Carme Padilla, tècnica del Centre per a la Participació Ciutadana de

Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Taula rodona: “Joves i noves tecnologies”, a càrrec de:
Carme Padilla, tècnica del Centre per a la Participació Ciutadana de l’Organisme
Autònom Flor de Maig.
David Boronat, e-consultant de Multiplica, “La Xarxa com un element d’inserció
professional dels joves”.
Begoña Gros, Institut de Ciències de l’Educació de la UB, “La dimensió
socioeducativa dels videojocs”.
Luis Angel Fernández Hermana, director de En.red.ando i del Seminari Joves i Noves
Tecnologies, “Els joves i la xarxa, accions i projectes de l’Administració”.
Modera: Maria Salmerón, regidora de Joventut de l’Ajuntament de Viladecans.
Maria Salmerón.- Hola, bon dia a tots i benvinguts a aquest segon dia jornades,
d’aquestes “Jornades de Joves i Noves tecnologies”. Ahir vam veure, vam fer un repàs,
una mica per allò que s’està fent a les noves tecnologies i, jo crec, que va ser un dia de
veure projectes més generalistes. Ens vam adonar projectes que vam veure. Tots els
ajuntaments estem una mica conscienciejats que això de les noves tecnologies ha de
tirar endavant i s’ha d’implantar. I sí que crec que la característica va ser veure projectes
realitzats dintre dels ajuntaments; com els ajuntaments de Viladecans, a través de la
Fundació Ciutat de Viladecans, Mataró amb el Technocampus, o com es telematitza la
Roca del Vallés. Vam veure com els ajuntaments apliquen globalment aquestes noves
tecnologies.
Avui jo crec que és un dia més especialitzat, entrarem més al detall perquè hi ha
autèntics experts sobre aquest tema, tot i que per nosaltres a vegades sembli que és una
cosa molt nova. Avui tenim a la taula gent que ens parlarà de joves, noves tecnologies i
món laboral; de joves, noves tecnologies i participació i xarxes ciutadanes o de joves,
noves tecnologies i l’educació.
No em vull allargar més i us vull començar a presentar ja a la primera ponent que és la
Carme Padilla. Ella és periodista i és experta en noves tecnologies i participació.
Treballa al Centre per a la Participació Ciutadana de l’Organisme Fundació Flor de
Maig.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Carme Padilla.- Bon dia. En primer lloc vull agrair a l’Oficina del Pla Jove que ens
hagi convidat a venir aquí per estar amb tots vosaltres i, en segon lloc, dir-vos que tot i
que són unes jornades sobre la gent jove nosaltres creiem que tant les xarxes ciutadanes
com altres eines que estan sortint en els darrers anys majoritàriament des del grup de
gent jove és una eina de participació i, per tant, jo us parlaré de les xarxes ciutadanes
com a element de participació i, sobretot, quin és el paper que l’administració local ha
de jugar en aquestes xarxes. La primera –ja us ho dic- és que les ha d’impulsar –després
parlaré més en concret- però primer les ha d’impulsar. Per què? Perquè l’administració
local té l’obligació d’impulsar l’associacionisme i d’impulsar que la societat pugui
participar. Llavors, com es pot activar, com es pot impulsar la participació? Des del
Centre nosaltres intentem que els ajuntaments, les associacions que venen, les xarxes
ciutadanes que ens venen a veure, activin la participació, primer aproximant i
compartint l’acció pública amb la ciutadania, i dic amb la ciutadania, no per a la
ciutadania –després també parlaré d’aquest tema. S’ha de prestigiar i millorar
l’associacionisme i el voluntariat. En resum, s’ha d’impulsar el que és el tercer sector,
prestigiant-lo i millorant-lo. Com ho podem fer? Fomentant la formació és clau –sé que
després es parlarà d’això -, i la investigació, i el que és clau és que s’han d’impulsar
experiències innovadores, perquè estem en una realitat molt canviant–suposo que ahir
us ho van dir per activa i per passiva- i que per adaptar el que s’està fent en un lloc si tu
el vols adaptar al teu territori has d’innovar obligatòriament perquè el que funciona en
un lloc no ha de funcionar obligatòriament al teu territori. Si canvies aquest procés està
innovant, ni més ni menys. En resum, hauríem de donar suport a les iniciatives locals,
siguin virtuals, siguin presencials, a nivell dels ajuntaments, però sense oblidar a les
associacions directament d’àmbit local, que és el que nosaltres en definitiva estem aquí
parlant, en matèria en general de la participació ciutadana.
Ràpidament, nosaltres tenim una sèrie de serveis, activitats, recursos –no he vingut a
parlar només del centre. Les xarxes ciutadanes arriben al centre, ja sigui per demanarnos assessorament, repeteixo, els ajuntaments per demanar-nos assessorament sobre les
xarxes que tenen implantades al seu territori o directament les xarxes. Ens demanen
subvencions, importantíssim, perquè això funcioni hi ha d’haver uns recursos i aquests
recursos nosaltres creiem que el primer impuls l’ha de donar l’administració i en
formació.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Algunes preguntes que ens fan. “Com podem actualitzar o fer el Parlament de
Participació?, què és un consell ciutadà?, jurídicament com s’ha de crear una fundació?,
com puc construir una xarxa ciutadana?”- i l’he apuntat literalment. Pensem en aquesta
pregunta: “com puc construir una xarxa ciutadana?” Primer, les xarxes ciutadanes, es
construeixen? i, segon, si és així, les ha de construir l’administració local?
Les xarxes ciutadanes apareixen en un context que no és un context qualsevol. És un
context actual en el que s’estan analitzant i posant en qüestió termes tan importants com
què és la democràcia representativa o què és la democràcia participativa. La democràcia
participativa, com erròniament molta gent pensa el que vol no és suplantar la
democràcia representativa, només faltaria. Molts dels que estem aquí ens haguem
quedat sense feina ja. Una altra cosa, hem de pensar que no s’ha de governar només pel
ciutadà sinó que s’ha de canviar una mica el xip i pensar que s’ha de governar amb el
ciutadà. Això és el que reclamen moltes eines i moltes iniciatives que estan sortint. Les
Xarxes Ciutadanes són unes de les que més ho estan reclamant. Volen governar amb el
ciutadà, volen decidir ells, volen decidir com volen decidir en les seves ciutats, tenir una
responsabilitat compartida.
Els protagonistes. Tenim uns protagonistes clars: l’administració, els ciutadans, el teixit
associatiu, i uns altres agents, molt importants: els econòmics, els mitjans de
comunicació, que no podem perdre de vista. A través d’uns canals. Aquests canals
poden ser metodologies que hi ha moltíssimes, processos participatius també hi ha
moltíssims i unes eines, però només unes eines que poden ser presencials, i en el cas de
les xarxes són virtuals, però són unes eines ni més ni menys. Els protagonistes volen
cogovernar entre tots. Els canals han d’estar adaptats a cada realitat i necessitat –després
parlaré d’això- i les eines han de garantir la interacció.
Com us deia al principi, a dins d’aquests objectius si els ciutadans, el teixit associatiu i
l’administració són conscients que l’important és cogovernar no podem reclamar cap
altra cosa que davant la legitimació dels electes deixin que la gent pugui dir el que pensa
i puguin participar de les codecisions. Si aquests canals els has d’adaptar a cada realitat i
a cada necessitat has de ser conscient que estàs innovant contínuament. I les eines que
han de garantir la interacció i que l’administració, la que sigui, ha de garantir que
aquesta interacció tingui un accés universal no pot ser mai la finalitat. Ens trobem sovint
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
que ajuntaments, alguns municipis, venen al centre dient que el que volen és fomentar
xarxes ciutadanes però no es qüestionen quin és l’objectiu. Per a ells la xarxa ciutadana
és l’objectiu. Error, perquè si no tens clar quin és l’objectiu estàs convertint una mera
eina en un objectiu.
De manera ràpida –com he vist al programa que teniu tallers sobre el que són les Xarxes
Ciutadanes, quan van néixer, diferents noms, qui va ser el primer que les va introduir,
jo, nosaltres ràpidament direm que les Xarxes Ciutadanes són plataformes on-line
concebudes per a promoure i estimular la comunicació, la cooperació, la participació i
l’intercanvi d’informació d’experiències, de béns i serveis entre els ciutadans i els actors
públics i privats d’una comunitat. Però quin és el paper que ha de jugar el govern local?
En els últims temps estem veient que molts municipis estan parlant molt de la societat
de la informació, s’hi estan involucrant molt, hi ha alguns que s’ho creuen realment i hi
ha alguns que no s’ho acaben de creure, però igualment implanten el que és la nova
corrent de la societat de la informació a l’administració a través de plans estratègics,
plans integrals de desenvolupament de la societat de la informació, etc. I a molts
municipis trobem regidories exclusivament de noves tecnologies i moltes àrees
d’alcaldia s’estan envoltant d’assessors sobre noves tecnologies de la informació.
Nosaltres creiem que és molt important. I, alhora, també ara, darrerament, i no tant
majoritàriament com nosaltres voldríem, estan apareixent pràctiques de polítiques
participatives reals a través de processos participatius que no volen més que afavorir la
dinamització del teixit associatiu i de la ciutadania activa. No és només que afavorir la
dinamització de les Xarxes Ciutadanes i de moltes altres eines.
L’administració local, segons el nostre punt de vista, en tant és la més propera al
ciutadà, la que vehicula els problemes i les necessitats del teixit associatiu de manera
directa i diària, és la que el ciutadà visualitza com el seu interlocutor, quan té un
problema o una necessitat l’administració local és la que el ciutadà visualitza com a
primer interlocutor, és el primer aparador i dinamitzador dels canvis socials. Creiem que
l’administració té l’oportunitat, i nosaltres creiem que no l’ha de deixar escapar, de
liderar un procés, el de les Xarxes Ciutadanes, que va més enllà dels tradicionals models
d’organització social que havíem vist fins ara, no només pel format sinó per la filosofia
que hi ha darrera.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Llavors, l’administració local ha de liderar l’impuls d’aquestes Xarxes Ciutadanes, les
ha de promoure i les ha de recolzar, no les ha de construir. Com ho ha de fer? Evident,
recursos econòmics, això és la clau. Amb infrastructures tecnològiques, amb recursos
humans, especialitzats; no tenim por d’anar a l’empresa privada per a poder ajudar a les
xarxes que té al seu territori. I això té una altra part important i és que les Xarxes
Ciutadanes tenen prou força perquè si l’administració local no les lidera, tranquils que ja
vindran uns altres a liderar-ho perquè és un gran mercat. I l’administració supralocal,
que és la que jo avui estic representant aquí. I el recurs més important, que nosaltres
creiem que és més important, que l’administració local ha de donar a les Xarxes
Ciutadanes: discurs i desenvolupament operatiu real. Per què? Perquè cal que ens ho
creiem i ens ho creiem de veritat, sinó passa que la xarxa ciutadana esdevé només una
eina, i no només és una eina. Si ens ho creiem de veritat veurem que no només és una
eina, és un objectiu.
La Diputació com a ens supralocal –hi ha altres àrees, sobretot l’àrea de la
Comissionada de la Presidència per a la Societat del Coneixement i nosaltres també
estem fent coses sobre les Xarxes Ciutadanes -. Nosaltres què és el que fem
concretament? Com us he dit abans assessorem i recolzem econòmicament les xarxes
directament existents i de futura creació i el que és el volum més gran com a Diputació
assessorem i recolzem econòmicament a ajuntaments perquè impulsin Xarxes
Ciutadanes, no perquè les creïn, perquè les impulsin.
