aixís
succehla ab los projectils disparats per las ballestas
de torn, en Jas quals, igualant lo pés y figura
d' aquells, la velocitat inicial de son trajéete variava molt poch de 1' un tir al altre.
«Com la forsa motriu d' aquestas máquinas no
era mes que lo treball d' un ó mes hómens, acumulat per un contrapés ó agent elástich, s' enten que
no podía trasmétrer gran voluntat inicial pera impulsar lo projectil. Essent aquests de pedra, qual
pés variava de 45 á 130 kilograms, lo tret ordinari
y útil era de 400 á 600 metres; si bé hi há noticia
(I)
En nostre Museo d' Anillerín hi h á exemplnrs d' aquestas balles-
tas, podent citarse, entre altras, las senyaladas ab los ntíms.
y 2711-
2,709
d' haverse disparat ab las catapultas deis romans
algunas que pesavan 450 kilograms y donaren un
tret de 1,000 metres. Lo general suís Dufour ha
calculat directament lo tret de totas las máquinas
de la artillería antiga y de la Edat mitjana y segons
los resultáis, un giny de contrapés sens fona, suposantlo projectil de 100 kilograms y lo contrapés de
3,000, donaría un tret de 23 metres; y exagerant
sas dimensions y fent que lo contrapés fós de 1,500
kilograms, podría etjegar á 100 metres un projectil
de 500. Si aquest cálcul s' aplica á las mateixas máquinas, mes suposantlas dotadas de fona, lo citat
general demostra que 's dobla lo tret. Respecte ais
trebuqiiets ó ballestas de torn, la forsa ab que llensavan los quadrielh era suficient pera que, tirats
desde alguna distancia poguéssen atravessar un c a valler ármat y enterrarse després en lo sol. Dufour
calcula que á un dart del pés de mitj kilograra se li
pot imprimir una velocitat de 127 metres per segon,
ab una ballesta de torn, manejada per dos hómens;
y que ab aquesta velocitat y 15 graus d' elevació,
son tret sería de 832 metres sens péndrer en compte
la resistencia del ayre, tret que disminuheix notablement á la par que la elevaciO.»
Aquests interessants datos son per si sois suficients pera que nos formem idea de las máquinas
pedreras, empleadas á la Edat mitjana, máquinas
que vejém figurar tant en lo atach y defensa de las
plassas, com en los camps (se mencionan ab frecuencia los trabuchs) y á bordo de la embarcado (se
consignan los manganelW). Com datos d' algún i n -
Tora rX
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
L' ÁNGEL DEL JUDICI, ESCULTURA PER VENANCÍ VALLMITJANA
271
LA I L U S T R A C I O
274
teres mereix continuarse aquí que hi hagué máquinas que servint pera disparar llansas, darts y altras
armas consemblants, s' utilisavan també pera tirar
pedras ó balas.
Prou es lo dit pera que lo lector sápiga á qué
atenirse respecte á máquinas óginys usats á la Edat
mitjana.
FRANCISCO
BARADO
(Seguirá)
EXCURSIONS
LA M O N T A N Y A
DE
MOSSET
Es agradable recorrer las valls que rega lo riu
Agly; entre-mitj de las alturas que s' estenen vorejant la plana, desde la torra de Taltahull fins ais
Serrats de Mosset, s' hi troban certs recons de montanya bastant frescos y regalats.
Lluny del remoreig de la vila, dins lo silenci imponent de la nit, las ayguas de 1' Agly s' óuhen á.
rodolar demés de rocas y penyas menudas; la lluna
blanquineja, voltada d' estelas centellejants, negant
lo plá y la serra dins una mitja-claror plena de poesía; un hom queda mut d' admiració al veurer eix
quadro de quieta hermosura. La capella de la Marede-Deu de Pena, sentada sul roch, recorda al cor
sosmogut la bella llegenda Lo Salí de la Donzella,
del «Pastorellet de la valí d' Arles,» vera joya de
son Ilibre novell de Ays (elegías catalanas).
Dins los reclots d' esta encontrada de la gabatxería, gegantinas penyateras, cingles enlayrats y punxeruts, tancan soviny lo pás á 1' atrevit caminant;
d' un esquitx del rocara, ne salí las bombollas e s cumosas d' un petit riuhet; la vía serpenteja, al
mitj de poblets ais terrats de llosas y de ressechs
moguts per 1' aygua; lo castell feudal de Puigllaurens los sobrepuja, centinella renduda y sens vida,
deixada aquí com un recort del temps passat.
Per senders enbaumats de la flayrosa alé de las
plantas boscanas, se puja de Montfort fins á la cresta
de las altas colladas de la montanya,. Los raigs del
sol naixent enrogeixen 1' espay y despertan las petitas bestias del bon Deu, lleugeras papallonas,
aixams de pallegostis aixurits, poruchs Iluerts; las
gotas de rosada, railleu de 'perlas finas caygudas
del cel, relluheixen al bes de 1' alba matinera; las
ayguas, devallant per camps y per prats, escampiUan á r entorn alegras cantarellas. L' esperit s' atura, se recull, al contemplar naturaleza tant riallera
y un cel tant blau, jitat com una volta immensa sobre tan gran y espandit rotllo de cimas.
Mes lo Canigó no triga á puntejar, á paréixer dins
tota sa magestat de rey de las alturas catalanas. A
sa falda, verdeja la rica planura del Rosselló, embolicada al dematí d' un tel de blanca broma.
LO P I C H D E
FONTFREDE
A la primavera, es d' un plaher anar á passeig
per la montanya de Céret; 1' excursionista matiner,
que cerca ayguas frescas, ayre pur y un bell punt
de vista, pot s' encaminar dins los senders que serpentejan, serraladas amunt, y ménan al bosch de la
vila al pich de Fontfréde ó al pich de Bolérich.
Lo día sois punteja, que collas d' alegres treballadors corren ja per los carrers de la vila, lo peu
calsat de la Ueugera espardenya, las eynas sobre
una espatlla, lo sarro y lo barral sus 1' altre. Las
ninas y las donas segueixen, d' un pas aixurit, las
faldillas retrossadas, los cabells retinguts per lo
blanch cofer rossellonés, y '1 cistell al brás.
Lo piuladís deis aucells y '1 cant del gall retrunyan per tot, com pera saludar los primers raigs del
sol, qual cribell rojench tranca á 1' horizó, sobre la
ratUa blanca que dibuixa la mar. Lo disch de foch
TomEX
CATALANA
puja, com mes vá, s' enmiralla dins las onas, y vá
posar com una pinzellada vermella al cim de las
picas de Canigó. La llum vivificadora del sol o m pla r espay, s' esbargeix per las valls; lo barrejadís
d' alturas ensoleyadas y de fondaladas ombrosas,
fa aparéixer lo relleu de la montanya y lo curs capritxós deis riberals.
A mida que un hom puja, se sent la flayre embaumada de las floretas y matas boscanas; la frescor
de la castanyeda abriga deis raigs ruhents del sol;
un hom acaba d' arrivar á Fontfréde.
Aquí, '1 panorama es magnífich: á la esquerra, lo
gegantiu Canigó, encara platejat de congestas de
neu, y 'Is poderosos estrebs que s' en destacan; al
devant, las crestas llunyanas de las Corbiéres y la
blancor lluhenta del estany de Salses; á dreta, la
regna escumosa del mar, enquadran la plana del
Rosselló. Si un hom se regira, 's veu la Serra de las
Salinas, que enllassa las duas parts de la montanya,
Céret áFransa y Massanet-de-Cabrens á Espanya;
d' un costat, lo clot de Barrabans y 'Is plechs enreconats del bosch de la vila; del altre, per los esquitxs
de las altivas albéras, s' ovira '1 plá de 1' A m purdá.
Es un regal d' esmorsar aquí, á 700 metres d' altitut, y poguer admirar, á dalt, la volta azulada del
cel; á r entorn, un sens fl d' alturas; á sos peus,
Céret ab los dos ponts del Tech, 1' ermita de SantFerriol y la extensa planura del Rosselló.
Es de bó que un hom plany Uavors los desditxats
perpinyanesos, deixats á viurer rodejats de fortificacions, emblanquits de pols, y perfumats per la
Basse y 1' Escorridó.
JULI D.
NOTAS UTILS
Mans luaravellosas.—Al Foment d é l a Prodúcelo Nacional.— Pibernat
Chameroy.—Nota del Pabelló de Agricultura.—Guano Pomés Pomar.
— L o café R u s .
Escrich sots la impresió que m' ha causat una
Santa Llúcia de la Exposició Universal. Es brodada
d' or ab altras preciosas materias y figura en una
casulla digna d' ésser portada per un Papa. Així un
canonge de Vich, deya á nostre costat, contemplan tía:
|Es aquesta molta casulla!
