projecte de catàleg de camins públics del terme municipal de bunyola

advertisement
PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS
DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA
PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA
Índex
Núm. fitxa
Consell
Nom del camí
Memòria
Pàg.
2
1
CAMÍ DE SA FÀBRICA
35
2
CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE BARCELONA / CAMÍ VELL DE
SÓLLER / CAMÍ DE CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES
40
3
CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA COMUNA
47
4
CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE CAUBET
54
5
CAMÍ DE SA CANTINA
58
6
CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE FUTBOL
62
7
CAMÍ DE CAUBET
67
10
CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU
73
11
CAMÍ DES GRAU
82
13
CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES CORRAL DE SES CABRES
92
14
CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ
99
15
16
CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES COCONS / CAMÍ DE CA NA MORAGUES
CAMÍ DES TRAVÉS (A)/ CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ DE SA CASETA
105
115
17
CAMÍ DE SA COVA D'EN SION
128
18
CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA
131
19
CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE
137
20
CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES
144
21
CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU
147
22
CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA
154
23
CAMÍ DE S’ESTEPARET
159
24
CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES PUIG DE NA MARIT
162
25
CAMÍ DES FORNETS
166
26
CAMÍ DE MUNTANYA
170
27
CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR
180
28
CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR
184
PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA
Índex
Núm. fitxa
Consell
Nom del camí
Pàg.
29
CAMÍ DES SALT D'EN GENER
187
32
CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA
191
33
CAMÍ DE VALLDEMOSSA
195
34
CAMÍ DE SÓLLER
215
39
CAMÍ DES FREU
230
40
CAMÍ DE SA COMUNETA
242
41
PAS DE S'ESCALETA
249
44
CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ
256
45
PAS DE NA MARIA
263
47
CAMÍ D’ORIENT
272
48
CAMÍ DE PASSATEMPS
283
51
CAMÍ DE SES COSTES
294
59
CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES PENYALS D'HONOR
297
61
CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE COMA-SEMA
301
62
CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ
317
65
SA COSTA PELADA
327
71
CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ
331
80
CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES ROTES
341
1. INTRODUCCIÓ
1.1. OBJECTIUS
Per tal de col·laborar amb els ajuntaments en l’aclariment dels dubtes que es poden
presentar en la gestió dels camins, el Consell de Mallorca elabora el catàleg de camins dels
diferents termes municipals, amb els següents objectius:
-Recopilar la documentació existent sobre els camins, que permeti aclarir la
titularitat dels mateixos.
-Recollir informació sobre l’estat actual de cada un dels camins, amb especial
incidència en els aspectes tipològics, constructius, etc.
-Sistematitzar la informació, de tal manera que aquesta sigui aprofitable per a
l’elaboració del planejament urbanístic i de l'Inventari de Béns d’Entitats Locals.
Tot i l’esforç realitzat en la recerca de documentació que defineixi la titularitat dels
camins, el catàleg s’ha de considerar com un document obert a l’aportació de noves dades
documentals que ajudin a aclarir encara més aquesta titularitat.
1.2. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES
1.2.1. LA PROPIETAT DELS CAMINS PÚBLICS
Definició
A l'hora de parlar de la propietat dels camins públics ens hem de remetre als
articles 344 del Codi Civil i 74.1 del Text refós de Règim Local:
Art. 344 del Codi Civil: "Son bienes de uso público, en las provincias y los pueblos los caminos
provinciales y los vecinales, las plazas, calles, fuentes y aguas públicas de servicio general, costeadas por los
mismos pueblos o provincias".
Art. 74.1 del Text Refós de Règim Local: "Son bienes de uso público local, los caminos y
carreteras, plazas, calles, paseos, parques, aguas, fuentes, canales, puentes y demás obras públicas de
aprovechamiento o utilización generales cuya conservación y policía sean de la competencia de la Entidad
Local".
Aquests dos articles defineixen els camins públics quan tenen un ús públic o general
i són competència de l'Entitat Local, o hi ha hagut una intervenció d'aquesta entitat
exercitant les funcions de conservació i policia dels mateixos. D'aquests dos elements, el
més important és l'ús públic, en aquest sentit podem citar la sentència del TS. de 3 de juliol
de 1961 (art. 2.984). "Para que un camino rural sea de dominio público no es necesario que tal vía
tenga, por su origen y condiciones de sostenimiento las características de una obra pública, a la que haya
de aplicar la especial legislación sobre carreteras o caminos vecinales; se ha probado el uso público
inmemorial, y no se justifica el carácter o condición de privado". També és evident que dins aquesta
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
2/346
definició de l'article 344 del C.C. també hi entren aquells camins de muntanya o rurals,
sempre i quan es donin les circumstàncies esmentades anteriorment: ús públic i que la seva
conservació sigui competència de l'Administració (Sentència del TS. de 9 de juliol de 1981,
art. 3241).
1.2.2. RÈGIM JURÍDIC DELS CAMINS PÚBLICS
Els camins com a béns d'ús públic són: inalienables, inembargables e
imprescriptibles (art. 80 de la LBRL).
D'aquests tres elements el que ara més ens interessa, pel que fa als camins, és el fet
de la imprescriptibilitat, ja que evita que els propietaris confrontants pel fet de tancar el
camí durant un determinat temps pugui arribar a adquirir la seva propietat per prescripció
adquisitiva (usucapió). L'única excepció a tal afirmació seria l'aplicació de l'article 8.5 de
l'antic REGLAMENT DE BÉNS DE L'ANY 1955, article que preveu una desafectació tàcita
d'un bé com d'ús públic pel transcurs de 25 anys, i que per tant a partir de tal data, es
podria usucapir. Però el cert és que la dubtosa constitucionalitat d'aquest article - que de
fet va en contra del que deia l’antiga Llei de Règim Local de l’any 1955 -, juntament amb la
seva derogació pel nou reglament de BÉNS de l'any 1986, i així com, els llargs terminis que
estableix, el fan pràcticament inaplicable.
1.2.3. ACCÉS AL REGISTRE DE LA PROPIETAT
L'article 5.2 del Reglament Hipotecari estableix: "No obstante lo dispuesto en el artículo
anterior, quedan exceptuados de la inscripción:
2ª Los bienes municipales y provinciales de dominio y uso público conforme a la legislación
especial"
Per tant no són inscribibles els béns municipals d'ús públic, entre els quals, hi ha
d'acord amb el ja esmentat art. 74.1 del TRRL, el camins. En aquest sentit tenim al STS. del
23 de setembre de 1980 la qual afirma "Una vía municipal de uso público no necesita constar en el
Registro de la Propiedad para ser eficaz, frente a todos, tal como se desprende de su naturaleza jurídicopública (Extra comercio) consagrada en el art. 188 y concordantes LRL en armonía con lo dispuesto en el
art. 5 RH”.
També hem de dir que el fet que un camí consti com a privat dins la descripció
registral d'una finca no és un element decisiu, ja que la fe pública registral no empara la
descripció de la realitat física de la finca inscrita.
Per tant, i davant la impossibilitat d'accés al Registre de la Propietat, encara es
reforça més la necessitat de controlar i protegir aquestes vies.
1.2.4. INVENTARI DE BÉNS DE LES CORPORACIONS LOCALS
Aquest control sobre els camins pot venir per incorporar-los a l'INVENTARI DE
BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS, inventari obligatori (art 17. del Reglament de Béns de les
________________________________________________________________________________________
3/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Entitats Locals (RBEL) i regulat, bàsicament a l'article 20.G de l'esmentat text, pel que fa als
camins:
20 g) “Tratándose de vías públicas, en el inventario deberán constar los datos necesarios para su
indidualización, con especial referencia a sus límites, longitud y anchura".
Al respecte hem d'esmentar que:
a) Estam davant un inventari purament administratiu. Serveix a la pròpia
Corporació pel control del seus BÉNS, per tant, la seva inscripció no és constitutiva. No
essent necessari, ni tampoc és regulat, cap tràmit d'informació pública per a procedir a
inventariar un bé que, ja de fet, pertany a l' Administració.
b) No té un suport físic determinat. Per la qual cosa és possible incorporar plànols,
que en el cas dels camins, informarien clarament del seu recorregut i partions. Inventariar
un camí sense establir clarament per on passa no és massa efectiu, i més en els casos
d'alguns camins rurals que es poden fer desaparèixer amb certa facilitat. De tota manera en
el cas de què algun colindant no estigui d'acord amb el traçat del camí, pot reclamar a
l'Administració que realitzi la delimitació o fitació (art. 56 del RBEL). També s'ha de dir
que la fitació no és un requisit previ per inventariar un bé immoble com són els camins, en
aquest sentit tenim la sentència del TS de 28 de abril de 1989: "El deslinde no es requisito
previo para el acto de inclusión en el inventario".
c) El títol d'atribució del camí a la Corporació Municipal pot ésser la Llei (art. 609
del Codi Civil i 10 del RBEL), i en aquest cas, serien d'aplicació els citats articles 344 del
Codi Civil i 74.1 del TRRL.
Per tant, quan ens trobem davant un camí que ha estat obert al públic i ha tingut un
ús general des de temps immemorial, podem presumir que estam davant un camí públic. Si
a més tenim constància de què l'Administració ha intervingut sobre ell, es reforça més la
propietat pública del camí, encara que com ja hem dit, aquest darrer element no és tan
decisiu com l'ús públic del camí i que estigui obert al públic.
1.2.5. L'EXPEDIENT D’INVESTIGACIÓ
Si la Corporació té dubtes sobre la titularitat d'un camí, abans d'inscriure’l també
pot iniciar l'expedient d'investigació (Art. 45 i següents del Reglament de BÉNS Locals.).
Aquest procediment d'investigació és una bona eina per a poder determinar els drets que
els confrontants tenen sobre el camí, ja que se’ls pot requerir perquè aportin els documents,
o més elements de prova, sobre els quals fonamenten els seus drets. (art. 49, 50 i 51 del
RBEL).
Si la resolució de la investigació, previ informe del Secretari de l'Ajuntament, és
favorable a la consideració de públic del bé s'ha de procedir a la seva taxació e inclusió a
l'Inventari de BÉNS Municipals.
1.2.6. LA RECUPERACIÓ D’OFICI (ART. 70 I 71 RBEL)
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
4/346
Art. 70.1: "Las Corporaciones Locales podrán recobrar por sí la tenencia de sus bienes de
dominio público en cualquier tiempo".
Art. 71.1: "El procedimiento para la recuperación de la posesión podrá iniciarse a través de las
formas previstas en el art. 46”.
2. "La recuperación en vía administrativa requerirá acuerdo previo de la Corporación, al que se
acompañarán los documentos acreditativos de la posesión, salvo que se tratare de usurpaciones recientes”.
3. “Este privilegio habilita a las Corporaciones locales para que utilicen todos los medios
compulsorios legalmente admitidos, sin perjuicio de que si los hechos urbanísticos tienen apariencia de
delito se pongan en conocimiento de la autoridad judicial".
Aquests articles regulen un instrument molt útil per a la defensa dels camins
públics, tal qual és la recuperació d'ofici per part de la pròpia Administració. Hem de
significar que el que es recupera és la possessió del camí, sense cap tipus de
pronunciament sobre la seva propietat. Amb aquest expedient l'Administració d’ofici,
sense necessitat d'acudir als tribunals, com han de fer els particulars, pot remoure
tancaments de camins efectuats pels confrontants. A més en el cas dels camins, com
estam davant un bé d'ús públic, pot exercitar aquesta facultat en qualsevol moment,
encara que faci més d'un any que s'ha produït el tancament. També s'ha d'advertir que
quant més temps es deixi passar, més probabilitats hi ha de què no prosperi aquesta
recuperació d'ofici, ja que es pot arribar a entendre que l'administració ha consentit
amb aquesta situació de tancament, i per tant es veu privada d'aquesta prerrogativa tan
privilegiada.
1.3. METODOLOGIA
L’estudi es centra en la xarxa viària rural de Bunyola, de la qual s’exclouen les
carreteres, competència del Consell de Mallorca, les àrees urbanes i els nuclis rurals.
S’inclouen en aquest catàleg:
-
-
Els camins que apareixen documentats als arxius consultats.
Els camins que destaquen per les seves característiques constructives, tals com
l’empedrat, la presència d’escopidors, ratlletes, cadena, clavegueres, escalons,
pedres passadores i ponts, marges, parets, paretons, etc.
Els camins que formen part de rutes excursionistes clàssiques i així apareixen a la
bibliografia especialitzada. També es consideren camins amb interès excursionista
aquells que donen accés o discorren per finques públiques, així com aquells que
apareixen al Pla Especial de la Ruta de Pedra en Sec.
El treball es realitza seguint el següent esquema:
- Recopilació documental (arxivística, bibliogràfica i cartogràfica).
- Treball de camp, amb recorregut sistemàtic dels camins, realitzat amb l’ajuda del GPS i la
fotografia aèria.
- Redacció de les fitxes dels camins, amb la transcripció de les dades recollides en els punts
anteriors.
- Elaboració de la cartografia, amb digitalització dels camins sobre el Mapa Topogràfic
Balear, escala 1/5.000 (COPOT, 1994).
- Redacció de les conclusions.
________________________________________________________________________________________
5/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Una vegada finalitzat, el catàleg es presenta estructurat en cinc capítols:
1. Introducció
Conté una exposició de les consideracions jurídiques sobre els camins rurals i la
legislació que els afecta, en especial la que fa referència a la propietat dels camins i el seu
règim jurídic.
També es descriuen els eixos bàsics de la metodologia emprada per elaborar el
catàleg i els criteris seguits a l’hora d’incloure els camins.
2. Fonts consultades
En aquest apartat es fa una enumeració de la documentació arxivística localitzada,
amb la font i signatura corresponent, i es relaciona la bibliografia i cartografia consultades.
3. Fitxes dels camins inventariats
La informació recollida de cada camí es troba en aquest apartat, que conté les
següents dades:
•
•
•
•
•
•
•
•
Número i nom del camí: el primer es correspon amb el lloc que ocupa dins el catàleg,
mentre que el nom reflecteix la denominació tradicional o la que apareix a la
documentació.
Localització: s’especifica el municipi d’estudi, els fulls del mapa 1/5.000 on es troba el
camí, l’inici i el final, i la longitud total.
Documentació localitzada: es cita el tipus de documents localitzats, que poden fer
referència a camí veïnal, camí públic, camí en el qual s’han realitzat obres per part de
l’administració, etc.
Senyalització: assenyala la presència de fites, pintades, indicadors i panells. Igualment
indica el tipus de delimitació lateral (reixes i/o parets).
Limitacions de pas: es fa constar l’existència de cartells de prohibició de pas per accedir
al camí, i la presència de barreres tancades i/o cadenes presents en el moment de la
visita (de juny de 2008 a setembre de 2009).
Observacions: indica si el camí presenta interès excursionista o si hi ha altres dades
rellevants de caràcter general.
Recomanacions: resumeix les conclusions del catàleg.
Trams: s’assenyala l’inici i final dels trams en què s’ha dividit el camí i per a cada un
d’ells es recullen les següents dades:
- Tipologia: per la seva amplada i grau d’elaboració es diferencien pistes, camins de
carro, camins de ferradura i tiranys.
- Tipus de ferm: s’especifica si és asfalt, formigó, grava, macadam, terra o empedrat.
L’apartat d’amplada assenyala l’amplada mínima del camí i també l’amplada
màxima, si aquesta és considerablement major. Així mateix s’indica la longitud total
del tram.
- Seguiment: engloba el nivell de dificultat que presenta (sense problemes, fàcil,
regular i difícil). L’estat del camí s’estableix segons l’estat del ferm, dels marges i les
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
6/346
•
•
parets, així com l’existència de vegetació i altres obstacles que puguin impedir el
trànsit (bo, regular o dolent). També s’especifica si el camí presenta interès
constructiu o no.
- Elements constructius: s’indica la presència d’escalons, ratlletes, cadenes, marges de
subjecció, parets, paretons, escopidors, clavegueres, pedres passadores, guals
empedrats, pujadors i ponts.
Els tres darrers apartats de la fitxa recullen les fonts consultades per a fer l’estudi: la
documentació arxivística inclou una transcripció dels principals documents localitzats,
l’arxiu on es troba dipositat i la seva signatura; a la documentació bibliogràfica
s’enumeren les cites aparegudes a les publicacions consultades; finalment, a la
cartografia on apareix el camí es relacionen els mapes històrics, militars, cadastrals, i
altres on podem observar el traçat del camí.
La fitxa es completa amb un mapa orientatiu per facilitar la localització del camí
catalogat.
4. Conclusions
En base a la documentació localitzada i d’acord amb el treball de camp realitzat, es
fan les següents recomanacions: la inclusió a l’Inventari de béns municipals dels camins que
apareixen explícitament com a públics o en els que l’Administració ha intervingut al llarg del
temps; l’obertura d’un expedient d’investigació per aquells casos en què existeixen indicis
d’una possible titularitat pública però la documentació no és prou aclaridora; i la protecció
dels camins que presenten elements (ferm, parets, etc.) amb interès constructiu.
5. Annex cartogràfic
La cartografia elaborada inclou el traçat de cada un dels camins catalogats a escala
1/5.000 i els mapes temàtics a escala 1/25.000 que agrupen els camins catalogats, els
documentats, els camins amb interès constructiu i els que formen part de les rutes
excursionistes.
1.3.1. RELACIÓ DE CAMINS DOCUMENTATS NO LOCALITZATS
Es tracta d'aquells camins que apareixen a la documentació i que no ha estat
possible identificar. En alguns casos existeix la possibilitat que es localitzin actualment dins
sòl urbà, mentre que en els altres casos, ni la documentació, ni el treball de camp, ni les
fonts orals consultades, han permés aclarir el traçat del camí.
Els camins que s'inclouen dins aquest grup són:
CAMÍ DES COCÓ D’EN PEDRO
A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les
condicions que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte
comun de este pueblo sito en el parage hasta un pino marcado que hay de el camino
que conduce al coco d’en Padro? por los pinos marcados hasta bajo la cueva dels
________________________________________________________________________________________
7/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Mateos y de aqui por el camino hasta los colls del Puig de la Figuera siguiendo por el
camino que conduce a la cova den Catañy hasta llegar al camino que conduce al citado
camino del cocó d’en Padro? ...” (AMB. Sign. 956).
A l’acta d’entrega del 19 de setembre de 1919 es remataren 119 pins de la
Comuna, a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió al nord amb la mateixa
partida, al sud amb camí des “Coco den Pedro”, a l’est amb la coma Gran i a l’oest amb
el camí del Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952).
CAMÍ DE NOÉ
A l’acta d’entrega del 4 d’octubre de 1916 es remataren 1162 pins de la Comuna,
a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió “Norte. Una linea determinada por
una encinita y cuatro pinos señalados con el marco oficial número dos en la corteza, a la
izquierda subiendo por el camino del Puig Gros Planiatja y el denominado camino de
Noé, señalado por cuatro pinos de la manera dicha ...” (AMB. Sign. 952).
CAMÍ DE SA CURRIE
L’any forestal de 1904 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins “... dentro la
caja del camino que a partir del Camí de S’Currie [sic] se interna en la partida Puig de
S’Figuera hasta el Forn den Quench ...” (AMB. Sign. 952).
Camí de la font de la Fulla
L’11 de maig de 1670 els jurats de Bunyola establien a Joan Palou vuit
quarterades de terra a la Comuna, “... Confrontatas ex una parte cum possessioni vocata
la stramera nova, ex alia cum terra Mathei Muntaner, ex alia cum dictis communibus, et
ex alia parte cum itinere tendenti ad fontem de la fulla ...” (ARM. ECR 128).
Camí de s’Arboçar
L’any forestal de 1901 es feia acta d’entrega d’una partida de 87 pins a la
Comuna de Bunyola “... que han quedado enclavados dentro del camino que partiendo
del punto denominado “El Pico”, termina “Sa Arbosa ...” (AMB. Sign. 952).
El 15 de maig de 1901 l’enginyer de la regió dictava les condicions facultatives
que havien de regir “... la construcción de un camino carretero que partiendo del punto
denominado El Pico termina en la partida S’Arbosa del monte Comuna de Buñola ...”
(AMB. Sigh. 952).
El 28 d’octubre de 1901 es feia acta de reconeixement d’una partida de 87 pins
de la Comuna Bunyola, “... dentro de la caja del camino que empieza en el Pico y
termina en el Arbosa ...” (AMB. Sign. 952).
Camí ?
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
8/346
El 13 de juny de 1900 la Sección Facultativa de Montes va fer acta de reconeixement
de 52 pins “... que quedaron dentro la caja del camino que partiendo del Puig del Corp y
termina en las Basetas ...” (AMB. Sign. 952).
Camí del Picó
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1923,
“... atendiendo que para el debido aprovechamiento de los cuatrocientos pinos que se
proponen en el sitio denominado “Es Picó”, precisa la construcción de un trozo de
camino de saca que, empalmando con él que desde la llamada “Cisterneta d’en Gil, e
internandose, en una longitud de cuatrocientos metros en la citada partida “El Picó”,
permite y facilita la extracción de dichos productos, ya que de lo contrario se hace
imposible el disfrute de los mismos por falta de medios, de acarreos y trasporte, se
acuerda proponer tambien la aurización [sic] conveniente para la construcción de dicho
camino” (AMB. Sign. 32).
Camí ?
En consell celebrat per la Universitat de Bunyola el 20 d’abril de 1636 “... fonch
proposat per lo honor Antoni Montaner un dels jurats, en nom y veu dels altres dient
molt honor y savi consell, sebran totes vostres merses com la cause daverlos fets ajuntar
es per fer los ha seber com la nesesitat de haver de redresar al cami des de la creu fins an
el gallicant axi per los tragines com per los carrates y nosaltres tanim una persona que se
obliga a pagar la mitat dels gastos ...” (AMB. Sign. 6).
Camí ?
El 19 de setembre de 1486 Bernat Cabaspre establia a Pere Pizà i a la seva dona
Catarina unes cases a Bunyola que feien partió “... ex una parte cum hospicio Guillermii
Font et ex alia parte cum camino regali per quem tenditur de dicta parrochia ad
Civitatem Maioricarum, et ex alia parte cum hospicio Anthoni Tavarner, et ex alia parte
cum camino per quem tenditur ad castelluz dicte parrochie vocato Sant Momat ...”
(ARM. ECR 118).
Camí de la Rota
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 21 de maig de 1936
es donava compte “... de una instancia suscrita por varios vecinos de Baix des Puig, en
súplica de que se de salida al camino denominado De se rota mediante la construcción
de un tramo que, atravesando las propiedades que en dicha instancia se citan, llegase
hasta la carretera. La Corporación se dá por enterada y acuerda tomar en consideración
la mencionada instancia” (AMB. Sign. 42).
