Megalòpolis

Conurbacions europees
Deltametropool- Holanda
Conurbacions europees
Conurbació del Rurh- Alemania
• Les del segon cas (Tercer Món) corresponen
fonamentalment a la crisi de la societat rural
tradicional i es generen al voltant d'una capital
obertament macro cefàlica.
• No hi ha un desenvolupament de caràcter regional,
sinó el creixement urbà recolzat en
–
–
–
–
la demanda generada per l'increment de població,
amb abundant sector terciari tradicional (comerç)
i llocs de treball temporals en la construcció i obra pública,
que s'acompanyen dels serveis d'administració i
professionals
– i amb indústria urbana sorgida a l'empara del mercat que
suposa la concentració.
• Un bon exemple d'aquest cas és el sistema urbà
desenvolupat entorn del Districte Federal (Mèxic), on
a la impressionant macrocefàlia de la capital,
s'afegeix tota una corona de ciutats que superen el
milió d'habitants com Puebla o Toluca.
• Un tercer tipus de conurbació és el que es
forma per dues o tres ciutats veïnes.
• El desenvolupament i creixement acaba
convertint-les en un sistema
• sol passar que una d'elles és de mida molt
superior a l'altra i la domina fent dependre o
convertint l’altre en ciutat satèl·lit.
•
El factor distància, decisiu per formar
concentracions
urbanes
El fenomen de la
conurbació està
associat a un tipus de
poblament en què
abunden nuclis de
dimensió urbana no
massa allunyats uns
dels altres.
• El cas del País
Valencià a Espanya,
en el conjunt AlacantElx-Múrcia, és un bon
exemple, encara que
també podria servir de
base a un tipus nou,
fundat en l'oci i el
turisme, al costat de la
indústria i una
agricultura de mercat .
A major distància entre nuclis, major àrea
metropolitana
• Per contra, les ciutats situades en àrees amb
un poblament on els nuclis de caràcter urbà
estan molt allunyats els uns dels altres es
veuen forçades a un creixement considerable
per arribar a originar fenòmens de conurbació,
el que explica la macrocefàlia que sol
caracteritzar quan es produeixen .
És el cas de Madrid, on només en dates
recents podríem arribar a considerar la
integració en el sistema de ciutats com Toledo
o Guadalajara.
Les noves formes urbanes:
Aglomeració urbana
La conurbació ha de
diferenciar-se de l'aglomeració
urbana.
L'aglomeració urbana és un
fenomen caracteritzat per
l'expansió d'una ciutat, a la qual
s'ha d’atribuir tota la dinàmica de
l'àrea, que afecta a diversos nuclis i
municipis veïns, els quals són
absorbits o suburbanitzats per la
ciutat per formar un tot continu.
Aglomeració urbana
En aquest "tot" continu hi ha
una única organització de
l'espai (un centre, una
perifèria, àrees suburbanes i
espais periurbans), encara que
poden distingir-se en l'àrea suburbana punts d'articulació
com a subcentres,
corresponents als majors
municipis suburbanitzats.
A l'aglomeració hi ha
continuïtat espacial, però
no independència
funcional, a diferència de la
connurbació.
Aglomeració urbana
• Una aglomeració urbana és una regió
urbanitzada que s'estén en solució de
continuïtat al llarg de diverses
circumscripcions administratives
• Normalment comprèn una ciutat central i
pobles o ciutats satèl·lit als que aquesta ha
absorbit en el seu creixement.
• Els aglomerats tendeixen a constituir-se al
voltant dels grans centres administratius o
econòmics.
Aglomeración urbana de Sevilla.
Area Metropolitana
Megalòpolis
• Una aglomeració es diferencia d'una conurbació perquè la
primera és el resultat del creixement i expansió d'una ciutat
central absorbint a altres poblacions veïnes i per tant
monocèntrica.
• L'àrea situada al voltant d'una aglomeració que manté amb
aquest estretes relacions d'habitatge i comerç s'anomena
ÀREA METROPOLITANA
• La conurbació és el producte de l'expansió i fusió de diverses
ciutats properes, fins i tot aglomeracions, i per tant
policèntrica.
• Un exemple d'aquest tipus és el conurbà Buenos Aires, que
comprèn tant l'aglomerat del Gran Buenos Aires com el del
Gran La Plata (Argentina), unit estretament a aquest però
proveït d'una organització urbanística i administrativa i una
dinàmica pròpies.