Se troba á la ñau 15 del Palau de la Industria, y
es deguda á las. mans mágicas de la mestra de brodats de Barcelona Srta. D.'' Dolors Gimpera.
Prop de la casulla hi há exposadas, en elegant
instalado, altra porció de prendas admirablement
brodadas en relleu per las mateixas mans y las de
una germana de la senyoreta Gimpera; desde 1' alfombrat ais mocadors, desde magníficas conxas nuvials, fins á las mes senzillas cubertas pera cadi-
espanyolas que hajan sigut atacadas per la filoxera.
Lo mal consisteix en la falta d' un reglament que
armonise los preceptes de dita lley y los intereses
que tracta de posar á salvament, ab los quantioslssims que representan los rams de la agricultura á
que los recurrents se dedican.
Bé poden evitarse los estragos y lo contagi de la
filoxera, y evitar també que s' arruinen aquells digníssims representants de la industria agrícola per la
exagerado en las disposicions preventivas per confóndrer los productes bons ab los infectats y per lo
rigor ab que s' extén la prohibido á punts no invadits, tancant aixls las portas de la prosperitat, pera
obrir las de la miseria.
Demostrat que la filoxera sois ataca y destruheix
ais ceps y no á tots (y sino que ho digan los ceps
americans'que saben resistir), ¿per qué ha de prohibirse la circulado per Espanya de tota mena de
arbres y de plantas, tenint fá temps acordonats com
qui diu, los productes de uns rams de tant interés
pera la agricultura en quant procedescan de punts
tocats per aquella malaltía?
Digníssims senyors del Foment de la Prodúcelo
Nacional, redoblin sos nobles esforsos pera lograr
lo que tant justament demanan nostres arboricultors,
floricultors y horticultors y no deixen de instar á
Madrid, puix ara hi há un ministre jove y ab ganas
de Huirse.
Pochs serán los que desconegan lo nom de don
Joan Pibernat, industrial mecánich de Barcelona,
qui s' ha distingit per sas excelents arcas pera caudals y com á constructor privilegiat de las básculas impresoras, sistema Chameroy, premiadas ab
medallas d' or en diferentas Exposicions. Lo recort
de sa notable instalado en la de Barcelona, es lo
que 'ns posa la ploma á la má.
La báscula Chameroy ha vingut á suprimir los
pesos, essent son maneig senzillíssim y funcionant
ab regularitat complerta. Sas ventatjas principáis
son las següents:
i.^ La supressió del pés per la mateixa báscula,
ab una etiqueta ó cartró especial, que serveix pera
comprobar cada operado.
2.^ L' evitarse 'Is erros tant freqüents en la inscripció y fins al llegir los pesos.
3." Conservar á la etiqueta ó cartró especial impresa la senyal indeleble del pés, ab la seguretat
que s' ha efectuat verament.,
Ademes, la senzillesa del sistema permet transformar fácilment tots los aparatos de pesar ab romana del sistema centessimal ab básculas del sistema Chameroy.
Entre las diferentas classes d' aquestas básculas
se distingeixen las portátils pera 1' ús del comers,
unas de fusta y altras de metall, las que serveixen
pera pesar grans bultos, las destinadas al bestiar ab
armadura de fusta, pera lo cubillatge ó establertas
sobre obra, las que pesan botas y barralons ab
rails sobre lo tauler, los ponts-básculas pera pesar
carruatjes y wagons.
rada.
Tant correctes son los dibuxos, y tant finíssim
lo punt, que apar impossible hi haja pols y ulls pera produhir tais maravellas.
^
També creyém que no pot dirse mes en honor de
una senyoreta mestra, que ha sapigut posar tant elevat lo pabelló de Barcelona, en un art tant difícil
com estimat.
Lo Sr. Pibernat ha propagat per nostre pahís
aquests aparatos tan útils y 'Is construheix ab la solidesa y perfecció que li han valgut premis en los
mes honrosos certámens.
*
* *
*
La societat catalana de ZTi^rAfwtorrt, domiciliada
á Barcelona y á la qual pertanyen la majoría deis
arboricultors, horticultors y floricultors de Catalunya, eleva al senyor Ministre de Foment, una molt
rahonada exposició queixantse deis considerables
perjudicis provinents de la irregular aplicado de la
Uey de i8 de Juliol de 1885, sobre circulado per lo
interior del regne de tota mena d' arbres, arbusts y
altras plantas vivas, provinents de las provincias
Visitant la secció de Agricultura á la Exposició,
nos fixárem en un deis elements mes esencials, pera
que sía profitós lo treball del agricultor, los fems.
Avuy sabent ferlos, substituheixen los fems artificiáis ais que 'Is pagesos rutinaris venen considerant com inmellorables. En la instalado del
Sr. Pomés y Pomar, havém vist notables mostras de
sa fábrica de/íOTj químichs, ja pera cereals, pera
vinya, fruyterars y hortalissa.
Tom IX
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
Té aquesta acreditada casa de Barcelona, la cosEra tant resoluda y sencera la expressió del jove
tura de no expedir sos productes ais consumidors, que torbá al altre, posantlo en roda. Després de
sens haverlos sotmés abans á un análissis que serveix duptar alguns instants en que ningú deya res, se
de garantía y té, ademes, en son favor, 1' éxit de sos tragué una cartera hont va escriure duas ratllas, y
productes pera tota mena de cultius.
esqueixantne 1' fuU 1' allarga al fadrí sospirant.
Es de la major importancia pera nostres agricul—Tinga, Déu vulla que tot sía per bé y Eli me
tors, considerar las materias que entran á la fa- perdone, si faig mal donantli aixó—deya.
bricado deis fems químichs, perqué si estáben feta,
—Eli li pagará aquesta bona obra, don Jaume.
portará elements regeneradors de las térras, au- Crega que fá un gran bé. Si algún día vosté necesmentant cada vegada mes la prodúcelo agrícola; y sita lo que sois pot lograrse d' un amich de debo,
en lo cas contrari podrían esterilisarlas.
vinga y llavors podrá convences de que '1 que ara
Havem vist informes de personas molt com- li estreny la má ho es sencer y agrahit. ¡Gracias,
petents, entre ellas alguns vinicultors molt coneguts gracias!
celebrant lo resultat deis abonos Pomés y Pomar; y •• —Dispose sempre— responía '1 senyor. — |Peró
aixó ho consignem com un avís deis mes conve- eyl tinga enteniment, no fassa cap atzagayada—sunients, puix s' atansa lo temps millor pera femar las plica, anantsen.
térras.
—No tinga por, visca descansat—lo jove prometía.—
*
Lo paper duya 'Is noms d' una persona que tin* *
drém ocasió de coneixe y 1 d' una ciutat d' A n d a Anem á donar una volta pe '1 Parck, pujem á las lusía qu' estém obligats á callar.
montanyas russas y després anem á péndrer un reCAPÍTOL XIV
fresch, atrets per la netedat y animació d' un establiment proper anomenat: Café Rus.
Es molt natural que sla 7noscoviia aquell que viu
á la sombra de aquella montanya.
Mes en lo aparador, tots parlan excelent cátala,
y nos trobem de Director del establiment al jove y
simpátich Domingo, autor del Champagne cTAlella
y de altres begudas que li han donat crédit y diners.
Quan lo felicitárem per 1' éxit de son Café al ayre
libre, nos respongué alegrement:
—Aixís tal vegada m' atreviré á anar á Kussia.
L L . GARCÍA DEL R E A L
LAS
CONSEQUENCIAS
novela per
ANTONI CARETA Y VIDAL
(Contiiiuació)
—Sí.
—¿Y que vol conéixem?
—També.
—Donchs veli aquí tres afermacions que venen
á la meva. La reserva ja no té rahó de ser,—lo Quimet deduhí.
—Tal com vosté ho presenta, té rahó; pero á
mí no se m' ha autorisat, no se m' ha dit, que pegues revelarho,—observa '1 depositari del secret.
—D' una manera expressa, no; pero sí d' altra
manera, qu' es igual. Si '1 pare vol conéixem, si
vol descubrírsem á mí mateix ¿ha de dóldreli, per
ventura, que vosté me '1 descubresca?—respostejava
'1 minyó.
—No 'm fassa fer una cosa que no sé si fóra bé
ó mal,—demanava '1 vell.
—Pero si esta qüestió es clara com la llum del
sol,—insistía 1' interessat.—Jo no só home de lietras com vosté y la veig claríssima. En una paraula:
¿Vosté vol ó no vol dirmho? Es aquesta la qüestió.
