inventario de los castillos, fortalezas, recintos

Anuncio
SAXT
r,LORE\(/
l)K ¡,A Ml'GA.
— Torre íh vigió. Sr hí covadera
futre /crs anejar
ciy/tí-t'yvüihtn auv í'xisten CÍÍ vi pi inciixidi)
(Foco P . C á t a l a Roca)
INVENTARIO DE LOS CASTILLOS,
FORTALEZAS,
RECINTOS AMURALLAOOS,
TORRES DE DEFENSA
Y CASAS FUERTES
DE LA PROVINCIA DE GERONA
y VI
Apéndice Bibliográfico
Noticias y referencias verbales
Adiciones
Colofón
Fé de erratas
por MIGUEL OLIVA PRAT
A I N A U D , Juan, — La Plaza F u e r t e de Rosas, en
Revista ele G e r o n a , n ú m . 3 1 , — Gerona, 1 9ó5.
ALBERT, Jaime. — Peralada y su p r o y e c c i ó n u n i versal, en « C a n i g ó » , año V I , n ú m . 6 1 . — Figueras, 1959.
ALMAGRO BASCH, M a r t i n . — A m p u r i a s . Historia de la C i u d a d y Guía de las excavaciones.
Barcelona, 1 9 5 1 .
ALMEDA, M a n u e l . — Estudio u ojeada a los mon u m e n t o s antiguos y m o d e r n o s , y m o d o de
conservar a aquéllos en la m o d e r n a u r b a n i zación, en Revista de Gerona, I. — G e r o n a ,
1876-77.
ARABIA y SOLANAS, Ramón. — «De Ripoll a Gir o n a » IX. — En A n u a r i de la Associació d'Exc u r s i o n s Catalana, I, !L — Barcelona, 1882.
BARCELO y BOU, Lluís. — El senyoriu de V i l a romá ( t r a b a j o inédito).
Id. i d . i d . — El a n t i g u o c o n d a d o de Palamós, en
«Anales del I n s t i t u t o de Estudios G e r u n d e n ses,
v o l . I, G e r o n a , 194ó.
B L A N C H e ILLA, Narciso, — Gerona h i s t ó r i c o m o n u m e n t a l . — Noticias históricas de esta
C i u d a d y d e s c r i p c i ó n artística de sus a n t i guos m o n u m e n t o s . 1." e d i c i ó n . — G e r o n a ,
1853.
GAMOS CABRUJA, L l u i s . — La Porga Vella de
G i r o n a en 14ó2-14ó3, segons un m a n u s c r i t
de l'época. Extret del ButMeti de l'Académia
de Bones Lletres de Barcelona. — Barcelona,
193Ó.
CANER, Pedro. — Calonge A r q u e o l ó g i c o , A r t í s tico y M o n u m e n t a l . — T i r a d a aparte de los
Anales del i n s t i t u t o de Estudios G e r u n d e n ses, — Gerona, 1953.
Id. i d , — Peratallada, la villa amurallada, en «Can i g ó » , año X l - n ú m . 130. — Figueras, 1964.
CASTELLS, Pedro, — «Torroella de M o n t g r í » ,
c o m p e n d i o de t r a d i c i ó n e h i s t o r i a , en Revista
de Gerona, n ú m . 6. — Gerona, 1958-1959.
C A T A L O N I A M O N Á S T I C A , 2 vols, — M o n e s t i r de
M o n t s e r r a t , 1927-1929.
CAUSSA ( S U N Y E R ) , Jaime. — La Villa M a y o r del
C o n d a d o de A m p u r i a s , en Revista de G e r o n a ,
n ú m . 7. — G e r o n a , 1959.
I d . i d . — I d . i d . i d . i d . n ú m . 10. — G e r o n a , 1960.
«CÓDICE de CARBONELL».
COLOMER PRESES, M n . Ignasi M . — Notes históriques disperses, en ( P r o g r a m a ) Festa M a )or 1969. — Torroella de M o n t g r í .
CONSTANS, Luis G. — Bañólas. — Bañólas, 1 9 5 1 .
I d . i d . — Documentos medievales sobre el Castillo de Rocacorba, en Anales I n s t i t u t o Estudios Gerundenses, voL V I I I . — G e r o n a , 1953.
Id. i d . — Francesc de M o n t p a i a u , abat de Banyoles. A m b a i x a d o r del General de C a t a l u n y a . —
Barcelona, 19ó0.
COROLEU, José. — Noticias históricas sobre los
m u r o s de G e r o n a .
PALAFRUCELL.
CORTES V I D A L , Joan. — La T r a í c i ó del Coll de ia
Macana, — Edic. Biblioteca Palacio Peralada.
Figueras, 1962.
(Ai'míidás). — Torre Sivioua
tFoto S. Mai-ti)
CORTILS y V I E T A , José. — Salarios de las escribanías, notarías públicas y T r i b u n a l e s del
V i z c o n d a d o de Cabrera y Bas, en Revista de
Gerona, V. — Gerona, 1 8 8 1 .
Id. i d . i d . — Gerona h i s t ó r i c o i n o n u m e n t a l . 2."
e d i c i ó n . — G e r o n a , 18Ó2.
Id. i d . i d . — C r ó n i c a de la p r o v i n c i a de Gerona, — M a d r i d , 18ó5.
CRUZ B A H A M O N D E , Nicolás de ía. — V i a j e de
España, Francia e I t a l i a . V o l . I, L i b r o I I , capít u l o V I . — M a d r i d , 180Ó.
CUELLAR B A S S 0 L 5 , A l e j a n d r o , — Guía turística
de O l o t y sus alrededores, — O l o t , 1 9 6 1 .
BOFARULL y MASCARO, A. — Los Condes de
Barcelona v i n d i c a d o s y cronología y genea
logia de los Reyes de España. — Barcelona,
1S3Ó.
JUNDARO, Fray M a n u e l , — H i s t o r i a p o l í t i c o c r í t i c o r n i l i t a r de la plaza de Gerona en los
sitios de 1808 y 1809. — Gerona,
BOFARULL y BROCA, A n t o n i o de. — El p r i n c i pado de Gerona. — 1860.
I d . i d . — Ef s i t i o de Gerona en t i e m p o de Pedro
el G r a n d e . — 1875.
CUTCHET, Luis. — H i s t o r i a del siti de G e r o n a ,
en 1809. — 1868.
CUTILLER, A n t o n i o de P, — «Vullpellach», en Revista de Gerona, n ú m . 10. P r i m e r t r i m e s t r e .
G e r o n a , 1960.
BOTET y SISO, J o a q u í n . — Condado de G e r o n a .
Los Condes beneficiarios. — G e r o n a , 1890.
I d . i d . i d . — C a r t o r a l de Caries M a n y . Index c r o nológich del C a r t o r a l de la Curia Eclesiástica
de Gerona a n o m e n a t de C a r i o Magno. —
Barcelona, 1905-1909.
Id. i d . i d . — Notes sobre Vezcontes de G e r o n a . —
1909.
Id. i d . — Diversas notas en su á l b u m de postales, en el a r c h i v o del Museo A r q u e o l ó g i c o
Provincial de G e r o n a .
C H Í A , J u l i á n de, — Bandos y bandoleros en Ger o n a . 3 t o m o s . Gerona 1888-1890. — G e r o n a ,
1950-1953.
I d . i d , — El Ducado y P r i n c i p a d o de G e r o n a .
DALFO, Javier. — Rosas, la plaza f u e r t e del A m p u r d á n , en « C a n i g ó » , año V. n ú m . 53, — Figueras, 1958.
I d . i d . — La Condal Villa de Castelló de A m p u rias, en i d . i d . V I , n ú m . ó l . — Figueras, 1959.
