Universitat de les Illes Balears Facultat de Filosofia i Lletres

Universitat de les
Illes Balears
Facultat de Filosofia
i Lletres
ART MEDIEVAL A LA PENÍNSULA IBÈRICA (1790)
CURS 201-2012
ESTUDIS: Història de l'Art
DURADA: Anual
NOMBRE DE CRÈDITS: 12
PREREQUISITS PER CURSAR L'ASSIGNATURA: Cap
PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE :
Assignatura sense docència, amb dret a exàmens finals i amb tutories
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIX L'ASSIGNATURA:
IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSORAT
Professor/a: Isabel Escandell
Edifici: Ramon Llull
Despatx: AD 05
Telèfon: 971-172062
E-mail: [email protected]
Tutories presencials: dilluns, 12-13h. i 17-19 h. (horari pendent de confirmació)
Tutories no presencials: correu electrònic, de dilluns a dijous.
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS
PREVIS.
L'assignatura és de caràcter obligatori. En atenció als objectius i als continguts, es recomana cursar
prèviament l'assignatura Història de l'Art Medieval i complementar els coneixements amb les
optatives que ofereix la llicenciatura en Història de l'Art que contemplen continguts de l'època
2. OBJECTIUS GENERALS
2.1. Teòrics.
Conèixer les propostes plàstiques i arquitectòniques realitzades a la Península Ibèrica des del segle IV
fins al segle XV. Aprendre a connectar els resultats amb els desenvolupaments artístics de l'època
medieval
2.2. Pràctics
Aprende a analitzar les propostes plàstiques i arquitectòniques objecte d'estudi.
3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L'ASSIGNATURA
Programa
Els descriptors inclosos entre parèntesi formen part dels continguts de la matèria, però no de l'assignatura,
per tant no seran explicats a classe ni seran objecte d'examen.
1. Introducció a l'assignatura
1
Marc de la producció: definició de les àrees històrico-artístiques. Fonts per al seu estudi.
2. L'art hispànic a l'època de l’Antiguitat Tardana
Període tardorromà i paleocristià. Arquitectura funerària, mosaic i art del sarcòfag.
La base romana i els nous influxes durant el primer segle de dominació visigoda. Basíliques i baptisteris
del segle VI. Evolució de l'escultura funerària als tallers locals. Noves aplicacions: l'escultura ornamental.
(L'orfebreria: incidència de l'art d'invasions i persistències mediterrànies).
3. Les manifestacions pre-romàniques
Art hispano-visigòtic del segle VII. Arquitectura: materials, elements constructius i característiques
espacials. El relleu aplicat a l'arquitectura: noves significacions de l'escultura. (L'orfebreria de la cort de
Toledo).
Art asturià. Orígens i periodització. Les constants de l'arquitectura: etapes d'Alfons II i d'Alfons III. La
pintura mural. L'etapa intermèdia ramirense: els edificis del Naranco i la seva ornamentació escultòrica.
(L'orfebreria).
L'art mossàrab. Centres i bases artístiques. L'espai de l'arquitectura mossàrab. La miniatura: els Beatus.
Especificitats de l'àrea catalana. La importància del substrat tradicional. Punts de relació amb el món
visigòtic, mossàrab i carolí. Arquitectura: esglésies i monestirs. Arts plàstiques: la pintura mural.
4. Art hispano-musulmà
Introducció: l'art hispano-musulmà i el significat de la seva aportació. Periodització. Bases artístiques.
L'arquitectura en els períodes emiral i califal: la mesquita de Còrdova, Madinat al-Zahra i la construcció a
Toledo. L'arquitectura dels regnes de taifes: la Alfajeria i la construcció d'alcassabes. Els períodes
almoràvit i almohade: la construcció a Sevilla. L'art nazarí: l'Alhambra de Granada. Evolució de
l'ornamentació arquitectònica i de les arts sumptuàries en l'art hispano-musulmà.
Problemàtica de l'art mudèjar. Materials i tècniques de l'arquitectura i l'ornamentació. Les escoles. El
mudèjar cortesà: sinagogues, capelles reials i arquitectura palatina.
5. El primer romànic
Introducció: el context de l'art romànic a la Península Ibèrica.