—Jo bé voldría, pero no sé si puch—barbotegava
indecís lo bon home.
—Sí que pot, y sens cap escrúpol— assegurava '1
Quimet.—Vosté fassa com li semble; pero tinga
ben present lo que ara vaig á dirli. Aixís com un
descuyt séu, cosa imprevista y fácil en tothom y
mes en qui, com vosté, ha de pensar en tantas c o sas, aixís com aquest ignocent descuyt, fa que no
m' haja tret encara una gran pena del cor; si, també
per sa culpa, he d' esperar un any encara, tinga per
cert que '1 mal que n' esdevinga pot ser gran, tant
gran que no puga curarlo.—
EN JOSEPH
Deixém al enamorat expósit ab sa alegría, deixemlo
rumiant projectes y fent castells en 1' ayre, y dirigímnos vers un carrero estret y solitari, tant solitari
que al bell mitj del día los gats de tots aquells volts
ne fan teatre de sas disbauxas amistosas y bélicas,
sois interrompudas per 1' arribada d' algún que altre
gos enemich de llurs ignocentas expansions perqué
deis pochs sérs humans que hi tranzitan ni 'n fan
cas solzament. Fiquemnos á la única escaleta de
aquella vía pública, que, mes que tal, sembla cel-obert
ó pati de las casas que hi há; agafemnos per la barana de fusta, perqué la claror no sobra y 'Is g r a hons están malmesos, y pujémnosen al pis cinqué.
Ja hi som; pero en lo replá hi há dos pisos. Entrera
al de la esquerra.
Es talment un niu: un corredor estret, cuyna, saleta ab arcoba y una cambra, tot com un colp de
puny y ab pochs mobles, los mes precisos; pero tot
net, aconduhit y ordenat que mes no pot desitjarse.
A la saleta, seya de peus á la vora d' una fogona
un home vell, sech, apergaminat, quiet com una
figura de pedra y ab la testa baixa. Vestida de roba
molt usada y fosca, pero senzillaraent y ab gust,
una dona de quaranta y tants anys, regular estatura,
rossa de cabell y hermosa á pesar de la grogor de
sa cara, disposantse á surtir, deya al vell:
—Ja tocan las vuyt. Pare, si li sembla, no me 'n
aniré; segons com se trobe, vosté ha de dirho.
—Ja pots anárten, avuy metrobo millor,—respongué son pare.—Ves, que no 't renyessen si feyas
tart.
—Donchs si vol alguna cosa, cride á la Pepa.
¿Sent? Y, si 'm necessita, ella vindrá á cercarme á
casa 'Is marquesos del Penyal. Vaja, bon día tinga,
y d' aquí '1 vespre, si Déu ho vol.—
Aixís deya, després de besar la má al jayet, y,
passant la porta, que deixá solzament ajustada, p i ca,va á la del davant, fent á la dona vehina, lo següent encárrech:
—Pepa, fassa '1 favor. A la cuyna trobará '1 diñar
del pare y lo demés que ha de pendre á las horas
que vosté ja sap. Tinga la bondat, si es servida de
donarli y de tant en tant, dármeli també una vista...
Si hi hagués res de nou, ja 'm faría la caritat de venir fins, á casa deis marquesos... ¡Ay Senyorl ¡Ay
Senyor!
—Vaja en nom de Déu, estiga descansada y no
s' amohine, que tot ho farém,—la Pepa li va dir.—
La filia del vell baixá la escala, y no gayre després, un home de mitj temps alt, gros, ab patillas,
vestit com á menestral mitj pagés, pujava aquells
grahons fumant un cigarro de la pitjor qualitat.
Al ser devant del pis que acabém de veure, va
375
deturarse, y; com al trucar la porta esta se li obríí
—¡Deo graiiasl—va cridar.
— Senyor Joan—feya, eixint la vehina,—veja, que
demanan.
—¿Qué se li ofereix?—preguntá'l vell sens moures.
—¿Viu aquí una dona que 's diu Mércé, qu' es
cusidora.
—Sí, senyor—afermá la vehina;—pero ara no hi
es. Si vol, aquí té á son pare.
—Me sap greu que no hi sía ella—significava lo
arribat;—pero bé, si hi há '1 séu pare...
—Entre, entre—invita aquest.—
La Pepa eixí, pero sens tancar la porta y q u e dantse en lo corredor. Lo desconegut va assentaise
sens fer curapliraents.
Després, trayentse '1 cigarro de la boca, se expressava aixís:
—Déu lo guart, que no 'u havía dit encara.
Vosté no 'm coneix; pero li diré qui só avans de
explicarli lo perqué vinch. Jo 'm dich Joseph Rossinyol, pera servirlo, y tinch establiment de jardinería
á Sarria. Fa dos anys que va morírsera la dona, y
vaig quedar sol, perqué may varera teñir farailia.
Des de llavors he tingut d' anar malament sempre,
1' una hora cuydat per una vehina, 1' altra hora per
una criada y cada día pitjor. L' una per massa criatura, r altra, per raassa vella, no feyan res de bo:
r altra, per raassa espavilada, m' hauría robat los
claus de las parets: 1' altra no rairava prim, perqué
(¿De qui es aixó? D' aquell que no 'u veu); en fí, que
jo al últim dich: fora tothora, no vull cap estrany,
me caso, no hi ha mes.—
Lo vell se '1 rairava ab extranyesa, pensant á qué
vindría aquell introito. Hi hagué una pausa que
serví al foraster per' encendre son espatlla-pits.
Després va seguir d' esta manera:
—Donchs sí, com anava dihent, tinch de casarme y he pensat ab la seva filia.—
La cara del vell va contraurers d' una manera
especial, al sentir aquells raocs, y 's rairá de fit á fit
á qui 'Is deya.
—Ja veurá, deixira dir,—continuava com si li
fessen alguna interrupció.—No se 'n extranye ni
fassa cap raal pensaraent, perqué jo só un home
que raals dimonis se rae 'n dugan, si may he pensat
fer tort á cap persona. Sa filia ja 'm coneix, ja sap
qui es en Joseph Rossinyol, y, si vol saberho raes
encara, tinch personas que respondrán de la meva
conducta.
En demés jo la conech de véurela en algunas
casas quan nos ensopeguera ella a cusirhi y jo á
arreglar lo jardí ó durhi alguna planta. Y m' agrada, á fe de Déu, aquella dona per lo prudenta
qu'es... Míris, un día era jo á casa en Martinellas,
aquell fabricant de coto que no sap lo que 's té (recordó qu' estava plantant waasprapaviacias (i), y
per entre 'Is clars d' una llotjeta que 'm tapava,
veig al senyor á la galería anant darrera de la Mercé. (No 's trastorni, padrí, que no va succehir res de
raal). «¡Ay, noya!—vaig dir,—ja cal que Déu t' ajudi.» Perqué en Martinellas ningú sap tant bé com
jo lo qu" es, ¡Mal llamp lo mati! H a fet ell mes mal
que la pedra seca, y, quasi arreu, allá hont ha posat
r ull hi ha deixat senyal; pero ab la Mercé va equivocarse de mitj á mitj.—
Lo vell, qu' escoltava la relació alarmantse per
raoraents, va asserenarse.
—Deixim dir,—torna '1 narrador.—^Jo vaig véurela com fugía depressa cap á la sala hont hi havía
la senyora; pero no 'm vaig dar per satisfet. Sempre
que anava allí, preguntava á la cambrera: ¿Qué tal
la Mercé? No la veig may.» — «No sé que u'fa,—
responía,—serhpre que aném á avisarla diu que té
feyna, que no pot, com que la senyora n' está ressentida, y ha pres un altra cusidora.»
(I) Papateráceas. Lo jardiner, com veurém, sol mastegar lo tecnicisme botánich.
276
lA
ILUSTRACIO
CATALANA
Tom IX
AB TREBALL Y ALEGRÍA, coMPOsicró PER F . ZONARO
Ella ho enten, vaig pensar jo, y crega que 'n vaig
teñir una alegría, perqué sé com s' ha portat ab
vosté y, vaja, m' hauría sapigut greu véurela anar á
mal borras, perqu' era una persona d' aquellas que
m' agradavan. Y no 's crega que haguéssem tingut
may conversas fondas: «bon día» «Déu la guart» y
res mes. Com que días passats 1' anava á empendre
al surtir de casa Sagrera pera dirli lo que fá al cas;
pero no va darme gens d' auditori: va esquitUarse,
deixantme plantat al mitj del carrer.
Pergó es que vinch aquí á veure si podém e n téndrens.
—Jo no sé, no sé si ella vol casarse,—responia '1
vell ab embarás.