Quatre números molt ràpids. Entre el 2000 i el 2001, de tots els projectes que es van
subvencionar al Centre, 71 d’aquests –més o menys són uns 400 en total- tenien a veure
amb projectes de participació relacionats amb noves tecnologies. Us podeu imaginar
més o menys: xarxes ciutadanes, portals d’associacions, posada en marxa de webs
municipals, etc. Això representa 22 milions de pessetes, que m’agradaria que fossin
molts més, però és el que hi ha, i d’aquests 22 milions de pessetes, el 35% eren directes
per la creació i desenvolupament de xarxes i molt per serveis com formació destinats a
xarxes. També dir-vos que l’any passat la Diputació de Barcelona va ser un dels
organitzadors del Congrés Mundial de Xarxes Ciutadanes i no només vam aportar
recursos econòmics sinó moltes hores de feina. I ja, per acabar, us dic que tot i que
pugui semblar que no arribarà, nosaltres creiem que el futur és el d’un teixit associatiu
que es pugui vehicular a través d’eines presencials i eines virtuals. El que passa és que
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
les eines virtuals, com les xarxes, obren un ventall de possibilitats de comunicació i
d’interacció i de participació que per nosaltres és molt important perquè arribem a
moltíssima més gent que no arribàvem abans. I seria possible –nosaltres intentem que
així sigui- que només es creïn xarxes territorials o sectorials, sinó que algun dia hi hagi
xarxes de xarxes de ciutadans. Això aquí pot semblar una mica impossible
d’aconseguir, però us poso un exemple, nosaltres ens mirem bastant en aquest exemple,
i és que a França hi ha una xarxa que va començar fa dos anys només, i que a dins
d’aquesta xarxa hi ha polítics, partits polítics, tècnics, ciutats, ciutadans, ONG’s, hi ha
educadors, professors universitaris, universitats. I aquesta xarxa ara ja té membres al
Nord d’Àfrica, a tota l’Europa Occidental, a Llatinoamèrica i, curiosament, aquesta
xarxa el nom que té és “Radicalitzar Democràticament la Democràcia”. I amb això ja
acabo.
Estem a l’Organisme Autònom Flor de Maig, que no sé si el coneixeu, està al mig del
Parc de Collserola, és un lloc molt maco, i qualsevol cosa que voleu ja sabeu on hi
estem. Merci.
Maria Salmerón.- Gràcies Carme. Ara us vull presentar al David Boronat, que ens
parlarà d’internet com a element d’inserció dels joves. Aquest món laboral –ell el
coneix molt bé- va ser la persona que va fer la primera pàgina web d’ESADE on va
estudiar i ha col·laborat amb empreses com CINET, ASERTEL o NexTRet. Altres
estudis en els quals ha col·laborat o que ha fet ell són “Los portales de moda por
Internet” o “El segundo estudio sobre el comercio electrónico en España de la CEE”.
Ara mateix crec que està encetant un projecte de consultoria avançada per projectes
digitals o els anomenats e-business.
David Boronat.- Moltes gràcies i bon dia. Jo vinc a donar-vos la meva visió i, per tant,
vull que l’agafeu com a tal, sobre com la xarxa crec que és un element una oportunitat
d’inserció laboral pels joves. I el primer que em ve al cap i que intentaré expressar a la
meva xerrada a partir de tota una sèrie de conceptes que em venen al cap quan penso en
la xarxa com a element d’inserció és que des del primer moment que algú em va parlar
de la world wide web, i vaig tenir la sort que va ser un professor de la meva universitat
l’any 1994 quan jo estava treballant, vigilant les sales d’ordinadors a la nit i em va
donar l’oportunitat d’ampliar el meu ventall professional fent la web de la meva
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
universitat. La veritat és que no he parat de veure oportunitats, oportunitats
professionals i empresarials amb molts àmbits, i que amb el anys, cada cop s’han vist
molt més potenciades. La veritat és que una de les coses que també he tingut la sort de
viure és el moment daurat de la xarxa, una etapa que mai més tornarem a viure, no sé si
recordeu la sortida a borsa de Terra que marca una fita en la història de la xarxa perquè
representa l’entrada d’internet en l’economia espanyola. I la veritat és que he vist
situacions sorprenents, situacions en les que a companys meus se’ls hi ha fet ofertes de
l’ordre de 15 milions de sou brut i un pack de stockoptions que en tres anys podien
representar 400 milions de pessetes. He tingut la sort, en un període de tres mesos des
del juliol al setembre del 99, rebre de l’ordre de 30 a 40 ofertes laborals. La veritat és
que ha estat un moment màgic, que intentaré recordar, perquè entenc que ha donat el
que havia de donar i mai més es tornarà a repetir. I la veritat és que una de les coses que
ens ha representat la introducció de la xarxa a moltes de les persones que estem en
aquest sector és tota una sèrie d’il·lusions. Sembla que internet ens hagi suposat a molts
joves poder crear de manera fàcil la nostra pròpia empresa, el que és l’autoocupació. I la
veritat és que molts ens hem llençat a l’aventura. Jo vaig muntar la meva primera
empresa als 24 anys, en tinc 27, són tres les empreses que he arrancat en aquest temps i
la veritat és que sorprèn. Sorprèn perquè els joves són persones inquietes, són persones
amb molta empenta, amb moltes ganes de fer coses, però la realitat és que muntar una
empresa no és tan senzill com ens pensem, no és la idea d’obrir la porta del garatge sinó
que després quan comences a créixer te n’adones que hi ha dificultats molt enormes. I
en aquest sentit, jo després us faré una crítica, la faré a l’administració en general,
perquè tinc un sentiment d’una certa frustració sobre quin ha estat l’acostament que
l’administració ha tingut amb joves, com és el meu cas, a l’hora d’arrancar nous
projectes.
El que sí que ens hem cregut, per això, és que es produïa clarament un relleu
generacional i, alguns ens hem arribat a pensar que podríem fer tan bé, com els
executius de cinquanta anys amb corbata i amb un bon maletí, i ens hem posat les
bambes, ens hem tret la corbata i ens hem posat a dirigir empreses. I la realitat ha estat
que hem avançat molt i hem avançat molt perquè molts professionals hem guanyat molt
en llibertat, ens hem pogut treure les corbates, hem pogut entrar a l’hora que ens ha
donat la gana. La veritat és que al meu món la llibertat horària és absoluta perquè
treballes les 24 hores al dia, amb la qual cosa és impossible que te n’escapis. Però el que
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
sí que és cert és que creiem que la relació entre treballador i empresari ha canviat
substantivament, especialment, i això ho ha dit l’oferta i la demanda, en aquells
moments en els que buscar professionals que sabessin de què anava tot això d’internet
eren realment molt buscats. De totes maneres, com tots els comtes meravellosos, a
vegades passen per moments no tan interessants i hem viscut una situació que era
esperable, com era la caiguda de les grans promeses i les gran expectatives que ens
oferia la xarxa. I aquí us poso potser l’exemple o el primer exemple de la gran fallida de
la xarxa. No sé si coneixeu “Bo.com”, però és un projecte en el que es van invertir més
de deu mil milions de pessetes, liderat –crec recordar- per tres suecs menors de 30 anys
que intentaven muntar una tenda de roba esportiva, amb música, etc., i que va ser el
primer gran fracàs de la xarxa. A partir d’aquí no han parat de tancar empreses. Hi ha un
estudi , que es va realitzar als EEUU, de WebMergers que ens explicava que en el
primer semestre d’aquest any han tancat 315 empreses que tenien més de 300
treballadors i que eren empreses absolutament .com . I això ha canviat completament tot
l’escenari. Una de les coses que a mi també m’ha sorprès –jo sóc professor del Màster
de comerç electrònic de La Salle – en el primer any, l’any 1999 només hi havia una
classe de 40 persones, l’any 2000 quan tot pujava es van arribar a fer 4 màsters de 40
persones, ara només hi ha una classe de 25 persones. I ara la gent torna enrera i aquesta
promesa que ens havia fet internet ja no ens la creiem tant. Les coses, d’alguna manera,
el que sí que hem agraït és que s’han començat a posar al seu lloc.
Ara ens trobem amb una situació completament diferent, en la que el mercat, tant a les
empreses que intentem fer negocis a la xarxa com aquelles empreses tradicionals que
comencen a introduir internet com a una oportunitat de negoci, el que ens demanen als
professionals d’aquest món és una pressió molt superior a la que abans estàvem
acostumats. És a dir, ara estem pagant, d’alguna manera, tot el bon moment que vam
viure en el seu moment. I el que sí és molt important és que en aquests moments s’ha
d’intentar buscar un compromís entre l’empresari i el treballador. Hem viscut un
moment en què les rotacions laborals eren exagerades, eren de l’ordre del 20-25%
anuals, que és quelcom que per qualsevol equip de treball són absolutament fora de lloc.
Ara estem en un moment en què la situació s’ha invertit. Jo us poso un exemple. Fa un
any buscàvem un dissenyador, posàvem un anunci a InfoJobs i rebíem 40 currículums i
era una guerra convèncer a algun dissenyador perquè vingués a treballar amb tu, més
quan ets jove i les teves possibilitats d’oferir unes bones condicions no són les mateixes
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
que les grans corporacions. Ara vas a InfoJobs i poses un anunci per un dissenyador i en
cinc o sis hores reps 200 currículums de dissenyadors. És a dir, ara s’ha produït un
excés d’oferta, perdó, un excés de demanda laboral i això el que està produint és que el
joc canviï i que les rotacions disminueixin i que la gent comenci a veure quin és el seu
rol. Abans ens trobàvem amb situacions, jo tenia molts companys que entraven a
treballar en una empresa però estaven pensant ja en el següent lloc de treball, és a dir,
era un pont per a, en cinc mesos o sis mesos, donar el salt i seguir progressant. No sé si
sorprèn aquesta visió però és la que he viscut i és la que vull compartir.
Ara ens trobem en una nova etapa en la qual el sector internet com a tal ja no existeix o
el sector de noves tecnologies com a tal no existeix. Internet comença a estar a les
nostres vides, i ara cadascú ha d’entendre quin és el rol que juguen les noves tecnologies
en cadascú dels sectors, en l’administració, en el sector del tèxtil, en el sector esportiu,
etc., i en aquest cas els joves hem de fer un esforç per a entendre que el salt no és lineal
i que en el que primer hem de treballar, jo crec que les administracions més que en
formar crec que el que han de treballar més és en desenvolupar aquesta actitud entre els
joves d’entendre que això va de debò i que això és absolutament irreversible.
Si mirem qualsevol lloc de treball i, sobretot, aquells llocs de treball molts propers al
món de la informació, la veritat és que estan experimentant canvis substancials. I hi ha
joves que sembla que això no ho acabin de veure. Jo tinc una amiga que és fotògrafa i
cada dia li dic que el seu món ha canviat completament i que s’ha de comprar una
càmera digital i començar a utilitzar el photoshop o, d’aquí uns anys, estarà fora del
mercat. Potser és una exageració però sí és quelcom que qualsevol professional ha de
reflexionar com li canvia la pel·lícula, pot ser ara no ho veiem d’una manera absoluta
perquè parlem molt d’internet, però en la realitat costa que els projectes avancin, però
que, sens dubte, això és irreversible. Una mica el que vull expressar és que el que
proposa internet o les noves tecnologies és afegir una dimensió més a les habilitats que
qualsevol professional ha de tenir. I això el que pot desencadenar és un esglaó més de
desigualtat entre els joves a l’hora d’inserir-se professionalment.
Avui en dia, sobretot els que estem més en aquest món, gent que no sap utilitzar un
ordinador, no ens serveixen absolutament per res, perquè treballem tot el dia davant
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
d’un monitor. I això el que pot provocar en alguns joves és decepció perquè han rebut
una formació durant uns anys, on això de les noves tecnologies no existien. Segurament,
els nostres fills ja vindran absolutament rodats, però hi ha un col·lectiu de joves, amb els
quals, segurament, aquí molts ens sentim identificats que creiem que la societat ens déu
aquesta ajuda per a donar aquest salt.
