DSCCV 7 (Comissió de Control de l`Actuació de

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 7
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2013
COMISSIÓ DE CONTROL DE L’ACTUACIÓ
DE RTVV I LES SEUES SOCIETATS
realitzada el dia 15 de novembre de 2013
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Ricardo Martínez Rodríguez
SUMARI
(Comença la reunió a les 11 hores i 2 minuts)
Compareixença del candidat proposat a director general de RTVV, SA, senyor Ernesto Rafael Moreno
Murcia, perquè la comissió puga informar-se de la idoneïtat de la persona per a l’esmentat càrrec ...........
Intervencions dels diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís) i senyor Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista), i de la diputada senyora M.ª
Sagrario Sánchez Cortés (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 12 hores i 47 minuts)
pàgina 2
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió Valenciana realitzada el dia 15 de novembre de 2013. Comença la reunió a les 11 hores i 2 minuts. Presideix el
diputat senyor Ricardo Martínez Rodríguez. Reunió
número 7.
El senyor president:
Sí..., (veus) los señores de los medios de comunicación,
si son tan amables... ¿Los profesionales de los medios de
comunicación nos dejan (veus) comenzar la comisión?
(Veus i sorolls)
Bien, señorías, buenos días.
Señoras y señores invitados, muchísimas gracias por su
asistencia a esta comisión.
Y vamos a comenzar el orden habitual de la comisión, y
le ruego el señor secretario de la misma, si es tan amable,
compruebe el quórum de sus señorías.
Gracias.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Muchas gracias, señor secretario.
Bien, procedemos entonces a aprobar el acta de la sesión anterior, que, si no se entiende ninguna objeción, se
estima aprobada.
Compareixença del candidat proposat a director general
de RTVV, SA, senyor Ernesto Rafael Moreno Murcia,
perquè la comissió puga informar-se de la idoneïtat
de la persona per a l’esmentat càrrec
El senyor president:
Y ya sin dilación, vamos a pasar a la comparecencia
de..., de don Ernesto Moreno, en su condición de candidato
a director general de la radiotelevisión pública valenciana,
y, por tanto, tiene uso de la palabra el señor Moreno por
tiempo ilimitado.
Y es su tiempo, señor director..., perdón, señor Moreno.
Adelante.
El senyor Moreno Murcia:
Muchas gracias, señor presidente.
Buenos días, señorías.
Comparezco ante ustedes para cumplir con el trámite de
idoneidad del cargo de director general de Radiotelevisión
Valenciana, y lo hago de conformidad con el artículo 13 de
la Ley 3/2012, de 20 de julio, de La Generalitat, del estatuto de Radiotelevisión Valenciana.
Quisiera empezar mi primera comparecencia ante esta
cámara agradeciendo al Consell de La Generalitat la confianza depositada en mí al proponerme para desarrollar mi
trabajo al frente de la sociedad Radiotelevisión Valenciana,
Sociedad Anónima Unipersonal, todo ello siempre y cuando sus señorías así lo aprueben en el Pleno de Les Corts.
Señorías, si cuento con la confianza de esta cámara, tendré
la responsabilidad de conducir una empresa como Radiotelevisión Valenciana en unos momentos especialmente complicados. Abordaré los trámites legales de la difícil decisión de liquidar la sociedad Radiotelevisión Valenciana, Sociedad
Anónima Unipersonal, siempre y cuando las Corts den su
Pàgina 2
aprobación a la proposición de ley planteada en esta institución, que será debatida próximamente.
En primer lugar, señorías, quiero poner de manifiesto
mi más absoluta predisposición para trabajar en aras de que
el proceso se lleve a cabo a partir de ahora con la mayor
colaboración con todas las partes implicadas para que podamos garantizar no solo los derechos de los trabajadores,
por supuesto, sino, además, hacerlo desde el respeto y el
agradecimiento por el trabajo que siguen realizando en esta
compleja situación. A su vez, me pondo a disposición de
los señores diputados, siempre que el calendario parlamentario así lo considere oportuno.
Por mi formación y experiencia como gestor de empresas en diferentes sectores de actividad, principalmente en el ámbito privado, estoy convencido de que puedo
llevar a cabo esta tarea de la manera más eficaz y siempre teniendo como prioridad, repito, el..., y (ininte l·ligible) ... , mi preocupación por la situación de los trabajadores. Hago especial hincapié en este punto, porque
sus señorías son absolutamente conscientes de que esta
intervención poco tiene que ver con lo que han podido
realizar anteriores directores generales de Radiotelevisión Valenciana. No soy un director al uso.
Como detallaré más adelante, me incorporo en un momento específico de la trayectoria de Radiotelevisión Valenciana, después de haberse producido una reforma de la
antigua ley de creación de Radiotelevisión Valenciana,
aprobada, la nueva, 3/2012, tras la ejecución de un ERE,
después de una sentencia del Tribunal Superior de Justicia
de la Comunidad Valenciana anulando dicho ERE, en el
momento que el Consell, a través de la aprobación del Decreto ley 5/2013, adopta medidas urgentes para garantizar
la prestación del servicio público de radiotelevisión.
El Consell, constituido en junta general de accionistas
de la mercantil Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal, procede a la renovación de los miembros del consejo de administración que había vacantes, y de
entre ellos designar provisionalmente al director general.
Señorías, como ustedes saben, Radiotelevisión Valenciana comenzó la negociación de un ERE en julio de 2012.
Esta medida, dolorosa, ya que, debido a la situación económica se estaba atravesando, era absolutamente imprescindible para continuar con un proyecto de radiotelevisión pública valenciana y transformarlo en un proyecto
dimensionado que siguiera siendo eficaz en la prestación
del servicio que tiene encomendado, pero haciéndolo desde
un modelo sostenible económicamente.
El impacto laboral de esta decisión se puede medir de
igual a igual con la voluntad e intención del Consell, que
ha sido en todo momento mantener el servicio público de
Radiotelevisión Valenciana, una televisión autonómica que
cumpliera con las necesidades que marca su ley de creación, aprobada en estas Corts, pero que era inviable hacerlo
con la estructura, con la plantilla y con el presupuesto de
gastos tenía hasta ese momento.
La negociación del ERE no fue una actuación aislada,
sino que se encuadraba dentro de una serie de decisiones
todas ellas encaminadas a transformar Radiotelevisión Valenciana en una empresa que pudiera prestar parte del servicio público, como ya he citado, y lo hiciera de una manera sostenible. En esa línea, se procedió a la declaración de
resolución-liquidación del ente público Radiotelevisión Valenciana, asumiendo La Generalitat su deuda, y se crea la
nueva empresa Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal. La Ley 3/2012 establece el marco legal
bajo el que esta nueva empresa, saneada y redimensionada,
así como con una voluntad intacta de continuar cumpliendo
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
con los objetivos marcados en la antigua ley de creación de
Radiotelevisión Valenciana... Después de un difícil proceso, el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana declaró nulo en sentencia, el pasado día 4 de noviembre, el expediente de regulación de empleo del ente
público..., de la sociedad, perdón, Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal, declarando el derecho de los trabajadores a su readmisión.
Ante esta coyuntura, y ante la imposibilidad desde el
punto de vista económico de readmitir a todos los trabajadores afectados, el Consell adoptó la difícil solución, y así
se anuncia, de cerrar definitivamente esta sociedad. Dicha
decisión, como ya he mencionado, queda a expensas de la
aprobación de una proposición de ley en esta cámara que
establezca el camino a seguir en los próximos meses.
Por su importancia y publicidad, me consta, señorías,
que todos son conocedores, son perfectos conocedores de
los términos del comunicado que el Consell realizó el pasado día 5 de noviembre en este sentido. A partir, por lo tanto, de este momento, se producen determinadas circunstancias sobre las que el Consell, como único accionista de la
sociedad, y garante, por lo tanto, de la misma, ha tenido
que ir tomando en las decisiones necesarias para su correcta administración.
El pasado 6 de noviembre, la directora general de Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal,
y presidenta de su consejo de administración, junto con su
equipo directivo y los miembros del consell de administración designados por el Partido Popular, presentaron en bloque su renuncia, dejando este organismo sin órgano de control-administración, una situación que obligó al Consell a
tomar la primera decisión, con sentido de responsabilidad,
para aprobar un decreto ley, el Decreto ley 5/2013, de fecha
7 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes
para garantizar la prestación del servicio público de Radiotelevisión Valenciana.
Como se explica en el preámbulo de dicho decreto ley,
la gestión del servicio público de radio y televisión por parte de La Generalitat se realizará a través de la Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal. Esta
prestación del servicio público debe cumplir la función, objetivos generales y líneas estratégicas recogidas en la Ley
3/2012, debiendo La Generalitat garantizar y velar por su
correcto funcionamiento.
Quiero hacer especial énfasis en este argumento, porque
las medidas adoptadas van encaminadas a garantizar el
cumplimiento de este mandato legal, habida cuenta de que
la situación de vacío absoluto de poder en la que se encontraba la citada sociedad mercantil. Así, citando de nuevo, y
textualmente, el preámbulo del Decreto ley 5/2013, de medidas urgentes para garantizar la prestación del servicio público de radio y televisión de titularidad de La Generalitat,
y tras la renuncia de determinados miembros del consejo de
administración y su directora general, y ante la posibilidad
de proceder de forma inmediata a la renovación de sus cargos, se requiere la adopción de medidas urgentes que aseguren la administración de la mercantil pública.
A nadie se le escapa, señorías, que, como se explica en
el citado decreto ley, estas circunstancias impiden que se
puedan ejercer funciones de tanta trascendencia como la
autorización de pagos y gastos, la jefatura superior de personal, el ejercicio de atribuciones correspondientes al órgano de contratación y, en general, todas aquellas que, de
acuerdo con la normativa aplicable, corresponden a los órganos de gobierno y administración. Ante esta grave situación se requiere una respuesta inmediata que no es posible
llevar a cabo en el marco legal que existía, hecho que hace
Pàgina 3
necesario la adopción de medidas urgentes con la mayor
celeridad que aseguren la correcta administración de la sociedad mercantil.
Procede este decreto a modificar el artículo 10 de la Ley
3/2012, en el apartado 5 del artículo 13 de la misma ley, y
se adiciona el apartado 5, en el que el artículo 15 queda redactado como sigue: «En aquellos supuestos en los que,
como consecuencia del cese, destitución o renuncia de sus
miembros el consejo de administración no pueda alcanzar
el quórum necesario para adoptar acuerdos, se habilita a la
junta general para que nombre provisionalmente todos los
cargos vacantes, incluido, en su caso, el del director o directora general, hasta la constitución de un nuevo consejo
de administración elegido por Les Corts de acuerdo con el
procedimiento ordinario previsto en el artículo 13 de esta
ley.» Aprobado el Decreto ley 5/2013, el Consell, constituido en junta general de accionistas de la mercantil Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima Unipersonal, nombra a los miembros del consejo de administración vacantes
y, entre ellos, propone mi designación provisional como director general.
He considerado oportuno esta descripción pormenorizada
para contextualizar el momento en el que comparezco, un momento específico y que se produce con mi nombramiento provisional como responsable pare habilitar el vacío que ha quedado y para garantizar el cumplimiento de los objetivos
generales, el respeto de los principios de programación así
como la administración y dirección de la sociedad.
Para el restablecimiento del normal funcionamiento, se
necesitaba de inmediato la figura de un administrador que
garantizara que se tomen las decisiones esenciales para el
correcto funcionamiento de la mercantil, entre otras decisiones tan básicas como autorizaciones de pagos, gastos,
que afectan no solo a los trabajadores, sino también a los
proveedores. Por ello, repito, con el decreto ley se procedió
a modificar con carácter de urgencia algunos artículos de la
Ley 3/2012, de 20 de julio, de la Generalitat valenciana, de
estatuto de Radiotelevisión Valenciana, para continuar de
una forma ordenada con el funcionamiento de la sociedad.