—Dispensen,—va interrompre la vehina entrant,
—dispensen si 'm fico en lo que no 'm pertoca.
Senyor Joan ¿sap lo qué podría fer? Paríame ab
ella, y '1 senyor pot venir un altre día, á saber la
resposta. ¿No li sembla? ]Ey! Jo, pobre de mí, 'u
dich; pero vosté dispose.
—Bé,—feu lo malalt ab sequedat.
—¿Quán li sembla que podré saberho? ¿D' aquí
dos días? ¿D' aquí tres?
—No, home, no, no vaja tant cremat,—observa- ¡Ah, padrí, que n' estaría de bé á casa meva! Tinch
va la Pepa.—Son cosas que cal mirarlas bé y pen- un jardí qu' es una delicia ab las canturías deis ausarshi.
cells que 's posan en los arbres. Crégam, diga á sa
—Oh, es que porto un xich de pressa,—replica- filia que fassa un pensament; li dich que no se 'n
va '1 Joseph.—Si velen informarse de mí, es qüestió penedirán.
d" un día: pregunten al compte de Bona-vista, al
Vaja. ¿Quan vol que vinga á saber la resposta?
baró del Castell, al marqués del Penyal, á casa Flo—Vinga d' aquí vuyt días. ¿Oy, senyor Joan?—
rit, á don Amadeu Font, á la Capitanía general, á proposava la vehina.—
sa illustríssima '1 senyor Bisbe y fins á la GovernaLo preguntat no feya mes que arronsar la e s ció. ¡De personas ray! prou ne tinch; aixís tingues patlla.
diners.
—Vaja, padrí, coratge y fora. M' alegro de co—Si de diners parla, á la pobre Mercé no n' hi néixel. Y á vosté també. Ja 'u sap: Joseph Rossisobran; pero es una dona que pocas se 'n trobarían nyol, jardiner. Sarria. Demani á qualsevol criatura,
de tant bonas com ella, tant sofertas, tant... Vaja de que sabrá dirli, y, si en res só bó, mani. Lo mateix
tot. Ditxós r home que s' hi casará,—assegurava la li dich, senyora.
vehina.
Pássinho bé; d' aquí á un altre día.—
•—Donchs jo, encara que no só rich,—deya '1
pretendent,—tampoch, gracias á Déu só pobre. La
CAPÍTOL XV
casa es meva, que no vaig á lloguer: la térra, que
n' hi há una bona xica, la tinch á tota venda sens
EN B A Y O N E T A
fer ni una malla de censal... VuU dir, que si la Mercé 'ra vol, encara que 'm vinga despullada, no ha
Si volém seguir un ordre rigorosament cronoló-'
de passar cap ansia, que hi há prou pera vestirla. gich, hem de tornárnosen cap á veure 'Is personat
l'om LX.
LA ILUSTRACIO C A T A L A N A
277
BARCELONA.—LO REAL CLUB DE REGATAS
jes coneguts del bell principi d' aquesta historia, no hi tornaré mes I — supíicava '1 criat.—[Perdonara,
solzament pél motiu exposat, sino també per ser lo senyor!
que 'Is passa, de prou consideració. ¡Com qui no diu
—¡Alsa, avall!—manava aquest, girantse ab altires! Los joves enamorats ja no poden comunicarse. vesa.—
¿Donchs cóm ha sigut aixó? ¿Algú d' ells está m a La porta del pis se tanca, y '1 pobre Bayoneta 's
lalt? ¿Potser han renyit? ¿S' ha cansat en Bayoneta quadava mut y frat semblantli tot alió un somni.
de son ofici de mitjancer? ¿No vol servir mes de
Mes, vayentho ciar y evident, las llágrimas li
correu lo noy de 1' aygua?
vingueren ais ulls y ana á assentarse en lo raplá del
Res de tot agó. Los joves están bons y s' estiman pis. Al cap d' una estona, ne sortí don Ramón tancom desesperats; 1' assistent voldría complaure á la cantlo y ficantse las claus á la butxaca.
que va veure náixer; y '1 correu desitja guanyar
—¿Qué fas aquí?—digué.
estrenas.
—¡Senyor, perdónem! — gemegá'1 manxol.—Jo
no vull anármen, jo faré '1 que vosté 'm mani!...
¿Donchs qué hi ha hagut?
—Marxa, 't dich, avans no 't tire escala avall; y
Aném á saberho.
Eixint al matí, després d' haverse desdejunat y no tornes per aquí si no vols que 't destruhasca,—
al ser unas quantas passas fóra de casa seva, don feu rabiosament lo militar acompanyant la paraula
Ramón va trobarse sens la petaca, que se 1' havía de r actitut de cumplirho.—
L' esguerrat s' aixugá 'Is ulls y marxá al carrer
deixada al menjador. Recula pera cridar que li baixessen, y, al anar á executarho, va veure al noy, darrera séu y en direcció oposada, surtí don Ramón.
qu' eixint de darrera la porta, se 'n pujava escala Llavors i' infelís ana á plorar sa desventura en un
amunt. Entrant en sospitas, ja res va dir, sino que recó de la entrada del devant.
mira lo que hi havía en aquell recó, y, encara que
Des d' allí vaya ais anants y vinents da la casa
va veure una carta del Quimet per' sa filia, va dei- hont fins en aquell mal punt passá all la vida sens
xarla allí mateix y se 'n torna á casa.
mal de cap, y com mes horas passavan, mes clara
AI cap d' una estona, 1' assistent eixía, y la pri- vaya sa present desventura, que no era solzament
mera cosa que feu al ser á baix va ser recullir la sa inevitable miseria, sino támbela separació forsocorrespondencia; pero aixís que la tenía, vingué don sa del senyor que 1' havía tret y, mes que tot, la da
Ramón ab furia contra d' ell, y, pegantli una esque- sa idolatrada Gnrsa, de la que 1' havía portat ásemblant situació. Aixó, aixó era sa pena mes gran,
nada ab tota sa forsa,
aixó li feya perdre '1 judici, perqué en Bayoneta no
— ]Pórta aixó!—li intima.—
La sotragada del cop feu vinclar al pobre Bayo- ara home per pensar sino obehir d' asma á una senneta dolorosam.ent y 1' esglay va gelarlo. Talment sació ó á un sentinient.
d' asma obehí á la intima,
A la hora acostumada vegé entrar á don Ramón
—Vésten, marxa desseguida y may mes tornes á y poch després á un fondista conegut ab una cisvenirme á prop,—li ordenava '1 militar pie d' ira y tella. Aquell día 's dinava de fonda á casa del r e tirat, no hi cabía dupta. Aixó feu posar mes trist al
en veu baixa.—
assistent, qu' encara 's trobava dejü y '1 mal da cor
Y se 'n torna cap á dalt.
—iSenyor, perdónem per aquesta vegada, que no r atorrnentava.
Éxperimentant la punxada d' una sensació, no
havía de farsa esparar un determini. Lo determini
va ser heróych.
«Bayoneta,—va dirse ell mateix,—aixís no pots
estarhi, has de menjar, si as que vols viure. T e 'n
vas desseguida á trobar al senyor Magrasas, al c o loní d' aquella poch enteniment, y li dius lo que fá
al cas. Si 't dona alguna cosa per' ajudarte, ho
prans; sino, tot seguit li aplicas la lley marcial y
t' agafas ab una cuixa, un bras, una orella, lo que
primar te vinga, y 't fas passar la gana. Márchenh
Y s' encamina dacidit cap á la fotografía.
No va pas arribarhi, parque '1 Quimet se li p r e senta pél camí, donchs, era aquella la hora d' anársen á diñar. L' assistent va escométral.
—Escoltéu, si 'us plau, que tinch que dirvos quatre páranlas. ¿Ma coneixeu?
—¿No '1 tinch de coneixa? Prou,—va raspondra
r escomes ab to amable.
—Me 'n alegro. J a heu dinat?—li preguntava '1
manxol mirántsal ab ayra de quí cerca manara de
fer perdre la calma á qui se la escolta.—Jo no.
—Jo tampoch,—responia '1 Quimet, estranyantse
d' aquella surtida.—Ara me n' hi vaig. Si es servit...
—No vindría malament, perqu' encara estich
dejü, y tot per culpa vostra.
—¿Per culpa meva diu?—fau lo jove maravellat.
—Sí, vos ne teniu la culpa, parque si no haguésseu fet la mona á la senyoreta, jo no m' hauría e m bolicat ab las vostras ximplerías y '1 senyor no
m' hauría tret de casa. ¿Ho teniu entes?
—|Ahl—axclamava '1 minyó comprenent lo que
passava.