1.3.2 CAMINS SENSE TREBALL DE CAMP REALITZAT
Correspon a una sèrie de camins dels quals es té constància documental de la seva
existència, la fitxa del qual no s’ha pogut omplir a causa de la negativa de la propietat de la
________________________________________________________________________________________
9/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
finca per on discorren, a permetre el recorregut de camp. Per aquest mateix motiu no s’ha
pogut grafiar el camí dels colls de Gran dia, núm. 43. El tram 2 del camí de Biniforani,
núm. 82 s'ha grafiat en base al Mapa Topogràfic Balear (1994) a escala 1:5.000 i a l'ortofoto
de l'any 2008.
2. FONTS CONSULTADES
En aquesta secció hem estructurat detalladament la localització dels documents
trobats sobre els camins de Bunyola. S´han consultat diversos arxius, encara que no es pot
donar per tancada la recerca arxivística; si l´Arxiu Municipal de Bunyola i l´Arxiu General
del Consell Insular de Mallorca, han estat investigats a fons, encara es pot aprofundir a
altres arxius.
2.1. ARXIVÍSTIQUES
2.1.1. ARXIU MUNICIPAL DE BUNYOLA (AMB).
Determinacions de consells
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Llibre de determinacions del Consell (1524-1546).
Llibre de sessions. Llibre de comptes (1575-1578).
Llibre de determinacions del Consell (1602-1612).
Llibre de determinacions del Consell (1610-1626).
Llibre de Consells (1626-1639).
Llibre de sessions de la Universitat de la Vila de Bunyola (1639-1660).
Actes d’Ajuntament
7. Llibre d’actes d’Ajuntament (1720-1771).
8. Llibre d’actes d’Ajuntament (1772-1780).
9. Llibre d’ Actes d’Ajuntament (1802-1810, 1816-1818, 1821-1840).
10. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1841-1860).
11. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1861-1840).
12. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1891-1900).
13. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1901-1903).
14. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1904-1905).
15. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1906-1907).
16. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1908).
17. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1909).
18. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1909 - 11 de febrer de 1910).
19. Llibre d’Actes d’Ajuntament (18 de febrer 1910 - 1 de juliol 1910).
20. Llibre d’Actes d’Ajuntament (9 de juliol 1910 – 3 de març 1911).
21. Llibre d’Actes d’Ajuntament (10 de març 1911 – 22 d’octubre de 1911).
22. Llibre d’Actes d’Ajuntament (11 de maig 1911 – 31 de desembre 1911).
23. Llibre d’Actes d’Ajuntament (29 d’octubre 1911 – 17 d’octubre 1912).
24. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1914 – 23 d’agost 1914).
25. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1912-1920).
26. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1915 – 4 de juliol 1915).
27. Llibre d’Actes d’Ajuntament (5 de gener 1916 – 18 d’agost 1916).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
10/346
28. Llibre d’Actes d’Ajuntament (25 d’agost 1916 – 27 de maig 1917).
29. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1919 – 20 de febrer 1920).
30. Llibre d’Actes d’Ajuntament (14 de març 1920).
31. Llibre d’Actes d’Ajuntament (30 de gener 1921 – 17 de setembre 1922).
32. Llibre d’Actes d’Ajuntament (28 de maig 1922 – 1923).
33. Llibre d’Actes d’Ajuntament (17 d’octubre de 1923 – 22 de novembre 1923).
34. Llibre d’Actes d’Ajuntament (27 d’octubre de 1923 – 28 de març de 1924).
35. Llibre d’Actes d’Ajuntament (4 d’abril de 1924 – 3 de març de 1926).
36. Llibre d’Actes d’Ajuntament (23 de març 1926 – 30 de març 1930).
37. Llibre d’Actes d’Ajuntament (26 d’agost 1930 – 8 de novembre 1931).
38. Llibre d'Actes d'Ajuntament (15 novembre 1931 - 24 juny 1932).
39. Llibre d'Actes d'Ajuntament (8 juliol 1932 - 5 maig 1933).
40. Llibre d'Actes d'Ajuntament (19 maig 1933 - 11 agost 1933).
41. Llibre d'Actes d'Ajuntament (20 juliol 1933 - 30 agost 1935).
42. Llibre d'Actes d'Ajuntament (6 setembre 1935 - 17 desembre 1936).
43. Llibre d'Actes d'Ajuntament (21 desembre 1936 - 30 març 1939).
Sense Signatura. “Actas Ayuntamiento 4 abril 1939 – 30-6-42”.
44. Llibre d'Actes d'Ajuntament (11 març 1954 - 23 juny 1958).
Sense signatura. Llibre d'Actes d'Ajuntament (21 desembre 1948 - 21 gener 1954).
Sense Sign. “Pleno Actas 8-1-1965 a Mayo 1972”
Sense signatura. Llibre d'Actes d'Ajuntament (1972-1976).
Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (22 de juny de 1976 a 30 d’abril de 1981).
Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (28 de maig de 1981 a 31 de maig de
1984).
Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (31 de maig de 1984 a 19 de maig de
1986).
Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (23 de juny de 1989).
Sense Sign. Llibre d’actes (19-V-1986 a 26-VI-1989).
Sense Sign. Actes Plenari 3-VII-89 a 31-XII-89.
Sense sign. Actes Plenari 1990.
Sense Sign. Actes Plenari 1991.
Sense Sign. Actes Plenari 1992.
Sense Sign. “Ajuntament de Bunyola. Actas Sesiones Pleno 1993”.
Sense Sign. “Actas Pleno 1994”.
Sense Sign. Actes del Ple 1995.
Sense Sign. Actes Plenari 1996.
Sense Sign. Actes Plenari 1997.
Sense Sign. Actes Plenari 1998.
Sense Sign. Actes Plenari 1999.
Sense Sign. Actes Plenari 2000.
Sense signatura. Actes Plenari 2001.
Comptes municipals
567. “Libro de Caja” (Extraordinario: Camino Forestal. Gastos) (1955-57). Llibre. B.
Estims i cadastres
569. Llibre dels estims de la present vila de Bunyola en lo any 1648 (1648).
________________________________________________________________________________________
11/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
574. “Amillaramiento de Bunyola (1893-1900)”. Lligall. B.
579. Traspassos de l’Amillarament de 1944 (1947-1953).
Clavariat
580. Llibre de Comptes. Llibre de Clavariat (1603-1607).
581. Llibre de Clavariat (1635-1639). Llibre de jurats (1628-1629).
582. Llibre de Clavariat. Miquel Serrano Clavario en 1659 (1659-1726).
583. Llibre de Clavariat (1664-1678). Llibre de pòlisses (1664).
CONTRIBUCIONS
650. “Relación jurada de arrendamientos de fincas rústicas” (1846). Lligall. B.
651. “Declaraciones juradas de fincas rústicas” (1846). Lligall. B.
652. Arrendamientos de fincas rústicas (1846).
658. “Declaración de fincas urbanas” (1879). Llibre II. 214 fols. B.
662. “Varios expedientes y registros instruídos desde 1890 al 1971. –Impuesos y
expedientes–” (1890-1917). Lligall. B.
673. “Contribuciones fincas rústicas” (1900).
674. Descripción de las fincas rústicas y nombres de sus propietarios (1900).
683. Traspasos de fincas del municipio de Bunyola para la contribución de riqueza rústica, urbana y
pecuaria (1924).
684. Inspecciones oculares de fincas. Registros de fincas (1923-1924).
Curia Reial i Jutjat
757. Curia Reial: Manaments Ordres Batle Reial, Llibre de citacions, delacions, penyores
i manaments (1610-1613). Ordres Batle Reial (1610-1612).
758. Llibre de la Curia Reial des de 1626 a 1642.
759. Llibre de la Curia Reial (1691-1694).
761. Llibre de la Curia Reial (1703-1712).
762. Llibre de intimidacions, apelacions, citacions, obligacions, seguestres,
manaments. Registre de penyores, etc (1713-1734).
763. Curia Reial: Processos (1760-1823).
764. Escribania Real de Buñola. Mandatos, bandos, expedientes, embargos, etc
(1760-1825).
765. Cúria Reial: Escribanía Real (1760-1825).
766. Expedientes de pleito (1776-1835).
Expedients de jutjat
770. Expedientes de Juzgado (1764-1823).
771. “Instancias y denuncias al Juzgado Municipal” (1811-1934). Lligall. B.
772. Verbales (1815). Sumarios diversos (1805-1815).
773. Expedientes diversos (1815-1891).
774. Primeras diligencias del sumario sobre el robo de la iglesia parroquial (23 Abril 1822).
775. Sumarios y querellas criminales (1823-1837).
777. Expedientes juicio verbal (1825-1915).
776. Expedientes diversos. Registro de comunicaciones, mandamientos, exhortos y demás recibidos en
el Juzgado Municipal de esta Villa (1824-1926).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
12/346
778. Expedientes de juicios verbales (1827-1896).
779. Conciliaciones. Juicios verbales. Escritura de petición de herencia. Expedientes posesorios
(1858-1921).
781. Actas de conciliación (1872-1913).
782. Sumarios. Querellas criminales (1891-1911).
783. “Expedientes de juicio verbal” (1891-1921). Lligall. B.
784. “Juicio criminal. Expediente juicio de faltas. Expediente juicio verbal de faltas”
(1894-1921). Lligall. B.
785. “Expediente juicio de faltas verbal” (1896-1909). Lligall. B.
786. Denuncias a la Guardia Civil: cortes de leña, pastoreo fraudulento, etc (1900-1923).
787. Documentos diversos y expedientes (1908-1961).
788. Arrendamientos (1926).
789. Expedientes y denuncias juzgado (1926-1927).
Obres públiques
932. Assumptes varis.
935. Expedientes de Obras Públicas (1901-1930).
936. Obres Públiques (1913-1957).
937. Obres públiques. Instancias i resolucions (1919-1929). Lligall. B.
938. Obres públiques –“Alcantarillado. Obras en la vía pública”- Projectes i Instàncias
(1923-1925). Lligall. B.
940. Obres Públiques (1931-1969).
Comuna
952 Expedients dels anys forestals (1905-1920). Lligall. B.
954. “Documentos Varios” (1921). Lligall. B.
956. “Convocatorias y subastas para enajenación y aprovechamiento de lotes en la
Comuna de Bunyola. Expedientes sobre subastas y aprovechamiento de productos –
maderas y leñas- del monte de la Comuna” (1824-1957). Lligall. B.
957. “Proyecto de ordenación del monte Comuna de Bunyola” (1946). Lligall. B.
Diversos
979. Llibre de comptes de la vila (1585-1819).
- Autos del Ayuntamiento de 1790 hasta el año 1793.
- Libro de resoluciones del Ayuntamiento de año corriente de 1819.
981. Documents diversos (Librámenes, cargámenes, milicias, juzgado). 1815-1954.
982. Documents diversos: “Presupuestos 1883-84. administración de contribuciones
1916-23 (...). Años: 1883-1978). Lligall. B.
983. Documents diversos: “Montes 1923”.
990. Fotografies Ajuntament (Local Ajuntament) (Principis s. XX). Lligall. B.
ARXIU ADMINISTRATIU
Sense signatura. Projecte d’asfaltat del camí de sa Comuna (1986).
Sense signatura. Projecte d’acondicionament de camins (1971-2005).
________________________________________________________________________________________
13/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
2.1.2. ARXIU MUNICIPAL DE VALLDEMOSSA (AMV).
El buidatge de l’arxiu municipal de Valldemossa es va dur a terme en dues etapes, i en el temps
transcorregut entre una i altra l’Ajuntament va emprendre l’organització actual de l’arxiu. Per aquest
motiu, hi ha documentació que porta la signatura antiga i d’altra que ja duu la signatura moderna.
Classificació antiga de l’arxiu:
- Legajo 2º. Libro nº 2. Actas del Ayuntamiento (1895-1896).
- Legajo 4º. Libro nº 4. Sesiones de la Comisión Municipal Permanente (1928-1929).
Arxiu administratiu
- Sense signatura. Llibre d'actes (1956-1957).
- Sense signatura. Llibre d'actes (1957-1958).
- Actes 1998.
Nova classificació de l’arxiu:
ARMARI 12
12-baix-b
• “Caja de madera con: (...)”
o “Contribuciones Especiales por Asfaltado Camino del Puerto de
VALLDEMOSA, 1960”. Fotocopiada la memòria de les obres d’asfaltat i
millora del camí “De las Campaneras al Puerto de Valldemosa”.
o “Plan general del término municipal de Valldemossa (1976)”.
• “Caja de madera” amb una carpeta:
o “Declaraciones juradas. Amirallamiento vecinos”. 1942 i 1945.
• “Caja de madera con”:
o “Papeles y planos varios sueltos”.
Armari 13
13-baix-c. “Cajón arhivador con: (...) Proyectos 1959, 1960, 1961 y 1967”.
2.1.3. ARXIU MUNICIPAL DE SANTA MARIA DEL CAMÍ (AMSM).
Òrgans de Govern
- Sign. 19. Llibre d’actes (1851-1880).
- Sign. 23/1. Llibre d’actes (1919-1922).
- Sign. 23/2. Llibre d'actes (1922-1930).
- Sign. 23/3. Llibre d'actes (1930-1931).
- Sign. 24/1. Llibre d'actes (1932-1933).
- Sign. 24/2. Llibre d'actes (1933-1934).
- Sign. 25/2. Llibre d'actes (1942-1946).
- Sign. 25/3. Llibre d'actes (1948-1950).
- Sign. 25/5. Llibre d'actes (1955-1960).
- Sign. 25/7. Llibre d'actes (1964-1967).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
14/346
- Sign. 26/1. Llibre d'actes (1967-1969).
- Sign. 26/4. Llibre d'actes (1977-1980).
Administració general
- Sign. 128/2. Expedients de subhastes per obres a vies públiques (1906-1960).
Urbanisme i Obres
- Sign. 209. Expedients i Projectes sobre obertura i pavimentació de camins (1858-1983).
2.1.4. ARXIU MUNICIPAL DE SÓLLER (AMS).
Secció 1. Govern municipal
- Sig. 15. Determinacions del Consell (1689-1717).
- Sig. 17. Determinacions del Consell (1747-1763).
- Sig. 18. Determinacions del Consell (1764-1791).
- Sig. 19. Pliego de resoluciones (1792-1810).
- Sig. 20. Pliego de acuerdos, pliego de resoluciones y borradores de acuerdos del Ayuntamiento (18111820).
- Sig. 21. Pliego de acuerdos, borradores de acuerdos de libros de actas y resoluciones del Ayuntamiento
(1821-1825).
- Sig. 22. Acuerdos del Magnífico Ayuntamiento (1826-1836).
- Sig. 23. Acuerdos del Magnífico Ayuntamiento (1836-1842).
- Sig. 24. Acuerdos del ayuntamiento, resoluciones, borradores de actas y sesiones del Ayuntamiento
(1843-1850).
- Sig. 29. Sesiones del Ayuntamiento (1862-1870).
- Sig. 46. Libro de actas del Ayuntamiento de la villa de Sóller (1898-1899).
- Sig. 57. Libro de actas (1902-1903).
- Sig. 66. Libro de actas (1916-1917).
- Sig. 67. Libro de actas (1917).
- Sig. 69. Libro de actas (1918-1919).
- Sig. 74. Libro de Actas (1922).
- Sig. 85. Llibre d’actes de l’Ajuntament (1935).
- Sig. 93. Actas (1943-1944).
- Sig. 94. Libro de actas (1944-1946).
Secció 3. Personal
- Sig. 410. Llibre de jornals i obres de la Brigada Municipal (1898).
Secció 7. Comptabilitat
7.5. Albarans, pòlisses, lliuraments i manaments d’ingrés
- Sig. 1158. Pòlisses de Clavaris i Regidors (1779-1799).
________________________________________________________________________________________
15/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Secció 20. Urbanisme i obres
- Sig. 4375. Construcció i arreglament de camins. Varis. Oficis i instruccions de la Junta de
Camins (1756-1887).
- Sig. 4378. Construcció i arreglament de camins. Varis (1902-1912).
- Sig. 4485. Expedients per a obtenir llicència d'obres particulars (1919-1921).
Arxiu administratiu
- Sense signatura. Proyecto de pavimentación del camí vell de Palma (1983).
2.1.5. ARXIU MUNICIPAL D’ALARÓ (AMA).
Secció d’Urbanisme i obres
"Caminos vecinales y carreteras"
- Signatura 2747. "Nueva alineación y rasante de los caminos y calles de Alaró y Consell
(1867-1917)".
- Signatura 2748. "Mejora y arreglo de los caminos vecinales de Palma-Son Torrella, PalmaConsell, Inca-Son Garau, Santa María-Son Antelm, Sollerich y de las Planas de Son Forteza
(1884-1917, 1928 y 1938-1940)".
Secció de Govern Municipal
"Actas del Consell"
- Signatura 8. "Actas del Consell (1672-1693)".
- Signatura 9. "Actas del Consell (1672-1704)".
"Actas de las sesiones plenarias"
- Signatura 32. “Actas de las sesiones plenarias (1781-1805).”
- Signatura 34. “Actas de las sesiones plenarias (1826-1840).”
- Signatura 38. “Actas de las sesiones plenarias (1871-1880).”
- Signatura 42. “Actas de las sesiones plenarias (1901-1905).”
- Signatura 44. “Actas de las sesiones plenarias (1909-1911).”
- Signatura 52. “Actas de las sesiones plenarias (1942-1943).”
2.1.6. ARXIU GENERAL DEL CONSELL DE MALLORCA (AGCM).
Secció Junta de Camins
- Sig. VI-60/2. Expediente sobre recomposición de caminos de esta ciudad y villas. Nº 544. 15 de abril
de 1776.
- Sig. VI-60/3. Expediente general sobre la recomposición de caminos de Mallorca, instruido por
Leonardo Oliver, comisionado y Director General de Caminos de Mallorca por Real Acuerdo. 1816.
- Sig. VI-60/4. De la recomposición y abilitación de los caminos principales y travesias de todas las
villas y ciudad de Alcudia desta Ysla. 1816.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
16/346
- Sig. VI-61/4. Expediente formado a consequencia de la Comisión dada a los maestros albañiles Tomas
Abrinas, Pedro Antonio Bauza y Bernardo Cabrer, para el reconocimiento de todas las acequias,
zafareches, aqüeductos; como asi mismo para la recomposición de caminos, con arreglo a lo mandado en
el Real Acuerdo de 13 de julio ultimo. Se hallan las instrucciones dadas por los mismos comisionados a
todas las villas de esta Ysla para su govierno en la recomposición de los citados caminos, y limpia de
acequias. Año de 1815.
Secció Foment i Governació
- Sign. X-822/9. Expedient de camins i travessies (1821).
Secció d’assistència i cooperació municipal
- Sign. 2596/1. Projecte actualitzat del projecte d’acondicionament i pavimentació
asfàltica dels camins de ses Argiles dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica. Bunyola
(1979).
- Sign. 7765/1. Projecte de pavimentació asfàltica del camí entre Son Serra i carretera de
Sóller. Bunyola (1990-1992).
- Sign. 7769/1. Projecte de pavimentació asfàltica del camí de s’Alqueria Blanca.
Bunyola (1990-1994).
- Sign. PLA 545. Plànols del projecte de pavimentació asfàltica del camí de sa Comuna.
Bunyola (1992).
Fons Obres Públiques
- Sig. 1089. Relación de los caminos vecinales que se propone incluir en el Plan mandado a
formar por Real Orden de 13 de agosto de 1893.
2.1.7. ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA (ARM).
Secció de Diputació
- Sig. D-821. Expediente de nombramiento de un Señor Ministro que celebre la
recomposición de caminos de esta Ysla. 1817.
Secció de Notaris
- Notari Pau Ribes. Sign. R-345. Actes de la Cavalleria d’Orient (1587-1607).
- Notari Miquel Bonet. Sign. B-2272. Capbrevaciones del lugar de Orient y villa de Alaró en
alodio de la caballeria de Orient y del Reguer, recibidas por el notario Don Miguel Bonet (1794).
Secció de Comptaduria d’hipoteques
- Sign. 566. Hipotecas (1768-1778).
- Sign. 567. Hipotecas (1843-1845).
- Sign. 568. Contratos (1845-1856).
- Sign. 569. Contratos (1856-1862).
- Sign. 570. Arriendos (1846-1862).
- Sign. 571. Traslaciones de dominio: rústica y urbana (1845-1862).
________________________________________________________________________________________
17/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Sign. 572. Traslaciones de dominio: rústica (1862).
- Sign. 574. Testamentos y donaciones (1845-1862).
Secció d’Escrivania de Cartes Reials
- ECR 31. Protocols. Sóller (1334-1358).
- ECR 115. Protocols. Valldemossa, Bunyola, etc (1343-1492).
- ECR 116. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1402-1403).
- ECR 117. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1423-1457).
- ECR 118. Protocols. Valldemossa, etc (1481-1496).
- ECR 119. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1540-1552).
- ECR 120. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1552-1571).
- ECR 121. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1571-1580).
- ECR 122. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1580-1596).
- ECR 123. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1587-1618).
- ECR 125. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1617-1629).
- ECR 126. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1629-1644).
- ECR 127. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1644-1660).
- ECR 128. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1660-1676).
- ECR 129. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1676-1701).
- ECR 130. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1701-1714).
- ECR 168. Protocols. Manuale partis foraneae (1433-1445).
- ECR 169. Protocols. Manuale partis foraneae (1389-1408).
Secció d’Escrivania de la Reial Capbrevació
- ECR 439. Notale civitatis et partis foraneae portionis N.N.S (1418-1422).
- ECR 743. Protocols. Cavalleria de Galiana (1374-1405).
- ECR 746. Cavalleries d’Orient (1432-1558).
- ECR 865. Bunyola (1659-1770).
- ECR 866. Bunyola. Alodio Real y Magnates (1773-1794).
- ECR 867. Bunyola (1799-1863).
- ECR 1072. Valldemossa (1517-1656).
- ECR 1073. Valldemossa (1659-1747).
- ECR 1074. Valldemossa (1762-1788).
- ECR 1075. Valldemossa (1797-1808).
- ECR 1076. Capbrevacions del Reial Patrimoni. Valldemossa (1811-1854).
- ECR 1121. Llibre de capbrevacions de Magnats de Palma i el seu terme (1762-1766).
- ECR 1145. Llibre de magnats (1389-1390).
- ECR 1161. Capbrevacions. Magnats (1825-1829).
Secció de Reial Acord
- Sign. AA 774 nº 25. Expediente en que por parte del Conde de Ayamans, y del Marqués de
Vilafranca se pide que el Monasterio de la Cartuja contribuya para la nueva obra en el camino de la Villa
de Valldemossa. 1784.
