Descargar - Hospital General de Catalunya

Capio Sanidad
Nº 4 - 2007
Revista de Capio Hospital General de Catalunya
Julia Otero
La periodista
que volia ser metgessa
La periodista que
quería ser médico
més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa
www.capiosanidad.es
Sumari - Sumario
Editorial
Editorial
02
D’un cop d’ull
De un vistazo
03
Entrevista
Entrevista
Editorial
En Capio HGC se valora a los líderes
A Capio HGC es valora els líders
XIV Edición del Torneo de Golf Interhospitalario de Capio HGC.
Proyección del documental Terres de l'Ebre a l'Everest
XIV Edició del Torneig de Golf Interhospitalari de Capio HGC.
Projecció del documental Terres de l'Ebre a l'Everest
04-07
Julia Otero.
Julia Otero.
Nuestros Servicios
Els nostres Serveis
Vida Sana
Vida Sana
08-11
La Unidad de Tratamiento para el Trastorno límite de la personalidad.
Simposio “El enfermo y las Terapias Mínimamente Invasivas”
La Unitat de Tractament per al trastorn límit de la personalitat.
Simposi “El malalt i les Teràpies Mínimament Invasives”
12-13
Sol y Melanoma.
Apneas del Sueño.
Sol i Melanoma.
Apnees del Son.
Desde Capio HGC
Des de Capio HGC
14-17
SNUA (Shanti Nilaya, Unidad de Acompañamiento).
Un parche contra el Parkinson.
Enfermería en la Comisión de Investigación de Capio HGC.
Exposición de Médicos Sin Fronteras en Capio HGC.
Camina con los trasplantados. Un gesto de agradecimiento hacia los
donantes.
SNUA (Shanti Nilaya, Unitat d'Acompanyament).
Un pegat contra el Parkinson.
Infermeria a la Comissió d'Investigació de Capio HGC.
Exposició de Metges Sense Fronteres a Capio HGC.
Camina amb els trasplantats. Un gest d'agraïment cap als
donants.
Des de Capio Sanidad
Capio Hospital Sur, la setena Campanya Quirúrgica de Turkana,
Kenya.
Primer premi Conciliació de la vida familiar, laboral i personal per a
Capio Hospital Sur .
Capio Recoletas Albacete, publicacions del Servei de Medicina
Interna.
III Jornada de Qualitat del Grup Capio.
Nova web Capio Infermeria..
Desde Capio Sanidad
A Capio Hospital General de Catalunya es
valora els líders
18-19
Capio Hospital Sur, la séptima Campaña Quirúrgica de Turkana,
Kenya.
Primer premio Conciliación de la vida familiar, laboral y personal para
Capio Hospital Sur.
Capio Recoletas Albacete, publicaciones del Servicio de Medicina
Interna.
III Jornada de Calidad del Grupo Capio.
Nueva web Capio Enfermería.
En Capio Hospital General de Catalunya se
valora a los líderes
Recentment han finalitzat els tallers de lideratge, un programa de formació
dirigit a quadres intermedis -com caps de servei, caps administratius i
supervisors d'infermeria-, professionals que amb la seva actuació diària
influeixen de manera decisiva en el bon funcionament de l'hospital, i que ha
comptat amb un alt grau de participació dels nostres treballadors.
El que pretenem amb aquest i altres cursos que
organitzem al llarg de tot l'any és potenciar les
competències del nostre personal mèdic, administratiu i
de serveis de suport, tant en la seva vessant assistencial
com organitzativa, dotant-lo de les eines necessàries per
a exercir la microgestió necessària en institucions tan
complexes com els hospitals. Cada any elaborem un pla
de formació, previ estudi de les necessitats dels
professionals de Capio Hospital General de Catalunya,
els quals s'impliquen des del principi tant en la docència
com en la participació en els cursos. Durant l'any 2006 es
van realitzar 48 cursos de formació interna, 186 sessions
clíniques i 5 jornades obertes a assistents tant interns
com externs. A més, 70 treballadors van assistir a 22
cursos externs de diferents formats. A Capio HGC
apostem per la formació perquè sempre hem cregut que
el component més valuós d'una institució sanitària és el
personal ben qualificat.
Recientemente han finalizado los talleres de liderazgo, un programa de
formación dirigido a mandos intermedios -como jefes de servicio, jefes
administrativos y supervisores de enfermería-, profesionales que con su
actuación diaria influyen de manera decisiva en el buen funcionamiento
del hospital, y que ha contado con un alto grado de participación de
nuestros trabajadores.
Lo que pretendemos con éste y otros cursos que
organizamos a lo largo de todo el año es potenciar las
competencias de nuestro personal médico,
administrativo y de servicios de soporte, tanto en su
vertiente asistencial como organizativa, dotándolo de las
herramientas necesarias para ejercer la microgestión
necesaria en instituciones tan complejas como los
hospitales. Cada año elaboramos un plan de formación,
previo estudio de las necesidades de los profesionales
de Capio Hospital General de Catalunya, quienes se
implican desde el principio tanto en la docencia como en
la participación en los cursos. Durante el año 2006 se
realizaron 48 cursos de formación interna, 186 sesiones
clínicas y 5 jornadas abiertas a asistentes tanto internos
como externos. Además, 70 trabajadores asistieron a 22
cursos externos de diferentes formatos. En Capio HGC
apostamos por la formación porque siempre hemos
Dr. Raúl Muñiz, Director Médic
creído que el componente más valioso de una institución
Capio Hospital General
sanitaria es el personal bien cualificado.
de Catalunya
NOTA: Volem informar-los de la incorporació del Dr. Joan Sala a un nou
projecte en l'àmbit de la gestió sanitària. Li desitgem el millor en aquesta
nova etapa. També volem deixar constància que les funcions de Gerència
les durà a terme Elena Arias, directora de Recursos Humans de Capio
Sanitat, fins que es faci efectiu el nomenament del nou gerent de Capio
HGC.
NOTA: Queremos informarles de la incorporación del Dr. Joan Sala a un
nuevo proyecto en el ámbito de la gestión sanitaria. Le deseamos lo mejor
en esta nueva etapa. También queremos dejar constancia de que las
funciones de Gerencia las llevará a cabo Elena Arias, directora de
Recursos Humanos de Capio Sanidad, hasta que se haga efectivo el
nombramiento del nuevo gerente de Capio HGC.
Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, [email protected] - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, [email protected]
Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Nuria Doya
02
D’un cop d’ull
De un vistazo
XIV Edició del Torneig de Golf
Interhospitalari de Capio HGC
XIV Edición del Torneo de Golf
Interhospitalario de Capio HGC
Cent disset persones, entre metges, infermeres i personal sanitari en
general, han participat a la XIV edició del Torneig de Golf Interhospitalari
de Capio Hospital General de Catalunya, celebrat al Club de Golf
Peralada i organitzat per Marc Davi de Capio HGC.
El Torneig de Golf Interhospitalari de Capio Hospital General de
Catalunya és el més important de tots els que se celebren al llarg de l'any.
En aquest torneig participen professionals de la medicina de Capio
Hospital General de Catalunya, Hospital del Sagrat Cor, IMO (Institut
Mèdic Oftalmològic), Clínica Teknon, Hospital de Barcelona, Hospital de
l'Esperança i Hospital del Mar, entre altres. Iniciat ara fa 10 anys, se
celebra a la primavera i és un torneig en el qual, des de l'any 1993, quan
es va convertir en Open i es va obrir a totes les persones del món sanitari i
familiars que hi volguessin participar, es disputen dos campionats en un.
També s'hi conviden persones o empreses col·laboradores que no tenen
res a veure amb el món sanitari.
Durant els primers anys, el campionat se celebrava al Club de Golf
Montanyà, amb una participació de més de 100 persones a la majoria de
les edicions. Actualment i des de fa 5 anys, s'ha traslladat a Peralada, on
desitjaven albergar un campionat d'aquest tipus per les repercussions
que comporta.
En aquest campionat es concedeixen dues categories de premis, als
guanyadors de tots els participants i als de l'hospital. També s'atorga un
premi a la institució guanyadora, títol que el nostre hospital ha obtingut
diverses vegades.
En aquesta edició, el campió absolut ha estat Ramon Medel d'IMO
(Institut Mèdic Oftalmològic) i la campiona Loles Escudé del CAP de
Terrassa. Altres premis a diferents handicaps han estat per a Lluís
Torrelles i Jaume Llop, mentre que el premi al millor equip ha estat per a
CRC (Corporació Sanitària).
Ciento diecisiete personas, entre médicos, enfermeras y personal
sanitario en general, han participado en la XIV edición del Torneo de Golf
Interhospitalario de Capio Hospital General de Catalunya, celebrado en el
Club de Golf Perelada y organizado por Marc Davi de Capio HGC.
El Torneo de Golf Interhospitalario de Capio Hospital General de
Catalunya es el más importante de todos los que se celebran a lo largo del
año.
En este torneo participan profesionales de la medicina de Capio Hospital
General de Catalunya, Hospital del Sagrat Cor, IMO (Institut Mèdic
Oftalmològic), Clínica Teknon, Hospital de Barcelona, Hospital de la
Esperanza y Hospital del Mar, entre otros. Iniciado hace 10 años, se
celebra en primavera y es un torneo en el que, desde el año 1993, cuando
se convirtió en Open y se abrió a todas las personas del mundo sanitario y
familiares que quisieran participar, se disputan dos campeonatos en uno.
También se invita a personas o empresas colaboradoras que no tienen
nada que ver con el mundo sanitario. Durante los primeros años, el
campeonato se celebraba en el Club de Golf Montanyà, con una
participación de más de 100 personas en la mayoría de las ediciones. En
la actualidad y desde hace 5 años, se ha trasladado a Perelada, donde
deseaban albergar un campeonato de este tipo por las repercusiones que
comporta.
En este campeonato se conceden dos categorías de premios, a los
ganadores de todos los participantes y a los del hospital. También se
otorga un premio a la institución ganadora, título que nuestro hospital ha
obtenido varias veces.
En esta edición, el campeón absoluto ha sido Ramón Medel de IMO
(Instituto Médico Oftalmológico) y la campeona Loles Escudé del CAP de
Terrassa. Otros premios a diferentes handicaps han sido para Lluís
Torrelles y Jaume Llop, mientras que el premio al mejor equipo ha sido
para CRC (Corporació Sanitaria).
Félix Muñiz, Sergio Oliete, Nelson Lobelo, Ramón Fernández y Marc Davi de Capio HGC, participantes del Torneo de Golf.
Projecció del documental
Terres de l'Ebre a l'Everest
Proyección del documental
Terres de l'Ebre a l'Everest
El dia 17 de juliol a les vuit de la tarda tindrà lloc a la seu del Club
Muntanyenc Sant Cugat la projecció del documental que van realitzar els
escaladors de Terres de l'Ebre a l'Everest durant la seva ascensió a un
dels cims més importants del planeta. Els esportistes del grup de
muntanya són controlats mèdicament pel Dr. Garrido del Servei de
Medicina de l'Esport - Fisiologia de l'exercici, impulsor de la iniciativa.
El día 17 de julio a las ocho de la tarde tendrá lugar en la sede del Club
Muntanyenc Sant Cugat un pase del documental que realizaron los
escaladores de Terres de l'Ebre a l'Everest durante su ascensión a una de
las cimas más importantes del planeta. Los deportistas del grupo de
montaña son controlados médicamente por el Dr. Garrido del Servicio de
Medicina del Deporte - Fisiología del ejercicio, impulsor de la iniciativa.
Els escaladors de Terres de l'Ebre a l'Everest son controlats a Capio HGC - Los escaladores de Terres de l'Ebre a l'Everest son controlados en Capio HGC
www.capiosanidad.es
03
Entrevista
de Pilar Caballero
Julia Otero
"Mai m'ha fet falta posar-me un preu"
Quan era una nena, la Júlia Otero volia dedicar-se a la medicina. L'atzar, en el que creu, la va portar per altres camins. Va
començar a la ràdio a 17 anys, va estudiar Filologia, va passar a la televisió i ara torna a Onda Cero, d'on va ser
acomiadada fa vuit anys, liderant la tarda "amb premeditació, traïdoria i agostitat", segons recorda mentre esbossa un
somriure.