Desde mi nombramiento provisional por parte del Consell, me he puesto a trabajar con dos principales premisas:
mantener el normal funcionamiento de la mercantil y garantizar la prestación del servicio. Corresponde, pues, tomar conciencia de la situación de la empresa, para lo que
me reúno y solicito información sobre las cuestiones en las
que haya que actuar con mayor celeridad. Nada diferente,
señorías, a lo que hubiera hecho cualquier responsable que
hubiera sido requerido para asumir de forma provisional la
administración de una empresa en una situación parecida
de naturaleza jurídica y administrativa.
Una vez más corresponde, para ser justo, contextualizar
cuáles son las decisiones sobre las que ha sido prioritario
actuar. Como he citado anteriormente, la sentencia del TSJ
que anula el ERE y la decisión del Consell de no recurrirla
e iniciar el procedimiento de extinción de Radiotelevisión
Valenciana, obliga a la sociedad al reingreso de los trabajadores afectados por el mismo, una sentencia que en breve
adquirirá firmeza. Es por ello por lo que las reuniones con
el comité de empresa se han producido de inmediato y con
el objetivo de articular el mejor procedimiento para el cumplimiento de dicha sentencia.
Señorías, ustedes, los diputados que conforman Les Corts,
tienen que marcar el devenir de Radiotelevisión Valenciana en
los próximos días. Como a ninguno de los presentes se les
puede escapar, el Grupo Popular ha presentado una proposición de ley para debatir en Les Corts mediante la cual, si fuera
aprobada, se autorizaría al consejo la extinción, disolución y
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
liquidación de Radiotelevisión Valenciana, Sociedad Anónima
Unipersonal. Por tanto, esta sería la función principal que
tendría el consejo cuya presidencia..., para cuya dirección y
presidencia he sido propuesto, la extinción de Radiotelevisión
Valenciana, pero siempre siguiendo los trámites formales que
se solventarán en los próximos plenos de esta institución. Si
esto ocurriera, vuelvo a repetir, siempre que esta proposición
de ley fuera aprobada por Les Corts, mi prioridad sería desarrollar la labor que se me ha encomendado de manera más eficaz, para que los trabajadores, dentro de la situación de drama
que significa perder un puesto de trabajo, lo hagan dentro de
un proceso ordenado que garantice y respete al máximo sus
derechos fundamentales. Como no puede ser de otra manera,
vamos a velar porque el proceso se haga de una manera rigurosa, atendiendo a la legalidad.
Entendemos, los que estamos involucrados en este proceso, aunque sea de manera provisional, que esta es una
medida dura, la más difícil con la que nos hemos encontrado, por lo menos en mi vida laboral hasta ahora. Pero hay
que afrontarla con seriedad y profesionalidad.
Por ello, en el marco que establezcan estas Corts, en los
próximos días cumpliremos con la legalidad mediante el
diálogo con todas las partes implicadas e intentando evitar
el mayor perjuicio social y emocional para todos. Espero y
deseo que aunemos esfuerzos en esta misma dirección.
Muchas gracias, señorías.
El senyor president:
Muchas gracias a usted por su capacidad de dar traslado
a la comisión de hechos que han ocurrido en las pasadas semanas y que, sin duda a nadie se le escapa, han sido difíciles y complejos.
Muy bien. Es ahora el turno de los grupos parlamentarios. Y, como es de menor a mayor, tiene uso de la palabra
el señor Blanco como portavoz de Esquerra Unida.
Adelante, señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Gràcies, president.
Senyor Moreno, permeta’m que comence amb una reflexió personal i després passe a formular-li algunes preguntes a les que m’agradaria responguera.
Primer comentar-li una reflexió, una cavil·lació, diria jo
una curiositat antropològica que em venia a la ment estos
dies. Veient el que estava passant, la decisió que va prendre
el Consell de tancar Radiotelevisió Valenciana, de nomenar
provisionalment consellers i director general, jo pensava:
quin tipus de personatges acceptarien l’encàrrec de gestionar una empresa durant unes poques setmanes, uns pocs
mesos, per a despatxar a tots els treballadors i per a tancar
el patrimoni de tots els valencians? De quina calaña seria
eixa gent? On els podria trobar el Consell, on els podria
trobar el Partit Popular? Semblava difícil que algú se prestara a eixa faena. Què els oferirien a canvi?
De veres estava jo pensant-ho i recordava personatges
que han passat a la història del cine, de la literatura; personatges mítics dins d’eixe arquetip del liquidador, del sicari,
del mercenari, del pistoler…
El senyor president:
Señor Blanco, liquidador, sicario y mercenario no son
sinónimos. (Remors) Prosiga, gracias. Y pistolero tampoco.
Pàgina 4
El senyor Blanco Giner:
Senyor president, vosté va a entrar en debat amb mi?
El senyor president:
No, en absolut. (Remors) Continue, senyor Blanco, si és
tan amable.
El senyor Blanco Giner:
Si vosté no me crida a l’odre, ni a la qüestió, no té per
què intervindre ni comentar…
El senyor president:
Està vosté un l’ús de la paraula i simplement li pregue la
cortesia parlamentària que totes les persones que vénen a
esta cambra es mereixen.
Continue.
El senyor Blanco Giner:
Estic parlant amb tota la cortesia parlamentària d’una
cavil·lació personal que jo estos dies me feia. No estic parlant en estos moments de cap persona. Ja dic que hi ha
molts sinònims, sicari, mercenari, pistoler, botxí. De moment, en les pel·lícules nord-americanes, es diu el killer.
Jo recordava una pel·lícula de Tarantino, Pulp
Fiction, i tres personatges, Vincent Vega, Jules Winnfields i Wiston Lobo. John Travolta i Samuel L. Jackson
donaven vida a dos pistolers i Harvey Keitel era el senyor Lobo, soluciono problemas.
Jo pensava en ells perquè em semblava que a vosté,
també als altres consellers, però principalment a vosté, li
havien encomanat les dos funcions, per una banda liquidar
1.500 treballadors i treballadores, com si foren pistolers, i
també fer desaparéixer el cadàver de Radiotelevisió Valenciana, com si fóra vosté el senyor Lobo.
I estava jo amb les meues cavil·lacions i vaig arribar a
una conclusió i és que vosté no és de pitjor calaña que altres. I és que vosté no és l’únic que està liquidant els treballadors i la Radiotelevisió Valenciana. Vosté simplement
accepta tacar-se de sang. Però tan culpable és qui dóna
l’ordre, qui prem el botó, com qui llança la bomba atòmica
que destruirà Radiotelevisió Valenciana i qui remata
després a cadascuna de les seues víctimes.
Tan culpable, per tant, és el senyor Fabra, és el senyor
Ciscar, són els 55 diputats i diputades del Partit Popular
que premen el botó, que no els tremola el pols per prémer
el botó, com vosté que hui sí li tremola el pols a l’hora de
parlar amb la comissió, però no ho sabem si ho farà quan
liquide una per una totes les persones que han vingut treballant en la Radiotelevisió Valenciana i quan ens deixe, a
la societat valenciana, sense mitjans de comunicació públics en valencià.
Vull fer-li també preguntes concretes, que m’agradaria
que responguera. En primer lloc, ¿es considera vosté preparat per a dirigir Radiotelevisió Valenciana? Vosté ve del
sector de les assegurances, pel que he pogut vore en el seu
currículum, i no té cap tipus de relació amb el sector audiovisual. Està vosté preparat?
Creu vosté que l’hagueren nomenat per a ser un director
de Radiotelevisió Valenciana de veritat? Quins mèrits pensa vosté que acumula perquè li hagen donat eixe càrrec?
Per què creu que l’han buscat a vosté? Pensa vosté que
complix els requisits que marca la llei vigent 3/2002?
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
És vosté, de veritat, en estos moments director general i conseller de Radiotelevisió Valenciana? És una pregunta que m’interessa molt que responga, perquè hi ha
un nomenament per acord del Consell, però no sé si en
el Butlletí Oficial del Registre Mercantil consta la seua
condició de director general i de conseller. No sé si
vostés han acceptat eixe nomenament, tenim serioses
dubtes, fins i tot sobre si la reunió que celebraren ahir en
el consell d’administració és vàlida. Els consellers que
prengueren possessió dels seus càrrecs fa uns mesos firmaren una acceptació. Vosté l’ha firmada?
En la seua actuació, pensa complir la llei? És a dir,
pensa vosté actuar de manera independent del Consell?
Perquè l’actual Llei 3/2012 es diu de l’estatut de la Radiotelevisió Valenciana i parla de la independència del
director general i de la independència del consell
d’administració, que no poden rebre ordres. Vosté està
nomenat per a sis anys, per a actuar de manera independent dels poders polítics. Va a actuar vosté de manera independent del Consell o va a complir ordres?
Anava a fer-li una pregunta retòrica, però vosté ja l’ha
contestada. Anava a preguntar-li si pensava vosté treballar
pel futur de l’empresa que va a dirigir, si anava a intentar
salvar-la, tant Radiotelevisió Valenciana com fonamentalment el servei públic que presta, però vosté ja ha contestat,
no pensa fer-ho. Vosté ha vingut a complir simplement el
seu paper de liquidador, de killer, encomanat per Fabra i
per Ciscar, des del meu punt de vista vulnerant la independència que marca la llei.
Més preguntes. Ha estudiat vosté la situació econòmica
de Radiotelevisió Valenciana, Sociedad Anònima Unipersonal? Sap vosté exactament quant costarà tancar-la? I sap
vosté exactament quant costaria mantindre-la? Perquè el
Consell cada dia ens diu una cosa diferent. Però vosté és el
director general presumiblement de l’empresa. Crec que
també el president del consell d’administració, si la reunió
d’ahir tingué validesa.
Ha avaluat vosté les propostes del comité d’empresa
a Radiotelevisió Valenciana? Me consta que s’ha reunit
amb ells però entenc que ells no voldran solament cariño, reconeixement. Espere que no els haja tirat la culpa
també del tancament, com va fer ahir el senyor Fabra.
No sols voldran que es respecten els seus drets a l’hora
de ser acomiadats, sinó que fonamentalment volen salvar
l’empresa en la qual treballen i que és patrimoni, com
dic, de tots els valencians i valencianes. Ells tenen propostes, ¿els ha escoltat vosté? Està vosté disposat a avaluar-les, a analitzar-les, a fer números?
Sobre les emissions, preguntes molt pràctiques: ha estudiat
vosté el contracte programa? Pensa complir-lo? Està en vigor
o l’han resolt? Perquè si no és així a vosté l’obliga, el vincula.
Quant té previst anar a (inintel·ligible) ... abans o
després de tirar al carrer a tota la plantilla? Té ordres que
siga com més ràpid millor? Pot dir-nos una data? Com va a
justificar vosté legalment eixa decisió? Té por de les conseqüències penals que poguera tindre sobre vosté?
I, de moment, pensa mantindre la programació? Perquè
vosté parla de l’hipotètic cas en què les Corts Valencianes
aproven la proposició de llei del Grup Popular. Això no ha
passat encara. Què passa amb la programació? Amb el partit de pilota que estava previst gravar esta vesprada en Sueca i que s’anava a emetre el diumenge? Per què no es va
gravar? Vénen les ordres, com s’ha dit, des de Serafín Castellano, que és el conseller de Governació i Justícia, secretari general del PP i sembla que amant de la pilota que ha
donat l’ordre que no es grave i no s’emeta eixe partit de pilota? Ja no van a emetre més pilota valenciana?