• En aquests casos s’empra de vegades el terme
MEGALÒPOLIS, sobretot quan la població del conjunt supera
els 20 milions d'habitants o la densitat la dels 2.000 habitants
per quilòmetre quadrat.
Megalópolis de Tokio (Tokio y su área metropolitana)
Megalòpolis
• El terme megalòpolis va ser introduït per el
geògraf Jean Gottmann en la dècada de 1960.
Es refereix a un continu urbà de considerable
extensió (centenars de quilòmetres) originat
com a conseqüència del creixement d'una
ciutat fins a prendre contacte amb l'àrea
d'influència d'una altra ciutat i així
successivament.
• Aquest creixement es produeix a cada ciutat
per la concentració d'activitats i població a
costa de l'espai circumdant, i es troba afavorit
pels nous mitjans de comunicació i transport
Megalòpolis
• La unió de diversos centres urbans ha de
comptar amb una població que superi els 20
milions d'habitants.
Aquestes grans extensions urbanes són
característiques dels països desenvolupats,
particularment dels Estats Units, Japó i Europa
Occidental.
• Es distingeixen, a escala planetària, les
megalòpolis:
Megalópolis
• Boswash:
• s'estén des de Boston
fins a Washington al
llarg d'un eix paral.lel a
la costa atlàntica d'uns
650 km de longitud.
Inclou diverses àrees
metropolitanes com
Boston, Nova York,
Filadèlfia, Baltimore i
Washington. Reuneix
una població
aproximada de 50
milions de persones i és
una àrea de gran
dinamisme econòmic,
polític i cultural.
Megalòpolis
• Chippitts: es desenvolupa entre Chicago i Pittsburg,
englobant les ciutats de Cleveland i Detroit. Alberga
voltant de 25 milions d'habitants. És un dels districtes
industrials més importants dels Estats Units
Megalòpolis
• Sansan: es localitza entre San Francisco i San Diego a la
costa oest dels Estats Units. En ella es destaca la ciutat de
Los Angeles
Megalòpolis
• Tokaido: està constituïda per les àrees
metropolitanes japoneses de Tokio, Yokohama,
Nagoya, Osaka i Kobe, amb al voltant de 45 milions
d'habitants. Conforma la concentració de potencial
econòmic i tecnològic més important del món.
Megalópolis
• Londres-Leeds:
al Regne Unit,
que inclou les
ciutats de
Birmingham,
Liverpool,
Manchester,
Bradford, entre
les principals,
amb més de 30
milions
d'habitants.
Megalòpolis
• Renana: s'estén al llarg del riu Rin, a Alemanya i els
Països Baixos, entre les ciutats de Stuttgart i
Amsterdam. S'hi destaquen les àrees metropolitanes
de Dusseldorf, Frankfurt i Mannheim. Compta amb
prop de 33 milions de persones.
Megalòpolis
• Alguns investigadors plantegen la formació, en
un futur no molt llunyà, d'una megalòpolis
argentina a partir del creixement metropolità de
Buenos Aires, que s'uniria amb les ciutats de
Rosario (Santa Fe) i La Plata (Buenos Aires), al
llarg del front fluvial Paraná-Plata.
Megalópolis
LEFEBVRE, 1972:
“La gran ciudad ha estallado, provocando una serie de
protuberancias ambiguas, tales como: conjuntos
residenciales, complejos industriales, ciudades satélites,
apenas diferentes de las zonas urbanizadas. La ciudad
pequeña y mediana se transforma en dependencia, en una
semicolonia de la metrópoli”
DEMATTEIS, GOBERNA, 2001
“ Hoy
dia, bajo el impacto de la globalización, se perfila
una “ciudad sin centro o una región urbana organizada
alrededor de los fragmentos desparramos de la
explosión del centro”
ALTRES DENOMINACIONS:
Les Metápolis
Asher propone un neologismo METÁPOLIS para hacer referencia a
los espacios engendrados por la metropolización
Una metápolis es un conjunto de espacios dónde todos o parte
de los habitantes, de las actividades económicas o de los
territorios se hallan integrados en el funcionamiento cotidiano
(ordinario) de una metrópoli.
Una metápolis constituye generalmente una única cantera de
ocupación, viviendas y actividades.
Los espacios que componen una metápolis son profundamente
heterogéneos y no necesariamente continuos.