Ja ho he fet. Vaig escriure uns articles d'opinió a
La Vanguardia i vaig publicar al País Semanal, el
que passa és que quan estàs acostumat a la
immediatesa del llenguatge audiovisual, passarse al llenguatge escrit és difícil, sobretot si ets
molt perfeccionista. Tenir l'opció de millorar, de
buscar la paraula exacta fa que siguis més
exigent amb tu mateix. Tot i això, escriure
m'agrada molt.
evitar-ho, no responen cap qüestió que no els
interessi. I és clar, amb aquesta premissa és molt
difícil construir una bona entrevista. També
depèn del polític: és molt més agraït entrevistar
un polític que estigui segur de sí mateix, que
tingui una bona dialèctica, que sigui un bon
orador, que no pas un que es trobi insegur, que
notis en les seves respostes que no té clar el que
pot dir i el que no. En això es nota molt la posició
que ocupa dins del seu partit, es nota moltíssim.
Mirant cap enrere, què es el millor i el pitjor
que li ha donat la seva feina?
Porta la popularitat amb una dignitat
envejable. Quin és el secret d'això?
I a la premsa escrita?
El millor és que m'ha permès exercir aquest ofici
en un moment històric, apassionant, del meu
país perquè m'ha permès viure la transició
política, a partir de l'any 82, en primera línia. He
pogut entrevistar els grans líders, els grans
artífexs d'aquesta etapa històrica tan important,
amb la força de la joventut i en un país
adolescent, amb una llibertat que era
desconeguda fins llavors.
Va començar molt jove...
Tot això, des del punt de vista de qui treballa en
els mitjans de comunicació, és tot un privilegi.
Haver pogut entrevistar tots els presidents de
govern, tots els caps de l'oposició, personatges
fonamentals de la història contemporània, de
l'Església, de l'exèrcit: Adolfo Suárez, Gutiérrez
Mellado, González, Aznar, Fraga, Pujol..., això
és un privilegi que he tingut.
Concretament a 17 anys, a la ràdio, mesos
abans de començar la carrera de Filologia
Hispànica, però curiosament la professió que jo
volia era la de metge, perquè des de ben petita
que ho volia ser. Normalment les coses més
importants de la vida passen una mica per atzar, i
en aquell moment, en què havia de triar entre
batxillerat de lletres o de ciències, tenia més
afinitat amb les noies que van agafar lletres.
El pitjor és que he assistit a la degeneració del
meu ofici. El periodisme està esdevenint, com
altres disciplines, un ofici pervertit per les
circumstàncies del món, circumstàncies
econòmiques, de poder polític i medià
tic-periodístic. Mai la comunicació s'ha entès tant
com un negoci pur i dur, pervertit. En els 25 anys
que fa que estic en la professió he après d'on
vénen els nens i qui són els reis mags.
Que després en el periodisme hagi anat cap al
camp audiovisual també ha estat una qüestió
d'atzar. Com que m'agradava molt escriure, si a
18 o 19 anys m'haguessin preguntat què
m'imaginava que estaria fent d'aquí a un temps,
hauria dit que escrivint en un diari. Però mira, per
qüestió de l'atzar ara estic fent audiovisual.
Però sempre ha estat una professional molt
respectada.
Si ara publiqués una novel·la, l'èxit estaria
assegurat. Diuen que els “mediàtics” venen
més llibres. No s'ho planteja?
Tinc molta feina i molt sentit del ridícul. Ofertes
d'editorials per publicar n'he tingut més d'una
dotzena, però jo em prenc molt seriosament això
d'escriure un llibre, que no és només qüestió
d'ajuntar paraules. Sóc molt exigent amb el que
llegeixo i fa temps que no passo de la pàgina
quatre de cap llibre que no m'interessi de debò.
En fi, que em posaria el llistó molt alt i sóc
conscient de les meves limitacions.
04
No per tothom. Quan vaig fer el programa Las
cerezas, que és una de les coses de les quals
estic més orgullosa a mesura que passa el temps
un excel·lent programa de la televisió que els
seguidors recorden amb un cert respecte, la
campanya que van fer en contra meva alguns
medis i des de dins del consell d'administració
de TVE, va ser duríssima. Potser tot anava
contra terceres persones, però aquesta
persecució fa que et signifiquis més del que
voldries.
Es difícil entrevistar els polítics?
Tots els polítics tenen una gran habilitat per no
respondre cap pregunta o per respondre
qüestions que només els interessen a ells; tots
són bastant hàbils.
Però hi ha polítics més agraïts que altres. En
general, no són bons entrevistats. Si poden
Tenir molt clares les idees. Tinc 46 anys, i quan
tenia 28 anys i vaig fer el programa Tres per
Quatre vaig passar de ser una absoluta
desconeguda a ser coneguda per molta gent,
però sempre he viscut la popularitat com una
conseqüència de la meva feina, no com un
objectiu, tot al contrari. El que és evident és que
no és possible fer la meva feina i no ser popular,
per tant, el que he fet és donar una extraordinària
coherència a les meves actituds.
Que mai ningú no em pugui dir que quan
m'interessa surto als mitjans i quan no
m'interessa, m'amago. Mai no ho he fet, mai,
perquè no hi ha ni una sola fotografia de casa
meva, ni una que no sigui en un acte públic amb
el meu primer marit o el segon, ni una d'algun lloc
on hagi anat amb la meva filla. És a dir, una
coherència tan aclaparadora que, les vegades
que m'han fet fotografies on no tocava, no he
tingut cap dubte d'anar al jutge, d'utilitzar tots els
instruments que tinc al meu abast.
Ara fa uns dies ha sortit una sentència de fa 12
anys, quan vaig anar a un balneari amb una
companya de feina i ens van fotografiar. Hem
guanyat perquè vaig fer una demanda i perquè
s'ha considerat que no jugo amb això. El que no
entenc es per què la gent pública no tenim els
mateixos drets que les persones privades. S'ha
de ser molt coherent i molt constant, no deixar-ne
passar ni una.
Alguna vegada ha pensat a deixar-ho tot i
passar a l'anonimat?
A deixar-ho tot sí, però ser anònima és una mica
difícil, i més ara que la tele fins i tot ressuscita
morts. Deixar-ho tot sí, és un somni que tinc
sovint. No sé què passaria si ho fes, potser
trobaria a faltar una part de la meva feina, però no
aspiro a seguir-hi tota la vida. Quan treballo
intento passar-m'ho bé, però quan em diverteixo
de veritat és quan no treballo, així que no només
penso que potser ho podria deixar tot, sinó que
també penso a poder deixar-ho d'aquí a no molt
de temps, i no estar fins que em mori, com diuen
alguns.
Capio Hospital
General de Catalunya
Te una productora propia i segueix amb el programa "No em ratllis!!" a TV3. Coneix el mon de la medicina, el seu
company i pare de la seva filla de deu anys es metje, una professió que la comunicadora admira.
Tot té un preu?
Sí, evidentment. Juan March deia que “les
persones que no tenen un preu no valen res”. És
molt forta la frase.
El meu preu és la llibertat, que és un preu molt alt,
perquè vol dir que estàs sola moltes vegades,
perquè si uns governants et fan fora d'una ràdio i
automàticament te'n vas als braços dels que
estan a l'oposició, et sentiràs molt més
acompanyada. I si aquests tornessin a manar,
segurament et tornarien a obrir les portes, però ja
estaries una mica comprada.
Ara bé, si no ho fas, que és el que vaig fer jo,
d'alguna manera vol dir que no ets de ningú i que
et quedes sola en un món cada cop més gregari, i
si no ets de ningú, circular sola té els seus riscos.
De moment, la llibertat amb la qual m'he pogut
moure i amb la qual ara m'estic movent, vol dir
que ha valgut la pena seguir sent tan cara.
Del que no presumiré mai és de no tenir preu, una
afirmació supèrbia i molt pretensiosa que no puc
fer i que acostumen a fer persones que ja estan
comprades. Jo sóc més humil, i ara per ara,
afortunadament, no m'ha fet falta posar-me preu.
La presentadora entrevistant a Pasqual Maragall i Rosa María Sardá en el programa No em ratllis!! de TV3
La presentadora entrevistando a Pasqual Maragall y Rosa Maria Sardá en el programa No em ratllis!! de TV3
És una bona pacient?
Jo vaig estar fins als 24 anys molt greu, m'han
obert la panxa sis vegades per un tumor a la
melsa; dels 19 als 24 vaig entrar sis cops a
quiròfan. Sempre faig quedar bé l'estadística, és
a dir, allò que diuen que només pot passar en un
percentatge molt petit de vegades, aquesta sóc
jo, tant en les coses bones com en les dolentes.
Patir això quan tens 24 anys imprimeix molt
caràcter, perquè o t'enfonses o et dóna força. I
com a pacient, quan ara em passen coses
petitones intento recordar el que de debò volen
dir el dolor i el patiment, que no té res a veure
amb les coses de les quals ens queixem.
Julia Otero envoltada de nens durant el programa de TV3
Julia Otero rodeada de niños durante el programa de TV3
Per tant, la meva experiència és que, arribat el
moment, tots podem ser bons pacients. És a dir,
que quan ens trobem en situacions de patiment i
dolor, som capaços d'aguantar molt. Crec que el
bon metge és aquell que no només intenta curar
el seu pacient, sinó que a més és persona, i amb
els mitjans que té al seu abast fa que el patiment
sigui el menor possible. Tinc una bona relació
amb els metges que, apart de que el meu
company exerceix aquesta professió han estat
importants en la meva vida, i sóc molt fidel amb
ells.
www.capiosanidad.es
05
Entrevista
de Pilar Caballero
Julia Otero
"Nunca me ha hecho falta ponerme
un precio"
Cuando era una niña, Julia Otero quería dedicarse a la medicina. El azar, en el que cree, la llevó por otros derroteros.
Empezó en la radio a los 17 años, estudió Filología, pasó a la televisión y ahora regresa a Onda Cero, de donde fue
despedida hace ocho años, liderando la tarde "con premeditación, alevosía y agostidad", según recuerda mientras
esboza una sonrisa.
¿Y en la prensa escrita?
Ya lo he hecho. Escribí unos artículos de opinión
en La Vanguardia y publiqué en el País Semanal,
lo que pasa es que cuando estás acostumbrado
a la inmediatez del lenguaje audiovisual,
pasarse al lenguaje escrito es difícil, sobre todo
si eres muy perfeccionista. Tener la opción de
mejorar, de buscar la palabra exacta hace que
seas más exigente contigo mismo. Pese a ello,
escribir me gusta mucho.
Mirando hacia atrás, ¿qué es lo mejor y lo
peor que le ha dado su trabajo?
Lo mejor es que me ha permitido ejercer este
oficio en un momento histórico, apasionante, de
mi país porque me ha permitido vivir la transición
política, a partir del año 82, en primera línea. He
podido entrevistar a los grandes líderes, los
grandes artífices de esta etapa histórica tan
importante, con la fuerza de la juventud y en un
país adolescente, con una libertad que era
desconocida hasta entonces.
Empezó muy joven...
Concretamente a los 17 años, en la radio, meses
antes de empezar la carrera de Filología
Hispánica, pero curiosamente la profesión que
yo quería era la de médico, porque desde muy
pequeña quería serlo. Normalmente las cosas
más importantes de la vida pasan un poco por
azar, y en aquel momento, en que debía elegir
entre bachillerato de letras o de ciencias, tenía
más afinidad con las chicas que escogieron
letras.
Que después en el periodismo haya ido hacia el
campo audiovisual también ha sido una cuestión
de azar. Como me gustaba mucho escribir, si a
los 18 o 19 años me hubieran preguntado qué
me imaginaba que estaría haciendo después de
cierto tiempo, hubiera dicho que escribiendo en
un diario. Pero mira, por cuestión del azar ahora
estoy haciendo audiovisual.
Si ahora publicara una novela, el éxito estaría
asegurado. Dicen que los “mediáticos”
venden más libros. ¿No se lo plantea?
Tengo mucho trabajo y mucho sentido del
ridículo. Ofertas de editoriales para publicar he
tenido más de una docena, pero yo me tomo muy
seriamente esto de escribir un libro, que no es
solo cuestión de juntar palabras. Soy muy
exigente con lo que leo y hace tiempo que no
paso de la página cuatro de ningún libro que no
me interese de verdad. En fin, que me pondría el
listón muy alto y soy consciente de mis
limitaciones.
06
Todo esto, desde el punto de vista de alguien que
trabaja en los medios de comunicación, es un
auténtico privilegio. Haber podido entrevistar a
todos los presidentes de gobierno, a todos los
líderes de la oposición, personajes
fundamentales de la historia contemporánea, de
la Iglesia, del ejército: Adolfo Suárez, Gutiérrez
Mellado, González, Aznar, Fraga, Pujol..., es un
privilegio que he tenido.