- Sign. RP 3886. Procuració reial.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
18/346
2.1.8. ARXIU DEL COL.LEGI DE LLUC (ACL).
Llibres de Priorat
- Ps. 22. Llibre de Priorat (1585-1587).
Manuscrits
- Sense signatura. Lluc. Temes diversos. Toponimia.
2.1.9. CONSELL DE MALLORCA (ACM). DEPARTAMENT DE MEDI
AMBIENT.
Registre general d’entrada
- Registre d’entrada núm. 4037. Sol·licitud ADIM sobre recuperació d’ofici del camí de
Valldemossa a Bunyola (1998).
- Registre d’entrada núm. 4202. Senyalització del camí de Bunyola a Valldemossa
(2002).
Registre general de sortida
- Registre d’entrada núm. 680. Sol·licitud del CIM per netejar el camí de Bunyola a
Valldemossa (2002).
Catàlegs de camins
- Catàleg de camins del terme municipal d’Alaró (1998).
- Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (1999).
- Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (2006).
Memòries
- Sense signatura. Memòria de FODESMA (1993).
2.1.10. CONSELL DE MALLORCA (VIES I OBRES).
- Sense signatura. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras existentes en la
provincia a cargo de Buñola (1973).
2.1.11. ARXIU DE LA COMISSIÓ INSULAR D'URBANISME DEL
CONSELL DE MALLORCA (ACIU).
- Sign. 758. Normes subsidiàries de Valldemossa (1995). Tom XIII. Plànols.
- Sign. 2016. Pla Especial de Protecció dels Valors històrico-artístics, arquitectònics,
ecològics i paisatgístics de Deià (2000).
________________________________________________________________________________________
19/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Sense signatura. Pla General d’Ordenació de Sóller (2000).
- Registre d’entrada núm. 808. Denúncia pel tancament del camí de Valldemossa a Bunyola
(1998).
2.1.12. REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 8 DE PALMA.
- Llibre 35, tom 2005, fol 15, finca núm. 1171.
- Llibre 85, tom 4856, fol 199, finca núm. 888.
- Llibre 408, tom 5529, fol 198, finca núm. 1830.
2.1.13. ARCHIVO HISTÓRICO MILITAR DE MADRID (AHM).
- Signatura 1-3-4-12. Defensa de Mallorca. 1868.
2.1.14. ARCHIVO DEL MUSEO MILITAR DE SAN CARLOS (AMSC).
Capitanía General de Baleares
- Sig. 3ª 3-28. Caminos (1917-1941).
2.1.15 . CENTRO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (CGE).
- Sign. C-33 nº 13. Islas Baleares (30 itinerarios de caminos y 6 marítimos). Cuerpo de E.M.
1863.
- Sign. C-33 nº 14. Islas Baleares (27 itinerarios). Luís de Miguel. Teniente de E.M. 1864.
2.1.16. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL.
- Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación
practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Buñola
y de Alaró (1954).
- Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación
practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Buñola
y de Valldemosa (1954).
- Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación
practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Santa
Maria y de Buñola (1954).
2.1.17. ARXIU D’EMAYA
- Sense signatura. Conveni entre els propietaris de s’Estremera Vella i Emaya (2003).
2.1.18 ANNEX. ELS ORATORIS PÚBLICS.
Un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir
accés a través d’un camí públic, tal com veim a les lleis i decrets dels Codis de Dret
Canònic:
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
20/346
1717. Officialis Curiae Ecclesiasticae de Augustino Matthaeucci, que en el capítol X,
secció III. Officialis, parla dels oratoris: “IV. Quod publica debent habere januam in via
publica, non tamen privata” (IV. Perquè han de tenir una entrada en la via pública, per
tant no privada”).
1772. Universae Theologiae Moralis de Fulgentio Cuniliati, Appendix De Privilegio,
marginal Quotuplex Oratorium?: “Oratoria pro celebratione Missae sunt in duplici
ordine; quaedam dicuntur Publica, & quaedam Privata: Publica illa sunt, quae
auctoritate Episcopi eriguntur, & dumtaxat cultui Divino pro semper devoventur: habent
item inter alias conditiones, indicandas in 7 n. 4., aditum atque ingressum liberum per
viam publicam, nec non egressum similiter liberum in via publica ...” (“Els oratoris per a
la celebració de la Missa són de dos tipus; uns es diuen públics i altres privats: són
públics aquells que s’erigeixen per ordre del bisbe i mentre es dediquin, per sempre, al
culte diví: tenen, entre altres condicions, que s’indicaran en 7 n. 4., entrada i ingrés lliure
per una via pública, i sortida igualment lliure per via pública ...”).
1782. Prompta bibliotheca canonica, juridico, moralis, theologica de Lucio Ferraris,
Tomus Sextus, “Oratorium”: “Oratorium generice captum est locus aptus ad orandum,
precesque Deo offerendas [...] Oratorium pro Misses celebrandis aliud est publicum, &
aliud est privatum [...] Oratorium public pro Missis celebrandis est illus, quod
auctoritate Espiscopi est erectum, & ad Dei cultum tantummodo perpetuo dicatum
habens aditum & liberum ingressum per viam publicam & pariter egressum in viam
communem [...] Et quod Oratorium publicum debent habere portam continuo apertam
correspondentem in publicum, declaravit Sacra Congreg. Episcop. 22 septemb. 1719 ...”
(Els oratoris en termes genèrics són llocs aptes per a l’oració, per als preceptes i ofrenes a
Déu [...] Dels Oratoris per celebrar Misses, algún és públic i algún és privat [...] Els
oratoris públics poden celebrar Misses i altres quan han estat erigits per l’autoritat
Episcopal, i estan dedicats al culte diví perpètuament ha d’haver-hi lliure accés per vies
comunes i igualment sortida a via comuna. I que l’Oratori públic ha de tenir obertura
contínuament corresponent i declarada pública fou publicat i declarat en el Sac.
Congreg. Espiscop. 22 de setembre 1719 ...).
1816. Institutionum Canonicarum: “... Publicum es, quod publicam habet januam, et
quod cuivis e popolo patet, privatum est, quod in privatis domibus et quod domini
arbitrio constituitur ...” (“És públic allò que té una entrada pública i allò que està obert
a qualsevol poble, és privat allò que es construeix en domicilis privats i allò [que es
construeix] segons arbitri del Senyor ...”).
1835. Theologia moralis del Beati A.M. de Ligorio, Tomus Quartus, Dubium IV, marginal
357: “Hoc igitur Decreto non fuit vetitum Espiscopis dare licentiam celebrandi. I. In
Oratorio benedicto, et designato ad usus sacros, in quo est janua habens ingressum per
via publicam, etsi sit janua privata affixa domui alicujus secularis; illud etiam non dicitur
privatum, sed publicum Oratorium ...” (“Amb aquest decret, doncs, no fou una
prohibició del bisbe el concedir permís per a les celebracions. En un oratori beneït i
assignat per a usos sagrats, en què hi ha una entrada que té l’ingrés per una via pública,
encara que hi hagi una entrada privada unida a la casa d’algun seglar; aquell que no es
considera privat, sinó oratori públic ...”).
________________________________________________________________________________________
21/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
2.1.19 ANNEX. CATÀLEG DEL PATRIMONI CULTURAL DEL
MUNICIPI DE BUNYOLA (2004).
El 12 de gener de 2004 el ple de l’Ajuntament de Bunyola aprovà provisionalment el
Catàleg del Patrimoni Cultural del municipi, elaborat per Gaspar Valero i Martí
(coordinador), Margalida Castells Valdivieso, Francisca Martí Alemany, Bàrbara Suau
Font, Tomàs Vibot Railakari, Jesús Miguel Reyes Conejero i Josep Francesc Pardo
Garcias.
A la introducció es descriu l’objecte del catàleg, que té com a objectius inventariar,
descriure, analitzar i diagnosticar l’estat dels béns monumentals, etnològics i
arqueològics del terme municipal i marcar els requisits per a la seva protecció.
També es descriuen les tipologies dels béns patrimonials que formen part d’aquest
catàleg, entre les quals apareixen els elements de comunicació: camins, pujadors i carrers
empedrats.
Pel que fa als criteris de protecció, el catàleg defineix tres nivells aplicables als elements
patrimonials catalogats:
A. Nivell de protecció integral
Distingeix dos graus en funció als trets dels béns a protegir:
A1- Protecció integral
Aquest tipus de protecció implica una preservació íntegra del bé a protegir, això és, sense
cap possibilitat de canvi que impliqui una modificació en la seva estructura, distribució i
elements d’acabat. Això implica la impossibilitat d’un canvi d´ús o de rehabilitació,
havent de continuar segon el seu ús original i permetent-se tan sols obres de conservació,
restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves característiques
originals (per exemple, una església).
A2- Subcategoria protecció integral
Aquesta subcategoria engloba aquells elements d’un elevat valor patrimonial que, a
causa del seu deteriorament, requereixin obres d’una certa entitat per assegurar-ne la
permanència o el retorn a un estat desitjat. També queden inclosos en aquesta
subcategoria aquells elements patrimonials que, malgrat merèixer una protecció integral,
posseeixin annexos no protegits o amb menor nivell de protecció. En aquest suposit
poden dur-se a terme obres de major entitat necessàries per a la continuïtat en el seu ús,
aspecte i/o conservació.
B. Nivell de protecció parcial
Molts edificis, malgrat la seva importància, necessiten per a la continuïtat en el seu ús o
conservació original adaptacions a determinades condicions actuals, com pot ser el cas
d’un edifici residencial o d’un destinat a determinats serveis (per exemple, un hospital).
Això obliga a establir una protecció parcial, la qual pot englobar diverses categories de
protecció a partir de la quantitat de volum a protegir. En distingeix tres graus:
B1- Protecció majoritària: es considera que la major part del conjunt ha de ser protegit.
B2- Protecció parcial: es considera que parcialment el conjunt ha de ser protegit.
B3- Protecció puntual: es considera que puntualment una part del conjunt ha de ser
protegit o bé un simple element (per exemple, una finestra, una porta, etc.).
C. Nivell de protecció ambiental
Distingeix dues classificacions:
C1- Protecció estructural. Queden englobades aquí les remodelacions que afectin la
totalitat de l’espai de les edificacions, mantenint exclusivament la seva volumetria i
estructura portant interior (per exemple, una antiga fàbrica, un escorxador, etc.).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
22/346
C2- Protecció de la façana. Quan només s’ha de protegir la façana, amb tots els
elements que hi conté (per exemple, una façana rústica tradicional a un poble, la façana
d’un comerç, etc.).
Pel que fa al patrimoni etnològic trobam un paràgraf que diu: “Quant a camins, s’hi ha
inclòs camins públics com privats. Com a públics destaquen el camí vell de Palma, el
camí vell de Sóller o el camí d’Orient i els de sa Comuna. De privats, només se n’han
inclòs aquells que tenen valor constructiu, com pot ser el camí del coll des Jou, el camí
de sa Muntanya, el camí de sa Gubia, el camí des Nevaters, etc.” (pàg. 7).
Els camins inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural del municipi de Bunyola i el seu
nivell de protecció són:
Camí de Cas Garriguer al camí dels penyals d’Honor
Camí de Caubet (A1)
Camí de sa coma Gran
Camí de sa cova des Bous (A1)
Camí de sa Gubia (A1)
Camí de sa Muntanya (A1)
Camí de sa Plana al comellar de sa serra des Pins (A2)
Camí del coll de s’Alqueria (B1)
Camí des coll des Jou (A1)
Camí des Alous / camí de sa Serra (A2)
Camí des Barrancons (A1)
Camí des Freu (A1)
Camí des Nevaters (A1)
Camí des pas de s’Estaló as Rafal (A1)
Camí des Través (A1)
Camí des Verger a Honor (A1)
Camí d’Orient a sa Plana (A1)
Camí d’Orient al castell d’Alaró (B1)
Camí vell de Ciutat (A2)
Camí vell de sa Comuna (A1)
Camí vell de Sóller (A2)
Camí vell d’Orient (A2)
Pas de na Maria (A2)
Pas de s’Escaleta (A1)
Pas de s’Estaló (A1)
Pas d’en Topa (B2)
2.1.20 ANNEX. PLAN NACIONAL DE VÍAS PROVINCIALES.
El decret 1541/1972, de la Presidència de Govern, de 15 de juny, pel qual
s'aprovava el text refòs de la Ley del Plan de Desarrollo Económico y Social, va posar en
marxa el Plan Nacional de Vías Provinciales. El 3 de novembre de 1972, mitjançant una ordre
publicada en el Boletín Oficial del Estado nº 264, es procedia a la creació de la Comissió
per a l’elaboració de l'esmentat Pla, que en el plaç màxim de dos anys havia d'estar
acabat.
Per dur a terme els estudis en el seu respectiu àmbit territorial, es constituïa en
cada Comissió Provincial de Serveis Tècnics un grup de treball, presidit pel Cap
Provincial de Carreteres i integrat per representants de les Diputacions Provincials, del
________________________________________________________________________________________
23/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Ministeri d’Agricultura i dels demés Organismes que exercien atribucions sobre les vies
afectades pel Pla.
El Grup de Treball de Balears, a principis de 1973, va fer arribar una comunicació
a tots els ajuntaments de la província, comunicació que passam a transcriure:
"Con el fin de elaborar el Plan Nacional de Vías Provinciales, cuyo objetivo es
determinar los caminos que han de integrar la futura Red Viaria a cargo de las
Diputaciones, se ha creado por Orden de la Presidencia de Gobierno de 2 de noviembre
de 1972 la Comisión para la elaboración del Plan Nacional de Vías Provinciales. Con
este mismo objecto, y en el seno de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de
Baleares, se acaba de constituir el Grupo de Trabajo de Baleares, integrado por el Jefe
Provincial de Carreteras que suscribe, en calidad de Presidente, por D. Andrés Parietti
Lliteras en representación de la Excma. Diputación Provincial y por D. Mateo Castelló en
representación de la Delegación Provincial del Ministerio de Agricultura.
No es necesario recalcar la importancia que esta futura Red Provincial puede
tener para ese Ayuntamiento, y la conveniencia de que los estudios que han de conducir
a su determinación se hagan con el máximo interés. Por ello me permito rogarle su
valiosa colaboración desde la primera etapa del Plan, que tiene por objeto la
catalogación de todos los caminos de uso permanente y servicio público existentes en la
Provincia.
Con el fin de recopilar todos los datos precisos y poder llegar a formar el
Catálogo Provincial, le ruego encarecidamente que disponga lo preciso para que, de
acuerdo con las Instrucciones que se adjuntan, se proceda a rellenar el cuadro y mapa
que se acompañan, reflejando en ellos todos los caminos dependientes de ese
Ayuntamiento y que cumplan con las condiciones exigidas en las referidas Instrucciones.
Para que el Catálogo sea lo más completo posible, y para facilitar la labor del
Grupo provincial de Trabajo, le agradecería que al final de la relación de caminos
municipales, y bajo el epígrafe "Otros Caminos", se indicaran todos los caminos
existentes en ese término municipal y que no pertenezcan al Estado, a la Provincia ni al
Municipio, pero que, cumpliendo las condiciones de las adjuntas instrucciones, sean de
uso permanente y servicio público. Es el caso, por ejemplo, de caminos de acceso a
instalaciones industriales, santuarios, sanatorios, miradores, etc.
Por "uso permanente y servicio público" se entiende que el camino sea
normalmente practicable en cualquier época del año y que no sea utilizado
exclusivamente por la propiedad privada. Se excluyen las vías que, por su función
puramente local, respondan al concepto de calle.
Se ruega la remisión de un ejemplar del cuadro y mapa, debidamente
cumplimentados, a la Jefatura Provincial de Carreteras, como sede del Grupo de Trabajo
de Baleares, antes del próximo dia 28 de febrero.
Palma, 30 de enero de 1973
El Presidente del Grupo de Trabajo.
Instrucciones para la Catalogación de las Vías.
1- Características que como mínimo deben reunir las carreteras y caminos que deben ser
incluidos en los estados cuyo modelo se remite.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
24/346
1.1. Plataforma de anchura igual o superior a (3) tres metros. Se entiende por
plataforma la anchura total correspondiente a calzada más arcenes, en su caso.
1.2. Uso permanente y servicio público.
1.3. Que posean obras de fábrica para salvar los accidentes geográficos del
terreno por donde se desarrollan.
2- Caminos que deben incluirse en las relaciones de acuerdo con su situación
administrativa.
Solamente deben ser incluídas aquellas carreteras o caminos que en 31 de diciembre de
1972 se encuentren en alguna de las situaciones siguientes:
2.1. Carreteras o caminos construidos, que formen parte de las redes en
explotación de los distintos Organismos.
2.2. Carreteras o caminos en construcción.
2.3. Carreteras o caminos de posible construcción que tengan su correspondiente
proyecto aprobado.
3- Documentación a cumplimentar por cada Organismo afectado.
3.1. Hoja de catálogo.
Cada Organismo cumplimentará el modelo de relación de carreteras y caminos
que se adjunta de acuerdo con las siguientes normas:
(1) Se pondrá el nombre del Organismo a cuyo cargo estén las carreteras o
caminos que se relacionen.
(2) En esta casilla, cada Organismo relacionará sus carreteras o caminos a
partir del número 1. Este número de orden deberá coincidir con el que se
señale en el plano correspondiente.
(3) Se pondrá la clave, abreviatura o sigla de la carretera o camino, si la
tuviera.
(4) Se escribirá el nombre completo oficial, en su caso, de la carretera o
camino de que se trate.
(5) En las casillas marcadas "P.K." se indicarán los P.K. de la carretera o
camInos que se esté relacionando, que constituyan el origen y final del
tramo de que se trata. En las casillas marcadas "Localización" se indicarán
los datos que identifiquen lo más claramente posible el origen y el final del
tramo.
Por
ejemplo:
Localidad
de
.........................................................................; P.K. en la C. C
..............................;
Plaza
Mayor
de
.........................................................; etc.
(6) Se indicará la totalidad de los kilómetros del tramo. Los datos se
expresarán con una cifra decimal.
(7) Se escribirá en la 1ª casilla el ancho de la explanación y en la 2ª la de
su calzada afirmada, si la tuviera. Los datos se expresarán con una cifra
decimal. Las cantidades que se indiquen reflejarán las de mayor
predominio en el tramo. En la casilla "Observaciones" podrá aclararse
más, si se estima oportuno, este dato, por ejemplo: indicando las
________________________________________________________________________________________
25/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
diferentes anchuras que tiene el tramo y las longitudes que corresponden a
cada una de ellas.
Se entiende por explanación el espacio comprendido entre bordes
exteriores de desmonte o terraplén, o entre bordes exteriores de cunetas si
no existieran aquellos. Se entiende por calzada la parte de la Carretera
destinada a la circulación de vehículos.
(8) En esta casilla se pondrán las clases del afirmado de la calzada, si lo
tuviera, con arreglo a las siguientes claves:
R- Rígido
M- Macadam
B- Riego bituminoso
A- Aglomerado
TE- Tierra estabilizada
X- Terreno natural
(9) En esta casilla se pondrán todas aquellas características especiales que
pueda tener la carretera o camino para su más completa identificación:
En cada relación se totalizará el número de kms.
3.2. Cartografía
Acompañando a cada relación se adjuntará un plano a escala 1: 250.000
desarrollando en papel de tamaño UNE A.1. siempre que los datos que en el mismo se
reflejan puedan ser identificables.
Aquellos Organismos que lo necesiten para su fácil identificación, podrán usar las
escalas de 1:100.000 y 1:25.000, pero su tamaño será en hoja del mismo formato UNE
A.1. con objeto de obtener una uniformidad de todos ellos a efectos de su archivo y
manejo.
Cuando se utilicen planos a estas escalas, se acompañará un plano general a
escala 1:250.000 en el que se localicen las zonas detalladas.
4- Plazos
Dado que la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de Baleares debe elevar al
Comité Técnico Nacional de Vías Provinciales la recopilación de todo el Catálogo
provincial antes del 31 de marzo próximo, los Organismos afectados deben
cumplimentar lo interesado antes del 28 de febrero próximo.
5- Para la aclaración de cualquier duda que se presente se puede establecer contacto con
el Grupo de Trabajo constituido en el seno de la Comisión Provincial de Servicios
Técnicos.
Palma, Enero 1973
Fonts:
- Arxiu General del Consell Insular de Mallorca.
• Sig. XI- 86/3. Pla Nacional de Vies Provincials (1972-1974).
• Sig. XI- 76. Pla Nacional de Vies Provincials (1974).
- Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de
las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Buñola (1973).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
26/346
- Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales.
Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Marratxí
(1973).
- Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales.
Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Sóller
(1973).
- Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales.
Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Santa
María (1973).
2.1.21. ANNEX. PLA TERRITORIAL DE MALLORCA (CONSELL DE
MALLORCA).
El Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de
Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004, compte amb un apartat específic dedicat
a la protecció del patrimoni i a la creació de rutes d’interès natural i paisatgístic.
Concretament les normes d’ordenació del Pla recull, en el Títol V. Medi Ambient,
patrimoni i litoral, capítol II. Patrimoni urbanístic i arquitectònic, el següent article:
Norma 50. Rutes d’Interès paisatgístic (ED):
1. Per tal de difondre la realitat patrimonial, promoure la seva conservació i potenciar el
seu coneixement i comprensió, s’han creat les següents rutes d’interès naturalístics,
grafiades en el plànol número 5:
- Ruta Pedra Seca
- Ruta Artà-Lluc
- Ruta del sistema hidràulic de Palma
2. Sense perjudici de la possibilitat de redacció de Plans Especials per part del Consell
Insular de Mallorca per al desenvolupament de les presents determinacions, els traçats
de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal, i seran
vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments
urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels
elements que la constitueixen on es prohibeixen actuacions que puguin malmetre o
perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta
i, a la vegada, manternir-les en condicions de ser transitades i obertes al públic.
El Pla especial d’ordenació i protecció de la Ruta de Pedra en Sec, fou aprovat
inicialment pel Ple del Consell de Mallorca en sessió celebrada dia 11 de juliol de 2008 i
publicat al BOIB núm. 110 de dia 7 d’agost de 2008. En aquest Pla apareix una
normativa específica per als camins, als quals els seran d’aplicació els següents articles:
Article 3. Naturalesa jurídica
La Ruta de Pedra en sec és un itinerari d’interès naturalístic i paisatgístic, promogut pel
Consell de Mallorca, que es configura com a sender de gran recorregut (GR) d’acord
amb la normativa estatal i internacional, d’accés lliure i d’utilització gratuïta, sotmès a
________________________________________________________________________________________
27/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
l’interès general i a l’ús públic. El Consell de Mallorca ha d’establir, mitjançant el
desplegament normatiu adient, les actuacions sotmeses a autorització.