El primer romànic meridional a la Marca Hispànica. Trets constructius, decoratius i espacials. La política
constructiva de l'abad Oliba. Altres construccions: St. Vicenç de Cardona, St. Pere de Rodes, St. Jaume de
Frontanyà. Escultura: capitells i primers assaigs d'escultura monumental. Miniatura: l'escriptori de Ripoll.
La renovació de l'arquitectura al regnes d'Aragó i Navarra: monestir de Leyre i castell de Loarre.
6. L'arquitectura del romànic madur i tardà
L'entrada del romànic francès al regnes occidentals i als regnes de Navarra i Aragó. El paper de Cluny, el
camí de Santiago i el procés de repoblació. Els principals monuments: catedrals de Santiago i Jaca,
col·legiata de Sant Isidoro de Lleó i edificis afins. Les catedrals de Zamora i Salamanca, la col·legiata de
Toro. Les esglésies amb pòrtics laterals. Les esglésies dels templers.
(El romànic portuguès: les relacions amb el romànic hispànic. Les catedrals de Coimbra i Évora.
L'església dels templers de Tomar).
Mudèjar i romànic: temples i torres de Lleó, Castella la Vella i Toledo.
El desenvolupament de l'arquitectura romànica a Catalunya. La continuïtat de la construcció llombarda a
les esglésies rurals. Renovació en el romànic tardà: la catedral de la Seu d’Urgell.
Els primers desenvolupaments d'arquitectura civil a la Península Ibèrica.
7. L'escultura romànica
L'escultura del romànic ple. La portalada de Platerias de Santiago. Portalades de Jaca, Lleó i altres
exemples. El claustre de Silos. Evolució de l'escultura al romànic tardà. El Mestre Mateo i el Pòrtic de la
Glòria. Altres exemples innovadors a Castella i Navarra.
L'escultura del romànic tardà a Catalunya. La portalada de Ripoll. Els claustres historiats: Girona, Sant
Cugat, Santa Maria de l'Estany. La imatgeria: crucificats, marededéus i davallaments.
8. Les arts del color a l'època romànica
2
La pintura mural. La penetració dels corrents internacionals als regnes occidentals, Aragó i Navarra: el
Panteó dels Reis de Lleó, Santa Creu de Maderuelo, Sant Baudelio de Berlanga i el conjunt de Bagüés. La
miniatura: els cartularis.
La pintura catalana. Els mestres itinerants i els seus cercles: Pedret, Taull, Ossomort, Cardona, Urgell. Els
tallers de pintura sobre taula: la importància dels frontals d'altar. El brodat de la Creació de la Seu de
Girona. El neobizantinisme del segle XII: incidència en la pintura mural i la miniatura.
9. Protogòtic i gòtic primitiu
Introducció: el context de l'art gòtic a la península Ibèrica.
El Cister: monestirs de Moreruela, Las Huelgas, Alcobaça, Poblet i Santes Creus. El paper de l'orde en la
difusió de l'arquitectura gòtica.
Les construccions del primer gòtic a Castella: catedrals de Conca i Àvila. (Escultura: portalades de Tuy,
Ciudad Rodrigo i Toro).
Les construccions protogòtiques a Catalunya i València. La Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona.
El primer model arquitectònic dels ordes mendicants: les esglésies amb arcs diafragmes apuntats i sostres
de fusta. Escultura: l’escola de Lleida.
10. L'arquitectura gòtica hispànica
Tipologies i etapes constructives. La fase clàssica: catedrals de Burgos, Lleó i Toledo. El segle XIV: la
catedral de Pamplona, les modificacions a les catedrals clàssiques i la construcció de catedrals menors.
Mudèjar i gòtic: la singularitat de l'arquitectura aragonesa.
L'arquitectura flamígera a la corona de Castella: models europeus i hispanització. Les obres: els tallers de
Toledo, Burgos i Lleó i la seva incidència en l'arquitectura civil. Les catedrals de Sevilla i Nova de
Salamanca.
(Els monestirs de fundació reial a Portugal: el convent de Batalha. L'arquitectura "manuelina": el convent
dels Jerònims de Belém).
11. L'arquitectura gòtica catalana
Especificitats: la pertinença a un gòtic meridional. Tipologies i etapes constructives. L'arquitectura
religiosa durant els segles XIV i XV. Les esglésies dels ordes mendicants: el convent de Santa Caterina. El
model de nau única en la construcció reial. Les catedrals: Barcelona i Girona. Les construccions de
Berenguer de Montagut: Santa Maria del Pi, Santa Maria del Mar i seu de Manresa. L'eclosió de
l'arquitectura civil: tipologies. Edificis palatins, corporatius i utilitaris. Les llotges de Barcelona, Palma i
València. Incidència del gòtic flamíger en la construcció civil.