Lo peor es que he asistido a la degeneración de
mi oficio. El periodismo se está convirtiendo,
como otras disciplinas, en un oficio pervertido
por las circunstancias del mundo, circunstancias
económicas, de poder político y mediáticoperiodístico. La comunicación nunca se ha
entendido tanto como un negocio puro y duro,
pervertido. En los 25 años que llevo en la
profesión, he aprendido de dónde vienen los
niños y quiénes son los reyes magos.
Pero siempre ha sido una profesional muy
respetada.
No por todo el mundo. Cuando hice el programa
Las cerezas, que es una de las cosas de las que
estoy más orgullosa a medida que pasa el
tiempo un excelente programa de televisión que
los seguidores recuerdan con cierto respeto, la
campaña que hicieron en mi contra algunos
medios y
desde dentro del consejo de
administración de TVE, fue durísima. Quizá todo
iba contra terceras personas, pero esta
persecución hace que te signifiques más de lo
que quisieras.
¿Es difícil entrevistar a los políticos?
Todos los políticos tienen una gran habilidad
para no responder a ninguna pregunta o para
responder a cuestiones que solo les interesan a
ellos; todos son bastante hábiles.
Pero hay políticos más agradecidos que otros.
En general, no son buenos entrevistados. Si
pueden evitarlo, no responden a ninguna
cuestión que no les interese. Y evidentemente,
con esta premisa es muy difícil construir una
buena entrevista. También depende del político:
es mucho más agradecido entrevistar a un
político que esté seguro de sí mismo, que tenga
una buena dialéctica, que sea un buen orador,
que a uno que se encuentre inseguro, que notes
en sus respuestas que no tiene claro lo que
puede decir y lo que no. En eso se nota mucho la
posición que ocupa en su partido, se nota
muchísimo.
Lleva la popularidad con una dignidad
envidiable. ¿Cuál es el secreto?
Tener las ideas muy claras. Tengo 46 años, y
cuando tenía 28 años e hice el programa Tres
por Cuatro pasé de ser una absoluta
desconocida a ser conocida por mucha gente,
pero siempre he vivido la popularidad como una
consecuencia de mi trabajo, no como un
objetivo, sino al contrario. Lo que es evidente es
que no es posible hacer mi trabajo y no ser
popular, por lo tanto, lo que he hecho es dar una
extraordinaria coherencia a mis actitudes.
Que nadie me pueda decir nunca que cuando me
interesa, salgo en los medios, y cuando no me
interesa, me escondo. Nunca lo he hecho,
nunca, porque no hay ni una sola fotografía de mi
casa, ni una que no sea en un acto público con mi
primer marido o el segundo, ni una de algún lugar
al que haya ido con mi hija. Es decir, una
coherencia tan abrumadora que, las veces que
me han hecho fotografías donde no tocaba, no
he tenido ninguna duda en presentarme ante el
juez, en utilizar todos los instrumentos que tengo
a mi alcance.
Ahora hace unos días que ha salido una
sentencia de hace 12 años, cuando fui a un
balneario con una compañera de trabajo y nos
fotografiaron. Hemos ganado porque presenté
una demanda y porque se ha considerado que
no juego con eso. Lo que no entiendo es porqué
las personas públicas no tenemos los mismos
derechos que las personas privadas. Hay que
ser muy coherente y muy constante, no dejar
pasar ni una.
¿Alguna vez ha pensado en dejarlo todo y
pasar al anonimato?
En dejarlo todo sí, pero ser anónima es un poco
difícil, y más ahora que la tele incluso resucita
muertos. Dejarlo todo sí, es un sueño que suelo
tener. No sé qué pasaría si lo hiciera, quizá
encontraría a faltar una parte de mi trabajo, pero
no aspiro a seguir en él toda la vida. Cuando
trabajo intento pasármelo bien, pero cuando me
divierto de verdad es cuando no trabajo, así que
no solo pienso que quizá podría dejarlo todo,
sino que también pienso en poder dejarlo dentro
de no mucho tiempo, y no estar hasta que me
muera, como dicen algunos.
Capio Hospital
General de Catalunya
Tiene su propia productora y sigue con el programa "No me ralles" en TV3. Conoce el mundo de la medicina, su compañero, padre
de su hija de diez años es médico, una profesión que la comunicadora admira.
¿Todo tiene un precio?
Sí, evidentemente. Juan March decía que “las
personas que no tienen un precio no valen nada”.
Es una frase muy fuerte.
Mi precio es la libertad, que es un precio muy alto,
porque quiere decir que estás sola muchas
veces, porque si unos gobernantes te echan de
una radio y automáticamente te vas a los brazos
de los que están en la oposición, te sentirás
mucho más acompañada. Y si estos volvieran a
mandar, seguramente te volverían a abrir las
puertas, pero ya estarías un poco comprada.
Ahora bien, si no lo haces, que es lo que hice yo,
en cierta forma quiere decir que no eres de nadie
y que te quedas sola en un mundo cada vez más
gregario, y si no eres de nadie, circular sola tiene
sus riesgos. De momento, la libertad con la que
he podido moverme y con la que me estoy
moviendo ahora, quiere decir que ha valido la
pena seguir siendo tan cara.
De lo que no presumiré nunca es de no tener
precio, una afirmación soberbia y muy
pretenciosa que no puedo hacer y que
acostumbran a hacer las personas que ya están
compradas. Yo soy más humilde y, por ahora,
afortunadamente, no me ha hecho falta ponerme
precio.
Julia amb Joan Pera y Ruth Jiménez en el seu programa
Julia con Joan Pera y Ruth Jiménez en su programa
¿Es una buena paciente?
Yo estuve hasta los 24 años muy grave, me han
abierto la barriga seis veces por un tumor en el
bazo; de los 19 a los 24 entré seis veces al
quirófano. Siempre hago quedar bien a la
estadística, es decir, aquello que dicen que solo
puede pasar en un porcentaje muy pequeño de
veces, esta soy yo, tanto en las cosas buenas
como en las malas.
Sufrir esto cuando tienes 24 años imprime mucho
carácter, porque o te hundes o te da fuerza. Y
como paciente, cuando ahora me pasan cosas
pequeñitas intento recordar lo que de verdad
quieren decir el dolor y el sufrimiento, que no
tiene nada que ver con las cosas de las que nos
quejamos.
Samuel Eto'o també va visitar el programa
Samuel Eto'o también visitó el programa
Por lo tanto, mi experiencia es que, llegado el
momento, todos podemos ser buenos pacientes.
Es decir, que cuando nos encontramos en
situaciones de sufrimiento y dolor, somos
capaces de aguantar mucho. Creo que un buen
médico es aquel que no solo intenta curar a su
paciente, sino que además es persona, y con los
medios que tiene a su alcance hace que el
sufrimiento sea el menor posible. Tengo una
buena relación con los médicos, aparte de que mi
compañero ejerce esta profesión, han sido muy
importantes en mi vida, y les soy muy fiel.
www.capiosanidad.es
07
Els Nostres Serveis
La Unitat de Tractament per al trastorn
límit de la personalitat
La Unitat de Tractament per al Trastorn Límit de la personalitat de
Capio Hospital General de Catalunya va començar a funcionar al
febrer del 2006, i en aquest moment és un dels pocs recursos existents
per a l'ingrés específic i el tractament ambulatori d'aquesta patologia
psiquiàtrica en l'àmbit estatal. Aquesta unitat respon a la inquietud de
crear una unitat multidisciplinària que doni una cobertura integral als
pacients amb trastorn límit de la personalitat (TLP). La vocació d'aquesta
unitat és tenir les condicions ideals per a integrar totes les intervencions
necessàries i així poder realitzar una avaluació diagnòstica i oferir un
tractament adequat: psicoteràpia específica, tractament
psicofarmacològic, psicoeducació, teràpia familiar, teràpia
ocupacional…, així com desenvolupar la investigació i la docència en
aquest àmbit clínic.
Els trastorns de personalitat, en general, es caracteritzen perquè són un
patró de relació, percepció, comportament i pensament permanent i
inflexible prou greu com per causar símptomes psiquiàtrics, així com per
impedir que qui els pateix es relacioni de forma adequada amb el seu
entorn. Generalment es manifesta en l'adolescència o al principi de l'edat
adulta, i es manté estable al llarg del temps si no hi ha un tractament, per
la qual cosa comporta malestar i perjudicis al subjecte. Els trastorns de
personalitat han estat els grans marginats en la intervenció terapèutica
perquè es partia de la base que eren trets immodificables i que únicament
es podien tractar símptomes puntuals. Des de fa pocs anys, la
comprensió i el tractament del trastorn de personalitat suposa un dels
grans reptes de la psiquiatria i la psicologia, i és per això que a tot el món
hi ha un especial interès a crear unitats especifiques de tractament. A
Espanya la situació és molt precària, ja que existeixen molt poques
unitats específiques amb tots els nivells de tractament que integren els
diferents àmbits assistencials desitjats, a més de la falta d'especialistes
professionals ben formats.
És per això que la nostra Unitat de Tractament del Trastorn Límit de la
Personalitat de l'Hospital General de Catalunya intenta complir amb tots
els requisits assistencials, tant des d'un punt de vista terapèutic com des
d'un punt de vista humà, per abordar aquesta difícil patologia.
1. Consultes externes:
els dimarts de 9 h a 13.30 h, el metge psiquiatra especialitzat i la
psicòloga psicometrista fan les avaluacions diagnòstiques de qualsevol
cas de trastorn límit de la personalitat que es pugui donar. En cas que es
confirmi aquest diagnòstic, es configura un Pla de tractament
individualitzat (PTI).
El PTI determinarà el nivell assistencial que correspon al tractament més
específic segons l'avaluació actual del pacient. Aquesta avaluació
diagnòstica consta d'unes exhaustives proves psicomètriques i diferents
visites amb psicòlegs i psiquiatres especialitzats, que posteriorment
lliuraran un informe amb els resultats del diagnòstic.
2. La Unitat d'Aguts de TLP:
ocupa cinc habitacions individuals per a cinc usuaris de mitjana mensual,
tant privats com de mútues, que són atesos pels professionals de la
Unitat de TLP; funcionen independentment de la Unitat de Psiquiatria
general. L'equip d'aquesta unitat consta de dos psiquiatres i un psicòleg.
Està situada dins el context de la Unitat d'Aguts de Psiquiatria general
d'aquest hospital, que consta de 25 habitacions.
L'objectiu dels ingressos d'aquesta Unitat d'Aguts és de carà
cter breu per a contenció de les crisis (conductes autolítiques i intents de
suïcidi greus) i/o, en cas d'estades més llargues, per definir diagnòstics i
tractar comorbiditats més complicades.
NIVELL II
Tractament ambulatori intensiu
Teràpia conductual-dialèctica
Teràpia familiar
Teràpia de grup
Grups psicoeducatius
NIVELL I
Tractament ambulatori
CAP-SM Psiquiatra-psicòleg
Simptomes i diagnòstic
El TLP és present en un percentatge de la població que se situa entre el
2% i el 3%. Segons dades de CatSalut, a Catalunya podrien patir aquest
trastorn unes 120.000 persones. El diagnòstic predomina en dones, en
una ràtio de 3 a 1. Entre les persones diagnosticades des de
l'adolescència fins a l'edat mitjana, el 70% haurà realitzat algun intent de
suïcidi i un 50% el repetirà diverses vegades al llarg de la seva vida,
mentre que més d'un 10% el consumarà.
NIVELL IV
Hospitalització
Atenció en crisi
Servei d'Urgències
Hospitalització en la
Unitat d'Aguts
NIVELL III
Hospitalització parcial/ residencial
RHB social
Hospital de dia
Pis amb suport
Treball protegit
Aquesta població de pacients fa un gran consum sanitari, ja que
correspon a un 20% dels pacients psiquiàtrics ingressats. Els pacients
amb TLP poden presentar una gran varietat de símptomes, des de
símptomes depressius, ansiosos o irritabilitat, fins a conductes suïcides
persistents i clínica paranoide. També s'observa una elevada associació
(comorbiditat) amb altres diagnòstics simptomàtics, i és freqüent que
rebin 3 o 4 diagnòstics diferents abans d'arribar al diagnòstic de TLP.