Article 4. Àmbit
2. A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més del traçat:
a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la
Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari.
Article 5. Règim jurídic i titularitat
1. La Ruta de Pedra en Sec està formada per una xarxa de camins de titularitat pública i
privada
2. Les actuacions que es realitzin en els camins tant de titularitat pública com privada,
s’han de sotmetre al que disposa el present Pla Especial
3. En els trams de la Ruta que discorren per espais naturals protegits, aquesta s’ha de
sotmetre al que disposen els instruments d’ordenació d’aquests espais
4. Pel que fa als trams de la Ruta que discorren per propietats privades, sense perjudici
d’aplicació de la legislació en materia d’expropiació forçosa, es poden signar convenis de
col·laboració amb els propietaris amb l’objectiu de garantir la protecció, la conservació i
l’ús públic per la Ruta.
5. Dins la franja de protecció els municipis adoptaran les mesures adients per garantir la
seva protecció.
2.2. BIBLIOGRÀFIQUES
AA.DD. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Palma: Consell Insular de
Mallorca, 1993.
AA. DD. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Inca, Mallorca: Promomallorca Edicions, S.L,
1991-1998.
ALOMAR, G. & REYNÉS, A. Barranc de Biniaraix. Guia d’interpretació del Medi. Palma:
Consell de Mallorca. Leader. Planogràfica Balear, 1994.
ALONSO, J. J. (2005). Rutas por las Islas Baleares a pie. Madrid: El País Aguilar, 2005.
ALONSO, E. “Comuna de Bunyola. Por el Pas de Son Creus (1)”. A Última Hora
(20.03.2009).
BLÀZQUEZ, M. ; LLOBERA, M.; MUS, M. & TÉBAR, F. X. “L’antiga xarxa de camins”. A
Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. La Serra de Tramuntana, natura i
cultura. Mallorca: Editorial Moll, 1998.
BRUNET, P. La comuna de Bunyola: Bibliografía d’un bosc. Palma: Conselleria de Cultura,
Educació i Esports, 1991.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
28/346
DIAZ, R.; GINARD, A.; PICORNELL, C.; RULLAN, O. & SEGUÍ, J. Mª. “Un mapa de part
de l’illa de Mallorca de l’any 1594 (circa)”. A Treballs de geografia, núm. 40, pàg. 113-117.
Palma: Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears, 1988.
EL DIA DEL MUNDO. Guía del patrimonio. Recorridos culturales de las Islas Baleares. Inca:
Edit. Nova Hora, S. A. Col·lecció Guies dels pobles de Mallorca. 1996.
ES CASTELLET, núm. 25. Agost-setembre 1990. Comassema.
ES CASTELLET, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. Camins i coves de Sa Comuna.
FODESMA. Itineraris a peu per la serra de Tramuntana. Palma: Consell Insular de Mallorca.
FODESMA, 1994.
FONT, G. Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca. Palma: Foment del Turisme de
Mallorca, 1964.
FONT, G. & MUNTANER, J. Manual del turismo en Mallorca. Fomento del Turismo de
Palma de Mallorca. Impr. F. Soler. Palma, 1955.
FONT, M. & MENOR, F. G. Valldemossa. Guia dels pobles de Mallorca. Mallorca: Hora Nova
S. A., 2001.
FORTEZA, M. Las carreteras de Baleares. Estudio precedido de un bosquejo histórico de los antiguos
caminos de las Islas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, 1958.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 4. “Valldemossa- sa Gubia”. Palma:
Impr. Politècnica, 1965.
GARCÍA PASTOR, J. Rutas escondidas de Mallorca. Fasc. 9. “Solleric- Puig d’Amos- Solleric
(Per Comasema)”. Palma: Impr. Politècnica, 1965.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 22. “Orient- Serra de la RatetaOrient (per Comasema i el pas de na Maria)”. Palma: Impr. Politècnica, 1967.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 23. “Alaró- Talaia de Ca’ls Reis (pel
pas de s’Escaleta)”. Palma: Impr. Politècnica, 1968.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 30. “Torrent d’Almadrà”. Palma:
Impr. Politècnica, 1968.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 45. “Sa Comuna de Bunyola”.
Palma: Impr. Politècnica, 1971.
GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 46. “Puig de n’Eimeric”. Palma:
Impr. Politècnica, 1971.
GINARD BAUÇÀ, R. Cançoner popular de Mallorca, vol. III. Mallorca: Editorial Moll, 1981.
________________________________________________________________________________________
29/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
GINÉS GRACIA, J. “Un caso excepcional de utilización antrópica de una cavidad cárstica
mallorquina”. A Assaigs. Trabajos de Geografía, núm. 35. Miscelanea 1987-1979. Pàgs. 8592.
GINÉS, J.; Fiol, M. & Ginés, A. “Avencs relacionats amb el comerç de la neu a l’illa de
Mallorca”. A Endins núm. 26, 2004.
GORRIAS, A. Les cases de neu de mallorca: història, comerç i itineraris. Col·l. l’Esparrall, 5.
Palma. El Far de les Crestes, 2001.
GRIMALT, F. L’eix de Sineu. Palma: Consell de Mallorca, 2003.
GUASP, B. ; BAUZÁ, C.; ROTGER, M. Los castillos roquers de Mallorca. Palma de Mallorca:
Ed. Mallorquina de Francisco Pons, 1952.
HABSBURG-LORENA, L. S. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Traduït de 18691891. Inca: Gráficas García, 1999-2003.
HABSBURG-LORENA, L. S. Els castells roquers de Mallorca. Història i llegenda. Palma:
Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear, 1994. Traduït de l’original de
1910.
HEINRICH, H. Mallorca 12 Excursiones clásicas. Palma: Edit. Moll, 1996.
HEINRICH, H. Mallorca 12 excursiones-aventura por la Serra de Tramuntana. Palma: Edit.
Moll, 1996.
HEINRICH, H. Mallorca: Zehn Schöne wenig bekannte Wanderungen. Palma: Edit. Moll, 1999.
LLUCH. Núm. 19. Juliol 1922. “Crónica de Lluch”. Pàg. 162.
LLUCH. Núm. 104. Setembre 1929. “Crónica de Lluch”. Pàg. 162.
IBAÑEZ, C. Descripción geodésica de las islas Baleares. 1871. El siglo XIX. Palma. 1958.
KIRCHNER. H. La construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i
Alaró. Palma: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic,
1997
JAUME, J. Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 Itinerarios. Palma:
Calima, 2003.
JUAN, R. Escorca. Apuntes para la historia del municipio (I). Palma: Calima Ediciones, 2002.
JUAN, R. Escorca. Apuntes para la historia del municipio (II). Palma: Calima Ediciones, 2002.
LLOFRIU, P. Caminant per Mallorca. Manuals d’introducció a la Naturalesa núm 8.
Mallorca: Edit. Moll, 1992.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
30/346
MARTÍN, N. Camina Caminaràs. 13 excursions senzilles per les illes Balears per a fer amb la
família. Palma: Edit. Pontos, 2001.
MASCARÓ PASARIUS, J. 30 excursiones en coche por Mallorca. Palma: Gràfiques Miramar,
1974.
MUNTANER, J. “Documentos para la historia de Buñola”. A Boletín de la Sociedad
Arqueológica Luliana. Núm. 28. pàg. 136.Palma, gener-desembre 1940.
MURRAY, D. ; LLABRÉS, J. & PASQUAL, A. Jardines de Mallorca. Tradición y estilo. Palma:
José J. de Olañeta, 2003.
PALOS, B. Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana. Mallorca: Edit.
Moll, Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 5. 1984.
PARKER, J. Walking in Mallorca. Milnthorpe, Cumbria (England): Cicerone press, 1994.
PEÑA, P. A. Guía de las Baleares. Palma: Edicions Cort, Edició en facsímil. 1891.
POYATOS, J. Guia de la bicicleta de Montaña. Excursiones en Mallorca. Mallorca: Moll,
1995.
RODAS, G. “De Orient al Castell de Alaró”. A Diario de Mallorca (5.12.2008).
ROSSELLÓ VAQUER, R. Bunyola en el segle XIV. Bunyola: Col·lectiu Cultural Sitja. Papers i
treballs, núm. 10. 1995.
ROSSELLÓ VAQUER, R. Bunyola en el segle XV. Bunyola: Col·lectiu Cultural Sitja. Papers i
treballs, núm. 11. 1995.
SÓLLER. Núm. 1731. 10 d’abril 1920. “Crónica local”.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Raixeta, entre comellars i aigua”. Es Castellet, núm.
10. Maig-juny 2004.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Cals Reis, els colors de la història”. Es Castellet, núm.
15. Març-abril 2005.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Can Grau”. Es Castellet, núm. 17. Juliol-agost 2005.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Barcelona”. Es Castellet, núm. 18. Setembre-octubre
2005.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Son Térmens”. Es Castellet, núm. 19. Novembredesembre 2005.
SUAU, B. “Les nostres possessions. Coma-sema, un paradís a Orient”. Es Castellet, núm.
21. Març-abril 2006.
________________________________________________________________________________________
31/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
SUAU, B. “Les nostres possessions. La Muntanya, terra amunt, a prop del cel”. Es
Castellet, núm. 23. Juliol-agost 2006.
VALERO, G. Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca. Barcelona: R. i J. J. de
Olañeta, Editors, 2002.
VALERO, G. Els noms de Fora Porta de la Ciutat de Mallorca: toponímia documentada del Terme
de Palma (1230-1901). Palma: Ajuntament de Palma, 2008.
VALERO, G. & MURRAY, D. G. Raixa. Història i patrimoni. Palma: J.J. de Olañeta Ed.
Consell de Mallorca, 2003.
VALLCANERAS, L. 20 itineraris alternatius per la Serra de Tramuntana (III). Marratxí: Ed. Gorg
Blau, 2001.
VALLCANERAS, L. Les cases de neu i els seus itineraris. Mallorca: Ed. Gorg Blau, 2002.
VIBOT, T. “De Valldemossa a Bunyola – pels Cairats i el puig de Sant Pere”. A Diari de
Balears (28.11.2008).
VIBOT, T. Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient: segles XVI-XIX. Bunyola: Col·lectiu
Cultural Sitja, 2005.
2.3. CARTOGRÀFIQUES
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca.
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala
1/200.000.
- MOYÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación
de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá
Salvá.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921).
Escala 1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31), 2a.
Edició. Escala 1/100.000.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Full 671
(Inca). Escala 1/50.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
32/346
- ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS BLAVETS (1969). Lluc y su comarca. Plano guía con indicación
de los caminos, fuentes y miradores de interés para el excursionista.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1984). Cartografía Militar de España. Escala
1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España.
Escala 1/25.000.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1986). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (COPOT.)
(1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1998). Mapa Topográfico Nacional de España.
Escala 1/25.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola.
Escala 1/5.000.
- VV. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central E-25. Ed. Alpina.
Escala 1/25.000.
RELACIÓ DELS CAMINS
Núm. Núm. fitxa
d'ordre
Consell
Nom del camí
1
1
CAMÍ DE SA FÀBRICA
2
2
CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE BARCELONA / CAMÍ VELL DE
SÓLLER / CAMÍ DE CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES
3
3
CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA COMUNA
4
4
CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE CAUBET
5
5
CAMÍ DE SA CANTINA
6
6
CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE FUTBOL
7
7
CAMÍ DE CAUBET
8
10
CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU
9
11
CAMÍ DES GRAU
10
13
CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES CORRAL DE SES CABRES
11
14
CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ
12
15
CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES COCONS / CAMÍ DE CA NA
MORAGUES
________________________________________________________________________________________
33/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Núm. Núm. fitxa
d'ordre
Consell
Nom del camí
13
16
CAMÍ DES TRAVÉS (A)/ CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ
DE SA CASETA
14
17
CAMÍ DE SA COVA D'EN SION
15
18
CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA
16
19
CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE
17
20
CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES
18
21
CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU
19
22
CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA
20
23
CAMÍ DE S’ESTEPARET
21
24
CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES PUIG DE NA MARIT
22
25
CAMÍ DES FORNETS
23
26
CAMÍ DE MUNTANYA
24
27
CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR
25
28
CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR
26
29
CAMÍ DES SALT D'EN GENER
27
32
CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA
28
33
CAMÍ DE VALLDEMOSSA
29
34
CAMÍ DE SÓLLER
30
39
CAMÍ DES FREU
31
40
CAMÍ DE SA COMUNETA
32
41
PAS DE S'ESCALETA
33
44
CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ
34
45
PAS DE NA MARIA
35
47
CAMÍ D’ORIENT
36
48
CAMÍ DE PASSATEMPS
37
51
CAMÍ DE SES COSTES
38
59
CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES PENYALS D'HONOR
39
61
CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE COMA-SEMA
40
62
CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ
41
65
SA COSTA PELADA
42
71
CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ
43
80
CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES ROTES
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
34/346
(1) CAMÍ DE SA FÀBRICA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: zona urbana de Bunyola, prop de Sa Fàbrica.
Final: carretera de Palma a Sóller Ma-11.
Longitud: 317 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l’Administració.
- Camí rural.
- Pla Territorial de Mallorca.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
reixa, paretó i paret
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
35/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 317 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 3,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 d’octubre de 1915 “... se
dió cuenta de una instancia formulada por D. Bernardo Cabot y Cañellas de fecha primero de
los corrientes en suplica de que se le conceda permiso para construir un horno destinado a la
cocción de cemento en la finca de D. Guillermo Colom y Payeras, procedente del predio Son
Garcías y vulgarmente llamada Can Nevarro, a unos cincuenta metros de distancia del camino de
establecedores que enlaza el camino vecinal del Creuer con la carretera de Soller atravesando la
finca denominada pla de ses Comes; acordandose por unanimidad que se exponga al público
por plazo de quince dias a efectos de reclamación ...” (AMB. Sign. 25).
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
El mes de març de 1971 el servei de Vies i Obres de la Diputació Provincial va elaborar el
projecte d’acondicionament i pavimentació asfàltica dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica i el
mes d’octubre de 1973 es va fer una reforma i actualització de preus del mateix. A la memòria
del projecte es diu: “Cº de Sa Fabrica: Entre los pk 0’235 y 0’300 se desmonta la parte interior de
una curva para dotarla de sobreancho y visibilidad. Para conseguirlo es preciso sustituir una
pequeña conducción de agua existente por una tubería de fibrocemento que se llevará adosada
al muro de mamposteria existente ...” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària del 22 de juny de 1976 s’acordà aplicar contribucions especials per
procedir a la pavimentació dels camins de sa Fàbrica i de ses Argiles, conforme el projecte tècnic
elaborat pels serveis tècnis de la Diputació Provincial (AMB. Sense signatura).
707
El 13 d’octubre de 1976 el consistori bunyolí, “... después del informe de como siguen
los trabajos del expediente de Contribuciones Especiales para el asfaltado del Camino de la
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
36/346
Fabrica y Alqueria de Vall se acuerda que lo más pronto posible se ponga en marcha” (AMB.
Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 23 d’agost de 1979 s’acordà sol·licitar al Consell
Insular de Mallorca la inclusió dins el Pla de Cooperació del projecte de pavimentació asfàltica
dels camins de Ses Argiles i Sa Fàbrica, redactats per l’enginyer de camins Andreu Parietti (AMB.
Sense signatura).
El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i
Pesca en la qual comunicava quin eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits
per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix el camí de sa Fàbrica a la
carretera de Sóller, amb inici al nucli urbà de Bunyola, vora l’anomenada sa Fàbrica, i final a
l’encreuament amb la carretera de Sóller, amb una longitud aproximada de 350 metres i una
secció mitja de 4 metres. Al final del document es diu: “Assenyalar que tots aquest camins són de
titularitat pública”. Així el 31 d’octubre de 1996 es firmà un conveni de col·laboració entre la
Conselleria d’agricultura, comerç i industria i l’Ajuntament de Bunyola en matèria de camins
rurals, pel qual durant 1996 i 1997 es recomposarien els camins rurals de Caubet i sa Fàbrica
(AMB. Sense signatura).
En data del 28 de febrer de 1996 l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Bunyola
elaborà el projecte de rehabilitació i restauració del camí de sa Fàbrica a la carretera de Sóller, a
la memòria del qual podem llegir: “Este camino se inicia en el límite del casco urbano de la zona
denominada “Sa Fàbrica” y discurre hasta su intersección con la Carretera de Soller, dando
acceso a diversas viviendas rurales permanentes.
La adecuación de este camino es de gran importancia estratégica para el Ayuntamiento
de Bunyola, ya que representa la única via alternativa al actual acceso a Bunyola desde la
Carretera de Soller, ya que cualquier reparación que precisara la actual vía de acceso podría
tener dicho camino como alternativa de entrada y salida al núcleo urbano desde la citada
Carretera de Soller.
[...]
La longitud del citado camino desde el límite del suelo urbano hasta la Carretera de
Soller es de 350 m., con una sección media de 4 m. de ancho [...]
El técnico que suscribe certifica que el camino cuya rehabilitación se propone en el
presente proyecto es de titularidad pública, por consiguiente reune las condiciones de viabilidad
de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 7 d’octubre de 1996 s’exposava el
conveni de cooperació entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament de
Bunyola per al finan0çament i execució d’inversions en camins rurals, seleccionant per a la
bianualitat 1996-1997 els camins rurals de Caubet i Sa Fàbrica (AMB. Sense signatura).
El 5 de maig de 1997 el ple aprovava una proposta de la comissió informativa general
sobre la creació d’un crèdit extraordinari en el vigent pressupost de despeses per afrontar les
obres de rehabilitació dels camins de Sa Fàbrica i Caubet (AMB. Sense signatura).
Aquest camí forma part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 2.1.21).
________________________________________________________________________________________
37/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix parcialment.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
38/346
________________________________________________________________________________________
39/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(2) CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE
BARCELONA / CAMÍ VELL DE SÓLLER / CAMÍ DE
CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: prop de les cases de Barcelona.
Final: carretera de Palma a Sóller Ma- 11, prop de s'Alqueria d'Avall.
Longitud: 1.311 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l’Administració.
- Camí veïnal.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Pla Territorial de Mallorca.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
40/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 1.311 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 13 de gener de 1634 el batle reial de Bunyola hagué de mediar en un plet entre Miquel
Bestard i Gabriel Guasp, curador de l’heretat de Jeroni Palou, “... sobre de cert cami pretes per
dit Bestard en una pessa de terra de dit Palou dita Las argilas ...”, i que finalment es dirimí amb
la fitació d’aquest (AMB. Sign. 758).
El 26 de juliol de 1776 l’Ajuntament de Bunyola, en resposta a una ordre del Reial Acord
sobre la recomposició de camins, “... seria de paraser el que se pusiese en execusion la citada
orden con la posible brevedad reparando todos los mal pasos ay en el camino quien de esta Villa
va en el Predio La Alcaria de Vall y asi mesmo si consideran haya otro quien nesesite de lo
mesmo. Y por todo el consejo fue resuelto concluso fenesido y determinado nemine discrepante
el que se reparen todos los mal pasos se hallan en el citado camino empesando a la Villa y
fenesiendo en Predio La Alcaria de Vall y remendando no obstante de hallar no haver otro quien
nesesite de reparo alguno se pase a limpiar el que va en Palma, desde la Villa asta el Predio Son
Muntaner quitando todas las piedras que se halla suelta por el espresado camino ...” (AMB.
Sign. 8).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es
procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor primero Dn Matheo
Marins queda el casco de esta villa y los caminos del crever y de la Alqueria de Avall” (AMB. Sign.
10).
El 20 de juny de 1842 el consistori bunyolí llegí una carta de l’Ajuntament de Sóller
demanant ajuda per recomposar el camí des del Coll fins a Alfàbia, a la qual es respongué de la
següent manera: “... que la suma que solicita para la sobredicha recomposición será mejor
invertirla en recomponer el trozo de camino desde la Alqueria de Avall hasta esta Poblacion y
otros trozos que casi unicamente sirven para los tragineros de aquel pueblo y de otros que
condusen generos a Soller. Y con esto haría este Ayuntamiento lo que ha hecho ja otras vezes sin
ayuda alguna de aquel Cuerpo Municipal” (AMB. Sign. 10).
El 14 de febrer de 1875 es presentava a l’Ajuntament de Bunyola una “Cuenta de los
jornales y materiales que tenga empleado al expresado para poner las piedras pasadisas haser los
________________________________________________________________________________________
41/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
empedrados de las torrenteras, a la bajada de la cruz, ala de la Eucaria de Vall y aser un pedaso
de camino en el mismo sitio” (AMB. Sign. 273).
En el ple del 13 de maig de 1888 es tractà la venda d’un solar “... existente al extremo de
la calle de la Cruz y entre el camino vecinal que de esta conduce a la carretera de Soller y camino
que de esta se dirige a Barcelona llamado de la Alcaria de Vall ...” (AMB. Sign. 11).
El 22 de maig de 1904 el consistori bunyolí “... acordó proceder a la recomposición de
un portillo existente en el camino vecinal que desde esta villa conduce a la carretera de Soller,
llamado vulgarmente Cami de S’Eucaria d’avall ...” (AMB. Sign. 14). Així, el 9 d’octubre de 1904
el mateix consistori pagava 37 pessetes a Guillem Estarellas “... por jornales empleados en la
recomposición de un portillo en el llamado Camí de S’Alqueria d’Avall ...” (AMB. Sign. 291).
En el ple del 27 de setembre de 1914 “Se dió cuenta de la presentada por el maestro
bancalero Guillermo Bujosa Muntaner, importe de los jornales devengados en el levantamiento
de un portillo del muro de sosten del camino vecinal llamado de la Alqueria de Avall y sitio
denominado “Viñeta de Barcelona” acordandose aprobarla y satisfacer su importe de diez y
nueve pesetas cincuenta céntimos con cargo al capítulo 6º artículo 8º del presupuesto ordinario
vigente” (AMB. Sign. 25).
El 12 de maig de 1933 un dels regidors del consistori bunyolí proposava “... la
conveniencia de que se arregle el camino vecinal denominado camino de Alqueria de Vall con el
fin de que se ponga en debidas condiciones y despues de una breve discusion, se acordo por
unanimidad que se proceda al arreglo del mismo ...” (AMB. Sign. 40).
El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorca elaborà el projecte de pavimentació
asfàltica del camí de l’Alqueria (AGCM. Sign. 7769/1).
El camí de Bunyola a s’Alqueria d’Avall està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra
de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola, a l’apartat “Altres camins del terme de Bunyola”
(pàg. 185).