Pàgina 5
I la marató del diumenge en València, que estava previst retransmetre per Canal 9? Va a fer-lo una televisió
privada? I l’acte del 25 de novembre d’entrega dels premis Jaume I, un acte institucional al màxim nivell de la
Generalitat valenciana. Sempre s’ha fet. Es va a retransmetre? No s’haurà aprovat cap proposició de llei, estarà
en vigor la llei actual. Van vostés a retransmetre eixe
acte amb el president –anava a qualificar-lo però vaig a
dir simplement president– Alberto Fabra?
Sobre l’empresa. És de veres que ahir va haver una reunió de la FORTA? És de veres que va comunicar vosté o
pensa comunicar vosté que Radiotelevisió Valenciana
abandona la FORTA? En quines condicions es faria eixe
abandonament? Amb quina penalització? Què suposa per
als valencians i valencianes econòmicament eixa decisió?
Com es resolen tots els contractes de temps? Contractes de publicitat, fins i tot per a la campanya de Nadal
que ja estava avançada? Contractes de patrocinis? El
Vila-real crec que està esperant vora tres milions d’euros
esta temporada i la que ve. Contractes amb agències de
premsa, lloguers, etcètera, etcètera, etcètera? Contractes
que tindran penalitzacions, contractes que obligaran legalment l’empresa que vosté dirigix a fer una despesa
que vosté ha quantificat. Tenen accions judicials o van a
emprendre vostés accions judicials?
Què passa amb l’adjudicació a Endora Videac dels
tres lots de programació? S’ha dit que estaven adjudicats, però no firmats els contractes. Va a suposar això algun tipus de penalització de despesa? S’ha ficat en contacte amb vosté algun representant d’eixa empresa?
Sobre patrimoni. Què passarà amb l’arxiu audiovisual
que acumula més de trenta anys d’història del País Valencià? El Consell Valencià de Cultura ha demanat la
seua protecció, la seua preservació. Què va a passar amb
l’edifici de Burjassot, valorat en 31 milions d’euros i de
caràcter absolutament singular i amb la resta d’actius
immobiliaris? Què van a fer amb els equips tècnics? Què
passarà amb la xarxa de televisió i amb el múltiplex?
Qui els mantindrà? Van a privatitzar-se?
I sobre els treballadors i les treballadores. Han rebut
oficialment, entenc ja, la sentència de nul·litat de
l’ERO? Confirma vosté ací la decisió de no recórrer-la?
És ja ferma?
¿En quina data van a comunicar les altes dels vora
nou-cents cinquanta treballadors i treballadores afectats
per eixa sentència de nul·litat a la seguretat social? Volen saber-ho. Tenen dret a saber-ho.
¿En quina data va a informar-se individualment els
treballadors i les treballadores, a tots, als vora mil siscents, sobre la seua situació laboral? A través de quin
mitjà? Per carta? Per mail? A crits?
¿Van a haver-hi reincorporacions efectives al lloc de
treball?
¿Va a solucionar-se, abans del tancament i
l’acomiadament, el problema de les cotitzacions incorrectes a la seguretat social des de l’any 2010?
Fins quan mantindran el seu lloc de treball? ¿En quina data té previst acomiadar tot el personal? Volen saber-ho. Tenen dret a saber-ho.
Va a fer vosté un ERO d’extinció? Qui el va a fer? Va
a contractar una consultora? Quina consultora –esperem
que no siga Garrigues?
¿Amb quina indemnització se n’aniran al carrer els
treballadors i les treballadores que no són culpables de
la situació de Radiotelevisió Valenciana, als quals se’ls
van vulnerar els seus drets en l’ERO anterior declarat
il·legal? Amb quaranta-cinc dies per any?
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
I, per últim, una molt xicoteta reflexió. El que vosté va a
fer és una autèntica carnisseria laboral. El TSJ ha dit que
l’ERO era il·legal, que se vulneraven drets fonamentals,
que els treballadors i les treballadores tenien dret a la readmissió. I vostés el que fan és tirar-los al carrer... .
El senyor president:
Vaya concluyendo, señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...Dorm vosté bé per les nits?...
El senyor president:
Muchas gracias, señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...Ells i elles no dormen bé per les nits.
El senyor president:
Muchísimas gracias por su intervención y por el tono
del (inoïble) ...
Ahora, muy bien.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor Ernesto Moreno, vosté no és el director de Radiotelevisió Valenciana. Totes les decisions que puga haver pres
vosté, que mos ha dit ací, poden caure en un nul, nul de ple
dret, i mirarem si també en alguns aspectes d’il·legalitat.
La potestat per a triar el director de Radiotelevisió Valenciana, d’acord amb la llei que va aprovar estes Corts Valencianes, depositàries de la sobirania del poble valencià,
no li dóna a vosté la capacitat per a prendre ninguna decisió
perquè vosté no és ni provisionalment director de Radiotelevisió Valenciana. Ara li ho explicaré, perquè no sé què és
el que li hauran dit a vosté, però jo crec que vosté s’ha clavat en un formidable embolic per un govern que no defensa
ni els interessos valencians i un govern que està danyant
claríssimament el nostre autogovern i la nostra economia
productiva. Ara li ho explicaré.
Per altra banda, tenim curiositat per saber quines persones se prestarien a tot açò. Però de magnífic gestor vosté en
té ben poc, només cal vore els informes de sindicatura per
vore quina ha sigut la seua actuació en la fundació palau de
la reina Sofia, fundació palau de les arts. Vosté ha contractat a dit, ha contractat il·legalment, ha fet autocontractació,
ha deixat la fundació feta un solar... No m’ho invente, està
en l’informe de sindicatura. És la seua gestió. De magnífic
gestor en té vosté molt poc i, per això, mos pot portar a deduir que a vosté l’estan utilitzant.
Ara li diré, ara li explicaré el que jo crec que vosté, com a
candidat del Grup Popular a ser director de Radiotelevisió Valenciana, hauria de fer. Després, agafarà el Consell o no. Però
vosté, realment, de bon gestor i tal, no. Ara, d’embutxacar-se
trenta mil euros d’indemnització per cessar com a director administratiu de la fundació palau de les arts a passar no sé què
de Culturarts, eixos sí que se’ls ha quedat, no pensa tornar-ne
ni un en una situació d’una Generalitat fallida per la incompetència d’uns governant que l’han enfonsat i l’han fet fallir.
En això sí que és vosté un crack; però d’allò altre, segons
l’informe de sindicatura, doncs, no.
Pàgina 6
I li dic que, primera, les mesures que vosté ha anunciat
ací de provisionalitat, d’excepcionalitat i tal, aplicades en
base a un decret llei del govern –d’este govern que ens
governa–, en el que nosaltres hem qualificat d’un colp
d’estat mediàtic, no se justifiquen. El recurs del decret
llei, pel qual vosté creu que és director general, està recorregut constitucionalment, primera, i està recorregut en
contenciós administratiu. Per tant, vosté... En eixe aspecte, el decret llei que vosté considera que l’empara, d’este
govern del senyor Alberto Fabra que mos porta a la ruïna,
mos porta a la ruïna més miserable, doncs, n’hi han seriosos dubtes, seriosos dubtes de legalitat.
Però és que, a banda, des del nostre punt de vista, ací
s’ha comés una prevaricació, des del nostre punt de vista.
Nosaltres no som els jutges, però creiem que tenim
l’obligació de posar en coneixement de la justícia aquells
elements delictius que nosaltres considerem que s’han
produït. I això a vosté l’afecta. Perquè des del Grup Parlamentari Compromís, doncs, hem presentat esta denúncia
el mateix dia que es va fer el colp d’estat mediàtic –el
qual vosté considera que és el director de la Radiotelevisió Valenciana– perquè des del nostre punt de vista s’han
infringit els articles 404, 405 i 406 del Codi penal. Una
prevaricació.
I podrien ser autors dels fets i presumptes autors dels
il·lícits penals els membres del Consell, del govern valencià, que participaren en l’acord de 7 de novembre de 2013
del consell constituït en junta general d’accionistes de la
mercantil Radiotelevisió Valenciana, SAU –el que vosté
mos ha dit– perquè no tenien les accions. No podien constituir-se en junta general d’accionistes i ells ho sabien i ho
sabia el senyor Pepe Ciscar, que ho va dir en una roda de
premsa. I, com ho sabien i no podien atorgar-se una potestat que no els pertocava perquè no tenien les accions...
¿Està ací el senyor Hervás, el liquidador? (Veus)
El senyor president:
Senyor Moreno...
El senyor Morera Català:
No, Moreno està ahí.
El senyor president:
Qui està ací és el... (Veus) Perdó, perdó.
Senyor Morera, qui està ací és el candidat... (Veus) Disculpe. (Veus) Clar. No, no, no. És que el senyor Morera no
està passant llista. (Protestes)
Senyor Blanco.
Senyor Morera, adelante. (El senyor Blanco diu, amb el
micròfon desconnectat: «Quina vergonya, president...».
Protestes)
Està compareixent el candidat a director general. La llista de qui ha vingut o no...
El senyor Morera Català:
Simplement he preguntat si el senyor Andrés Hervás
està ací, que és el qui (inintel·ligible) ...
El senyor president:
Conforme.
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
El senyor Morera Català:
...les accions de la junta d’accionistes...
El senyor president:
Si és tan amable...
El senyor Morera Català:
...i mos podrà aclarir
El senyor president:
...ara li contestarà el senyor Moreno, en el supòsit que
ho sàpiga, si li pot contestar.
El senyor Morera Català:
És que pot estar incorrent en un delicte penal este senyor.
El senyor president:
Ja està vosté (inintel·ligible) ...?
El senyor Morera Català:
Bé, a banda dels membres del Consell, que han actuat
d’esta manera, nosaltres també considerem autors possibles
d’este delicte de prevaricació els consellers nomenats, prevaricadorament, que hagen acceptat el nomenament: el senyor Ernesto Moreno –no sé si és vosté; és vosté?–; el senyor Vicente Burgos, que va deixar fet un solar la fundació
Jaume II, però un solar; el senyor Luis Bertomeu, que ens
acompanya gratament en esta reunió; el senyor José Serralde Serra, i senyor Barolomé Orozco. Poden incórrer vostés
en un delicte per acceptació d’una designació prevaricadora. És el que pensem nosaltres. Els jutjats hauran de decidir.
Afortunadament en esta societat encara tenim una justícia
que actua aplicant les lleis i tal.
I eixa mateixa justícia, eixa mateixa justícia, senyor candidato del PP a director general –després li demane que mos
faça la relació de decisions que vosté ha pres perquè, des del
nostre punt de vista, són nul·les de ple dret–, eixa mateixa
justícia va fer una cosa i és dir-li al govern que havia vulnerat
els drets dels treballadors en una sentència que cal ser llegida,
cal ser llegida, perquè eixa sentència el que deia no és que se
tancara Radiotelevisió Valenciana, sinó que eixa sentència el
que deia és que s’havien vulnerat de la a a la zeta tots els drets
dels treballadors i s’havia fet malament.
Este és el govern que tenim, senyor Ernesto Moreno, del
qual vosté..., l’han proposat per a ser liquidador de Radiotelevisió Valenciana.
Jo crec que esta compareixença hauria de ser per a
posar sentit comú, trellat, coneixement a un govern que
mos porta a la ruïna.
Ahir el govern autonòmic de la comunitat autònoma
veïna, de Múrcia, va anunciar que anava a fer la televisió
murciana. I ací tenim un govern que anuncia, en un calfament, en una decisió irresponsable, que va a tancar la nostra Radiotelevisió Valenciana i el busquen a vosté perquè
faça eixa faena..., jo diria que no és correcta, eixa faena que
no pertoca. I mos diuen que vosté és un gran gestor.