Atenció i Evolució
La Unitat ha dissenyat cuatre nivells diferents d'atenció en funció de
l'evolució de cada individu.
Nivell I: Programa ambulatori
Nivell II: Tractament ambulatori intensiu (TAI)
Nivell III: Hospitalització parcial (hospital de dia)
Nivell IV:Hospitalització
08
Sonia Pitarch - Ana Cervantes a una reunió de treball / en una reunión
de trabajo
Capio Hospital
General de Catalunya
3. Hospital de dia:
funciona des del passat mes de febrer del 2006, i correspondria a una
unitat de subaguts. Està dissenyat específicament per a persones
diagnosticades amb TLP que necessiten un temps d'hospitalització
superior a l'habitual en les unitats d'aguts. De funció més rehabilitadora
social, es desenvolupa en règim d'hospitalització parcial.
El règim d'hospitalització parcial és el més adequat per afavorir la
rehabilitació social dels usuaris diagnosticats amb TLP mitjançant:
I. L'ensenyament o la consolidació de les habilitats per a la vida diària
(menjar, dormir, higiene...).
II. L'inici d'una rehabilitació vocacional/professional.
III. La identificació/modificació de les tendències de comportament més
desadaptatives (control d'impulsos) i de les peculiaritats de relació
(reconeixement de les emocions/tolerància).
Actualment, l'Hospital de dia té capacitat per atendre un total de 10
pacients en règim ambulatori, amb una estada que oscil·la entre els 3 i els
12 mesos; hi assisteixen de dilluns a divendres de 9 h a 14 h, i es queden a
dinar a l'hospital.
El Programa inclou:
1. Protocol d'avaluació interdisciplinari: entrevista estàndard i
escales validades. Al final de l'avaluació, l'equip terapèutic elabora un Pla
terapèutic individualitzat (PTI).
2. Tractament farmacològic.
3. Psicoteràpies específiques.
a. Psicoteràpia individual
b. Teràpia dialèctica-conductual (TDC)
c. Teràpia cognitiva-conductual
d. Psicoteràpia de grup
e. Psicoeducació
f. Teràpia de relaxació
g. Teràpia familiar adaptada a cada cas
4. Teràpia ocupacional
5. Tallers terapèutics
4. Teràpia ambulatòria intensiva:
programa de tractament proposat per Marsha Linehan d'un any de
teràpia individual amb psiquiatra i psicòleg (una hora setmanal amb
cadascú) i un grup d'habilitats (dos hores setmanals), format per un
màxim de 8 persones.
L'objectiu primari és treballar el maneig de la conducta suïcida i
parasuïcida, tot i que també en té d'altres (conductes que interfereixen en
el procés terapèutic, qualitat de vida, objectius personals, autorespecte,
habilitats interpersonals de regulació emocional i de tolerància al destret,
etc.).
Quinzenalment, els pacients segueixen un tractament en grup
psicoeducatiu STEPPS (preparació per a la predicció emocional i
resolució de problemes), elaborat per la Nancee Blum.
El total de la duració d'aquests tipus de tractaments pot oscil·lar entre dos
i sis anys, ja que per consolidar els canvis és necessari bastant temps i es
passa progressivament d'un nivell de tractament segons la gravetat del
TLP, d'una atenció terapèutica de més hores a menys hores setmanals
fins que s'han assolit els objectius terapèutics més essencials. Al pacient
se li posa un terapeuta principal de referència (psiquiatra o psicòleg) i, a
més, rep les teràpies dels diferents professionals de la unitat, que
treballen d'una forma integrada.
L'equip terapèutic està format per:
2 Metges psiquiatres: Dr. Miquel Gasol Colomina (Cap Unitat UTLP) i
Dr. Josep Salavert Jiménez
3 Psicòlegs: Araceli Rousaud, Rosa Ferran i Jordi Arévalo
1 Terapeuta ocupacional: Ana Cervantes Alarcón
1 DUE: Maria Capella
Dr. Miquel Gasol Colomina
Cap de la Unitat de Trastornos de la Personalitat
Servei de Psiquiatría de Capio HGC
Capio Hospital General de Catalunya
Cartera de Serveis - Cartera de Servicios Capio Hospital General de Catalunya
SERVEIS CENTRALS
Anàlisis Clíniques
Anatomia Patològica
Anestèsia i Reanimació
Diagnòsic per la Imatge
Farmàcia
Intervencionisme Vascular
Perifèric
Medicina Intensiva
Medicina Nuclear
Neuroangiografia
Oncologia Radioteràpica
Reabilitació
Urgències
902 53 33 33
Informació i Citacions
DEPARTAMENT QUIRÚRGIC
Cirurgia Cardíaca
Cirurgia General Digestiva
Cirurgia Maxil·lofacial
Cirurgia Mínimament Invasiva
Cirurgia Ortopèdica i
Traumatològica
Cirurgia Pediàtrica
Cirurgia Plàstica i Estètica
Cirurgia Toràcica
Cirurgia Vascular
Neurocirurgia
Odontoestomatologia
Oftalmologia
Otorrinolaringologia
Tocoginecologia
Unitat del peu
Urologia
DEPARTAMENT MÈDIC
Alergiologia
Cardiologia
Clínica Oberta
Dermatologia
Digestiu i Endoscòpia
Endocrinologia
Medicina de l’Esport
Medicina Interna
Medicina Preventiva
Nefrologia
Neurologia
Oncologia Mèdica
Patologia de la Son
Pediatria i Neonatologia
Psicologia
Psiquiatria
Reumatologia
www.capiosanidad.es
09
Nuestros Servicios
La Unidad de Tratamiento para el Trastorno
Límite de la personalidad
La Unidad de Tratamiento para el Trastorno Límite de la
personalidad de Capio Hospital General de Catalunya empezó a
funcionar en febrero del 2006, y en este momento es uno de los pocos
recursos existentes para el ingreso específico y el tratamiento
ambulatorio de esta patología psiquiátrica en el ámbito estatal. Esta
unidad responde a la inquietud de crear una unidad multidisciplinaria que
dé una cobertura integral a los pacientes con trastorno límite de la
personalidad (TLP). La vocación de esta unidad es tener las condiciones
ideales para integrar todas las intervenciones necesarias y así poder
realizar una evaluación diagnóstica y ofrecer un tratamiento adecuado:
psicoterapia específica, tratamiento psicofarmacológico,
psicoeducación, terapia familiar, terapia ocupacional… así como
desarrollar la investigación y la docencia en este ámbito clínico.
Los trastornos de personalidad, en general, se caracterizan por ser un
patrón de relación, percepción, comportamiento y pensamiento
permanente e inflexible lo suficientemente grave como para causar
síntomas psiquiátricos, así como para impedir que quien los padezca, se
relacione de forma adecuada con su entorno. Generalmente, se
manifiesta en la adolescencia o al principio de la edad adulta,
manteniéndose estable a lo largo del tiempo si no hay un tratamiento, por
lo que comporta malestar y perjuicios para el sujeto. Los trastornos de
personalidad han sido los grandes marginados en la intervención
terapéutica porque se partía de la base de que eran rasgos
inmodificables y que únicamente se podían tratar síntomas puntuales.
Desde hace pocos años, la comprensión y el tratamiento del trastorno de
personalidad supone uno de los grandes retos de la psiquiatría y la
psicología, y es por ello que en todo el mundo existe un especial interés
en crear unidades específicas de tratamiento. En España la situación es
muy precaria, ya que existen muy pocas unidades específicas con todos
los niveles de tratamiento que integren los diferentes
ámbitos asistenciales deseados, además de la falta de especialistas
profesionales bien formados.
Es por ello que nuestra Unidad de Tratamiento del Trastorno Límite de la
Personalidad de Capio Hospital General de Catalunya intenta cumplir
con todos los requisitos asistenciales, tanto desde un punto de vista
terapéutico como desde un punto de vista humano, para abordar esta
difícil patología.
1. Consultas externas:
los martes de 9 h a 13.30 h, el médico psiquiatra especializado y la
psicóloga psicometrista efectúan las evaluaciones diagnósticas de
cualquier caso de trastorno límite de la personalidad que se pueda dar.
En caso de que se confirme el diagnóstico, se configura un Plan de
tratamiento individualizado (PTI).
El PTI determinará el nivel asistencial que corresponde al tratamiento
más específico según la evaluación actual del paciente. Esta evaluación
diagnóstica consta de unas exhaustivas pruebas psicométricas y
diferentes entrevistas con psicólogos y psiquiatras especializados, que
posteriormente entregarán un informe con los resultados del diagnóstico.
2. La Unidad de Agudos de TLP:
ocupa cinco habitaciones individuales para cinco usuarios de media
mensual, tanto privados como de mutuas, que son atendidos por los
profesionales de la Unidad de TLP; funcionan independientemente de la
Unidad de Psiquiatría general. El equipo de esta unidad consta de dos
psiquiatras y un psicólogo. Está situada dentro del contexto de la Unidad
de Agudos de Psiquiatría general de este hospital, que consta de 25
habitaciones.
El objetivo de los ingresos de esta Unidad de Agudos es de carácter
breve para contención de las crisis (conductas autolíticas e intentos de
suicidio graves) y/o, en caso de estancias más largas, para definir
diagnósticos y tratar comorbilidades más complicadas.
NIVEL II
Tratamiento ambulatorio intensivo
Terapia Conductual- Dialéctica
Terapia Familiar
Terapia de Grupo
Grupos Psicoeducativos
NIVEL I
Tratamiento ambulatorio
CAP-SM Psiquiatra - Psicólogo
Síntomas y diagnóstico
El Trastorno Límite de la Personalidad está presente entre el 2% y el 3%
de la población. Según datos de CatSalut, en Catalunya podrían sufrir
este trastorno unas 120.000 personas. El diagnóstico predomina en
mujeres, en una ratio de 3 a 1. Entre las personas diagnosticadas desde
la adolescencia hasta la edad media, el 70% habrá realizado algún
intento de suicidio y un 50% lo repetirá varias veces a lo largo de su vida,
mientras que más de un 10% lo consumarán.
NIVEL IV
Hospitalización
Atención en crisis
Servicio de Urgencias
Hospitalización en la
Unidad de Agudos
NIVEL III
Hospitalización parcial/ residencial
RHB social
Hospital de Día
Piso con soporte
Trabajo Protegido
Esta población de pacientes realiza un gran consumo sanitario, ya que
corresponde a un 20% de los pacientes psiquiátricos ingresados. Los
pacientes con TLP pueden presentar una gran variedad de síntomas,
desde síntomas depresivos, ansiosos o irritabilidad, hasta conductas
suicidas persistentes y clínica paranoide. También se observa una
elevada asociación (comorbilidad) con otros diagnósticos sintomáticos, y
es frecuente que reciban 3 o 4 diagnósticos diferentes antes de llegar al
diagnostico de TLP.
Atención y Evolución
La Unidad ha diseñado cuatro niveles diferentes de atención en función
de la evolución de cada individuo.
Nivel I: Programa Ambulatorio
Nivel II: Tratamiento Ambulatorio Intensivo (TAI)
Nivel III: Hospitalización Parcial (Hospital de Día)
Nivel IV: Hospitalización
10
D'esquerra a dreta / De izquierda a derecha:
Araceli Rousaud - Rosa Farrán - Jordi Arévalo - Sonia Pitarch
Dr. Miquel Gasol - Ana Cervantes
Capio Hospital
General de Catalunya
3. Hospital de día:
funciona desde el pasado mes de febrero de 2006, y correspondería a una
unidad de subagudos. Está diseñado específicamente para personas
diagnosticadas con TLP que necesitan un tiempo de hospitalización
superior al habitual en las unidades de agudos. De función más
rehabilitadora social, se desarrolla en régimen de hospitalización parcial.
El régimen de hospitalización parcial es el más adecuado para favorecer
la rehabilitación social de los usuarios diagnosticados con TLP mediante:
I. La enseñanza o la consolidación de las habilidades para la vida diaria
(comer, dormir, higiene...).
II. El inicio de una rehabilitación vocacional/profesional.
III. La identificación/modificación de las tendencias de comportamiento
más desadaptativas (control de impulsos) y de las peculiaridades de
relación (reconocimiento de las emociones/tolerancia).
Actualmente, el Hospital de día tiene capacidad por atender un total de 10
pacientes en régimen ambulatorio, con una estancia que oscila entre los 3
y los 12 meses; asisten de lunes a viernes de 9 h a 14 h, y se quedarán a
comer en el hospital.