12. L'escultura gòtica
Introducció: seqüències i manifestacions.
Etapa clàssica i prolongacions al segle XIV. Els models francesos a Castella: tallers de Burgos, Lleó i
Toledo. Els conjunts de Navarra. L'escultura exempta. Evolució de l'escultura funerària. Escultura
catalana. Els primers testimonis: l'obra de Mestre Bartomeu. El primer terç del segle XIV: escultura
funerària i primers retaules de pedra. La formació d'una escola catalana a l'època de Pere el Cerimoniós.
Els mestres: Jaume Cascalls, Jordi de Déu, Pere Moragues.
Evolució de l'escultura al segle XV. La influència borgonyona a la primera meitat del segle: les figures de
Pere Sanglada, Antoni Canet i Pere de Sant Joan. L'escultura hispanoflamenca. Els centres de Burgos i
Toledo. La figura de Gil de Siloé.
13. Les arts del color en l'època gòtica.
Introducció: seqüències i manifestacions.
La incidència del gòtic lineal. Catalunya: el cercle del Mestre de Soriguerola i els cicles profans. Castella:
la miniatura alfonsí. (Els vitralls: primitius de la Catedral de Lleó).
La penetració dels models italians a Catalunya. Les pintures de Pedralbes. Les figures de Ferrer i Arnau
Bassa. La generació posterior a 1348: el trescentisme. La influència del taller de Barcelona a la segona
meitat del segle XIV: la pintura italogòtica catalana i valenciana.
Els corrents internacionals. El paper de la miniatura catalana i dels mestres estrangers a València. Els
principals mestres de la Corona d'Aragó: Pere Nicolau, Miquel d'Alcanyís, Gonçal Peris Sarrià; Rafel
Destorrents, Lluís Borrassà i Bernat Martorell.
3
La pintura hispanoflamenca. Mestres estrangers i hispanització dels models. Els focus de Toledo i Burgos.
La figura de Fernando Gallego. La incidència del model flamenc a la Corona d'Aragó: Lluís Dalmau,
Jaume Huguet, Jacomart, Reixac i Bartolomé Bermejo. (La miniatura. La pintura flamenca a Portugal:
Nuno Gonçalves).
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA: TREBALL AUTÒNOM DE L'ALUMNE
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne pot optar a l’exàmen final (convocatòries de juny i setembre). Les proves seran escrites.
Consistiran en EL COMENTARI DE 6 DIAPOSITIVES (6 punts) I LA REDACCIÓ DE 2
PREGUNTES TEMA (4 punts).
- És imprescindible esmentar la cronologia i període artístic de les obres; en cas contrari
la qualificació serà de 0.
Es tindran en compte la capacitat de síntesi i d'anàlisi dels continguts analitzats a classe. Capacitat de
relació, comparació, etc. de les diverses matèries del temari, així com l'ús adient del vocabulari
específic.
6. BIBLIOGRAFIA
6.1. Bibliografia bàsica
- AZCÁRATE, J. M., Arte gótico en España, Madrid, Cátedra, 1990
- BANGO TORVISO, I., Arte prerrománico hispano: el arte en la España cristiana de los siglos
VI al XI. Summa Artis, vol. 8-II, Madrid, Espasa-Calpe, 2001. Els continguts s'exposen també a:
BANGO TORVISO, I., Alta Edad Media. De la tradición hispanogoda al Románico, Madrid,
Sílex, 1989.
- BORRÁS, G., El Islam. De Córdoba al mudéjar, Madrid, Sílex, 1991
- DALMASES, N., JOSÉ PITARCH, A., Història de l'Art Català, vol. I, II i III, Barcelona,
Edicions 62, 1984
- YARZA, J., Arte y arquitectura en España (500-1250), Madrid, Cátedra, 1985
6.2. Bibliografia general (s'indiquen amb arterisc les obres especialment recomanades per a la
preparació i ampliació dels continguts del temari)
General
AD. Artistes, artisans et production artistique au Moyen Age: colloque international, Centre
national de la recherche scientifique, Université de Rennes, Xavier Barral Altet-Picard., 1983.