38
n L A A' K S. — De lili
yruhndo
de
lU'.íttilñ'n.
Siglo xvii
(De Botet y Si=.ó
Geog-j-afia)
DESCLOT, B e r n a r d o . — Los Franceses en Cataluña, en 1285. — Colección Cisneros. — Mad r i d , 1944.
ESTEVA CRUAÑAS, Luis. — La r e s t a u r a c i ó n del
castillo de Vullpellach, en el Bajo A m p u r d á n ,
en «La V a n g u a r d i a Española» 5-V. — Barcelona, 1967.
I d . i d . i d . — ESCORTELL 1 CERQUEDA, Josep. —
MARULL i G U I C H , Josep. — El sistema defensiu G u i x o l e n s a la segona m e i t a t del segle
X V I I , en « A n c o r a » , n ú m s . 1 . 1 0 0 - 1 . 1 0 1 . Año
X X I I . — Sant Feliu de Guíxols, 19Ó9.
ESTRADA, Juan A n t o n i o de. — « P o b l a c i ó n General de España», v o l . I I I . — M a d r i d , 1748.
FERRER, Juan B a u t i s t a , — El castillo de M o n t soMu. — El G o r c h Negre, en Revista de Gerona, I. — Gerona 1 876 - 77.
FELIU de la PEÑA y FARRELL, Narciso. — Anales
de Cataluña. 3 v o l s . — Barcelona, 1709.
DEULOFEU, A l e j a n d r o . — El o r i g e n del a r t e rom á n i c o , el «opus s p i c a t u m » y la c r o n o l o g í a ,
en Revista de G e r o n a , n ú m . 14. — G e r o n a ,
19Ó1.
I d . i d , — El A m p u r d á n cuna del A r t e Románico,
en i d , i d . , n ú m . 2 1 . — G e r o n a , 1962.
DIDELOT: Noticias arqueológicas de G e r o n a . —
1888.
DOCUMENTO CURIOSO, en Revista de G e r o n a ,
111. ~ Gerona, 1879.
ENCICLOPEDIA DE L'EXCURSIONISME. — E d i t o r
Rafael D a l m a u . — Barcelona.
,r
nfJliOXA
ii> r/ .f. x v n .
(tífííúri Lin ;ir;ih;nl(>
fríinoú-sl
{De J . Pía CavKuI.
Gerona Histúi'ica.
3." tid.í
-' f^^*i
39
-.-^-•^^•íS&wiÉij;.
FAR
d'EMPORDA.
— Foi-tifií-acio-ncs de las aiglí)>> xiv-xv cu !a ¡gk'sia parroquia!
dt'
Saiif Martí, obra dv vmi ci-wiurns
anf'-rifuFoto Archivo Mas
Id.
i d . — El Castillo de B r u n y o l a . —- M e m o r i a
H i s t ó r i c a . — Gerona, 1885.
Id. i d . — La defensa de Gerona en la Guerra de
la Independencia, en Revista de G e r o n a ,
X V I I I . — Gerona, 1894,
GIRBAL y J A I M E , F e r r á n . — Páginas históricas
del s i t i o de Gerona, en 1809. — 1895.
G O M I S L L A M B I A S , J. — Rondalles ( n o m b r a varios c a s t i l l o s ) . — G i r o n a , 1922.
FITA, P. Fidel. — Los reís d ' A r e g ó í la Seu ele
G e r o n a . — 1872-'IS75.
I d . Id. — A m p u r i a s y los piratas sarracetios en
el Langüedoc d u r a n t e ej año 1406, en Revista
de Gerona, I. — G e r o n a , 187Ó-77.
FONT RIUS, J. M.'' — El a n t i g u o derecho local de
Torroella. Privilegios y f r a n q u i c i a s de la villa,
en Programa de Fiesta M a y o r . — Torroella de
M o n t g r í , 19Ó1.
GEBHAPDT, V í c t o r . — Lo siti de Gerona l'any
1308. — 18Ó8,
GONZÁLEZ HURTEBISE, E d u a r d o . — La Excolegiata de Sant Félix de Gerona, en Revista de
la Asociación A r t í s t i c o - A r q u e o l ó g i c e Barcelonesa. — Barceldna, 1905-190Ó.
Id. i d . i d , — S. FeÜu de G u i x o l s d u r a n t e la Edad
A n t i g u a , — G e r o n a , 1905.
GELABERT, Joseph. — Guía Ilustrada d ' O l o t y
ses Valls { L a petita Suissa C a t a l a n a ) . — Barcelona, 1908.
( G E N I S de l ' H O M ) . — Les masies fo'-tificades
de Torroella de M o n t g r í , en Revista de Palafrugell. Año V I I I . Agosto 1969, n ú m . 9 1 .
G R A H I T y GRAU, José. — Gerona, 1808-1809,
P r i m e r s i t i o , en « C a n i g ó » , año V, n ú m . 5ó. —
Figueras, 1958.
Id, i d , — Gerona en 1808. — Segundo s i t i o , en
i d . i d . , n ú m . 57 —- Figueras, 1958.
Id. i d . •—• Gerona en 1809. — Tercer s i t i o , en
GIRBAL, E n r i q u e C l a u d i o . — Guía-Cicerone de la
i n m o r t a l Gerona, — I S ó ó .
Id. i d . — O r i g e n del C o n d a d o de S o i t e r r a , en Revista de Gerona, I. — Gerona 187Ó-77.
I d . i d . — B i b l i o g r a f í a histórica de Gerona. I d . V .
Gerona, 1881.
Id. i d . — El s i t i o de Gerona en 1684. — 1882.
Id. i d . i d . — Tossa. Noticias sobre la h i s t o r i a ,
t r a d i c i o n e s y c o s t u m b r e s de esta villa y su
t é r m i n o . — G e r o n a , 1884.
i d . i d . , n ú m . 58. — Figueras, 1958,
G P A H I T y PAPELL, E m i l i o . — El s i t i o de Gerona
del año 14ó2, en Revista de G e r o n a , I I I . —
G e r o n a , 1879.
I d , i d , — Las murallas de G e r o n a , en i d , i d . , X I I I .
G e r o n a , 1889.
•10
GE¡iO.\'A.
— Vistíi (le la
ciitrlud
a
Hltwio!^
(Id
Kigl(i XVII, cov rl (lufiíino puente
de
pivilra.
dv)Kniiinatlo de Sav
Fravcifico ¡I el torreón de defensa en au
entriidii.
(De J Pía Carfío!. Gerona
Históvicra. :3.'' uft.i
Id. i d . — La plaza de G e r o n a en 1794, en i d . icl.
id
I d . i d . — Gerona b a j o la d o m i n a c i ó n francesa
del 1Ó40 a 1Ó52. — I d . i d , X V , — i d . 1 8 9 1 .
I d . i d . — El s i t i o de Gerona en 16.53, en i d . i d . ,
X V I . — G e r o n a . 1892.
I d . i d . — Noticias para la h i s t o r i a de Gerona de
1Ó53 a 1Ó75, en i d . i d . — I d . 1892.
I d . i d . — El s i t i o de Gerona de l ó 8 4 . I d . i d . ,
X V I I . — Gerona, 1893.
Id, i d . — El s i t i o de Gerona de 1694. I d . i d . ,
X V I I I . — G e r o n a , 1894.
I d . i d . — Gerona d u r a n t e la guerra de sucesión,
en ¡d. i d . , X V l l l . — G e r o n a , 1894.
íMUJíl^píi
GUARDIOLA ROVIRA, R. — El Palacio de Peralada, en Revista de G e r o n a , n ú m . 1 1 . — Ger o n a , 1960.
GUTIÉRREZ de la HACERA, Pascual Ramón. —
«Descripción general de la E u r o p a » , V o l . 1. —
Madrid, 1791.