Ací han fallat moltes coses. Però el que ha fallat és la
negociació, ha fallat la negociació, l’escoltar-se, el parlar.
No se va escoltar, ho diu la sentència.
Pàgina 7
Perquè ací tenim a un president de La Generalitat
que, primer, ha fet responsable la candidata –que va
aprovar el PP–, la senyora Rosa Vidal, l’ha feta responsable de la sentència. Manipulació.
Després, han fet responsables d’esta decisió, este govern
que ens desgoverna, els treballadors. Els treballadors el que
han fet ha sigut defensar els seus drets, senyor Ernesto Moreno. I resulta que la justícia els ha donat la raó.
I ara el president que ens desgoverna, el senyor Alberto Fabra, ha fet responsable l’oposició. Però, on estem? (Veus) Si nosaltres el que vam proposar és que hi
haguera un model pactat, negociat, viable de Radiotelevisió Valenciana, que és el que volem.
Jo li pregunte, senyor magnífic gestor, candidat del PP,
¿vosté està disposat a buscar alguna viabilitat per a fer viable Radiotelevisió Valenciana? Perquè jo crec que eixe és
el debat. El debat no és com la tanquem; el debat és com la
fem viable. I crec que tenim elements per a fer-la viable, tenim molts elements damunt la mà. Si alguna senyoria del
Partit Popular defensara els interessos valencians, intentaria
dir-li al govern que escoltara, que s’assentara a parlar, que
rebera el comité d’empresa, que mirara la viabilitat, perquè
la viabilitat és factible.
Mire vosté, en la pàgina 13 de la sentència diu el jutge,
diu el jutge, que el dia 17 d’agost de 2012 el comité
d’empresa va entregar una demanda denominada «Quantificació de la proposta del comité d’empresa de reducció en
despeses de personal.» I va proposar una sèrie de mesures
que volien negociar amb la direcció, amb la direcció, amb
els actors de l’ERO, per a propiciar una solució. ¿I sap
vosté quin era el cost, segons el jutge i segons el document
que el tinc ací –jo, si vol, li’l done, perquè igual això no li
ho han contat? Ací està la proposta del comité d’empresa.
El cost de la plantilla, el cost, segons este document, és de
quaranta-un milions d’euros, quaranta-un, segons la proposta feta l’any passat que no es va voler atendre.
I tenim un govern que diu que la seua voluntat no és
tancar televisió valenciana. Doncs, d’acord, un pas en la
bona direcció. I mos diu que, com la seua voluntat no era
tancar Radiotelevisió Valenciana, que havien presentat un
projecte de pressupostos que estem mirant-lo ara ací, en les
Corts Valencianes. ¿Sap vosté quin és el projecte de pressupostos que mos fa el govern per a Radiotelevisió Valenciana? De 75 milions d’euros ¿I sap vosté quin és el cost de la
plantilla, en el projecte del govern? 31 milions d’euros.
Si tenim en compte que en la plantilla que el govern va
considerar l’adequada de 430 treballadors, aplicant eixe
ERO il·legal, n’hi havien 121 directius, 121 directius, un
directiu per cada dos treballadors... És que altres televisions
homologables a la nostra tenen 25 directius. Però hi ha, en
eixos 430, 121 directius; és a dir, que ahí n’hi ha un marge
de reducció. Per què volem tants directius? Què fan? Si –i
si em permet el parèntesi–, escolte, en l’únic moment que
no n’hi havien causes d’urgència, perquè en l’únic moment
que la televisió valenciana ha sigut lliure, doncs, resulta
que fan un programa plural, una entrevista, un programa de
debats i és màxima audiència del dia, doncs, això és excepcional, efectivament, sí, perquè era una audiència excepcional. Però no n’hi havien causes d’ingovernabilitat.
Però, tornem al cas, tornem al cas. Si entre 41 milions i 31 milions, la diferència són 10 milions, per què
hem de tancar Radiotelevisió Valenciana? Per què? La
decisió no és econòmica.
A més, jo crec que ací no ha valorat el govern el que suposa el tancament. Segons un informe de la FORTA sobre
l’impacte econòmic de les televisions en les economies regionals –que és un informe que no sé si vosté coneix; Jo el
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
tinc dalt, en el meu despatx–, resulta que això suposa –les
televisions autonòmiques– el 0,5% del PIB regional. En el
nostre cas, suposaria, segons este informe, 500 milions
d’euros de minva. Els drets que hem adquirit en el sector
audiovisual i els compromisos que tenim amb la FORTA
són exagerats. Les compres que hem fet de televisió són
exagerades. Els lloguers que hem fet de la seu de Radiotelevisió Valenciana en Alacant és exagerat. Són exagerats
tots eixos costos que anem a tindre. Però el cost més important es traduirà en l’impacte negatiu en la nostra economia pel que suposa de l’acomiadament de treballadors.
Els directes, més de mil set-cents, que estarem molt vigilants perquè vostés no mos facen una fallida fraudulenta,
que podria lesionar... Vosté ha dit ací que «colaboración
para los trabajadores» i no sé què. Estarem atents, perquè
una fallida fraudulenta seria, des del nostre punt de vista, el
pitjor que podria passar. 1.700, però el sector de la indústria
audiovisual ja els ha dit a vostés que se’n van al carrer més
de quatre mil persones. Més de quatre mil.
I els impactes indirectes que suposa la retransmissió, els
impactes socials que suposa la retransmissió dels moros i
cristians, de les Falles, de les Fogueres, de romeries diverses de la Santa Faç, la romeria de les Canyes, del que suposa els pobles d’interior, del que suposa l’intangible,
l’immaterial, el que representa una finestra oberta al món
per a tots els joves que se n’han anat a la diàspora, perquè
ací no troben oportunitats, però que se connecten via Internet amb la nostra televisió. Tot això ho han calculat?
Vosté podrà ser nomenat director de Radiotelevisió Valenciana la pròxima setmana. Segurament el dimarts no, si
no diu coses sensates. Podrà ser el dijous de la setmana que
ve. I la següent, el Partit Popular, en esta proposició de llei
per a eludir qualsevol tipus d’informe que suposaria un
projecte de llei del govern, per a eludir el control, això suposa realment... Si això va a ser la sentència de mort de la
nostra Radiotelevisió sense calibrar els impactes econòmics, els impactes socials, els impactes immaterials, el que
suposa tot això, senyor Ernesto Moreno, a vosté li han manat fer un paperot. Un paperot.
Però realment, si n’hi ha algú que encara pense dins del
Partit Popular, que sí que n’hi ha gent que pensa, que reflexionen, que reflexionen, perquè estem a temps de fer i
d’evitar el que ara vol fer l’autonomia murciana, de fer una
televisió autonòmica.
El senyor president:
Vaya concluyendo, cuando sea posible.
El senyor Morera Català:
Jo, realment, és que ja no sé com dir-ho, però és que els
impactes que esta decisió en calent, presa per don Alberto
Fabra, molt honorable president de La Generalitat, no
s’aguanta.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera, muy amable.
Es el turno ahora del Grupo Parlamentario Socialista en
la persona del señor Moreno Escrivà.
El senyor Moreno Escrivà:
Hola, bon dia.
Senyor president.
Senyor Ernesto.
Pàgina 8
Disculpe els que m’han precedit en la paraula, si li han
dit alguna cosa una miqueta altisonant, perquè ells són els
radicals, jo sóc el moderat. Ara vorà com amb mi s’entén
millor, sense cap problema. Jo no li vaig a recomanar que
veja Pulp fiction, em sembla una pel·lícula massa violenta.
Jo li vaig a recomanar que veja vosté El verdugo, de Berlanga. Però no la veja amb els seus fills, perquè diran «què
fa el papà en la tele». Veja-la vosté a soles, per a vore si aixina va arreplegant algunes idees de qui va ser el personatge en què vosté està a punt de convertir-se. Un personatge
que... Li vull fer una altra reflexió, perquè veja que jo sóc
el moderat i el que va de bon rotllo. Vosté és el quart que
seuen en eixa cadira en poc més d’un any. El quart. Han hagut d’arribar a vosté... Jo miraria si eixa butaca té cables,
perquè tots els que s’asseuen s’electrocuten. Han hagut
d’arribar al quart per trobar algú, un personatge capaç de
fer el que vosté va a fer. Trobar el personatge capaç de tancar Radiotelevisió Valenciana. Quatre, un darrere l’altre.
Vosté no està ací per a comparéixer, per una idoneïtat
que és evident que vosté no complix ni en el millor dels
seus dies. Ara després parlarem. Açò és un paperot, que
és en el que ha convertit estes Corts un partit que té en
les seues files només en la Comunitat Valenciana més de
cent implicats, imputats, en casos de corrupció. Vosté
està ací fent un paperot, val? Un paperot en una comissió que ha estat set mesos sense reunir-se, i ara, xe, en
no res l’han reunit dos vegades. I vosté s’atrevix a dirme –no m’ho torne a dir o no podré ser tan moderat– que
si «el calendario lo permite».
Vosté no tornarà ací ni de broma. Però si es vol comprometre, torne, que el calendario lo permite, ja ho ha vist, ho
permite sempre que volen. Vosté està ací per a rematar un
gran nyap, perquè tot açò és un nyap, ja ho hem explicat i
ho hem demostrat per activa i per passiva. Vosté està ací
fruit d’un oblit. Als barroers que ens governen i que feren
tot aquest rosari de decrets i de lleis i de tal qual, se’ls
oblidà derogar l’article que dia que vosté havia de passar
per ací, i ací estem, fent el paperot, perquè vosté passe. Si
s’havera recordat algú allí, havera dit, mentres parlaven
amb Pedro J. i rebien la cridada de Madrid i tal, «bé, eh, tu,
que s’ha de derogar això perquè este no passe per ahí»,
vosté no estaria ací, sense cap problema. Perquè tot el que
han fet és manifestament i obertament il·legal.
Els treballadors no volen la seua gratitud, volen justícia,
i ja l’han obtingut. El que és difícil és que vosté i el seu
partit els la done. No passa res, l’aconseguiran al final.
Vosté ens presenta un document, que és evident que vosté
no complix ningun dels requisits que marca la llei, però
això ja fa igual. Si nosaltres recorreguérem, per a quan la
justícia ens donara la raó en eixe extrem o en qualsevol altre, –que actuarem, no es preocupe–, vostés saben que ja
hauran perpetrat tot el que calga. Només això de les assegurances, si té vosté alguna experiència en assegurances de
defunció, pompes fúnebres, el Ocaso, i tal, és l’únic que a
mi se m’acudix que podria tindre alguna relació en la tasca
que li van encomanar.
És molt estrany que vosté es presente ací per a gestionar
una empresa que va a tindre vosté a penes uns dies per a determinar la viabilitat o no, o la raó o no de les accions que pensen
mamprendre, que a més tindrà uns dies per a fer-ho, i després
unes setmanes per a executar-ho. De manera que vosté ja comença malament des del punt de vista del respecte escrupolós
a la llei, perquè vosté no ve a decidir res.
En el temps material de què vosté disposa, vosté només
pot vindre ací a executar ordres, la qual cosa és il·legal,
perquè vosté està obligat a ser independent –d’això parlarem també– per llei. Vosté ve a executar ordres, com molt
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
bé va dir el senyor Reig en el seu testimoni en el tribunal:
«Yo firmaba lo que me ponían.» Jo crec que vosté ve a una
cosa també molt pareguda.