El Programa incluye:
1. Protocolo de evaluación interdisciplinario: entrevista estándar y
escalas validadas. Al final de la evaluación, el equipo terapéutico elabora
un Plan terapéutico individualizado (PTI).
2. Tratamiento farmacológico.
3. Psicoterapias específicas.
a. Psicoterapia individual
b. Terapia dialéctica-conductual (TDC)
c. Terapia cognitiva-conductual
d. Psicoterapia de grupo
e. Psicoeducación
f. Terapia de relajación
g. Terapia familiar adaptada a cada caso
4. Terapia ocupacional
5. Talleres terapéuticos
4. Terapia ambulatoria intensiva:
programa de tratamiento propuesto por Marsha Linehan de un año de
terapia individual con psiquiatra y psicólogo (una hora semanal con cada
uno) y un grupo de habilidades (dos horas semanales), formado por un
máximo de 8 personas.
El objetivo primario es trabajar el manejo de la conducta suicida y
parasuicida, aunque también tiene de otros (conductas que interfieren en
el proceso terapéutico, calidad de vida, objetivos personales,
autorrespeto, habilidades interpersonales de regulación emocional y de
tolerancia al distress, etcétera).
Quincenalmente, los pacientes siguen un tratamiento en grupo
psicoeducativo STEPPS (preparación para la predicción emocional y
resolución de problemas), elaborado por Nancee Blum.
El total de la duración de estos tipos de tratamientos puede oscilar entre
dos a seis años, ya que para consolidar los cambios se necesita bastante
tiempo y se pasa progresivamente de un nivel de tratamiento según la
gravedad del TLP, de una atención terapéutica de más horas a menos
horas semanales hasta que se han alcanzado los objetivos terapéuticos
más esenciales. Al paciente se le pone un terapeuta principal de
referencia (psiquiatra o psicólogo) y, además, recibe las terapias de los
diferentes profesionales de la unidad, que trabajan de forma integrada.
El equipo terapéutico está formado por:
2 Médicos psiquiatras: Dr. Miquel Gasol Colomina (Jefe de la Unidad
UTLP) y Dr. Josep Salavert Jiménez
3 Psicólogos: Araceli Rousaud, Rosa Ferran y Jordi Arévalo
1 Terapeuta ocupacional: Ana Cervantes Alarcón
1 DUE: Maria Capella
Dr. Miquel Gasol Colomina
Jefe de la Unidad de Trastornos de la Personalidad
Servicio de Psiquiatría de Capio HGC
Simposi “El malalt i les Teràpies
Mínimament Invasives”
Simposio “El enfermo y las Terapias
Mínimamente Invasivas”
Durant els dies 15 i 16 de juny, les teràpies mínimament invasives van ser
protagonistes d'un simposi obert al públic en general amb participació de
personal sanitari especialitzat en aquestes disciplines. L'objectiu
d'aquestes trobades, propiciades pel professor Manuel Maynar Director
del Servei d'Intervencionisme Vascular Perifèric, és conscienciar al
pacient i als propis metges de la importància de l'aplicació d'aquests
procediments que redueixen els temps d'hospitalització i el postoperatori
del pacient.
Durante los días 15 y 16 de junio, las Terapias Mínimamente Iinvasivas
fueron protagonistas de un simposio abierto al público en general con
participación de personal sanitario especializado en estas disciplinas. El
objetivo de estos encuentros, propiciados por el profesor Manuel Maynar
Director del Servicio de Intervencionismo Vascular Periférico, es
concienciar al paciente y a los propios médicos de la importancia de la
aplicación de estos procedimientos que reducen los tiempos de
hospitalización y el postoperatorio del paciente.
A la imatge de la dreta el Prof. Manuel Maynar es dirigeix als participants
En la imágen de la derecha el Prof. Manuel Maynar se dirige a los participantes
www.capiosanidad.es
11
Vida Sana
Sol i Melanoma
Molts dels pacients que acudeixen a la consulta de Dermatologia del nostre hospital ho fan motivats per
les campanyes informatives que tenen com a finalitat la prevenció del càncer de pell mitjanç
ant la disminució de l'exposició solar. Altres pacients passen per la consulta després d'haver viscut un
cas pròxim en el seu entorn familiar, laboral o entre les seves amistats.
En un món cada dia més globalitzat com en el que ens trobem, disposem de gran quantitat d'informació
sobre els efectes nocius del sol a través de mitjans com la televisió, la ràdio, la premsa escrita o
Internet. Aquest tema suscita cada vegada més interès en la població general. No obstant això, moltes
vegades aquest interès no es tradueix en canvis d'hàbits a l'hora de desenvolupar conductes
preventives.
El melanoma és un tumor maligne derivat de les cèl·lules encarregades de produir el pigment de la pell.
La seva importància no sols radica en el fet que és el càncer de pell que més mortalitat provoca, sinó
que es tracta del tumor que més ha augmentat en els últims anys en el món occidental.
La seva incidència es duplica de dècada en dècada, fins al punt de ser considerat una autentica
epidèmia en països com Austràlia, on es calcula que una de cada vint-i-cinc persones patirà un
melanoma.
Aquest increment de la incidència del melanoma es deu probablement a diversos factors, com una
major exposició als raigs ultraviolats artificials, el desenvolupament de més activitats a l'aire lliure, els
canvis en el vestuari, l'augment de la longevitat de la població i la disminució del gruix de la capa d'ozó.
Se sap que el melanoma està més relacionat amb l'exposició solar intensa i intermitent pròpia de perí
odes d'oci vacacional que amb l'exposició contínua que observem en algunes professions. Per aquest
motiu, les zones on apareixen melanomes amb major freqüència són aquelles que normalment estan
tapades i es destapen en vacances (esquena en home i cames en dona).
El període de la vida en què més exposició solar es rep és la infància. La pell del nen és un òrgan en
procés de maduració on els mecanismes de protecció no s'han desenvolupat totalment. És per això
que una o dues cremades solars durant la infància poden doblar el risc futur de patir melanoma.
La disminució de la capa d'ozó en els últims anys és un altre factor ambiental a tenir en compte. A Punta
Arenas (Xile), on el gruix de la capa d'ozó ha disminuït d'un 56%, s'ha detectat un augment del 66%
dels càncers de pell entre 1987 i 2000.
Hi ha una sèrie de factors de risc constitucionals de patir melanoma com ara tenir la pell clara, el cabell ros o pèl-roig, un nombre de pigues superior a cinquanta
o pigues displàstiques (grans amb vores irregulars).
Per norma general, la incidència augmenta a mesura que ens acostem a l'equador. No obstant això, no s'observa el mateix a Europa, on és major en els països
nòrdics pel fet que els seus habitants tenen la pell molt clara i solen estiuejar a països amb una important radiació solar.
El melanoma pot aparèixer a qualsevol edat, però és molt estrany en els nens. La seva incidència s'incrementa de forma important a partir dels 20 anys, amb
una edat mitjana d'aparició situada en els 58 anys. Per desgràcia, l'únic tractament que pot curar el melanoma és la cirurgia, i aquesta només és útil en etapes
primerenques, quan el tumor encara no s'ha disseminat. Per tot això, hem d'insistir en les mesures de prevenció.
La prevenció primària té com a finalitat evitar que es produeixin melanomes mitjançant canvis de conducta en la població. S'ha vist que la infància és l'etapa
més receptiva a les campanyes amb aquesta finalitat. En els nens, tant els educadors com els pares poden modificar hàbits que després persisteixen durant
tota la vida.La prevenció secundària consisteix a diagnosticar melanomes de forma precoç, en una fase curable.
Hi ha una sèrie de consells que són divulgats pels mitjans de comunicació perquè la població detecti signes d'alarma, com ara l'augment de la grandària d'una
piga, canvis de color, de forma, picor o dolor, presència de crostes o sagnat. No obstant això, en pacients de risc no ens hem de conformar. És necessari
realitzar un monitoratge de les seves lesions pigmentades per mitjà de tècniques de diagnòstic digital que incloguin la comparació de mapes corporals per a la
detecció de lesions noves.
Al nostre hospital, i gràcies a un acord entre Capio Hospital General de Catalunya i el CEDILP pioner en la instauració d'aquestes tècniques a Espanya,
disposem de la possibilitat de fer controls periòdics en els nostres pacients i extirpar les lesions sospitoses de forma primerenca.
Dr. Antonio Campoy Sánchez - Servei de Dermatologia
Apnees del Son
APNEES EN ADULTS. La sensibilitat social i el coneixement dels problemes del pacient roncador i que pateix
apnees (parades de respiració) durant el son són cada vegada més grans. Sabem que les seves conseqüències no
són únicament socials i estètiques sinó que també presenten problemes evidents de salut. Els tractaments més
coneguts i utilitzats fins a l'actualitat són la cirurgia o la màscara de pressió positiva nasal. Els serveis
d'Otorinolaringologia i la Unitat del Son de Capio Hospital General de Catalunya sempre hem estat partidaris
d'explorar altres alternatives de tractament. Per a això, i en col·laboració amb el Servei de Digestiu, s'ha dissenyat un
estudi prospectiu per avaluar el benefici del tractament antireflux en aquesta patologia.
És coneguda la utilitat dels dispositius d'avenç mandibular per al pacient roncador o amb apnees nocturnes
moderades. En col·laboració amb el Servei d'Estomatologia s'ha dissenyat un circuit de diagnòstic, avaluació i
tractament amb aquests aparells en els pacients que no són candidats o rebutgen la cirurgia o la màscara de pressió
positiva nasal.
APNEES INFANTILS. El nen amb problemes respiratoris durant el son, com ara el ronc i les parades respiratòries,
pot patir conseqüències negatives en el seu desenvolupament físic, psíquic i cognitiu. El Servei d'Otorinolaringologia
i la Unitat del Son de Capio Hospital General de Catalunya estan duent a terme un estudi prospectiu de les alteracions
de conducta i desenvolupament del coneixement en nens amb aquesta malaltia respiratòria nocturna, i la seva
eventual resolució després de la cirurgia adenoamigdalar.
Dr. Eduard Esteller - Servei ORL
12
Vida Sana
Sol y Melanoma
Muchos de los pacientes que acuden a la consulta de dermatología de nuestro hospital lo hacen
motivados por las campañas informativas que tienen como finalidad la prevención del cáncer de piel
mediante la disminución de la exposición solar. Otros pacientes pasan por la consulta después de
haber vivido un caso cercano en su entorno familiar, laboral o entre sus amistades.
En un mundo cada día más globalizado como en el que nos encontramos, disponemos de cuantiosa
información sobre los efectos nocivos del sol a través de medios como la televisión, la radio, la prensa
escrita o Internet.
Este tema suscita cada vez más interés en la población general. Sin embargo, muchas veces este
interés no se traduce en cambios de hábitos a la hora de desarrollar conductas preventivas.
El melanoma es un tumor maligno derivado de las células encargadas de producir el pigmento de la
piel. Su importancia no solo radica en que es el cáncer de piel que más mortalidad provoca, sino que se
trata del tumor que más ha aumentado en los últimos años en el mundo occidental.
Su incidencia se duplica de década en década, hasta el punto de ser considerado una autentica
epidemia en países como Australia, donde se calcula que una de cada 25 personas padecerá un
melanoma.
Este incremento en la incidencia del melanoma probablemente se deba a diversos factores, como una
mayor exposición a los rayos ultravioletas artificiales, el desarrollo de más actividades al aire libre, los
cambios en el vestuario, el aumento de la longevidad de la población y la disminución del grosor de la
capa de ozono.
Se sabe que el melanoma está más relacionado con la exposición solar intensa e intermitente propia
de periodos de ocio vacacional que con la exposición continua que observamos en algunas
profesiones. Por este motivo, las zonas donde aparecen melanomas con mayor frecuencia son
aquellas que normalmente están tapadas y se destapan en vacaciones (espalda en hombre y piernas
en mujer).
El periodo de la vida en que más exposición solar se recibe es la infancia. La piel del niño es un órgano
en proceso de maduración donde los mecanismos de protección no se han desarrollado totalmente.
Es por ello que una o dos quemaduras solares durante la niñez pueden doblar el riesgo futuro de
padecer melanoma.
La disminución de la capa de ozono en los últimos años es otro factor ambiental a tener en cuenta. En Punta Arenas (Chile), donde el grosor de la capa de ozono
ha disminuido un 56%, se ha detectado un aumento del 66% de los cánceres de piel entre 1987 y 2000.
