1) Argument de l'obra en un resum d' una pÃ...

1) Argument de l'obra en un resum d' una pà gina.
La Marta i en Sebastià (terratinent del poble) tenen una relació. La Marta és de classe social baixa, i en
Sebastià ha de casar-se forçosament amb una noia de bona famÃ−lia per deixar de tenir deutes
econòmics. En Sebastià fa casar la Marta amb en Manelic, que és un ximple i pobre home, pastor de la
Terra Alta, molt poc sociable i dedicat exclusivament al seu ramat. En Sebastià fa casar la seva amant amb
aquest home per evitar que la seva dona sospités de la seva relació extramatrimonial.
En Sebastià , més tard, concedeix a en Tomàs el cà rrec d'ermità del poble. Aquest tampoc sap res de
l'estratègia d'en Sebastià , però finalment se'n fa ressò parlant amb en Xeixa. Poc després, en Manelic
arriba al poble i explica a la gent del poble la seva profunda il·lusió pel seu proper enllaç matrimonial.
L'endemà , en Tomà s, la Marta i en Sebastià visiten en Manelic amb l'intenció de fer prometre la Marta
amb ell. En Sebastià insisteix en fer el casament com més aviat millor. En Tomàs intenta evitar-ho però
no obté cap resultat. La Marta, mentrestant, rebutja en Manelic i veu com tothom el poble es riu d'ell, però
finalment accepta la pretensió d'en Sebastià .
En Xeixa es nega a anar a les núpcies i discuteix amb en Sebastià . Ell és coneixedor de la farsa i,
indignat, marxa del poble.
Inevitablement, la Marta i en Manelic es casen, i ella s'adona que en Manelic ha sigut vÃ−ctima de l'engany
del Sebastià . Paral·lelament, ell (en Manelic) descobreix l'engany. La Marta s'adona de la poca humanitat
d'en Sebastià i comença a apreciar, i fins i tot a estimar en Manelic, fins al punt de sentir gelos davant
l'amistat que el seu marit manté amb la veïna Nuri.
En Tomà s parla amb la Marta sobre el disgust d'en Manelic per haver sigut vÃ−ctima de l'engany, i també
li expressa el desig d'en Manelic de marxar de la terra baixa un cop hagi matat en Sebastià .
Els habitants es riuen d'en Manelic i li fan creure que l'amant de la Marta no és en Sebastià , sinó en
Xeixa. En aquell moment en Manelic es disposa a tornar als seus origens, però la Marta li demana perdó i li
confessa el seu amor cap a ell.
Tots dos intenten fugir a la terra alta, però es troben en Sebastià , que ja havia estat informat de la situació
per la gent del poble. Els habitants del poble allunyen en Manelic d'en Sebastià per evitar que la rà bia d'en
Manelic provoqués una mort.
Més tard, en Sebastià és visitat pel seu pare i la seva nova esposa, mentre els del poble vigilen que la
Marta no marxi del molÃ−, tot i que ella ho intenta amb l'ajut de la Nuri. En aquell moment es troba en
Sebastià , i aquest se la intenta emportar.
Finalment arriba en Manelic per evitar que en Sebastià s'emporti la seva dona. S'enfronten i en Manelic el
mata. La Marta i en Manelic marxen.
2) CaracterÃ−stiques pròpies del text teatral que el fan diferent d'un text narratiu com ara la
novel·la “La Plaça del Diamant”.
La diferència més evident és que “La Plaça del Diamant” és una novel·la (de la qual se n'ha fet
moltes adaptacions teatrals, no obstant) i en canvi “Terra Baixa” és una obra teatral.
Partint d'aquest primer i important element diferenciador, podriem dir que un és un text narratiu mentre
1
l'altre es basa en el dià leg dels personatges, i és més directe i real.
L'existència d'acotacions en el text teatral també és una diferència respecte el text narratiu.
En el text teatral no hi ha narrador, per tal de donar a l'espectador una visió totalment directa i exempta
d'influències exteriors a la pròpia trama.
El monòleg interior és molt present a “La Plaça del Diamant”, però no a “Terra Baixa”. El monòleg
interior serveix per expressar els pensaments i sentiments d'algun personatge.
També és ressenyable l'ús del llenguatge col·loquial en ambdues obres, tot i que aquest ús és
més acusat a “Terra Baixa”, ja que al ser un text teatral, intenta ser molt fidel al llenguatge popular, usant
sovint alguns col·loquialismes, arcaïsmes, castellanismes i moltes frases populars d'aquells temps. El
llenguatge intenta assemblar-se al mà xim a com ho faria la gent del poble en la realitat.