Las metápolis se forman a partir de la metrópolis preexistentes
Nuevas entidades urbanas, ciudades extendidas, hetereogénas,
discontinuas y policéntricas.
La conexión y articulación de estas nuevas entidades depende del
transporte y las telecomunicaciones.
LAS TECNÓPOLIS
Son proyectos con la función de generar los materiales
básicos de la economía de la información.
En la mayoría de las tecnópolis no se fabrica nada si no que
es dedican a la investigación y desarrollo de ideas para que
otros las fabriquen en otros lugares.
Si en la revolución industrial el polo de innovación y
desarrollo era la fábrica, en la sociedad de la información
el polo es la tecnópolis.
Son formas específicas de concentración territorial de innovación
Tecnológica con un gran potencial para generar una sinegias científicas
y productividad económica
TIPOLOGIAS DE TECNÓPOLIS.
POLIS
Complejos industriales de empresas de alta tecnología que están
construidos sobre la base de un medio innovador. El ejemplo más
característico es el conocido Silicon Valley.
Ciudades de la ciencia. Son complejos de investigación estrictamente
científicos sin relación territorial directa con las fábricas:
Tsukiba y Kansai (Japón)
Taekodo (Corea)
Núcleos de nueva formación que aspiran a un nuevo crecimiento industrial,
en términos de ocupación y producción intentando atraer a empresas de
producción de alta tecnología hacia un espacio privilegiado:
Hsinchu (Taiwan)
Sofia Antípolis (Francia)
Cambrige (RU)
Programas completos diseñados como instrumentos de desarrollo
regional y la descentralización industrial. Japón.
Parques tecnológicos, creación de un medio innovador:
Adelaida (Austria)
La Cartuja’93 Sevilla
ParcBIT (Mallorca).
EL CASO PARADIGMÁTICO DE SILICON VALLEY
San Francisco
Condado de Santa Clara
San José
José
Los Ángeles
San Diego
Franja de 4.000km2, desde Palo Alto hasta el sur de San
José.
Geografia de les comunicacions
MÒDUL 5: Les xarxes de la Informació i els impactes territorials.
San José, la ciutat
Més gran del Silicon
Valley
• El término Silicon Valley fue acuñado por el
periodista Don C. Hoefler en 1971.
– Silicon (Silicio), alude a la alta concentración de
industrias en la zona, relacionadas con
los semiconductores y las computadoras;
– Valley se refiere al Valle de Santa Clara, aunque se
podría también aplicar a los alrededores, a ambos
lados de la bahía, hacia los que muchas de estas
industrias se han expandido.
• Durante muchos años de la década de
los 70 y 80 se le llamó
incorrectamente Silicone americana.
• Todavía hoy se sigue traduciendo
incorrectamente como "Valle de la Silicona"
• La ubicación de las industrias de alta tecnología
en el valle se debió, en gran medida, a William
Shockley y Frederick Terman.
– profesor de la Universidad de Stanford, consideró que
una vasta zona sin utilizar de propiedad de la
universidad sería perfecta para el desarrollo inmobiliario
e intelectual y estableció un programa para incentivar a
los estudiantes egresados a quedarse allí,.
• Uno de los principales éxitos en la historia del
programa fue que logró convencer a dos
egresados: William Hewlett y David Packard,
– conformarían la empresa Hewlett-Packard, la cual se
convertiría en una de las primeras firmas
tecnológicas que no estaban directamente
relacionadas con la NASA o
la Marina estadounidense.
• EMPRESES figuren a Forbes 500:
• Adobe Systems | Advanced Micro
Devices | Agilent | Altera | Apple Inc. | Applied Materials |BEA
Systems | Cadence Design Systems | Cisco
Systems | Ebay | Electronic Arts| Google |HewlettPackard | Intel | Intuit | Juniper Networks | KnightRidder | Maxtor | Microchip Technology Inc. | National
Semiconductor | Network Appliance | Oracle
Corporation | Siebel |Sun
Microsystems | Symantec | Synopsys | Veritas
Software | Yahoo!| Informatica Corporation
• Otras compañías famosas con sede también en el "Silicon
Valley":
• Adaptec | Atmel | Cypress
Semiconductor | Facebook | Flextronics | Handspring | Inter
media.NET | Kaboodle | McAfee | NVIDIA
Corporation|Infolink | Palm, Inc. | PayPal | Rambus | Silicon
Graphics | Tivo | Verisign
Oficinas Centrales de Apple Inc. en
Cupertino, CA
Google Campus en Mountain View
Adobe, San José
Intel, Sta Clara
Yahoo en Sunnyvale
Universidades
• Universidad de Berkeley – no está realmente ubicada en el "Silicon Valley",
sino al lado opuesto de la Bahía de San Francisco,
pero es muy renombrada por los recursos
dedicados a la investigación y sus egresados.