HARO, Miguel de. — H i s t o r i a del s i t i o de Ger o n a . — 1815.
Id. i d . — Relación H i s t ó r i c a de las defensas de
G e r o n a , 1808-1809. — 1820.
HINOJOSA, E d u a r d o de, — El régimen señorial
y la cuestión agraria en Cataluña d u r a n t e la
Edad M e d i a , — M a d r i d , 1905.
INSTITUTO DIEGO VELAZQUEZ (José M.'^ de Azc á z a t e ) , — « M o n u m e n t o s Españoles». — Mad r i d , 1953.
I N U N D A C I Ó N en el A m p u r d á n , en el año de 1 4 2 1 ,
en Revista de G e r o n a , IV. — G e r o n a , 1880.
I N V E N T A R I O de P r o t e c c i ó n del P a t r i m o n i o c u l t u r a l europeo I.P.CE. España. — « C o n j u n t o s
h i s t é r i c o - a r t í s t i c o s . Sitios m i x t o s u r b a n o - r u rales. I n v e n t a r i o r e s u m i d o » . — M a d r i d , 1967.
'OR^^SÍLLS
DE LA SELVA.
— Frovfi.-^
de la iglesia
fortificada
{De un dibujo d(; Sfhultz Ferencz)
JAUBERT de PASSA, — N o t i c e H i s t o r i q u e sur la
Ville et le C o m i t é d ' E m p u r i a s , — París 1828.
41
GI'JROíVA. — Torrr GifDiii'lla,
scffihi (libiiio al curboucillo di- AlffinNO GclilllCÍ-t
!/
¡JH-
xó,
firmada
cv
1S7S. jiivtor
ochocnitiafa
de Gerona midf. 6'5 X ii'i
ccatímcfron.
JUANDO A R B O I X , Pedro. — Crónicas del A m p u r d á n ( P u b l i c a d a s en «La V a n g u a r d i a » de
B a r c e l o n a ) . Edic. B i b l i o t e c a Palacio de Peralada. — Figueras 1955.
MARTORELL y PEÑA, Francisco. — Recintos í o r tificados-Muros de Gerona. — 1 8 8 1 .
LEGISLACIÓN sobre el Tesoro a r t í s t i c o de España. Dirección General de Bellas Artes, -— Mad r i d , 1957.
M A S Í A de ROS, Angeles. — Algunos d o c u m e n t o s
referentes a obras en la Colegiata de San Félix de Gerona, en Anales y Boletín de los M u seos de A r t e de Barcelona. — Barcelona,
1945.
MALUQUER de M O T E S , J . — Rhode, Posas. La
C i u d a d Más A n t i g u a de C a t a l u ñ a , en Revista
de Gerona, n ú m . 3 1 . — G e r o n a , 1965.
MASSO TORRENTS, Jaume. — «Torroella de M o n t g r í » , en «Butlletí del Centre Excursionista de
C a t a l u n y a » , n ú m . 289. — Barcelona, 1919,
MARQUES [ C A S A N O V A S ] , Jaime. — L l i v i a , en
Revista de Gerona, n ú m . 24, — G e r o n a , 1963.
I d . i d . — Hallazgos A r q u e o l ó g i c o s en la C a t e d r a l ,
en i d . i d . , n ú m . 44, Tercer T r i m e s t r e . — Gerona, 1968.
I d . i d . i d . — D e s c u b r i m i e n t o s en la plaza de los
Apóstoles de la Seo de G e r o n a , en Revista de
G e r o n a , n ú m . 4 5 , año X I V . C u a r t o T r i m e s t r e . — G e r o n a , 19ó8.
MEDIR .JOFRA, R a m i r o . — El castillo de P a l a f r u gell, en Revista de Palafrugell, A ñ o V I I I . N ú m .
88. — Palafrugell, 19ó9.
MÉNDEZ de S I L V A , Rodrigo. — «Población General de España», hoja 194. — M a d r i d , l ó 7 5 .
M I L L A S VALLICROSA, José M.^ y RABASSA ARIGOS, Francisco. — H i s t o r i a de Santa Coloma
de Parnés y su c o m a r c a . — Santa C o l o m a d e
Parnés, 1 9 5 1 .
Id. i d . — El Castillo de Parnés, en Revista de Ger o n a , n ú m . 3. — G e r o n a , 1957.
MARTEL, Carlos. — «Anales del M u n d o desde la
creación de é l » . — Zaragoza, 1Ó62.
GEHOr^A.—
Porta} de rAuffcl.
Dvsaparecido
{el focado en. el Museo
Provincial),
svyíiu
taia tela a! óleo
dr J. PouH
Marti
Í1885 - 19S1]. De
medidas J,7 X 3í
cvi-n. Museo
provine!'!!.
42
Gh'liONA.
—
nublarte de
Fif/iirri'hí {ha}/
hiexií'lfuhn
cuadro u¡ óh'o rlr J:i¡•niv- Pons i\!nrt¡, qmmide J,7y.31 cm. Mnsco
Provincial
di
GcroiHi.
M I N A L I , G u i l l e r m o . -— H i s t o r i a m i l i t a r que c o m prende p a r t i c u l a r m e n t e los sitios 1 808-1 S09.
G e r o n a , 1840.
I d . ¡d. i d . — Algunas precisiones acerca de «Per a l a d a » , en « C a n i g ó » . A ñ o I V - n ú m . 4 0 . —
Figueras, 1957.
M I R A M B E L L BELLOC, Enric, — El Setge de G i rona en temps de Pere el G r a n . — Barcelona,
19Ó3.
I d . i d . — La Diócesis de G e r o n a : Su i m p o r t a n c i a
H i s t ó r i c a . T i r a d a a p a r t e de Anales del Instit u t o de Estudios Gerundenses. V o l . X I L —
G e r o n a , 195S.
« M O N U M E N T O S ESPAÑOLES». ( F r a n c i s c o Javier
Sánchez C a n t ó n ) . •—• C e n t r o de Estudios Hist ó r i c o s . — M a d r i d , 1932.
Id. i d . i d . — Torroella de M o n t g r í en el siglo X I I I :
Inicios del régimen m u n i c i p a l . Pasa a ser
Villa Real, en « P r o g r a m a Festa M a j o r 19óó»,
Torroella de M o n t g r í
I d . i d . i d . — O r i g e n del m o n e s t i r de Sant Pere de
Roda. Llegenda i H i s t o r i a , en «I C o i . l o q u i
d'HistórJB i del M o n a g u i s m e C á t a l a » . V o l , 1.
Santas Creus, 1967. Pág. 209.
MUSEO ARQUEOLÓGICO Provincial de G e r o n a .
A r c h i v o C o m i s i ó n Provincial de M o n u m e n t o s .
D o c u m e n t a c i ó n sobre algunos castillos de la
p r o v i n c i a . Datos r e m i t i d o s a las RR. AA. de
la H i s t o r i a y de Bellas Artes de San F e r n a n d o .
NEGRE PASTELL, Pelayo. — Notas H i s t ó r i c a s .
A d q u i s i c i ó n por el M u n i c i p i o de Torroella de
M o n t g r í del Castillo situado ¡ u n t o a la Iglesia
y de la finca llamada «Les Deveses», en «Prog r a m a » . — Torroella de M o n t g r í . Fiesta M a yor, 1951.
Id. i d . i d . — El C o m t a t de Palamós, en « A n c o r a » ,
n ú m s . 1.100 - 1.101. Año X X I I . — Sant Fellu
de Guíxols, 1969.
NOLASC DEL MOLAR, P. —
tal. — Olot, 1961.
FJGVERES.
