JUNY 1988 NUM.1 Wtoes < * GRUP DE • LESBIANES FEMINISTES DE BARCELONA Aquesta editorial va de presentació i poca cosa mes. Amb aquest nüm.1 de TRIBADES al carrer, el grup de lesbianes de Barcelona inicien el projecte d"editar periódicanent una revista des de i sobre lesbianisme, alguna de vosaltres haureu tingut a les vostres nans el nún.O on us oferiem el resultat del treball del grup en un acte que varen fer peí dia de l'orgull gai i lesbia de l'any passat, les presses i tanbé la inexperiencia van fer que el resultat de la conposició no fos del tot satisfactori; esperen que aquesta us sigui nés fácil de llegir sense necessitat de lupa. Volera intentar fer una revista vivaj viva perqué estará impregnada de nosaltres i la veritat és que estem bastant vives, sortiran els debats i discussions deis temes que treballen en el grup i ens semblin mes interessants. també les informacions puntuáis de fets i mogudes d'actualitat que vagin succeint, articles i opinions individuáis i collectives de persones o grups d'aqui o de fora, tenim 1& intenció que sortin opinions contraposades, diferents formes de pensament per fer-nos una idea el mes global possible de la moguda lesbiana. Tindrem un apartat per comentar pellicules, llibres, música, altres revistes que ens puguin semblar interesants, coses noves i antigües... També ens agradaria que en cada revista poguessim treure algún conté, o carta o poema que ens arribi a les mans, &ixó vol dir que esperem rebre textos de totes les que us animeu a agafar la ploma (la d 'escriure...). Esperem rebre felicitacions, critiques, suggeréncies, acords i desacords sobre el contingut deis temes o articles que vagin sortint, és per aixó que en el próxim número obrirem un apartat per rebre les car tes. Aqui va la nostra adrecaí Gran Via 549 4rt.la. 06015 Barcelona. Per acabar, dir-vos que girant uns quants fulls tindreu la mformació de les Jornades de Lesbianes de l'Estat que organitza la coordinadora estatal del moviment fe- nista, partint deis grups de lesbianes de tot l'e^tat que estem ficades a la cordi. Aqüestes jornades son per dones lesbianes, és a dir perqué nosaltres plantegem, di3cutim i ens comuniquen! les diferents realitats o motivacions, aixo no vol dir que qualsevol dona no lesbiana no pugui participar de la nostra trobada. Les jornades serán els dies 3. 4 i 5 de juny a Madrid. com grup de sarna treballem el tema de la doble vida del qué també teniu una mostra de 1& discussio en aquesta revista. Ens veiem. son viatge i petonets i INFORMACIO JORNADES Els grups de lesbianes que formen part de la coordinadora feminista estem organitzant les Jornadas Estatals de Lesbianas, La cosa ja está en mar'xa i les dates son el 3, * i 5 de juny. Es fama a Madrid principalment perqué el collectiu d'allí és el que tenia mes capacitat (per número de dones i anys de funcionament> d"? fer de puntal del qué suposa organitzar unes aornades a nivell estatal. Per les ultimes informacions que tenim les jornades es faran a la Ciutat Escolar que esta a uns 12 km. de Madridj no us atabalarem amb tot el batibull que significa organitzar una menuda d'aquesta mena, locáis, llocs per dormir, cartells, relació amb els mitjans de comunicado, edició de ponéncies, festa i gresca, e t c . . només dir-vos que les tasques s'han intentat repartir entre diferents grups. En 1'última coordinador» estatal i peí fet que es va fer el cap de setmana de Carnastoltes varen faltar forces companyes, és per aixó que no us podem donar una idea mes global de en quines mogudes s'están trencant el cap cada un deis grups. de moment tenim noticies que Donosti amb Vizcaia están currant el tema d agressions i possiblement alguna cosa sobre sexualitat, les noies de Madrid preparen untk ponencia sobre la importancia de 1' organització de les lesbianes i el com fer per teñir mes presencia pública, la Rio ja ons prepara una ponencia sobre el que costa ser lesbiana en un lloc petit que segurament portará el títol de "Lesbiana provinciana busca, novia* també estant preparant un testimoni sobre lesbianisme i manicomi. la gent del País Valencia pai»lran sobre doble vida i ghetto en una mateixa ponencia, el grup de Barna també estem treballant el tema de doble vida. Resaltar alguns temes que semblaven interessants i que. de moment, sembla ser que ningú no s'ha animat a omplir-ne papsrs: - Sadomasoquisme. mares lesbianes. noves tecnologieso. el com ser mares, rotllos amb tios,... S'anima alguna ? Molt probablement dones a títol individual o grups que no estan a la cordi també presentin algunes ponéncies, en fi ens desitgem bon treball a totes. Per últim tindrem festa el dissabte a la nit i possiblement el mateix dissabte abans de la "marxa" es prepari algún acte al carrer. Pensem que aqüestes jornades independentment. de les discusions de les ponéncies que es presentin son importants peí fet que suposa que el tema lesbianisme surti al carrer, és un pas mes per a consolidar i ajudar a créixer les organitzacions lesbianes, cosa que ens sembla fonamental com a forma de lluita contra la imposició per a totes i tots de la sacrosanta norma heterosexual com a forma única e indiscutible de relació sexual entre les persones . 2 COORDINADQB^PE PRGANIZAGIONES FE .„„. u%lV8 8 Per altre banda també enj sembla forca positiu en tant que lesbianas feministes que la coordinadora estatal es plantegui organitzar aqüestes jornades la qual cosa indica la realitat de Inexistencia de bastants grups de lesbianes que están presents de forma organitzada dins de les dlferents cordis de cada lloc i portant una tasca especifica com a lesbls. ...... Noies ons veiem a Madrid ! .' 3 TEMA-DEBAT PONENCIA: « De! que no es diu doble vida » irttí*. **%é» « í r n l f l i A t i u i i «u( Uiy+> f r < » « l l < k t (n «I cru* p»l¿m(c». Protagonistes i causes de la doble vida Primer cop d'ull Les sequéncies i anécdotes que aquí hem expressat, les que cada de vosaitres podria explicar,les que de la simple o b s e r v a d o amb lupa ens tornaría la realitat,son suficientment representati ves com i on desenvolupa aquesta doble vida.Ningú no pot negar,encara avui en dia,que de cara a les lesbianes i al lesbianisme (com a fet social) hi ha una actitud general de Negació, I n v a l i d a d o i/o Trivial ització (tal i com va especificar una col.lega ja fa un cert temps),en canvi per sota d'aquestes paraulés,entre els espais en blanc que deixen els contorns de les seves 1letres,trobem inexorablement LESBIANES:típiques, atípiques» prototípiques,bledes,enjoiades,cret ines,proletes, simpátiques,arrogants,amagades«congressistes,noietes.marasses, adorables, pesades i plumeres varies...pero,lesbianes.De condicions molt diferents»hábits i circunstancies pero lesbianes, que davant tanta negacid,invalidació,trivial ització, viuen, lógicament,una doble vida. En resum t dit clárament:Doble vida perqué conscient o i nconsc ientment la lesbi,la persona homosexual , riega , amaga o modifica elements vitáis de la seva vida afectivo-sexual,ja que,si no no fes així ells/elles sabrien un secret amb el qual podrien fer chantatge. Primeres alarmes Rebobinem una mica la peí.1ícula,repassem la qüestió: Per una banda ningú no diria que no son heterosexuals,que no son "normáis".A mes a mes la propia realitat diversificada deis diferents tipus de dones lesbianes existents i 1'actual moda de 1'ambigüetat«minirnitzen,deixen cada cop mes sense joc,etiquetes com "marimacho",o "aquesta sembla un noiet.potser es tortillera".!. 