Jo el que volia dir ja –pot ser ara em poso en un rol més d’empresari- és quina és la
meva visió de l’administració i jo la veritat és que la paraula no és tant decepció, és
encara molt més dura, és la frustració. Jo veig l’administració - parlo de la meva
experiència, que ningú s’ho prengui malament perquè estic convençut que esteu
treballant perquè les coses canviïn i es facin bé en tots els sentits – jo veig una
administració que no m’escolta i això ja em comença a causar frustració. Ara per fi tinc
una oportunitat per expressar-me amb la qual cosa estem avançant. És una administració
que no m’entén, una administració que no entén que no és el mateix una empresa de
recent creació –nosaltres portem un any i mig, som 21 persones treballant, i que per tant,
no se’ns pot tractar igual si estem en un sector innovador, que és el que està potenciant
el país, com si fóssim una empresa de tota la vida, amb uns inversors al darrera, etc. I no
parlo tant d’ajudes econòmiques sinó de tenir un tracte molt més proper i molt més
comprensiu en tots els sentits. Jo com a empresari estic disposat a invertir en la societat
i estic disposat a ajudar a què els joves s’incorporin al món de les noves tecnologies,
però l’administració no em fa cap plantejament atractiu ni interessant perquè jo pugui
donar aquest pas. Jo estaré encantat d’incloure al meu equip dues persones assumint un
cost d’aprenentatge, un cos de formació i crec que fins i tot serà la manera molt més
immediata, més que molts cursos de formació més que aquesta persona es posi les piles
en aquest nou món. De totes maneres, l’administració no em dona cap incentiu ni
perquè aixequi el braç i digui que estic aquí i quan volgueu parlem i fem coses junts. I la
veritat és que jo en aquest sentit faig una crida a què intenteu primer escoltar per després
proposar i plantejar. Em dóna la sensació que moltes de les iniciatives estan
excessivament polititzades i jo entenc que al final, darrera de l’administració, hi ha uns
polítics que han de guanyar uns vots però es parla molt de ciutadania. La meva
percepció és molt crítica en aquest sentit. Jo visc en un món sense administració i,
d’alguna manera, el meu sentiment és l’administració quan més lluny millor i jo crec
que és un error de fonament i amb el que hem de ser generosos tots i treballar
conjuntament perquè això canviï.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Per finalitzar, dir que crec absolutament en la gent jove i crec absolutament en el seu
protagonisme. Una de les coses que jo personalment també he après amb els anys ha
estat que els joves tenim molt que donar en les organitzacions, en les societats, i això és
potser una de les coses que també ens falta i que també des de la infància ens havien
d’haver educat adequadament que és l’autoestima. Quan comences a creure-t’ho perquè
comences a treballar en empreses amb les quals els hi comences a aportar valor
comences a entendre que realment els joves estem assumint un rol de –en aquest canvi
d’entorn, donada la introducció de les noves tecnologies- dinamitzadors. I en aquest
sentit, jo us animo a què seguiu treballant perquè els joves seguim d’alguna manera
disseminant aquesta nova manera d’entendre la manera com ens relacionem i genereu
negocis.
Maria Salmerón.- Gràcies David. Crec que la part important és que tots compartim
aquesta creença ferma en els joves i que podem treballar des d’aquí.
Ara us vull presentar a la Begoña Gros que és Doctora en Pedagogia i Professora Titular
de la Universitat de Barcelona. Ella és especialista en l’estudi d’aplicacions
tecnològiques de la informació i la comunicació en el món de l’educació. Ha
desenvolupat estudis diversos sobre el disseny de jocs, programes educatius, videojocs i
l’educació amb l’ordinador.
Begoña Gros.- En primer lloc, volia agrair l’ocasió d’estar aquí en aquesta taula, i de
fet a la meva intervenció canviaré una miqueta en la línia de les intervencions prèvies
perquè bàsicament jo us volia parlar de formació, d’educació i no específicament
d’internet –encara que és el que està més de moda o es parla més- sinó d’un tema molt
més lligat a l’oci i que queda moltes vegades com una cosa bastant marginal, però que
jo crec que té un gran valor educatiu i que són els jocs digitals, els videojocs –hi ha
diferents de formes de denominar-los.
Durant bastant temps he estat treballant en aquest àmbit amb nens i amb joves i
d’alguna manera el que jo voldria una mica posar de relleu, l’objectiu, i transmetre i
discutir posteriorment és el valor educatiu que tenen aquests tipus de productes, malgrat
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
siguin productes bastant criticats generalment des de, sobretot, els massmedia. Per a
parlar d’aquest tema primer us volia parlar una mica d’allò que s’anomena als EEUU la
generació digital i volia començar amb una frase, perquè nosaltres sempre estem parlant
de noves tecnologies, de tecnologies, hi ha una frase que a mi m’agrada molt de l’Alan
Kate que diu que “ La tecnologia només és tecnologia si ha estat inventada després que
tu vas néixer” i això crec que és un element important i que hem de reflexionar tots
perquè quan parlem de noves tecnologies i de tecnologia són noves tecnologies per
alguns, ja quan estem a segons quines edats, per molts no són noves tecnologies, és el
que hi ha, és el món, és tal i com és món en què vius. I tots podem fer aquesta reflexió
amb nosaltres mateixos, és a dir, evidentment per mi internet, l’ordinador és una nova
tecnologia, però per mi mai la ràdio ha estat una tecnologia, era una cosa que ja estava
allà i no ens ha sobtat, o la televisió en algun cas, etc. Dic això perquè crec que és molt
important veure un aspecte que, d’alguna manera, el David comentava des d’una altra
vessant, la diferència que es dóna en aquest moment entre generacions. Les diferències
generacionals són en aquest moment molt grans per motius molt diferents als que s’han
donat en altres moments històrics. Pot ser en alguns moments les diferències han estat
més ideològiques, més sociològiques. En aquest cas jo diria que la tecnologia ens ha
portat unes diferències que venen donades, precisament, per aquest aspecte, per les
eines pròpiament tecnològiques.
Aquestes diferències generacionals no només són instrumentals, és a dir, també se’ns
diu que és que els nens com estan acostumats a tocar botonets, a veure molta imatge,
etc., és un fet però sembla que no tingui més importància. Crec que té moltíssima
importància aquest fet i que va més enllà d’una anècdota, va més enllà de què abans es
jugava amb el cartró amb fusta i es jugui amb un ordinador. Bàsicament, en aquest
sentit, és molt important distingir els efectes que la tecnologia aporta, des d’un punt de
vista de l’aprenentatge, des d’un punt de vista cultural, des d’un punt de vista social i,
en aquest sentit, jo sempre utilitzo aquesta distinció entre els efectes d’aprendre una
tecnologia i els efectes d’aprendre de la tecnologia. Evidentment, aquesta distinció és
una cosa que jo faci servir una determinada aplicació per a fer una cosa que més o
menys ja feia abans però que em facilita això, seria un efecte immediat, si jo escric una
carta o faig una base de dades, em facilita una determinada feina, però el que crec que
és molt important és que al llarg del temps aquests efectes són més profunds, és a dir,
que d’alguna manera els nens, els joves, estan aprenent d’una altra manera, i, en canvi,
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
nosaltres estem donant una formació, estem donant un enfocament, en el qual no hi ha
una correspondència, és a dir, que ja no hi un encaix entre la manera que s’estan
formant i la manera en què aquestes persones, d’una manera informal en el medi, en la
casa, amb els amics, a un tipus de formació que informalment, estan rebent. En aquest
sentit, s’està parlant molt de fracàs, de fracàs educatiu, de fracàs dels joves, que els
joves no tenen algun tipus de destreses que abans es tenien a nivell, per exemple, de la
pròpia alfabetització, però crec que la reflexió hauria de ser més profunda i plantejarnos realment quins canvis de models d’aprenentatge, de formes d’aprenentatge s’estan
donant i amb les quals no hi ha correspondència en els aspectes formatius.
Per no estendre’m us he posat aquí alguns canvis en els estils d’aprenentatge, les formes
d’aprendre, per exemple, cada vegada hi ha més experiències de processament
d’informació, és a dir, el nen que neix rep informacions per mitjan múltiples, per vies
textuals, gràfiques, ordinadors, internet, televisió, molts canals de televisió, etc. Això
evidentment està transformant modes d’aprendre, és a dir, que els nens i les generacions
d’ara no tenen a veure amb les generacions prèvies. Hi ha major facilitat de processar en
paral·lel. Què vol dir això? Ho podem veure també, és a dir, que la gent pot estar
treballant amb música, amb un walkman, mirant el correu electrònic, però també parlant
per telèfon. Aquesta facilitat de fer o de processar-hi diferents tipus d’activitats alhora
és també un aspecte molt característic de la generació i amb una influència bastant gran
de la tecnologia. Evidentment, altres aspectes que ja són més habitualment comentats
com la influència visual del gràfic sobre el text, aquesta influència també és molt
important perquè estem entrant en un canvi de paràmetres: l’aprenentatge basat en text,
escrit implica un raonament molt més estructurat, molt més lògic, d’una lògica diríem
binària de la lògica habitual, mentre que la utilització de gràfic, d’imatge entra dintre
d’un tipus de paràmetres diferent. Hi ha una major importància de la possibilitat de tenir
una participació més activa en el propi aprenentatge, això d’haver d’estar callat i
escoltant cada vegada és més difícil i és més difícil d’acceptar, tant pel nen com pel
jove. I també hi ha un aspecte que crec que és important, és la importància dels aspectes
lúdics. A les persones actualment se les hi convenç si allò és divertit, si és entretingut, si
t’ho has passat bé, és a dir, són criteris i arguments que en generacions prèvies no
s’utilitzava. S’utilitzaven altres formes més penoses com l’esforç, però en aquest
moment, el valor lúdic és un valor afegit a allò que s’està fent.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Perquè penso que són importants o perquè crec què és important donar un valor
educatiu, un valor formatiu als videojocs? Bé, els videojocs es critiquen molt sobretot
des de la premsa, des dels massmedia, sempre que hi ha algun problema, alguna acció
violenta apareix en la premsa un videojoc, dels més famosos i per tots segurament
conegut, dit Carggamedon on s’assalten a unes velles que es tenien que atropellar i
llavors tenies més punts. Surten sempre aquest tipus de productes en els diaris com si
només hi hagués aquest tipus de producte. A més a més, es fan associacions “Violència,
ús de videojocs”, és a dir, que sembla que aquest tipus de producte generi més violència
quan no hi ha cap estudi mínimament seriós que pugui o hagi pogut provar aquest tipus
de relació causa-efecte. S’acusa també als videojocs de ser sexistes perquè bàsicament
les figures principals dels videojocs són normalment figures masculines i sembla que el
tipus de videojoc atrau més a un tipus de públic masculí. Això és un aspecte que té part
de raó, o sigui, que és cert que sembla que hi ha una major atracció als nens, als
adolescents, però això també està canviant i, de fet, hi ha alguns productes, com per
exemple, ara es dona aquest efecte que hi ha un joc que són Els Sims, però que és un
producte on es simulen situacions humanes, és a dir, es generen personatges, se’ls hi
dona un caràcter, se’ls hi dona unes característiques, se’ls hi posa a viure en un barri, en
una casa i comencen a passar coses, llavors a partir de les interrelacions socials doncs
has d’anar decidint i prenent decisions sobre el que es va fent. Per exemple, Els Sims,
als EEUU, en aquest moment, és el videojoc més venut als últims mesos, ja porta com
4 o 5 mesos que és número 1 de vendes, i aquest videojoc s’han fet molts estudis, també
als EEUU, i s’ha vist que aquest joc sí ha tingut un impacte molt elevat en el públic
femení. El que passa, és que té el tòpic del tema de la comunicació i les relacions
humanes com un aspecte més de gènere, però és un fet.
Altres crítiques que es fan d’aquest tipus de jocs, temes de sociabilitat, d’addicció, crec
que tampoc són gaire fonamentades, perquè per exemple, és una visió bastant
esbiaixada la idea que els joves es queden a casa jugant sols i que això provoca o retalla
possibilitats de contacte amb els altres. S’està veient el contrari, que hi ha grups de
joves que es reuneixen normalment, es juga molt en xarxa, cada vegada hi ha més jocs
en línia per jugar conjuntament, amb els quals si no hi ha més gent a la xarxa no es pot
jugar.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Un aspecte que crec que és important també és preguntar-nos perquè agraden els
videojocs i perquè pensem són un tipus de producte que aporten un valor important en
l’àmbit formatiu, en l’àmbit educatiu. Per què agraden? Hi ha coses que són bastant
immediates, bastant evidents sobretot la idea dels aspectes pròpiament lúdics, de fet a
l’educació i al món de la pedagogia fa molts anys, fa segles que s’argumenta la
necessitat o la importància d’aprendre jugant. En canvi, aquesta mateixa argumentació
pedagògica quan entra al món dels jocs digitals sembla que no sigui correcta, és a dir, hi
ha un cert recel amb aquest tipus de productes, però és evident que és possible i és molt
més motivador la utilització dels aspectes lúdics pel propi procés d’aprenentatge.