— Casfil.lo de San
Fcrna}ido, Hvgíiv dibuja
de
cotnieiíZos
de!
siglo
XIX. {De J . Botet y
y Sisó. Geog-i-afia).
43
E v o c a d o Sentimen-
GEROiVA.
— Poffa! de Sobreporfrs
cov sus
cubos di'l í<¡(/h) xi'v aiitrpuc^foH
a /«« torn-a
ciiüdnívguhiri'ü
rom uva y:
ÍFoto S. MarLíl
CAMPRODO.W
(Frch-enft).
— Torre
CabaUrra. Sigla xil. De vigía y defensa
en tos
Umita de !os cojidados do Bcsalú y Cerdanj/a
(Foto Archivo Mas)
I d , i d . i d , — Vullpeliach y el Castillo-Palacio de
los S a r r i e r a , en « C a n i g ó » , n ú t n . 27. A ñ o I I I .
Figueras, 1 95ó.
Id. i d . i d . -— Los castillos del A l t o A m p u r d á n , en
IX Fira del Dibuix ¡ de la P i n t u r a . VI Hispano
Francesa. — Figueras, 1969.
O L I V A PRAT, M i g u e l . —• La labor de la C o m i s a r i a
P r o v i n c i a l de Excavaciones Arqueológicas de
G e r o n a , d u r a n t e los años 1952-1953. Informes y M e m o r i a s n ú m . 30. Comisaría General
de Excavaciones A r q u e o l ó g i c a s . •— M a d r i d ,
1954.
PAGES, Narciso. — F u n d a c i ó n de Palamós, en
Revista de Gerona V I . — G e r o n a , 1882.
I d . i d . — Carta-Puebla de Palamós, en i d . i d . i d .
PEIX PARERA, José M.^ — La batalla de San Lorenzo de Is Muga ( 1 7 9 3 - 1 7 9 5 ) , en Revista de
Gerona, año X I V , n ú m . 45. C u a r t o T r i m e s t r e ,
Gerona, 19ó8,
I d . i d . — Recintos f o r t i f i c a d o s de t i p o «Ciclópeo» en tierras gerundenses. Separata de Arq u i t e c t u r a MegalíticB y Ciclópea Cata I a noBalear. — Barcelona, 1965.
PÉREZ CAPELLA, M i g u e l . — El Castillo de La Bisb a l , en « C a n i g ó » , año X I I , n ú m . 138. — Figueras, 1965.
I d . i d . — Las f o r t i f i c a c i o n e s de la C i u d a d prer r o m a n a de Ullastret, Gerona. Ensayo de Cronología. E s t r a t t o d a : A t t i del VI Congresso Internazionale delle Scienze P r e i s t o r i c h e e Prot o s t o r i c h e — Roma 1962 - 1966.
PERICOT, Joan. — Les pedrés en el paisatge, en
« P r o g r a m a » Fiesta t-Aayor. —- Torroella de
M o n t g r í , 1954.
Id. i d . — La Villa Medieval de Santa Pau ( G e r o na). Conjunto Hístórico-Artístico (en prensa).
Id. i d . — Auca de l ' e r m l t a e m p o r d a n e s a de Santa Catarina i la m u n t a n y a del M o n t g r í - T o rroella. — Torroella, 1955.
I d . i d . — El c o n j u n t o h i s t ó r i c o - a r t í s t i c o de Cerviá de Ter ( e n p r e p a r a c i ó n ) .
I d . i d . — Les Portes de Torroella, en ( P r o g r a m a )
Festa M a j o r 1969. — Torroella de M o n t g r í .
44
^
f
•4
FIGUERES
—
Vhlii
dr- !fi
población.
(grabado ác BoauUeii,
de Ui4f5. De Eotcit y
Sisó. Geí.>n'i-afÍEii
PLA CARGOL, J o a q u í n . —- Gerona H i s t ó r i c a . 5.'
e d i c i ó n . — Gerona, 1962.
PERICOT G A R C Í A . Luis. — La labor de la C o m i sarís Provincial de Excavaciones A r q u e o l ó g i cas de Gerona, d u r a n t e los años 1942 a 1948.
I n f o r m e s y M e m o r i a s n ú m . 27. C o m i s a r i a General de Excavaciones Arqueológicas. — M a d r i d , 1952.
Id. i d . — Gerona A r q u e o l ó g i c a y M o n u m e n t a l .
2 / ' e d i c i ó n . — G e r o n a , 1946.
I d . i d . — La Costa Brava m e r i d i o n a l y su p a t r i m o n i o A r q u e o l ó g i c o , en «Canigó», año I V ,
n ú m . 4 3 . — Figueras, 1957.
Id. i d . — Bagur, en « C a n i g ó » , a ñ o V , n ú m . 5 4 . —
Figueras, 1958,
I d . i d . — Figueras y su Castillo en 1808 y 1809,
en i d . , año V I , n ú m . 6 2 . —- Figueras, 1959.
PIFERRER, Pablo y Pl M A R G A L L , Francisco. —
España, sus m o n u m e n t o s y Artes — s u naturaleza e h i s t o r i a — Cataluña, T o m o M. —
Barcelona, 1884.
Id. i d . — Restos ibéricos, griegos y r o m a n o s en
las comarcas gerundenses, en Revista de Gerona, n ú m . 30. — Gerona, 1965.
Id. i d . — El Castillo de MonsoMu. — C u e n t o , en
Revista de G e r o n a , XM, — G e r o n a ,
I d . i d . i d . — La t o r r e gerundense de A l f o n s o X I I ,
sñc2í^^;í/--;?:
LA
.}V><QUERA. — Puiioránticft
dv ¡OK crjI lados
de Portúí:! ij
Püvizzara
y fncrtc <h'
lii'llfgiirdv
(g-rabado
f r a n c é s de B e a u l i e u ; .
45
Uiiiversitat de Girona
RAHOLA, Caries, — G i r o n a , — G i r o n a , 1925,
I d . i d , — La c i u t a t de G i r o n a , 2 vols. — Barcelona, 1929.
PAHOLA SASTRE, José, — Cadaqués en el siglo
XV. La «Batllia» y el «Batlle» de la Villa, en
«Canigó», año IV, N ú m , 37. — Figueras, 1957.
I d , i d . — I d . i d . La Villa al iniciarse las guer'"as
c o n t r a Juan I I , en i d . i d . , n ú m , 4 8 . — Figueras, 195B,
I d , i d , — Cadaqués en la Edad M e d i a . Infeudación y «Batília» del Castillo y Villa, en el
siglo X I I I , en i d . , año V , n ú m . 4 9 . — Figueras, 1958.
I d . i d , — A p u n t e s H i s t ó r i c o s . La Selva, en i d . i d . ,
n ú m . óO. — Figueras, 1959.
Id. i d . — Cadaqués en la Edad Media. Organización M u n i c i p a l , en id., año V I , n ú m . Ó9. —
Figueras, 1959.
I d . i d . — I d . i d . I n c i d e n t e con Castelló de A m purías en el al,Tamiento c o n t r a Juan I I , en
id. i d . , n ú m . 7 1 . — I d . 1960.
Id. i d . — Cadaqués en el siglo X V M , en i d . i d . ,
n ú m . 25. — Gerona, 1963.
I d . i d . — Cadaqués en el siglo X V I I . La Villa
antes de iniciarse la llamada «guerra deis
segadors» en 1640, en i d . , n ú m . 26. — Ger o n a , 1964.
Id. i d . — Cadaqués a n t i g u o . Rodalia, en «Canig ó » , año X I , n ú m . 127. — Figueras, 19Ó4.
I d . i d . — Cadaqués en la Edad M e d i a , en Revista
de G e r o n a , n ú m . 3 3 . — G e r o n a , 1965.