1 així sense cap triangle »~osa penjat del col 1,sense cap color ni perfum determinants a la pell,és prácticament impossible que se'ns reconegui com a dones lesbianes que som.Som "normáis" per a tots els efectes.Continuem sense existir,i si ens fan existir en algún moment es amb un grau tal de caricatura que després ningú no ens "reconeix".Está ciar T dones «que des de 1 * inexistencia ,no podent preparar cap figura ni cap arma de lluita. En conseqüénci a,per altra banda,una part de la nostra lluita sembla anar encaminada a reivindicar i reforjar la nostra "identitat homosexual"(?) alhora que intent-em treure-la de la doble vida i "normal itzár" així algunes de les cartes del seu joc que ens donen,enfortint el.binomi en el qué no creiem (heterosexual itat-homosexualitat),instal.lant finalment en la nostra pantalla personal el qualificatiu que han inventat: LESBIANES.Per aquest motiu ens ha de quedar sempre molt ciar per qué i com reivindiquen» aquests elements per qué ens autoproc1 amen lesbianes«per a qué i al davant de qui » i sobretot qué entenem per normalitzar la nostra vida, (en el nostre cas capgirar els valors dominants com a dones i contra la "normalitat" hetero),o sinó,1 a ruleta del mateix sistema que ens manté ocu1 tes.seguira girant i girant tranqui1.1ament recolzant els seus eixos en els mateixos valors»en les mateixes diferencies i definicions engantxant-nos tard o d'hora en algún engranatge,ja sigui amb noms com lesbianes,tríbades.homosexuals femenines o qualsevol altre que inventin,ja sigui amb l'estructura d'espais de "normal ització" que constitueixin,ja sigui amb la i n s t a u r a d o de liéis cada cop mes permi ssi ves, pero igualment: Noms Espais especiáis Liéis reguladores Les seves paraules ens arriben amb aquest ress¿: "Es permetran associacions homosexuals. Es potenciaran els grups artístics que recullin i es facin ressó de les inquietuts homosexuals. Sí , senyoreta,vosté és una lesbi feta i dreta." Aquest és el discurs dominant en plena efervescencia de generositat po1 itica»amp1 itud de mires i 11iberalització de costums. Entretant,cada una de nosaltres en la seva intimitat.en la seva mes pregona intimitat ni es.considera homosexual,ni sent que ella tingui res per normal itzar,sino tot al contrari.ni vol ser com,ni necessita la benedicció del poder per a...Sincera pero perillosa actitud ja que es seguirán recolzant sobre seu per a dir que no existim,o que som quatre boges,o que som una tipificada desviació«computada i ja arxivada.En conseqüéncia no ens interessa el silenci en el que ens sumergeixen,ni sentim formar part de les seves definicions,ni volem continuar estátiques en els seus arxius sota el nom de Rara Avis.Així dones,proclamen avui com un paréntesi en la nostra existencia, paréntesi configurat amb totes les cometes i punts i a part que calguin. Si,no proclamen,recol1int del terme lesbiana i d'a.ltres,el que teñen de subversiu,provocador i diferenciador avui en día en aquesta societat. Sí.ho proclamen c1arament,des deis valors que el Feminisme aporta. A quines conclusions arribem a poc a poc? PRIMERES CONCLUSIONS 1.- Que ser lesbiana en una societat hetero significa automáticament doble vida,sempre,en algún lloc o en alguna mesura.Que és així per a qualsevol de nosaltres i/o de les nostres companyes i que,tot plegat,no és una lliure opció ideológica. 2.- Que sabem que depen de nosaltres i/o del nostre comportament, no solament el que tothom coneixi la nostra ex isténci a,sinó també la orientació i el contingut d'aquest coneixement,d'aquest "saber",o simplement d'allo que nosaltres diem de nosaltres mateixes. 5 3.- No obstant»també sabem que si ho diem,canviaran coses en la v a l o r a d o que els altres teñen de nosal tres... Sabem que correm-un risc?que ens poden fer mal...perqué aixo nostre no encaixa dins la moral dominant,ni en els models o rols sexuals amb els quals»en teoria,diuen que tothom ha de encai xar.. .Sabem que la l e g i s l a d o no ens considera igual que els altres,i mo1t menys la policía, ni tampoc els ve'ins.ni la familia,i que a la feina. és un motiu mes de conf1icte.La por que tenim del rebuig»a ser jutjades com a persones malaltes,rares, desviades...Sabem que lluitar contra aixó és una font permanent de desequilibri i tronsum important d'energies. *•.- Donat que sabem tot aixó,1'instint de supervivencia ens diu que ens hem de protegir,que hem de clandestinitzar aquesta nostra i n f o r m a d o . I aquí comenca la nostra doble yida. 5.- Finalment,confirmen sistemáticament que el silenci és l'arma fundamental contra el lesbianisme,i nosaltres en la mesura en qué vivim aquesta doble vida,reforcem aquest silenci.Está ciar que la clandestinitat proporciona certa tranqui1.1 itat pero no afavoreix enfrentar-se a aquest fet.i que 1'única manera de comencar a desfre-se de la moral establerta»la hipocresía i la norma dominant és proclamar la nostra existencia tant a nivell organitzat com individualment (l'un i l'altre son imprescindibles entre si). * Sí,doble vida on organitzes una segona,la no oficial sobre el si lene i.Silenci teu,silenci de l'exterior (de la moral,deis signes culturáis,deis mitjans de comunicació...). Abséncia de "reflexe",abséncia de poder constatar d'altres pautes de comportament que trenquin amb la monotonía de 1'homogeneitat... Pautes que,en el cas d'existir,no implicarien valors "bons" o categories "superiors"...No, simplement possibilitat de veure representada.hístoritzada, fabulada questa realitat tan clara, que és la teva propia vida i la milers i milers de dones i d'homosexuals.Per qué aixó "origina" o reafirma el lloc que ja existeix i obrirá discussions.contrapropostes,a 1ternati ves...Per exemple peí que fa a la nostra inexistent cultura erótica ( ? ) : "El simbolisme erótic d'aquesta •societat és un simbolisme erótic heterosexual que.sovint converteix en hetero les nostres propies fantasies erótiques".Aixi ho deien. no fa gaire temps les nostres companyes de Madrid en un trebal1 sobre violencia i agressions soferts per lesbianes.Aquest era un títol just per a una imatge.per a una realitat:la nostra,que no acaba mai de ser expressada.Segur que n'hi ha,pero no tenim ni la definició,ni la cultura,ni el retrat social deis gais.per exemple.Aixó vol dir que actuem com a hornos de nit i com a heteras de dia o quan ens toca?.No,no creiem pas que sigui aixi. * Sí,doble vida que et porta,en definitiva a un aprenentatge de ser homo. "La carrera homosexual comenepa amb el reconei xement deis desigs sexuals concrets i amb 1 *aprenentatge deis llocs i les maneres de trobar p-arella" (Sexualitats occ identals ) . Ef ec t i vament, i és t una gran 11 isó,sáprén sobretot a interior itzar mecanismes d'autoconservació (i també d'autoconversa) interioritzant una dualitat en el nostre comportament (automecanismes per reprimirte,per simular...) que a la llarga van sent pensats com a naturals per a la nostra manera de ser.de funcionario inclús arriben a ser sublimats com quan sentim.o ens sentim: , "millor.així no saben res de mi i soc mes 11iure",11ibertat impossible de confirmar o demostrar perqué no has elegit entre una o diferents opcions,és que senzillament has enmudit. Interior ització d'aqbesta doble vida que es manifesta molt mes durament en una