•
•
•
•
•
Universidad Estatal de San José
Universidad de Santa Clara
Universidad de Stanford
San José City College Universidad de Silicon Valley
Algunas de las ciudades de "Silicon Valley" (por orden
alfabético):
• Alviso, Atherton, Belmont, Burlingame,
Campbell, Cupertino, Foster City, Fremont,
Hillsborough, Los Altos, Los Gatos, Menlo Park,
Millbrae, Monte Sereno, Mountain View,
Milpitas, Newark, Palo Alto, Redwood City, San
Carlos, San Mateo, San José, Santa Clara,
Saratoga, Sunnyvale, Union City, Woodside
Población: 2,5 millones de habitantes
Entre ellos casi la mitad de los empresarios de
tecnología más ricos de EEUU.
Dimensión económica: concentra el 20% de las mayores
empresas tecnológicas del mundo y genera casi la mitad de
todo el crecimiento industrial de los EEUU.
Desarrollo en progresión geométrica:
En 1975 se invirtieron 46 millones $ para la puesta en
marcha de 51 empresas tecnológicas.
En 1995 se invirtieron 7 billones $ anuales para la
creación de 1.300 nuevas Empresas.
EVOLUCIÓN DE UN MEDIO INNOVADOR
Oleadas de innovación
1. Años 50: desarrollo de la industria
aeroespacial y militar. Empresas como HewlettPackard y Varian Associates lideran esa ola.
2. Años 60-70: circuitos integrados. Sintel,
Shockley, AMD
3. Años 70-80: ola de ordenadores personales.
Appel, Sun Microsystems, Silicon Graphics
4. Años 90: Internet. Netscape, Cisco, Yahoo,
Google, Microsoft, etc.
5. Años 2000-????: biotecnología y
nanotecnología……
LA CULTURA DE SILICON VALEY
(Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo)
Papel central del trabajo
El trabajo y el lugar de trabajo tienden a ser el foco principal de la
actividad social
Afán por producir y competir.
Sentimiento positivo hacia el trabajo como una oportunidad para la
innovación.
Espíritu empresarial
Gran capacidad de liderazgo, múltiples escisiones.
Competencia agresiva
Lucha extrema para mantener a la cabeza. Impulso hacia la
innovación.
Relajación de los estándares morales en las relaciones profesional
Individualismo extremo
Inmigración de jóvenes profesionales, solteros venidos de todo el
mundo, divorciados.
Pautas de comportamiento individualistas, rechazo impuestos para
la comunidad
Lucha por las compensaciones económicas derivadas de su
rendimiento. Competencia.
LA CULTURA DE SILICON VALLEY.
(Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo)
La opulencia
Aunque también hay zonas oscuras, como media y en comparación
con otras zonas, existe un alto nivel de vida.
La mayoría de las personas abrigan expectativas de alcanzar
grandes expectativas de vida en la juventud.
Comportamiento que incapacita para prestar atención a los que
han quedado fuera del grupo de los opulentos. Individualismo y
segregación urbana
El tecnoestrés
Alto nivel de estrés como parte integral de la cultura de la zona
Claras tendencias de consumo de alcohol y drogas.
Aparición de subculturas corporativas
Fuertes sentimientos de lealtad a la empresa
Las empresas estimulan las relaciones sociales entre sus
trabajadores
Cooperación interpersonal en el puesto de trabajo. Trabajo en grupo
Apoyo psicológico a los individuos con adición al trabajo.
Consumo compensatorio
Mecanismo de alivio del estrés. A mucho trabajo mucha diversión
LA CALIDAD DE VIDA DE SILICON VALLEY.
(Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo)
El lado oscuro del “chip”
Transformación de la estructura urbana del condado de
Santa Clara
Contraste entre opulencia económica individual y
deterioro ambiental progresivo.
Presión especulativa por fuerte demanda de
vivienda.