—¡Ahí—escarní 1' exsoldat d' una manera grotesca. —Jo no 'n menjo d' aixó. ;Qu' hem de fer? Jo
no tinch ni un clau á la butxaca.
—Pergó no s' amohine,—feu 1' enamorat á qui '1
contratemps qu' experimentava no li priva de co-
278
LA I L U S T R A C I O
neixe sa obligado.—Tinga, vaja á diñar, y, al vespre, vinga á casa. No s' amohine, que res li faltará.
—jBon homel—exclamava lo afavorit, embutxacantse la pessa de deu rals que li donavan.—
Y 's disposava á anársen, pero '1 Quimet li demanava explicacions de lo succehit. Després de
darlas ben complertas y de manera que afectaren
vivament al qui las escolta va, en Bayoneta marxá.
—Al vespre 1' espero sens falta. ¿Ho sent?—lo
Quimet li deya.
—Avans de la retreta, allá voy,—prometía 1' a s sistent.—
Y va corre desparat com una bala cap á la primera fonda que vegés.
Vuyt rals va gastarhi. De vuyt á deu ne van dos;
podía pendre café, copa y cigarro, y '1 compte venía just. ]Es mólt bo saber de comptes!
Al vespre, cumplí la paraula com un heme presentantse á casa '1 Quimet á entrada de fosch. Aquest
triga encara á serhi; pero la Agnés, ja advertida, va
rébrel. Com lo sopar havia de ferse, ell s' oferí com
á auxiliar d' esta feyna, oferiment que refusava la
dona, pero tant repetit era, que, al últim se trobá
obligada á acceptarlo.
—Ja veurá, senyora... ¿Cóm se diu? Y perdone
—I' assistent deya.
—Agnés, per' servirlo.
—Donchs, senyora Agnés, ¿ vol créurem á mi ?
Déixeu á la meva má, y si no sopan bé, que 'm lleven lo coU. Es que anyoro la cuyna, 'm pot ben
créurer.—
L' Agnés va deixarlo ab tota Ilibertat.
Quan lo Quimet arribava, va ferse tabola del nou
cuyner, y aquest va ajudarhi dihentne alguna de las
sevas.
Mentres dura '1 sopar que tots trobaren excelent,
va parlarse de com se podrían continuar las comunicacions interrompudas, y va convenirse que, per
de prompte, al endemá la dida 's posarla al aguayt
de quan don Ramón se 'n anés, y llavors en Bayoneta podría pujar una carta á 1' Angela, trucant al
pis y donantli per sota la porta.
L' assistent va convenirhi de bon grat, donchs ja
tenía la opinió modificada respecte al promés de sa
jove mestressa y li sabia greu no poder continuar
afavorint ais enamoráis. Abans d' anarsen á dormir,
digué en Bayoneta:
—Jo tinch d' espavilarme, perqué aixó d' haver
de mantenirme, si gayre durava, 'us fóra massa carregós.
—Tot lo temps que 's necessite 's fará de bona
gana, y no s' hi amohine gens,—lo Quimet responía.
—Si jo fos un home com los altres, bó—observa
1' assistent;—pero ara, podrían ensenyarme de retratar ab una má sola...l—
Lo Quimet, sens tenirne ganas, se posa á riurer
al sentir aixó.
—Bé,—continua '1 soldat vell,—he pensat una
cosa. Demá, quan hauré fet la diligencia que parlavam, aniré á trobar á un coronel amich del senyor,
á veure si vol interessarse per mí. ¡Tot será qu' ell
ho fassa, que si vol ferho ray! Perqué don Ramón
no té may un nó en res qu' ell li demane; y si jo
puch tornar á ficarme allí, ja 'u tenim bé, d' una
manera ó altra s' arreglará '1 negoci.—
La proposta va ser aprobada per unanimitat.
CAPÍTOL
XVI
LOS DOS AMICHS
Don Lluis Ramírez era un vell militar en actiu
servey, antich company d' armas de don Ramón y
no sois companys d' armas havían sigut, sino que
eran, llavors encara, amichs íntims. A pesar d' aixó,
no 's veyan gayre, ja per viure distants, ja per la
diferenta manera de ser 1' un y l'altre, ja també per
la diversitat, sino ben bé d' ideas, almenys de ca-
CATALANA
Tom rX
— Si anés per mí, vindria prou, perqué ja me
rácters ó millor dit de temperament, lo que no imanyoro de veure á donya Carmela; pero al papá
pedía que s' estimessen, pero de veras.
no li agrada gayre durme á passeig •— feu saber la
Aquest va ser lo padrí qu' en Bayoneta 's tria.
Ana á casa seva y va esplicarli com don Ramón noya.
—¡Oh, tu rayl Si t' hagués de creure, tot lo día
r havía tret, sens amagar ni la mes xica circunstancia y donantse ell mateix la culpa; pero excusantse fóras d' un cantó al altre, y aixó no convé: las noab r afecte envers la noya y ponderant las qualitats yas, á casa es ahont deuhen estarse... Vejas—Don
del preténdent, ab lo qui, en pocas horas, s' havía Ramón advertía—qué tens que fer allá dins. Don
de bona fe reconciliat. ¡Cosas d' en Bayoneta, sem- Lluis ja es de casa y no has de fer cumpliments.
pre lleuger en tot!
—¡No 'n faltava d' altra sino que 'm tractessen de
Lo coronel va repéndrel ab tó suau, pero severa- cerimonia!—don Lluis corrobora.—
—Donchs ab lo séu permís,—digué la jove anántment y fins ab alguna que altra paraula dura. Va
ferli tot un sermó que serví de ben poca cosa; la sen y tancant la vidriera de la sala.
meytat ni va ésser compres.
—Tu, sempre gras de la mateixa manera,—obL' assistent á tot aixó estava ab lo cap baix rego- serva don Lluis á don Ramón, pegantli un colp á la
neixentse culpable, encara que sa intenció fós i m - cuixa.
—Y tu sempre magre,—li deya aquest.
penitent, y no alsá la testa ni desplega 'Is llabis fins
—Geni y figura, fins á la sepultura,—1' altre afeacabat lo discurs.
Llavors demaná de la millor manera que va v e - gía.—Pero, noy, reparo que 'ns fem mólt vells.
—Ja pots dirho. Mira '1 méu cap: ni un cabell
nirli al magí, la intervenció del coronel. Aquest,
tornant á la cárrega, s' excusa un xich; pero aviat negre.
—D' aixó 't queixas? Míram lo méu, que acaba
deixá persuadirse y promete ferho.
—No hi tornes á casa d' aquell jóve—li advertía. de ser com lo palmell de la má.
—¿Quants anys tens ara?
—Don Ramón ho podría saber, y li desagradaría
—¿Y tu?
mólt que haguesses menjat ni viscut en aquella casa. ¿Qué no 'u veyas, cap sense cervell, que aixó
—Jo? ¿Primer dígasme 1s téus?
havía de desafavorirte? No 't mogas d' aquí, mentres
—No, no, digas primer tu.
jo vaig á veure qué 's pot fer.—
—Bah, bah, parlém d' un altra cosa, que aixó de
En Bayoneta aparenta ajupirse al avís; pero en parlar d' anys fa mólt ordinari.
—¿Donchs de que havém de parlar sino de n a l realitat no va obehirlo, sino que ab una excusa va
anarsen á trobar al Quimet en sa fotografía, y, su- tres mateixos?... Saps, Ramón que ta filia ja es tota
posant ja feta la reconciliado que no s' havía l o - una polla?
grat encara, li dona las gracias per haverlo socor—Si, s' ha fet gran; pero es mólt prima, massa
regut, y prengué novas instruccions del fotograf.
prima.
Vestit d' uniforme ana don Lluis á casa de son
—Sí, es primeta; pero no una cosa desproporciocompany, y, al obrirli la porta, 1' Angela cridava:
nada com vens á suposar. ¿Y encara no volen pén—Papá, papá, hi há don Lluis. ¿Y donchs, cóm dretela?
va?—li preguntava ab soptada alegría.—¿Y la s e —No me 'n parles, perqué estich fóra de seny.
nyora? ¿Y 'Is demés?
—¿Es dir que ja algú li fa centinella? No es es—Móltbé, noya, mólt bé—responía '1 militar ab trany, perqué 't dich qu' es una reyal noya.
igual tó.
—Si encara es una criatura.
—¡Oh! jTu per aquí, bona pessa? ¿Quín diable
—¡Oh, oh! Joveneta si, pero ja es hora de que
s' ha trencat lo coll?—Don Ramón exclamava, pas- comense la carrera.
santli '1 brás esquer á la cintura y dantli un colp á
—No es aixó encara lo que m' amohina, que '1
la esquena ab la altra má.—Entra, home, entra.
temps ja li vindrá; pero '1 qui ella vol á mi no 'm
—No, que faría massa temps, y no 'm convé— agrada.
oposava son amich.