ciutat petita o en un poblé,on els cercles son mes reduits,tothom es coneix,els carrera están sempre plens de ve'ins/nes,coneguts,fami 1 iars, i a mes a mes no tens, possiblement, el refugi del ghetto. En la gran ciutat aquesta doble vida sembla mes suportable,peró en realitat,si ens aturem un moment,és tan irracional i opressiva com en les seves definicions mes radicáis. Una companya deia: "Hi ha un ventall peí que fa a les diferentes maneres de viure 1'existencia lesbiana.En una punta podriem col.locar a les dones que no son capaPes d'acceptar el seu desig lésbic perqué les pressions socials son molt fortesjen l'altre, aquelles altres que,organitzades o no,comparteixen aquell desig amb altres grups mes o menys amplis (reunions,amistáis>algún familiar) i que en definitiva.es permeten ser sempre elles mateixes en el seu cercle de relacions ( si n'exceptuen treball i familia). Aqüestes ultimes potser que fins i tot.ensenyin el seu lesbianisme al carrer (en el ben entes que el carrer no sigui a la vora de c a s ) . I afegia:"He sentit a dir a moltes lesbianes organitzades "no tinc perqué anar dient a tothom que soc lesbiana".Tots sabem que aquest no és el problemajno és un problema d'intimitat sino de fer front a la societat.a les idees dominants que ens volen reduir a 1 * ámb i t de la no existencia." Aquesta opinió és compartida per nosaltres pero ens agradarla afegir-hi alguna cosa.En la nostra Iluita,els avenaos tant individuáis com col.lectius son normalment bastant desfasats (tots al darrer d'una pancarta lesbi,peró cap no ho "manifestará" ,per aixó en els ambits de la seva vida privada) i és aixi per motius que ja anem veient i d'altres que sortiran. Constatem que aquest fet es converteix,per a la majoria de nosaltres,en l'origen de no poques angoixes i culpabi 1 itzacions, perqué sabem que,en el moment de "armar" la nostra batalla,de teñir una cara,uns ulls,un cognom indi vidual,te una importancia vital.En cas contrari continuem dilu'ides i convertides en feministes que parlen o es manifesten per a favor del lesbianisme. On son les lesbianes? Qui son? Que aixó consti aquí com una reflexió:la culpa mai no movilitzará actituds i comportaments de Iluita (mes probablement en paralitzará qualsevol intent) sino que el fet de gosar fer front será el fruit de processos personáis particulars,on tindran una gran importancia les circunstancies socials de cada una i com ens hi hem mogut al llarg de la nostra vida. I aixó no té res a veure amb un major o menor coratge o adquisició de prestigi,per cada m a n i f e s t a d o pública feta des de 1'indi vidual itat.Es bo recordar-ho ja que sovint son alarmants les jerarquitzacions que instaurem en el nostre grup social entre les publiques i "les que encara no ho son". ~¡ * Un cop sabut tot aixó.les protagonistes de la pel.li seguim interpretant el nostre paper i embolicades i amagades entre tanta clandestinitis i dobles jocsjtirem endavant el nostre personatge;Com a bones actrius aixó vol dir inventar, delimitar, reconéixer d'alguna manera els nostres signes d'identitat...un estil.. .una imatgeiun argot... Signes que afavoreixin les nostres trobades i delimitin»al máxim,el rebuig de les proposicions. En aquests moments seria bo preguntar-se qué té d'específica la nostra ja famosa doble vida,en relació a d'altres dobles vides (cas de militants clandestins,per exemple). En el nostre cas és la identitat afectiva-sexual la que s'está qüestionant,i aquesta identitat és part fonamental del nostre ser.de sentiments basics per existir t com per exemple 1'autoafirmació i la indi vidual itat.Si no pot ser viscuda i expressada en totes les seves possibilitats.es ciar que una part substancial nostra queda oculta,sisada. En altres paraules,ser lesbiana és alguna cosa mes que fregar dos sexes iguals,o dit altrement fregar dos sexes iguals és mes que la simple acció anomenada i ser per aquest motiu qualificada de lesbi.avui en l'actual sistema,en els actuáis parámetres culturals.No.no és una forma de vida determinada i mes o menys uniforme;no és particular d'una sola ideologia o escala de valors;no és viure una vida quotidiana de semblant manera,ni practicar una forma de sexualidad subversiva en si mateixa.Pero fregar dos sexes iguals és encetar»obrir una relació.comengar una conversa continua i intima amb una dona,desitjar fer-ne participar a la gent del teu vo1tant«comentar des de la teva experiencia vital...en definitiva,viure la teva vida amb alio que et vas trobant i que alio que vas trobant visqui clarament la teva vida.Posar—1 i comaortes i disfresses és- una forma ferotge de violéncia.Pero en la mesura que han de existir i existeixen aqüestes violéncies, nosaltres hem creat per plantar-li cara,una cultura nostra de resistencia (cultura diferent segons les époques i els contextos histories),cultura que caldria que servís mes per identificarnos i agrupar—nos que no pas recrear-nos—hi. 8 Arribant al final Arribant al final ens trobem amb el difícil tema de les estrategies adequades per enfrentar-nos a tot el que aquí hem anat esbossant. Una companya del grup,ref1 exionant sobre aixo deia:"si ets negra no pots amagar la teva condició de negra. L'enfrontament amb el sistema és inevitable i de tu depén clarament la lluita contra 1 *ooressió,tots saben que tu ets una indesitjable.En qualsevol cas v* ras la teva opressió sense poder defugir-la perqué tu no et pot , amagar". M'agradaria pensar per un moment,i fent ciénria-ficció,que si les lesbianes tinguéssim un triangle rosa al -ontiaixó facilitarla 1'enfrontament i la lluita frontal , permanent i co1.leeti va«perqué ja no seriem indi vidual itats que anem tirant»sinó milers i milers de persones que evidenciarien 1'enorme mentidarque existeix una normalitat heterosexual o que almenys la nostra societat está infectada d'anormals.Tampoc ens hem de plantejar d'anar de suicides per la vida;pensem únicament que la importancia política de sortir públicament al carrer amb cara i ulls,ja sigui el de la dona que surt de l'anonimat o= casa seva per entrar en l'anonimat del guetto per primera vegada,o assisteíx a una reunió o acte convocat per algún grup de lesbianesiO en un altre nivell»la dona que decideix sortir a la tele aprofitant el marc de les jornades de lesbianes,están fent bastant mes que un pas individual.Tots aquests petits progressos son impensables sense la existencia organitzada de les lesbianes. Nosaltres no tenim cap mena de dubte que,mes enllá de tripijocs i recursos hábils de cada una;més enllá d'ambients liberáis en els qué potser algunes ens movem;més enllá de o paisas amb majar a menor permisivitivitat i generositat en els seus hábits.en el mes profund d'aquesta historia d'ocultament que ens estem transcrivint s'amaguen els nostres propis sentiments de culpa, vergonya i por (tal i com ho deien les nostres companyes de Madrid) sentiments que están en totes nosaltres com feixugues cárregues que en mes d'una ocasió ens han endurit,fastiguejat i fins i tot automarginat.Pero no hem d'oblidar que en realitat, aquests sentiments representen que existeix un alt grau de violencia sobre la nostra sexual itat,1 a nostra existencia, i és aquesta violencia la que hem d'atacar i no a nosaltres mateixes. Sense aquesta negaciú,invalidació>trivial itzaciú a la qual ens hem referit«sense la barroera insistencia que arrosseguen paraules tais com "marimacho" "tortillera" "gal 1 imarsof«sense la crisi profunda que s'obriria en el nostre entorn social si es sabes que anem al H i t amb dones«aquests sentiments de culpa, vergonya i por no existirien. Ens ha portat a la doble vida i n'hem fet d'aquesta.una "aparent" forma de subsistencia en un sistema social intolerant, mi 1 itaritzat,autor itari,insuls.gris,clarament interessat en la defensa d'aquells que mes teñen,en la defensa deis homes sobre les dones,en la defensa de 1'heterosexual itat com a únic plantejament sexual,en la defensa de la seva unifarmitat,la seva homogeneltat i en la frivo1 ització o ocultament sistemátic de qualsevol manifestació de lluita radical.Dia rera dia constatem com només están permeses les "lógiques i ineludibles desviacions própies d'un sistema democrát ic »c i vi 1 i tzat. . . b 1 a . .