Id. i d . — Cadaqués en la Edad M e d i a , en i d . , año
X I I I , n ú m . 38. — Gerona, 1967.
fíALSOS
RENDICIÓN y entrega del Castillo de Figueras en
1794, en Revista de G e r o n a , XV. — Gerona,
1891.
DEL
TICRRL — Casiilh
da
-Roí/uihuiííífw", transformado
cu casa de Uihor
(Foto S. MEii'tí)
RIERA y BERTRÁN, J o a q u í n . — H i s t o r i a del s i t i o
de Gerona en 1809 etc, — 1868.
RIPOLL PERELLO, E d u a r d o . — Geopolítica de la
Cataluña C o n d a l , en Revista de G e r o n a , n ú m .
20. — Gerona, 1962.
en Revista de G e r o n a , año X ) V , n ú m . 4 5 .
C u a r t o T r i m e s t r e , 1968. — Gerona, 1968.
Id. i d . i d . -— Las Murallas de! AAercadal, en «Gerona I n f o r m a c i ó n » , año V, n ú m s . 4 9 - 5 1 . •—G e r o n a , 1969.
RIQUER, M a r t í n de. —• Torroelía de M o n t g r í en
la p r i m a v e r a del año 1396. P r o g r a m a Fiesta
M a y o r . — Torroelía de M o n t g r í , 1959.
PONS G U R Í , J . M . — «Un f o g a t í a m e n t desconegut de l'any 1358», al Bullletí de la Real Acad e m i a de Bañes L l e t r e s , X X X . — B a r c e l o n a ,
19Ó3-1964, pág. 458.
RIU, M a t i u e l . — Una f u e n t e inédita de singular
v a l o r para el estudio del Castillo de San Fern a n d o , en el siglo X I X , en « C a n i g ó » , año V i l ,
n ú m . 75. — Figueras, 1960.
ROCA, J. Narciso, — Los m u r o s ibéricos y los
baños árabes de G e r o n a , en Revista de Ger o n a , X I I . — G e r o n a , 1888.
I d . i d . — Los claustros o j i v a l e s , el caserío y los
m u r o s medioevales de G e r o n a , en i d . i d . —
Id. id.
PONZ, A n t o n i o , — V i a j e de España. T o m o 14.
P r i m e r a e d i c i ó n . Trata de Cataluña. — M a d r i d , 1788.
PUJOL y CAMPS, Celestino. — Gerona en la rev o l u c i ó n de 1Ó40. 2:' edíc, — G e r o n a , I 8 S 1 .
ROIG y JALPI, Juan Gaspar. — Resumen h i s t o rial de las grandezas y antigiJedades de la
c i u d a d de Gerona y cosas m e m o r a b l e s suyas
Eclesiásticas y seculares assi de nuestros t i e m pos c o m o de los passados ( s i c ) . -—• Barcelona, 1678.
PUMAROLA, Jaime. —• Las f o r t i f i c a c i o n e s de las
Islas Medas, en Revista de Gerona, n ú m . 12.
G e r o n a , 1960.
Id. i d . — La Villa de H o s t a í r i c h , en i d . i d . n ú m .
13. — I d . i d .
Id. i d . — El castillo de M o n t s o r i u , en i d . Id n ú m
15. — I d . 1 9 6 1 .
I d . i d . — Peratallada, en i d . i d . n ú m , 18. •—
I d . 1962.
RODEJA, E d u a r d o . — Los Mansos y edificios r u rales, en « C a n i g ó » , año I I I , n ú m . 36, — Figueras, 1957.
46
ROSES
— CuüiiUo
di- ¡Al TiÍDÍfuf,
cu ¡II piD/fü de Lít Poncclu,
Foto P . C á t a l a Roca
cdificadn
pnr
ordr»
(h' Cartas
V
'"J^"^ ""=ífSíf''^-^^^"^^
SANT JULIA
DE RAMIS. — Cantillo de
Moutaf/tit.
Driiillc drl "opua t^picutum"
vn el puyitiDeiilu
interior de la tt)tfÍ!/ua torre, ¡negó incarpurodii
a fíonsiriicciouvs
posteriore»
y cmwertida
en Torre
del
homenaje
VJLOV'I
Nótetie
Foto U. Oliva
47
d'ONYAH.—Mos
Olive. Sii/to xv.
ta " Llttdrovertí"
eiicimti
de la
puerta
dovelada
(Foto del a u t o r j
ROMAGUERA, F r a n c i s c i . — Synodales G e r u n denses. — G e r u n d a e , 1 5 9 1 .
ROVIRA ERMENGOL, Josep, — Usatges de Barcelona, edició a c u r a de E d i t o r i a l B a r c i n o . —
Barcelona, 1933.
«RUBRIQUES de BRUNIQUER».
SANS, R ó m u l o . •— El A m p u r d á n , en el siglo X I X .
Barcelona, s. a. [ 1 9 4 9 ] .
SANTUARI DE LA T R I N I T A T DE BATET, El. —
Notes H i s t ó r i q u e s , per J. M. S. M. — Batet,
1950.
SANZ ROCA, J u a n . — La Ciudadela de Rosas, en
Revista de G e r o n a , n ú m . 3 1 . — G e r o n a , 1965.
SEQUESTRA, D o m A m a n d . — Sant Pere de Bésalo, Abadía Reial de la C o n g r e g a d o Benedictina C l a u s t r a l Tarraconense ( 9 7 7 - 1 8 3 5 ) . Edic.
de Santa M a r i a del M o n t . — 1934.
SOBREGUES V I D A L , Santiago. — Algo sobre el
o r i g e n de Pedro M a r g a r i t . Publicado en Revista de Indias, año X I ! , n ú m . 48. — 1952.
I d . i d , — El L i n a j e de los Requesens, en Revista
de G e r o n a , n ú m . 1. — G e r o n a , 1955.
Id. i d . — El S i t i o cíe 1462, en i d . , n ú m . 2 1 . ~
Id., 19Ó2,
I d . i d . — Els grans c o m t e s de Barcelona, — Barcelona, 1 9Ó1.
Id. i d , —- La alta nobleza del n o r t e en la guerra
c i v i l catalana, de 1462-1472. — Zaragoza,
196Ó.
SOLA - MORALES, José M.'"' — Unas notas sobre
el r e s t a u r a d o p u e n t e medieval de Besalú, en
Revista de Gerona, n ú m . 34, — Gerona, 1966.
CISTELLA.
iVI!ani{,\
—
SOLER de MORELL, José, ~ Exposición de d i b u jos a p l u m a , de t e m p l o s del o b i s p a d o de Gerona. — 1954.
OÍA-////., <!C
TARRAGO, T o r c u a t a . — Elisenda de M o n e a d a . —
B a r c e l o n a , 18ó4, ( T r a t a del castillo de V i l a rromá).
VUayifg, iJitytc pOKíei-ior udoMidn n la
¡[//eaia parroquial
(Foto S. Martí)
T O k R O P: L L A D E
MONTORL — Lu población ¡I ('/ citaiillo,
S'ifjihi ¡U'uulicit en
Jfí/,(! (De Botet y Sisó.
GeograftaK
48
TORRENT, Rafael. — Los M o n u m e n t o s artísticos
de la Condal Villa de Besalú, en «Canigó»,
año IV, n ú m . 38. — Figueras, 1957.
I d . i d . — Ruta artística de iglesias y castillos medievales, en i d . i d . , n ú m . 4 8 . — Figueras,
1958.
VAYREDA i O L I V A S , Pere. — El P r i o r a t de Liado
i les seves filiáis. — Barcelona, 1 9 3 1 .
VERT PLANAS, J. — El Castillo de M o n t g r í , en
« P r o g r a m a Festa M a j o r 19óó, — Torroella de
Montgrí.