—Tindrás los téus motius. ¿No té fortuna? ¿Eh?
—Oh, tu sempre vas depressa, fóra miracle que
—¡No que no 'n té; pero aixó encara ray! Me
vinguesses de calma.
sembla qu' es xicot d' obrirse camí; pero, fiU, con—Té rahó '1 papá—1' Angela afegía—las pocas sidera que no té pares coneguts, ¡qu' es bort!
vegadas que vé, may tením lo gust de que sía per
—Aixó, devant del món ja es un inconvenient;
horas, sino per instants,
encara que sembla que no hauría de serho, perqué
—Aixís, ajúdal tú, dolenta, qu' ell no 'n sap prou en primer Doch, ningú 's tría 1' origen, y, segonade renyarme. Miréu, sempre que vinch aquí, pensó ment, perqué ¿quánts borts han existit que poden
«ja pots taparte las orellas quan ells te veurán.»
mostrársens com models de saber ó de virtuts?... ¿Y
—Com que tením rahó—afermá lo de la casa.
la noya? ¿Hi está afectada?
—Sí, senyor, la rahó 'ns sobra— sostingué la
—D' aixó 'm queixo. Ell va venir á demanármefilia.
la, y al saber jo lo que hi havía, com pots compen—Sí, ¡com vosaltres veniu tant!—Don Lluis re- dre, vaig negarli resoltament, y, á n' ella, vaig
donarli órdres terminants de renunciar á pretensió
plicava,
—No digas—oposá don Ramón.—Ja he perdut tant desgavellada. Donchs has de saber que, á pesar
la memoria de las vegadas qu' he vingut á casa d' aixó, d' amagat méu han sostingut corresponteva, y may t' hi he trobat, sempre he hagut de fer dencia.
—No té res d' estrany.
visita á la senyora.
—¿No es estrany en una noya que apenas s' ha
—Ben fet—respongué don Lluis.—Ella y jo t' ho
mogut
de casa seva atrevirse á entrar en relacions
agrahím mólt.
ab
un
home
desconegut y, encara mes, sostenidas
—Pero té ben poca gracia que un día y un altre
contra
la
voluntat
de son pare?
día vinga, y que may t' hi trobe, y que sempre sía
—Aixó, precisament ha d' haverhi contribuhit.
la senyora sola qui haja de rébrem...
—Y que '1 marit ho sap—Don Lluis va interrom- L has tinguda á casa sempre, no li has deixat veure
pre—y que entra en sospitas, y, que engelosit com apenas mes que las quatre parets que la voltavan,
un Otello, t' envía 'Is séus padrins y t' obliga á sor- y ella, al convertirse de crissálida en papallona,
tir al campo del honor... Vaja, vaja, la rahó 't sobra; desde sa presó, ab las alas del desitg, ha anat á pono 'n parlém mes—feu esclafint una rialla forta que sarse sobre la flor primera que se li ha ofert á la
vista. Lo desitg ha posat arrels y la prohibido las
va ferse general.
ha fortificadas.
—Vosté se 'n burla—observa 1' Angela.
—Es á dir que tu ets d' opinió...
—Si, dona, si. ¿Qué tinch de fer? Tu mateixa hi
há tant temps que no has vingut, que ja quasi no 't
—Que será inútil tot lo que fassas per destorconeixía.
barho, que no 'n traurás res, sobre tot si '1 jove va
LA I L U S T R A C I O
Tom Dt
de veras y es home de fibra. Escolta: ¿no dius que
ell té condicions?
—Sí.
—¿Y qué tal de físich?
- Tal qual.
—¿Y en maneras? ¿y en carácter?
—Va presentarse molt fí, molt atent... Y que se
expresa com tota una persona. Aixó sí, he de dir la
veritat. A demés, sé que 's ha portat ab la pobre
gent que va criarlo, com puga '1 millor fill ab los
séus pares... Crech que té totas las qualitats bonas;
iperó aixó de ser bort!... No, no, vaja... Jo passaría
per la posició, que 'Is diners no 'm templan; [peró,
haventhi lo demés, may, mayl
—Donchs jo ho pensaría, y, á no haverhi altre
inconvenient...
—Donchs jo no. Ah [no, no, de cap manera! Estich decidit, y es inútil que ningü vulla convéncem,
perqué renyiré ab tothom que, d' aprop ó de lluny,
vulla protegir semblants relacions. Tu coneixías á
n' en Bayoneta: tu saps qu' era un criat que me 1' estimava; donchs vaig plantarlo á fóra per aquest
motiu.
—|Pobre Bayoneta! ¿Y no mes per aixó?
—Per aixó no mes. Ab aixó basta y sobra.
—Has sigut poch considerat, permet que t' ho
diga. No n' hi havía pera tant ab un home que t' ha
fet tants bons serveys y que s' hauría deixat matar
per tu.
—Tot lo que vullas; peró me 1' ha feta massa
grossa.
—Mes grossa es la voluntat que 't duya.
—¡No vullas defensarlo!
—Mereix que '1 defense y que 't diga: ¿ahont tens
lo cor, que llensas aixls á un home com ell, reduhintlo á la miseria? ¿A un home que s' ha alegrat
tant com tu de las tevas alegrías y que ha plorat
tas penas mes que tu mateix?
—Acabém d' una vegada. ¿Pretens tu teñir mes
cor que jo? ¿"Vols ensenyarme de ser agrahit? No te
escarrasses, no necessito Uissons tevas.
—Gracias, home. Bé ¿qué vols tornarlo á pendre
ó nó?
—Nó, y, que may mes se presente devant de ma
vista.
—Donchs jo me '1 quedaré.
—Bon profit te fassa.
—Sí, me '1 quedaré per no véurel anant perdut y
miserable; parque la gent, al saber que 1' has aban-
CATALANA
279
donat, no diga qu' ets un malagrahit; y, en fí perqué á tu, quan ja no pugas adobar lo mal, no 't remordeixi la conciencia.
—Donchs mira si '1 trobas, y quédatel.
•—¡Sí que '1 trobaré! [Ja '1 tinch, vejas!
—[Ah hipócrita! ¿Tu '1 tens, tu ho saps tot y has
vingut á ferme cantar com una cigala? í^ts un mal
amich. [May ho hauría cregut de tu!.... |No necessito
Uissons tevas, no necessito que fassas res pera mi
ni per la meva conciencia!...
—Bé home, bé, no t' enfades. Quedántmel jo
estich en paus, no s' ha perdut res.
—Aixó es lo que tu vols, rebaixarme, humiliarme.
[Quins amichs!
—No, home, no. ¿No 1' has despatxat? ¿Que 't fa
que jo '1 prenga?
—Es que no vull donarte '1 gust de ríuret de mi,
y ara jo '1 vull, lo vull desseguida. ¿Sents? Dígali
que vinga desseguida, perqu' encara que fassa dos
anys que '1 tingas tu, si jo li dich, vindrá, pero que
pose '1 peus ben plans, que si '1 atrapo ab algún altre embolich, lo sol bras que té li va á térra.
—¿Es á dir donchs que ara '1 vols? No 'm fassas
quedar malament, després no te 'n desdigas.
—¿Que no val res la meva paraula? Quan jo dich
que vinga, pot venir; ab lo beti entes que '1 vull aquí
desseguida.
—¿"Veus, cap de carabassa, com ets un ángel volent semblar un dimoni? ¿Que n' has tret de dirme
tots los penjaments que m' has dit? ¿Volias que 't
bofetejés? Donchs á mi no 'm dona la gana. ¿Ho
saps?
—Donchs [perqué 'm fas perdre '1 judicil Ni 'u sé,
perqué m' has fet pujar fins al cap d' amunt... Peró,
tant mateix, vols dir qu' hauré deixat anar alguna
expressió agraviatoria. En tal cas, m' ho dispensas,
noy, me sap greu.—
La resposta de don Lluis fou una abrassada y un
tip de riure. Don Ramón ab la cara encesa de sa
passada rabióla, va correspondre rient y abrassant.
Algií que hagués presencial la trascrita escena,
tal vegada hauría pregunlat si aquells dos homes
eran boigs. No eran boigs 1' un ni 1' altre, eran no
mes bons amichs que s' estimavan entranyablement.
—Hasta más ver don Luis,—feya '1 senyor de la
casa acompanyant al altre fins á la porta.
•—Adiós, don Ramón, hasta la vista,—li responía
'1 coronel estrenyentli la má.