~."b la . . . bla" o el dret al desacord sempre i quan representi una "honorable actitud de co1.laboració " . Q No volem,perqué a mes a mes ja no podem,participar en les seves lógiques.ni representar "civi 1 itzades desviacions",ni ser una mostra exuberant i exótica de la seva modernitat.Está ciar, d'altra banda,que som d'aquest planeta i que estem vivim sota aquest estat o semblants.i que,per tant,som part.per activa i per passiva de la dinámica social aquí refleetida.No podem dir simplement "aixó a mi,ni em va ni em ve;ja s'ho faran" i prou.O si que podem,pero sabent quin preu pagarem (marginado» aillament, exclusió...les actituts que es deriven, inhibicionistes, gens solidarles). Volem comentar a plantejar alguna cosa: una posÍCÍó,un contradiscurs que no es quedi ni en alió que és anodí ni en alió que és purament especulatiu. I en aquest sentit.el Feminisme apareix coa la possibilitat teórica de recol1 ir,enmarcar i elaborar aquests temes i conflictes i traduii—los en una practica.No solament no ens trobem soles sino que,arrossegant a d'altres campanyes i col.lectius radicals»poguem possibi1 itar,avui en dia,un terreny de lluita no sempre individual.male'it i marginal. Peí que fa a nosaltres,sense cap mena de dubte.haurem de recorrer a tota la nostra astucia,imaginació i lucidesa per inventar formes de treball i de batalla que,no només siguin col.lectives (aixó ho tenim totes bastant ciar) sinú que al mateix temps es desmarquin clarament de perpetuar etiquetes-compartiments que només a fora han creat per tal de fer funcionar l'ordinador de la seva maquinaria i per tal de tenir-nos ben regulades i c1assificades. Qué significa tot aixó? Significa entre altres coses: Revisar i' elaborar teor íes ,op irnons > contes, acud i ts. ; .. Matitzar constantment el que ells diuen que és el nostre punt de vista.Recuperar de la historia passada i actual aquells personatges i elements que ens tornin equipatge i memoria sobre la nostra existencia. Conéixer el máxim possible de lesbianes,recol1 ir testimonis, passar del particular al general i viceversa, entendre que forma i contingut,que teoría i práctica son elements simbiótics... Contextualitzar la nostra lluita dins de la necesaria subversió de 1'estat existent.de la moral dominant...sapiguen que lo nostre no queda al marge d'altres lluites socials.Discutin i rediscutin la relació de la nostra lluita com lesbianes,la nostra lluita com dones... amb totes les altres dones,dins la práctica i teoría feministes.Entrar i sortir del guetto i tornar a entrar i tornar a sortir,extreure conclusions de la nostra propia vida quotidiana.no fer del peda? 1'ideal,no perdre 1'interés,sortir al carrer,1lenpar-se al carrer«ocupar el carrer,invadir el carrer, donar la cara teñir una cara teñir un rostre fer front 10 organi tzarse INFORMACIO ^ Mññ GERENCIA TERMINAL VIAJEROS RAfiCFI-ONA Bei- (^z/G/VI VR - G B . - 31/988_ - '"t^O-i"^'* «n la n n « X K « r t*t HtlrM O* Barcelona, a 7 de Abril de 1, OpA H * 08011.- BARCELONA .- Distinguida Señora: Acusamos recibo de su reclamación formulada en e l f o l i o nfi 4 del l i b r o de l a e s t a c i ó n de Barcelona S a n t s , con fecha 5 d e l pasado mes de Marzo. A l a v i s t a d e l contenido de su queja y efectuadas l a s averiguaciones a l r e s p e c t o , estamos en condiciones de comunic a r l e que, según Tarifa Especial Temporal nfi 4 Artfi 1 Edición de 18 de Marzq de 1.986, en su Párrafo I , dice textualmente lo s i g u i e n te " B i l l e t e a d i c i o n a l para a q u e l l o s v i a j e r o s que adquieran un b i l l e t e de coma i n d i v i d u a l y deseen i r acompañados de BU mujer", también en su punto 16 continúa diciendo "Esta T a r i f a podrá a p l i c a r s e , recíprocamente, en e l caso de que e l viajero poseedor del b i l l e t e de cama i n d i v i d u a l sea l a mujer." Por el momento no e s t á p r e v i s t o n i contemplado que, dos v i a j e r o s del mismo sexo puedan acogerse a IOB beneficios de l a c i t a d a T a r i f a , no o b s t a n t e , con e s t a fecha transmitimos su queja a l s e r v i c i o correspondiente, para que, de s e r f a c t i b l e , se apliquen l a s medidas c o r r e c t o r a s p e r t i n e n t e s para dar s a t i s f a c c i ó n a nuestros usuarios. Quedamos a su entera disposición y l e saludamos - atentamente. EL EJECUTIVO ; ü i:•:: OSM ACIÓN Y AlEMCIOil Al- VIAJERO rea. P i t v B O W » * s/n • Esfacioa Saín • 08014 OARCEIONA . T.l. 332 31 6? • l i w a i : 193)32? 32 3« • 31 2'6 11 COM A SUPLEMENT D'UN HOME.RENFE No fa gaire la RENFE va H e n e a r una campanya de tarifes especiáis* una de les ofertes consistia en viatjar amo el Talgo Madrid-Barcelona en un cotxe-llit de pla?a individual i amb un suplement cabia la possibi 1 itat de viatjar amb la "parella". Les dones del grup de "lesbis" ens vam assabentar que unes companyes del col.lectiu de feministes lesbianes de Madrid havien intentat fer ús de 1'oferta* i sorpresa ! (no tanta) se'ls hi comunica que per parella s'entén "universalment" parella heterosexual . Les companyes van decidir fer una r e c l a m a d o i explicar-ho a la reste de grups de lesbianes de l'estat. Les dones del nostre grup vam pensar que "alguna cosa havíem de fer" quan descaradament se'ns negava el dret a fer ús d'una oferta pública peí fet de voler anar acompanyades d'una dona i NO COM A SUPLEMENT D'UN HOME. Un gran nombre de dones del grup i algunes companyes del Moviment Feminista ens vam presentar a l'estació de Sants i quatre de nosaltres vam demanar el "dit"(mal dit) bitllet per tal d'anar a Madrid juntes. Amb la mateixa perp.lexitat (imaginem) que els empleats de Madrid ens van fer passar a parlar amb "un super ior''(a i x i fins a tres). L'últim "superior" ens va insinuar que d'on veniem ?, donat que "normalmente ja se sabe lo que es una pareja" (ah! ). Si bé l'home* entenia que debia ser complicat aixó de" voler anar amb tren com a qualsevol parella heterosexual i no poder. En tot cas l'únic que ens podia dir en aquells moments (tan angustiosos per a ell) era que ho féssim saber a "uno más superior" via reclamació escrita. A la reclamació vam deixar ciar que 1'oferta no era certa, a mes de discriminatoria i directament contraria al dret d'igualtat de les persones, tot plegat els hi vam espetar que era anticonstituc ional. La premsa es va possar en contacte amb RENFE per asegurar-se de que tot era cert, RENFE va teñir la "cara de máquina" de contestar que era cert pero que "entes" 1'error ferien les gestions pertinents perqué a partir d'aquell moment qualsevol persona pogués disfrutar de 1'oferta.Evidentemnt un dia de mar? el Periódico va publicar i magnificar el "sentit comú" de RENFE i admira la rectificado. Pero vet aquí que el dia 1*» d'abril rebem la contestació a la nostra reclamació a on podem llegir textualment: "Por el momento no esta previsto ni contemplado que, dos viajeros del mismo sexo puedan acogerse a los beneficios de la tarifa dtada". Bravo! ... Bé!! (no podem dir-vos que no ens ho esperávem, pero... quin morro I ) . Ara per ara pensem posar aquesta contesta a la premsa, lien-car l'idea a d'altres companyes de la resta de l'estat per qué posin noves denuncies i tirar endavant la historia. Ja us tindrem informades.... Cont i nuará. 