Hi ha factors que donen un valor afegit, un èxit a aquests tipus de productes que són tots
els aspectes de desafiament, d’autogratificació immediata que tenen aquest tipus de joc.
Un aspecte també en el que s’han fet estudis sobre el perquè agrada és el tema de les
regles. Les regles en els jocs no sempre estan explícites, precisament, moltes vegades
s’han de descobrir i de fet els que són ja molt jugadors saben que hi ha regles que no
apareixen ni en el manual i que s’han de buscar i que si entres a Internet i trobes a altre
gent que ha jugat podes començar a tenir idea de quin tipus de regles ocultes hi ha, i
això també genera aspectes de motivació molt interessants.
Tots els videojocs tenen uns objectius, tenen unes metes. Les metes i els objectius són
clars. I també tenen unes decisions que s’han de prendre en determinades situacions i
aquestes decisions tenen un feedback immediat, constantment saps si aquestes decisions
que has pres són encertades, no ho són, has de modificar-les, etc. I, evidentment, en tots
els videojocs hi ha un argument, o en la major part, no en tots perquè hi ha de diferents
tipus, però hi ha un argument, hi ha una història i això genera sempre aspectes també de
tipus emocional, és a dir, d’una certa...o bé pel tipus d’història, o bé pel personatge, o bé
per simplement la curiositat que generen les teves accions i què passarà després.
Per últim, el per què –com ja deia al principi- penso que els videojocs són una eina que
aporta un element formatiu perquè és la manera més immediata en què, tant els nens
com els joves, entren en tot allò que seria el món digital, el món virtual, allò que seria
en certa manera l’alfabetització digital. I és aquesta alfabetització digital la que d’alguna
manera estan adquirint d’una forma informal, jugant a casa, compartint això amb altres
joves, etc. I aquest tipus d’eina són les que després al moment de formació, tant a nivell
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
educatiu, formal, escolar, com a nivell empresarial, etc. s’oblida, és a dir, no s’aprofiten
d’alguna manera aquest tipus d’alfabetització digital que s’està donant d’una forma
pràcticament natural.
Els videojocs ens aporten elements motivacionals molt importants i en aquest sentit és
un dels factors pels quals és important i haurien de ser capaços d’utilitzar-los amb
accions formatives; desenvolupen estratègies de resolució de problemes, que poden ser
transferides a altres situacions; desenvolupen o produeixen aprenentatges de recerca
d’informació i d’això tenim alguns estudis fets on es pot veure com nens que han jugat
bastant temps no tenen cap problema després en entrar a Internet, buscar, moure’s per
les pantalles, si tu li dones un producte que no ha vist mai de seguida és capaç
d’instal·lar-ho buscant les maneres. És a dir, que realment dona moltes eines. Ajuda a la
lectura, del que seria la part gràfica dels productes digitals i, evidentment, cada vegada
més, sobretot els jocs en xarxa, hi ha productes més integrats de joc col.laboratiu en
grup i introdueixen tota la vessant podríem dir més de connectivitat i d’interactivitat
més immediata.
Ja per acabar, només insistir en la idea. Crec des del punt de vista dels formadors, de la
gent que tenim contacte més directe amb activitats ludicoformatives podríem dir, penso
que és molt important deixar introduir aquest tipus d’activitat que ja d’una forma
espontània els joves ja estan fent. I penso que és un error, d’alguna forma, no tenir en
compte aquesta experiència prèvia que té valorant molt més altres activitats que sempre
ens podem qüestionar. Gràcies.
Maria Salmerón.- Gràcies a tu, Begoña. Ara us presento a l’últim ponent. És un vell
conegut, això no li resta importància. És el director de la revista En.red.ando i és
periodista. Us deia que no li resta importància perquè està considerat una de les vint-icinc persones més influents a Internet. I ell és la persona que ha conduït el Seminari,
que s’ha fet anterior a aquestes jornades i amb el qual vam tenir el plaer de participar
algunes persones per a dissenyar continguts i per determinar què faríem. Aquest
seminari tenia una expressió virtual que era Xarxaires i que tots esperem que no sigui
només a priori sinó que també sigui una expressió virtual a posteriori, és a dir, que obri,
les portes de Xarxaires i que tots ho fem canal d’expressió i sobretot canal de
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
comunicació i d’intercanvi. Ja sense més us presento al Luis Angel Fernández Hermana,
vell conegut.
Luis Ángel Fernández Hermana.- Muchas gracias. Lo que os voy a explicar un poco,
lo que ha introducido ya María de Xarxaires, participa mucho de lo que han dicho los
ponentes anteriores. Y además quiero extraer un poco algunas de las cosas que ha dicho
David porque en cierta manera ha expresado las tendencias que se están dando dentro de
internet. Nos hemos visto dominados mediáticamente en estos últimos años por una
parcela particular de actividad dentro de internet que ha terminado con una hecatombe
económica para muchas empresas. Mucha gente habla entonces de la crisis de internet
con la caída de todas estas empresas. Yo creo que la caída de internet, o sea la crisis de
internet, estaba antes en el momento en que, por ejemplo –como él acaba de explicar- a
alguien se le daba diez mil millones de pesetas a partir de una idea. Creo que esto es una
crisis brutal, no ha pasado antes nunca y finalmente explotó por alguna parte. Y lo que
sigue, digamos, como una especia de resaca en la actividad de las redes sigue siendo la
vida misma. Y esto son los aspectos que, finalmente, irán emergiendo y irán
constituyendo la vida a través de las redes o la forma como nosotros pongamos nuestras
vidas dentro de las redes. La vida misma tiene que ver, participa de actividades que
entonces –como las que también explicó David- están mucho más integradas en cosas
que hace la gente, no en cosas a las que se fuerza a hacer a la gente a partir de ideas
brillantes. Tiene que ver con lo que planteaba Carme del punto de vista de lo que es esta
posibilidad que se abre ahora, aunque ha sido planteada intelectualmente durante
muchas épocas, incluso como utopías, entre lo que es la democracia representativa y la
democracia participativa. Tiene que ver con esta nueva visión de poder aprender en
nuestros entornos virtuales tan impresionantes como son los videojuegos y lo que va
surgiendo entonces es la posibilidad de hacer lo que estamos haciendo pero hacerlo de
otra manera.
Y en este sentido, les voy a traer a colación –yo creo que nunca viene mal- un pequeño
opúsculo, es un librito pequeñito que se llama Discurso de la Técnica de Ortega y
Gasset, que fue uno de los pensadores de esto que estamos hablando hoy día, fue uno de
los pensadores de la frase ésta que nos ha mostrado Begoña de que “la tecnología es
tecnología si se inventa después de que tú has nacido”. Nadie piensa que un tenedor es
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
tecnología y el tenedor fue, precisamente, uno de los hechos tecnológicos más
importantes en la evolución de la humanidad. Imagino los terribles problemas que
planteó en el momento en que aparecieron. Y hoy día el problema que plantea el tenedor
es no el tenedor en sí sino cómo utilizar el tenedor. Ese sigue siendo el problema
siempre. El problema hoy día en los jóvenes, en los viejos, en los medianos no es tanto
el problema de internet sino cómo se utiliza, para qué, cuáles son los objetivos y de qué
manera el poder aprovecharlo, el poder utilizarlo cambia la forma como nosotros
hacemos cosas. Y esta es un poco la experiencia que os quiero contar.
Ortega y Gasset dice en ese libro, que además en esta idea bebe un poco de lo que ya
planteaban los filósofos griegos, de que nosotros tenemos la posibilidad de vivir en tres
mundos, mejor dicho hubiéramos tenido la posibilidad de vivir en tres mundos. Uno, un
mundo que nos hubiera dado absolutamente todo, en cuyo caso nunca habríamos
dejado, lógicamente, de ser animales porque ya lo teníamos todo. Otro mundo, el cual
no nos hubiera dado nada, y entonces no estaríamos aquí reunidos porque habríamos
desaparecido. Y otro mundo el cual nos da y nos quita, y es el mundo en el que estamos.
Es el mundo en el cual tenemos que estar venciendo constantemente todas las barreras
que nos pone este mundo para tratar de poder sobrevivir. Y al tratar de superar esas
barreras lo que hacemos es apropiarnos del mundo de una manera diferente a como lo
hacen los animales. Lo hacemos a través de la tecnología, fundamentalmente, a través
de la tecnología que es como nos apropiamos y es como tratamos de vencer esas
barreras. Cada vez tenemos más clara esta idea de barrera porque cada vez lo que
tratamos de desarrollar son estrategias para superar precisamente esas dificultades. Es el
tremendo éxito por ejemplo de los juegos, en particular de los juegos de estrategia,
porque lo que plantea es un mundo plagado de barreras y los más imberbes, los más
enanos de la sociedad están desarrollando estrategias para superar estas barreras. O sea,
van a salir individuos, indudablemente, muy diferentes a nosotros que empezamos a
pensar en las barreras de una manera, en comparación, mucho más inocente y mucho
más adelante.
Hace unos meses, a principios de año aproximadamente, la Diputación vino a vernos, la
parte de la Comisionada de la Sociedad de la Información, vino a vernos porque quería
hacer una serie de seminarios con gente que trabajaba en políticas de jóvenes, sobretodo
el punto de vista de qué manera se podían desarrollar estrategias para que los jóvenes
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
participaran a través de tecnologías de la información; o ya los jóvenes que estaban
participando de qué manera se podían integrar en proyectos que tuvieran, digamos, un
sentido de punto de vista local, de la administración local. Nosotros que somos en ese
sentido bastante orteguianos dijimos: “Bueno, aquí hay un reto, vamos a ver cómo
superamos el reto”. Es decir, el primer problema, es en la era de las redes cómo
aplicamos las redes al problema que se nos está planteando que es que un grupo de
gente de doce, catorce, quince personas seleccionadas entre técnicos, regidores, que
trabajan en este ámbito nos vamos a meter dentro de una habitación y vamos a
machacarnos durante cinco, seis, siete meses, sobre toda la problemática ésta, cómo
aplicar las redes, qué instrumentos, de qué manera se puede trabajar, con qué objetivos,
etc. Y el problema como siempre es que allí se iba a quedar todo como, posiblemente,
aquí se puede quedar todo lo que estamos hablando esta mañana que es muy interesante
pero nos vamos a ir y, para decirlo en sentido así casi telepático, el que venga detrás y
entre en esta sala no se enterará de nada de lo que ha pasado en la sala, no tiene forma
de raspar las paredes y sacar las ideas, los debates, las discusiones que hemos tenido
esta mañana aquí, es decir, el medio nos plantea una dificultad. No tenemos forma de
superar esa dificultad del medio, o no la teníamos hasta que aparecieron las redes
porque nosotros podemos poner todo lo que ha pasado esta mañana, todo lo que se dice
en las redes e incluso nos podemos poner todos, uno a uno en las redes, y todo lo que
no nos digamos ahora porque tenemos sueño, porque tenemos hambre, porque estamos
cansados, porque esta mañana pasó algo que nos despistó las neuronas, etc. pero que
nos interese continuar lo podemos continuar. Y además quienes no están aquí podrían
estar aquí entonces continuando con nosotros una discusión que, posiblemente, va a ser
de gran interés para ellos. Es decir, podríamos superar esta dificultad de lo que son
encuentros meramente presenciales, a los cuales estamos tan acostumbrados, como que
esta ha sido la vida misma, para continuarlo con otro tipo de encuentro, un encuentro
donde no estamos, un encuentro completamente virtual, pero un encuentro con un poder
de irradiación muchísimo mayor que el mero hecho de encontrarnos aquí adentro todos.