Existen una serie de factores de riesgo constitucionales de padecer melanoma como tener la piel clara, el pelo rubio o pelirrojo, un número de pecas superior a
cincuenta o pecas displásicas (grandes con bordes irregulares). Por norma general, la incidencia aumenta conforme nos acercamos al ecuador. Sin embargo,
no se observa lo mismo en Europa, donde es mayor en los países nórdicos debido a que sus habitantes tienen la piel muy clara y suelen veranear en países con
importante radiación solar. El melanoma puede aparecer a cualquier edad, pero es muy raro en los niños. Su incidencia se incrementa de forma importante a
partir de los 20 años, siendo la edad media de aparición los 58 años. Por desgracia, el único tratamiento que puede curar el melanoma es la cirugía y ésta solo es
útil en etapas tempranas, cuando el tumor todavía no se ha diseminado.Por todo ello debemos hacer hincapié en las medidas de prevención.
La prevención primaria tiene como finalidad evitar que se produzcan melanomas mediante cambios de conducta en la población. Se ha visto que la infancia es la
etapa más receptiva a las campañas destinadas a este fin. En los niños, tanto los educadores como los padres pueden modificar hábitos que después persisten
de por vida. La prevención secundaria consiste en diagnosticar melanomas de forma precoz, en una fase curable.
Existen una serie de consejos que son divulgados por los medios de comunicación para que la población detecte signos de alarma, como el aumento del tamaño
de una peca, cambios de color, de forma, picor o dolor, presencia de costras o sangrado. Sin embargo, en pacientes de riesgo no debemos conformarnos con
esto. Es necesario realizar una monitorización de sus lesiones pigmentadas mediante técnicas de diagnóstico digital que incluyan la comparación de mapas
corporales para la detección de lesiones nuevas.
En nuestro hospital, gracias a un acuerdo entre Capio Hospital General de Catalunya i el CEDILP pionero en la instauración de estas técnicas en España,
disponemos de la posibilidad de realizar controles periódicos en nuestros pacientes y extirpar las lesiones sospechosas de forma temprana.
Dr. Antonio Campoy Sánchez - Servicio de Dermatología
Apneas del Sueño
APNEAS EN EL ADULTO. La sensibilidad social y el conocimiento de los problemas del paciente roncador y que
sufre apneas (paradas de respiración) durante el sueño son cada vez mayores. Sabemos que sus consecuencias no
son únicamente sociales y estéticas sino que también presentan problemas evidentes de salud. Los tratamientos más
conocidos y utilizados hasta la actualidad son la cirugía o la mascarilla de presión positiva nasal. Los Servicios de
Otorrinolaringología y la Unidad del Sueño de Capio Hospital General de Catalunya siempre hemos sido partidarios
de explorar otras alternativas de tratamiento. Para ello, y en colaboración con el servicio de Digestivo, se ha diseñado
un estudio prospectivo para evaluar el beneficio del tratamiento antirreflujo en esta patología.
Es conocida la utilidad de los dispositivos de avance mandibular para el paciente roncador o con apneas nocturnas
moderadas. En colaboración con el Servicio de Estomatología se ha diseñado un circuito de diagnóstico, evaluación y
tratamiento con estos aparatos en los pacientes que no son candidatos o rechazan la cirugía o la mascarilla de presión
positiva nasal.
APNEAS INFANTILES. El niño con problemas respiratorios durante el sueño, como el ronquido y las paradas
respiratorias, puede sufrir consecuencias negativas en su desarrollo físico, psíquico y cognitivo. El servicio de
Otorrinolaringología y la Unidad del Sueño de Capio Hospital General de Catalunya están llevando a cabo un estudio
prospectivo de las alteraciones de conducta y desarrollo del conocimiento en niños con esta enfermedad respiratoria
nocturna, y su eventual resolución después de la cirugía adenoamigdalar.
Dr. Eduard Esteller - Servicio ORL
www.capiosanidad.es
13
Des de Capio HGC
SNUA (Shanti Nilaya, Unitat d'Acompanyament).
Ara fa dos anys es va inaugurar, a l'Hospital General de Catalunya, SNUA
(Shanti Nilaya, Unitat d'Acompanyament). Des de llavors, un dels nostres
principals objectius ha estat treballar en diferents direccions per minorar
les dificultats existents entorn del procés de morir, la mort en si i el dol,
dificultats que perceben profundament les persones que es troben en el
seu últim tram de vida.
Fa alguns anys, la malaltia es vivia a les cases i l'acompanyament al dolor
i a la mort era una cosa que els fills aprenien de forma natural quan ho
observaven en els seus pares. Autèntiques lliçons de vida que no
s'aprenien en els llibres, juntament amb rituals socials que els ajudaven
en el procés de dol. Des de llavors, hem pogut observar grans canvis
socials, culturals, rituals i religiosos entorn de la mort i el dolor. A més, la
gran evolució de la biomedicina ha proporcionat grans beneficis, entre
altres, per a la cura de malalties i per a l'augment de l'esperança de vida.
No obstant això, quan ja no és possible curar, moment real per a
cadascun de nosaltres, podem observar que l'entorn de la persona
malalta té grans dificultats per acceptar la no curació
i ignoren la gran satisfacció que poden sentir en cuidar-la i acompanyarla en el seu camí. Però resulta difícil aprendre per un mateix allò que no
s'ha transmès de generació en generació.
Actualment la malaltia i la mort són tractades en grans centres de salut;
deixem la responsabilitat de la vida en mans de professionals i fins i tot
podem percebre que la mort hospitalària representa per a les famílies la
transferència de l'acompanyament en el procés de morir a aquests
professionals de la salut. Però els que intenten curar-nos també són, de
vegades, persones amb dificultats davant de la frustració que provoca la
mort.
La nostra societat actual no ens ensenya res en relació amb les pèrdues
que podem patir al llarg de la vida i com ens han d'afectar. La mort ha
representat, des de sempre, la pèrdua per excel·lència i, per descomptat,
on el procés de dol es fa visible a ulls dels altres.
El procés de morir d'un ésser estimat genera un gran dolor en les
famílies, però també una gran inseguretat perquè es desconeix la millor
forma d'estar amb el moribund i acompanyar-lo. Quan s'aconsegueix que
disminueixin l'angoixa i el malestar de les famílies, les persones del seu
entorn, i sobretot els pacients i els professionals de la salut, se senten
alleujats pel canvi d'objectius i de l'estat d'ànim. Aquest ha estat i és un
dels principals objectius d'SNUA: cuidar, des del pacient i la família, el
professional de la salut.
Xusa Serra de SNUA amb una pacient
Xusa Serra de SNUA con una paciente
Durant aquest temps hem donat a conèixer els projectes, objectius i
recursos de la Unitat als serveis mèdics i unitats d'infermeria que ho han
sol·licitat. S'han fet visites a pacients ingressats i famílies que, després de
ser informats pel seu metge, infermera o llevadora, han sentit la
necessitat de ser ajudats. Volem transmetre el nostre agraï
ment a tots els professionals de la salut que han confiant en nosaltres.
Hem impartit un curs sobre “El dol i la mort” als diferents serveis que ho
han sol·licitat. En aquests moments s'està elaborant un curs avançat
sobre el dol i la mort com a tema principal per a professionals de la salut. I,
finalment, estem acabant amb gran il·lusió l'elaboració d'un llibre dedicat
als diferents dols que podem tenir al llarg de la vida, amb el desig que us
pugui servir algun dia per trobar sentit a la vida, fins i tot a través de les
pèrdues.
La Unitat continuarà estant al vostre costat; la formen Isabel Moralo,
Sandra Celeiro, Susana Sánchez, el Dr. Jordi Domingo i Xusa Serra.
Xusa Serra Llanas
Infermera especialitzada en Tanatologia - Membre d'SNUA
Un pegat contra el Parkinson
La malaltia de Parkinson és una patologia neurodegenerativa crònica i
progressiva de causa desconeguda. A Catalunya la pateixen més de set
mil persones i cada any apareixen uns tres-cents casos nous. Els
fàrmacs disponibles actualment estan dirigits a controlar els símptomes
de la patologia, ja que no hi ha un tractament curatiu. Malgrat que
s'aconsegueix una millora clínica inicial, l'eficàcia del tractament
disminueix durant la progressió de la malaltia i solen aparèixer noves
complicacions motores que redueixen la qualitat de vida del pacient.
Intentar compensar aquesta pèrdua d'eficàcia i obtenir un millor control
de les complicacions motores són alguns dels beneficis que aportarà el
nou fàrmac Rotigotina en el tractament de la malaltia de Parkinson. Es
tracta d'un agonista dopaminèrgic (que actua com la dopamina) no
ergòtic que ha estat avaluat en malaltia de Parkinson inicial i avançada.
Rotigotina destaca pel seu nou sistema d'administració per mitjà d'un
pegat d'aplicació transdèrmica, és a dir, el fàrmac penetra en l'organisme
a través de la pell. La seva eficàcia i el seu perfil de seguretat han estat
avaluats de forma satisfactòria en la malaltia de Parkinson inicial i
avançada. En el nostre centre disposem d'experiència en l'ús d'aquest
fàrmac en ambdues indicacions, ja que vàrem participar en els estudis
preliminars iniciats ja fa dos anys. El fàrmac ha estat autoritzat en
malaltia de Parkinson inicial en uns quants països de la Unió Europea.
A més, la seva aplicació facilita el compliment terapèutic per part del
pacient, ja que s'administra en una sola aplicació diària.
14
Amb els fàrmacs disponibles actualment, el pacient n'ha de prendre
diverses dosis al dia, ben sovint tres dosis diàries i de vegades més
cops. El nou pegat només cal que sigui col·locat sobre la pell un cop al
dia, de matí, i es retira al matí següent. Aquesta via evita els problemes
de deglució i de trànsit digestiu que solen presentar els pacients.
Per aquesta raó és particularment útil en casos de disfàgia (dificultat per
deglutir) o de cirurgia digestiva recent (per la impossibilitat d'ingerir
medicació per via oral).
Els efectes secundaris del pegat són
acceptables i apareixen, en general,
amb escassa freqüència i intensitat
(nàusees, sensació de mareig).
No és significativa l'aparició d'altres
efectes adversos més específics,
com ara atacs de son o
al·lucinacions. Els efectes derivats
de la seva aplicació sobre la pell
(eritema, pruïja) milloren amb una
rotació de les àrees exposades.
Aquests efectes locals només
obliguen a retirar el tractament en
casos excepcionals.
Dr. Ernest Balaguer - Servei de Neurologia
Desde Capio HGC
SNUA (Shanti Nilaya, Unidad de Acompañamiento).
Hace dos años se inauguró, en Capio Hospital General de Catalunya,
SNUA (Shanti Nilaya, Unidad de acompañamiento). Desde entonces, uno
de nuestros principales objetivos ha sido trabajar en distintas direcciones
para minorar las dificultades existentes en torno al proceso de morir, la
muerte en sí y el duelo, dificultades que perciben profundamente las
personas que se encuentran en su último tramo de vida.
Hace algunos años, la enfermedad se vivía en las casas y el
acompañamiento al dolor y a la muerte era algo que los hijos aprendían de
forma natural al observarlo en sus padres. Auténticas lecciones de vida
que no se aprendían en los libros, junto con rituales sociales que les
ayudaban en el proceso de duelo. Desde entonces, hemos podido
observar grandes cambios sociales, culturales, rituales y religiosos en
torno a la muerte y al dolor. Además, la gran evolución de la biomedicina
ha proporcionado grandes beneficios, entre otros, para la cura de
enfermedades y para el aumento de la esperanza de vida. No obstante,
cuando ya no es posible curar, momento real para cada uno de nosotros,
podemos observar que el entorno de la persona enferma tiene grandes
dificultades para aceptar la no curación e ignoran la gran satisfacción que
pueden sentir al cuidarla y acompañarla en su camino. Pero resulta difícil
aprender por uno mismo aquello que no se ha transmitido de generación
en generación.
SNUA
UNITAT
ACOMPANYAMENT
CAPIO HOSPITAL GENERAL de CATALUNYA
Actualmente la enfermedad y la muerte son tratadas en grandes centros
de salud, dejamos la responsabilidad de la vida en manos de
profesionales e incluso podemos percibir que la muerte hospitalaria
representa para las familias la transferencia del acompañamiento en el
proceso de morir a estos profesionales de la salud. Pero quienes intentan
curarnos también son, en ocasiones, personas con dificultades ante la
frustración que provoca la muerte.