Els primers 265 metres d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en sec. (Veure
Annex 2.1.21).
Camí de Barcelona
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Barcelona el 5 d’octubre de 1778 es
relacionaven totes les recomposicion necessàries en els camins del terme, entre els quals
anomenava les del camí de l’església al carreró de Barcelona (AMB. Sign. 8).
El 20 de juny de 1876 l’Ajuntament de Bunyola pagava 255 pessetes a Jaume Sampol “...
por haber satisfecho igual suma al camino y torrente que de esta villa conduce a Barcelona ...”
(AMB. Sign. 273).
El 13 de maig de 1890 el consistori bunyolí escoltà la proposta del batle sobre “... la
necesidad de limpiar la acequia pública de esta villa desde el punto donde nace hasta los
lavaderos y desde este punto hasta el camino que conduce a Barcelona, se acordó procederse a
dicha limpia y disponer por medio de pregon que todos los dueños de algibes o depositos de
agua procedan tambien a limpiarlos dentro el plazo de ocho dias” (AMB. Sign. 662).
Camí Vell de Sóller
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
42/346
En el ple el 29 de setembre de 1891, “Habiendose quejado algunos vecinos de que se
hallan completamente tapiadas las cloacas del camino viejo de Soller que conduce a la Alqueria
de Avall lo cual irroga perjuicios al público, se acordó que el peon caminero limpie las indicadas
cloacas y caso de encontrarlas tapiadas las destape a fin de dar paso a las aguas que discurran
por el citado camino, con grave perjuicio del mismo” (AMB. Sign. 12).
El 16 de juliol de 1899 “... se acordó recomponer el cauce que atraviesa el camino viejo
de Soller en el punto conocido por son Jardí a fin de que las aguas pluviales no causen perjuicios
a dicho camino ...” (AMB. Sign. 12).
En el ple celebrat el 28 de gener de 1912 la mateixa corporació acordà “... pasar informe
de la Comisión de alumbrado una instancia formulada por el vecino de esta villa Nicolas Martí y
Bernad, solicitando en nombre propio y en el de varios convecinos se coloque una lámpara
electrica en el camino viejo de Soller y cerca del puente construido sobre el torrente que atraviesa
dicho camino junto a la finca denominada Can Manuel” (AMB. Sign. 23).
En sessió plenària celebrada el 5 de febrer de 1969 es va discutir sobre la construcció
d’una síquia en el camí vell de Sóller, a la finca de Can Bon Jesús: “... Discutido suficientemente
el asunto, por unanimidad se acuerda: Estudiar si seria más conveniente, proceder al arreglo del
camino que nos ocupa, mediante riego asfáltico; que a tal efecto, se encarga al primer Teniente
de Alcalde D. Gabriel Mateu Amengual, para que, previos los asesoramientos que estime
necesarios, lleve al Ayuntamiento un avance presupuestario en relacion a su costo, quedando en
consecuencia, pendiente de resolución definitiva” (AMB. Sense signatura).
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
Camí de Can Miqueló
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1924 es llegí
una petició de Miquel Colom Pons “... que suplica se provea de alumbrado el camino de C’an
Miquelo en la parte que comprende desde el callejon de dicho C’an Miquelo hasta la finca villa
Francisca ...” (AMB. Sign. 34).
Camí de ses Argiles
El 9 de març de 1934 l’Ajuntament de Bunyola pagava 540 pessetes a Miquel Cañellas
Amer “... por el importe de jornales de carro devengados en el transporte de material en el
arreglo del camino de las Argilas, Avenida Alcala Zamora y Avenida Estación ...” (AMB. Sign.
312).
El mes de març de 1971 el servei de Vies i Obres de la Diputació Provincial va elaborar el
projecte d’acondicionament i pavimentació asfàltica dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica i el
mes d’octubre de 1973 es va fer una reforma i actualització de preus del mateix. A la memòria
del projecte es diu: “Cº de Ses Argiles: Mejora del trazado con su correspondiente ensanche en
diversos puntos de su recorrido, para conseguir un mínimo de posible circulación de pequeños
camiones por todo el camino y el cruce con otros vehículos en practicamente la totalidad de
________________________________________________________________________________________
43/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
dicho camino. Para conseguir el ensanche previsto es preciso desmontar paredes de
mamposteria existentes y reconstruir trasladadas por lo mínimo 2 metros ...” (AMB. Sense
signatura. AGCM. Sign. 2596/1).
En sessió plenària celebrada l’1 de febrer de 1972 el consistori bunyolí acordà per
unanimitat comunicar-se amb el propietari de la finca anomenada Can Bon Jesús “... en relación
a los ofrecimientos de cesión de terrenos, a los efectos de las obras de solución de salida de
aguas y demás pertinentes, en el camino de “Ses Argiles” (con salida a la Carretera de Soller)”
(AMB. Sense signatura).
En sessió plenària del 22 de juny de 1976 s’acordà aplicar contribucions especials per
procedir a la pavimentació dels camins de sa Fàbrica i de ses Argiles, conforme el projecte tècnic
elaborat pels serveis tècnis de la Diputació Provincial (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es a referència al camí
catalogat quan diu: “... Les cases noves (Barcelona), situades devora el camí vell de l’Alqueria
d’Avall, ...” (pàg. 83). A la mateixa obra trobam un apartat dedicat a les passejades pels camins,
on apareix el camí de l’Alqueria d’Avall: “... Sortim de l’aparcament de can Gual i a la dreta
trobam les cases de can Manuel [...] Seguim camí i aviat trobam les cases de Barcelona [...]
Seguint el camí arribarem a la carretera de Sóller, davant l’entrada de s’Alqueria d’Avall i just
després, a la dreta, trobarem el camí de Biniforani Vell (o de l’estret de Biniforani) ...” (pàg. 88).
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra
i Alaró trobam una referència al camí catalogat: “El 1268, també, Bernat de Ripio i Jaume de
Vilar dividiesen entre ells una tinença, a Bunyola, i una de les parts fetes, limita ‘ex una parte cum
olivari Poncii de Rivopullo versus caminun de Soler’ (ECR 347, f. 39v-40), cosa que ens situa,
probablement, a la vora de l’antic camí de Sóller, entre Barcelona i Alfàbia” (pàg. 181). També
trobam dues referències més a aquest camí: “El 1267 un tros de terra a la vall de Bunyola afronta
... ‘in carraria que itur ad alqueriam de Barchinona’ (ECR 345, f. 312v)” (Pàg. 181) i “El 1300
(ECR 356, f. 15v), un tros de terra afronta amb el camí que va a l’alqueria de Barcelona, ...”
(pàg. 181).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
44/346
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
45/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
46/346
(3) CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA
COMUNA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-6
Inici: zona urbana de Bunyola, prop de Can Mica.
Final: Cas Garriguer
Longitud: 4.862 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí rural.
- Obres per part de l'Administració.
- Camí forestal.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- La carretera de sa Comuna, entre els trams 2 i 3, discorre per la zona urbana de Bunyola.
En aquesta zona comença la comuna i als mesos d'estiu hi ha una barrera tancada amb
pany que impedeix el pas de vehicles, però no de vianants, a causa del perill d'incendis
forestals.
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de béns municipals
Obertura d'un expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
47/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 387 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 387 m
Amplada mínima: 3,5 m
Amplada màxima: 4,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a connectar amb la zona urbana de Bunyola.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 142 m
Amplada mínima: 3,5 m
Amplada màxima: 4,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 1.430 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 1.430 m
Amplada mínima: 5,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Les voltes estan encimentades.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Pujadors
Gual empedrat
Clavegueres
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
48/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 873 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 876 m
Amplada mínima: 5,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins al final.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 2.033 m
Amplada mínima: 5,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 8 d’abril de 1953 el secretari-interventor de l’Ajuntament de Bunyola realitzava el
pagament de 22.823 pessetes “... al Distrito Forestal de Baleares, por la segunda y última
aportación, equivalente al cincuenta por ciento del crédito votado por este Ayuntamiento Pleno,
en concepto de aportación extraordinaria a la construcción de la carretera forestal del monte La
Comuna ...” (AMB. Sign. 324).
L’any 1954 es formà el projecte de camí forestal d’enllaç al mont d’utilitat pública núm.
5 Comuna de Bunyola, en el qual es diu: “1)- Preliminares. El Ministerio de Agricultura por
intermedio de la Dirección General de Montes, aprobada en fecha 2 agosto de 1948, un
proyecto de camino forestal que discurría en su totalidad por dentro del monte de utilidad
pública nº 5 del Patrimonio municipal de Buñola; y que tenía como fin el de servir de vía de saca
principal de los productos [...] La ejecución del antedicho proyecto realizada en los años 1950 a
1954, dejaba incumplidos los fines que se perseguían con la construcción del nuevo camino apto
para tracción mecánica, al tener éste como punto de término el límite del monte público,
quedando todavía una distancia de 2 km. de mal camino de carro y gran pendiente para llegar a
________________________________________________________________________________________
49/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
empalmar con las carreteras y vía férrea que pasando por el pueblo de Buñola ponen en
comunicación el monte con los centros de transformación y consumo de productos maderables
y leñosos.
Consciente de la necesidad de su terminación el Sr. Alcalde en nombre del Ayuntamiento
por escrito de fecha 18 de junio de 1.954, nos honraba con el encargo de estudiar un proyecto
de camino de enlace con las dos soluciones más viables que en cambio previo de impresiones
habíamos llegado a puntualizar.
2)- Fin el proyecto. Tiene por inmediato el empalmar con el camino forestal yá
construido dentro del monte público y que partiendo de la casa forestal de Coma Grand sale
después de un recorrido de 6,250 km ...” (AMB. Sign. 957).
El 4 de gener de 1954 la comissió encarregada d’estudiar el traçat del camí que s’havia
de construir a la Comuna, en el tram comprès entre el comellar des Racó i la carretera de
Bunyola a Algaida, exposava dues possibilitats: l’aprofitament del camí vell “... en todo cuanto
sea posible, ya que así los perjuicios a particulares quedarían reducidos al mínimo, desviándose
unicamente del camino viejo en lo imprescindible, tanto en el trayecto como en la salida por la
Costa de las Tanquetas ...”, o la construcció d’un nou traçat. Sotmés l’assumpte a votació, i
davant la manca de quorum, no s’adoptà cap resolució (AMB. Sense signatura).
El projecte de construcció del camí forestal, redactat per D. Victorino Núñez del Cura, va
ser aprovat en el ple de l’Ajuntament de Bunyola el 27 d’octubre de 1954. Poc després, el 28 de
febrer de 1955, el consistori donava lectura als escrits pels quals els propietaris de les finques des
Racó, Can Mica i Can Beia cedien els terrenys afectats per a la construcció del camí forestal de la
Comuna (AMB. Sign. 44).
El 26 d’agost de 1982 l’Ajuntament de Bunyola acordà agrair a ICONA les millores
realitzades en els camins de la Comuna (AMB. Sense signatura).
El novembre de 1992 l’enginyer de camins Francisco Rosselló de Caralt elaborà el
projecte de pavimentació asfàltica del camí de sa Comuna (AGCM. Pla 545).
En el ple celebrat pel consistori bunyolí el 21 d’abril de 1993 s’acordà demanar la
inclusió del projecte de millora del camí de la Comuna dins el pla de camins rurals del Govern
Balear (AMB. Sense signatura).
El 7 de febrer de 1994 el consistori bunyolí acordà sol·licitar a la Conselleria
d’Agricultura i Pesca la inclusió de les obres de millora del paviment del camí d’accés a la
Comuna dins el pla d’obres (AMB. Sense signatura).
El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i
Pesca en la qual comunicava quin eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits
per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix el camí de la Comuna, amb
inici al casc urbà, a la zona des Casinet, i final al bosc comú de Bunyola, amb una longitud
aproximada de 900 metres i una secció mitja de 4’20 metres. Al final del document es diu:
“Assenyalar que tots aquest camins són de titularitat pública” (AMB. Sense signatura).
El 28 de febrer de 1996 l’arquitecte municipal de Bunyola, Rafel Balaguer Galmés, va
elaborar el projecte de rehabilitació i restauració del camí de sa Comuna, a la memòria del qual
podem llegir: “Este camino se inicia en el final del suelo urbano de Bunyola, en paraje
denominado “Es Casinet” y da acceso al bosque comunal de Bunyola denominado “Sa
Comuna” y en su inicio o primer tramo representa la única via de comunicación rodada de
diversas viviendas rurales con el casco urbano de Bunyola. Asimismo a través de este primer
tramo de camino se accede al nuevo depósito regulador que está construyendo el Ayuntamiento
de Bunyola para abastecer de agua potable a la población [...] El técnico que susbribe certifica
que el camino cuya rehabilitación se propone en el presente proyecto es de titularidad pública,
por consiguiente reune las condiciones de viabilidad de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
50/346
El 26 d’abril de 1996 l’ajuntament bunyolí acordà per unanimitat “Sol·licitar a la
Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, que la subvenció atorgada per a la
rehabilitació del camí de Sa Comuna, sigui destinada a la rehabilitació dels camins: “Antic Camí
de Caubet” i “Camí de Sa Fàbrica” (a la carretera de Sóller)” (AMB. Sense signatura).
El 6 d’abril de 1998 el ple de l’ajuntament aprovà l’informe de la Conselleria de Medi
Ambient i Ordenació del Territori sobre el camí de sa Comuna i es demanà la confecció del
projecte tècnic de pavimentació del camí (AMB. Sense signatura).
L’any 1999 la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears formà el
projecte d’adequació del camí de la Comuna, amb un pressupost de 26.046.380 pessetes,
projecte que fou aprovat en sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 26 de març
de 1999, donant preferència per a l’execució al tram cinquè, entre el camí del Planiol i la
urbanització (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “El projecte del tram d’allò que avui coneixem com
la carretera de la Comuna i que transcorre per la dita finca fou aprovat el 1949 pel Ministeri
d’Agricultura, a proposta de la Direcció General de Monts [...]. La longitud total del tram de
camí executat des de Cas Garriguer fins al límit del mont fou de 6.250 m aproximadament.
Finalitzades les obres el 1954, el tram que connectava la nova obra amb la xarxa viària
general oferia greus inconvenients als vehicles motoritzats [...] Malgrat hi havia gent que era
partidària d’arreglar el més possible el camí, d’altres argumentaven perjudicis als propietaris
afectats per la construcció d’un de nou, de totes maneres va prevaler la idea de la majoria
municipal d’un nou camí [...]
El projecte fou redactat per l’enginyer de monts V. Núñez del Cura aquell mateix any
1954 [...]
El conflictiu tram de la carretera de la Comuna s’inaugurà el 15 de juliol de 1957 ...” (pàg. 9798).
- FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de
Bunyola. L’excursió descriu: “... Arribam a l’esplanada i trobam la pista central de la Comuna
que, 100 metres després, arriba a la casa i al pou de cas Garriguer ...”
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola ens descriu l’itinerari: “... Es precisamente por esta parte sur y suroeste por donde la
Comuna de Bunyola tiene desde antiguo sus principales vías de penetración, y por ella discurre
también la nueva carretera, que vino a substituir a un viejo camino de carro ...”. També inclou
una excursió per part del camí catalogat al fascicle núm. 46.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1974). A 30 excursiones en coche por Mallorca ens descriu l’itinerari: “...
Tome este camino, y ahora digo camino y no carretera para advertirle de que son siete
kilómetros sin asfaltar, con algunas curvas y un firme carretero no muy bueno, pero sinceramente
creo que vale la pena subir a la Comuna pese a todo. En realidad sólo son cinco kilómetros
relativamente malos. Al llegar al hito kilométrico 5, el piso es mejor y el camino es casi recto
hasta Cas Garriguer. [...] Poco después del hito kilómetro 5, verá a la izquierda, junto al camino,
un gran horno de cal, de piedra ...” (pàg. 26- 28).
- POYATOS, J. (1995). A Guia de la bicicleta de Montaña descriu l’itinerari “Subida a la Comuna de
Bunyola” (pàg. 126- 128).
________________________________________________________________________________________
51/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de
Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... Abandonam el comellar d’en Cupí i, cap a la
dreta, ens endinsam pel Través, per una pista ampla vorejada de pins i alzines que en tres minuts
escassos ens deixa en un nou laberint de camins, amb presència ara ja de la carretera principal
de la Comuna, a prop del punt on aquesta marca el km 6. Situats segons la nostra posició
d’arribada, cap a la dreta discorre la davallada que es dirigeix a Bunyola per la carretera de la
Comuna; cap a l’esquerra tenim la pista que voreja els penyals d’Honor; i al davant, continua la
carretera de la Comuna cap a Cal Garriguer. Les obres d’aquesta carretera es feren entre 1949 i
1957; i la nova via substituí el camí vell de la Comuna, que datava de l’any 1885.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 aproximadament.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Hoja 670-II (Soller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-3) i (3-3). Apareix
majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix amb el nom de “Camino público de la comuna”.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
52/346
________________________________________________________________________________________
53/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(4) CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE
CAUBET
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8 / 670-6-8
Inici: carretera de Palma a Sóller Ma- 11, km.12.
Final: sanatori de Caubet, Joan March.
Longitud: 1.405 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l'Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
54/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 1.405 m
Amplada mínima: 4 m
Amplada màxima: 5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba puntualment en mal estat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
En una altre sessió celebrada el 16 d’agost de 1970 s’acordà demanar a la Corporació
Provincial un avançament per procedir a l’asfaltat “... del camino que desde la carretera de Sóller
conduce al Sanatorio Juan March ...” (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Cº del Hospital de Caubet”.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
________________________________________________________________________________________
55/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de Caubet”.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
56/346
________________________________________________________________________________________
57/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(5) CAMÍ DE SA CANTINA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8
Inici: crta. de Palma a Sóller Ma- 11, prop del km 13.
Final: camí de Muntanya, núm. 26.
Longitud: 596 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí rural.
- Camí municipal.
- Obres per part de l'Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
58/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 596 m
Amplada mínima: 2,5 m
Amplada màxima: 4,9 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació
asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta
documentació també fa referència al camí de Son Serra, núm. 6.
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava
la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de
millora del camí de sa Cantina, que va de Son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí
del Cementeri al camp de futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 27 de juny l’arquitecte
signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural Sa Cantina, a la memòria del
qual llegim: “El camí de Sa Cantina es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola.
El seu traçat va des de la ctra. De Palma-Sóller fins a la Crta. Bunyola-Sta. Maria, convertint-se
en una via de gran importància dins la xarxa d’infraestructures rurals, al ser l’únic camí d’aquest
tipus, (al marge de les carreteres), que creua el municipi tranversalment, connectant les dues
zones de camps del Pla de Bunyola [...]
La longitud total del camí entre la Ctra Sta Maria i la Ctra. De Sóller és d’uns 2.240 m, amb
amplades variables entre els 3.50 i 5.00 m, essent les parts mes estretes les que discorren entre
marges de paret seca ...” (AMB. Sense signatura).
En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar
ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des
Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura).
________________________________________________________________________________________
59/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En el ple del 3 de juliol de 2001 s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels
camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí
de la Cantina, camí de Caubet
El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb
la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia
l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Camino de Son Moranta”.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de sa Cantina”.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix majoritàriament.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
60/346
________________________________________________________________________________________
61/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(6) CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE
FUTBOL
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8
Inici: ctra. de Santa Maria a Bunyola, Ma- 2020, prop del Km. 7,1.
Final: camí de sa Cantina, núm. 5.
Longitud: 1.117 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l'Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret, reixa i obert.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
62/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a connectar amb el camí de Caubet a Son Serra, núm. 30.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 195 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a connectar amb el camí de sa Cantina, núm. 5.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 922 m
Amplada mínima: 3,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència al camí de sa Cantina, núm. 5.
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de juliol de 1989 s’acordà
suspendre la concessió de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació de demolició d’edificis
compresos en les àrees de sòl urbanitzable i no urbanitzable del P.G.O.U del terme municipal, a
excepció d’unes zones determinades, entre elles la “Comprendida entre el límite de la zona
urbana, la carretera PM-202 de Bunyola a Santa María, el “Camí Nou de Son Serra” y el terreno
situado entre la cota 200 y 230 hasta el límite urbano a la altura de la “cimentera de
S’Estació”...” (AMB. Sense signatura).
________________________________________________________________________________________
63/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació
asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta
documentació també fa referència al camí de sa Cantina, núm. 5.
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de novembre de 1990
s’acordà sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió en el pla d’obres i serveis de les obres
de millora del camí de Son Serra (AMB. Sense signatura).
En el ple del 27 de juliol de 1998 el consistori bunyolí va tractar la inclusió en el Pla
Director de Carreteres la variant de la Ctra. de Sóller – Ctra. de Santa Maria, i un dels regidors
proposava com a solució per aquest traçat aprofitar l’actual camí de Son Serra que anava des de
la ctra. de Sóller fins a Son Serra (AMB. Sense signatura).
L’1 de febrer de 2000 es discutí la proposta del propietari de la finca Son Serra de cedir
els terrenys necessaris per eixamplar la ctra. de Bunyola a Santa Maria cap al camp de futbol i
per a la instal·lació de l’estació impulsora contemplada al projecte de clavegueram, “... a canvi
que es procedeixi al tancament del camí que travessa la finca Son Serra ...”. Finalment s’aprovà
la proposta del batle de convocar als propietaris afectats i exposar-lis la conveniència de la cessió
dels terrenys a canvi del tancament del camí de Son Serra (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava
la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de
millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí
del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. En aquest sentit en el ple
del 3 de juliol del mateix any s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals,
establint el següent ordre de prioritat: Camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina,
camí de Caubet (AMB. Sense signatura).
En el ple del 3 de juliol de 2001 s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels
camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí
de la Cantina, camí de Caubet
Camí del camp de futbol
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de novembre de 1990
s’acordà sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió en el pla d’obres i serveis de les obres
de millora del camí del Camp de Futbol (Caubet) (AMB. Sense signatura).
En una altra sessió del 14 de desembre de 1992 la comissió d’urbanisme feia saber que
s’havia discutit l’esborrany del PAU de Son Serra i segons l’opinió de l’arquitecte municipal
s’havia de demostrar, entre altres coses, que el promotor disposava d’autorització de pas per
arribar als terrenys a través del vial de la carretera de Santa Maria al Camp de Futbol, i s’acordà
aprovà les esmentades bases sempre que es complissin tots els requisits (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola trobam un apartat dedicat a
les passejades pels camins, on apareix part del camí catalogat (pàg. 91).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
64/346
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de ‘Camino de Son Serra’.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
65/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
66/346
(7) CAMÍ DE CAUBET
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8
Inici: nucli urbà de Bunyola, prop de Can Mas.