Y la idea entonces fue la de avanzar en ese sentido, llevar la vida misma como era,
hacer los encuentros presenciales para discutir una problemática y llevarlo a las redes y
convertirlo dentro de la red en un lugar donde se continuaba con todo lo que se hacía en
aquella sala, se estructuraba de alguna manera el conocimiento que en aquella sala
pudiera emerger y se invitaba, entonces, a gente que no podía ir a estas reuniones por las
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
circunstancias que fueran a que continuaran con la labor de discusión, de elaboración de
proyectos, en fin de lo que eran los objetivos del espacio. Y eso fue lo que hicimos.
Nosotros como empresa tenemos como objetivo el hecho de que estamos hablando todo
el día de la sociedad del conocimiento y el problema es exactamente como uno
encuentra las parcelas del conocimiento que le interesa dentro de la red. Y esto, como
decíamos ayer en el taller de participación no va a ocurrir por generación espontánea, no
ha ocurrido jamás por generación espontánea. Cuando la gente ha querido resolver un
problema se ha reunido y tratado, digamos, de poner junto todo lo que sabían para
desarrollar los instrumentos para resolver problemas que tuvieran en particular. Y de esa
manera han surgido centros de educación, centros de formación, escuelas,
universidades, etc., donde ocurre ese tipo de cosas. Y en internet tienen que ocurrir
también, tenemos que trabajar para establecer esas parcelas a partir de los objetivos que
nosotros nos pongamos. Un poco lo que explicaba antes Carmen, que las redes
ciudadanas no salen porque uno haga así o porque uno las quiera hacer, las redes
ciudadanas salen porque fundamentalmente hay objetivos que interesan a grupos
colectivos de gente que entonces empiezan a desarrollar algún tipo de estrategia y
empiecen a traer los recursos, las herramientas que necesitan para desarrollar esa
estrategia. Y para hacer esto nosotros hemos ido desarrollando una tecnología de
gestión de conocimiento en red, es decir, trabaja fundamentalmente en las redes con el
fin de que a través de una plataforma on-line, es decir, fijar los marcos, las fronteras de
un espacio virtual, a través de esta plataforma se desarrollara una metodología que
permitiera entonces generar y acumular conocimiento y que hubiera gente capaz de
desarrollar o de implementar esa metodología, que no es la gente que va a participar ahí
sino gente exterior que está ayudando a que se desarrolle el espacio.
Entonces se definieron, lo que se decidía también es que a través del trabajo que se iban
a hacer en estas sesiones presenciales y lo que iba a ocurrir en el espacio virtual tendrían
que ir saliendo contenidos de estas jornadas. Y gran parte de lo que vosotros estáis
recibiendo, los debates en los que estáis participando y los talleres en los que estáis
trabajando tiene que ver con todo lo que se ha hecho durante estos meses y son
contenidos que se han ido elaborando durante estos meses y que ahora están saliendo a
la superficie en las jornadas. Esto se estructuró en siete jornadas, una al mes, cada una
de ellas con una temática particular y además con la siguiente metodología. Nosotros
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
definimos el espacio que se llamó Xarxaires. Esto que aquí, este dibujo tan raro, es un
espacio dentro de internet que tiene –le hemos dado esa forma porque como es un
espacio virtual le podíamos dar la forma que nos diera la gana, pero en el fondo tiene
esta estructura el espacio este- este espacio tiene un lugar en el centro, un lugar de
debate donde están todos los que participan en el espacio, no solamente quienes estaban
yendo a las sesiones presenciales sino quienes se hayan suscrito a posteriori para
participar en todo lo que iba ocurriendo en este espacio. Este espacio de debate está
moderado, es decir, aquí hay una persona que establece la pedagogía del trabajo que se
va a desarrollar en la zona de debate. Como digo, todos sabemos lo que es un tenedor, el
tenedor no está para pincharlo en el hombro del que está al lado, es decir, a la gente se
la educa que con forma de tenedor y cuchillo, con la pareja, para poder comer e, incluso,
entre las clases más altas, hay que poner la mano de determinada manera o el cuerpo de
determinada postura y utilizar el tenedor y el cuchillo correcto para el guisante, para la
gamba o para el pedacito de carne. En el caso de internet nosotros estamos muy mal
educados. Cuando hablamos de analfabetismo digital no hablamos solamente de que no
sepamos cómo funciona un programa, hablamos de saber cómo nos tenemos que
comportar dentro de las redes porque las redes son espacios virtuales donde lo único
que podemos hacer –como explicábamos ayer en el taller- es intercambiar 0 y 1. Esta
diapositiva tan estupenda que ha puesto David, porque no somos más que eso, es todo
un entorno digital y no existimos de otra manera, y hay que negociar 0 y1. Cuando se
traducen gracias a la ingeniería se convierten en ideas, informaciones, conocimientos,
pero no podemos hacer otra cosa. Y hay que aprender entonces a negociar con los otros.
El moderador, en ese sentido, es un instructor, un educador, es un guía, es un orientador.
Todos los mensajes que van a la zona de debate, absolutamente todos, pasan por la
moderación. El que manda el mensaje, tipo normal de estos tan habituales de “estoy de
acuerdo con Pepito” y vienen 300 mensajes detrás diciendo “yo también, yo también y
yo también”, lógicamente para todo esto, porque esto es puro ruido; Lo que hace es
mandarle un mensaje a cada uno de estos y decirles, en vez de decir tú también decirle
¿por qué y explícate por qué?, Y este es un ejercicio normalmente muy sano. Cuando
uno tiene que explicar porqué generalmente descubre que en realidad no estaba tan de
acuerdo, lo que pasa que no había pensado. Además es un ejercicio sano porque tiene
que pensar y en el caso de alguna gente se da cuenta que la tarea la supera y entonces no
piensa, pero por lo menos hay una ventaja competitiva para todos los que están en el
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
espacio y es que solamente están hablando los que están pensando que es de lo que se
trata, es decir, se trata de generar conocimiento o información útil o de calidad para
quiénes están aquí adentro. De la manera que la labor de la moderación, en ese sentido,
es absolutamente crucial para definir un espacio donde ocurren cosas que tienen que ver
con los objetivos que se ponen en ese espacio.
Pero el moderador está ayudado por toda una serie de gestores de conocimiento en red,
es decir, gente que trabaja en la red o fuera de la red, al servicio de todo lo que está
ocurriendo aquí adentro y esta gente lo que trae es –al entender un poco sobre lo que se
está discutiendo-, consigue documentos, investigaciones, reseñas, críticas de obras de
todo tipo, de películas, CD-Roms, libros, etc, que tengan que ver con lo que se está
discutiendo ahí adentro, buscan experiencias, traen esas experiencias de acuerdo a lo
que se está discutiendo, si es necesario se busca gente para que emita dictámenes, para
que cuente la historia de su vida en relación con lo que se discute, de manera que en un
momento determinado el espacio ya no depende de lo que dice cada uno, de los que
están suscritos al espacio, sino que empieza a depender de la base de conocimiento que
hay en el espacio. Es decir, ya no se está discutiendo teniendo una discusión de bar, eso
el Barça es mejor o el Madrid es mejor, es decir, los argumentos que se aportan son
siempre de carácter universitario pero insostenibles y en este caso de lo que se trata es
precisamente es que aparte de lo que yo tengo como mis ideas particulares yo sé lo que
está pasando, sé lo que está pensando otra gente, qué obras se están haciendo, qué tipos
de iniciativas tienen que ver con lo que a mí me preocupa. Y esta es la base de
conocimiento a partir de la cual empezaremos a trabajar con un mínimo de seriedad,
desde el punto de vista, precisamente de lo que nos interesa.
Cada cierto periodo de tiempo se va haciendo un resumen de lo que está ocurriendo
porque el conocimiento tiene una cualidad y es la opacidad. Para generar conocimiento
tiene que haber interacciones, es decir, la gente tiene que interaccionar entre ellos, o
tiene que interaccionar con documentación, con hechos o con experiencias y para hacer
esto se necesita tiempo y en ese tiempo es cuando va emergiendo el conocimiento. Esto
que estoy diciendo es una perugulloda brutal, pero no importa, hay que decirla porque
muchas veces lo perdemos de vista y entonces cuando decimos “es que internet no sé
dónde está tal cosa”, bueno, es que no puedes saberlo simplemente, es que no sólo no lo
sabes en internet, eso no lo sabes ni en tu casa, o sea, es que si tú aplicaras ese principio,
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
incluso a tu pareja que la tienes todo el día al lado, el tiempo que la soportas, ni siquiera
obtienes ese tipo de información y conocimiento sobre la otra persona. En internet
mucho menos porque hay 500 millones de energúmenos diciendo cosas sin parar, o sea,
que es mucho más complicado. Por lo tanto, es muy importante establecer mecanismos
que permitan visualizar el conocimiento a medida que el conocimiento se va volviendo
más opaco. La prueba de lo que estoy diciendo es una biblioteca, o sea, una biblioteca
cuando tiene un libro es transparente y si ese libro además es El Principito, pues
transparentísimo pues todo el mundo lo conoce. Pero a medida que la biblioteca
empieza a poner libros, y este es un periodo y proceso de tiempo, no solamente de
acumulación por parte de la biblioteca sino de tiempo hacia atrás, de producción de
parte de los autores de estas obras, la biblioteca se comienza a volver absolutamente un
lugar cerrado, críptico, donde lo único que podemos hacer es penetrar a través de
catálogos y cosas así en títulos, autores, cronología, temáticas pero no tenemos la más
repajolera idea de lo que hay dentro de los libros. Luego, esta gente que se angustia al
decir “es que internet hay demasiada información”, lo que no entiendo es porque nunca
se han angustiado de que en las bibliotecas haya tanta información y tampoco la
conozcan. O sea, tendría que haber miles de personas haciendo el harakiri delante de las
bibliotecas porque no saben lo que hay adentro de los libros y haciendo manifestaciones
porqué queremos que nos cuenten lo que hay dentro de las bibliotecas bajo las
sospechas de que hay deben encerrarse conocimientos muy importantes. Un poco lo que
decía antes Begoña, con relación a los videojuegos y esta relación entre videojuego y
violencia, bueno si uno le echa un vistazo a todas las bestialidades que se han cometido
en el siglo XX todo el mundo que las ha cometido casi sin excepción han ido a la
universidad. O sea, deberían cerrarlas, por lo menos, es un lugar peligrosísimo y esto no
es broma. Los totalitarismos, el nazismo, los genocidios han sido todos cometidos por
gente que ha ido a la universidad, es más, todos han leído, o sea, no solamente hay que
cerrar la universidad, cerremos de una vez todas las editoriales porque esto nos está
creando una fuente de angustia, de malestar y de sufrimiento brutal. Bush creo que
también estudió, o sea que hay que tener mucho cuidado en este sentido con lo que
estamos haciendo y hay que saber exactamente de qué manera podemos aprovechar el
conocimiento para por lo menos objetivos más interesantes que los que han desarrollado
esta gente.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Entonces esta zona de resultados lo que trata es de darle visibilidad al conocimiento
creando distintos mecanismos. Bueno, a parte de hacer, a lo mejor, boletines semanales
o quincenales sobre lo que ha ocurrido en el espacio, dependiendo del grado de
actividad que se desarrolle allí, se pueden hacer entonces resúmenes temáticos de lo que
han sido bloques de discusión que permite entonces que, a diferencia de lo que ocurre
en los foros de ahora en los que tú entras y siempre hay el nuevo que entra y hace la
pregunta que se hicieron al principio todos los nuevos, con lo cual ya no es una pregunta
absolutamente brutal. “¿Y aquí de qué va la cosa?”, “Jo, tío, entérate primero antes de
hacer esta pregunta, porque es como si tú entraras en tu casa después de vivir 24 años en
ella y le dijeras a tu padre o a tu madre: “¿Y aquí de qué va la cosa?”, bueno un par de
bofetadas y un piso para vivir solo, o sea, después de 24 años no sabes de qué va la
cosa, eso sí es opacidad del conocimiento. Bueno en este caso de lo que se trata es que
cuando entres sepas qué es lo que está pasando y sepas además que está pasando,
quiénes son lo que están diciendo qué, en qué circunstancias lo han dicho, cuál ha sido
en ese momento el contexto de discusión y cuáles los documentos o las experiencias
que en ese momento han venido a colaborar en el desarrollo de la discusión. Esta
tecnología que se llama En.media, en el fondo lo que trata de hacer, o mejor dicho, el
principio que le anima es el hecho de que hasta que aparecen las redes la idea prevalente
en las sociedades que habíamos construido es que el conocimiento le pertenecía, el
conocimiento tenía, digamos, un etiquetaje corporativo, el conocimiento estaba en los
grupos, en las organizaciones, en las empresas, en las corporaciones, en los gobiernosPor eso se decía la información es poder o, viceversa, el poder es información.