Polución del parque industrial de Standford
Contaminación pozos de agua
Segregación espacial
Problemas de congestión de tráfico
Escasez espacios verdes
En 1970, el 83% de la población en el valle era caucásica. Actualmente,
el porcentaje de blancos sólo alcanza el 50% por ciento.
El resto, es de origen asiático (26%) e hispano (21%). En cuarto lugar,
se ubican los afroamericanos.
Atherton
La ciudad más cara y con
mayor
Renta per cápita de
EEUU.
Precio medio
viviendas: 2,5 millones
de dólares, pueden llegar
a 80 millones
Renta per cápita:
260.000 $
Residentes: directivos
de:
Oracle
Hewlett Packard
Googel
eBay
• El Valle del Silicio demuestra el triunfo del
capitalismo occidental, en cuanto a economía y
desarrollo se refiere, siendo esta una de las
regiones más prosperas del Estado de
California.
• En Europa el concepto equivalente a Silicon
Valley es el de los parques tecnológicos o
científicos, que son espacios específicamente
creados para empresas de carácter
tecnológico, de generación de
conocimiento, de valor añadido. En Europa
existen muchos de ellos especialmente en las
proximidades de las ciudades de mayor tamaño
IMPACTES TECNOLOGIES DE
LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ. TIC
B
A
Región
Fábrica
Inputs
Outputs
LOGÍ
LOGÍSTICA
trabajos
Fragmentación del Sistema de Producción
Industrial
Fuente: Transport geography (2001)
http.//magic.hofstra.edu/Communities/frame.html?bounce=/geotrans/eng/english.html
LA COMUNICACIÓ I SINCRONITZACIÓ
Delivery
for
Entrega
deunits
unidades
parts
por
partes
Production Unit
Unidad de Producción
se
éonu
aech
amr
Wl
A
Entrega
Delivery
deunits
unidades
for
de
finished
mercancías
goods
acabadas
Antiguo
Old
warehouse
almacénbefore
antes
Just-in-Time
del Just-in-Time
FACTORY
FÁBRICA
Assembly Line
ABC inc.
Movimiento
unidades
Moving storage
almacenadas
units
Lugar de ensamblaje y stock
Assembly and warehousing
place
Realización a partir de: Transport Geography (2001)
Movimiento
unidades
Moving storage
almacenadas
units
Flujos físicos e Intercambios
EDI
CLIENTE
Stock
Previsions
Órdres
Albarà
Entrega
Avis expedició
Factures
Avis de liquidació
PROVEEDOR
•
•
•
•
MOTORS DE RECERCA.
GOOGLE
Incorporació informació geogràfica:
Google Earth, G.maps,
Google Street View es una característica de Google Maps y
de Google Earth que proporciona panorámicas a nivel de
calle (360 grados de movimiento horizontal)
Google Transit es un software en fase beta ofrecido por
Google para acceder a los tiempos de transporte público,
rutas, y planes de viaje
Youtube, Gmail (39 idiomes)….Crome…..
1998: 1 treballador
2001: 284 treballadors
2005: 1907 treballadors
Ingresos
23 651 millones USD (2009)
Beneficio de
explotación
YAHOO
8312 millones USD (2009)
Beneficio neto
6520 millones USD (2009)
Activos
40 497 millones USD (2009)
Capital social
36 004 millones USD (2009)
1
Cambios de las funciones logísticas
Rodrigue, Comtois, Slack, 2009
SAE Empresa Municipal de Transports
TMB. Transports de Barcelona S.A.
GMV sistemas
SAE Empresa Municipal de Transports
Hinterland
Global Financial Centers
Telecommunications
Space
Time
London
Tokyo
New York
Los Angeles
Hong Kong
Singapore
Stock Market Opening Period
MATERIA
NEOLÍTIC
ENERGÍA
INFORMACIÓ
Fuente: Antoni Elí
Elías Fuste. L’anella cientí
científica
Comisió
Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
SOCIETAT
DE LA INFORMACIÓ
La Informació fins a la primera meitat del anys 80
SISTEMES I SERVEIS
DE POCS PER A MOLTS
Premsa
Radio
Televisió
Televisió
Fuente: Antoni Elí
Elías Fuste. L’anella cientí
científica
Comisió
Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
SISTEMES I SERVEIS
PERSONA A PERSONA
Telegrafia
Tèlex
Telefonia
SITUACIÓ ACTUAL: Sistemes i serveis de tots per a tots (?).
xarxa
Fuente: Antoni Elí
Elías Fuste. L’anella cientí
científica
Comisió
Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
US Household Penetration of
Telecommunications, 1920-2008
Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public
domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested
prior to use.