* AD. Història de l'Art al País Valencià, València, Ed. Climent, 1986
AD, Las Edades del Hombre. El arte en la Iglesia de Castilla y León, catàleg de l'exposició,
Valladolid, Fundación Las Edades del Hombre, 1988.
AD, Las Edades del Hombre. Libros y documentos en la Iglesia de Castilla y León, catàleg de
l'exposició, Burgos, Fundación Las Edades del Hombre, 1990.
AD, Las Edades del Hombre. La música en la Iglesia de Castilla y León, catàleg de l'exposició,
León, Fundación Las Edades del Hombre, 1991.
AD, Las Edades del Hombre. Vlaanderen en Castilla y León, catàleg de l'exposició, Amberes,
Fundación Las Edades del Hombre, 1995.
AD La Edad Media, Historia del Arte. Dirigida por Juan Antonio Ramírez, Madrid, Alianza, 1996.
AD, Las Edades del Hombre. La Ciudad de Seis Pisos, catàleg de l'exposició, El Burgo de Osma,
Fundación Las Edades del Hombre, 1997.
BENDALA GALÁN, M., Introducción al arte español. La Antigüedad: de la Preshistoria a los
Visigodos, Madrid, Sílex, 1990
BEVAN, B., Historia de la arquitectura española, Barcelona, Juventud, 1970.
CHUECA GOITIA, F., Historia de la arquitectura española: Edad Antigua y Edad Media, Madrid,
Dossat, 1965.
4
CHUECA GOITIA, F., Invariantes castizos en la arquitectura española, Madrid, Hora H, 1971.
DOMÍNGUEZ, J., AINAUD, J., Miniatura. Grabado. Encuadernación, Ars Hispaniae, Madrid,
Plus Ultra, 1962.
DUBY, G. et alt., La escultura. El testimonio de la Edad Media desde el siglo V al XV, 3. Ginebra,
Albert Skira, 1989
REAU, L., Iconographie de l'art chrétien, 3. París, Presses Universitaires de France, 1955-1959.
SUREDA, J. director, Historia del arte español, vols. III, IV i V, Barcelona, Planeta, 1995.
* YARZA, Joaquín, La Edad Media, Historia del Arte Hispánico, Madrid, Alhambra, 1980.
Temes 2 i 3
AD I goti, catàleg de l'exposició, Milano, Electa, 1994.
ARIAS, L., Prerrománico asturiano, Gijón, Ediciones Trea, 1993.
BARRAL I ALTET, X., L'art pre-romànic a Catalunya, segles IX-X, Barcelona, Edicions 62, 1981.
BONET CORREA, A., Arte pre-románico asturiano, Barcelona, Polígrafa, 1967.
BRAUNFELS, W., La arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, Barral, 1975.
CARRERO SANTAMARÍA, E., El conjunto catedralicio de Oviedo en la Edad Media, Oviedo,
Instituto de Estudios Asturianos, 2003
FERNÁNDEZ ARENAS, J., Arquitectura mozárabe, Barcelona, Polígrafa, 1972.
FERNÁNDEZ ARENAS, J., Imagen del arte mozárabe, Barcelona, Polígrafa, 1978.
GODOY FERNÁNDEZ, C., Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII),
Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1995.
GÓMEZ MORENO, M., Arte mozárabe, Ars Hispaniae, Madrid, 1951.
JUNYENT, E., L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del Romànic, Barcelona, Curial Ed.
Catalanes-Publicacions de la Abadia de Montserrat, 1983.
MENTRÉ, M., El estilo morázarabe: la pintura cristiana hispánica en torno al año Mil, Madrid,
Encuentro, 1994.
PACHT, O., La miniatura medieval, Madrid, Alianza, 1987.
* PALOL, P., Arte hispánico de la época visigoda, Barcelona, Polígrafa, 1968.
* PALOL, P., El arte paleocristiano en España, Barcelona, Polígrafa, s/f.
PIJOAN, J., Arte bárbaro y prerrománico desde el siglo IV hasta el año 1000, Summa Artis,
Madrid, 1942.
PUIG I CADAFALCH, J., L'art visigothique et ses survivances, París, F. de Nobele, 1961.
SCHLUNK, H. et alt., Arte romano. Arte paleocristiano. Arte visigodo. Arte asturiano, Ars
Hispaniae, Madrid, Plus Ultra, 1947.