Cuando vinieron las redes han roto esto. Por más que nos cueste aceptarlo, sobre todo
viniendo a lo mejor desde el gobierno que en este caso es la administración local, que ya
es una instancia muy relativa dentro del poder, pero esto ha saltado por los aires a través
de las redes, porque conocimiento y la información hoy día no están dentro de ningún
grupo, no lo tiene ningún gobierno, no lo tiene ninguna corporación. De que no lo tiene
ningún gobierno, el 11 de septiembre es una demostración clara porque la información
esencial que deben tener las más de 90 agencias de inteligencia no entendieron nada de
lo que estaba pasando. Hoy día la información del conocimiento está diseminada en
redes. Está en los grupos, está en las organizaciones pero está también en las redes y
está en gente, en colectivos, en experiencias que tienen que ver con lo que nosotros
estamos haciendo, que siempre han tenido que ver con lo que nosotros estamos
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
haciendo, pero que no teníamos ninguna posibilidad de llegar a ellos, pero que a través
de las redes ahora llegamos, y tenemos no solamente llegada sino tenemos una
sensación de inmediatez y de simultaneidad independientemente de donde esté
ocurriendo esa experiencia o de dónde esté ese conocimiento. Es como si fuera
producido por nosotros. El problema es que hay que trabajarlo y hay que estructurarlo
para que ese conocimiento o esa experiencia tenga que ver con lo que nosotros estamos
haciendo.
En resumidas cuentas, la dinámica con la que nos movimos fue antes de cada seminario
yo preparaba un poco la sesión del seminario que se colgaba o se publicaba en
Xarxaires y después en el seminario se producía la presentación y una discusión y el
resultado de la discusión se transcribía y se publicaba también en Xarxaires, de manera
que la actividad que se hacía en el seminario, por lo menos se garantizaba que como
materiales estaban colocados en el espacio virtual y a partir de ahí en el trabajo entre
moderadores, gestores y participantes del espacio, fueran los que estuvieran en las
sesiones o no, se animaría digamos una discusión para empezar a discutir sobre
proyectos, sobre líneas de trabajo, sobre qué significa esto de que los jóvenes participen
con las nuevas tecnologías, si tiene sentido, qué es lo que está diciendo otra gente, etc.,
de manera de ir creando una base de conocimientos sobre lo que es la problemática que
se ha planteado en estas jornadas.
Y una de las cosas más interesantes –no me quiero extender más porque me gustaría que
discutiéramos un ratillo- para mí, porque yo no sé los que estaban allí, pero yo aprendí
una barbaridad, aprendí además una barbaridad de ellos porque yo tenía un grupo de
gente enfrente con distintos grados de aproximación al mundo de las redes que en el
fondo es de aproximación a esta manera de superar dificultades a través de herramientas
tan novedosas como ésta, que han nacido después de que uno ha nacido, por lo tanto,
habría dificultades genéticas para incorporarlas, ha sido ver precisamente la progresión
de la discusión, ya fuera a través de lo que se planteaban las sesiones o de los
documentos que después fueron apareciendo en Xarxaires, los proyectos que iban
apareciendo, etc., la puesta en común de todo un montón de ideas y de experiencias,
hizo progresar la discusión. Nosotros hemos terminado, por ejemplo, en las dos últimas
sesiones discutiendo a un nivel muy alto, posiblemente a un nivel mucho más alto de lo
que es hoy día, lo que podríamos llamar la línea promedio de decisión de actividad por
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
parte de las administraciones locales pero también con una capacidad –yo creo- de cada
uno de quienes estábamos allí, de una capacidad de irradiación muy importante para ir
creando redes. Una de las cosas que hemos aprendido a través de esta metodología es a
trabajar en red, a darnos cuenta de que lo que nosotros sabemos es importante pero de
repente se potencia enormemente cuando se convierte en algo que sabes que está
distribuido a través de las redes y que se emparenta con lo que sabe otra gente y que se
emparenta con otro tipo de experiencias. Se ha creado un espacio en particular, que me
parece que lleva camino de convertirse en un espacio de referencia sobre la política en
relación con los jóvenes y las nuevas tecnologías, porque no hay tantos tampoco, en
internet por una parte, pero éste además está mucho más estructurado y la gente que ha
trabajado durante este tiempo ha acumulado una experiencia que ahora debería empezar
a verse de manera mucho más palpable, más manifiesta en lo que es la evolución del
espacio y debería además hacer cosas tan diversas como es tener un lugar donde sé que
esta consejería es tan cara como tener consultores porque cada vez que aparece un
consultor te pega un leñazo de mucho cuidado, pero aquí tienes un equipo de
consultores privilegiados, gente que está trabajando sobre el terreno, que sabe lo que
está haciendo, o sospecha que lo sabe, o si no lo sabe no lo dice, pero aquí tiene un
lugar para poder trabajar con otra gente, poder intercambiar ideas, intercambiar
experiencias, a la vez ver la posibilidad o la viabilidad de los proyectos que se están
planteando. Y un tercer aspecto sobre el cual hay gente que está hablando, pero que
todavía no se está haciendo mucho al respecto, y es la de sumar recursos porque los
objetivos son prácticamente los mismos, aunque se establezcan en diferentes territorios.
El hecho de tener Xarxaires es una plataforma que puede agrupar a los sectores
interesados de distintas administraciones locales y esto es una gran ventaja. Después
hay actividades específicas que se pueden hacer en las administraciones locales, que se
pueden empezar a crear estos espacios para trabajar juntos. En el mundo real ya
sabemos que no va a ocurrir, va a costar una barbaridad. Cada vez que nos vemos la
primera tendencia, no sé porqué, es pegarnos una torta en vez de hablar. Pero aquí es
distinto. Como no podemos pegarnos una torta lo único que podemos hacer es hablar y
esto es muy educativo, desde ese punto de vista, es decir, lo que no se consigue a lo
mejor en el mundo real, que distinta gente o distintas partes de una organización
conversen entre ellos y establezcan objetivos comunes en los espacios virtuales, por lo
menos esto se puede discutir y a veces, incluso, se produce el milagro de que hay
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
consenso y se hacen cosas de manera conjunta. Y ese es un poco el objetivo de esta
iniciativa de Xarxaires.
Maria Salmerón.- Moltes gràcies, Luis Ángel. Jo crec que ens queda una mica de
temps per a fer preguntes si voleu, perquè pot ser d’aquestes preguntes és d’on traiem
més suc. Presenteu-vos, si us plau, quan agafeu el micro i parleu sempre pel micro
perquè tot es grava i així sabem qui som. Gràcies.
Montse Escardó (Ajuntament d’Arenys de Mar – Tècnica de Joventut i Ensenyament).Li volia preguntar a la Begoña, el que ha dit del processament paral·lel, si es considera
bo a l’hora de tenir concentració per a fer algun treball concret perquè la meva filla, per
exemple, és capaç de fer els deures, de mirar la televisió, d’escoltar música, llavors jo li
acostumo a dir que tanqui algunes coses i que es concentri, perquè veig que està com
una mica dispersa, o sigui, és bo suposo aprendre a tenir el processament paral·lel, però
no sé si en definitiva serà el nostre cervell tan gran com per poder concentrar-nos en tres
coses alhora.
Begoña Gros.- Jo sempre quan em pregunten si és bo sempre dic que depèn, i depèn
perquè depèn de quina activitat estem fent, és a dir, que hi ha activitats que potser sí que
requereixen podríem dir més silenci, és a dir, que si has d’estar llegint una cosa que no
entens i has de fer una major esforç és possible que no puguis estar fent moltes coses
alhora. El que passa és que més que plantejar-se si és bo o dolent jo crec que és que és
la manera en què s’està formant la manera d’aprendre, és a dir, que si la prioritat és que
en una escola hagis de llegir, llegir normalment és una activitat que requereix silenci,
requereix estar tu sol amb el llibre, no pots estar amb el llibre i tres persones més al
voltant, parlant-hi, mirant-hi. Ara, davant una pantalla d’ordinador, quan t’estàs mirant,
per exemple, un multimèdia o estàs navegant pot haver-hi més persones perquè
discuteixes sobre decisions que estàs prenent. Per tant, l’activitat en aquest sentit crec
que marca molt la forma d’aprenentatge i en aquest sentit, per això deia, depèn de,
perquè poden haver aspectes on es requereix i al contrari.
El tema de la concentració, de totes maneres, molta gent també, relacionat amb la
tecnologia, a vegades et diuen és que els nens no es concentren, s’estan movent tota
l’estona, i els poses davant d’una pantalla i es poden passar hores. I és cert, però per
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
què? Perquè aquest tipus de tecnologia et dona aspectes que fan, podríem dir, una
interactivitat sobretot molt més gran que permet estar molt més temps. I amb això
lligaria coses que a vegades es diuen, hi ha publicacions, entre cometes, educatives, que
diuen “Quan de temps ha de jugar el nen davant d’un ordinador?” i et diuen “Mitja hora
com a màxim”. No, perquè amb mitja hora ni has començat a jugar. És dolent que
estigui tres hores? Perquè? És que potser requereix estar tres hores i si una persona està
interessada i participa en el joc no hi ha cap problema. El problema –com deia el Luis
Ángel en el cas de les biblioteques- és que ningú es preocupa si el seu fill es posa a
llegir i està mitja hora o una hora o dues hores llegint un llibre. Per què ens preocupem
si està dues hores davant d’un ordinador?
Luis Ángel Fernández Hermana.- Tanto la concentración como la dispersión son
ventajas evolutivas. Si en un momento determinado la ventaja evolutiva está en la
concentración todos vamos hacia la concentración, y venimos de una sociedad donde la
concentración siempre ha sido una ventaja evolutiva. Ahora estamos desarrollando
tecnologías que, posiblemente, lo que van a plantear es que la ventaja evolutiva está en
la dispersión. Contra mayor concentración consigas en la dispersión mayor capacidad
tienes de procesar información y conocimiento, y de actuar. Esto lo diría un antropólogo
y está bien. Pero, ¿dónde está esto, por ejemplo? Estos señores que están bombardeando
ahora Afganistán van en un avión, es gente que no tiene todavía 30 años, la mayoría de
ellos, de estos pilotos, están en el rango de 25 a 28 años, es decir, son de la generación
Nintendo y Sega, en el caso de EEUU, y tienen una carlinga con un parabrisas donde en
el parabrisas le está apareciendo, a la derecha las constantes meteorológicas, un poquito
más acá, si hay en ese momento comunicación en el enemigo y se tiene entonces que
activar el altavoz para escuchar lo que están diciendo. Aquí le están diciendo si lo que
está hablando el enemigo no solamente que escuchar sino que lo tiene que interferir, es
decir, parar la señal o mandar un mensaje. Aquí si hay o no enemigos a la vista en el
aire o abajo. Si hay algún radar activado. Si hay un misil que viene. Si viene, por donde
viene –esto está aquí al otro lado- para ver que tiene que hacer para pegarle al misil.
Cuatro o cinco cosas más y, posiblemente, lleve la foto de la mujer, los hijos y además
tiene que pilotar el avión y, claro, tiene que pilotar el avión, no se tiene que caer, tiene
que pegarle al otro, o sea, frente al otro si el otro lo que tiene es un avión donde tiene
simplemente el cristal para ver bien los mandos y un botón para pegar cañonazos está
frito. No tiene nada que hacer frente a este otro que además antes de tumbarlo le va a
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
decir lo siento mucho por si te tiras en paracaídas hace cinco grados bajo cero y en estos
momentos te vas a morir de frío. O sea hay una ventaja evolutiva, des del punto de vista
de ese tipo de actividad. La guerra era en ese sentido históricamente ha marcado en
cierta manera cuáles son las constantes del desarrollo social y, posiblemente, esto es
nada más que un botón de muestras que están pasando en muchos otros lados.