12 w» A Gran Bretanya, el govern de Margaret Tatcher, amb el suport de les forces conservadores i el silenci deis labora -listes, ha posat en peu una llei la cláusula 27 de la qual és un atacdirecte ais drets deis gais i de les lesbianes en aquell estat. Sota el títol de "Prohíbició de promoure 1'homosexua1 itat mitjancant 1'ensenyament o mitjancant pub1icacions",la 1lei,adrecada a les Autoritats Locáis, diu: Una Autoritat Local no podrá: alpromoure 1'homosexual itat o publicar material per la promoció de 1"homosexual itat. b)promoure en cap escola pública 1'ensenyament de l'acceptació de 1'homosexua1 itat com a pretesa relació familiar mitjan5ant la publicado de material per a aquest fi o de qualsevol altra forma. c)donar suport financer b qualsevol altre tipus d'assisténcia a ningú pels motius referits ais parágrafs a)i b) anteriors. El sentit d'aquesta llei és ciar, retirar def i ni t i vament el. reconeixement institucional de les activitats deis gais i de ^es lesbianes, lliurant una altra volta a l'ostracisme la realitat de tots/tes aquells/es que practiquen 1'homosexua1 itat, i posant en contra seu el conjunt de la societat donant una nova puixan<?a a l'homofóbia mes retrógrada. Les conseqüéncies d'una llei redactada amb uns termes tan vagues (qué significa "promoure"?) 13 poden atényerla p r o h i b i d o i i 1. legal i tzacio de tot un moviment arribant al tancament de clubs i bars en no otorgar-las l'autoritzaeió pertinent d'obertura les autoritats locáis. Aprovada ja per la cambra deis Comuns i per la cambra deis Lords, aquesta llei ja ha estat rebutjada per tots el grupa homosexuals i lesbianes de Gran Bretanya, i per amplis sectors de la p o b l a d o . El 9 de gener, a Londres,12000 persones es varen manifestar ja en contra de la seva a p l i c a d o . A Catalunya i a 1'Estat Espanyol vivim una s i t u a d o de falsa tolerancia que, qualsevol dia, pot donar pas a una s i t u a d o semblant. Hem de denunciar, dones, l'aprovació d'aquesta llei en solidaritat amb els companys/es d'aquell estat, i impedir a mes a mes que la seva a p l i c a d o serveixi d'exemple ais nostres governants, siguin del partit que siguin. NO A LA REPRESSIO DEL DESIG HOMOSEXUAL I LESBIA PER UNA LLEI ANTIDESCRIMINATORIA PEL RECONEIXEMENT SOCIAL DE LES RELACIONS HOMOSEXUALS I LESBIANES NO A LA CLAUSULA 2 7 , SOLIDARITAT AMB ELS GAIS I LESBIANES DE GRAN BRETANYA LA TEVA POR ES LA SEVA F0R?A 14 ENTREVISTA M.Mercé Margal nasqué a Ivans d'Urgell el 1952.Estudia Filologia c U s s i c a a la Universitat de Barcelona i actualment és professOora de llengua i literatura catalanes a un institut de Batxillerat de Barcelona,on resideix. Ha guanyat diversos premis de poesia com el Caries Riba el 1976 amb "Cau de llunes",la Flor Natural deis Jocs Floráis de Barcelona del 1981 amb el poema "Raval d'Amor",el premi López-picb el 1985 amb "La germana,1'estrangera".L'any 1987 obtingué una "Ayuda a la creación Literaria" del Miniterio de Cultura per escriure l'obra "Desgla"?" acabada pero encara inédita. Ha traduit CoLette,Yourcenar i en col . laboració amb Monika Zgustovaila poetessa russa Anna Akmatova. Ha publicat poemes a "Reduceións","Escribim a les parets","Dones en 1luita","L'Estrof","Ultime". Alguns deis seus poemes s'han donat a conéixer a través de la veu i la música de TXIKI i ANNA,M.Mar Bonet,Marina Rossel1,Teresa Rebul1.Celdoni Fonoll,Ramón Muntaner... Va Col.laborar com assassora literaria i autora deis poemes en el muntatge teatral "La sala de les nines",sobre contes de Mercé Rodoreda«del grup "Bruixes de do 1". Ha publicat els seguents llibres: "Cau de 1lunes" 1979 "Sal oberta" 1988 de Mai" 1982 "La germana,1'estrangera" 1985 Em trobo a un bar de la plaSa de Sarriájhe quedat amb la M.Mercé MarCal per parlar i fer~li aquesta entrevista;son les deu del mati d'un dimecres emboirat i gris,de sobte per la finestra veig passar el seu cotxe blau i darrera deis vidres el seu somriure cálid que em saluda. Fa anys que ens coneixem i com a conseqüéncia la trobada es converteix en una retrobada de velles amigues.Parlem molta estona de coses mo1t diverses,el to és agradable i així anem entrant en el tema dáquesta entrevista: 15 LELA.- T'ha estat dificil aconseguir el lloc que ocupes peí fet de ser dona? M.Mercé.— En quan a la feina no, ja que em dedico a l'ensenyament i aquest com saps és un terreny majoritáriament de dones;en canvi en el camp de la literatura si que he tingut algunes dificultáis ja que la tradició literaria és masculina i aixó fa que en molts moments et sentis com exilada en un món d'homes. La presa de consciéncia m'ha fet triar una via de dona feminista.no sé que hauria fet sino ho h a gués estat,o hagués estat un home.Vaig comenCar a escriure quane/a una adolescent i podia pasear de la tradició literaria,en el moment en que vaig connectar-hi em vaig quedar muda,fou a través del feminisme que vaig tornar a escriure. A partir de l'éxit de vendes del meu llibre "Bruixa de Do 1" vaig constatar que hi havia un reconeixement per part de la critica en g e n e ral,aquest fou un llibre que causa molt impacte entre les dones.és per aixó que cree que el feminisme ha estat per a mi un fet determinant tant en el vessant de la creacio com en el del reconeixement del meu treball. L.- T'afecta a la teva vida part icular,fami1 iartafeetiva la teva categoría professio— nal? M.M..— El fet de ser ensenyant i degut a la quantitat de feina que aixó em comporta fa que en molts m o ments em sigui dificultes trobar espai per escriure,a mes a mes el teñir una filia també m'absorvei'x molt.El problema és compaginar-ho tot plegat.L'Hemma,la meva 16 filla,m'ha marcat molt ja que m'ha suposat un desgast considerable d'energia pero n'estic molt satisfeta d'haver decidit tenir-la. El no saber manar ha fet que la relació amb ella en alguns moments fos difícil per a mi,ja que 1'Hemma és molt caparruda i jo no puc suportar que ningú m'obeeixi per submissió i no per conven— ciment,actualment com que ja pot raonar fa que tot sigui molt mes fácil.A mes a mes en aquests moments ella es comenca a reafirmar en tots els valors que viu a cas™. Per exemple fa poc un dia discutia amb un amic seu que dues dones poden ser nóvies, o també que na vol dur arrecades,o que pensa fer la primera comunió;son coses que m'agrada viure i compartir amb ella. L.— En el treball i en el camp 1 iterari amb qui et son mes dificultoses les reía— cions.amb els homes o amb les dones? M.M..