N O T I C I A S y referencias verbales, f a c i l i t a d a s p o r :
BADIA H O M S , J,
BADIA CASANOVAS, Luis
BALAGUE SABATE, L u i s
BATLLE y PRATS, Luis
BIRBA PARRAMON, Lorenzo
CANER ESTRAMY, Pedro
GÁSTELES, Pedro
CAUSSA SUNYER, Jaime
ESTEVA CRÜAÑAS, Luis
FERRÉ de S I M Ó N , Mercedes
GENER H U I X , M o n t s e r r a t
GUILERA A L B I Ñ A N A , J. M .
MARISCH CUEVAS, Miguel
MARQUES CASANOVAS, Jaime
MIRAMBELL BELLOCH, Enrique
NEGRE y PÁSTELE, Pelayo
PALOL SÁLELAS, Pedro de
PERiCOT GARCÍA, L u i s
PLA CARGOL, Joaquín
PLANA REIXACH, José M.^
RIURO LLAPART, Francisco
SANZ ROCA, Juan
SOBREQUES V I D A L , Santiago
HOSTAIJílCfl.
Cantillo. Drlallc <!('
mío di' mifi bci}narf<'S
(Foto S, M a r t í ]
SOLA-MORALES y de ROSSELLO, José M . '
SOLANELLAS SOLER, Jacinto
j-'SffíFP'?^"^-
^SASÍ^
•fjf.
HOSTÁLRICH.
— El caaiilt.o, ficfphi lui bvllfí !i>'"hado früiicrn,
tlr !íi'« filien, (le- I liJ, t;
-ífii->-
4d
P ALAMOS.
— iSuni
Jtiuii de
Palnniótí).
Cui^tiUo
tic
Brlllloch.- CouNcrva
lifuzos iiiiíjnytuiitt:-^- cíi
""pns
¡'fjirulniii".
(F.
del a u t o r
{194 Ij
A D I C I O N E S
En el puente de p i e d r a , llamado de S. Francisco, había un t o r r e ó n en su e n t r a d a .
( L u g a r de la actúa! R a m b l a ) .
Muralla de Santa Lucía, del s. X I V .
Las Pedreras, de los siglos X V - X V I .
OLOT. -— M o n t - o l i v e t . T o r r e de defensa, época
AMER ( S a n l C l i t n e n l ) . — «La T o r r a » mencionada. Es p r o p i e d a d de D. Juan Trías Rieradevall.
ARMENTERA. —
Castillo.
A V I N Y O N E T DE PUIGVENTOS. — Manso de La
T o r r e de A v i n y o n e t , con matacán sol:ire la
puerta.
CASTELLO D'EMPURIES. —
!• p o b l a c i ó n .
carlista.
Baluarte al N.E, de
PALAMOS. — Plaza m u r a d a .
PALAMOS ( S a n l Joan de P a l a m ó s ) . — La t o r r e
i n n o m i n a d a , que se cita en el n ú m . 4 4 , página ó4 ( p a r t e I V - A d d e n d a ) c o r r e s p o n d e a la
t o r r e del Mas de Can Xec. P r o p i e t a r i o : Señor i t a Concepción Casamor Bas.
PARLAVA ( Fonalleras). — Restos de murallas, ha
poco d e m o l i d a s han d a d o lugar al d e s c u b r i m i e n t o de e s t r u c t u r a s más antiguas en el ábside de la iglesia.
ROSES. — En « M o n t f o i de Baix», Masía f o r t i f i cada con T o r r e c u a d r a d a .
SANT ANIOL DE FINESTRES. ~
Iglesia p a r r o q u i a l con aspillera en t o r r e c a m p a n a r i o ,
SANT ANIOL DE FINESTRES (La B a r r o c a ) . — El
FIGUERES. — Portal de Castelló.
GARRIGUELLA. —• Los restos de t o r r e en la m o n taña «La Mala Vei'na» pertenecen a este térm i n o y no a Peralada.
GERONA. — Según Camós C a b r u j a , Luis: La
Porga Vella de G i r o n a en ] 4 ó 2 - 1 4 ó 3 — B a r c e l o • na, 193Ó-— e n t r e o t r a s d i c e :
El P o r t a l de «Sant C r i s t ó f u l » , c i t a d o en 14ó2,
Portal de «Sant Rere».
Portal de «Sant Lloreni;».
Portal de la Porga.
T o r r e de Requesens y T o r r e de Cabrera, al
Sur de la «For^a Vella».
La iglesia de «Sant Peliu», -fortificada en
14Ó2 y p r o v i s t a de su b a l u a r t e correspondiente.
Casa de la « S o b r e g u a i t a » , cerca dei p o r t a l
de «Sant C r i s t ó f u l » .
Casa de la «Presó», en la Porca Vella.
Casa de la «Pia A l m o i n a » .
Casa de la «Sacristía M a j o r » .
Portal del Ángel.
P o r t a l de Alvarez,
castillo se d e n o m i n a «Castell de la L l o b e r a » .
SANT GREGORI ( D o m e n y ) . — Manso «La T o r r e » ,
p r o p i e d a d de la f a m i l i a Botet.
SANT M I G U E L DE CAMPMAJOR ( B r i o l f ) . — Castell de Roca. Gran masía f o r t i f i c a d a .
SANT PERE PESCADOR. — En el siglo X V I I I estaba rodeado de murallas, existían dos Fuertes.
Uno que aún existe mal conservado { C a n Car a m a n y ) , que pertenecía a los barones de este
n o m b r e y el o t r o «La Muralla» que pertenecía
50
¡'ALAMOS. — (Saiit .loav de Pulamos) Custith (Iv Bell-llovk, svníiv níia puifurií mural qui' «c conncrvaba
Itaala fecha reciente en la crviitu inmediata. Una reciente restaufackhi dio itl trantr con la -minmo
(Foto F. Riuróf
so con t o r r e del siglo X V I , n o m b r a d a , se denomina «Torre Martina».
T o r r e «Mas Cassá», d e s t r u i d a , fue levantada por Jaume Lobeta Cassá, a p a r t i r del 1565,
de planta r e d o n d a .
a la F a m i l i a Descatllar, m u y d e s t r u i d o p o r los
franceses en el s i t i o de 1808.
SERINYA.
-
Iglesia F o r t i f i c a d a .
- Casa A r r u f a t , t o r r e unida a
TARABAUS.
casa.
TERRADES (Paiau Surroca). — El castillo, llamad o «El Castell de les Tenebres».
VILADEMULS (Sant Margal de Quarantelles}.
T o r r e de «Sant Manual», casa de labor.
TORROELLA DE MONTGRI { E s t a r t i t ) . — Un man-
V I L A T E N I M . — Iglesia f o r t i f i c a d a ,
—
C O L O F Ó N
Este I n v e n t a r i o redactado ante las fuentes inf o r m a t i v a s de que se disponía, se presenta c o m o
p u n t o de p a r t i d a ante posibles trabajos u l t e r i o res en relación con la m i s m a m a t e r i a , la que
puede ser o b j e t o de a m p l i a c i o n e s i m p o r t a n t e s ,
r e c t i f i c a c i ó n y m a y o r reajuste de cuantos datos
en el m i s m o f i g u r a n ; así c o m o será posible acrecentar la i l u s t r a c i ó n gráfica presentada.
c o r p o r a c i o n e s nuevas e inéditas que en el m i s m o
aparecen — sobre un tema que hoy a d q u i e r e un
p o s i t i v o v a l o r , ante el interés que la cuestión
sugiere en nuestro t i e m p o , p r e o c u p a d o , en c i e r t o
aspecto, hacia el pasado.