Es cierto –como decía ella- que con un libro te tienes que concentrar. Todos se están
quejando de que los chavales no leen pero, bueno, nosotros sabemos que para leer un
libro nos tenemos que concentrar. Yo no entiendo como se puede leer un libro con
música rap, por el lado del estéreo derecho, música hip-hop por el lado del estéreo
izquierdo, una pantalla de televisión, un videojuego, etc., pero aparentemente algo les
queda, aunque sea al ritmo de la música.
Marta (Tècnica de Joventut de Mataró).- Les diverses intervencions en conjunt sí que
em suggerien diverses coses, però ara mateix tinc una mica de garbuix perquè d’entrada
jo he de confessar que l’espai Xarxaires no hi he participat i, com a mínim, ara m’heu
creat molt d’interès en apuntar-m’hi. Pensant en un parell d’aspectes de la meva feina i
d’allò que ens passa, per exemple, a nivell de xarxes ciutadanes, si un Consell
Municipal de Joventut es podria assimilar a un intent o a una mena de propòsit de xarxa
ciutadana de joves, em feia pensar si realment el que estem fent i el com ho estem fent
té massa futur perquè com suposo que passa a molts consells doncs ens trobem amb uns
índex de participació molt baixos i et planteges això, si a través de les noves tecnologies
podríem tenir alguna altra mena de fòrum, no se com se n’hauria de dir, quina mena de
forma, com per pensar-hi bastant, que fossin petits fòrums de creació de coneixement.
Per exemple, ja no només tenim consells sinó que tenim comissions dins els consells i
les comissions repetidament són un fracàs continuat. Si la gent ja no acostuma a venir
en massa a les sessions plenàries dels consells, doncs no diguem les comissions. I
realment una comissió de treball dintre d’un consell m’imagino que pretén ser més un
espai de creació de coneixement i d’intercanvi d’experiències sobre qüestions ben
específiques que potser podrien tenir aquesta altra forma, una mena de cosa com la que
heu fet amb Xarxaires.
I d’altra banda, un tema que preocupava bastant és el de la transversalitat i com les
noves tecnologies, com tot allò que estem parlant ara i que ens expliqueu, haurien o
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
podrien ajudar a anar implementant la transversalitat d’una manera més real. Perquè
clar, a l’Ajuntament de Mataró diguéssim que la transversalitat passa com per tres
estructures diferents a través de les quals, de dalt a baix, exactament i sense cap mena de
possibilitat que sigui d’altra manera s’ha d’implantar la transversalitat i això per dir-ho
eufemísticament costa moltíssim, perquè si ha d’haver una comissió de quatre o cinc
persones, que és la Comissió de Gestió a nivell de l’organització, diguéssim a nivell
màxim de l’ajuntament i després hi ha d’haver per cada pla integral o transversal una
comissió de caps de tots els caps de tots els departaments implicats i una comissió de
tècnics de tots els departaments i serveis implicats, doncs, ja us ho dic tot, el farragós
que és això, i a més a més de manera presencial, tot són reunions i reunions i reunions i
multiplicació de reunions perquè després per un simple malentès d’una paraula mal
interpretada entre un cap i un altre es creï un conflicte enorme per una ximpleria. Vull
dir que, les que estem, estem a anys llum sembla encara. L’organització municipal i les
competències... que m’agradaria que aquí hi hagués altra gent del meu ajuntament a part
de jo. Hi veig moltes possibilitats però hi constato que les dificultats són molt grans,
però tot és començar.
Carme Padilla.- La realitat de Mataró no és una realitat diferent a molts municipis, de
la majoria dels municipis de Barcelona. Mataró és un cas que el conec molt bé i sé del
que estàs parlant.
Si dius que els consells, les comissions de participació no funcionen no les intentis
arreglar posant-les a la web. El problema no és aquest, com jo he dit abans això no és
més que una metodologia. Si no et funcionen els consells –a veure si jo tingués la
solució a per què no funcionen els consells a Mataró possiblement treballaria a una
consultoria com diu l’Àngel i em forraria. Llavors el que crec que és important és que
marqueu d’una altra manera i vigileu de no haver traspassat un consell que va funcionar
en el seu moment en altra municipi i el traspasseu al vostre municipi. És el que deia
abans, heu d’innovar. El que funciona en un lloc no ha de funcionar obligatòriament en
un altre. I abans de decidir si la solució és canviar el mètode del procés, plantegeu-vos
quin és el primer objectiu de tots, per què creieu que és important que la gent participi a
través de comissions i de consells? Pot ser la fórmula és una altra. Només volia dir
això.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Lidia Montero (Tècnica de Joventut de l’Ajuntament del Prat de Llobregat).- Només
volia preguntar si no considereu que estem en transició, és a dir, des dels ajuntaments
els nivells entre tota la gent que estem treballant de coneixement de les noves
tecnologies és tan divers. Hi ha gent que estem treballant, hi ha aposta política i el propi
polític només fa servir el correu electrònic i la inversió en infrastructures té el nivell que
té segons el poder adquisitiu de cada municipi, és a dir, que pot ser la inversió l’estem
fent en la formació de les persones que durem a terme l’activitat, que el grau és molt
heterogeni, que hi haurà gent que no podrà apuntar-se a aquell carro o que s’apuntarà el
mínim que pugui i que el que estem treballant des de les polítiques juvenils és que tot el
que ve a darrera conegui el procés. Vull dir estem en un moment d’alfabetització més
que de tirar endavant perquè aquella gent pugui ser capaç d’ells generar l’activitat. És a
dir, que la dificultat que tenim en aquest moment és que es puguin crear el que ara
comentava la Carme, si la comissió no funciona presencialment com vols que funcioni
virtualment quan molts d’ells no saben ni entrar a la xarxa o la màquina que tenen ni tan
sols pot accedir?
Luis Ángel Fernández Hermana.- Que estamos en una fase de transición es evidente.
Yo no tengo –como decía Carme- no tengo tampoco soluciones si no funciona este
comité o el otro o el que sea. Yo tengo la ventaja de que no estoy en el lado de la
trinchera donde estáis vosotros. O sea, yo soy un usuario o un consumidor de lo que
vosotros estáis haciendo y, desde ese punto de vista, a lo mejor, ha habido una época en
la que me preocupaba mucho si había un consejo o no lo había o cómo lo hacía. Hoy día
me preocupa absolutamente nada y todavía la administración no se ha enterado de eso.
Al ciudadano le importa tres cominos cómo está vertebrada hoy la administración. Es
un problema de la administración pero no es un problema del ciudadano. El hecho de
que cultura no se relacione con participación y no se relacione con jóvenes es un
problema de la administración porque los jóvenes –como estábamos diciendo- escuchan
la música, participan y juegan al fútbol al mismo tiempo y se van todos juntos después a
la montaña a hacer la burrada que quieran hacer, o sea, no están esperando en ese
sentido, a que se integren las distintas partes de la administración. Yo el problema lo
veo desde otro punto de vista, lo veo digamos como usuario. Y digo no sólo la palabra
usuario, no ciudadano, porque si pongo la palabra ciudadano posiblemente me voy más
lejos ya, pero para estar un poquito cerca todos voy a decir usuario de los servicios que
pueda ofrecer la administración. Yo lo que veo es que cuál es el esfuerzo que hace la
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
administración para saber qué es lo que me interesa y actuar en consecuencia, que no
me tiren una encuesta para que me pregunten 25000 preguntas y después de las 25000
preguntas participación está allí, cultura está allí y los otros siguen por allí abajo. No. Si
hacen las preguntas es para que yo vea que las respuestas que se están dando de una u
otra manera unifican la forma cómo se comporta la administración. Estos sistemas de
interrogación, la administración en estos momentos es muy burda. Mientras que
estamos utilizando medios de comunicación cada vez más sofisticados que nos permiten
bajar al terreno de lo personal, desde todo punto de vista, se diseñan políticas masivas,
no políticas más IVA, sino masivas. Claro, esto no tiene mucho sentido porque el
conglomerado humano que hay al otro lado no es un conglomerado solamente masivo.
Lo puede ser pero tiene posibilidades de expresarse individualmente, luego tiene que
haber políticas en las cuáles se vea que ese individuo que hay ahí enfrente es un
individuo que es muy polifacético, que antes le costaba expresarse por todas las caras
del dado y hoy día se puede manifestar por la parte cultural, por la parte de ocio, por la
participación, incluso se puede manifestar por la parte del no manifestarse, porque el
sistema detecta que no se está manifestando, cosa que antes ni se sabía. Para actuar en
consecuencia creo que la administración tiene que aprender a interrogar para responder
como administración -cosa muy complicada lo que estoy diciendo- porque eso es lo que
me interesa a mí. A mí me interesa que me den una respuesta, y si desde ese punto de
vista hay una respuesta posiblemente me enganche y participe.
Lo que decía Carmen antes es esencial. Las redes ciudadanas no nacen porque uno
quiera hacer redes ciudadanas. Eso es como decir las escuelas nacen porque queremos
hacer escuelas. No. Hay una necesidad objetiva de la gente de formarse para poder
realizar un currículum formativo en la vida que le lleve a una parte. Las redes
ciudadanas que estamos pensando van para allá, cumplen algún tipo de función en ese
sentido. Lo más seguro es que la cumplan y la cumplan de una manera polifacética, la
cumplan con una respuesta a la demanda cultural, a la demanda participativa, a la
demanda de asociacionismo, con demandas muy concretas, pero hay que saber donde
están esas demandas y eso, posiblemente, no se va resolver haciendo reuniones
solamente. Tiene que haber otro tipo de intervención.
Carme Padilla.- Jo voldria dir que la transició aquesta no s’acabarà, jo estic
convençuda, fins que l’administració no deixi de tenir por a aquesta mena de delegació
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
de quotes de poder. M’explico? La participació, com és transversal ha de travessar a tota
l’administració local, des de l’alcalde fins a l’últim tècnic i el conserge, és una cosa que
s’ha d’interioritzar, a molta gent li fa por perquè estàs delegant poder que resulta que és
teu per ordre divina i no és per ordre divina, tens aquest poder perquè algú ha dit que tu
has de tenir aquesta legitimació. I amb les tecnologies de la informació passa el mateix.
Es té por no només el que és desconegut sinó que es té por a la delegació de la
informació que el que deia abans el Luis Ángel, “informació és poder”. Si jo estic
encetant processos de participació a través de la xarxa representa que estic perdent
aquesta quota de poder. Llavors crec que fins que no es canvia el xip de què no és ni
quotes de poder ni que estàs delegant, sinó que estàs compartint les tecnologies de la
informació no arribaran al final d’aquesta transició.
Cristóbal Zueras (Tècnic de Joventut de l’Ajuntament d’Alella (El Maresme).- Jo
volia dir diverses cosetes. Amb el tema de la democràcia participativa que tu deies, que
jo crec que és la via de futur i que s’ha de treballar en aquest sentit, el que passa és que
clar, evidentment, jo sóc un tècnic i primer s’ho han de creure els polítics que tinc per
sobre sinó malament. I és el que tu deies, la democràcia participativa el sentit que té és
cessió de part, no dic de tot, però de part del poder als ciutadans. O sigui, que els
ciutadans també puguin prendre decisions, algunes decisions o almenys que els polítics
escoltin les seves propostes en algun sentit. I enfocant-lo en temes de polítiques de
joventut, doncs si els joves a través del consell de joves diuen que volen un casal de
joves doncs els polítics haurien de dir si el voleu tirem-ho endavant, el construïm, el
fem o el que sigui. Si ja un consell de joves diu això que vol un casal de joves i els
polítics et diuen que no hi ha diners, doncs aquests joves ja no vindran a més reunions
perquè si no satisfàs les seves necessitats, per a ells bàsiques, quin sentit té el de
participar. Llavors ja estàs una miqueta tancant portes a la participació democràtica dels
ciutadans.
