Es publica el catàleg més detallat de galàxies de l`espai profund per

València, 26.11.13
Es publica el catàleg més detallat de galàxies de
l’espai profund per traçar l’evolució de l’univers
durant els últims 10.000 milions d’anys
* La Universitat de València participa en el projecte ALHAMBRA, liderat per
investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia.
* El catàleg, desenvolupat a l’Observatori de Calar Alto i on participen investigadors de
l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, entre altres institucions, ha
identificat, classificat i calculat la distància de més de 500.000 galàxies repartides en vuit
regions del cel.
El projecte ALHAMBRA, liderat per investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia i en
el qual ha participat la Universitat de València, ha identificat i classificat més de mig milió de
galàxies, després de set anys de precises observacions de l’univers des de l’Observatori de
Calar Alto (CAHA, Almeria) i gràcies a una tècnica que descompon l’energia dels estels en els
seus colors mitjançant filtres astronòmics. A més, aquesta investigació també ha permès
calcular les distàncies a les quals es troben aquestes galàxies de nosaltres amb una precisió
sense precedents. ALHAMBRA, el nom del qual respon a les sigles en anglès Advanced Large,
Homogeneous Area Medium Band Redshift Astronomical survey, disposa d’un sistema de vint
filtres que cobreixen totes les longituds d’ona de l’òptic i de tres filtres en l’infraroig, la qual
cosa permet determinar amb gran precisió l’energia emesa per les galàxies i la distància de mig
milió de galàxies amb una profunditat sense precedents per a la grandària de la mostra.
El cartografiat ALHAMBRA representa un projecte científic ambiciós el qual ha mobilitzat
científics de setze instituts d’investigació. Ha estat encapçalat per Mariano Moles (CEFCA) i
gestat a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), on es va dissenyar a mesura per a
traçar l’evolució de l’univers durant els últims deu mil milions d’anys. "ALHAMBRA
representa un pas decisiu per a abordar problemes apressants de cosmologia i astrofísica a
través de cartografiats fotomètrics, que permeten aconseguir la precisió requerida per a la
distància dels objectes detectats”, indica Moles. Així, “el caràcter no esbiaixat d’aquests
cartografiats permet obtenir dades rellevants per a totes les escales còsmiques i, en aquest
sentit, el projecte ALHAMBRA es constitueix en precursor dels nous cartografiats de llarg
abast que s’estan proposant", afegeix l’investigador.
El catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de
València Vicent Martínez ha estat un dels integrants de l’ALHAMBRA i explica que és un
projecte cartogràfic d’una regió de l’univers en el qual l’abast de distàncies còsmiques assolit
1
és “impressionant i, per tant, permet fer una tomografia de l’evolució còsmica ja que, en
astronomia, mirar lluny és mirar el passat. Podem conéixer com eren les galàxies en etapes
primerenques de la història de l’univers”. “L’equip d’investigació ha sabut coordinar-se fent ús
del telescopi de 3,5 metres de Calar Alto per obtenir uns resultats espectaculars. Una part de les
dades s’ha posat ja a disposició de la comunitat. La seua anàlisi encara aportarà més resultats
sorprenents en els propers mesos”, afegeix l’investigador de la Universitat de València.
En l’actualitat, els astrònoms disposen de sondejos de gran àrea i poca profunditat o de mostres
molt profundes del cel, però que solament contemplen una única i reduïda regió, la qual cosa no
té en compte el que es coneix com a variància còsmica, derivada del fet que l’univers presenta
regions més i menys denses de galàxies.
"En aquest sentit, el projecte ALHAMBRA ha permès confirmar que el mostreig COSMOS, un
dels més emprats en estudis cosmològics, no resulta representatiu de com es distribueixen les
galàxies en l’univers perquè la seua àrea es limita a una zona amb sobredensitat de galàxies pel
que fa a la mitjana; la proximitat produeix que les galàxies evolucionen més ràpid, de manera
que els estudis evolutius generats amb COSMOS tenen un caràcter local", apunta Alberto
Molino (IAA-CSIC).
UN CARTOGRAFIAT APLICABLE A TOTES LES ESCALES
La visió de l’univers que aporta ALHAMBRA permetrà, d’una banda, estudiar com ha canviat
el contingut estel·lar de les galàxies al llarg del temps, és a dir, saber com, quan i quant han
envellit. A més, establir una relació inequívoca entre la morfologia, el contingut en estels i
l’edat de les galàxies ens permetrà comprendre finalment quins són els processos físics que
governen l’univers a aqueixes escales.
D’altra banda, ALHAMBRA farà possible abordar com es distribueixen les galàxies en
l’univers. "En els últims tretze mil milions d’anys, la gravetat ha estat la responsable de la
formació d’estructures, tals com les galàxies o els estels", assenyala Alberto Molino,
investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) qui forma part de l’equip.
