Rosita Chan - Universidad de Panamá

Anuncio
LA PROPUESTA DE UN ALGORITMO PARA EL TRATAMIENTO DE LA
CONJUGACIÓN DE VERBOS REGULARES EN FRANCÉS
Rosita CHAN
Departamento de Francés – Universidad de Panamá
A través de este artículo, presentamos la propuesta de un algoritmo que tratará la
conjugación en francés de los verbos regulares en el presente del Modo Indicativo.
Antes de abordar nuestro principal tema, hablaremos, en forma general y breve, sobre el
concepto “algoritmo”. Éste es definido como “procedimiento mecánico para efectuar un cálculo
dado o resolver un problema en una sucesión de etapas”. Según GENTILHOMME, « tout
algorithme est susceptible d’être présenté sous forme d’une liste hiérarchisée d’instructions – ou
prescriptions – qui, dûment mises en œuvre, résolvent – de façon automatique – des problèmes
d’un type donné » (1985: 192). En otras palabras, consiste en una serie de instrucciones o
indicaciones que se llevan a cabo para la solución de un problema determinado etapa por etapa.
Es indispensable resaltar la importancia de dos aspectos: la precisión y la claridad en las
indicaciones, ya que la ambigüedad en las mismas llevarían hacia el fracaso en la resolución del
problema.
Pues, el algoritmo posee las siguientes características:
•
ser “legible, correcto, modular, eficiente, estructurado, no ambiguo y a ser posible se ha de
desarrollar en el menor tiempo posible” (Algoritmo [En Internet] por la Escuela Técnica
Superior de Ingenierías Informática y de Telecomunicación – España. Disponible en:
http://etsiit.ugr.es/usuarios/mlii/Algoritmo.htm).
Después de esta breve introducción sobre la noción mencionada anteriormente,
proponemos unos consejos antes de la redacción del mismo. Se requiere analizar previamente el
problema y asimilar los contenidos con el propósito de poder elaborar y organizar cada paso o
instrucción. Pero cada paso debe ser preciso a fin de que podamos obtener el mismo resultado,
sin importar el número de veces que ejecutemos el algoritmo. Por otra parte, es importante llegar
al resultado en el menor tiempo posible, es por eso que se requiere un número finito de pasos
para evitar que el usuario gire en círculo indefinidamente.
Por lo tanto, nuestras reglas gramaticales fueron extraídos de los libros que tratan sobre el
tema específico “los verbos regulares”. A continuación, veamos nuestra propuesta algorítmica:
Niv
1
2
Nº
1
-> 2
Condition
toujours vraie
Nº
A.
il
s’agit
de
la B.
conjugaison des verbes
réguliers
(_er)
au
présent de l’Indicatif
Opérateur
Cet algorithme ne traite pas
d’autres verbes.
Vous avez fait une erreur.
Voudriez vous revoir les règles de
conjugaison de notre algorithme ?
3
-> 3
il s’agit du verbe C.
modèle « aimer »
D.
E.
3
-> 4
verbes en « _cer »
4
-> 5
liste
1
commencer,
tracer…)
4
-> 6
verbes en « _écer »
F.
(avancer, G.
placer,
H.
I
G.
J.
3
-> 7
verbes en « _ger »
F.
4
-> 8
4
-> 9
liste
2
(changer, K.
corriger, juger, nager,
obliger,
partager,
voyager…)
K.
verbes en « _éger »
I
K.
M.
Le radical + les terminaisons « _e,
_es, _e, _ons, _ez, _ent ».
Exemple : j’aime, tu aimes, il / elle
aime // nous aimons, vous aimez,
ils / elles aiment
Attention : le verbe « aller »
n’appartient pas au groupe de
verbes réguliers.
Consultez
la
(les)
souscondition(s) suivante(s)
Les verbes prennent une cédille
sous le « c » devant la voyelle
« o » pour garder la prononciation
[s] comme à l’infinitif et aux
autres formes.
Exemple : nous commençons
« é » (fermé à l’avant dernière
syllabe de l’infinitif) -> « è »
(ouvert), sauf dans la conjugaison
de « nous » et « vous ».
Les verbes prennent une cédille
sous le « c » devant la voyelle
« o » pour garder la prononciation
[s] comme à l’infinitif et aux
autres formes.