Final: camí de Son Serra, núm. 6.
Longitud: 958 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí rural.
- Obres per part de l'Administració.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa.
OBSERVACIONS
- Segons fonts orals aquest camí continuava per dins Son Serra fins a Caubet. Aquesta
continuació no s'ha pogut localitzar sobre el terreny, actualment parcel lat, ni tampoc a
cartografia que el permeti situar exactament. Actualment la connexió es fa a través del
tram 2.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
67/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 707 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 707 m
Amplada mínima: 2,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a connectar amb el camí de Son Serra, núm. 6.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 251 m
Amplada mínima: 4,2 m
Amplada màxima: 5,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 4 de novembre de 1648 Miquel Armengual establí un trast de terra situat a la comuna
“... confrontant ab cases o trast de Antoni Aulet y de altre ab terres de mossen Michel Trobat y
ab lo cami de Calbet ...” (AMB. Sign. 6).
A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 6 d’octubre de 1778
apareix una enumeració de les recomposicions a realitzar en el terme de Bunyola, on llegim: “6.
Deveran asi mesmo componer en el camino de Clabet desde La era de Sarrau asta Las tencates
poniendose todo en buena positura” (AMB. Sign. 8).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 18 de juliol de 1841 es va
tractar el següent assumpte: “... Mas haviendose presentado Dn. Onofre Aguilo dueño del Predio
Son Garcias de este distrito y ha echo presente que según noticias tratava este Ayuntamiento de
apropiarse el sitio llamado los sestadors y el granero del diezmo alegando ser suyas dichas piezas
porque según el instrumento de compras de dicho Predio confrontava con el camino de Calbet;
se le contestó que esta Corporacion no trata de hacer innovacion alguna sino de seguir en la
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
68/346
pacifica posesion que de las sobredichas piezas desde tiempo inmemorial disfruta y que según
aseguran personas fidedignas el bancal llamado del safra del campo de dicho Predio esta
fabricado en terreno de esta Universidad pues que las mismas personas han visto pasar el citado
camino de Calbet por la parte inferior del referido bancal. En vista de todo lo qual quedó
convenido el referido Señor de no tener el menor derecho sobre las referidas piezas” (AMB. Sign.
10). Segons fonts orals el graner del Delme al que fa referència el document es trobava dins la
zona urbana de Bunyola, a sa Vacal.
En una altra sessió del 14 de desembre de 1992 la comissió d’urbanisme feia saber que
s’havia discutit l’esborrany del PAU de Son Serra i segons l’opinió de l’arquitecte municipal
s’havia de demostrar, entre altres coses, que el promotor havia acondicionat els 12 m de l’antic
vial del camí de Caubet afectats, i s’acordà aprovar les esmentades bases sempre que es
cumplissin tots els requisits (AMB. Sense signatura).
El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i
Pesca en la qual comunicava quins eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits
per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix l’antic camí de Caubet, amb
inici al nucli urbà de Bunyola, vora la finca de Can Mas, i final a les instal·lacions esportives de
l’Ajuntament a Son Serra, amb una longitud aproximada de 850 metres i una secció mitja de
2’60 metres. Al final del document es diu: “Assenyalar que tots aquest camins són de titularitat
pública” (AMB. Sense signatura). Així el 31 d’octubre de 1996 es firmà un conveni de
col·laboració entre la Conselleria d’agricultura, comerç i Industria i l’Ajuntament de Bunyola en
matèria de camins rurals, pel qual durant 1996 i 1997 es recomposarien els camins rurals de
Caubet i sa Fàbrica (AMB. Sense signatura).
En data del 28 de febrer de 1996 l’Ajuntament de Bunyola elaborà el projecte de
rehabilitació i restauració de l’antic camí de Caubet, a la memòria del qual podem llegir: “Este
camino es la vía más lógica de acceso a las instalaciones deportivas, tanto desde el casco urbano
como desde la escuela “Mestre Colom” de Bunyola y su adecuación es absolutamente necesaria
para evitar que los escolares accedan a las instalaciones deportivas por la carretera de Bunyola a
Santa María que presenta una alto índice de tráfico rodado.
[...]
La longitud del citado camino es de 850 m. Y tiene una sección media de 2,60 m. de
anchura [...]
El técnico que suscribe certifica que el camino cuya rehabilitación se propone en el
presente proyecto es de titularidad pública, por consiguiente reune las condiciones de viabilidad
de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 7 d’octubre de 1996 s’exposava el
conveni de cooperació entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament de
Bunyola per al finançament i execució d’inversions en camins rurals, seleccionant per a la
bianualitat 1996-1997 els camins rurals de Caubet i Sa Fàbrica (AMB. Sense signatura).
El 5 de maig de 1997 el ple aprovava una proposta de la comissió informativa general
sobre la creació d’un crèdit extraordinari en el vigent pressupost de despeses per afrontar les
obres de rehabilitació dels camins de Sa Fàbrica i Caubet (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava
la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de
millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí
del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. En aquest sentit en el ple
del 3 de juliol del mateix any s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals,
establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina,
camí de Caubet (AMB. Sense signatura).
________________________________________________________________________________________
69/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En el ple del 5 de setembre de 2001 el consistori bunyolí tractà el tema de la xarxa de
clavegueram del casc urbà, i el batle assebentava que s’havien iniciat els tràmits amb el propietari
de Son Serra perquè cedís part dels seus terrenys “... i a canvi l’Ajuntament havia d’eliminar el vial
d’utilitat pública (Camí de Caubet) que passa per dins la seva propietat, i els tràmits es varen
aturar perquè a una reunió amb els veïns que tenien dret de pas per aquest camí i amb els
portaveus dels grups municipals, aquest es varen manifestar en contra del tancament del camí i
de perdre el dret de pas” (AMB. Sense signatura).
El camí de Caubet està inclòs, amb el núm. 141, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de
carro no asfaltat que connecta la vila de Bunyola amb la zona de Caubet. Fa una amplada
mitjana de 2’5-3 m. Compta amb marget lateral de sosteniment al costat de llevant. Té paretó a
ambdós costats” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
Camí de Caubet a Son Serra
En el ple celebrat pel consistori bunyolí el 13 de novembre de 1991 s’acordà per
unanimitat sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió dins el pla provincial d’obres i
serveis de 1992 de les obres de millora del camí de Caubet a Son Serra, amb un pressupost de
16.999.061 ptas. (AMB. Sense signatura).
En el torn de precs i preguntes del ple celebrat el 3 de febrer de 1997 un dels regidors de
l’Ajuntament de Bunyola feia saber que el camí de Caubet a Son Serra no es podia transitar
degut a les branques que hi havia (AMB. Sense signatura).
Camí de Can Fura
En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994
s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la
Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es
trobava aquest camí: “Camino de C’an Fura, Presupuesto 362.250 ptas” (AMB. Sense
signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola trobam un apartat dedicat a
les passejades pels camins, on diu: “Des de la plaça del poble partim cap al carrer de Sant Josep
(just darrera l’església), avançam pel carrer del doctor Rosselló i arribam al camí de Caubet. Al
final d’aquest carrer, a la dreta, trobam les cases de Can Mas, amb la clastra empedrada. [...]
Dieixant can Mas, seguim el camí fins que arribam a Son Serra, just davant el camp de futbol de
Bunyola” (pàg. 90).
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient
Coanegra i Alaró trobam referències al camí catalogat: “Un document de 1298, on un hort situat
a la parròquia de Bunyola afronta « in camino que tenditur apud Coalbet », conservat encara
avui dia en el carrer de Caubet, ens permet situar l’altre límit de rigidesa que constitueix : la
torrentera – avui desapareguda sota el traçat urbà-, que coincideix gairabé amb aquest camí “,
“El 1283 una vinya afronta amb el camí de Caubet (ECR 350, f. 280-282) ...” i “El 1289 un tros
de terra amb arbres limita amb el camí que va a Caubet (ECR 353, f. 48- 48v) ...” (pàg. 173181).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
70/346
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix majoritàriament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix el tram 1 parcialment.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 majoritàriament amb el nom de “Camino
Viejo”.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram
1 parcialment i el tram 2.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de Caubet”.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
71/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
72/346
(10) CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6 / 670-6-7/ 670-7-6 / 670-7-7
Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3.
Final: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop del coll d'Honor.
Longitud: 6.529 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Obres per part de l'Administració.
- Sol·licitud per construir un camí d'aprofitament forestal.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Relació de camins de muntanya.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Una barrera tancada amb pany a l'inici del
camí amb un pas per vianants.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
73/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 3.080 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 3.080 m
Amplada mínima: 2,8 m
Amplada màxima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins al comellar des Pobre Andreu.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.689 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat i alguns marges estan esbaldregats.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Pujadors
Gual empedrat
Clavegueres
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Des de la coma des Pobre Andreu fins a una distància de 120 metres.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 120 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
74/346
- Tram 4
Continuació del camí fins al coll des Picó.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 700 m
Amplada mínima: 1,6 m
Amplada màxima: 2,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins prop del final.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 665 m
Amplada mínima: 2,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba un poc envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
- Tram 6
Correspon als darres 275 m fins a connectar amb la carretera Ma-2100, prop del coll
d'Honor.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 275 m
Amplada mínima: 2,5 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
75/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 4 de gener de 1901 “...
propuso el Sr. Alcalde que seria muy conveniente al monte comun de esta villa la construccion de
un trozo de camino que partiendo del punto denominado S’Esteparet partiera siguiendo por el
Través desembocara al punto conocido por basol des corral den Fástich y alargar el de la cova de
s’aigo hasta el punto conocido por las Covasas de la coma del Pobre Andreu, toda vez que en
este último punto existe el incendio que deberá subastarse muy pronto y cuyos productos no
tienen camino para su extraccion. Abierta discusion sobre el particular se acordó por
unanimidad solicitar del Ingeniero gefe de esta region la concesion de los indicados dos trozos
de camino”; en el ple de 6 de gener del mateix any “Se acordó proponer al Sr. Ayudante de
monte de esta sección la construcción de un camino que empalmando con el llamado del
Comellá den Cupí en el punto llamado el Traves conduzca al sitio denominado Basol del corral
den Fastich siguiendo despues el de la Cova de Saigo hasta llegar a las Covasas” (AMB. Sign.
13).
El 24 d’abril de 1902 es va fer acta d’entrega d’una partida de 48 pins de la Comuna de
Bunyola “... que han quedado enclavados dentro la caja del camino que se ha de construir en la
partida Coma des Pobra Andreu ...” (AMB. Sign. 952).
El 28 d’octubre de 1908 es remataren 200 metres cúbics de pedra de la Comuna, del lloc
anomenat damunt el Salt d’en Janer, que feia partió al nord amb el camí traçat que conduia a la
coma des Pobre Andreu, a l’est amb el Salt d’en Janer, al sud amb el bassol d’en Maseta i a l’oest
amb el puig de ses Arestes (AMB. Sign. 952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 21 de febrer de 1909
s’aprovà la tallada de pins de les partides de la Coma de sa Parra i la Cisterneta d’en Gil, i
“Igualmente se acordó hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos en
estas dos últimas partidas, es de absoluta necesidad que se conceda a este Ayuntamiento la
autorización oportuna para construir un trozo de camino que desde la llamada Cisterneta den
Gil empalme con el que actualmente conduce a la llamada Coma del pobre Andreu, puesto que
sin este requisito carecen de todo valor los indicados productos por no existir camino de saca
alguno que de lugar a su extraccion” (AMB. Sign. 17).
El 21 d’octubre de 1909 es va formar l’acta de reconeixement de l’aprofitament de 285
pins “... comprendidos dentro de la caja del camino trazado y construido desde el llamado de
Salt de’n Jane a la Coma des Pobre Andreu ...” (AMB. Sign. 952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de febrer de 1910 “... se
acordó hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos estas dos últimas
partidas, es de absoluta necesidad que se conceda a este Ayuntamiento la autorización oportuna
para que pueda verificar las obras de continuación del camino en construcción de la llamada
Cisterneta d’en Gil, o sea desde este sitio a la denominada “Coma del Pobre Andreu”, en una
longitud de un kilómetro poco más o menos, y continua igualmente en una longitud de unos
quinientos metros el que en la actualidad se interna en la partida “Salt den Jané”, desde el sitio
en que hoy se halla terminado hasta el límite de la misma partida, puesto que sin este requisito
carecen de todo valor los productos existentes en ambas partidas, por no existir camino de saca
alguno que dé lugar a su extracción” (AMB. Sign. 19).
El 25 de febrer de 1912 el mateix consistori acordà “... hacer constar en acta que para la
extracción de los pinos que se señalan en la partida El Picó, se siente en la suprema necesidad de
continuar hasta dicho punto el camino que conduce hasta la llamada Coma del pobre Andreu,
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
76/346
en una longitud de quinientos a seiscientos metros, puesto que de no ser así, se hace imposible
el aprovechamiento de los pinos incluidos en dicha partida” (AMB. Sign. 23).
A l’acta d’entrega del 4 de setembre de 1916 es remataren 652 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Salt d’en Janer, amb les següents partions: “N. Clavagueras des Freu. E.
torrent des Freu. S. Son Pou. O. Camino de S’Coma des Pobre Andreu y camino de Son Pou ...”
(AMB. Sign. 952)
En una altra sessió del 25 de febrer de 1917 es procedí a la subhasta de pins de sa
comuna, on podem llegir: “... se acuerda conseguir la necesidad imperiosa y absoluta que se
siente para aprovechar los productos de esta última partida para construir un brazo de camino
de unos quinientos metros de longitud que desde el fondo del llamado Comellá de se Sisterneta
den Gil vaya a empalmar con el camino de este nombre, y además para continuar el llamado ‘La
Coma del pobre Andreu’ en una longitud de unos doscientos metros, en la partida ‘Ses
Clavagueras’, en la inteligencia de que sino se concede esta autorización, no tienen valor alguno
los productos de referencia, ya que su extracción se hace completamente imposible” (AMB. Sign.
28).
En el ple del 16 de febrer de 1919 “... se acuerda destinar el producto que se obtenga de
los citados aprovechamientos a la extinción de la deuda municipal, y hacer constar a la vez que
para el aprovechamiento de los pinos que se proponen en la partida “Conca des pobre Andreu”,
es de absoluta necesidad la construcción de un trozo de camino de unos quinientos metros de
largo que, enlazando el fondo de dicha partida con el extremo del camino de la llamada
“Cisterneta den Gil”, permita la extracción de los productos, autorizando además el carboneo de
estos” (AMB. Sign. 29).
A l’acta d’entrega del 29 d’abril de 1919 es remataren 200 pins de la Comuna, del lloc
anomenat Salt d’en Janer, que feia partió al nord i est amb el camí de carro de la coma del pobre
Andreu, al sud amb tres barrancons i a l’oest amb ses Bassetes (AMB. Sign. 952).
El 14 d’abril de 1920 l’Ajuntament de Bunyola feia pagament de 40’20 pts a Antoni
Estarellas Marqués en concepte de dipòsit en la subhasta de 28 pins “... incluidos en la caja del
camino que ha de construirse en el monte comunal de esta villa y sitio denominado Coma des
pobre Andreu” (AMB. Sign. 952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de juliol de 1920 s’acordà
satisfer la quantitat de 300 pessetes a l’enginyer en cap de la secció de montes pels treballs
d’elaboració del plànol “... del trazado del trozo del camino de saca que une el de la Cisterneta
den Gil con la partida llamada “Coma des pobre Andreu” del monte “La Comuna de esta
villa”...” (AMB. Sign. 25).
En el ple del consistori bunyolí celebrat el 23 de febrer de 1939 “... se acuerda la
construcción del tramo de camino en el sitio denominado Comella de Se Cisterneta den Gil parte
bajo del mismo, a efectos del aprovechamiento de pinos maderables en dicho sitio ...” (AMB.
Sign. 43).
Camí de la Cisterneta d’en Gil
El 24 d’agost de 1920 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de
28 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc de la Coma del Pobre Andreu, “... en la caja del
camino que une dicha Coma con la parte inferior del camino de la Cisterneta den Gil ...” (AMB.
Sign. 952).
________________________________________________________________________________________
77/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Camí des Planietjar (des de l’inici del camí as Planietjar)
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de novembre de 1906, “...
en atención a que en el monte comunal de esta villa y sitio denominado Planiatjá deben
señalarse cuatrocientos pinos maderables incluidos en el plan forestal del corriente año;
teniendo por otra parte en cuenta que la extracción de dichos productos puede facilitarse
notablemente con la construcción de un trozo de camino que enlace el llamado del través con el
que conduce al citado sitio Planitjá, con cuya mejora aumentará de una manera considerable el
valor de aquellas maderas, se acordó por unanimidad solicitar de la Dirección General de
Contribuciones el oportuno permiso para la Construcción de dicho camino ...” (AMB. Sign. 15).
El 27 de novembre de 1906 l’enginyer cap de la 6ª regió forestal rematà els 400 pins esmentats al
Planitjar, “... lindante por Norte con el llamado Puig de las Eristas, por Este con el Puig den
Americh y Son Pou, por Sur con corta anterior y por Oeste con camino del Planiatja” (AMB.
Sign. 952).
El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72
alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los
llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la
Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del
Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se
Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Planiatjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí
de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a
l’oest amb camí des Planiatjar (AMB. Sign. 952).
Durant l’any forestal 1917-1918 la Comisión de Montes rematà 300 pins en el Planitjar, que
“... linda por Norte con el camino principal del Planietjá, por Este con el Puig de ne Marich, por
Sur con el Puig Gros y por Oeste con La Coma Gran” (AMB. Sign. 952).
Camí del puig de ses Aristes
En el ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1908 “... se acordó
hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos en la llamada Coma de se
parra y del pobre Andreu, es necesario que se conceda a este Ayuntamiento la autorización
oportuna para continuar hasta el último de estos dos sitios el camino que de este pueblo
conduce hasta el final del llamado Puig de ses aristes, puesto que sin este requisito carecen de
valor los indicados productos por no existir ningún camino de saca que de lugar a su extracción”
(AMB. Sign. 16).
Camí des Forreat
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de juny de 1911 s’acordà
sol·licitar autorització a l’organisme pertinent per efectuar un tall de 400 pins a la Comuna de
Bunyola, en el lloc de “Demunt es camí nou des Forreat” (AMB. Sign. 21).
El 5 de juliol de 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral aixecà les actes de l’operació de
delimitació entre els termes de Santa Maria i Bunyola, on podem llegir: “Mojón número siete [...]
Está a unos cuantos metros al N. del punto de intersección de la referida linde con la margen N.
del camino denominado des Forreat ...” (IGN. Sense signatura).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
78/346
Camí de sa Coma de sa Parra
El 24 d’octubre de 1912 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida
de 200 pins de la Comuna de Bunyola, “En el citado monte y partidas denominadas Baix de sa
Cova den Sion ...”, que feien partió al nord amb la coma de sa Parra, a l’est amb “Camino de se
Coma de se Parra”, al sud amb la tallada del Salt d’en Janer de l’any anterior i a l’oest amb sa
cova d’en Sion (AMB. Sign. 952).
Camí de la coma del pobre Andreu ( trams 3, 4, 5 i 6)
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de maig de 1835 “...
estuvo presente que Jayme Tous conductor del Predio Onor burlandose de los mandatos del
Señor Presidente havia impedido de nuevo el libre paso del camino publico de la Coma del Pobre
Andreu perteneciente a las Comunas de esta Villa haciendo a la fuerza bolver atras a los
tragineros Gregorio Muntaner y Miguel Roselló; y en su consequencia se acordó ecsigir al citado
Tous las veinte y cinco libras de multa que tenia impuesta e imponerle otra de cinquenta libras y
ocho dias de carcel si en lo succesivo se atreve a cometer igual atentado ...” (AMB. Sign. 9).
En una altra sessió celebrada l’1 de novembre de 1835 es presentà Miquel Amengual,
propietari de Son Parot d’Orient “... para pedir permiso por poner una barrera en el camino de
la Coma del Pobre Andreu haviendo manifestado que el dicho camino iba por mas arriba se la
concedio el referido permiso con calidad de por ahora ...” (AMB. Sign. 9).
També en sessió plenària de l’ajuntament bunyolí del 31 de gener de 1836 es va tenir
present una ordre del Governador Civil “... sobre un recurso interpuesto por Dnª Maria Francisca
Dameto relativo a impedir el camino que por dentro el Predio Onor conduce al Monte comun de
este Pueblo, y en su vista se acordó su cumplimiento ...” (AMB. Sign. 9).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... En altres casos era el mateix plec de condicions
dels aprofitaments de la Comuna el que obligava l’adjudicatari a la construcció d’un camí,
generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És
el que va passar el 1902 amb la construcció dels camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la
d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la construcció del camí del Través al Planiejar i al
corral d’en Fàstic [...] Els treballs d’arranjament de camins permet a l’Ajuntament de minorar les
precàries condicions de vida de molts de jornalers sense feina [...] El 1939 s’acorda la
construcció d’un tram a la cisterneta d’en Gil ...” (pàg. 94- 95).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de “Taller d’història” es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “De la volta del camí des Comellar d’en Cupí neixen dos braços més. Un baixa
per s’Esteparet i l’altre acaba al Bessolet d’en Punyit. A poca distància neix un altre braç que,
passant pel Corral de Ses Cabres, continua fins a l’extrem del Penyal d’Honor. Per empalmar
amb el camí de peu que s’uneix al camí carreter que puja pel coll d’Honor, passa per S’Arboçar,
per la Coma del Pobre Andreu i fins a Ses Covasses ...” (pàg. 16).
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... Luego, aunque no en forma demasiado clara (aquí hay
posibilidad de extravío) enlaza – siempre con tendencia hacia la derecha cerca de la ladera de sa
Comuna- con un camino carretero muy poco transitado y entre enmarañada vegetación, que,
________________________________________________________________________________________
79/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
primero descendente hasta la zona de Ses Covasses, y luego ya en ligero ascenso, conduce sin
pérdida, aunque también sin brevedad, a la plazoleta de ca’s Garriguer. Junto al camino hay una
pequeña casita refugio (Cisterneta d’En Gil) para el guarda bosques en el replano de una
vaguada ... “.
- VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de
Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... A l’esquerra continua el camí ample, que permet
arribar més enllà de la cisterneta d’en Gil, ...”.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix aproximadament.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix majoritàriament i aproximada.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2,
3 i 4.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-4), 670 (4-3) i 670
(3-4). Apareixen els trams 1, 2, 5 i 6.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1 i 2 i aproximadament els trams 3 i 4.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 5 i 6.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
80/346
________________________________________________________________________________________
81/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(11) CAMÍ DES GRAU
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: zona urbana de Bunyola.