* STIERLING, H., Los Beatos de Liébana y el arte mozárabe, Madrid, Editora Nacional,
1980.
WILLIAMS, J., La miniatura española en la Alta Edad Media, Madrid, Arte y Bibliografía, 1987.
YARZA, J., "Las bestias apocalípticas en la miniatura de los Beatos", a Traza y Baza, 4, 1974, 5175
Tema 4
* AD. Al Andalus. Las artes islámicas en España, catàleg de l'exposició, Madrid, El Viso, 1992.
BARRUCAND, M., BERNODZ, A. Arquitectura islámica en Andalucía, Colonia, Taschen, 1992.
GÓMEZ MORENO, M., El arte español hasta los almohades, Ars Hispaniae, Madrid, Plus Ultra,
1951.
* GRABAR, O., La formación del arte islámico, Madrid, Cátedra, 1979.
* GRABAR, O., La Alhambra. Iconografía, formas y valores, Madrid, Alianza, 1980.
HOAG, J. D., Arquitectura islámica, Madrid, Aguilar, 1976.
MOMPLET MÍGUEZ, A. E., El arte hispano-musulmán, Madrid, Ediciones Encuentro, 2004
PAPADOPOULO, A., El Islam y el arte musulmán, Barcelona, Gustavo Gili, 1977.
TERRASSE, H., L'art hispano-mauresque des origines au XIII siècle, París, Institut des Hautes
Etudes Marocaines, 1932.
TORRES BALBÁS, L., Arte almohade. Arte nazarí. Arte mudéjar, Ars Hispaniae, Madrid, Plus
Ultra, 1949.
5
Temes 5 i 6
AD, Catalunya Romànica, 26 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1982-1997.
AD, Enciclopedia del Románico, Aguilar de Campóo, Fundación Santa María la Real, 2007-en
curs de publicació
AD, El románico en Burgos, Madrid, Lancia eds., 2001.
AD, A Catedral de Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, Ed. A Nosa Terra, 2001.
AD, Los monasterios románicos, Palencia, Ed. Fundació Santa Maaría la Real, 2001.
BURON, V., Esglésies romàniques catalanes. Guía, Barcelona, Artestudi, 1981.
CONANT, K. J., Arquitectura carolingia y románica 800-1200, Madrid, Cátedra, 1982.
DURLIAT, M., El arte románico en España, Barcelona, Juventud, 1972.
ESPAÑOL, F. y YARZA, J., L’art romànic català, Manresa, 2007.
ESTEBAN LORENTE, J. F., GALTIER, F., GARCÍA GUATAS, M., El nacimiento del arte
románico en Aragón: arquitectura, Zaragoza, 1982.
FOCILLON, H., Arte de Occidente. La Edad Media románica y gótica, Madrid, Alianza, 1988.
GUDIOL, J., GAYA NUÑO, J. A., Arquitectura y escultura románicas, Ars Hispaniae, Madrid,
Plus Ultra, 1948.
* JUNYENT, E., Catalunya Romànica. L'arquitectura del segle XI, Barcelona, Publicacions de
la Abadia de Montserrat, 1976.
* JUNYENT, E., Catalunya Romànica. L'arquitectura del segle XII, Barcelona, Publicacions
de la Abadia de Montserrat, 1976.
PUIG I CADAFALCH, J. et alt., L'arquitectura romànica a Catalunya, 3. Barcelona, Institut
d'Estudis Catalans, 1909-1918.
* YARZA LUACES, J., BOTO VARELA, G (coord.), Claustros románicos hispanos, León,
Edilesa, 2003.
Temes 7 i 8
AD, Catalunya Romànica, 26 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1982-1997.
* AD, Cataluña medieval, catàleg de l'exposició, Barcelona, Lunwerg-Generalitat de
Catalunya, 1992.
AD, A Catedral de Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, Ed. A Nosa Terra, 2001
* AD Museu Nacional d'Art de Catalunya. Prefiguració, Barcelona, MNAC-Lunwerg Ed.,
1992.
AINAUD DE LASARTE, J., Arte románico catalán. Pintura sobre tabla, Barcelona, Gustavo Gili,
1966.
BASTARDÉS I PARERA, R., Els davallaments romànics a Catalunya, Barcelona, Ed. Artestudi,
1980.