- Tant a la feina com en el camp literari i personal sempre he tingut mes tendencia a relacionar-me amb dones,els homes a la meva vida han estat pocs i triats.Anys enrera tenia mes mala relació amb ells,a mida que he anat assumint la meva npció sexual d'una manera mee conscient aixó ha com— portat que la relació amb els homes fos mes relaxada. Dins la meva feina a 1'instituí sempre he tingut mes bona relació amó les alumnes,encara que amb ells no hagi tingut excessius problemes.De totes maneres jo sempre he potenciat les no i e s . L.- Han intentat saber la teva vida intima peí fet de ser dona? M.M..— No ho sé,ja que com soc molt comunicativa cree que abans de que m'ho dema— nin jo ja m'he avan?at. L.— Quins sons els millors i els pitjors trets del teu carácter? M.M..— Per a mi van lligats és a dir tot té el doble vessant per exemplersóc molt desorganitzada i poc metódica,aixó que d'entrada és un tret negatiu ja que fa que funcioni per impulsos i faci les coses en el moment que no toca»té també el seu costat positiu ja que m'ajuda a escriure en els moments i llocs mes inpensats,com la vigilancia d'un examen.Un altre tret meu és que desconecto de la real itat,vise en un món meu on projecto el meu jo interior,a ixó és per una banda negatiu pero per l'altra positiu. L.— Quina és la qualitat que esperes trabar en un home o en una dona? M.M..— Tant en un com en l'altre 1'honestedat lligada amb la sinceritat,la sensa— ció de no engany ni cap a mi ni cap a ells mateixos.és a dir la transparencia. L.- Quin defecte et molesta mes en un home o en una dona? M.M..— Em molesta molt la gent,sigui home o dona,que juga amb els sentiments deis altres,que saben trobar els punts febles i a partir d'aixó instal.len el seu poder.Com que jo sóc molt transparent i se'm veu el llautó,en sóc victima fácil. L.— Qui és la teva escriptora preferida? M.M..— Mes d'una,entre d ' al tres:Silvia Plath (poetessa Norteamericana), Rene Vivien (francesa), Emily Dickinson,Adrianne Rich. . . L.- I escriptors? M.M..— Foix,Garcia Lorca. L.— Duina és la teva heroína histórica? M.M..— Joana d'Arc,la Reina Cristina de Suécia. L.- I l'heroi? M.M..— Nn ^i¡> , <=,o 1 ament podria pensar en homes lligats d'alguna manera al món de l'art o de la filosofia. L.— Quin fet historie admires mes? M.M.— Tots els processos revolucionaris. L.— Quins rebutges mes? M.M..— Tots aquells que suposin la dominació d'un pais damunt d'un altre. L.— Continuaries amb l'amistat d'una amiga que et confessés que és lesbiana? M.M..— Per suposat que si,de fet fa que em senti mes propera a ella pero també amb mes por de que no es crei el clima de possible ligue que d'alguna manera enfosqueixi 1'amistat.D'una banda em fa sentir una mena de complicitat i per l'altra se'm fa difícil saber per on va 1'interés d'aquesta persona en relació a mi. L.— Acceptes el lesbianisme com una opció mes del comportament sexual? 17 M.M.- I tant,més que aixó cree que té uns avantatges ja que fa que entris a la relació amb sensació d'igualtat,encara que sense ideal itzar-la perqué té uns problemes bastant específics.Em sembla que aqüestes relacions teñen mes possibilitat d 'horizontalitat,és a dir de relació igualitaria. Parteixes d'una igualtat malgrat els problemes i les inseguretats.Tota pressió patriarcal ho fa mes difícil.Aquesta igualtat seria possible si visquéssim aillades del món,peró és aquest el que ho complica. L.— Veus necessária lluita Feminista? la M.M..— Evidentment que si. L.- Perqué? M.M..— Cree que de tot el que he dit se'n pot deduir el que pensó d'aquest tema»no cal fer mitings. L.— Coneixes la revista Tribades? M.M..— Si pero no l'he llegida»la vaig veure l'altre dia a LA SAL i la vaig fullejar. Li regalo l'exemplar n.O,ella el fulleja i comenta;en llegeix algún article i per fi diu "Está bé»m'agrada".Ens acomiadem,han passat 3 hores sense adonar-nos del temps.Quedem per tornar a veuren'ns i aixi ens separem. Rera nestre queda una 1 larga i agradable conversa. LELA Barcelona h laig 88 18 10e FESTIVAL INTERNATIONAL FILMSS FEMMES DE CRETEIL ET DU VAL-DE-MARNE Del 12 al 20 de Mar5 es va celebrar a Créteil (ciu-tat del cinturó de París) el X Festival de Cinema de Dones.ftquest Festival es celebra des del 79 i s'ha convertit en la trobada mes gran de dones a Francia.A mes a mes és el Festival mes important de cinema de dones real itzadores.El festival es va inaugurar el diven— dres dia 11 amb la projecció de la pel.lícula "Jane B. per Agnés V.".Hi eren totes dues.tant Agnés varda con Jane Birkin (redeu, quina dona...). En la seleccio oficial hi havia: 13 llargs metratges de ficció 11 llargs metratges documentáis 36 curtmetratges Peí que fa a les Seccions del Festival n'hi havien 6;anem per parts: 1.- Retrospectiva de Kira Mouratova Es tracta d'una directora soviética.Les seves pel.licules van ser arxivades sense estrenar perqué no corresponien a 1'estética del seu temps.Grácies ais aires de la Glasnost avui es poden estrenar amb un éxit molt merescut per la seva sensibi1 itat.La propia directora va ser al Festival.Jo vaig veure "Dolgie provody" en francés "Les longs adieux" (el llarg adéu,en cátala);em va agradar molt.Els protagonistes son els nens.els joves i les dones.Es van presentar 5 pel.lícules seves. 2.- Les dones en-el cinema árab Van ser 15 pel.lícules la majoria dirigides per homes. Mostreo la submissió de les dones arabs i l'opressió de la familia i la religió musulmanes. 3.- Autoretrat de Dominique Sanda Ella mateixa va fer la seleccio de 10 pel.lícules seves per a la projecció en ,el Festival.Aquesta secció és una iniciativa de 1'Associacib de dones periodistesi te com a finalitat retre un homenatge a una gran actriu francesa. Es el tercer any que es fa. U.— Panorama.Peí.1ícules de dones distribuides a Franca Es tracta de la re-programacib en un ampli panorama de pel.lícules de dones programades a Franca recentment,i que no poden,per aquest motiu>participar en la competició.En total 10 eren europees i 5 americanes.Titols com "Home of the Brave"»"Rosa Luxembourg"»"Les noces barbares".etc... 1Q 5.- El Forum de Marie-Claire La revista Marie-Claire está participant positivament en el Festival des de fa uns anys.Enguany van organitzar h debats: a. Les dones en el món árab:progressid o regressió? b. La pistola en el cinema c. La sexualitat SO anys després del 1968 d. P r o c r e a d o ass ist ida : dones máquina? En aquest debat hi va haver una assistencia massiva.Hi havia dones metges (i 1 home) cineastes i feministes.La possicio general itzada va ser la d'oposar-se a 1'actual forma de les técniques de reproducció. £>.- Entusiames i troballes En aquesta secció es van projectar 8 pel.lícules de distribució impossible per culpa de l'esfcat de les copies (massa velles) o bé per -falta de suport. Totes elles dirigides per Directores. PREMIS 1.- Premi del Public "BUSSINES AS USUAL" <Els negocie continúen) dirigida per Lezli-An Barret de Gran Bretanya.Interpretada per Blenda Jackson en el paper de directora d'una botiga pertanyent a una poderosa cadena.Ens mostra la seva presa de cons— ciencia política en l'Anlaterra contemporánia.Mo11 com- . bativa. 2.- Premi del Jurat ex aequo per dues pel.lícules "HIGH TIDE" (Marea alta) dirigida per Gillian Armstrong d'Australia.Aquesta és la que a mi em va agradar mes. Amb tres personatges femenins,de diferent edat i condicions social,ens parla de l'instint maternal,del nostre alliberament i de la nostra sexualitat. "THE ROMANCE OF BOOK AND SWORD" (La 1 legenda del 1 libre i de 1'espasa) dirigida per Ann Hui (adaptacio d'una novel, la de Jin Yung) de Hong Kong.La fotografía i els efectes especiáis son extraordinaris,per¿ em va resultar 1 larga (3 hores).L'accib es sitúa en 1'época en qué la dinastía Ming és enderrocada per la tribu Ching arribada del Nord de la China.Es una pel.lícula d'aventures. 