Exemple : je rapièce, tu rapièces, il
/ elle rapièce // nous rapiéçons,
vous rapiécez, ils / elles rapiècent.
Consultez
la
(les)
souscondition(s) suivante(s)
Le verbe conserve l’« e » après le
« g » devant la voyelle « o » pour
garder la prononciation [з] comme
à l’infinitif et aux autres formes.
Exemple : nous mangeons
« é » (fermé à l’avant dernière
syllabe de l’infinitif) -> « è »
(ouvert), sauf dans la conjugaison
de « nous » et « vous ».
Le verbe conserve l’« e » après le
« g » devant la voyelle « o » pour
garder la prononciation [з] comme
à l’infinitif et aux autres formes.
Exemple : j’assiège, tu assièges, il
/ elle assiège // nous assiégeons,
vous assiégez, ils / elles assiègent
2
3
-> 10
verbes en « _ecer, N.
_emer, _erer, _eser,
_ever, _evrer »
O.
3
-> 11
verbes en « _eler »
P.
Q.
4
-> 12
liste 3 (celer, ciseler, R.
congeler,
déceler,
dégeler,
démanteler,
écarteler,
geler, N.
marteler,
modeler,
peler,
receler,
s’encasteler, surgeler)
S.
3
-> 13
verbes en « _eter »
P.
T.
4
-> 14
liste
4
bégueter,
crocheter,
fureter,
racheter)
(acheter, R.
corseter,
fileter,
haleter, U.
3
-> 15
3
-> 16
verbes en « _ébrer, I
_écer, _écher, _écrer,
_éder, _égler, _égner,
_égrer, _éguer, _éler,
_émer, _éner, _éper, V.
_équer, _érer, _éser,
_éter, _étrer, _évrer,
_éyer »
verbes en « _éer »
W.
X.
« e » (muet à l’avant dernière
syllabe de l’infinitif) -> « è »
(ouvert) devant une syllabe
muette.
Exemple : je pèse, tu pèses, il / elle
pèse // nous pesons, vous pesez, ils
/ elles pèsent
Le verbe double la consonne « l »
ou « t » devant un « e » muet.
Exemple : j’appelle, tu appelles, il
/ elle appelle // nous appelons,
vous appelez, ils / elles appellent
Le verbe ne double pas la
consonne « l » ou « t » devant un
« e » muet.
« e » (muet à l’avant dernière
syllabe de l’infinitif) -> « è »
(ouvert) devant une syllabe
muette.
Exemple : je modèle, tu modèles,
il / elle modèle // nous modelons,
vous modeez, ils / elles modèlent
Le verbe double la consonne « l »
ou « t » devant un « e » muet.
Exemple : je jette, tu jettes, il / elle
jette // nous jetons, vous jetez, ils /
elles jettent
Le verbe ne double pas la
consonne « l » ou « t » devant un
« e » muet.
La voyelle « e » prend un accent
grave quand elle précède la
consonne « l » ou « t »
« é » (fermé à l’avant dernière
syllabe de l’infinitif) -> « è »
(ouvert), sauf dans la conjugaison
de « nous » et « vous ».
Exemple : je cède, tu cèdes, il /
elle cède // nous cédons, vous
cédez, ils / elles cèdent.
La voyelle « é » reste toujours
fermée.
Exemple : je crée, tu crées, il / elle
crée // nous créons, vous créez, ils
/ elles créent
3
3
-> 17
verbes en « _ayer »
Y.
Z.
A1.
A2.
3
-> 18
verbes en « _eyer »
Y.
A3.
3
-> 19
verbes en
_uyer »
« _oyer, A1.
A4.
L’« y » est conservée dans toute la
conjugaison.
Exemple : je paye, tu payes, il /
elle paye // nous payons, vous
payez, ils / elles payent
« y » devient « i » devant un « e »
muet
Exemple : je paie, tu paies, il / elle
paie // nous payons, vous payez,
ils / elles paient
L’« y » est conservée dans toute la
conjugaison.