BORRÁS GUALIS, G., GARCÍA GUATAS, M., La pintura románica en Aragón, Zaragoza, Caja
de Ahorros de la Inmaculada y Fundación General Mediterránea, 1978.
CAMÓN AZNAR, J., "La pintura románica española", a Goya, 43-45, 1961, 179-227.
DURLIAT, M., La Sculpture romane de la route de Saint-Jacques: de Conques à Compostelle,
Dax, 1990.
FERNÁNDEZ SOMOZA, G., Pintura románica del Poitou, Aragón y Cataluña. La itinerancia de
un estilo, Murcia, Nausica, 2005
FOCILLON, H., La escultura románica. Investigaciones sobre la historia de las formas, Madrid,
Akal, 1987.
* GRAU LOBO, L. A., Pintura románica en Castilla y León, Valladolid, Junta de Castilla y
León, Consejería de Educación y Cultura, 1996.
GUDIOL, J., GAYA NUÑO, J. A., Arquitectura y escultura románicas, Ars Hispaniae, Madrid,
Plus Ultra, 1948.
GUDIOL, J., COOK, W. S., Pintura e imaginería románicas, Ars Hispaniae, Madrid, Plus Ultra,
1948.
LASKO, P., Ars sacra 800-1200, Madrid, Cátedra, 1994 (1972).
6
PASCUAL, V., RIAL, R., Guia del Romànic i del Gòtic del Museu de Vic, Vic, Eumo Editorial,
1985.
PIJOAN, J., GUDIOL RICART, J., Les pintures murals romàniques de Catalunya, Barcelona, Ed.
Alpha, 1948.
POST, Ch. R., History of Spanish Painting, Cambridge-Massachussets, Harold E. Wethey-Harvard
University Press, 1933-1966.
PUIG I CADAFALCH, J., L'escultura romànica a Catalunya, Barcelona, Ed. Alpha, 1949.
* SCHAPIRO, M., "Del mozárabe al románic en Silos" en Estudios sobre el arte románico,
Madrid, Alianza, 1985
* SUREDA, J., La pintura románica en Cataluña, Madrid, Alianza, 1985.
* SUREDA, J., La pintura románica en España, Madrid, Alianza, 1985.
YARZA, J., "Sobre la actividad artística. Escultura medieval", a Galicia no tempo, Catàleg de
l'Exposició, Santiago de Compostela, 1991, pàgs. 171-228.
* YARZA LUACES, J., BOTO VARELA, G (coord.), Claustros romànicos hispanos, León,
Edilesa, 2003.
Temes 9, 10 i 11
BORRÁS, G. M., El arte gótico, Madrid, Anaya, 1990.
CIRICI, Alexandre, L'Art Gòtic Català. L'arquitectura dels segles XV i XVI, 2 vols. Barcelona,
Edicions 62, 1979.
* ESPAÑOL, F., El gòtic català, Lleida, Angle ed., 2002.
FRANKL, P., Arquitectura gótica, Madrid, Cátedra, 2002.
FREIXAS I CAMPS, P., L'art gòtic a Girona: segles XIII-XV, Barcelona, Institut d'Estudis
Catalans, 1983.
JANTZEN, H., La arquitectura gótica, Buenos Aires, Nueva Visión, 1970.
KARGE, H., La Catedral de Burgos y la arquitectura del siglo XIII en Francia y España,
Valladolid, Junta de Castilla y León-Consejería de Cultura y Turismo, 1995.
* LAMBERT, E., El arte gótico en España. Siglos XII-XIII, Madrid, Cátedra, 1977 (1931)
LAVEDAN, P., L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Balears, Paris, 1935.
MARIAS, F., El siglo XVI: gótico y renacimiento, Madrid, Sílex, 1992.
Monjes y monasterios. El Cister en el medievo de Castilla y León, Valladolid, Junta de Castilla y
León, 1998.
MARTÍNEZ BUENAGA, I., La arquitectura cisterciense en Aragón: 1150-1350, Zaragoza,
Diputación Provincial-Instituto Fernando el Católico, 1998.
NIETO ALCAIDE, V., La luz, símbolo y sistema visual. El espacio y la luz en el arte gótico y del
Renacimiento, Madrid, Cátedra, 1981.
* PIQUERO LÓPEZ, Ma. Ángeles, Las catedrales góticas castellanas, Madrid, Ediciones
Colegio de España,1992.