Nuestra sociedad actual no nos enseña nada en relación con las pérdidas
que podemos sufrir a lo largo de la vida y cómo nos van a afectar. La
muerte ha representado, desde siempre, la pérdida por excelencia y, por
supuesto, donde el proceso de duelo se hace visible a ojos de los demás.
El proceso de morir de un ser querido genera un gran dolor en las familias,
pero también una gran inseguridad por desconocer la mejor forma de
estar y acompañar al moribundo. Cuando se consigue que disminuyan la
angustia y el malestar de las familias, las personas de su entorno, y sobre
todo los pacientes y los profesionales de la salud, se sienten aliviados por
el cambio de objetivos y del estado de ánimo. Éste ha sido y es uno de los
principales objetivos de SNUA: cuidar, desde el paciente y la familia, al
profesional de la salud.
Durante este tiempo hemos dado ha conocer los proyectos, objetivos y
recursos de la Unidad a los servicios médicos y unidades de enfermería
que lo han solicitado. Se han realizado visitas a pacientes ingresados y
familias que, después de ser informados por su médico, enfermera o
comadrona, han sentido la necesidad de ser ayudados. Queremos
transmitir nuestro agradecimiento a todos los profesionales de la salud
que han confiando en nosotros. Hemos impartido un curso sobre “El
duelo y la muerte” a los distintos servicios que lo han solicitado. En estos
momentos se está elaborando un curso avanzado sobre el duelo y la
muerte como tema principal para profesionales de la salud. Y por último,
estamos finalizando con gran ilusión la elaboración de un libro dedicado a
los distintos duelos que podemos tener a lo largo de la vida, con el deseo
de que os pueda servir algún día para encontrar sentido a la vida, incluso
a través de las pérdidas.
La Unidad seguirá estando a vuestro lado y está formada por Isabel
Moralo, Sandra Celeiro, Susana Sánchez, el Dr. Jordi Domingo y Xusa
Serra.
Xusa Serra Llanas
Enfermera especializada en Tanatología - Miembro de SNUA
Un parche contra el Parkinson
La enfermedad de Parkinson es una patología neurodegenerativa crónica
y progresiva de causa desconocida. En Cataluña la sufren más de siete
mil personas y cada año aparecen unos 300 casos nuevos. Los fármacos
disponibles en la actualidad están dirigidos a controlar los síntomas de la
patología, puesto que no existe un tratamiento curativo. A pesar de que se
consigue una mejoría clínica inicial, la eficacia del tratamiento disminuye
durante la progresión de la enfermedad y suelen aparecer nuevas
complicaciones motoras que reducen la calidad de vida del paciente.
Intentar compensar esta pérdida de
eficacia y obtener un mejor control
de las complicaciones motoras son
algunos de los beneficios que
aportará el nuevo fármaco
Rotigotina en el tratamiento de la
enfermedad de Parkinson. Se trata
de un agonista dopamérgico (que
actúa como la dopamina) no
ergótico que ha sido evaluado en
enfermedad de Parkinson inicial y
avanzada. Rotigotina destaca por su
novedoso sistema de administración
mediante un parche de aplicación
transdérmica, es decir, el fármaco
penetra en el organismo a través de
la piel.
Su eficacia y su perfil de seguridad han sido evaluados de forma
satisfactoria en la enfermedad de Parkinson inicial y avanzada. En
nuestro centro disponemos de experiencia en el uso de este fármaco, en
ambas indicaciones, puesto que participamos en los estudios
preliminares iniciados ya hace dos años. El fármaco ha sido autorizado
en enfermedad de Parkinson inicial en varios países de la Unión Europea.
Además, su aplicación facilita el cumplimiento terapéutico por parte del
paciente, puesto que se administra en una sola aplicación diaria. Con los
fármacos disponibles en la actualidad, el paciente debe tomar varias
dosis al día, con frecuencia tres dosis diarias y en ocasiones más veces.
El nuevo parche sólo requiere su colocación sobre la piel una vez al día,
por la mañana, y se retira a la mañana siguiente. Esta vía evita los
problemas de deglución y de tránsito digestivo que suelen presentar los
pacientes. Por esta razón es particularmente útil en casos de disfagia
(dificultad para deglutir) o de cirugía digestiva reciente (por la
imposibilidad de ingerir medicación por vía oral).
Los efectos secundarios del parche son aceptables y aparecen, en
general, con escasa frecuencia e intensidad (nauseas, sensación de
mareo). No es significativa la aparición de otros efectos adversos más
específicos, tales como ataques de sueño o alucinaciones. Los efectos
derivados de su aplicación sobre la piel (eritema, prurito) mejoran con una
rotación de las áreas expuestas. Estos efectos locales sólo obligan a la
retirada del tratamiento en casos excepcionales. tanto de tipo personal
como cultural, social, emocional y ambiental.
Dr. Ernest Balaguer. - Servicio de Neurología
www.capiosanidad.es
15
Des de Capio HGC
Infermeria a la Comissió d'Investigació
de Capio Hospital General de Catalunya
La investigació és un factor essencial en el desenvolupament de
qualsevol àrea del coneixement: estructura i dinamitza el saber científic.
A Capio Hospital General de Catalunya tot allò relacionat amb la
investigació és vertebrat des de la Comissió d'Investigació. Els
estaments representats en aquesta comissió, metges i infermeria, col·
laboren intensament i amb entusiasme per entrar en aquest camp de
difícil accés.
Aquest equip es compon de diversos subgrups que comprenen diferents
àrees: difusió i divulgació, eines de suport, beques i finançament, i
relacions institucionals. Cadascun d'ells desenvolupa una sè
rie de projectes dedicats a facilitar els recursos per dur a terme treballs
d'investigació.
Actualment s'han consumat diversos d'aquests projectes, la qual cosa ha
suposat la renovació d'una sèrie de circuits que ja existien al nostre
hospital:
Circuit de sol·licitud de pòsters per a comunicacions científiques.
Circuit de sol·licitud de suport estadístic i metodològic.
Circuit de traducció de textos.
El resultat ha estat una sèrie d'eines informatitzades en forma de
formularis, accessibles des de qualsevol terminal de l'hospital, que
genera una sèrie d'autoritzacions i processos que cristal·litzen en
l'objectiu demandat. Aquestes sol·licituds es troben disponibles a la
Intranet del nostre centre, ubicades al web de la Comissió d'Investigació i
de la Comissió de Docència i Formació.
Un altre dels projectes duts a terme ha estat la creació d'una eina que
facilita l'elaboració de la memòria científica. Aquesta, basada també
en formularis accessibles des de tots els punts de l'hospital, alimenta una
base de dades totalment dinàmica que permet la gestió i la maquetació
de les dades introduïdes pels diferents professionals. També é
s accessible des de la Intranet del nostre centre.
Com a infermers i membres de la Comissió d'Investigació hem volgut
desmitificar la idea que la infermeria no està motivada ni té assumida una
tradició investigadora, ja que la investigació en un à
mbit assistencial com el nostre no deixa de ser un aspecte que es
considera secundari. Entre els factors que poden explicar-ho hi ha les qü
estions relacionades amb els recursos que en dificulten l'aplicació. Aquí
és on, amb el suport de la Direcció d'Infermeria de Capio Hospital
General de Catalunya, animem el col·lectiu d'infermeria a utilitzar tots
aquests mitjans disponibles per dur a terme una activitat científica
necessària per al desenvolupament i la promoció de la professió
infermera.
Actualment, els membres de la Comissió d'Investigació són:
President
Dr. Eduard Esteller (Servei d'Otorinolaringologia)
Secretària
Dra. Cristina Fortià (Servei de Medicina Intensiva)
Membres
Dr. Ernest Balaguer Martínez (Servei de Neurologia)
Sr. Miguel Angel Díaz (DUE, Gestió de persones)
Dr. Angel García Sampedro (Cap del Servei de Cirurgia)
Dr. Eduardo Garrido Marín (Servei de Cardiologia. P. Esforç)
Sra. Montse Granados Plaza (DUE, Comissions Infeccions)
Dra. Laura Guillamon Toran (Servei de Cardiologia)
Dr. Víctor Macías Hernández (Servei d'Oncologia Radioterapèutica)
Dr. Eusebi Matiñó (Servei d'Otorinolaringologia)
Sra. Gemma March (DUE, Unitat Neonatologia)
Dra. Inés Modolell Aguilar (Servei de Digestiu)
Sra. Paqui Ruiz Mata (DUE, Unitat d'Oncologia)
Sra. Cristina Sagrera Felip (DUE, Unitat de Cures Intensives)
Us convidem a visitar-nos i a utilitzar tots els recursos disponibles al
nostre web: http://intranet-hgc/Comissio%20Investigacio. Així
mateix, volem animar tots els membres del nostre col·lectiu interessats i
amb inquietuds científiques que formin part de la nostra comissió. És
evident que sense el vostre suport i interès no podrem seguir endavant.
16
Exposició de Metges Sense Fronteres a
Capio Hospital General de Catalunya del
10 al 30 de setembre
L'organització humanitària d'acció mèdica Metges Sense Fronteres ha
cedit una de les seves exposicions itinerants a Capio Hospital General de
Catalunya. Segons els responsables de MSF, amb l'exposició
de la mostra fotogràfica en el nostre hospital es persegueix l'objectiu
d'apropar la realitat del seu treball a dos col·lectius importants per a
l'organització: els usuaris de Capio HGC (públic en general) i els
professionals de la sanitat “sense el suport dels quals resultaria
impossible fer costat a les poblacions més vulnerables”.
Metges Sense Fronteres és una organització humanitària internacional
d'acció mèdica que treballa per a preservar la vida i alleujar el patiment de
poblacions en situació precària. És per això que MSF combina l'acció
directa i el testimoni. Els seus objectius són protegir les poblacions
vulnerables i sensibilitzar la societat.
Camina amb els trasplantats. Un gest
d'agraïment cap als donants
Per segon any consecutiu, Barcelona ha estat l'escenari d'un desfilada
de gorres blanques amb el nostre logotip. Els trasplantats han tornat a
agrair als donants la seva nova vida. És una jornada d'optimisme que
enguany ha finalitzat a la Sagrada Família amb una exhibició d'una colla
de castellers. Com l'any passat, els mitjans de comunicació eren allà per
a difondre l'acte.
Desde Capio HGC
Exposición de Médicos Sin Fronteras en
Capio Hospital General de Catalunya del
10 al 30 de septiembre
La organización médico-humanitaria Médicos Sin Fronteras ha cedido
una de sus exposiciones itinerantes a Capio Hospital General de
Catalunya. Según los responsables de MSF, con la exposición de la
muestra fotográfica en nuestro hospital se persigue el objetivo de acercar
la realidad de su trabajo a dos colectivos importantes para la
organización: los usuarios de Capio HGC (público en general) y los
profesionales de la sanidad “sin el apoyo de los cuales resultaría
imposible estar junto a las poblaciones más vulnerables”.
Médicos Sin Fronteras es una organización humanitaria internacional de
acción médica que trabaja para preservar la vida y aliviar el sufrimiento de
poblaciones en situación precaria. Para ello, MSF combina la acción
directa y el testimonio. Sus objetivos son proteger a las poblaciones
vulnerables y sensibilizar a la sociedad.
Camina con los trasplantados. Un gesto
de agradecimiento hacia los donantes
Enfermería en la Comisión de Investigación
de Capio Hospital General de Catalunya
La investigación es un factor esencial en el desarrollo de cualquier área
del conocimiento: estructura y dinamiza el saber científico.
En Capio Hospital General de Catalunya, todo lo relacionado con la
investigación es vertebrado desde la Comisión de Investigación. Los
estamentos representados en esta comisión, médicos y enfermería,
colaboran intensamente y con entusiasmo para entrar en este campo de
difícil acceso.
Este equipo se compone de varios subgrupos que abarcan distintas
áreas: difusión y divulgación, herramientas de soporte, becas y
financiación, y relaciones institucionales. Cada uno de ellos desarrolla
una serie de proyectos dedicados a facilitar los recursos para llevar a
cabo trabajos de investigación.
Actualmente se han consumado varios de estos proyectos, lo que han
supuesto la renovación de una serie de circuitos que ya existían en
nuestro hospital:
Circuito de solicitud de pósteres para comunicaciones científicas.
Circuito de solicitud de soporte estadístico y metodológico.
Circuito de traducción de textos.