Lejos andará todavía este I n v e n t a r i o de ser
c o m p l e t o y conseguir aquella acurada perfección
de datos que para el m i s m o desearíamos. Confiemos que al t r a n s c u r r i r un t i e m p o p r u d e n c i a ! ,
puedan ser vistos aquellos e r r o r e s de que adolezca en la a c t u a l i d a d , para ser c o n v e n i e n t e m e n t e
El p r o p ó s i t o hasta aquí seguido consistía en
a g r u p a r en un p r i m e r censo t o d o c u a n t o de manera dispersa existía — amén de las muchas i n -
51
PÁLAMOS.
— Vista ilc la
pübhtcióv
y (¡el
autif/iio
puerto. Grttharffí de Br(inUen en IG.',},.
(De Botet y Sisó. Geografía»
subsanados ante m e j o r e s apreciaciones, a la vista
de nuevos c o n o c i m i e n t o s e i n f o r m a c i o n e s más
precisas en relación a algunos casos más concretos.
E n t r e t a n t o otras disposiciones antiguas, hasta llegar al Decreto de la Jefatura del Estado, de
22 de A b r i l de 1949, sobre p r o t e c c i ó n de castillos españoles, sea c u a l q u i e r a el estado en que
se hallen, de cuya parte d i s p o s i t i v a interesa destacar los a r t í c u l o s 1.° y 2.°, que d i c e n :
De m o m e n t o vaya ahí una síntesis de t r a b a j o
con elementos de p r i m e r a m a n o — aparte aquellos ya conocidos — para un p r i m e r i n t e n t o de
catalogación s u m a r i a que responda a las consignas emanadas al respecto p o r p a r t e de la sup e r i o r i d a d , en lo tocante a la política de conservación del P a t r i m o n i o C u l t u r a l Europeo {I.P.C.E.)
del Consejo de E u r o p a , y en o r d e n a su recomendación.
A r t . 1." Todos los castillos de España, cualesquiera que sea su estado de r u i n a , quedan b a j o
la p r o t e c c i ó n del Estado, que i m p e d i r á toda int e r v e n c i ó n que altere su carácter o pueda p r o vocar su d e r r u m b a m i e n t o .
A r t . 2° Los A y u n t a m i e n t o s en c u y o t é r m i n o
m u n i c i p a l se conserven estos e d i f i c i o s son responsables de todo daño que p u d i e r a sobrevenirles.
Por su p a r t e t a m b i é n , la Excma. D i p u t a c i ó n
Provincial de Gerona, encargó a través de su
Presidencia al que suscribe, el presente Inventario,
Así llegamos a la época a c t u a l , en al que se
vive — p o r f o r t u n a — un renacer hacia la conservación de un p a t r i m o n i o e s p i r i t u a l , legado de
nuestro pasado, sobre el que pesa ei deber inel u d i b l e de todos t r a n s m i t i r l o a las generaciones
del p o r v e n i r .
Es p o l í t i c a vieja en España la que concierne
a la salvaguarda del acervo a r t í s t i c o - a r q u i t e c t ó nico del país, aunque sometida s i e m p r e al vaivén de nuestros consiguientes avalares h i s t ó r i cos no s i e m p r e f a v o r a b l e s . Ya A l f o n s o X, El
Sabio, en sus t i e m p o s , se o c u p ó en su a m p l i a
legislación, sobre p r o t e c c i ó n del P a t r i m o n i o Mon u m e n t a l de España. Y sucesivamente hasta
1844 en que p o r una Real O r d e n se declaran los
p r i m e r o s « M o n u m e n t o s Nacionales», a raíz de
la creación de las Comisiones Provinciales de
M o n u m e n t o s , son aquellas entidades quienes comienzan a i n v e n t a r i a r una serie de e d i f i c i o s en
las d i s t i n t a s p r o v i n c i a s , según el e n t u s i a s m o que
las presidía; lo que c o n s t i t u y e la base de una
p r o t e c c i ó n i n i c i a l q u e ha r e n d i d o — d e m a n e r a
más o menos p o s i t i v a — un f r u t o evidente para
su época. [ 1 )
(1 )
V a r i o s son ya los e d i f i c i o s que en estos ú l t i m o s t i e m p o s han sido o b j e t o — a l g u n o s — de
una interesante labor de r e v a l o r i z a c i ó n , siendo
de esperar que esta p r o s p e r e hacia o t r o s i n m u e bles no menos i m p o r t a n t e s — c a s t i l l o s , masías
f o r t i f i c a d a s , r e c i n t o s . . . — sobre los que ha sido
ya fijada una p a r t i c u l a r a t e n c i ó n .
A este respecto hay que señalar la labor de
la Comisaría del P a t r i m o n i o A r t í s t i c o N a c i o n a l ,
y del Servicio Nacional de I n f o r m a c i ó n A r t í s t i c a ,
así c o m o a la que despliegan las Delegaciones
Provinciales, ambos dependientes de la Dirección
General de Bellas Artes, t a n t o en restauraciones
efectivas c o m o en m i s i ó n o r i e n t a d o r a . A la misma se suma la que p a r a l e l a m e n t e lleva a cabo
el Servicio de Restauración de M o n u m e n t o s de
la D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l , y a la que se añade,
en o r d e n a su s e n s i b i l i d a d , la que desarrolla la
b e n e m é r i t a Asociación Española de Amigos de
Legislación sobre el Tesoro Artístico de España.
Publicaciones de la Dirección General de Bellas
Artes. Madrid, 1957.
52
•- S/V'i.tr /'.r-rn,,
Jf^-
ROSES
Oí IfíJfG, íiffphi
IIa yrabuOn dr BeuHÜrii
^"H-,
a r q u i t e c t o francés que se o c u p ó de estos temas,
los Castillos, con sus delegaciones regionales y
de p r o v i n c i a s . T a m p o c o debe silenciarse el p l a n
que sigue la Dirección General de A r q u i t e c t u r a ,
del M i n i s t e r i o de la V i v i e n d a , a través de su Servicio de O r d e n a c i ó n de Ciudades de Interés artís t i c o - m o n u m e n t a l .
Viollet-le-Duc.
ambos
Le
sigue
el
castillo
de
Peralada,
en el A l t o A m p u r d á n . Para la baja
m a r c a del m i s m o n o m b r e , Foxá t a m b i é n
ciertas
consecuencias
de
su
tiempo,
co-
sufrió
asimismo
c o m o el de Castell d ' E m p o r d á , en el a n t i g u o l u gar de Sant M a r t i de Llaneres. De n u e s t r o siglo,
A s i m i s m o es n o t a b l e para algunas l a t i t u d e s ,
!a o b r a realizada por el M i n i s t e r i o de I n f o r m a ción V T u r i s m o , al restaurar insignes e d i f i c i o s ,
en su m a y o r p a r t e castillos, con d e s t i n o a Paradores Nacionales del respectivo o r g a n i s m o .
e n t r e o t r o s , el castillo de V i l o v í
r a d o . Para
d'Onyar,
nuestra época, c i t e m o s
alte-
lo m u c h o
y
bien que ha sido e j e c u t a d o en País, r e c i n t o
y
castillo; en Millas { M a d r e m a n y a ).
Para nuestra p r o v i n c i a no lo es menos I B
a c t i t u d de algunos p a r t i c u l a r e s q u e , con una
sensibilidad que les d i s t i n g u e , han e m p r e n d i d o
o b r a s de i m p o r t a n c i a en algunos vetustos edificios que se hallaban en proceso de i n m i n e n t e
ruina.
Los recintos medievales amurallados de Tossa de M a r , e m p r e n d i d o ya de antes de 193ó- y
con p o s t e r i o r i d a d los de Sant M a r t í d ' E m p ú r i e s ;
Vullpellach; Ullastret; Monells; H o s t a l r i c h , d o n d e
t a m b i é n afectan los t r a b a j o s a la r e v i t a l i í a c i ó n
de su castillo, q u e se c o n v i e r t e en hospedería.
