Terra Baixa; Mercé Rodoreda

Terra baixa
Moviment literari Realisme (1/2 del segle XIX)
• Els escriptors no exposen a les obres els seus sentiments. Són objectius per tal de retratar les coses
tal com són.
• Aquest moviment s'oposa al Romanticisme.
• Els personatges estan lligats a la il·lustració i a les classes socials humils. Els treballadors estan
dominats pels seus amos.
Estructura de l'obra: introducció, nus i desenllaç.
I acte: té un ritme rà pid i à gil que contrasta la calma dels altres actes. Els canvis d'escena vénen
marcats per l'entrada i la sortida d'algun personatge propi del teatre realista. Les escenes són d'extensió
diversa.
El temps històric de l'obra consisteix en un temps lineal: I−II acte: passen 10 dies.
II−III acte: passen unes hores.
A l'any 1897 es va publicar aquesta obra. Pertany al Realisme perquè els personatges són de classe social
baixa.
Terra Baixa és un drama que pertany a la segona etapa de Guimerà , la seva etapa de plenitud.
Àngel Guimerà va escriure poesia, prosa i teatre. Però al teatre és on més va destacar.
Les etapes de la vida de Guimerà :
· Tragèdia Romà ntica: Mar i Cel...
· Drama Realista: Terra Baixa...
· Intents Modernistes: Espira...
· Retorns als orÃ-gens: IndÃ-vil i Mandoni...
L'obra literà ria està escrita a principis del segle XX, abans de la normalització feta per Pompeu Fabra. El
carà cter de Terra Baixa és prenormatiu.
• Utilitza l'article lo/los que el substituïen per el/la. Hi ha moments que els personatges dubten.
• Utilitza els demostratius aqueix/aqueixos com a sinònims d'aquell/aquests.
• Utilitza les formes dels pronoms en substitució preverbal.
• Ús de la preposició a davant el CD de persona.
• Utilitza el + el verb en infinitiu.
• Existeix una tendència popular a marcar certs femenins invariables amb a.
• Conservació de la preposició à tona (a/en/amb/de) davant de la conjunció que.
• Manté la preposició amb/en davant els verbs en infinitiu.
• Ús de gerundis que indiquen conseqüència.
• Ús de trets propis del llenguatge col·loquial.
1
• Ús de castellanismes col·loquials.
• Abunden interjeccions i exclamacions.
• Ús de diminutius, argumentatius i despectius.
• Ús de locucions, cites populars...
• Ús de formes verbals considerades col·loquials actualment però abans eren freqüents en el
registre literari.
• Ús del pretèrit perfet perifrà stic considerat no literari.
• Ús de repeticions intensificades.
• Ús de frases inacabades.
• Ús de pronoms febles no estrictament necessaris.
• Ús de frases juxtaposades i coordinades.
• Ús de certs incissos.
• Temes
♦ L'amor triangle amorós. És el remei per a tots els malalts.
♦ Maltractament de la dona La impotència de la dona contra el poder de l'home.
♦ Poder, guany de diners Consisteix en els plans del Sebastià . L'amo, és a dir, el SebastiÃ
és el corrupte mitjançant un matrimoni de conveniència.
♦ Por por als canvis. La Terra Baixa és la nova societat, la crÃ-tica a la societat del moment.
En canvi, la Terra Alta és el retorn a la tradició.
♦ Discriminació a l'immigrant
• Representació
♦ Terra Baixa corrupció, misèria, tafaneria, complicacions, malÃ-cia, pressió social,
prejudicis...
♦ Terra Alta puresa, llibertat, veritat, vida digna i honrada, personalitat primitiva i natural...
• Personatges
♦ Sebastià : arrogant amb aires de superioritat, és un personatge pla i és l'amo de tot. Es fa
respectar pel seu gran carà cter. És masclista.
♦ Mossèn: aliat del Sebastià . Havia estudiat per mossèn però no ho arriba a ser. És el
majordom de Sebastià .
♦ Tomà s: és l'ermità que casa al Manelic i a la Marta. No en sap res de l'engany. S'estima
al Manelic. Se sent culpable al veure l'embolic organitzat.
♦ Nuri: és la germana petita de les Perdigones. És innocent però va canviant de carà cter
durant l'obra. Se n'adona de com les germanes se n'enriuen d'ella. Ajuda a la Marta.
Representa la única persona decent de Terra Baixa.
♦ Xeixa: hi ha algun misteri a les coses del poble. És el que comença a sospitar. Escapa del
poble perquè és el que li planta cara al Sebastià .
• Monòlegs
♦ Marta I acte IV escena.
II acte
III acte
Jove, psicològicament inestable inicialment, innocent, baixa autoestima. En el moment que veu alguna cosa
en el Manelic la seva autoestima augmenta, és a dir, canvia d'actitud amb ell i és agressiva amb qui ha
sigut injusta amb ella.
• Manelic II acte expressió i comparació en la consciència.
2
Personatge originari de la muntanya, sÃ-mbol de puresa. Passa la seva vida a la Terra Baixa [el pla: societat
més urbana (=poble) i aquÃ- és on es tornarà més desconfiat]. Va a la Terra Baixa per a casar−se
amb la Marta, el seu somni de noia. Per a ell, sentir−se enganyat li sembla una tortura. Acabarà matant al
contrincant i se n'anirà finalment amb la Marta a la Terra Alta.
• SebastiÃ
◊ Simbologia
• Contraposició de la Terra Alta i la Terra Baixa: es presenta com dos mons oposats.
♦ Terra Alta: lloc pur, sense malÃ-cia... representa tot allò que és bo per naturalesa.
Predomina la veritat, és una representació del camp.
♦ Terra Baixa: simbolitza tot allò que és dolent, materialista, insensible, prejudicis... És
un món regit per les lleis, tractament discriminatori de l'immigrant.
• El llop simbolitza l'amo que té el poder, serveix per esclavitzar.
• Els personatges representen els diferents tipus de catalans:
♦ De bon cor
♦ De mal cor
♦ Desarrelats
♦ El poble
Monòlegs lÃ-rics: evolució personal del personatge, que és rodó.
3