Final: carretera de sa Comuna, núm. 3.
Longitud: 2.579 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí rural.
- Camí públic.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Camí municipal.
- Obres per part de l'Administració.
- Obstrucció del camí.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Servitud de pas.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
- Senyalització per part del Departament de Medi Ambient del
Consell de Mallorca.
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
parets als trams 1 i 2 i obert a la resta.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
82/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 238 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 238 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 122 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 122 m
Amplada mínima: 2,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 600 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 600 m
Amplada mínima: 2,2 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
83/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 358 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 358 m
Amplada mínima: 1,5 m
Amplada màxima: 1,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una distància de 202 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 202 m
Amplada mínima: 1,5 m
Amplada màxima: 1,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 6
Continuació del camí fins a una distància de 504 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 504 m
Amplada mínima: 1,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
84/346
- Tram 7
Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna, núm. 3.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 532 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 2 de setembre de 1653 Margalida Ferrà estableix a Antoni Canals un tros d’olivar i
garriga a Bunyola, que feia partió “... ex una parte cum camino dicto de orient, et ex alia parte
cum troceo olivaris Reverendi Bernardi Muntaner presbiter, ex alia parte cum camino regio de la
Comuna ...” (ARM. ECR 127).
El 10 d’octubre de 1659 Antoni Canals capbrevava un olivar i garriga a Bunyola, que feia
partió “... de una part ab lo cami dit de Orient, de altre ab tros de olivar del Rd. Barnat
Muntaner pre. y de altre ab lo cami real de la Comuna ...” (ARM. ECR 865).
L’Ajuntament de Bunyola, en ple celebrat el 30 de desembre de 1779, es feia ressò de “...
Los clamores dan los moradores de esta Villa con el motivo de la gran dificultad hay en subir en
el monte comun a causa de estar el camino muy detrosado. Y assi seria de paraser se remendase
aquel en la forma de estilo. Y portado el consejo fue resuelto concluso fenesido y determinado el
que se de la referida escarada y en atension que se suele pagar por repartimiento entre los
fabricantes de carbon quien se sirven del monte comun a rason de una libra cada uno y todos los
que tienen ganado mayor a rason de 4 sueldos por cada matcho y los asnos a rason de dos
sueldos por quiscuno ...” (AMB. Sign. 8).
El 4 de febrer de 1810 el comissionat de l’ajuntament bunyolí per cobrar dels carboners
“... quedo deudor en cinco sueldos y seis dineros los que deposito en poder de Antoni Palou
regidor; Quedando pero con la obligacion de que el y los moradores de las Comunas havian de
remandar el camino de las mesma ...” (AMB. Sign. 9).
A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que,
en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19
de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on
podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el que guia a
Alaró hay algo que recomponer lo mismo sucede con el que dirige al monte comun y a algunas
casas de algunos particulares ...” (AGCM. Sign. VI-60/3).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
________________________________________________________________________________________
85/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
El 5 de gener de 1909 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 400 pins
a la Comuna de Bunyola, en el lloc de s’Esteparet i es Través “... lindando al N. Corral de ses
Cabres, E. Corral den Fástich, S. Caminos del Través y del Grau y O. Can Grau y Son Creus ...”
(AMB. Sign. 952).
El 17 de juny de 1919 es feia entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna de
Bunyola, en el lloc anomenat s’Esteparet, que feia partió al nord amb la mateixa partida, a l’est
amb el comellar d’en Cupí, al sud amb el camí des Grau i a l’oest amb la vertent des Grau (AMB.
Sign. 952).
El 23 d’octubre de 1923 es va fer acta d’entrega d’una partida de llenya baixa en el lloc
anomenat s’Esteparet, que feia partió al nord amb el penyal d’Honor, a l’est amb el corral de ses
Cabres, al sud amb el camí de Grau i a l’oest amb propietat particular (AMB. Sign. 952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 d’abril de 1938 el
president de la Comisión de Montes “... expone a la Corporación la alta conveniencia a los intereses
municipales en lograr la propiedad o derecho de servidumbre del camino que atravesando la
finca denominada El Recó conduce al sitio el Grau del monte Comuna del Ayuntamiento, ya
que, no teniendo, como no tiene dicho sitio ninguna otra salida, la saca de productos forestales
de aquella zona, se halla desde antiguo, supeditada a la voluntad del propietario de la citada
finca El Recó con evidente y cuantioso perjuicio para la hacienda municipal ...” (AMB. Sign. 43).
En una altra sessió celebrada el 4 de setembre de 1989 es va discutir la proposta de la
Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre la formació del pla de camins rurals, la comissió
d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Bunyola va analitzar la situació dels camins
rurals de competència municipal i “... decidí proposar al Plenari la realització d’un projecte per
tal d’arrenjar el camí des Grau, al seu tram superior (des del penyals al Camí des Comellar d’en
Cupí) i la seva inclusió a dit Pla ...”, proposta que fou aprovada per unanimitat (AMB. Sense
signatura).
El 16 d’octubre de 1989 l’Ajuntament de Bunyola envià una carta al Consell de Mallorca
en la qual exposava que, amb motiu de la convocatòria de redacció de projectes de camins de
servei rural, havia acordat proposar la recomposició de l’anomenat camí des Grau, accés
tradicional a peu a la Comuna de Bunyola, i reclamava l’interès del Consell per l’esmentat tema
(ACM. Registre núm. 623).
El 14 de febrer de 1990 l’Ajuntament de Bunyola remeté una carta al Consell de Mallorca
per expresar la seva satisfacció pels treballs que l’Escola de Natura realitzava en la recomposició i
rehabilitació del camí des Grau, a la Comuna de Bunyola (ACM. Registre núm. 44).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el “Camí des Grau.- Carácter público. Titularidad municipal”
(AMB. Sense signatura).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
86/346
En la sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 4 de març de 1996
s’aprovà el projecte de restauració i rehabilitació del depòsit d’aigua situat a sa Comuna, al camí
des Grau (AMB. Sense signatura).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des Grau, amb inici a Bunyola,
carreró de sa Comuna, i final al comellar d’en Cupí, i tipologia de camí de carro i de ferradura
(ACM. Sense signatura).
El camí des Grau està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993),
dins el terme de Bunyola: “Comença al poble de Bunyola en el carreró de sa Comuna i condueix
fins a la carretera de Cas Garriguer.
Sortint de Bunyola trobam una costa amb graons que dóna a un camí de cullera, que es bifurca uns
metres més endavant. El ramal que va cap a l’esquerra és el que pròpiament es diu Camí des Grau.
És un camí de carro, utilitzat abans per treure fusta i carbó, on hi proliferen les dreceres, que el fan
perdre fàcilment. Poc a poc el camí es fa més estret i es comença a reconèixer l’empedrat.
Aquest tram salva el desnivell amb un grapat de voltes i després d’una petita recta, connecta
amb un camí de carro que es bifurca en dos. Després de tornar-se juntar, comunica amb la carretera
de cas Garriguer” (pàg. 175).
Camí des Planiol (tram 1)
El 4 d’octubre de 1993 el consistori bunyolí aprovà la proposta de diversos veïnats
demanant “...1) Que se de el nombre de Camí del Planiol al camino continuación de la c/
Monte, de este Término Municipal, desde el final de la c/ Monte hasta la entrada de Sa Comuna
por “Camí D’es Grau” ...” (AMB. Sense signatura).
L’any 1999 la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears formà el
projecte d’adequació del camí de la Comuna, amb un pressupost de 26.046.380 pessetes,
projecte que fou aprovat en sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 26 de març
de 1999, donant preferència per a l’execució al tram cinquè, entre el camí del Planiol i la
urbanització (AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal
d’Honor-sa Comuna: ”... a uns cinc minuts d’anar per aquest camí ample, hem de deixar el camí
de carro i ens hem de desviar pel camí de ferradura que avança lleugerament cap a l’esquerra
entre parets. Aquest és el camí des Grau. Quan ens trobam amb una nova bifurcació, hem de
seguir el caminoi que puja més cap a l’esquerra deixant de banda el de la dreta. Superant el rost
inicial, arribam a un forn de calç de grans dimencions. Un cop més amunt, deixam un rotlle de
sitja a l’esquerra i a la vora arribam a es Bassol Tapat o des Grau. Del camí principal surt una
bifurcació i continuam en direcció a la dreta, per on encetam una costa empedrada. Més amunt
després d’una zona més planera arribam a un entreforc de camins on trobam un rètol que ens
indica que si ha el mirador anomenat sa Màquina Vella. No deixam de banda el camí principal,
que ens condueix a un rotlle de sitja; aquí el traçat abandona la configuració de camí de
ferradura i es converteix en camí de carro ...” (pàg. 93- 94).
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que els dos accessos tradicionals a la
Comuna foren el camí del Grau i el camí de la Coma Gran.
________________________________________________________________________________________
87/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El camí del Grau, anomenat així per salvar parcialment el penya-segat de la zona
septentrional amb un sistema de graons, és el més accessible des del poble. Una vegada travessat
el camí del Planiol, ja dins de la Comuna, connecta amb el camí del comellar d’en Cupí. Però el
seu major inconvient ha estat que sempre només l’han pogut emprar parcialment els carros, ja
que a partir d’un punt determinat es converteix en un camí per als vianants o de ferradura ...”
(pàg. 92).
- Es Castellet, núm. 22. Febrer-març 1990. En aquest número es va dedicar un article a la
rehabilitació del camí des Grau per part de Fodesma, en el qual es recullen les tasques dutes a
terme: recuperació de l’antic traçat, eixermat del camí, acondicionament de voreres i marges, etc.
- FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de
Bunyola. L’excursió descriu: “... Aquest camí enllaça per la dreta amb la carretera de la Comuna.,
però tres-cents metres abans comença el camí des Grau, com s’indica en el rètol que hi ha un
cop passat un portell.
El camí s’enfila suaument per la Comuna, […] i un aljub mig esbaldregat. Passada aquesta
construcció, el camí continua cap a la dreta i, en arribar a la zona de més fort pendent de tot
l’itinerari, descriu alguns revolts per tal de superar el rost – es tracta del graó que dóna nom al
camí. Després de guanyar altura, una curta desviació a l’esquerra cuita camí fins a un
impressionant espedat. Aquest és el lloc conegut com “sa Màquina”, […]
Avançam pel camí, que s’aixampla fins a convertir-se en un camí de carro, amb dues variants
paral·leles que conflueixen en una pista forestal.
Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera de la Comuna, però optam pel
vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues grans sitges, en el comellar d’en
Cupí ...”.
- FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’itinerari de
Sa Comuna de Bunyola, a on diu: “... Se suben las escalinatas, por la izquierda, y al terminarse se
toma a la derecha (piso llano) hasta tomar la calle del Monte, muy pendiente, con numerosas
escaleras y varios virajes, desembocando al campo para seguir entonces, por un sendero desde el
cual se domina todo el pueblo, Palma y su llano. Se pasa por una barrera y se llega enseguida al
comienzo del bosque [...] La marcha se reanuda por una camino leñador, en pronunciada
subida, siempre entre tupido bosque de pinos [...]. Se proseguirá, por tanto, por el camino que
se tiene enfrente [...] Cuando se llevan otros veinte minutos de ininterrumpida subida y al
ensancharse el camino se llega a un reducido llano, verdadera balconada sobre la carretera y Vall
d’Honor, efectuando en este sitio un breve descanso ... ” (pàg. 134- 136).
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... algo más arriba el sendero, que siempre discurre bien
definido, y hasta, a trozos, con anchura de camino carretero, como derivaciones de los muchos
ramales subsidiarios que atraviesan Sa Comuna, enlaza con el viejo camino de acceso, que,
anterior a la actual nueva carretera, subía desde Bunyola, hasta aflorar a dicha nueva carretera
ya cerca de Ca’s Garriguer ...”.
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... L’alturó cònic per
damunt de Bunyola es diu es Castellet, [...] A través de planters d’oliveres i vinyes hi puja un camí
en part entre parets, llavors vénen escalons tallats a les roques i finalment la paret de la muralla
que envolta l’alturó.
[...] Una excursió des de Bunyola que val la pena és la dels turons veïns de sa Comuna, a la qual
es puja per un camí pavimentat que serpenteja i ofereix una bella vista de la vall de Bunyola i de
la clotada de s’Alqueria d’Avall ...” (pàg. 367- 368).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
88/346
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu
l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... carrer “del Monte”. Al final d’aquest carrer, comença
un caminoi que condueix a un coll petit, Es Grau. Poc abans d’arribar-hi, es veurà una desviació
a la dreta, per on hem d’anar.
Aquesta desviació està fitada amb pedres i unes fletxes pintades.
Per aquest caminoi, coster amunt, pujarem a Sa Comuna, on el nostre caminoi aflueix a un camí
de carro que seguirem, deixant una desviació a l’esquerra ...” (pàg. 59).
- VALERO, G. (1992). Al tom IV de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola.
Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... i ens hem de desviar pel camí de ferradura
que avança lleugerament cap a l’esquerra, entre parets. Aquest és el camí del Grau, [...] Molt
recentment, l’any 1990, un acord entre l’Ajuntament de Bunyola i el Consell Insular de Mallorca
ha permès rehabilitar el camí des Grau, amb la qual cosa s’ha recuperat satisfactòriament el seu
antic traçat i s’hi han restaurat els elements materials (empedrat, marges ...), alhora que s’ha
netejat de vegetació i s’han senyalitzat les principals mostres de cultura popular (forns de calç,
rotlles de sitja, basses ...).
[...] Quan ens trobam amb una nova bifurcació, no gaire enfora del Planiol, hem de seguir pel
sender que puja més cap a l’esquerra, deixant de banda el de la dreta. [...] Superat el rost inicial,
arribam a un forn de calç de grans dimensions. El nostre camí en voreja l’olla i dissenya un revolt
al voltant del forn. Un poc més amunt, deixam un rotlle de sitja a l’esquerra i, a la vora, arribam
al bassol Tapat o bassol del Grau [...]. La nostra ruta [...] continua en direcció a la dreta, per on
encertam una costa empedrada que ens va pujant a bon ritme. [...] El camí assoleix una
autèntica personalitat de sender de muntanya, empedrat i amb marge lateral de sosteniment a la
banda oberta sobre el desnivell. Sis o set revolts continuats per aquest camí empedrat i esglaonat
constitueix el punt central del grau a què fa referència el nom del camí; [...] i després d’una zona
més planera, arribam a un entreforc de camins on un rètol ens indica que cap a l’esquerra hi ha
un mirador; és aquest l’indret anomenat la Màquina Vella.
Retornam des del mirador de la Màquina Vell al camí principal, el qual ens condueix en cinc
minuts a un rotlle de sitja que queda a la dreta del camí, que és anomenat rotllo d’en Jaumetó.
Aquí, el camí abandona la configuració de sender de ferradura i es converteix en camí de carro.
[...] La nostra ruta continua des del forn de calç cap a l’esquerra, en direcció nord, i ara avança
guarnida per un espès alzinar. [...] Poc després d’aquest darrer, arribam a una important cruïlla
de camins, on comença el Través, lloc així anomenat perquè comunica el comellar d’en Cupí, on
ens trobam, amb la coma Gran i amb la carretera de la Comuna ...” (pàg. 737- 767).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament i majoritària.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000.
________________________________________________________________________________________
89/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram
1.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1 aproximadament.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix el tram 1.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix aproximadament.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
90/346
________________________________________________________________________________________
91/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(13) CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES
CORRAL DE SES CABRES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6 / 670-6-7 / 670-7-6
Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3.
Final: coll del puig de ses Cristes.
Longitud: 3.330 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Camí forestal.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Una barrera tancada amb pany amb un pas
lateral per vianants a l'inici del camí.
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
92/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 2.721 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 2.721 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins al final.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 609 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’any forestal de 1901 es feia acta d’entrega d’una partida de 87 pins a la Comuna de
Bunyola “... que han quedado enclavados dentro del camino que partiendo del punto
denominado ‘El Pico’, termina ‘Sa Arbosa’ ...” (AMB. Sign. 952).
El 15 de maig de 1901 l’enginyer de la regió dictava les condicions facultatives que havien
de regir “... la construcción de un camino carretero que partiendo del punto denominado ‘El
Pico’ termina en la partida ‘S’Arbosa’ del monte Comuna de Buñola ...” (AMB. Sigh. 952).
El 28 d’octubre de 1901 es feia acta de reconeixement d’una partida de 87 pins de la
Comuna Bunyola, “... dentro de la caja del camino que empieza en el Pico y termina en el Arbosa
...” (AMB. Sign. 952).
El 28 de gener de 1912 l’Ajuntament de Bunyola pagava un compte de 1899 pessetes a
Pere Andreu Rosselló Palou “... a cuenta del aprovechamiento de 300 pinos del sitio Baix del
Camí del Peñal d’Onó, cuya subasta fue adjudicada a su favor en siete de los corrientes” (AMB.
Sign. 293).
________________________________________________________________________________________
93/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
A l’acta d’entrega del 29 de novembre de 1912 es remataren 300 pins de la Comuna,
amb les següents partions: “N. Camí des Peñal d’Honó. E. Bassol den Punit. S. Es Traves y Corral
de ses Cabres. O. Camí des Peñal d’Honó ...” (AMB. Sign. 952).
El 3 d’abril de 1965 l’Ajuntament de Bunyola examinà un compte de millores a la
Comuna corresponent al darrer trimestre de 1964 remès per l’enginyer en cap del Districte
Forestal de Balears, i “Consecuente a que dicha cuenta en su parte de gastos, se contrae la obra
de construcción de un tramo de camino de Rodal Peñal de Honor, de la cual el Ayuntamiento no
tiene antecedente alguno, ya que en momento alguno le fué comunicado ni el proyecto ni la
realización de la construcción, por unanimidad se acuerda que el asunto pase a informe de la
Ponencia de Montes” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de novembre de 1965 “Se
enteró el Ayuntamiento de la Jefatura del Distrito Forestal por el que se comunica el comienzo de
obras de construcción del camino forestal al «Peñal d’Onor» en el Monte La Comuna, con cargo
a dotación del Estado” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de juny de 1966 “... se dió
cuenta del resultado de la subasta verificada para la enajenación de productos maderables y
leñosos, de árboles apeados y troceados, con motivo de la construcción de un tramo de camino
al Peñal d’Honor del monte La Comuna ...”; el mateix tema fou tractat el 7 de juliol de 1966
s’adjudicà l’alienació de productes de la Comuna “... procedentes de árboles apeados con
motivo de la construcción de un tramo de camino al Penyal d’Honor ...” (AMB. Sense
signatura).
El camí des Penyals d’Honor està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Comunica la part alta de la coma d’en Cupí amb
el puig de ses Crestes, passant pel Penyal d’Honor. El recorregut es desenvolupa en gran mesura
dins un bosc dens i ombrívol. Malgrat, que el traçat es trobi substituït per camins aptes per a
vehicles es conserven encara marges, forns i altres construccions en pedra, d’un cert interès.
Durant el recorregut es possible observar gran quantitat de tiranys que donen generalment a la
part baixa (Cas Garriguer)” (pàg. 179).
Camí des Corral de ses Cabres (part del tram 1)
A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les condicions
que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte comun de este
pueblo sito en el punto desde los pinos marcados el primer trozo siguiendo el camino que
conduce al corral de las Cabras a mano izquierda hasta dicho corral ...” (AMB. Sign. 956).
L’any forestal de 1905-1906 es va fer acta d’entrega d’una partida de 1.000 feixines de
llenya gruixada a damunt el Través, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb el
camí del Través, a l’est amb el corral d’en Fàstic i a l’oest amb el camí del Corral de ses Cabres
(AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal
d’Honor-sa Comuna: ”... pel camí de la dreta anam a la caseta de sa Comuna (o cas Garriguer) i
pel de l’esquerra ens endinsam per una pista que ens duu al penyal d’Honor. Aquest camí voreja
la part alta del comellar; més amunt, una altre revolt a l’esquerra ens deixa en un tram planer,
fins que arribam al corral de les Cabres, d’on parteix, cap a l’esquerra, el camí del pas de Son
Creus. La pista que seguim continua a la dreta i uns deu minuts més endevant arribam a
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
94/346
l’entreforc d’on surt, a l’esquerra, el caminet que condueix al cim del penyal d’Honor, des d’on
podrem gaudir de la vista d’Honor, can Grau i de la Serra [...] Seguint en direcció nord, amb
escopidors de carro a la part dreta del camí, arribam a un collet; a l’esquerra hi trobam un rotlle
de sitja empedrat. Iniciam una davallada lleugera i, vora el coll del Picó, seguim un revolt del
camí cap a la dreta que davalla en direcció al puig de les Crestes ... ” (pàg. 93- 95).
- ALONSO, E. (2009). A Zona Aventura descriu l’excursió: Comuna de Bunyola. Por el Pas de Son
Creus (1): “... en 02´ este camino desemboca en la pista que sube hacia el Penyals d’Honor, por
la cual vamos al Noreste. En unos 10´un letrero de madera bastante deteriorado, nos indica el
desvío (izquierda) a la cima de Els Penyals. Y un sendero claro nos lleva (08´) a la misma.”
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... Als darrers trenta anys, les actuacions sobre el
sistema viari de la Comuna s’han desenvolupat en una doble direcció: en l’obertura de pistes
forestals per facilitar l’accés de material pesant als rodals subhastats i la millora d’alguns camins
[...] El 1966 es connecta el camí del penyal d’Honor amb el centre de la Comuna ...” (pàg. 95).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “De la volta del camí des Comellar d’en Cupí neixen dos braços més. Un baixa
per s’Esteparet i l’altre acaba al Bessolet d’en Punyit. A poca distància neix un altre braç que,
passant pel Corral de Ses Cabres, continua fins a l’extrem del Penyal d’Honor ...” (pàg. 16).
- FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de
Bunyola. L’excursió descriu: “... Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera
de la Comuna, però optam pel vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues
grans sitges, en el comellar d’en Cupí. Aquí cal posar esment i seguir el tirany que ascendeix
devora un forn i que s’acosta al penyal d’Honor. Resseguim per aquest camí, apte també per a
vehicles, i arribam a una corba molt marcada, on es localitza una drecera, a l’alçada de la qual
s’assoleix els 700 m.
Avançam per la pista durant un kilòmetre fins que, a l’esquerra, trobam un tirany que s’enfila, de
manera imprecisa, fins al capdamunt del penyal d’Honor.