—Don Lluis, pássiho bé—cridava 1' Angela surtint.—Expressions á dona Carmela.—
(Seguirá)
LLIBRES REBUTS
E s t u d i o histórico-artistico a c e r c a d e l o s llam a d o s B a ñ o s á r a b e s de Gerona, fer Enrich
C. Girbal.
Ab aquest títol 1' erudit cronista de Gerona, acaba de
publicar altre de los interessants treballs histórichs, fet ab
lo amor del antiquari y ab lo elevat criteri del expert coneixedor en semblants materias. Llegit lo opúscul, que ve
ademes ben fornit de documents aclaratoris; havem format
caval concepte ab lo propi autor, de que los esmentats
banys, si per acás construits en lloch ahont los árabes tingueren algún establiment consemblant, no son n' obstant
obra de dits conquistadors, sino de días posteriors en los
que sa dominació era ja finida, si bé quedava algún recort
de sas costuras y de son gust artístich. Amplificació la
Memoria de que parlera, de la disertació fins ara inédita
del canonge gironí ü . Francisco Xavier Dorca, qui corabat victoriosament la opinió del altre canonge de Bellpuig
D. Joseph Martí, de que aquells banys fossen un baptisteri; resta are ben demostrat que los repetits banys son
obra del sigle xi, y, per lo tant, un exemplar mes del variadíssim y llavors floreixent estil románich.
Hostalrich.—Memorias de la g u e r r a de la
I n d e p e n d e n c i a , fer Manel Urgellés, ab dibuixos de
Lluis Urgellés.
Aquesta interessant obreta, es recomenable per la fidelitat de las noticias que va relatant, fentho ab una claretat
de llenguatje y una senzillesa de exposició, molt propias
del estil de una obra histórica. Per ella pot ferse caval
concepte, deis trastorns soferts per castell y vila d' Hostalrich fins á nostres días, y los dibuixos son molt adequats
al text que ilustran; essent digne de particular esraent per
son valor histórich, lo que traslada lo característich segell
antich de la Batllía.
A c t a de la s e s i ó n pública,
celebrada por la Academia provincial de Bellas Artes de
Palma de Mallorca en 29 de Abril último.—Llegida en
aquesta sessió presidida per D. Geroni Rosselló y Ribera,
la ressenya deis treballs verificáis en lo any académich
de 1886 á 87, aixís com feta la entrega deis prerais ais
deixeples de las escolas especiáis á son cárrech; pot apreciarse ab tota perfecció lo molt que s' ha desvetllat per lo
desenrrotllo del estudi de las Bellas Arts en las vehínas
islas y especialment de la ciutat de Palma, de la qui llegí
una bellíssima descripció referent á la época árabe Don
Ricart Anckermann.
PASTA PECTORAL DEL DOCTOR ANDREU
i^oE B.^iac;EL03srjí^
Eemej ñegm pera tots los que pateixen catarros, ronqueras y constipats rebeldes, etz., íacilitant sempre la espectoració
•^•1 ^^k ^ ^
Aquest remey es tan positiu,qiie ni en un
I I I ^^
sol cas han faliat sos bons resultáis. A las
I I i § ^ % primeras tomas d' aquesta pasta, lo malalt
I %^ \i^
sent j'a un gran alivi que'I sorpren y anima.
Pera probar la virtut y valer d' aquesta pasta, basta dir
que molts facultatius de Espanya, quals noms som autorisats
per publicar, han curát la tos ab eixa pasta pectoral, després
de haver recorregut á totas las fórmulas mes conegudas, per
qual rahó la prescriuhen constantment á sos malalts, deis
quals rebem cada día mostras de verdadera gratitut
graiuui yy afecte,
aiecte.
Es també lo medícament mes cómodo
"^
—
y agradable que 's coneix; no molesta en
lo mes mínim al malalC, y son sabor balsámich es molt agradable.
TOS
A l i v i y curació
ó sofocació de t o t a
c l a s e de
¡BOCA! ^^'^ ^^^^' ¡BOCA!
•"'^^ ai los cerrillos lialsámiclis y losA papers
S MazoatsA
L'elixir higiérich del célebre metje alemán Dr. Gutler, prepara! pe'l Dr. Andreu, de
Barcelona, es lo mellor dentífrich que '.s coneix en lo món. Aquest elixir obra d' una manera
segura y admirable, y sos efectes son sempre los següents:
I: Calma y evita '1 dolor de caixal. — 2: Extingeix lo mal alé y dona frescura á la boca.
— 3: Neteja y emblanqueix 1' esmalt de la dentadura.— 4: Deté las caries y cura radicalmen't
r escorbut—5: Dona fixesa á las dents y caixals, puix vigorisa las genivas de tal manera,
que las fa insensibles ais accesos de calor y fret,
Aquestas y altras ventatjas se consegeixen sempre ab 1' us del elixir del sabi alemán doctor Gutler, essent d' absoluta necessitat á totas las familias que estimen en alguna cosa la important salut de la boca, —Se venen tots eixos medicaments en las mellors farmacias de las
principáis poblacions d' Espanya y América, així com Fransa é Italia, Inglaterra y Portugal.
PROSPECTES GRATIS
Fumant un_sol cigarrillo fins en los atachs mes forts del
asma, se sent al instí.nt un gran alivi. La espectoració 's produheix mes fácilment, la tos s' alivia, lo pit bat ab mes regularilat, y '1 malalt acaba per respirar librement.
LOS ATACHS D'
P^^ '^ "^^ se calman al instant ab los
• ^ ^ H M •
papers azoats,cremantne un dins l'haJl C • H J l Jl
bitació, de modo que '1 malalt que 's
§ \ ^W l | f l f I
troba privat de descansar, sent ben
W^ I j l y l * • • prompte un agradable benestar que
• • ^ ^ • • I # 1 's converteix en lo mes apacible somni.
Casa especial en ililinixos y liroilats
PARALLAMPS Y TIMBRES ELÉCTRICHS
per r electricista
ESPECiALlTAT EN NEGRE PERMAKEKT
M. GARRIGA, d i b u i x a n t
TAPINERÍA, 22. — B A R C E L O N A
INDUSTRIA CATALANA
TALLER DE CONSTRUCCIO É INSTALACIO D' APARATOS
ELÉCTRICHS
ENRICH
Bailen, 83
HERNÁNDEZ
Dipulaoió, 433
M
"Vy
— H I T ANTÉPHÉLIOUE —
^
^
rLA LECHE A N T E F É L I C A
pura O mezclada con agua, disipa
PECAS, LENTEJAS, TEZ ASOLEADA
SARPULLIDOS, TEZ BARROSA
L<6
ARRUGAS PRECOCES
^¿
EFLORESCENCrAS
ROJECES
— ^ a el cütiB
^^^
r«>'^
/O
«ft* todas cuantas florea %^
exhalan fragancia
^
ÍAR0MA8 DULCES^
LIGN-ALOE.
AMOR ENTRE
RAMBLA D' ESTUDIS, NÚMERO 2,-CASA LÓPEZ
-—~ BARCELONA
OPOPONAX
LAS ROSAS
LES OBRES
FRANGÍPANNI
T
MIL OTEA.S
^¿fe vende en todas partes
^
\ T ^ por los Perfumistas
^/.
* \ ^ jK y Drogueros <,0 - ^
* ^ < 5 ( 1 StreS^S
^
DE
AUSÍAS MARCH
Preu: 4 ptes.
Edioió especial: 8 ptes.
LA I L U S T R A C I O
28o
CATALANA
Tom IX
TALLERS DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS
T E L É F O N O N.° 1 5 6
T^oug^ís § G
j
L A U R I A , 144
PUBLICACIONS
DE
LA ILÜSmCIÓ CATALANA
BARCELONA
Pessetas
Pensament de nit. — Melodía
Reprodacctons -tipográficas de dibuixos de totas classes, c a r t a s geográficas, planos, música, estampería,
¡fondos d' a c c i o n s , etz., etz.
pera cant y piano. Lletra de Francesch Matheu; música de Joseph
García Robles
P i f e r r e r . — Necrología, per Joan
Sard.á
'50
I
Funerals deis reys d' Aragó
PROCEDIMENT NOU DE GRABAT QUÍMICH
[pera la reprodúcelo directa d' objectes presos del natural,
vistas, monuments, quadros, aquarelas, bronzes, medallas, tapicerías
y tota classe de catálechs artístichs é industriáis
I^anazigadsi Japón
R I G A U D Y C% Mmmi
^ ,
I=í.u.©
"Vi-vieaa.».e,
S ,
\ V(AygUCL de Mctnanga,
es la lodó mes refrescam, la que mes
vigorisa la pell y blanqueja '1 cutis perfumantlo delicadament.