En p r ó x i m o s a r t í c u l o s d e d i c a r e m o s la atenc i ó n hacia aquellos castillos, casas f o r t i f i c a das y recintos amurallados de nuestras c o m a r cas, ya restaurados c o m o a los que se hallan
a c t u a l m e n t e en o b r a s , sean ya por sus respectivos p r o p i e t a r i o s , bien a cargo de la Dirección
General de Bellas Artes, o del Servicio de Conservación de M o n u m e n t o s de la D i p u t a c i ó n .
Los castillos de La Bisbal, Vullpellach y Peratallada y para estos ú l t i m o s meses, el de Palm e r o l a , ya en los confines de la p r o v i n c i a .
Existen o t r o s e d i f i c i o s que han sido c o m p l e tados según un c r i t e r i o m o d e r n o , tales c o m o la
T o r r e de Riu, en t é r m i n o de A l p .
En lo que se refiere a masías, antiguas casas
f u e r t e s , cabe m e n c i o n a r la de C a m p l l o n c h y Can
Santamaría, en Raset ( C e r v i a de T e r ) .
E n t r e o t r o s m o n u m e n t o s que para nuestra
p r o v i n c i a les afecta c u a n t o acabamos de decir,
f i g u r a n en o r d e n al t i e m p o en q u e se efectuó su
e j e c u c i ó n , los siguientes:
El P a t r i m o n i o A r t í s t i c o N a c i o n a l , al que c o m pete a l g u n o de los m o n u m e n t o s citados, e m p r e n d i ó una p r i m e r a fase de obras de conservación
en el castillo de Calonge, p r o p i e d a d del M i n i s t e r i o de Educación y Ciencia.
C o m o p r i m e r o el castillo de Requesens, rest a u r a d o a la manera i m a g i n a r i a r o m á n t i c a de la
época, según los c r i t e r i o s p o s t u l a d o s p o r el g r a n
63
SA.\'T
GREGORI
.—
iCayfi'IM), — Castillo
ílf sjí ¡inmbrr
(Fotü Eirtística
V. Farg'noü
Algunos sectores de los antiguos m u r o s de
Gerona han sido o b j e t o de obras por la Dirección
General de A r q u i t e c t u r a , la que realizó a s i m i s m o
la r e s t a u r a c i ó n total del puente medieval f o r t i ficado de la villa de Besalú.
ciones y destrucciones a veces totales de algunos
m o n u m e n t o s . El castillo que fue sede p r i m e r a del
c o n d a d o de A m p u r i a s , en el lugar de Sant M a r t í
d ' E m p ú r i e s , t é r m i n o de La Escala, y en el p r o p i o
e m p l a z a m i e n t o de la Palaiapolis griega fócense,
desapareció, por c o m p l e t o , para dar lugar a la
a b e r r a c i ó n a c t u a l m e n t e existente para Case Forestal, a n t i g u o castillo del que se tiene tan sólo
referencia a través de un grabado o r i g i n a l del
El puente r o m á n i c o de C a m p r o d ó n había sido
en parte r e s t a u r a d o con a n t e r i o r i d a d .
En la azarosa época que precedió a los t i e m pos actuales, son de l a m e n t a r algunas depreda-
V ERG ES
— Plíízct
con Ví'SÍow de síítí ?ní(nillas 1/ lorrvn dv- fhit/Ui'o Si'f/úu IIí> lienza
(!/• Modesto
Urgcll c
¡uíjíiiifa
(1S;Í0-1H}!I)
MrdiildK: 46X-i<f,S cm.
.1 ¡n.fico Proviji cid I de
Grroiía.
54
francés Jaubert de Passá, e j e c u t a d o y p u b l i c a d o
en 1823.
Una t o r r e de las q u e f o r m a b a n p a r t e del conj u n t o de mansos f o r t i f i c a d o s de El E s t a r t i t , la
llamada «Mas Cassá» fue a s i m i s m o d e m o l i d a .
Varias han sido las causas de d e s t r u c c i ó n de
muchos de nuestros castillos. A p a r t e las p r o m o vidas por hechos bélicos que han b a t i d o a no
pocos en r u i n a , hay que c o n t a r con el mal t r a t o
r e c i b i d o por el t i e m p o y la acción de los h o m bres; c o n t r i b u y e n d o así a la mengua, los agentes
a t m o s f é r i c o s y fenómenos sísmicos que han der r i b a d o buen n ú m e r o de edificios, tales c o m o el
t e r r e m o t o de 1374, e n t r e o t r o s d o c u m e n t a d o ,
c u a n d o dice: « s e n f o n d r a r e n algunes torres i castells i s'en esquerderen d,altres» Botet y Sisó.
Geograf. C i t a d a , pág. 117; y en la i n u n d a c i ó n de
1421, entre otros.
Las órdenes de los Reyes Católicos al provocar el d e s m a n t e l a m i e n t o de m u c h o s , para andar
de capa caída, yendo de cuestas a b a j o tantos
más, hasta llegar a ser ni s o m b r a de lo que fuer o n , en el declinar alicaído de su existencia.
Con todo y aún a pesar de que se ejerza act u a l m e n t e una v i g i l a n c i a , hay que l a m e n t a r a
veces algunas depredaciones que escapan a la
acción de la m i s m a , debidas a la ignorancia o
insentatez y falta de s e n s i b i l i d a d de algunos que
las c o m e t e n , en t a n t o que a la i r r e s p o n s a b i l i d a d
de quienes rigen el d e s t i n o de ciertos pueblos.
Este es el balance actual de t o d o c u a n t o hemos p o d i d o conseguir para la confección del
presente I n v e n t a r i o .
BORDÍLS.
— lí/!f!^i'.t payroqHial.
í/aritaa. Sifflo x v i
Focluida
cou
(Foto S Martí)
TOSSA. —
raiiitrátjn'cíi (If hí poblablac.ióíi ij de ¡a rrmita (le Stnit Gran,
sef/áii fivtinlicn,
nt
ItíJ/fí
FE
N.° Revista
Capítulo
DE
ERRATAS
Pág.
Línea
Dice
40
21
13
oportinudad
oportunidad
40
22
48
singlas
siglas
40
23
ó
Arbucias
Arbucies
40
25
3
Foto Calabuig
convertida
convertido
40
30
Papel de Revard t
Palol de Rebardit
14
Debe decir
40
4
30
Foto C a m p i n a n y
lo
la
40
31
13
De
de
40
31
13
ernpMada
ampliada
40
31
13
Faraó. B a r r i o
Faraó, b a r r i o
40
31
27
Rafael Boy
Rafael Boy Fontelles
40
31
32
La T o r r a . En
La T o r r a , en
40
31
33
estado. Casa
estado, casa
40
32
3
caá
casa
40
33
Foto
40
33
4
40
33
25
40
34
7
40
34
40
( e n Planils)
Noguera. Dos
Noguera, dos
indika
Indika
12
hi
ha
34
24
Castillo
Castillo
10
cors »
43
111
51
43
III
51
111
Sant Cebriá deis Alls (Cruilies ) Cruilies (Sant Cebriá deis Alls)
Foto, castillo «Me n t g r í »
(Siglo XIM)
(Siglo X I I )
44
IV
Ó4
51
«les Suques»
de la Suca
44
IV
6Ó
3
Casanovas
Casanova
44
IV
óó
22
Catalina
Caterina
44
IV
67
4
racha
fecha
45
V
47
17
195Ó
1965
45
V
49
2
T o m o II
T o m o XI
45
V
55
36
1958
1962
56
Descargar