Però li vaig a fer algunes preguntes, algunes ja les han
fet –intentaré no repetir-les, a vore. Li han preguntat si va a
ser vosté qui apagarà la tele, i quan ho farà. Li han preguntat també –i és molt important que conteste– quin serà el
mecanisme que emprarà, si ERO d’extinció, o 1.600 acomiadaments improcedents. Ha coincidit la seua direcció general amb la presència durant dos dies de la policia. La
cridà vosté? Ens pot dir a què anaren, en quins departament
estagueren, què li demanaren, què ha fet? Després hi ha hagut una cosa molt reveladora en el seu testimoni. Mire, la
pregunta és: quines actuacions ha dut vosté a terme, de
caràcter urgent, que justifiquen el colp d’estat, el decretazo,
que l’ha portat a vosté a la direcció. Quan vosté ha fet menció a això, només ha dit: reunir-se amb el comité
d’empresa. Home, no feia falta, s’haguera pogut reunir
vosté d’ací uns dies. Només ha dit això. Ha fet vosté alguna
cosa més que justifique la urgència d’una eina taxada, que
està prevista només per a casos excepcionals? Què era tan
urgent? Per exemple: falta patrimoni? Ha detectat vosté que
falta patrimoni? Els treballadors de la casa, la senyora Xelo
Miralles, la senyora Rosa Solbes, que estaven allí en el
vacío de poder, s’han endut càmeres baix del braç, han vist
vostés que falte alguna cosa? En algun moment han detectat que en eixe vacío de poder i anarquia hi hagué una tallada d’emissió, se vulnerà alguna llei, passà alguna cosa?
Per exemple, parlant de lleis: s’ha assabentat vosté que
en el moment eixe d’anarquia i falta de control de la tele, hi
hagueren per exemples abusos sexuals a treballadores de la
tele? O és requisit indispensable perquè s’abuse sexualment
de les treballadores de la televisió que hi hasca un director
general nomenat, o un secretari general? Per si de cas, és
per saber-ho, val? Li han preguntat a vosté si vosté és
membre de fet del consell d’administració. Jo li pregunte
directament: quan ha signat vosté l’acta d’acceptació? En
quin moment? On està? Tinc un dubte també que li han
plantejat, però jo vull ser una mica més concret. Què és la
junta general, que l’ha nomenat a vosté? Vosté diu i afirma
que és el consell, però si és el consell, com és possible que
el dia del colp d’estat a les quatre de la vesprada als que sí
eren els legítims administradors d’eixa empresa se’ls enviara un requeriment per part dels liquidadors, concretament el
senyor Hervás, atribuint-se eixa potestat? Com és possible
a i b? Explique-m’ho, però explique-m’ho, perquè després
té temps il·limitat, i aleshores igual ja no sóc tan moderat.
El múltiplex, què passarà en eixe múltiplex? Sap vosté
que prevaricant el govern que l’ha nomenat a vosté ha signat un conveni que fa que a unes empreses privades –ja
parlarem en un altre moment– hagueren de compensar
–prevaricant– el multimilionari deute que tenen amb els valencians, amb anuncis que havien de ser per a promocionar
una empresa que vosté acaba de manifestar que va a tancar? Què va a passar amb això? Té vosté alguna idea?
Per què van dimitir els consellers que els precediren a
vostés? S’ha pres vosté la molèstia de llegir-se les raons?
Discrepa vosté de les seues raons? Després de mirar: «Xe,
estos que n’hi havien ací, per què se n’hauran anat, i vinc
jo?» Vosté s’ha assabentat de per què se n’anaren? És vosté
millor que ells? Són ells fotuts...? Per cert, ara que arribem
ací, és vosté conscient que ara quan vosté clave la pota
arran de mànec, que diuen en el meu poble, i el facen a
vosté i a tots els irresponsables que van darrere de vosté,
dels quals parlarem ara, perpetrar tot el que van a perpetrar,
el senyor Ciscar apareixerà en la roda posant-lo a vosté a
caure d’un burro, i fent-lo a vosté responsable de tot, com
Pàgina 9
ha fet amb la senyora Vidal, amb el senyor Jaraba, i amb el
Peter, que no el coneixen? Sap, a Pedro García... Pedro
García, no, no saben qui és. Pedro García? Igual l’hem vist
en Marràqueix, però en companyia de la trama Gürtel, però
no me sona. Sap vosté que té cara d’això? Que té cara de titular de roda de premsa del senyor Ciscar? Per què varen
dimitir? Val? Va a contar vosté entre els seus íntims
col·laboradors a partir d’ara amb els responsables de la redacció, confecció i execució de l’ERO que ha segut titlat
d’il·legal, i de vulnerar drets fonamentals dels ciutadans valencians per un tribunal superior de justícia?
Senyor Moreno –l’altre Moreno, que quede clar–, entre
les coses urgents que havia vosté de fer, que han justificat
el decretazo, estava ordenar que no es retransmetera la partida de pilota valenciana que es jugarà el diumenge que ve,
a pocs quilòmetres de ma casa, en Sueca –o hui, perdó, que
es jugarà... Però bé, s’emetien els diumenges crec–, que es
jugarà prop de ma casa, en Sueca, quan la producció estava
tota tancada, quan els tràmits estaven concedits, quan els
costos estaven dins del pressupost que vosté maneja, quan
estava programada?
És eixa la urgència en què ho havia de fer vosté? És
perquè en Piles els afeccionats i els ciutadans que els interessa que la pilota valenciana tinga un espai –no com
el senyor Castellano, que es posa i va i fa el ridícul,
només perquè li facen la foto, de veritat, els que de veritat ens importa la pilota valenciana, val?– vull dir, tragueren cartells i protestaren, i això es va vore en la televisió? És això el que l’ha motivat? No haurà segut la
cridada de ningun membre del Consell o del govern,
com han denunciat tots els treballadors de la Radiotelevisió Valenciana, els que hi havien i els que hi han,
menys vosté? Em va a contestar això? Apunte-s’ho, que
és important, eh? Val. I a més, per a emetre –en lloc
d’una partida que es juga hui, i que té un interés evident–, per a emetre una final del 2003, que es va gravar.
Anem bé. Bé, almenys no ha segut una missa,
feta per Teconsa.
Mire, senyor Moreno, els éssers humans som, entre
moltes altres coses, el que hem fet i allò que estem disposats a fer. Acceptar llocs de treball en segons quins
llocs, no li posaré ningun exemple escabrós, però imagine-se’l vosté, val? Quan veja la pel·lícula El verdugo,
igual ho entén millor. O La lista de Schindler, la que
vullga. Quan u agafa determinats llocs de treball no pot
obviar exactament el que està fent, i això ens definix millor que qualsevol currículum.
«Leales a Fabra», va dir ahir un dels membres del seguici que l’acompanyen –del que ara parlaré–. ¿Vosté no sap
que la llei els obliga a ser independents? ¿Vosté no sap que
la lleialtat vostés només la tenen obligada en els interessos
de l’empresa, els interessos legítims de l’empresa de la
qual han sigut nomenats administradors? ¿Això ho han perdut? ¿«Leales a Fabra»? Allò de «leales» ja no ho sentia jo
des de la legió. ¿«Leales a Fabra»?
Vosté no pot vindre ací a fer-se de portaveu de les propostes del partit polític tal o qual, vosté ¡per llei! està obligat a ser una persona independent. ¡Recorde-ho! I expliquem això de la lleialtat a Fabra, perquè si la lleialtat a
Fabra és tal lleialtat a Fabra, cal preguntar-se quin és el seu
preu –no estan–, ¿quin és el seu preu?, ¿el podem igualar
mosatros? Igual trenquem la vidriola i els el compensem.
¿Quina és eixa lleialtat? ¿En què es mesura?
¿És vosté conscient de la companyia que es du?
¿S’ha mirat vosté els currículums dels que van a haver
de votar en companyia de vosté per a perpetrar tot el que
vosté té? ¿S’ha interessat vosté per quines són, a part de
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
título de protocolo y ceremonial, les altres virtuts d’este
senyor Bertomeu? Título de experto en protocolo y ceremonial. ¡No crec que vagen a fer un enterro! No crec
que hagen vostés d’oficiar res.
¿S’ha interessat vosté de quina és la situació del grup
Valforsa o de la Fundación de la Comunidad Valenciana
Jaume II el Just? Vull dir, ¿en què ha acabat tot açò?
¿S’ha interessat vosté…? L’altre en banca, no sé si em
fa por –vull dir–, de l’últim no s’interesse perquè no n’hi
ha currículum, del senyor Orozco (inintel·ligible) ..., d’este
no s’interesse perquè este home, almenys, ha sigut sincer i
no ha posat res.
¿Sap vosté amb qui va fer vosté este viatge? ¿No ha sigut vosté i els seus companys capaços de trobar una, dos
dones? ¿No han pogut complir la Llei orgànica 3/2007, de
7 de març, o la Llei –d’este mateix govern– 9/2003, de 2
d’abril? ¿Què passa, que no…?
Compareixença. Diga’m si n’hi haurà compareixença.
Mire, senyor Moreno, vosté ni ningú dels sequaços que
el van a acompanyar en este viatge complixen el requisit
més bàsic per a estar on estan, ni el més bàsic. És més, li
diré, qualsevol veí del meu poble que no podrà vore la partida de pilota per la tele... llaurador, el que siga, està infinitament més preparat que ningú de tots vostés per a ser
membre del consell d’administració d’eixa televisió perquè, com a molt, sabrà tan poquet o res com vostés
d’empreses audiovisuals, de sectors audiovisuals o de res
que haja de vore amb l’empresa que vostés realment van a
manejar. Però alguns d’ells, molts d’ells tenen dos coses
que són indispensables en aquestos moments per a acceptar
el càrrec que vostés es disposen a mamprendre, que és dignitat, dignitat, ¿val?, coratge i vergonya, eixa que si els hagueren oferit eixe lloc els haguera fet dir «¡no, gràcies!»
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Moreno Escrivà.
És ara el torn del Grup Parlamentari Popular en la persona de la senyora Sánchez.
Adelante.
La senyora Sánchez Cortés:
Gracias, señor presidente.
Señor Ernesto Moreno, bienvenido.
Le tengo que dar las gracias, si quiera, para cambiar el
tono de lo que han sido hasta ahora las intervenciones que
me han precedido porque usted ha sido sincero, ha sido
muy claro y nos ha dicho cosas como «no soy un director
al uso», «voy a afrontar una tarea que me han encomendado, que es liquidar una sociedad con seriedad y profesionalidad», y ha dicho, también, que «no es una tarea fácil ni
agradable pero que la asume con responsabilidad», como
no podía ser de otra manera y, además, es lo que tiene que
ser porque algunos aquí han olvidado que es necesario un
director general en una empresa como Radiotelevisión Valenciana para muchas cuestiones pero, si quiera, para el trámite administrativo del día a día.
Venía yo pensando para acá que hace tan solo quince
días –ya se ha dicho–, escasos quince días, estábamos aquí
en una comisión de control de Radiotelevisión Valenciana
con la anterior directora, con Rosa Vidal, y hay que ver,
hay que ver y oír –no está escrito todavía en el Diario de
Sesiones pero lo estará– lo que aquí se dijo por algunos
miembros de la oposición a la directora, los insultos que se
le vertieron, sobre todo relativos a las cuestiones de manipulación y de que seguía el dictado del Partido Popular. Lo
Pàgina 10
mismo que usted pero en esta ocasión subido de tono porque en esta comisión, y a lo largo de varios años, de ya bastantes años, la amenaza personal es la primera vez que se
vierte por parte de la oposición –creo–, en este momento
carente ya de otro tipo de argumentos.
Y, por lo tanto, en la medida que me compete como
miembro de esta comisión (veus) y de estas Cortes, le pido
disculpas y usted elija las acciones o no que contra tales
amenazas tiene que realizar.