3.- No recordó el premi del documental t*. - Premi a,l curtmetratge "ZOT KAFE ZOUZOU" dirigit per Véronique Mucret de Franga.Zouzou és negra,la seva filia és blanca,i vo1 ser reconeguda tant com a una dona blanca.com una dona negra.Aquesta barreja raeial,cultural...és el que ens fa «n arrivar el curt. El dissabte dia lO.últim dia de la competiciyj hi va haver el debat "Sexualitat 20 anys després del 1968".Jo només hi vaig ser al final.El to general era de lamentació continuada sobre la supervivencia deis models "fixats".avui en dia agreujats per la Sida.Algú va dir (una dona) que el futur ens obligava a la castedat.Una noia jove va 'intervenir:"En tot cas,a la castedat heterosexualí".Somriu-res i miradetes.Durant l'estona que vaig estar allí«vaig observar que només es par lava de relacions heterosexuals. Eren ja les 1S de la nit i hi havia bastant de "desmadre". La méva amiga i la colla de lesbis eren al bar paroparodiant les intervencions.Me *n vaig anar amb el les... Després,1'alcaldía de Creteil va oferir una festa en el local de joves.per tal de celebrar el desé aniversari.Música moderna ben seleccionada y una bona quantitat de pastissets. Van actuar dues percusionistes anomenades "Morgana".Hi havia pocs homes i l'ambient era divertit.Les dones es feien menys mimets que a les nostres festes de les Cotxeres...A les tres ens vam anar a dormir. L'endemá,diumenge SO,es van projectar les pel.licules guanyadores.El bar estava tancat i hi havia ambient destartalat.de cosa acabada. Irene R.-Antonia P. # * / ^ / # ^ # ^ ^ 21 COMENTARI l . 1 " 1 ^ !t ^l"-'-7' LA LLENGUA PERDUDA DE LES GRUES David Leavitt Ed. Columna LA LLENGUA PERDUDA DELESGRUES david leavitt Aquest 1 libre del qual volem fer-vos una petita referencia,aporta un va— luos material de reflexió en vers el tema de l'homosexualitat,i és per aixó i peí tractament que li dona David Leavit que ens ha semblat interessant escollit—lo per aquest apartat de la revista. Qué passaria si un bon dia arribo a casa deis pares i després de la pel.lícula de la tele els dic que 5óc homosexual?... En aquesta familia es produeix l'inevitable cat a d isme que sois esperava poder esclatar. David Leavitt ens explica coin viuen dues generacions d 'homosexuals la seva historia. Una ila del pare,terrib 1ement angoixat per la negació i l'engany de si mateix i de la seva vida de matri-moni. L'altra,la del fi 11,assumida plenament i en pie procés d'autoafirmacio; de la seva má viurem la bogeria del primer enamorament i la desesperado de la ruptura. Entrarem en el món de 1'homosexual itat masculina i ens passajarem per les seves solituds i urgéncies de contacte. Viurem també, la f r u s t r a d o de la dona que se sent estafada de per vida quan pot entendre,per fi,que la rara harmonia que fins ara estava vivint no Bra sois el fruit del taranná i 1 ' acomodament de dues individual itats,sino producte de la no assumció per part del seu mar it del seu desig homosexual,i ella. ..l'escut que vesteix de "normalitat" 1'existencia d'aquesta negació. En el fons de tot aixó,la crítica a la moral dominant que provoca tants desgarraments,tantes pors.tants enganys. Una historia ben real,massa real i que per sort cada vegada es repeteix menys.Val la pena de ficar-s'hi. DAVID LEAVITT nasqué l'any 1961.Viu a East Hampton i té publicat un altre llibre,Ball de familia. 22 CONTÉ RETORN A TANATOS (Conté.Per a un record i un somriure...) ÍÉ2 Só \ 1 tren va girar noranta graus abans de sortir per' sempre. Hi havia ácid a 1'atmosfera iisolament la pluja,alleugeraria una mica aquella olor urbana que ho impregnava totrla roba t la pell.les idees... Va mirar a través deis vidres i va comprovar que el seu vagó era el darrer.el mes lent.el mes sorollós;com si li costes trecar la por ais quilómetres i a la distancia.Un sentiment de pérdua li va fregar les espatlles.va recorrer la seva esquena, va pujar a les galtes per a,després aturar—se.suau quasi insinuant.en tots els seus muscles.Somatitzar aquesta sensaciú potser era precipitar-se;per¿ Tánatos -Deu de la mort- pul.lulava peí vagó i 1'acompanyava en aquel 1 viatge.Desploma el eos pesadament sobre el seient.Alguna cosa densa i indefinida recorre els seus ulls que es tancaren a poc a poc.Diverses neurones creixeren de cop en el seu cervel1»incrementaren l'activitat metabélica:centenars de mol.lécules giraren en espiral submersubmergint-la en el món deis records.Sabia que tornarla a veure-la;per¿ sabia també que alguna cosa es modificava sense cap mena de control,po- esiblementicap de lee dues serien ja les mateixes. Volgué acaronar la intensitat de mámente passats milers de minuts en el temps- i.aprofitant que Tánatos dormía en el seient veí,tornar a viure El Principi: "Rera la foguera (costat d'alla) em buscaves sense moure't.-Des de la foguera (costat d'aquí) et buscava sense mirar-te.La rotllana de dones s'havia apilotat per combatre les baixes temperatures (malgrat la primavera).En el foc quasi bé no li quedava oxigen entre el tumult,1imitat espai cacalent en la nit húmida.Fíamejant.Tímid i roig.La 1lacuna era darrera nostra.La intuiem per l'olor de térra mullada,pel soroll sepurnejant deis escarabats aquátics.pel limit definit de les tendes de campanya,pel rtegre infinit i homoqeni cap el fons.Potser,també peí tenue reflex d'estels misteriosos i el volteig d'inquietes "fochas" en el seu niu.El poblé, -emergit en direcció contraria- no dormia.Malgrat la lluna i el fred.ens observa des de la distancia propera sense enten— dre.Crec que vas venir...Havies deixat el teu petit espai vora el foc i la humitat dibuixava vapor a la teva boca.Somriure 1leu.Endinsada la nit,una gran soletat que et va perseguir durant el dia, s'havia instal.lat-a les teves pestanyes curves.Em conmovia la teva atmósfera.Jo tampoc encaixava en aquel 1 1 loe.Possiblement van passar hores mentre ens exp1icávem...L*alcoho1 entrava a poc a poc al 23 cervell.La lucidez deis graus em permetia sentir-te prop. M'hauria refugiat o abandonat a tujperó la nieva substancia gris es va expandir sense demanar permís i solament vaig besar el teu rostre»vaig tocar els teus ulls i (en unes paques hores) et vaig comprendre per sempre aquella nit. Quan vaig dir-te:"Ara me'n vaig...",els teus ulls es miraven en els meus reflectint el dolor del roig perdut en el violeta. L'albada va arribar aviat.Molt aviat.El foc,mort,je»a escampat en mases grisenques.La mateixa pluja que va apagar les ultimes cendres ens va acompanyar,quan,minuts mes tard,desapareixiem m u tuament cap a espais diferents i distanciats. Vaig arribar a la meva ciutat on tu ja no hi eres i et vaig pensar peix relliscadis a cada instant-moment de la meva quotidianitat.Els minuts van créixer.Milers d'hores.Quan et vaig buscar a través d'unes lletres i una sensació.vaig comprendre que ens b u s c á v e m t q u e em buscaves també des del teu món.Des de el teu espai. L'estiu ja s'havia definit i desposseit deis dies primaverals quan vaig visitar el teu pais.El tren va arribar al- capvespre.Va penetrar la teva ciutat deixant rera seu turons verdosos i una aliga inabastable.Poc abans d'aturarse»i