Exemple : je capeye, tu capeyes, il
/ elle capeye // nous capeyons,
vous capeyez, ils / elles capeyent
« y » devient « i » devant un « e »
muet
Exemple : je broie, tu broies, il /
elle broie // nous broyons, vous
broyez, ils / elles broient
En nuestro caso, las terminaciones de los verbos constituyen las instrucciones, mientras que
las reglas de las conjugaciones verbales son las respuestas (denominadas “opérateurs”). En estas
últimas, también hemos añadido ejemplos para una mejor ilustración.
En cuanto al número de respuestas, observamos que la regla Nº 17 posee cuatro respuestas:
Y, Z, A1 y A2, las cuales nos indican el grado de complejidad de este algoritmo. En segundo
lugar, tenemos que las instrucciones Nº 3, 6, 9 y 12 contienen tres soluciones. Sin embargo, la
mayoría tiene dos respuestas (por ejemplo, los números 5, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18 y 19);
exceptuando las reglas Nº 1, 2, 4 y 7 que constan de un sólo operador.
Seguidamente, indicamos la representación del algoritmo en forma de organigrama (según
el modelo de los matemáticos rusos Liapounov y Shestopal, ya que éste permite una enorme
economía de espacio:
1 2 3
3 4
5
5 6
6
4 7 8
1 ↑ 2 ↑ 3 ↑ C., D. y E. ↓ 4 ↑ 5 ↑ G. y H. ↓ 6 ↑ I., G. y J.↓ A5. ↓ 7 ↑ 8 ↑ K. y L.
8 9
9
7 10
10
11 12
12
11 13 14
↓ 9 ↑ I., K. y M. ↓ A5. ↓ 10 ↑ N. y O. ↓ 11 ↑ 12 ↑ R., N. y S. ↓ P. y Q. ↓ 13 ↑ 14 ↑ R. y
14
13 15
15 16
16 17
17 18
U. ↓ P. y T. ↓ 15 ↑ I. y V. ↓ 16 ↑ W. y X. ↓ 17 ↑ Y., Z., A1. y A2. ↓ 18 ↑ Y. y A3.
18
19
19
2
1
4
↓ 19 ↑ A1. y A4. ↓ A5. ↓ A. ↓
Cuando la condición Nº 6 es negativa, tenemos el siguiente operador:
A5. Nous n’avons pas d’autres règles ou sous-règles.
Podemos observar que la primera presentación (en forma de cuadro) facilita la lectura a un
lingüista, mientras que la segunda (la de los matemáticos), permite ser leída y comprendida por
un programador en la informática.
A través del cuadro, observamos cinco columnas, en donde la primera nos indica el nivel
de profundidad (siendo el nivel 4 el máximo); la segunda, el número de la regla acompañada de
una flecha orientada hacia la izquierda (→), la cual indica también el nivel de profundidad); la
tercera, la instrucción o la regla de la conjugación verbal; la cuarta, el número de la respuesta; y
la quinta está constituída por la respuesta o la instrucción a seguir.
Una vez terminada la elaboración del algoritmo, éste es probado y adaptado en la
computadora a través de un lenguaje de programación con el objeto de ver sus resultados.
Podemos concluir que nuestro algoritmo es abierto, ya que permite la inclusión de nuevas
reglas gramaticales u otras terminaciones en el futuro. A través de este procedimiento
algorítmico, deseamos demostrar que podemos emplearlo para asimilar los conocimientos
referente a un tema particular y elaborar nuestros propios pasos para llegar a la solución efectiva
del problema y en el menor tiempo posible.
BIBLIOGRAFÍA
•
Algoritmo [En Internet] por la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Informática y de
Telecomunicación – España [página consultada el 13 de junio de 2007]. Disponible en:
http://etsiit.ugr.es/usuarios/mlii/Algoritmo.htm
•
Bescherelle. La Conjugaison pour tous (1997). Paris, Hatier.
•
CALLAMAND, Monique et BOULARES, Michèle, (1990), Grammaire Vivante du
français. Exercices d’apprentissage 1. Paris, Larousse, 120p.
•
Diccionario de Matemáticas (1982). Colección Llave de la Ciencia. Colombia, Editorial
Norma, 215p.
•
GENTILHOMME, Yves, (1985), Essai d’approche microsystémique. Théorie et pratique.
Application dans le domaine des sciences du langage. Berne, Peter Lang SA, 294p.
5
Descargar