Y pensaba que estábamos escuchando a la anterior directora, que tuvo algún miembro de la oposición que, incluso, pedir perdón cuando terminó porque es verdad, le había
insultado, había llegado al insulto personal, y, precisamente, ayer mismo escuchamos al portavoz de ese mismo grupo, al señor Torres, decir que la directora general es la única que lo había hecho bien. Bueno, pues, ¡oye!, es de
alabar, le concedieron un minuto de gloria –creo–, y usted
no se haga ilusiones, por lo que aquí se ha escuchado, que
ni eso puede esperar.
Porque, mire, la realidad es que esta es la tónica del día
a día de una oposición, a veces convertida en tripartito; en
otras, no, que cambia de estrategia a menudo padeciendo
una especie de bipolaridad política que confunde a propios
y a extraños, que hace que en el mismo mes –hace tan solo
escasos quince días se lo decía– se degrade la Radiotelevisión Valenciana porque se dice hasta la saciedad –es la misma manipulación de siempre– que se alegran de la poca
gente que –según sus versiones– veía la televisión y, ahora,
ahora, en estos momentos y en estos días, tan solo hace una
semana se ha convertido para ellos en un órgano nuestro,
para otros muchos ya lo era, era nuestro órgano, fundamental de nuestro gobierno y de nuestras señas de identidad.
Y, miren, señorías, aquí la propiedad conmutativa, eso
de que el orden de los factores no altera el producto, no se
da. Si antes no era buena, ahora no puede serlo, y, al revés,
lo mismo. Aquí no es aplicable porque lo que está haciendo
la oposición en este momento, como en tantas ocasiones,
pero en este momento, si cabe, con mayor intensidad, es totalmente oportunista, totalmente oportunista, al sol que más
calienta y a ver lo que puedo arreplegar.
Hay una realidad que –creo– para todos, para todos nosotros, para todos los que somos los grupos políticos de
esta cámara debe estar clara, clarísima, lo ha manifestado el
presidente de La Generalitat en reiteradas ocasiones, ayer
por la mañana, y el vicepresidente, también, en su comparecencia del miércoles por la tarde, incluso se comentó, se
advirtió, se dijo, apareció en los medios hace meses: «La
realidad de la decisión del cierre de Radiotelevisión Valenciana está tomada.» ¡Ojalá! no hubiese tenido que ser así.
El presidente Fabra y su gobierno han tenido que priorizar y lo han hecho. El PP quería una televisión pública, valenciana y de calidad (veus), y por eso aprobamos una ley
en solitario, y no ha podido ser. ¿O prefería alguno de ustedes…? A mí también me gustaría que me contestaran alguno de ustedes si preferían que hiciésemos aquí como han
hecho los gobiernos…
(Ocupa la presidència la vicepresidenta, senyora Verònica
Marcos Puig)
La senyora vicepresidenta:
Señorías, por favor.
Perdone, señora Sánchez.
Rogaría, por favor, que se respetara al orador.
Gracias.
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
La senyora Sánchez Cortés:
…si prefería –decía–, si prefieren ustedes que hubiésemos hecho aquí como han hecho otros gobiernos, el de Andalucía, que gobierna el PSOE e Izquierda Unida, que han
reducido para el próximo presupuesto 2014 en más de 400
millones el presupuesto para sanidad, para educación y
para bienestar social porque no es casualidad, no es casualidad que ayer los sanitarios, los maestros, los funcionarios
estuvieran en las calles de Andalucía. (Veus) ¡Es que eso es
una realidad! ¡Y es importante valorar en este momento!
Esa es la cuestión.
Pero, mire, allí han optado porque la televisión no se
toca, no es que la televisión no se toca sino que, incluso, su
director general, el señor Durán, en estos momentos tiene
un salario mayor que la presidenta de la comunidad o que
el presidente del consejo de administración, que está presidido por el socialista, ex alcalde de Córdoba, tenga un salario anual de más de un millón de euros. Esta es una opción
de un gobierno bipartito progresista, y la opción de un gobierno del Partido Popular, que ustedes califican de otra opción ideológicamente diferente, es priorizar el gasto social.
Y esta es la realidad que todos tenemos que admitir. (Veus)
Yo creo que es el momento, señorías, de la seriedad, del
sentido de la responsabilidad, si alguien gana o pierde en
votos por esta cuestión creo que los valencianos lo dirán,
somos una sociedad madura democráticamente hablando y,
por lo tanto, creo que esa política oportunista en esta cuestión la tendrían que abandonar.
Porque, además, la televisión valenciana tiene veinticuatro años de existencia y, por lo tanto, yo creo que es el
momento de que todos asumamos responsabilidades en este
tema, como en tantos otros, pero especialmente en este
tema que nos ocupa ahora.
Los que la hemos gestionado, unos menos tiempo que
otros, pero todos tenemos que asumir la parte que nos toca;
y los que parece que ahora son el adalid de la transparencia, pues a mí me llamaba la atención ayer, en los medios
de comunicación, un escrito de opinión y parece que dio
una comparecencia el señor Pere Mayor, diputado de UPV
de otras épocas pero que coincidió con el Partido Socialista, con el gobierno de Lerma, dirigiendo la Radiotelevisión
Valenciana cuando denuncia –ya lo hizo en otra ocasión,
recuerdo, cuando aprobamos la ley, la nueva ley del 2012–,
cuando denuncia que el Partido Socialista silenció al nacionalismo por miedo a perder las elecciones, y, además, dice
y recuerda al secretario general de los socialistas, el actual
–no sé si será su secretario, señor Moreno–, Ximo Puig…
(El senyor Moreno Escrivà intervé amb el micròfon desconnectat)
(Ocupa la presidència el president, senyor Ricardo Martínez Rodríguez)
Pàgina 11
La senyora Sánchez Cortés:
Bueno, pues el señor Pere… (Veus)
El senyor president:
Vamos a ver, señorías, la señora Sánchez ha guardado riguroso silencio, como ustedes han hecho en otras ocasiones.
Vamos a ello, a la cuestión.
La senyora Sánchez Cortés:
Bien, pues, el señor Pere Mayor le recordaba al señor
Ximo Puig que no es el más adecuado para hablar de control político puesto que estaba en el gabinete del señor Joan
Lerma, y dice: «Llegué a recibir una llamada del PSPV
para no denunciar públicamente la manipulación.» Y esto
no lo digo yo, sino que lo dice este señor, y cada uno que se
apunte lo que quiera.
Pero, bueno, también tengo aquí otras entrevistas con otras
periodistas, que en otros momentos lo fueron de la Radiotelevisión Valenciana, que hablan de la manipulación informativa
en otras televisiones, incluso en TV3, con el PP y con el
PSOE. Y esto es una realidad. (Se sent una veu que diu:
«¿Amb el PP també?») Televisión española y TV3.
Esto es una realidad, por eso decía que aquí cada uno tenemos que asumir nuestra parte de responsabilidad. Y también creo que tienen que asumir responsabilidad los que
con acciones, declaraciones y camisetas se han dedicado a
denigrarla permanentemente.
Los que se alegraban en otros momentos de las bajadas de
audiencia, mientras afirmaban, incongruentemente, una vez
más, que ganábamos elecciones gracias a sus imágenes.
Los que pedían ERE, porque los han pedido en otros
momentos, en otros años, porque entonces sus gobiernos
nacionales los estaban llevando a cabo en otros medios públicos. U otros líderes de partidos de la oposición, de ayer y
de hoy, que pedían el cierre de Canal 9 como medida de
austeridad. Y digo de hoy porque, incluso, ayer tarde, algún
exministro socialista hacía unas buenas reflexiones que les
aconsejo que lean en una conferencia que parece que estaba
dando en Castellón.
Pero, además, también tienen responsabilidad en esta
cuestión los que abucheaban a los profesionales en los actos que iban a cubrir. Algún ideólogo de aquellos incluso lo
tenemos sentado en esta comisión.
Todos, señorías, yo creo que todos hemos hecho, poco a
poco, y durante años, que hayamos llegado hasta aquí. Provocamos la afección de la ciudadanía y hoy y ahora la
cuestión ya no tiene remedio.
Sí, ustedes son tan demócratas como siempre, lo que
nos les gusta escuchar (veus) cuando le dicen lo que hacen.
En fin…
El senyor president:
El senyor president:
Un segundo, señora diputada. (Veus)
Vamos a ver, señor Moreno, usted es libre, puede entrar,
salir y hacer aquello que le plazca sin interrumpir a los
demás. (El senyor Moreno Escrivà intervé amb el micròfon
desconnectat)
Disculpe, mi tarea aquí es dirigir el debate, no avisarles,
si usted… Le hago de avisador. (Veus)
A la cuestión, señora diputada.
Gracias. Muchísimas gracias.
No dialoguen entre ustedes. (Veus)
La senyora Sánchez Cortés:
Quería pedirles… quería pedirles, ya para finalizar, como
ayer hizo, fíjese, un diputado socialista en la cámara, que
abandonáramos por una vez en alguna cuestión –esta cuestión
es importante– el ataque y defensa a aquello del «y tú más» y
dignificásemos entre todos, tomando acuerdos unánimes, la
tarea que hemos venido a realizar en estas Cortes como repre-
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
sentantes públicos y en pro del bienestar, el desarrollo de nuestra comunidad.
Y, por lo tanto, yo les iba a decir que creo que es importante que luchemos todos juntos por muchas cuestiones, entre ellas, por la financiación de nuestra comunidad, que no hemos conseguido (veus) tener un acuerdo
unánime y así podremos salvar la vida de los ciudadanos
de la Comunidad Valenciana que, en definitiva, en definitiva, es lo que hemos venido a hacer aquí.
Nada más y muchas gracias, señor presidente.
El senyor president:
Gracias a usted, señora Sánchez.
Bien, es ahora el segundo turno del señor Moreno para
dar respuesta en su conjunto a los grupos como candidato.
Adelante.
El senyor Moreno Murcia:
Muchas gracias, presidente.
Muchas gracias, señorías, por sus apreciaciones a la exposición inicial.
Yo, en esta situación que siempre he hablado de provisionalidad, que no he dejado de hablar en ningún momento, siento… provisionalmente legitimado por el decreto ley elaborado
por el Consell. Me siento provisionalmente legitimado.
Eso en primer lugar, porque es una…, ustedes han coincidido en muchas de sus apreciaciones y en muchas de sus
afirmaciones. Ese es el sentimiento que yo tengo.
Si, consecuencia de los recursos que ustedes tienen
planteados, no soy legítimo candidato provisional, pues me
iré a mi casa tranquilamente.
En cualquier caso, llevo siete días provisionalmente…,
siete días provisionales. Y ustedes me están haciendo una
serie de preguntas y una serie de temas que yo he oído, he
ido tratando con las personas que la casa, pero que yo no he
entrado todavía en profundidad de los mismos y necesito,
obviamente, conocer situaciones, como han comentado, de
la FORTA, situaciones, como han comentado, de mantenimiento de emisiones, situaciones de contratos con programas, situaciones de contratos compromisos de publicidad,
etcétera, etcétera, que en el corto periodo de tiempo sí he
empezado a tratar y a analizar con los distintos responsables de cada una de las áreas de la casa, que, por cierto,
tengo que decir y tengo que agradecer que está lleno de
verdaderos profesionales, (veus) de personas que… (Veus)
El senyor president:
No se preocupe, señor candidato, puede usted continuar.
(Veus)
Señor Blanco, si luego tendrá usted tiempo.
Adelante.
El senyor Moreno Murcia:
Principalmente, la mayor parte del tiempo que hemos
destinado ha sido analizar cuáles son las consecuencias de
la sentencia y las tareas que, de manera inmediata, tiene
que iniciar la administración de la sociedad para comunicar
a la representación legal de los trabajadores en una primera
fase y, posteriormente, de manera individualizada, a cada
uno de los afectados las consecuencias de esta sentencia.