(Extret
de (KCLUdUga, suavissimyaristocraUch
pera '1 mocador.
lo cap, abrillanta '1 cabell y evita la oayguda
toniflcantlo.
El mejor üentriflco
mas agradaljle y, soíire
todo,m^s Higiénico:
Agaad.Flillippe
Odontaiina
PASTA DENTARIA, VERDADERO
C A R M Í N D E LA BOCA
HERMELlN,24,r.d'£nghien
^oció vegetal de (Eananga, neteja
TALLERS D'EBANISTERÍA
^
V DECORAT
D' H A B I T A C I O N S
conserva al cutis pa nacarada transparencin.
tgolvQspellde
(Eananga, blanqueJE
ab un elegant to mate, preservantlo de l'assoleig.
lian la
Mobles d' art de totas épocas y esíils, y
mobles económichs de fantasía y capritxo.
1 Depósits en BARCELONA : C O N D E P U E R T O Y C*'
En MADRID : R O M E R O Y V I C E N T E .
REVISTA DE CIENCIAS HISTÓRICAS
PUBLICADA POR S A L V A D O R S A N F E R E Y M I Q U E L
Coiiiciones le esta pnílicacióii
RICAS se publica por cuadernos mensuales de 1 0 0 páginas en cuarto,
ilustradas con profusión de grabados
inteixalados en el texto y sueltos si
los trabajos lo requieren.
El precio de suscripción al año, en
toda Espaiía, es de 2 0 p e s e t a s , y
VI D E T A U L A
Cnllita Darticnlar de r Msenda" I M M O "
al) Medalla de Plata, en la Exposició Aragonesa de 1880
Preu: 50 céntims
ampolla
Plassa del Duch de Medinaceli, 6
BARCELONA
VERDADEROS GRANOS
DE SALUD DEL Dr FRÁNCK
Aperitivos, Estomacales, PurgautBS
Depurativos
• i Conlr.i la F a l t a di^ A p e t i t o
k ^ el E s t r e ñ i m i e n t o , l a J a c q u e c a
' 5f loH VahidíJB. C o n g e s t i o n e s , etc.
^ Dosis ordinaria ; 1 a 3 granas
^
Noticín en cada cnja
M I-'.xigir los Verdaderos en GAJÁS
'^ AZULES con rótulo de 4 c o l o r e s y
* el 5e//o azu! de la Unión do loa
FABRICANTES.
*•**•*
para el extranjero y Ultramar 2 5
p e s e t a s . Tomos publicados 1 5
pesetas uno.
MonUaer 133 y 135, entre '1 de Mallorca y Provenss
BARCELONA
Paris, faraacia Leriy J prlicipales {"•
l'50
Excursions y viatges de Mossen Jacinto Verdaguer, mestre en
Gay Saber, profusament ilustrats
per Pahissa, Pinos y vSivillá, comprenent los viatges al Alt Pallars,
á la Costa d' África, al Nort d'Europa y á la Mare de Deu del Mont.
3
L a Copa.— Brindis y cansons de
Francesch Matlieu (tercera edició).
i'S^
E s t u d i s de B. Galofre.— Dos magnífichs fac-símils en fototipia de
Thomás y C.*, sobre ricas cartulinas. Cada fac-símil
l'50
Boria, 22 y Princesa, 7
— BARCELONA
per tots lo.s puiits en barriis
—y botelias de
Venta
tots tamanys.
A mes de las classes que la casa aiuincía, segoii?
nota de preus, se ' n farán d' altras, quals preus estarán en relació a b la calitat que conN'iiiga al comprador.
T e corresponsals en totí los puiits productors, y
especialmeiit p e r Rom, Cognac, Absenta, vins Champagne y Burdeos.
Se suscribe en España y extranjero, en las principales librerías.
ülleras j lentes pera -'is presMtes y mopes
BARCELONA
y
Redacción y Afliniíiistracióii
220, CORTES, 220
p i s . — Noveleta de costinns, (original de Joaquim Riera y Bertrán. .
L a b o n a gent.—Noveleta de costums, per Bbnaventura Bassegoda.
B e n e t R o u r e . — Novela de Llnis
B. Nadal
i"5o
M a l a herba.—Drama en quatre
actes, per Francesch Ubach y Vinyeta, mestre en Gay .Saber. . .
2
L a g e n t d e 1' a n y vuyt.—Drama en tres actes y en vers, per mossen Jaume CoUelI, mestre en Gay
Saber
2
G e n t d e m a r . —Drama en tres actes, per Joaquim Riera y Bertrán. .
2
'50
i'50
FABRICA DE LICORS DE JOAN PARERA
lola flassf d' aparatos d' óplifa j fisifa
E,.
Ü O S E I J X J Ó
ACABAN DE SORTIR
Primer llibret de faulas de
Felip Jacinto Sala
'50
D e t o t s COlors.—Noveletas y quadros, per Narcís OUer
3
L l i b r e d e SOnetS, per Joaquim
Riera y Bertrán
EN
i'jo
SUSCRIPCIÓ
Poesies de Manuel Milá y
F o n t a n a l s , ricament ihistrades.
5
RAMBLA D' ESTUDIS, NÚMERO 2.-CASA LÓPEZ
A P U N T DE SORTIR
COMPí* L l E B I G
VER DI» EXTRACTO
PRE,M1AT
M e m o r i a s d' u n n i h i l i s t a , escritas per Isaac Paulowsky, y traduhidas al cátala per Narcís 011er.
Los comediants del segon
' ¡Sabo de (Eanangaf lo mes gratyuntós,
La REVISTA DE CIENCIAS HISTÓ-
I
T r e s e n g l a n t i n e s , — ¡Visca Avagó!—¡Depressa!—Ferran V.—Poesíes de Ramón Picó y Campamar,
niestre en Gay Saber, ab un prólech de J. Sarda, retrato per Ross
y lamines de Baixeras, Pahissa y
Pellicer
2
empleada con la
f a r i s
á P o b l e t , transcrit per Manuel
BofaruU y ."Sartorio
¡S^^mmááeCkRHE LIEBIG
liO ]^OSSIl]YOIi
PER
FRANCESCH MATHBÜ
10 ¡Kedallas de Oro y Diplomas de Honor.
Caldo concentrado de cvne de vaca útilísimo
y nutritivo para las familias y enfemios.
Exigir la firma del Inventor Barón LIEBIG
de tinta azul en la etiqueta.
Se vende en las principales Droguerías, Farmacias
teRAL4^7^ANTVf|jii|||
y Casas de Comestibles.
Llegendeta en vers, ilustrada ab 25
láminas fototípicas. Formará un volumet ricament enquadernat. . . 10
Fes suscriptors á L.-v Ii.usTR.vció CATAL.VN'A, obtindrán una rebaxa de la meytat
de preu, prenentla en aquesta Administració.
P A R Í S , 30. ruc dr.i Pctitoí-Ecuries
El Extracto de carne L i e b i g ha obtenido otro Diploma de honor
en la Exposicionlnternational Farmacéutica de Viena (Austria) en 1883
t J T FÁBRICA DE HARINA JABONOSA
pera la bugada de robas, fregar piats, taiüas, pisos,
litils d e cristall, etz., etz.
FUERA DE CONCURSO DESDE 1885
YVARS, BISQUERT y C.^
Dirijirse en Barcelona á los Sres. A, Azéma y Jeanbernat- 12, P.aseo de Gracia.
317, Ángii, 317.—Barcelona
Se ven en las principáis tandas y droguerías
LA PATE EPILATOIRE^DUSSER
PnvilegmdaonlSSijideslruyeliasL'la.s
el vcUodeU>)Siroüe
las dauuis(UdrDa,Bí«ot^jtc).5iiuln''iii^li''ro
Dará
el r^^
7^^
^"r
'^
^•••
• • 1 Vi
eficacia y la escelenle cahdad doosta raices
preparación.
- LE PILIVORE
destruyo el vello loquillo de los brazos,
volvléiul
os co i s u emn^P,fl?ln7^^^^
nieuical,
garantizan
la
en las Exposiciones, los títulos ikl abastecedor <le vari ,s lainilins r.-iuaiites v n<. mi ?,S^A t .J ,,VÓ^^^? , .'iS= ?nn
,.^.,-^o"?,d'?,°.ol?iasdelicatlo. SO anos deéxito.dealtST^ní?í?n^
„
. . .
.
'^"•'*'"'<í=P°s>tano, y en UB Perfumerias LAFONT, etc.
RíSiniais I.ts drits dr rejiroducció artística y literuri-.
[mp. d e F . Giró, Granvía. a i a bia (prop 1? ^'niversitat 1
I
' envían números de mostra /ora de Barcelona