SAB ATER REBASSA, T., “El contexto del gótico civil mediterráneo”, a AD., La Lonja de
Palma, Palma, José J. de Olañeta editor, 2003, pàg. 41-55.
TORRES BALBÁS, L., Arquitectura gótica, Ars Hispaniae, Madrid, Plus Ultra, 1952.
Tema 12
AD Thesaurus. L'art als Bisbats de Catalunya, 1000-1800, catàleg de l'exposició, Barcelona,
Fundació Caixa de Pensions, 1985.
AD. Millenum. Història i Art de l'Esglèsia Catalana, catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat
de Catalunya, 1989.
AD. Fons del Museu Frederic Marés. 1: Catàleg d'escultura i pintura medievals, Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, 1991.
* AD. Reyes y mecenas. Los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la Casa de Austria
en España, catàleg de l'exposició, Toledo, 1992, Ministerio de Cultura, Madrid, Electa, 1992.
* AD. Catalunya Medieval, catàleg de l'exposició, Barcelona, Lunwerg Editores, 1992.
AD, Museu Nacional d'Art de Catalunya. Prefiguració, Barcelona, MNAC-Lunwerg, 1992.
7
AD, Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV y XV, catàleg de l'exposició, Madrid, Fundació La
Caixa-M.E.C.-M.N.A.C., 1997.
* AD, Actas del Congreso Internacional sobre Gil Siloe y la escultura de su época, Burgos,
2001.
AD, Isabel la Católica: la magnificencia de un reinado, catàleg de l'exposició, Madrid, Sociedad
Estatal de Conmemoraciones Culturales-Junta de Castilla y León, Valladolid, 2004.
BORRÁS, G. M., El arte gótico, Madrid, Anaya, 1990.
* DURÁN SANPERE, A., AINAUD DE LASARTE, J., Escultura gótica, Ars Hispaniae,
Madrid, 1956.
ESPAÑOL BERTRAN, F., El escultor Bartomeu de Rubió y Lleida: eco de la plástica toscana en
Cataluña, Lleida, Universitat de Lleida, 1995.
ESPAÑOL, F., El gòtic català, Lleida, Angle ed., 2002.
FRANCO MATA, A., Escultura gótica española en el siglo XIV y sus relaciones con la Italia
trecentista, Madrid, Fundación Juan March, 1984.
* GÓMEZ BÁRCENA, M. J., Escultura gótica funeraria en Burgos, Burgos, Diputación
Provincial, 1988.
GÓMEZ BARCENA, M. J., Retablos flamencos en España, Madrid, Historia 16, 1992.
KRAUS, D., Las sillerías góticas españolas, Madrid, Alianza, 1984.
MARIAS, F., El siglo XVI: gótico y renacimiento, Madrid, Sílex, 1992.
MATEO GÓMEZ, I., Temas profanos en la escultura gótica española: las sillerías de coro,
Madrid, C.S.I.C.-Instituto Diego Velázquez, 1979.
PASCUAL, V., RIAL, R., Guia del Romànic i del Gòtic del Museu de Vic, Vic, Eumo Editorial,
1985.
* PIQUERO LÓPEZ, Ma. Ángeles, Las catedrales góticas castellanas, Ediciones Colegio de
España,1992.
TERÉS I TOMÀS, M. R., Pere Sanglada i la introducció de l'estil internacional a l'escultura
catalana, Barcelona, Ed. Artestudi, 1986.
YARZA, J., Los Reyes Católicos. Paisaje artístico de una monarquía, Madrid, Nerea, 1993.
Tema 13
AD. El siglo XV valenciano, catàleg de l'exposició, Valencia, Dirección General de Bellas ArtesMinisterio de Educación y Ciencia, 1973.
AD. Thesaurus. L'art als Bisbats de Catalunya, 1000-1800, catàleg de l'exposició, Barcelona,
Fundació Caixa de Pensions, 1985.
AD Millenum. Història i Art de l'Esglèsia Catalana, catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat
de Catalunya, 1989.
AD. Jaume Huguet, 500 anys, catàleg de l'exposició, Museu Nacional d'Art de Catalunya,
Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.
* AD, Museu Nacional d'Art de Catalunya. Prefiguració, Barcelona, MNAC-Lunwerg Ed.,
1992.
* AD. Reyes y mecenas. Los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la Casa de Austria
en España.catàleg de l'exposició, Toledo, 1992, Ministerio de Cultura, Madrid, Electa, 1992.