Respecto de la apreciación de mantener las emisiones,
pues, obviamente, por el momento se mantienen todas las
emisiones, todas las emisiones que estaban en funcionamien-
Pàgina 12
to. Yo voy hablando paulatinamente con cada una de las áreas y con cada una de las personas.
Me hablaba del patrimonio audiovisual. El patrimonio
audiovisual es propiedad de todos los valencianos, eso es
innegable, y determinados estamentos de La Generalitat ya
han manifestado que eso es inalienable y continuará siendo
cuidado, velado por todos los…, con todos los elementos
que La Generalitat ponga al servicio de su cuidado y su
custodia total.
Me hablaba de las visitas también de la policía judicial. La
policía judicial, y así fui apercibido cuando se le recibió, se ha
personado en base a una pieza secreta, y yo, por el momento,
no puedo revelar las condiciones de este secreto. Y así se me
apercibió que podía incurrir en determinadas situaciones o en
determinados delitos si así lo hiciera.
Mientras el instructor de la misma mantenga el secreto de
sumario, que no se dará, entiendo, por mucho tiempo, pues no
puedo participar o no puedo facilitar mayor información porque, entre otras cosas, también es secreta para mí.
Mis acciones. Mis acciones, además de lo que les acabo
de comentar, yo llevo exclusivamente siete días, y siete
días analizando, día a día, personas a personas, departamentos a departamentos, cuáles son las necesidades y, sobre esas necesidades, establecer un orden de prioridades.
Por el momento no les podré decir nada más de las preguntas que ustedes me hacen de temas concretos y existentes en la sociedad y que necesitan una urgente tramitación.
Obviamente, y como he dicho y como seguiré diciendo,
mi voluntad…, la voluntad de mantener el diálogo, de mantener la comunicación, de informar de todos los procesos y
los pasos que se vayan a llevar a cabo, si esta condición de
provisional fuera ratificada por las Cortes.
Por el momento, señorías, no puedo decirles nada más.
El senyor president:
Gracias, señor candidato.
Bien, es ahora el segundo turno para los grupos. Comienza el señor Blanco, como portavoz de Esquerra Unida.
Adelante, señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Moreno, la seua intervenció, així com la de la
diputada del Grup Popular, no està decebent les expectatives. Ha segut absolutament infra, absolutament.
Jo no sé si a vosté li ha sorprés, però a mi sí, que durant quinze minuts la representant d’un grup polític que
ve ací a valorar la idoneïtat del candidat no parle mai del
candidat, no s’adrece mai al candidat i, sent com és la
que defensa al Consell que l’ha nomenat, no lloe mai el
candidat. No pose en valor els seus mèrits.
Si ni la representant del grup polític que recolza al
govern que l’ha nomenat defensa la seua validesa, ¿qui
ho va a fer?
Si ni vosté ha segut capaç de dir-me quins mèrits té,
és una pregunta concreta que li he fet. ¿Quins mèrits té
vosté perquè l’hagen nomenat director de Radiotelevisió
Valenciana?
És que se suposa que esta compareixença és un tràmit
legal per a valorar la seua idoneïtat. Per favor, diga’ns
quins mèrits té.
També m’agradaria que ens diguera per què ha acceptat. Ja li dic que és una curiositat antropològica. Perquè
els veïns de Riola no ho haveren acceptat. Els
d’Algemesí tampoc.
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
Jo no crec que se trobàrem tres o quatre persones –bé,
crec que han segut cinc– que acceptaren fer el paper de
sicaris del Partit Popular per a carregar-se 1.600 treballadors i la Radiotelevisió Valenciana. I tinc, de veritat,
molt interés en saber per què i a canvi de què.
Després, li he fet jo moltes preguntes i vosté diu que
porta set dies i no pot contestar-les. Però hi han algunes que
sí deuria. Li he preguntat si ha acceptat vosté el nomenament, per a saber si el consell d’administració que es va celebrar ahir és vàlid. Si vosté en estos moments és conseller
i director general. Vull saber-ho. Tinc dret a saber-ho. ¿Ha
firmat vosté l’acceptació del nomenament?
En segon lloc, li he dit si va vosté a complir la llei. En
estos moments, no hi ha cap llei que diga que s’ha de tancar Radiotelevisió Valenciana. Cap ni una. Hi ha una llei
que diu que el director general és independent del Consell.
Per això, quan la senyora portaveu del PP diu «ha venido
aquí a complir una tarea que se la ha encomendado»,
m’agradaria que diguera qui li l’ha encomanada. Perquè si
resulta que està ací per a complir, i complint, una tasca que
ja li ha encomanat el senyor Fabra, el senyor Fabra i el senyor Moreno estan incomplint de manera flagrant la llei.
Senyor Moreno, vosté ha de treballar, de moment, per a
complir la llei i, per tant, per a defensar l’empresa que dirigix i de la qual presidix el consell d’administració, si és
que s’ha fet la seua acceptació de nomenament.
¡Vosté no pot fer una altra cosa que treballar per
l’empresa! ¡Vosté no pot estar liquidant l’empresa, perquè
no hi ha cap ordre d’estes Corts, que són les úniques que
poden fer-ho, que així li ho encomane! ¡Vosté no pot complir ni una sola directriu, ni una sola directriu del Consell!
Li he preguntat per la seguridad social dels treballadors
i les treballadores. Vosté em diu que ve ací i que únicament
pot informar de les gestions que ha fet per a complir la
sentència i per a respectar els drets dels treballadors i les
treballadores. ¿Quan se li va a donar d’alta en la seguridad
social als treballadors i a les treballadores? Vull una resposta, i la vull concreta.
¿Quan pensa vosté fer l’acomiadament dels treballadors
i les treballadores? ¿A través de quin procediment?
I, per favor, responga’m esta pregunta, ¿amb quina indemnització? ¿Amb 45 dies per any treballat? Responga,
¿eh? Responga.
Si vosté ja està complint les ordres de liquidar Radiotelevisió Valenciana, estarà pensant quan va a fer-ho i de quina manera. I li he preguntat també, ¿quan pensa tallar les
emissions? ¿Quan anirà a negre?
I, per últim, m’agradaria també que em diguera, i així li
ho he preguntat, si dorm bé per les nits i si té por a les conseqüències penals dels seus actes.
Gràcies.
El senyor president:
Gracias, señor Blanco.
Señor Morera, adelante.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
La veritat és que este debat no l’havíem de fer amb
vosté, perquè diu vosté que «me siento provisionalmente
legitimado».
Vosté no és director i, per tant, crec que este tràmit parlamentari és el que s’havia d’haver fet des d’un primer moment. Però el debat l’hauríem de fer amb el president de La
Generalitat, perquè d’un president de La Generalitat mos
Pàgina 13
esperem altura de mires i que sàpiga reaccionar d’una forma correcta a situacions difícils, a situacions complexes, i
crec que els valencians i les valencianes no ens mereixem
esta situació.
No ens mereixem un president que no dialogue, com no
va dialogar fa un any. No ens mereixem un president que
no dialogue amb els sindicats. I no ens mereixem un president que reba ordres des de Madrid.
Perquè quan la directora Rosa Vidal..., sí, jo no he criticat..., jo, a Rosa Vidal, li vam donar..., ja n’hi havien uns
precedents del que ha suposat la intromissió del Partit Popular en la nostra radiotelevisió pública, que teníem totes
les prevencions del món.
El problema de Radiotelevisió Valenciana i els més de
mil dos-cents milions d’euros és la nefasta gestió del Partit
Popular, és la intromissió de la partidocràcia en les institucions, és la utilització que ha fet el Partit Popular del que
havia de ser un servei públic.
Des de Compromís, sempre, hem defensat Radiotelevisió Valenciana, però sempre hem criticat les coses que
s’estaven fent absolutament mal. No són els treballadors els
culpables d’haver arribat a 1.200 milions d’euros de deute.
Al contrari, ahí segurament hi haurà un delicte societari per
les diverses ampliacions de capitals per a eludir tot tipus de
control. Però eixe és un tema.
Nosaltres considerem que sí que hi ha alternativa. Això
que diu el president, «: no hay vuelta de hoja», però per
què? En base a quins informes? En base a quins informes
tècnics? Per què mos ha de provocar este president encara
una major devaluació social?
I açò és un cas palmari de les polítiques de l’austericidi,
de les polítiques de servir els bancs i no les persones, de les
polítiques de les retallades. Perquè primer van començar
unes retallades. És fals el dilema que utilitza el president,
que hospitals o Radiotelevisió Valenciana. És fals! Perquè
si l’any passat el grandiós president, senyor Alberto Fabra,
mos va deixar un forat, segons comptes generals, de 6.222
milions d’euros, i va continuar fent-se gran eixe forat. Sap
per què? Perquè no hi van haver ingressos públics. Perquè
si el missatge que està llançant a la societat valenciana és
que quan hi ha una dificultat tanque, me’n vaig, això és una
covardia manifesta.
El que és valent, valencià, difícil, però el que és absolutament necessari és posar en valor i en viabilitat Radiotelevisió Valenciana. Per això la decisió no està presa, no la poden prendre d’eixa forma tan alegre sense parar-se per un
moment a vore els costos que suposa tot això. I jo crec que
estem en temps d’analitzar eixos costos. Una decisió que
implica ara Radiotelevisió Valenciana, què va a implicar en
un pròxim futur? Que quan se declare que el Consell és el
propietari del València Club de Futbol per l’aval que li va
prestar al València Club de Futbol, tancarem el València
Club de Futbol, senyories? Què anem a tancar més? Els valencians ens hem de negar, hem de continuar assumint que
som els conillets d’índies del laboratori de les polítiques
més de dretes i més centralistes del Partido Popular.
Ja han experimentat prou! Ens hem de conformar que
ara en Múrcia se va a fer una televisió autonòmica. I tenen
moltes dificultats! I ací vosté ha vingut a tancar Radiotelevisió Valenciana? Això no ho podem consentir!
Ara mateixa, a les dotze, centenars i milers de ciutadans
de tot tipus s’han concentrat a les portes dels ajuntaments
per a dir no al tancament, per a demanar al govern que dialogue, que reflexione, que mire números, que analitze els
pros –que jo crec que són molts pocs– i els contres –que
són elevadíssims d’esta decisió.
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
Tirar al carrer tantes persones i privar els valencianes i
les valencianes d’una finestra al món i d’un mitjà de comunicació d’eixe servei públic és una decisió gravíssima, que
no se pot prendre en una calentura.
Jo demane reflexió. El que s’ha fet fins ara ha sigut
penós, amb uns elements d’il·licitud enormes. Nosaltres ho
hem denunciat.
Però ara li dic, des del punt de vista de Compromís,
vosté, que és el proposat pel Partit Popular, no creu que es
podria fer una televisió amb 75 milions d’euros? Amb 75
milions! És el que estava pressupostat! Si el Consell ha
pressupostat fer una televisió amb 75 milions d’euros, la
podem fer? Mos pot donar un marge de temps per a negociar esta possibilitat? Si hi ha 75 milions d’euros, per què?
No està tan lluny del que dia fa un any el consell
d’administració –perdó–, el comité d’empresa. No estem
tan lluny! Vol dir que per 10 milions d’euros hem de tancar
un instrument tan important que ha costat tant d’esforç i tan
de sacrifici?
Nosaltres sempre hem defensat Radiotelevisió Valenciana. Hem criticat la intromissió partidista, la manipulació de
molts anys, la pèssima gestió, les compres a tercers, la utilització de la nostra televisió per a enriquir-se uns quants
golfos. Ací els únics que han dimitit són... I jo crec que...
Pàgina 14
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera. Muy amable.