3) Comparació extensa de l'obra teatral amb la versió cinematogrà fica “Tiefland” de Leni
Riefenstahl (diferències i semblances de l'argument, els personatges, l'ambientació, l'espai, el
temps...).
La versió cinematogrà fica té moltes diferències envers l'obra teatral de Guimerà .
Primerament cal dir que la versió fÃ−lmica de Leni Riefenstahl cau en molts estereotips i tòpics espanyols,
i no va fer un anà lisi o una investigació mÃ−nimanent profunda per tal de plasmar la realitat que GuimerÃ
retratava a l'obra. Per exemple, cal destacar els vestits, el paisatge andalús, el flamenc, l'idiosincrà cia dels
personatges... Tot plegat un ambient molt allunyat del que podia ser el de Catalunya d'aquells temps, i més
proper a l'ambient de l'Espanya profunda (res a veure...)
Els noms d'alguns dels personatges també es canvien. En Manelic passa a anomenar-se “Pedro” al film,
presumiblement a decisió de la directora, la qual va decidir batejar amb aquest nom tÃ−picament espanyol el
personatge.
A més d'aquest aspecte contextual, la directora de la pel·lÃ−cula també dóna un enfocament diferent
dels personatges i la seva actuació. A part d'el·lidir algunes escenes intrascendents, estereotipa més
alguns personatges, i els fa encara més extrems: és el cas d'en Sebastià i en Manelic, els quals tenen un
carà cter més antagònic: l'un és la personificació del mal, i l'altre la personificació del bé i la
innocència.
La diferència més destacable és en el desenllaç de la història, on la baralla es desenvolupa de
manera diferent, ja que a l'obra teatral només lluiten amb els punys i a la pel·lÃ−cula en Manelic fa ús
d'una arma blanca amb la qual mata en Sebastià .
4) Justificació de per què Terra Baixa és l'obra més popular i coneguda de la història del teatre
català , la més traduïda, la de més èxit internacional, amb versions operÃ−stiques i
cinematogrà fiques (algunes d'elles ben exòtiques...).
L'obra de Guimerà ha estat traduïda a un total de catorze llengües, i és una de les obres més
conegudes de la literatura catalana arreu. às una de les capdavanteres en el teatre català , i la seva grandesa
recau en transmetre una sèrie de conflictes socials i unes fortes passions amb les quals tothom pot veure's
refectit, siguis del paÃ−s que siguis.
Podriem concloure que té una temà tica universal.
2
5) Opinió personal, amb arguments i exemples, sobre l'obra.
En la meva opinió, Terra baixa és una obra força completa. De les poques obres d'Óngel Guimerà ,
totes es basen en el mateix triangle amorós tot i que estan enfocades des de punts de vista força diferents.
El simbolisme dels personatges i els seus passats, trobo que són molt encertats i ben aconseguits. La
presència d'un personatge com el de la Nuri, el trobo molt acollidor i moltes vegades et fa tocar de peus a
terra amb la seva innocència.
Tot i que el final és previsible, l'obra en sÃ− m'ha semblat prou complerta. La seva lectura no es fa pesada;
és força lleugera.
L'argument és senzill però alhora molt ric, en retratar l'ambient rural i l'idiosincrà cia dels personatges. El
vocabulari que usa Guimerà és en ocasions una mica complicat per la distà ncia temporal i l'ús de frases
col·loquials d'aquell temps, i fins i tot d'alguns arcaïsmes.
El personatge més destacable és sens dubte en Manelic. En la meva opinió, la seva evolució dins la
història és el millor de tota l'obra. Té una psicologia complexa tot i tractar-se d'un ésser força
senzill a priori, ja que té una vessant instintiva (prà cticament animal) que el fa seguir els seus impulsos en
certes ocasions, i una altra part humana que el fa estimar amb passió i tenir un bon cor.
Precisament crec, personalment, que aquest tractament del personatge és la raó per la qual “Terra Baixa”
és una obra mundialment reconeguda. Es podria fer un paral·lelisme entre el personatge d'en Manelic i
altres de la literatura universal, els quals parteixen d'una personalitat nua a l'haver-se criat prà cticament sense
contacte humà , i a partir d'aquÃ−, a una edat avançada, comencen a socialitzar-se i la societat mateixa els
rebutja per la seva candidesa i innocència.
6) Bibliografia i fonts consultades.
· “Terra Baixa”, d'Óngel Guimerà . Ed. Castellnou
· http:// es.wikipedia.org/wiki/Angel_Guimerá
· http://ca.wikipedia.org/wiki/Tiefland
· http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/index.htm
· http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_Baixa
3