AD. Tesoros de la Catedral de Burgos, catàleg de l'exposició, Madrid, Banco Bilbao Vizcaya,
1995.
AD. La pintura gòtica hispano-flamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època, catàleg de
l’exposició, Barcelona, MNAC, 2003.
AINAUD DE LASARTE, J., "El maestro de Soriguerola y los inicios de la pintura gótica
catalana", a Goya, 1954, 75-81
AINAUD DE LASARTE, J.,Pintures del segle XIII al carrer de Montcada de Barcelona, Reial
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1969.
BERMEJO, L., La pintura de los primitivos flamencos en España, 2. Madrid, CSIC, 1980-1982.
BOHIGAS, P., La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, 2, Barcelona,
Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1967.
BOLOGNA, F., Napoli e le rotte mediterranee della pittura: da Alfonso il Magnanimo a
Ferdinando il Cattolico, Napoli, Societá Napoletana di Storia Patria, 1977.
8
CAMÓN AZNAR, J., La pintura medieval española, Summa Artis, Madrid, Espasa-Calpe, 1966.
COMPANY, X., La pintura hispanoflamenca, Valencia, Ed. Alfons el Magnànim, 1990.
* GUDIOL, J., Pintura gótica, Ars Hispaniae, Madrid, 1955.
GUDIOL, J., Pintura medieval en Aragón, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1971.
* GUDIOL, J. ALCOLEA BLANCH, S. Pintura gótica catalana, Barcelona, Polígrafa, 1987.
GUERRERO LOVILLO, J., Miniatura gótica castellana: siglos XIII y XIV, Madrid, Instituto
Diego Velázquez, 1956.
HERIARD DUBREUIL, Mathieu, Valencia y el Gótico Internacional, 2. Valencia, Ed. Alfons el
Magnànim, 1987.
MARIAS, F., El siglo XVI: gótico y renacimiento, Madrid, Sílex, 1992.
MELERO MONEO, M., La pintura sobre tabla del gótico lineal. Frontales, laterales de altar y
retablos en el Reino de Mallorca y los condados catalanes, Barcelona, 2005.
PASCUAL, V. RIAL, R., Guia del Romànic i del Gòtic del Museu de Vic, Vic, Eumo Editorial,
1985.
PLANAS BADENAS, J., "El alfabeto gótico del estilo internacional en Cataluña", a Fragmentos,
17-18-19, 1991, 72-84
POST, Ch. R., History of Spanish Painting, Cambridge-Massachussets, Harold E. Wethey-Harvard
University Press, 1933-1966.
SOBRÉ, J. B., Behind the altar-table: the development of the painted retable in Spain, 1350-1500,
Columbia, University of Missouri Press, 1989.
SUREDA, Joan, El gòtic català I. Pintura, Barcelona, Hogar del Libro, 1977.
YARZA, J., Los Reyes Católicos. Paisaje artístico de una monarquía, Madrid, Nerea, 1993.
YARZA, J., Retaules gòtics de la Seu de Manresa, Manresa, Angle, 1993.
YARZA, J. et alt., La pittura spagnola, La pittura in Europa, Milano, Electa, 1995.
Art mudèjar
* BORRÁS GUALIS,.G., El arte mudéjar, Teruel, Instituto de Estudios Turolenses, 1990.
BORRÁS, G. (coord.), Teruel mudéjar. Patrimonio de la Humanidad, Zaragoza, CAZAR, 1991.
DÍEZ JORGE, M. E., El arte mudéjar: expresión estética de una convivencia, Granada,
Universidad de Granada, 2001.
HENARES CUÉLLAR, I., LÓPEZ GUZMÁN, R., Arquitectura mudéjar granadina, Granada,
Caja de Ahorros, 1989.
* LÓPEZ GUZMÁN, R., Arquitectura mudéjar, Madrid, Cátedra, 2000.
PAVON MALDONADO, B., Arte mudéjar en Castilla la Vieja y León, Madrid, Asociación
Española de Orientalistas, 1975.
PAVON MALDONADO, B., Arte toledano: islámico y mudéjar, Madrid, Instituto de
Cooperación con el Mundo Arabe, 1988.
TORRES BALBAS, L., Arte almohade. Arte nazarí. Arte mudéjar, Ars Hispaniae, Madrid, Plus
Ultra, 1949.
9