Music Sales in the United
States, 1975-2009
Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public
domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested
prior to use.
(
ESTADISTICAS MUNDIALES DEL
INTERNET
(Usuarios del Internet y Poblacion por Países y
Regiones)
English Version )
ESTADISTICAS MUNDIALES DEL INTERNET Y DE LA POBLACION
Poblacion
( 2009 Est.)
Regiones
Africa
% Poblacion
Mundial
Usuarios, dato
más reciente
% Población
(Penetración)
Crecimiento
( 2000-2009 )
% Uso
Mundial
991,002,342
14.7 %
67,371,700
6.8 %
1,392.4 %
3.9 %
3,808,070,503
56.3 %
738,257,230
19.4 %
545.9 %
42.6 %
Europa
803,850,858
11.9 %
418,029,796
52.0 %
297.8 %
24.1 %
Oriente Medio
202,687,005
3.0 %
57,425,046
28.3 %
1,648.2 %
3.3 %
Norte America
340,831,831
5.0 %
252,908,000
74.2 %
134.0 %
14.6 %
Latinoamerica / Caribe
586,662,468
8.7 %
179,031,479
30.5 %
890.9 %
10.3 %
34,700,201
0.5 %
20,970,490
60.4 %
175.2 %
1.2 %
6,767,805,208
100.0 %
1,733,993,741
25.6 %
380.3 %
Asia
Oceania / Australia
TOTAL MUNDIAL
NOTAS: (1) Las Estadisticas de Usuarios Mundiales del Internet fueron actualizadas a
Septiembre 30, 2009. (2) Para ver información detallada, de un clic sobre la región o el país
correspondiente. (3) Los datos de población se basan en cifras para 2009 del US Census
Bureau. (4) Los datos de usuarios provienen de información publicada por Nielsen Online ,
ITU y de Internet World Stats. (6) Estas estadísticas son propiedad intelectual de Miniwatts
Marketing Group, se pueden citar, siempre manifestando el debido credito y estableciendo
un enlace activo a www.exitoexportador.com . Copyright © 2009, Miniwatts Marketing
Group. Todos los derechos reservados.
100.0 %
Estructura NSFNET
Font: Atlas Cyberespace, www.cybergeography.org/atlas/altas.html
3. La ciutat informacional.
Continguts (2)
• Els sistemes urbans post-industrials dels països
del primer món
– Els moviments migratoris interurbans
– Els nous processos urbans: concentració,
centralització, desconcentració, descentralització
– Les noves formes urbanes: metròpolis,
connurbació, megalòpolis, metàpolis, tecnòpolis
– Estudi de casos: Espanya i Mallorca
• Les grans concentracions urbanes dels països en
vies de desenvolupament
– Alguns exemples
Estudi de casos: Espanya i Mallorca
• - Espanya, 2n país d’Europa en nº immigrants
estrangers i en xifres relatives el primer
– Alemanya: 7,3M (té 75 M, -9,7% total h.)
– Espanya: 5,3M (té 46,7 M, 11,3%)
•A la UE 27 el% ciutadans forans és del 6,2%
– França: 3,7M
– Itàlia: 3,4M
– Aquest 4 junts concentren el 75% de la població
estrangera de la UE que en tota és de 30,8 M, el 6% p.
total de la UE
•11,3M altres estats membres
•19,5 M tercers països
–
–
–
–
6 europeus
4,7 africans
3,7 asiàtics
3,2 americans
• Turquia: 2,4 M representa el 12% del total dels
estrangers residents a la UE
• Marroc: 1,7M , 9%
• Albània : 1M, 5%
• Romania, Bulgària, Polònia, Eslovàquia,
– % menor d’estrangers, inferior a l’1%
• Estats amb % més alt d’estrangers d’un sol
país: Grècia: 64% estrangers són d’Albània;
Eslovènia (47% de Bòsnia - Hercegovina);
Hongria (37% de romanesos); Luxemburg (37%
de Portugal)
• Altres paísos tenen un % molt elevat
d’estrangers però molts pocs habitants:
– Luxemburg : 43,3% estrangers
– Letònia: 18%
– Estònia:17%
– Xipre: 16%
– Irlanda: 13%
• Diario de Mallorca 17-12-2009