encara sense baixar del vagó.1'olor acida em va envair agressivament.No vaig poder e v i tar que impregnes robes i pell.ni que m'acompanyés mo1t de prop fins h o r e s després d'haver deixat aquell lloc.Quan vas aparéixer davant meu> havia entrat la nit i els llums es projectaven dins una aigua negra>térbola>densa.agrá ... que solcava la ciutat.Et vaig imaginar sempre al la;impensable sense aquell paísjsense aquel les x imeneies-gratacels-fumejants—verds-taronges-rosats s o bre els nostres capsjsense aquells uniformes vetllant per la seguretat de les fronteres;sense aquella cruesa.Vas apa-réixer al 1á,submergida dins aquella bombona acida.Vaig besar i abragar el teu eos amb tendresa.El pont e n s va traslladar a l'altre c o s tat de la ciutat. Lluny de l'ensopiment urbá,la teva platja preferida xiuxiuejava de tant en tant;una ona jugava a anar i tornar. I_' obscur i tat permetia fantasiar sobre el monstre del llac Ness o balenes gegants de grans boques.La sorra húmida va acollir els rostros cossos amb plaer i va guardar les nostres siluetes fins 1'arribada de la marinada.En els teus llavis hi havia sal.En el teu pit»hi havia sal.Una de les teves cent mans salades es va detenir en el meu espai corb i va dibuixar el balanceig d'una barca...Quan vaig obrir els ulls la Gran Estrella estava recorrent una trajectória corba fins a 1'horitzó.Tu»t'havies submergit,jugant a ser sirena.entre el meu eos.Ara no gemegaves>solament balbucejaves i ens explicávem les soletats.Cotxes inoportuns trencaven el ritme de 1'aigua.L'autopista>a 11 a da 1t,portava llums de boira que desapareixien a la corba>allá a les roques.El soroll de les rodes a 1'asfalt»junt a la fluorescencia deis micro-organismes a la vora.van acabar per ourir definitivament els nostres sentits reals.Els teus ulls van evocar els gats i una alga arrissada jugava entre les * ^es carnes.El monstre del llac Ness ens mirava atentament des de *a superfície•com una fusta putrefacte i inmóbil.Quan vam recorrer el limit de la platja descalces,el g o s guardiá,poc timid,anunciava la nostra tornada a la ciutat.Amb una má al voltant i 1'altra -reposant a la meva cama,em parlaves realitats passades o presents.Jo només volia tocar el teu perfil amb llavis mancats deis teus 1lavis.Alleugerir la teva soletat 24 amo la meva soletat i oferir-te l'erico de mar verdosas que,encara romanía agafat a la roba... Un altre cop el pont ens va permetre arribar a l'acid.Uns llencols cómodes van recollir part del nostre cansament.Vam compartir .el son i vam ferivam jugar, vara acaronar l'amor que va venir precipitadament al principi, tenue i dolc mes tard. Em vaig perdre en tu.em vaig enllacar en. tuiem vaig desfigurar en tu...El teu cap,enormement frágil»recolza a la meva espatlla tot el seu contingut mentres>un orgasmeiet traslladava fins a 1'infinit.Els meus porus esclataren dins el teu udol quaniuna de les teves múltiples mans.es va aturar entre les mevés carnes. Van passar cent dos minuts durant el bes.Amb ell vas penetrar el meu centre i els meus 1 iquids.Abans de tancar definítivament els ulls alia fora l'albada pesadament arribava. Un llamp guerxo o trencat en zeta,va atrapar la teva gaita rodona.La passió,(roja) anava reculant cap el seu amagatall (violeta). A la ciutattuna sirena udolava agressivament.La rosada de 1'exterior em va fer tremolar.Et vaig mirar completa i em vaig abraCar a tu per protegir—te«per que em protegissis. Al dia següent hi havia un buit al teu espaiijunt al llen?ol.Tot un món t'esrava.fora disposat a 1'enfrontament amb la quotidianitat. Després de desemperesir muscles i cervell.vaig cercar el tuf urbe per perdre'm dins d'ell,per endinsar-me entre els seus múltiples bracos,branques,móns desiguals.Tres tipus de gavines governaven el medi aeri i parcialment el terrestre. Formaven part de l'activitat diáriasels seus udols,els seus planejos quasi perfectes»els seus bees submergint-se...alienes i distants de la m.... civilització que solcaven.Un vaixell els portava llaunes oxidades o abocaments d'oli dens...Vaig caminar dores cap a la periféria.Ella,la perifériafem va dur la pobresa quasi sense escrúpols.La pluja refregava ara la calcada,tenue.Una uralita, plana i gran.feia de sostre a varios Caps arrissats.Vaig tornar amanada en ácid cap a la barana. En el pont -sempre el pont a la teva ciutat- vam coincidir amb un somriure. La teva má envolta la meva cintura i em va empényer rumb a la natura.Cinc centes gavines ens van acompanyar part del trajéete, cap ais turons,a la vegetació.Vi vendes disperses en les quatre direccions trien fura...Una garsa defensava el seu espai en front a una parella de corbs furtius.Udolava ronca durant el vol.El bosc de faigs feia possible qualsevol retrobada o qualsevol pérdua.L'ombra del fons era projectada per" un gran edifici.Les seves pedrés romániques deixaven escapar notesgregorianes.El convent no trencava la silueta del paisatge,pero ens elevaba els peus de la térra cap a móns caducs...Tots els turons dibuixaven espais corbats,gens .agressius;cora el teu eos.S'elevaven i enfonsaven en lineas parabóliques jaspiades en verds-grocs.Mentres arribaven les estrelles,una vaca es llapava en silenci.Duan arribé 1'alba un gall va evocar en el meu interior terres llunyanes i fami1iars.L*olor a fulles mullades va acompanyar el nostre bes humit,1"últim.L'edifici románic va quedar llunyá ñores mes tard. Vaig pujar al tren quasi be en marxa.Tu ja no eres a l'estació.No vaig poder evitar la sensació de pérdua. Quasi amb els ulls pesats,i el eos desplomat peí cansament,vaig veure com el tren gira noranta graus abans de sortir de la 'ciutat per sempre..." Vaig despertar sobre 1'espatlla de Tánatos que,pacientment, no s'havia mogut respectant el meu son.El gust ácid no envaia ja la meva boca.Duiem varíes hores de viatge.Vaig treure el cap a 1'exterior per a respirar aire.Vaig veure com el tren arribava al seu destí,lenta xafogor va prendre forma.L'ambient es mastegava. Tánatos -Deu de la pulsió negativa i la mort!- no parava de mirar-me de reull.Els seus ulls es van clavar a la meva nuca quan, vaig sortir al passadís.Un altre tren,en sentit oposat, rodava velopment cap a l'acid i la pluja (costat d'allá). La má d'Eros que viatjava al darrer vagó d'aquell trenfva saludar a l'infinit...A la vegada»un gall va cantar fort (costat d'aquí).Vaig somriure al Deu de 1'amor desdibuixa-dament mentres experimentava com alguna cosa es modificava sense cap mena de control i» possiblement,la propera vegada* cap de les dues seríem ja les mateixes. 26 POESÍA ¡Ara si que la fan grosa! diuen que ja son mil el número de dones que peí juny van a Madrid. Quantes plumes, Verge Santa! n'hi hauran de tots eolors, de totes mides i menes, de discretes i gegants. Madrid será el paradís, alguns dirán que l'infern. L'amor lliure i al carrer! el pecat i el desenfré. Aixó s'ha de prohibir! senyor, la seva esposa ve amb mi Ohkem arribat Senyor meu! mare, m'en vaig a Madrid, que l'amor será al carrer i no amagadet al llit. La dona que jo estimo anirá deí 'bracet amb mi, i serem centes centes les qus dirém a i x i : que amor és cosa seria i no s'ha de prohibir RAMONA 27 INDEX Editorial 1 pág. informació Jornades 2 « Tema • Debat «doble vida», 4 « informació Renfe Clausula Entrevista 11 « 27 13 « 1,5 « 10é Festival Internacional films de femmes 19 « Comentari Llibre 22 « Conté 23 « Poesía 27 «