El resultado ha sido una serie de herramientas informatizadas en forma
de formularios, accesibles desde cualquier terminal del hospital, que
genera una serie de autorizaciones y procesos que cristalizan en el
objetivo demandado. Estas solicitudes se encuentran disponibles en la
Intranet de nuestro centro, ubicadas en la web de la Comisión de
Investigación y de la Comisión de Docencia y Formación.
Otro de los proyectos realizados ha sido la creación de una herramienta
que facilita la elaboración de la memoria científica. Ésta, basada también
en formularios accesibles desde todos los puntos del hospital, alimenta
una base de datos totalmente dinámica que permite la gestión y la
maquetación de los datos introducidos por los distintos profesionales.
También es accesible desde la Intranet de nuestro centro.
Como enfermeros y miembros de la Comisión de Investigación hemos
querido desmitificar la idea de que la enfermería no está motivada ni tiene
asumida una tradición investigadora, ya que la investigación en un ámbito
asistencial como el nuestro no deja de ser un aspecto que se considera
secundario. Entre los factores que pueden explicar esto, se encuentran
las cuestiones relacionadas con los recursos que dificultan su aplicación.
Aquí es donde, con el soporte de la Dirección de Enfermería de Capio
Hospital General de Catalunya, animamos al colectivo de enfermería a
utilizar todos estos medios disponibles para realizar una actividad
científica necesaria para el desarrollo y la promoción de la profesión
enfermera.
Por segundo año
consecutivo Barcelona ha
sido el escenario de un
desfile de gorras blancas
con nuestro logotipo. Los
trasplantados han vuelto a
agradecer a los donantes
su nueva vida.
Es una jornada de
optimismo que este año ha
finalizado en la Sagrada
Familia con una exhibición
de una colla de castellers.
Como el año pasado, los
medios de comunicación
estaban allí para difundir el
acto.
Os invitamos a visitarnos y a utilizar todos los recursos disponibles en
nuestra web: http://intranet-hgc/Comissio%20Investigacio.
Asimismo, queremos animar a todos los miembros de nuestro colectivo
interesados y con inquietudes científicas a que formen parte de nuestra
comisión. Es evidente que sin vuestro apoyo e interés no podremos
seguir adelante.
17
Des de Capio Sanidad
Capio Hospital Sur
La setena Campanya Quirúrgica de Turkana, Kenya
El Dr. José Beleña, membre del Servei d'Anestèsia i
Reanimació de Capio Hospital Sur Alcorcón, col·labora, per
segon any consecutiu i amb el suport d'aquest centre, amb
l'ONG Nuevos Caminos, que enguany organitza la Setena
Campanya Quirúrgica a Turkana, Kenya.
El projecte es desenvolupa durant 15 dies, entre abril i maig,
a l'Hospital de Lodwar, Kenya, una de les zones més pobres
del país que compta amb uns 200.000 habitants i aquest
únic hospital.
Fins allà es traslladen cinc cirurgians i un anestesiòleg que
realitzaran maratonianes jornades quirúrgiques, perquè la
resta de l'any l'activitat quirúrgica de l'hospital és mínima.
Durant la campanya de l'any 2006 es van realitzar més de
100 intervencions de cirurgia general, pediàtrica i
ginecològica, i enguany pretenen superar aquesta xifra.
El projecte es finança a través d'algunes fundacions. El
material farmacològic i quirúrgic és donat per diversos
hospitals, entre ells Capio Hospital Sur.
Primer premi Conciliació de la vida familiar, laboral i personal
per a Capio Hospital Sur
Capio Hospital Sur ha estat guardonat amb el primer premi a empreses de més de 100 treballadors del municipi d'Alcorcón pel seu
esforç i encert en la Conciliació de la vida familiar i laboral. El premi va ser lliurat per la primera tinent d'alcalde d'Alcorcón, Sra.
Natalia de Andrés, en el transcurs d'un acte al qual van acudir nombroses empreses de la zona sud de Madrid.
Capio Recoletas Albacete
Publicacions del Servei de Medicina Interna
Els facultatius del Servei de Medicina Interna de Capio
Recoletas Albacete, Dr. Julian Solís García del Pozo i Dr.
Manuel Vives Soto, conjuntament amb el Dr. Javier
Solera, pertanyent al Servei de Medicina Interna del
Complex Hospitalari d'Albacete, han publicat els articles
científics següents:
1.- Vertebral Osteomyelitis: Long-term disability
assessment and prognostic factors, publicat a Journal of
Infection (2007) 54, 129-134 de The British Infection
Society.
2.- Osteomielitis vertebral: Descripción de una serie de 103
casos e identificación de variables predictivas del grupo
etiológico, publicat a Revista Clínica Española 2007;
207(1):16-20, publicació oficial de la Societat Espanyola de
Medicina Interna.
Capio Sanidad
III Jornada de Qualitat Capio Sanidad
El proper 25 de juny tindrà lloc per tercer any consecutiu la
Jornada de Qualitat del Grup Capio.
Organitzada pel nucli central de qualitat, en aquesta ocasió
se celebrarà a la Fundació Jiménez Díaz. La seva finalitat
és compartir experiències i potenciar l'aprenentatge comú
entre tots els centres del Grup.
L'objectiu general de la Jornada és establir un fòrum de
presentació de temes nous en l'àmbit de la qualitat dels
centres sanitaris en general i a nivell específic intern, amb
temes impulsats per professionals de diferents centres del
Grupo Capio Sanidad.
Durant aquesta Jornada, els professionals del Capio Sanitat
es reuneixen per a revisar conceptes bàsics de qualitat
assistencial, presentar temes nous relacionats amb la
qualitat i impulsats per professionals de diferents centres
del grup, i compartir les experiències, tant de l'àmbit
assistencial com del no assistencial.
Nova web Capio Infermeria
Presentem la nova web d'infermeria de Capio Sanidad (www.capioenfermeria.com), una eina de comunicació viva, oberta i
estable, disponible per als professionals d'infermeria amb què Capio està totalment implicat.
18
Desde Capio Sanidad
Capio Hospital Sur
La séptima Campaña Quirúrgica de Turkana, Kenia
El Dr. José Beleña, miembro del Servicio de Anestesia y
Reanimación de Capio Hospital Sur Alcorcón, colabora, por
segundo año consecutivo y con el apoyo de dicho centro,
con la ONG Nuevos Caminos, que este año organiza la
Séptima Campaña Quirúrgica en Turkana, Kenia.
El proyecto se desarrolla durante 15 días, entre abril y
mayo, en el Hospital de Lodwar, Kenia, una de las zonas
más pobres del país que cuenta con unos 200.000
habitantes y éste único hospital. Hasta allí se trasladan
cinco cirujanos y un anestesiólogo que realizarán
maratonianas jornadas quirúrgicas, pues el resto del año la
actividad quirúrgica del hospital es mínima. Durante la
campaña del año 2006 se realizaron más de 100
intervenciones de cirugía general, pediátrica y
ginecológica, y este año pretenden superar dicha cifra.
El proyecto se financia a través de algunas fundaciones. El
material farmacológico y quirúrgico es donado por varios
hospitales, entre ellos Capio Hospital Sur.
Primer premio Conciliación de la vida familiar, laboral y personal
para Capio Hospital Sur
Capio Hospital Sur ha sido galardonado con el primer premio a empresas de más de 100 trabajadores del municipio de Alcorcón por
su esfuerzo y acierto en la Conciliación de la vida familiar y laboral. El premio fue entregado por la primera teniente de alcalde de
Alcorcón, Dña. Natalia de Andrés, en el transcurso de un acto al que acudieron numerosas empresas de la zona sur de Madrid.
Capio Recoletas Albacete
Publicaciones del Servicio de Medicina Interna
Los facultativos del Servicio de Medicina Interna de Capio
Recoletas Albacete, Dr. Julián Solís García del Pozo y Dr.
Manuel Vives Soto, conjuntamente con el Dr. Javier
Solera, perteneciente al Servicio de Medicina Interna del
Complejo Hospitalario de Albacete, han publicado los
siguientes artículos científicos:
1.- Vertebral Osteomyelitis: Long-term disability
assessment and prognostic factors, publicado en Journal of
Infection (2007) 54, 129-134 de The British Infection
Society.
2.- Osteomielitis vertebral: Descripción de una serie de 103
casos e identificación de variables predictivas del grupo
etiológico, publicado en Revista Clínica Española 2007;
207(1):16-20, publicación oficial de la Sociedad Española
de Medicina Interna.
Capio Sanidad
III Jornada de Calidad Capio Sanidad
El próximo 25 de junio tendrá lugar por tercer año
consecutivo la Jornada de Calidad del Grupo Capio.
Organizada por el núcleo central de calidad, en esta ocasión
se celebrará en la Fundación Jiménez Díaz. Su finalidad es
compartir experiencias y potenciar el aprendizaje común
entre todos los centros del Grupo.
El objetivo general de la Jornada es establecer un foro de
presentación de temas novedosos en el ámbito de la calidad
de los centros sanitarios en general y a escala específica
interna, con temas impulsados por profesionales de
diferentes centros del Grupo Capio Sanidad.
En esta Jornada, los profesionales del Capio Sanidad se
reúnen para revisar conceptos básicos de calidad
asistencial, presentar temas novedosos relacionados con la
calidad e impulsados por profesionales de diferentes
centros del grupo, y compartir las experiencias, tanto del
ámbito asistencial como del no asistencial.
Nueva web Capio Enfermería
Presentamos la nueva web de enfermería de Capio Sanidad(www.capioenfermeria.com), una herramienta de comunicación viva,
abierta y estable, disponible para los profesionales de enfermería con los que Capio está totalmente implicado.
www.capiosanidad.es
19
Entitats d’assegurança sanitària i altres empreses
que tenen acords amb Capio Hospital General de
Catalunya
ADAC
ADESLAS
AEGON
AGRUPACIÓ MÚTUA COMERÇ INDUSTRIA
ALLIANZ RAS
ARESA
ASEVAL
ASISA
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL
ATLÁNTIDAASSEGURANCES MEDIQUES
AXAAURORA IBERICA
AZKARAN
CAIXA ANDORRANA DE LA SEGURETAT SOCIAL
CASER SALUD
CENTRO ASEGURADOR
CIGNA
CLINICUM SALUT
Qualitat
Professionalitat
Mutuas de accidentes laborales y
enfermedades profesionales que tienen acuerdo
con Capio Hospital General de Catalunya
Informació i Citacions
Entidades de seguros sanitarios y otras empresas
que tienen acuerdos con Capio Hospital General
de Catalunya
DKV SEGUROS
FIATC ASSEGURANCES
GES SEGUROS
GROUPAMA SEGUROS - MEDYTEC SALUD
GRUPO SERSANET
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
Servicios Corporativos
INSTITUCIÓ MEDICINA LLIURE
L'ALIANÇA
LA BOREAL MÉDICA
LA ESTRELLA
LABOR MÉDICA
MAPFRE CAJA SALUD
MONTEPIO GIRONA
MÚTUA DEL PENEDÉS
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA P.S.
MÚTUA MANRESANA
Mútues d’accidents laborals i malalties
professionals que tenen acord amb
Capio Hospital General de Catalunya
902 53 33 33
Tecnologia
ACMAT
ASEPEYO
FIMAC
FREMAP
IBERMUTUAMUR
MADIN
MATT
MUPA
MÚTUA PREVISORA
BARCELONA FONTSALUT
MUTUAL FLEQUERA
MUTUAL SALUS
MUTUALITAT NOSTRA
SENYORA DEL CARME
MPS
POLICLINICATIBIDABO
PREVISORA GENERAL
QUALIMEDIC CARD
ROBRESA
RTVE
SABADELL MUTUAL
SANITAS
SEGUROS CATALUÑA
SHARED CARE
VITAL SEGURO
VITALICIO SALUD
WINTERTHUR
Innovació
MÚTUA INTERCOMARCAL
MÚTUA UNIVERSAL
MUTUAL MIDAT CYCLOPS
SABADELL ACCIDENTS DE TREBALL
(SAT Mútua)
UNIÓN DE MÚTUAS
UNIÓN MUSEVA IBESVICO
WILLY BETZ ESPAÑA
e
t
r
a
d
i
u
c
r
e
p
p
o
r
ap
Capio más de 16.000 profesionales y 100 centros en Europa
www.capiosanidad.es
Departamento Marketing Capio Sanidad, Junio 2007
Capio Hospital General de Catalunya