Jo crec que els ciutadans sí que tenen ganes de participar i ho podem comprovar a través
d’internet. La gent –sobretot joves, que són la majoria de públic perquè són els que
coneixen aquestes tecnologies; estic segur de què si els adults i la gent gran coneguessin
i els ensenyessin aquestes tecnologies també “s’hi enganxarien”- si els joves participen
a través d’internet i fan moltes propostes i fan les seves partyes i organitzen mogudes i
queden i lliguen a través d’internet, si els ajuntaments obren la porta a la participació, ja
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
sigui també per canals virtuals o pels típics, pels canals presencials, i se’ls hi dona
recolzament estic segur que participarien de la mateixa manera.
Carme Padilla.- És veritat que si tu encetes un procés de participació i després no
escoltem allò que han propossat els que han participat estem tancant portes. Jo sempre
dic una cosa i és que si tu deixes clar –tu polític- quines són les regles del joc les has de
complir. Tu no pots dir enceto un procés de participació en el consell juvenil, a veure els
joves decidiran com volen que sigui l’Ateneu i tu deixes clar de què la proposta que ha
sortit mirarem la viabilitat econòmica que tingui. Un cop hagi sortit el que farem
estudiarem la viabilitat. Ara si tu dius si el consell juvenil diu que l’Ateneu ha d’estar
pintat de rosa i tu et compromets a què el resultat sigui aquest l’endemà del consell hi ha
d’haver dues persones pintant l’Ateneu de rosa. Això sí que és molt clar. Les regles del
joc s’han de deixar molt clares. Si tu vols codecidir has de codecidir però sempre no es
pot perdre de vista que qui té la legitimació, perquè tothom li hem donat – és l’electe.
Llavors és l’electe el que s’ha de mullar perquè és ell el que realment portarà a la
pràctica el que aquell consell juvenil o qualsevol altre consell sectorial hagi solucionat
de fer.
I llavors, jo crec –potser perquè encara sóc jove- que només els joves participen més a
través de la xarxa. És evident que coneixen més el que són les noves tecnologies que la
gent gran, però crec que els joves hem crescut i vivim en un ambient de descontent del
que és la participació democràtica, i aquestes dues coses juntes, aquesta frustració i
aquesta manera de veure que les coses - que no és el temps dels sindicats i la transició,
saps que et vull dir?- aquestes dues coses fan que la gent tingui la voluntat de participar
i l’única manera que tinc o l’única manera que crec que m’estan escoltant –perquè no
m’escolten perquè voti un com cada quatre anys només, m’han d’escoltar més- són les
xarxes, són les noves tecnologies. Doncs endavant, però no crec que sigui només perquè
coneixen les eines, crec que és una mica més profund.
David Boronat (ponent de la taula).- M’agradaria fer una pregunta d’examen al Luis
Ángel, a veure si aprova l’examen. Un dia em van explicar una cosa molt interessant
que era reprenent la fórmula de l’Einstein com podíem entendre la “E” d’efectivitat
davant la participació d’un espai virtual com aquest. I el que m’explicaven és que una
fórmula adequada per a entendre l’efectivitat d’aquesta participació era la C de
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
contingut multiplicat per la motivació al quadrat. I jo crec que l’eina de En.media
respon clarament a oferir la C de contingut, com a plataforma en la qual realment la
gent hi pot incloure continguts i crear i vertebrar una participació, però no em queda
clar, i per això m’agradaria que ens ho expliqués com des de En.red.ando es treballa per
la M de motivació que al final és la que fa que un projecte d’aquestes característiques
funcioni o no funcioni.
Luis Ángel Fernández Hermana.- Ahí nos vamos a meter en aguas profundas en un
minuto. Hay dos aspectos de la motivación. Hay el aspecto que nosotros conocemos de
la motivación que es lo que significa en el mundo real la motivación. Y hay muchísimas
metodologías para incentivar la motivación: dar dinero, dar premios, pegar patadas en el
culo, o sea, hay muchísimas formas para estimular esta motivación. En el caso de las
redes, la palabra motivación o el concepto motivación es completamente diferente. Nos
va a costar mucho entenderlo pero es completamente diferente, porque en primer lugar
no existe motivación en internet porque en internet tienes, en primer lugar, que
conectarte. O sea, tienes que hacer algo para empezar a ver o a actuar en un espacio
virtual. Es decir, tu primer acto es de una altísima motivación. Y como es un espacio
multidireccional no puedes conectarte y hacer como haces con la televisión, es decir,
solamente enchufando la televisión sale un canal y te quedas mirando el canal. Está el
Sardà y no te mueves y te conviertes en una medusa tirada en el sofá y todo lo que viene
está bien. Si tú te conectas a internet no pasa nada, no pasa absolutamente nada, es
decir, pongas una página o pongas un correo es más aburrido que chupar un clavo, o
sea, no pasa absolutamente nada. Tienes que ir y crack, es decir, estás actuando todo el
tiempo, por lo tanto, la idea de motivación dentro del espacio virtual es radicalmente
diferente. La idea de motivación en el espacio virtual tiene que ver entonces con la
forma como se van estructurando intereses específicos, personales, colectivos, o de la
empresa o la organización, cómo se van estructurando esos intereses específicos y la
forma como tú eres capaz de encontrarlos para satisfacer, o mejor dicho, eres capaz de
satisfacerlos encontrando la información o el conocimiento a que se refieren con esos
intereses, o de crear los espacios donde lo puedes hacer. O sea, la motivación en internet
como el valor en el ejército se da por supuesto. Y este es un problema muy grave porque
entonces trasladamos el criterio de la motivación externa a la motivación interna y nos
rompemos los dientes sin parar porque pensamos que estableciendo canales de oferta,
que es precisamente lo que determina la motivación externa vamos a conseguir una
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
motivación igual. No. La motivación interna viene no por la oferta sino que viene por la
demanda y de forma como esa demanda encuentra respuesta.
Si yo voy a Xarxaires y yo en Xarxaires encuentro, digamos a mí me preocupa el
mundo de la política juvenil porque estoy en ello por lo que sea, y yo voy a Xarxaires y
me encuentro en Xarxaires no un documento o dos documentos sino que me encuentro
con una estructuración del conocimiento alrededor de la política juvenil, con la gente,
con la posibilidad de hablar con la gente, con recibir respuestas, etc., yo no necesito
ningún extra, ninguna inyección de adrenalina ni nada para exacerbar mi motivación.
Ya está, lo estoy haciendo como lo hago en muchísimos otros lugares de internet. Es
más lo que hemos descubierto en espacios como este es el grado de pertenencia desde el
punto de vista de quienes están trabajando en estos espacios. Hemos tenido tres o cuatro
experiencias, no en Xarxaires sino en otros, en el que alguien ha dicho, bueno tenemos
uno que está puesto en la revista En.red.ando donde hay unas 1300 personas, entonces
cada quince días el moderador manda un boletín con las estadísticas de participación,
quiénes son los que están, de qué países, todo este tipo de información. El boletín dice
cada quince días ha habido 98 participaciones y uno mandó un mensaje diciendo 98
participaciones de 1500 personas, pues menuda mierda de espacio. Tenía toda la razón
desde el punto de vista de cuantificarlo de acuerdo a criterios del mundo real. Bueno
hubo una especie de insurgencia donde apareció gente que en la vida nunca había dicho
nada para decir que el espacio este no me es útil solamente porque yo hable, a mí este
espacio me es utilísimo por los que están hablando en primer lugar y por la forma como
están llegando a partir de lo que hablan documentación, entrevistas, experiencias, etc.,
que me permite hacer. Y ahí empezaron a contar algunas de las cosas que hacían, cosas
rarísimas. A las nueve de la mañana había gente que imprimía todo lo que había venido
de ese día anterior y después se metía en un aula y se ponía a discutir con gente lo que
había aparecido en En.Media, lo que había dicho fulano, lo que había dicho mengano, o
este nuevo documento que habíamos traducido de una investigación que se había hecho
en Dinamarca o en Suecia o en EEUU. Y eso era para ellos el espacio.
Entonces, si aplicamos el criterio de motivación -vamos a llamarle tradicional para
seguir con esta cosa de tradicional y virtual y todo lo demás- es difícil trasladarlo a las
redes, porque en las redes hay un altísimo, o sea, no hay un altísimo grado, en las redes
no hay otra forma de, sino es a través de motivación. Por eso cuando uno ve los análisis
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
que se hacen de lo que ocurre dentro de internet uno se da cuenta que muchísimas
discusiones que se plantean en el mundo real en internet no tienen mayor sentido. O sea,
en internet ya hay pero millones de jóvenes que están haciendo millones de cosas. Es
que no hace falta ni siquiera ir a decirles porqué no hacemos algo juntos en internet
porque te miran de arriba abajo y te dicen que ya están haciendo de todo en internet.
Estás haciendo de todo menos una cosa fundamental, que la administración y otro tipo
de instancias no se plantean, menos aprender a comer con el tenedor. Y eso es el punto
clave. Tú estás haciendo de todo, música, esto, lo otro, y pasas una cantidad enorme de
tiempo buscando la información que te interesa porque no está estructurado dentro de
internet. Como decíamos ayer internet no está todavía urbanizado, poco a poco se va
urbanizando. En.media es un intento de urbanizar una parte de internet, donde sé lo que
ocurre, es decir, es como si llegara una parte de la ciudad donde la entiendo y además la
entiendo no solamente en mi ciudad, la entiendo en cualquier ciudad del mundo. Sé que
es ese trazado de calles, semáforos, pintadas en la calle, o sea, los códigos los tengo
todos y ahí me muevo como pez en el agua. Cuando salto y doblo la esquina y me
desaparecen dos semáforos, me aparece la pintura en la pared, las calles se estrechan, la
luz baja y la gente empieza a mirarte de reojo estoy entrando en un lugar donde no
tengo absoluta idea, si es que aquello es simplemente la cofradía de los torvos o me van
a cortar el cogote en cualquier momento. No tengo información y conocimiento
suficiente para desenvolverme en esa parte de la ciudad. En internet pasa exactamente lo
mismo. Hay que crear zonas urbanizadas de información y conocimiento que tengan
que ver con los intereses de quiénes están dentro de internet. El problema de la
motivación, desde este punto de vista, ya está, como el problema de la participación ya
está porque no hay otras formas de actuar dentro de internet. El problema es motivación
y participación a partir de qué tipo de objetivos y para hacer qué tipo de cosas.
Jofre (Consell de la Joventut de Barcelona).- Abans el Luis Ángel ha dit que quan
participació no es coordina amb cultura i tampoc amb joventut és culpa de
l’administració. Evidentment, és culpa de l’administració, només faltaria, però el
problema és que les conseqüències les pateixen els joves, és a dir, els ciutadans. Per un
cantó volia dir això, perquè ha quedat així com una mica com que l’administració té
problemes, ja s’apanyarà. Sí, ja s’apanyarà però els apanyats som nosaltres.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre
Diputació de Barcelona
Àrea de Cultura
XIX Jornades de Polítiques Locals de Joventut
Joves i Noves i Tecnologies
22 i 23 de novembre
Després, abans s’estava parlant de participació. Nosaltres no entenem la participació
sense decisió, és a dir, nosaltres la participació sense decisió és una pantomima, és
consulta, t’informa, i digues el que vulguis que jo faré el que em dona la gana, que és el
que acostuma a fer l’administració.
Podem ser optimistes? Home no ho sé. La pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona és
una pàgina que està molt bé, per exemple, el bcn.es, s’utilitza molt perquè és molt útil,
però casualment no hi ha els pressupostos penjats i no hi ha el pla d’acció municipal
penjat. Probablement, podríem dir que això és una mentalitat antiga, que ja us ho
pagarem. No m’ho acabo de creure, és a dir, que jo fins que no vegi el pla d’acció
municipal, des d’on pugui controlar quina acció s’està duent a terme, és a dir, que s’està
complint i que no, i no pugui veure els pressupostos, doncs a mi aquella pàgina web...el
Callejero i tot això sempre és útil quan surts de casa i no saps com anar a la Plaça
Bonanova, però si vull fer acció política, jo crec que la participació és acció política,
doncs, vaig ben apanyat.
Maria Salmerón.- Donaríem per acabada aquesta taula. Vull agrair, especialment, als
ponents, tot el que han dit perquè crec que ha estat molt interessant.
Joves i noves tecnologies
Divendres 23 de novembre