"Estudiar com es disposen les galàxies ens permet conèixer com eren les propietats físiques que
dominaven l’univers en èpoques anteriors. Seria com saber el lloc i les condicions on es van
plantar les llavors en un bosc a partir dels arbres que veiem dia d’avui", il·lustra l’investigador.
Les observacions d’ALHAMBRA, en la seua mirada cap a la immensitat de l’univers, han
travessat enormes regions de la nostra pròpia galàxia. Elaborar un cens d’estels de l’halo
galàctic, descobrir estels variables, conèixer la freqüència amb la qual els estels s’aparellen o
identificar estrelles candidates a albergar altres planetes permetrà explorar també la història
còsmica de la Via Làctia.
500.000 GALÀXIES A L’ABAST DE TOTHOM
La imminent publicació de les dades suposarà el lliure accés del potencial d’ALHAMBRA no
solament a la comunitat científica internacional, sinó també a universitats, museus científics,
2
associacions astronòmiques o col·legis de tot arreu. El valor científic del llegat del seu llegat el
convertirà en un projecte espanyol de referència internacional en l’estudi de les propietats de
les galàxies, el qual, a més, servirà de propulsor per a les futures generacions de cartografiats
com JPAS, que estendran el treball d’ALHAMBRA d’unes poques regions del cel a tot
l’univers observable.
ALHAMBRA és un projecte liderat per l’investigador Mariano Moles, del Centre d’Estudis de
Física del Cosmos d’Aragó, en el qual participen més de setanta científics de setze institucions
de diferents països. S’ha desenvolupat íntegrament des de l’Observatori de Calar Alto, al llarg
de tres-centes cinquanta nits del telescopi de 3,5 metres entre els anys 2005 i 2012 (temps
garantit espanyol). Calar Alto ha demostrat ser una instal·lació de característiques privilegiades
per dur a terme estudis de primera línia com aquests.
PEU FOTO: La imatge mostra un xicotet fragment del cel com es pot veure en el cartografiat més complet del cel
disponible en l’actualitat (Sloan Digital Sky Survey, a la dreta) i el mateix fragment observat per ALHAMBRA (a
l’esquerra). Es pot comprovar com ALHAMBRA observa amb detall els braços espirals i l’estructura de la galàxia
central, un objecte sense detall per a Sloan. S’observa també l’abundància d’objectes menuts de fons, totalment
invisibles per a Sloan.
Més informació:
www.alhambrasurvey.com
Se publica el catálogo más detallado de galaxias del
espacio profundo para trazar la evolución del
universo durante los últimos 10.000 millones de años
* La Universitat de València participa en el proyecto ALHAMBRA, liderado por
investigadores del Instituto de Astrofísica de Andalucía.
* El catálogo, desarrollado al Observatorio de Calar Alto y en el que participan
investigadores del Observatori Astronòmic de la Universitat de València, entre otras
instituciones, ha identificado, clasificado y calculado la distancia de más de 500.000
galaxias repartidas en ocho regiones del cielo.
El proyecto ALHAMBRA, liderado por investigadores del Instituto de Astrofísica de
Andalucía y en el cual ha participado la Universitat de València, ha identificado y clasificado
más de medio millón de galaxias, después de siete años de precisas observaciones del universo
3
desde el Observatorio de Calar Alto (CAHA, Almería) y gracias a una técnica que descompone
la energía de las estrellas en sus colores mediante filtros astronómicos. Además, esta
investigación también ha permitido calcular las distancias a las que se encuentran estas galaxias
de nosotros con una precisión sin precedentes. ALHAMBRA, cuyo nombre responde a las
siglas en inglés Advanced Large, Homogeneous Area Medium Band Redshift Astronomical
survey, dispone de un sistema de veinte filtros que cubren todas las longitudes de onda del
óptico y de tres filtros en el infrarrojo, lo cual permite determinar con gran precisión la energía
emitida por las galaxias y la distancia de medio millón de galaxias con una profundidad sin
precedentes para el tamaño de la muestra.
El cartografiado ALHAMBRA representa un proyecto científico ambicioso que ha movilizado
científicos de dieciséis institutos de investigación. Ha sido encabezado por Mariano Moles
(CEFCA) y gestado en el Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC), donde se diseñó a
medida para trazar la evolución del universo durante los últimos diez mil millones de años.
"ALHAMBRA representa un paso decisivo para abordar problemas acuciantes de cosmología y
astrofísica a través de cartografiados fotométricos, que permiten conseguir la precisión
requerida para la distancia de los objetos detectados”, indica Moles. Así, “el carácter no
sesgado de estos cartografiados permite obtener datos relevantes para todas las escaleras
cósmicas y, en este sentido, el proyecto ALHAMBRA se constituye en precursor de los nuevos
cartografiados de largo alcance que se están proponiendo", añade el investigador.