Mire, me voy a permitir una licencia. Ha dicho usted
una cosa…, una, una, bueno, una. ¡Una, señor Morera! Me
ha parecido muy importante, lo de la «partidocracia», pero
no en Canal 9, en toda la sociedad.
El día que los aparatos (veus) de los partidos dejen de
tener la presencia política que hoy tienen en todo, seguramente, señor Morera, los políticos tendremos más credibilidad. (Veus)
El senyor Morera Català:
No, però, però... Senyor president, per al·lusions.
El senyor president:
Señor Morera, es su tiempo. Adelante.
El senyor Morera Català:
Per al·lusions un segon. (Remors)
D’acord, però no mos poden donar lliçons aquells que
han portat a esta...
El senyor president:
Vaya concluyendo, señor Morera.
El senyor president:
No está nadie para dar lecciones.
El senyor Morera Català:
(Inoïble) ... de dignitat als cinc membres que han dimitit
perquè no volien liquidar Radiotelevisió Valenciana.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
El senyor Morera Català:
Jo demane eixe gest de dignitat i d’altura...
El senyor Morera Català:
No!
El senyor president:
Nadie, señor Morera.
El senyor Morera Català:
És que la decisió dels anteriors (inintel·ligible) ... han sigut del PP... (veus)
El senyor president:
Muchísimas gracias.
Ha con... Ha concluido su tiempo.
El senyor president:
Créame. (Veus)
El senyor Morera Català:
El senyor Morera Català:
... (inintel·ligible) de La Generalitat i als diputats del
Partit Popular.
...en les caixes d’estalvis. A mosatros no mos done
lliçons!
El senyor president:
El senyor president:
Ha concluido su tiempo.
Señor Moreno, es su tiempo. Adelante, por cinco minutos. Muy amable.
El senyor Morera Català:
La decisió no està presa.
El senyor president:
Muchísimas gracias, señor Morera.
El senyor Morera Català:
Espere que no...
El senyor Moreno Escrivà:
Moltes gràcies, senyor president.
Açò, seriosament, és que és per a vore’s.
Mire, senyor Moreno, mire si és vosté poc idoni que ni
els del PP han defensat la seua idoneïtat, val.
Imagine’s, i li recorde el que li he dit abans, si el dia que
el nomenen no el defenen, imagine’s el dia que el maten el
que diran. (Remors)
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
Perquè vosté ho entenga, i sobretot entenga una cosa. La
senyora Rosa Vidal no va fer una bona gestió de la Radiotelevisió Valenciana. Jo no seré mai qui ho diga. Els seus
resultats econòmics no podien ser de ninguna altra manera
perquè..., jo ho he dit i ho mantinc, perquè, home, quan
tens a John Wayne pegant tirs durant set mesos i no produïxes res i no fas res més, doncs home, faltaria que
t’hagueres gastat un dur. No pot ser.
La televisió de la senyora Rosa Vidal manipulava tant
com les altres, i la prova és que quan ella se n’anà va
aparèixer una altra televisió. Per tant, si ella estava allí i
eixa televisió no es veia, era perquè ella impedia que eixa
televisió passara.
La senyora Vidal venia ací, i mos mentia i mos ocultava
informació, com vaig poder demostrar en l’última comissió
de control. Però sap què no feia la senyora Vidal? I és el
que a ulls de la anormalitat la convertix en una persona excepcional, però només es pot explicar eixa excepcionalitat
des de la anormalitat. I jo no contribuiré mai això. Si altres
volen fer-ho sí, però jo no, val. Complia la llei! Ja! Què li
pareix? La senyora Vidal complia la llei! Era una revolucionària en el govern del PP! Vull dir, com era advocada de
l’estat distingia entre allò il·legal i legal. I com això és tota
una sorpresa per vostés, clar, vull dir, l’ha convertit en una
persona excepcional, però des de la anormalitat. Val?
Jo li he fet preguntes molts fàcils, que vosté sí em pot
contestar. Perquè vosté està provisionalmente legitimado?
No! Vosté està urgentemente legitimado. Per això hi ha un
decret urgent. Vosté està urgentemente legitimado.
Aleshores, quanta contractació, que era el motiu de la
urgència esgrimit per vosté, ha fet vosté des que està allí?
Quanta? Diga-me-la! S’enrecordarà el que ha fet en estos
tres dies! No sé, per exemple, jo què sé, ha comprat vosté
un excedent de mochilas del peregrino o alguna cosa
d’eixes (veus) que hi haja per ahí que estan tan relacionades amb els negocis de la tele?
Mire, vosté la tele no va a tancar-la provisionalment. Vosté
ve ací a fer una cosa que va més enllà de la provisionalitat.
Li he preguntat, i no m’ha contestat, què han fet? Què
era tan urgent? Li he dit allò de les dones assetjades. Vosté
falta a la veritat quan diu que era precís nomenar-lo a vosté
per a res de tot això. Hi ha 12 apoderats a la Radiotelevisió
Valenciana que tenen firma, i hi havia un consell i podien
pagar de tot. És fals! Podien pagar les nòmines. Es podia
fer de tot, i vostés ho saben.
No m’ha contestat a què? No ha contestat a si ha signat
o no l’acceptació de...? Conteste’m! Li ho han dit!
L’acceptació com a membre! L’ha signat vosté? No ho ha
contestat.
No m’ha contestat per què el senyor Hervás va aparèixer com si fóra tret d’una pel·lícula de western, amb dos
pistoles i un notari, eh?, i va dir que «yo soy el que tengo
las acciones, no sé qué, quietas las filas, todo el mundo al
suelo». Vull dir, per què? Si no és el depositari, no és la
junta general els liquidadors. Per què?
No m’ha contestat a pràcticament res! I no m’ha contestat
a per què els valencians no podrem vore una partida de pilota
que ho ha ordenat vosté. No pot ordenar provisionalmente, ni
urgentemente ningú només que vosté. És una pregunta senzilla! Va per mal camiií! Va vosté... Se li està posant cara, no de
pardalet mullat, com diuen en el meu poble, se li està posant
cara de banquillo. Seriosament, conteste!
Vaja alerta amb què firma! Amb què li fan firmar! Perquè el problema del lloc al que vosté l’han dut... I si no
mire en la pàgina mildenou està... Faça açò, si no li agrada
Berlanga, li convé vore allò de Berlanga, li ho dic seriosament. Recorde ara de memòria dos episodis que encaixen
Pàgina 15
molt bé en el seu argumentari. Quan vostés intenten defendre el que van a fer perquè és millor que la resta. Hi ha un
moment que Pepe Isbert està intentant convéncer el gendre
i li diu: «Xe, el garrote vil és boníssim, el més mal, el més
mal és la guillotina, que és això que fan els francesos
d’enterrar els cadàvers esquarterats. No, home, no. Si fem
un favor al que matem fent-li garrote vil.»
O quan parla de la idoneïtat dels botxins, dels verdugos,
en castellà, i li pregunten al verdugo i li diuen: «Vosté sap
escriure?» Diu, «Ui, és llestíssim, quasi té el batxiller i tot!
Seriosament, eixos són els nivells d’idoneïtat per a ser
botxí. Els nivells d’idoneïtat per a administrar una empresa
pública són altres.
I vosté em pot contestar a les preguntes que li he fet.
Són totes extraordinàriament senzilles, senyor Moreno. I no
se’n pot anar d’ací sense contestar-les. I li recomanava una
alternativa a vore la pel·lícula, si no és vosté molt de cine i
d’audiovisual. Hi ha una pàgina que es diu mildenou, on
estan penjats tots els vídeos i totes les declaracions dels
seus predecessors, que tots han passat pel banquillo. El
senyor Pedro García per Gürtel i els altres per l’ERO
il·legal. Tots han estat sentadets allí, en un jutjat. I vosté té
molta cara d’acabar aixina. Escolte el que dien.
El senyor Jaraba dia: «Seguía instrucciones políticas.»
El senyor Reig dia: «Firmé lo que ponían delante. Uy, lo de
Price Waterhouse ni lo leí, eran dos tomos así.» I escolte
atentament la senyora Vidal, per la seua salut.
Gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Moreno Escrivà.
Señor candidato, tiene usted ahora uso de la palabra por
cinco minutos.
El senyor Moreno Murcia:
Muchas gracias, señor presidente.
Muchas gracias, señorías, por sus aportaciones.
Por supuesto que voy a cumplir la ley, por supuesto que
voy a cumplir la ley. Y lo he dicho. Si todos los procedimientos que ustedes tienen en marcha me dicen que me
tengo que marchar de aquí porque no soy ni siquiera provisional, me marcharé, no tenga ninguna duda.
Respecto a su pregunta, respecto a su pregunta, señor
Blanco, de la seguridad social. Estamos en negociaciones y
en conversaciones con la seguridad social. Esto no es una
situación que una empresa maneje todos los días. Todos los
días no hay una sentencia que le obligue a readmitir a unos
trabajadores en una empresa. Los trabajadores serán debidamente informados a partir de la semana que viene. Entendemos que se nos notificará la firmeza de la sentencia
en breves días, que adquirió ayer. La firmeza la adquirió
ayer la sentencia. Yo llevo…, insisto, y perdónenme que
sea tan reiterativo, llevo siete días, llevo siete días.
Respecto de problemas anteriores, pues no puedo pronunciarme. No los conozco con detalle. Solamente garantizo trabajo, solamente garantizo el cumplimiento de la ley. No duermo por las noches. No es que no duerma bien, no duermo por
las noches, no duermo por las noches, porque soy una persona. No duermo por las noches. Y estoy hablando con personas.
No duermo ningún día. Y me pongo en el lugar de las personas que tampoco duermen por las noches. Yo no duermo por
las noches ni bien ni mal, no duermo, señor Blanco. Señor
Blanco, señor Morera y señor Moreno.
Y, finalmente, la película de El Verdugo la he visto hace
mucho tiempo. Sí me gusta el cine. Usted me ha calificado de
Comissió de Control de la RTVV
15.11.2013
Pàgina 16
verdugo, de killer (veus) ..., no, no, bueno, ustedes en general,
señorías.
emita ninguna partida de pelota, ni he recibido de nadie
ninguna instrucción para que no se emita. (Veus)
El senyor president:
He hablado con los…, me han comentado los responsables de programación determinada problemática. Pero ni he
dado ninguna instrucción… (Veus) Ni he dado ninguna instrucción ni he recibido ninguna instrucción. (Veus)
No dialoguen aquí. (Veus)
Señor Morera, no dialogue. No es el plazo de dialogar…
El senyor Moreno Murcia:
Acabo de llegar. No he visto los números. No he visto
las propuestas. He contestado, he contestado. (Veus)
El senyor president:
¡Señor Blanco!
El senyor Moreno Murcia:
El senyor president:
Señores diputados, no es un diálogo, es un monólogo ordenado. El diálogo en la calle. (Veus)
El senyor Moreno Murcia:
Señores, señorías, muchísimas gracias, espero poder
contar con su apoyo, si no cuento, pues espero realizar las
tareas de manera provisional, si soy ratificado por las Cortes de manera definitiva.
Muchísimas gracias. (Veus)
Es lo que puedo por el momento decirles. (Veus)
El senyor president:
El senyor president:
El senyor Moreno Murcia:
Señor Moreno, gracias por su intervención. La cuestión
pasará al plenario, en el que sus señorías podrán pronunciarse al respecto.
Muchas gracias. Buenos días.
Gracias a los invitados, a los medios de comunicación y
al personal de la casa, como siempre.
Yo no he dado ninguna instrucción de que no se emita
ninguna… Ni he dado ninguna instrucción de que no se
(S’alça la reunió a les 12 hores i 47 minuts)
Señorías, no abusen del desconocimiento del reglamento
del señor candidato.
Está en el uso de la palabra.