El catedrático de Astronomía y Astrofísica del Observatori Astronòmic de la Universitat de
València Vicent Martínez ha sido uno de los integrantes del ALHAMBRA y explica que es un
proyecto cartográfico de una región del universo en el cual el alcance de distancias cósmicas
logrado es “impresionante y, por lo tanto, permite hacer una tomografía de la evolución
cósmica puesto que, en astronomía, mirar lejos es mirar el pasado. Podemos conocer cómo eran
las galaxias en etapas muy tempranas de la historia del universo”. “El equipo de investigación
ha sabido coordinarse haciendo uso del telescopio de 3,5 metros de Calar Alto para obtener
unos resultados espectaculares. Una parte de los datos se ha puesto ya a disposición de la
comunidad. Su análisis todavía aportará más resultados sorpresivos en los próximos meses”,
añade el investigador de la Universitat de València.
En la actualidad, los astrónomos disponen de sondeos de gran área y poca profundidad o de
muestras muy profundas del cielo, pero que solamente contemplan una única y reducida región,
lo cual no tiene en cuenta lo que se conoce como varianza cósmica, derivada del hecho que el
universo presenta regiones más y menos densas de galaxias.
"En este sentido, el proyecto ALHAMBRA ha permitido confirmar que el muestreo COSMOS,
uno de los más empleados en estudios cosmológicos, no resulta representativo de cómo se
distribuyen las galaxias en el universo porque su área se limita en una zona con sobredensitat
de galaxias con respecto a la media; la proximidad produce que las galaxias evolucionan más
rápido, de forma que los estudios evolutivos generados con COSMOS tienen un carácter local",
apunta Alberto Molino (IAA-CSIC).
4
UN CARTOGRAFIADO APLICABLE A TODAS LAS ESCALAS
La visión del universo que aporta ALHAMBRA permitirá, por un lado, estudiar cómo ha
cambiado el contenido estelar de las galaxias a lo largo del tiempo, es decir, saber cómo,
cuándo y cuánto han envejecido. Además, establecer una relación inequívoca entre la
morfología, el contenido en estrellas y la edad de las galaxias nos permitirá comprender
finalmente cuáles son los procesos físicos que gobiernan el universo a esas escaleras.
Por otro lado, ALHAMBRA hará posible abordar cómo se distribuyen las galaxias en el
universo. "En los últimos trece mil millones de años, la gravedad ha sido la responsable de la
formación de estructuras, tales como las galaxias o las estrellas", señala Alberto Molino,
investigador del Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) quien forma parte del
equipo. "Estudiar cómo se disponen las galaxias nos permite conocer cómo eran las
propiedades físicas que dominaban el universo en épocas anteriores. Sería como saber el lugar
y las condiciones donde se plantaron las entonces en un bosque a partir de los árboles que
vemos día de hoy", ilustra el investigador.
Las observaciones de ALHAMBRA, en su mirada hacia la inmensidad del universo, han
atravesado enormes regiones de nuestra propia galaxia. Elaborar un censo de estrellas del halo
galáctico, descubrir estrellas variables, conocer la frecuencia con la cual las estrellas se
emparejan o identificar estrellas candidatas a albergar otros planetas permitirá explorar también
la historia cósmica de la Vía Láctea.
500.000 GALAXIAS Al ALCANCE DE TODOS
La inminente publicación de los datos supondrá el libre acceso del potencial de ALHAMBRA
no solamente a la comunidad científica internacional, sino también en universidades, museos
científicos, asociaciones astronómicas o colegios de cualquier lugar. El valor científico de su
legado lo convertirá en un proyecto español de referencia internacional en el estudio de las
propiedades de las galaxias, el cual, además, servirá de propulsor para las futuras generaciones
de cartografiados como JPAS, que extenderán el trabajo de ALHAMBRA de unas pocas
regiones del cielo a todo el universo observable.
ALHAMBRA es un proyecto liderado por el investigador Mariano Moles, del Centro de
Estudios de Física del Cosmos de Aragón, en el que participan más de setenta científicos de
dieciséis instituciones de diferentes países. Se ha desarrollado íntegramente desde el
Observatorio de Calar Alto, a lo largo de trescientas cincuenta noches del telescopio de 3,5
metros entre los años 2005 y 2012 (tiempo garantizado español). Calar Alto ha demostrado ser
una instalación de características privilegiadas para llevar a cabo estudios de primera línea
como estos.
PIE DE FOTO: La imagen muestra un pequeño fragmento del cielo tal y como se ve en el cartografiado más
completo del cielo disponible en la actualidad (Sloan Digital Sky Survey, a la derecha) y el mismo fragmento
observado por ALHAMBRA (a la izquierda). Se puede comprobar como ALHAMBRA observa en detalle los
brazos espirales y la estructura de la galaxia central, que para Sloan es un objeto sin detalle. Se observa también la
abundancia de pequeños objetos de fondo, totalmente invisibles para Sloan.
5
Más información:
www.alhambrasurvey.com
6