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... Es esta una modernísima desviación, que en la fecha en
que fotografiamos esta ruta estaba aún en construcción. Ese ramal se interrumpía entonces por
obras casi a la altura del penyal d’Honor (ver mapa) y así lo hemos consignado. Es de suponer
que quizá esté ya concluído, uniéndose con el tramo que sube desde el Coll d’Honor y sigue
circunvalando Sa Comuna por la parte del Torrente de Coanegra, carretera que en este derrotero
seguimos hasta la plazoleta de Ca´s Garriguer ...”.
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu
l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... Pujant pel comellar (Esquerra), seguirem per aquest
camí, que un poc més amunt torça cap a la dreta per arribar a la carretera que mena a la
Comuna des de Bunyola.
Precisament en aquest lloc i pràcticament sense entrar a la carretera de Bunyola, continuarem
pel camí de carro que ens quedarà a l’esquerra, continuació del que seguim.
De pujada, anirem fins a trobar un punt on el camí es bifurca en forma de “V”. Aleshores el més
alt dels Penyals d’Honor ens quedarà exactament a l’esquerra en direcció Oest. Estam aquí a uns
cinc minuts del penyal, que haurem d’assolir a la mala. No hi ha camí ...” (pàg. 59- 62).
- POYATOS, J. (1995). A Guia de la bicicleta de Montaña, descriu l’excursió “Divisoria de la Sierra de
la Comuna de Bunyola”, a on diu: “... El camino a seguir se inicia en la Casa Forestal de la
________________________________________________________________________________________
95/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Comuna de Bunyola. [...] El camino que sube hasta la Casa Forestal se inicia en la salida de la
localidad de Bunyola. [...] Km 0, pozo situado junto a la Casa Forestal. Situados junto al pozo
tomamos en dirección a Bunyola el camino principal que llega a la Comuna desde la carretera.
Km 1,11, llegamos a un desvío. Hemos dejado, unos metros atrás, el hito Km correspondiente al
Km 6 del camino de Bunyola a la Comuna. En este desvio hay una señal vertical [...] Camí des
Penyal d’Honor. Al entrar en este camino empieza una pendiente. [...]
Al principio del camino hay una cadena que suele estar abierta, [...] La subida es bastante
considerable, [...] El rumbo es norte y asciende directamente a Es Pla des Ciprer, de donde nace
el torrente den Cupí. [...]
Km 2,220, llegamos a un desvío, donde debemos tomar el camino de la derecha (procurar no
equivocarse). El camino sigue subiendo, [...]
Km 2,910, encontramos una señal vertical que indica “Penyal d’Honor”, seguimos el camino
principal ... (pàg. 126-128).
- VALERO, G. (1993). Al volum IV de l’obra Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de
Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran, a on diu: “... Avançam per la pista que
condueix al penyal d’Honor, per la qual cosa voltam a l’esquerra. El nou camí voreja la part alta
del comellar d’en Cupí, que queda a l’esquerra, i després descriu una gran giragonsa cap a la
dreta, molt marcada, amb un tub que emmarca un xaragall sota el camí; més amunt, un altre
revolt a l’esquerra ens deixa en un tram planer, fins que arribam al corral de les Cabres, d’on
parteix, vora un rotlle de sitja i cap a l’esquerra, el camí del pas de Son Creus. La nostra pista
continua cap a la dreta, ben guarnida d’arboceres i mantenint l’altura. A uns deu minuts més
endavant del corral de les Cabres, arribam a l’entreforc d’on surt el camí que condueix al cim del
penyal d’Honor. [...] Una vegada hem arribat a aquest camí ample, ens decidim a seguir-lo, per
la qual cosa des del camí del penyal l’agafam cap a l’esquerra, tot i que hi ha una drecera que
davalla més directament cap a Cal Garriguer. A la dreta del camí ample, formant un angle agut
orientat al nord-est, surt un altre camí de carro, més estret, que és un revolt del camí vell que
torna a enllaçar un poc més endavant amb la pista que mantenim. Després d’alguns centenars
de metres en direcció nord, amb escopidors de carro a la part dreta del camí, arribam a un collet
que constitueix el punt més alt d’aquest camí; a l’esquerra, hi destriem un rotlle de sitja
empedrat. Aquest tram de camí que comunica el penyal d’Honor amb el nord i el centre de la
Comuna és del més recents de la xarxa viària, atès que fou construït el 1966.
Des del collet, iniciam una davallada lleugera i, vora el coll del Picó, seguim un revolt del
camí cap a la dreta que davalla en direcció al puig de les Crestes, també dit puig de les Cristes,
un mal nom de Bunyola; a l’esquerra, deixam un camí que va cap al comellar del Cocó Peguer
...” (pags. 754-755).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix majoritàriament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix
aproximadament.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3) i (3-4).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
96/346
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix majoritàriament.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
97/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
98/346
(14) CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3.
Final: camí des Grau, núm. 11.
Longitud: 996 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Relació de camins de muntanya.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
- Un al segon tram que diu "Comellar d'en Cupí - Bunyola".
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Una barrera tancada amb pany a l'inici del
camí.
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
99/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 792 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 792 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Grau, núm. 11.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 204 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’any 1847 es va subhastar una partida de pins de la Comuna “... sito en el parage
llamado Demunt al Grau vell desde al camino que sube por el Comellar den Cupi hasta encima
la coveta, y de aqui en darachura a la cumbre del pañasco de Son Grau por los pinos marcados
...” (AMB. Sign. 956).
El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un
trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio
denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de
la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un
detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més
expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto
antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13).
En sessió plenària celebrada el 21 de febrer de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va tractar
l’inici de les obres de construcció “... del camino que desde el llamado Bassol de Can Mica debe
empalmar con el llamado del Comellá den Cupí y cuya continuación va a terminar en la partida
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
100/346
denominada Coma del Pobre Andreu, acordó la Corporación que por la Comisión de Montes de
este Ayuntamiento se gire una visita de inspección en el sitio de emplazamiento del trozo del
mismo que lo une con la llamada Coma Gran, para proponer la manera más económica y
conveniente para su construcción, evacuando el oportuno informe en la próxima sesión, para en
su vista acordar lo que se crea más acertado” (AMB. Sign. 13).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 d’octubre de 1904
s’acordà la construcció d’un dipòsit d’aigua a la partida anomenada Comellar d’en Cupí, “...
sobre la vereda que desde el sitio titulado “demunt el Grau” conduce al denominado “Las
Covetas”, cruzando con el camino llamado del Comellar d’en Cupí, a unos quince metros poco
más o menos antes de llegar a este último camino ...” (AMB. Sign. 14).
Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments
forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la comuna de Bunyola, i a
les observacions es deia el següent: “Los mil pinos maderables están distribuidos en tres lotes o
sean ochocientos en dos lotes de 400 cada uno, separados por el camino llamado del Comellá
den Cupí en la partida Recó de can Fil y los doscientos restantes en la partida Corral de ses
Cabras” (AMB. Sign. 952).
El 20 d’octubre de 1908 es feia acta d’entrega d’una partida de 300 pins en el lloc
anomenat comellar de sa Cuina, que feia partió al nord amb el puig de sa Figuera, a l’est amb la
vertent est del Comellar de sa Cuina, al sud amb camí de la mateixa partida i a l’oest amb camí
del comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952).
El 8 de febrer de 1909 es tornava a subhastar una partida de 400 pins en el lloc
anomenat racó de Can Fil “... a la izquierda subiendo del camino del Comella den Cupi ...”
(AMB. Sign. 952).
El 27 d’octubre de 1909 es va fer acta d’entrega de l’aprofitament forestal de 2000
“estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc anomenat Cocó d’en Pere, Forn d’en Quench
i demunt Can Fundo, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb la Coma Gran
i Can Fundo, al sud amb propietat particular i a l’oest amb el comellar de sa Cuina i Comellar
d’en Cupí. El mateix dia s’entrega una partida de “... doscientos metros cubicos de piedra caliza
para uso vecinal ...” al puig de sa Figuera, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a
l’est amb camí des Fornt d’en Quenc, al sud amb el mateix camí i a l’oest amb el camí des
Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 19 de setembre de 1919 es remataren 119 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Puig Gros, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb camí
des “Coco den Pedro”, a l’est amb la coma Gran i a l’oest amb el camí del Comellar d’en Cupí
(AMB. Sign. 952).
En una altra sessió celebrada el 4 de setembre de 1989 es va discutir la proposta de la
Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre la formació del pla de camins rurals, la comissió
d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Bunyola va analitzar la situació dels camins
rurals de competència municipal i “... decidí proposar al Plenari la realització d’un projecte per
tal d’arrenjar el camí des Grau, al seu tram superior (des dels penyals al Camí des Comellar d’en
Cupí) i la seva inclusió a dit Pla ...”, proposta que fou aprovada per unanimitat (AMB. Sense
signatura).
El camí des comellar d’en Cupí està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Important via d’accés de Bunyola a sa Comuna. Al
principi coincideix amb la pista actual de Cas Garriguer, i a l’entrada al Comellar d’en cupí ambdues
________________________________________________________________________________________
101/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
vies segueixen traçats semblants, encara que es creuen constantment fins arribar baix del penyal d’en
fil. La carretera puja per la dreta i el camí de carro ho fa per l’esquerra.
Més endavant es junta amb el Camí des Grau i arriben de nou a la pista forestal de Cas
Garriguer. El fragment més ben conservat és el tram final, on el camí s’estreny per ajuntar-se a les
roques” (pàg. 173).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des comellar d’en Cupí,
amb inici a la carretera de sa Comuna km 3’900 i final a Es Través, i tipologia de camí de carro
(ACM. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal
d’Honor-sa Comuna: ”... Mentre ens endinsam planerament cap a un comellar trobam un forn
de calç situat a l’entreforc del camí; la nostra ruta continua cap a l’esquerra avançant per un
espès alzinar. Caminant per aquest comellar d’en Cupí apareix un segon forn de calç a l’esquerra,
el segueix un rotlle de sitja i, un poc més endavant, deixam un altre forn de calç a la dreta.
Arribam a una cruïlla de camins: pel camí de la dreta anam a la caseta de sa Comuna (o cas
Garriguer) i pel de l’esquerra ens endinsam per una pista que ens duu al penyal d’Honor ...”
(pàg. 91- 96).
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... El camí del Grau, anomenat així per salvar
parcialment el penya-segat de la zona septentrional amb un sistema de graons, és el més
accessible des del poble. Una vegada travessat el camí del Planiol, ja dins de la Comuna,
connecta amb el camí del comellar d’en Cupí ...” (pàg. 92).
- FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de
Bunyola. L’excursió descriu: “... Avançam pel camí, que s’aixampla fins a convertor-se en un camí
de carro, amb dues variants paral·leles que conflueixen en una pista forestal.
Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera de la Comuna, però optam pel
vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues grans sitges, en el comellar d’en
Cupí ...”
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm. 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola ens parla dels camins d’accés: “... Aparte de estas vías principales de acceso, existen
algunos otros senderos que llegan a las mesetas cumbreñas, uno desde el propio pueblo de
Bunyola por el Comellar d’En Cupí; y otro, como variante y bifurcación del camino por la Coma
Gran ...”. També inclou un itinerari per aquest camí al fascicle núm. 46 on llegim: ”... En el
regreso salimos de la plazoleta de Cas Garriguer siguiendo la carretera que dejamos en el punto
de la primera bifurcación, [...] para ir a encontrar el antiguo camino, que baja sumergido y
húmedo bosque. Este camino aprovecha el fondo de una vaguada [...] seguimos bajando hacía
el frente, y algo más abajo, el camino llega a lugares más despejados y abiertos, [...] El antiguo
camino de sa Comuna, que ahora estamos transitando, enlaza enseguida con la moderna
carretera ...”
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge; en el
volum cinquè trobam la descripció d’aquest camí: “... Hom camina a través del comellar d’en
Cupí vorejant una muntanya que té penya-segats rogencs ...“ (pàg. 368- 371).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
102/346
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu
l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... Per aquest camí anirem a parar just a un recolze d’un
altre que puja per la nostra dreta i pel Comellar d’En Cupí on veurem també en aquest costat un
forn de calç.
Pujant pel comellar (Esquerra), seguirem per aquest camí, que un poc més amunt torça cap a la
dreta per arribar a la carretera que mena a la Comuna des de Bunyola ...” (pàg. 59- 62).
- VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola, a on diu:
“... Cap a la dreta (sud), hi ha una ampla via que enllaça, en capdavallada i després de passar
sota el puig del Vent, amb la carretera de la Comuna; aquest vial fou construït a 1904 ... “ (pàg.
751).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix
majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix majoritàriament.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
103/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
104/346
(15) CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES
COCONS / CAMÍ DE CA NA MORAGUES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-6-7 / 670-6-6
Inici: camí d'Alaró, núm. 71.
Final: comuna de Bunyola, a cas Garriguer.
Longitud: 4.458 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí rural.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Obstrucció del camí.
- Relació de camins de muntanya.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa als trams 1, 2 i 3 i obert a la resta.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Un cartell de la Conselleria de Medi Ambient del Gover Balear a l'inici del tram 4 que
diu: "Prohibit el trànsit i/o permanència de ciclomotors, motocicletes i quads (pels forests
de titularitat pública).
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
105/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a ca na Moragues.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 1.287 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins prop de l'entrada de la comuna.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i formigó
Longitud: 819 m
Amplada mínima: 2,2 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a l'entrada de la comuna.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 357 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
106/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a Cas Garriguer.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.995 m
Amplada mínima: 2,5 m
Amplada màxima: 3,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba puntualment empedrat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 23 de març de 1747 Ramon Muntaner dels Cocons capbrevava quatre quarterades i
mitja de terra de pertinències de la Comuna, que “Confronten de una part ab la Comune de dita
Vila, de altre ab terras de Miquel Verdera dit de la Cova, de altre ab terras de dit Denunciant, de
altre ab cami qui va a la Comagran, y de part altre ab terras de Bartomeu Muntaner fill de
Antoni ...” (ARM. ECR 865).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 10 de juny de 1878 “... se
acordó la venta en pública subasta del pinar del denominado monte comprendido a la derecha
de la senda que desde el Grau conduce a la coma Gran ...” (AMB. Sign. 11).
El 30 de juny de 1884 l’ajuntament pagava 732’72 pessetes “... bajo el concepto de
haber satisfecho igual suma por obras verificadas en el camino que conduce a la comuna por el
predio can Morro i coma gran” (AMB. Sign. 276).
El 9 de desembre de 1888 es reuní el consistori bunyolí “... para tratar de la construcción
del camino de carro que partiendo de la casa llamada can Matge conduzca al depósito vulgo
(basol), de la coma Gran ...”; a les condicions s’especificava que el camí havia de tenir 2.250
metres de longitud i un mínim de 3 metres d’amplada (AMB. Sign. 11).
El 19 de novembre de 1889 es pagava a Antoni Cañellas Creus una partida de 1.500
pessetes “... en concepto de empresario de la construcción de un camino de carro que desde
cane Moragues conduce a la Coma gran del monte comun de esta villa ...” (AMB. Sign. 280).
En sessió plenària convocada el 29 de desembre de 1891, “Habiendo acudido en esta
Alcaldia algunos vecinos exponiendo que Don Antonio Marcús y Cabot habia levantado una
pared en el portillo que desde tiempos inmemoriales existe en el camino que conduce al predio
els Cocons, fincas inmediatas y a la comuna de esta Villa, lo cual constituye una verdadera
infraccion, toda vez que sin permiso ha verificado la obra inmediata al camino vecinal de Santa
Maria y sin perjuicio de los que acaso puede haber irrogado al público impidiendo el libre
transito por dicho camino que conduce a la comuna, acordó el Ayuntamiento que por la
Alcaldia se comunique al Señor Marcús destruia dentro quinto dia la pared que ha levantado en
el portillo de que se trata, dejando espedito el camino como antes estaba ...”. El 17 de gener de
________________________________________________________________________________________
107/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
1892, davant la falta de resposta per part del propietari, el consistori bunyolí “... acordó
imponerle el maximum de la multa que autoriza la Ley, y prevenirle que si dentro segundo dia
preciso no ha repuesto el portillo de que se trata en el estado que antes se encontraba, este
Ayuntamiento al siguiente dia lo verificara a sus costas” (AMB. Sign. 12).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 10 de gener de 1896, i “En
vista de que en el monte común de esta villa y sitio denominado el Roquisá de se Bassa, existe un
camino de propiedad del indicado monte que atravesando por tierras del predio Els Cocons y
empalma con el camino rural que de esta conduce también al monte y en los sitios denominados
Coma Gran y Planietjá cuyo primer camino sirve para la extracción de los productos del indicado
monte, y resultando que el mismo está muy deteriorado [...] acordo la Corporación recomponer
las paredes laterales del indicado camino a fin de que puedan los carros transitar por el mismo
sin irrogar perjuicios al propietario o propietarios del predio Els Cocons ...” (AMB. Sign. 12).
El 13 de desembre de 1898 es va fer acta d’entrega de 200 pins a la zona anomenada
Camí nou, damunt el penyal de la cova del Senyor Guillem, “... lindante por el Norte con el
titulado Puig Gros, por el Este con el predio Cal Bergantet, por Sur con propiedades particulares
y por Oeste con el camino de la Coma Gran y propiedad particular de la Coma Gran ...” (AMB.
Sign. 952).
El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un
trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio
denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de
la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un
detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més
expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto
antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13).
Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments
forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la coma Gran, que feia
partió al nord amb el camí de sa Cova d’Aigua, al sud amb propietat particular, a l’est amb
penyals i a l’oest amb el camí de la Coma Gran (AMB. Sign. 952).
Arrel d’una denúncia sobre tala ilegal de pins a la Comuna, el 18 d’agost de 1911 es va
fer un reconeixement “... y lo unico que se ha podido observar es que a una distancia de unos
diez pasos a la parte inferior del camino que de cane Moragues conduce a dicho monte existen
tres tacones uno de treinta y cinco centimetros, otro de treinta y dos y otro de cuarenta y cinco
...” (AMB. Sign. 771).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la
Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del
Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se
Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952).
L’any forestal de 1914-1915 es va fer acta d’entrega dels productes de la partida
anomenada coma Gran, que feia partió al nord amb el corral d’en Fastich, al sud amb Can
Fundo, a l’oest amb el Través i a l’est amb el camí de la coma Gran (AMB. Sign. 952).
En el ple celebrat el 28 d’abril de 1937, “A propuesta del Presidente de la Comision de
Montes y teniendo en cuenta el pésimo estado en que se halla el camino llamado “De s’Coma
Gran” del monte “La Comuna” en que es del todo punto intransitable, se acuerda se proceda a
los trabajos necesarios para su arreglo” (AMB. Sign. 43).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
108/346
El camí de sa coma Gran està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana
(1993), dins el terme de Bunyola: “... Dóna accés a Cas Garriguer des des Cocons per la Coma
Gran.
El camí comença a l’establit des Cocons i més amunt arriba a les cases de sa Cova i de Can
Fundo, ja al límit de la partió de sa Comuna. Ja a sa Comuna el camí discorre per per dins
l’alzinar farcit de rotlos de sitja, forns de calç, i abeuradors.
S’ha de destacar el conjunt de les cases de sa Cova, construïdes dins una balma i que
disposen d’un sistema de recollida i transport de l’aigua de la font molt interessant” (pàg. 172).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de sa coma Gran, amb inici
a Es Cocons (central elèctrica) i final a Cas Garriguer, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense
signatura).
El camí de sa coma Gran està inclòs, amb el núm. 142, en el Catàleg de béns
patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de
2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, i a la descripció es diu: “Es tracta d’un
camí de carro, d’una amplada que oscil·la entre els 2’5 m i els 4 m. En alguns costers compta
amb un empedrat modern. També en certs trams s’hi pot veure marget de sosteniment ...”
(AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
Camí de Can Fundo
L’any forestal de 1899-1900 es va fer acta d’entrega “En los sitios conocidos por Rocá de
se Basa, peñal del Corp, Comellá de se Cuina y Bassol de Can Mica, se señalaron mil quinientos
esteros de leñas bajas, lindando por el Sur, Este y Oeste con propiedades particulares y por el
Norte con paret llamada de Can Mica y sendero que conduce a Can Fundo” (AMB. Sign. 952).
El 15 de juny de 1916 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de
100 “estercos” de llenya baixa de la Comuna “En el citado monte y partidas denominadas Els
Fornets y Puig des Vent ...”, que feien partió al nord amb “Camino de senda que conduce a can
Fundo”, a l’est amb la Cova i Can Fundo, al sud amb Can Co i Can Sec i a l’oest amb el comellar
de sa Cuina (AMB. Sign. 952).
El 8 de setembre de 1919 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en els llocs
anomenats els Fornets i demunt Can Fundo, “... cuyos linderos son Norte: Sendero que conduce
a la finca denominada Can Fundo. Este: Vertiente de la llamada Cova del Señor Guido. Sur: Els
Fornets. Oeste: Vertiente del llamado Comalla de Sa Cuina ...” (AMB. Sign. 952).
Camí des Cocons
Segons consta a l’acta del 15 d’octubre de 1937 “Se acuerda que, mancomunadamente
con los propietarios de fincas colindantes se proceda al arreglo del camino del monte La
Comuna denominado Dels Cocons, encargándose de dichas obras al presidente de la Comisión
de Montes Sr. Rosselló Barceló” (AMB. Sign. 43).
El 28 de maig de 1944 el consistori bunyolí pagava 1000 pessetes a Joan Bujosa Rosselló
“... a buena cuenta de la parte que corresponde al Ayuntamiento en la recomposición del
camino dels Cocons y Monte La Comuna”. Al compte presentat per Bujosa es pot llegir: “Recibí
del Ayuntamiento de Buñola la cantidad de Mil pesetas a cuenta de los trabajos para la
construcción de la pared conlindante del predio (Es Cocons) y el camino del Monte Comunal
llamada C’an Amoragues” (AMB. Sign. 315).
________________________________________________________________________________________
109/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En el llibre de traspassos de l’amillarament de 1944, que recull els anys 1947-1953,
apareix l’alta d’una peça de terra de dues quarterades i tres cortons que feia partió al nord amb
el cementeri, al sud amb el camí dels Cocons, a l’est amb es Parrot i al sud amb la carretera de
Santa Maria (AMB. Sign. 579).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí des Cocons: “ Titularidad municipal en exclusiva a
partir de Sa Coma Gran. Carácter público” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava
la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de
millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí
del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 21 de juny l’arquitecte
signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural des Cocons, a la memòria del
qual llegim: “El camí d’Es Cocons es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola.
Neix a la Ctra. Bunyola-Sta. Maria, prop del Cementeri municipal, (a pocs quilómetres del
poble), i passant per les Cases des Cocons s’adintre muntanya endins pel camí de Sa Coma Gran
fins enllaçar amb Sa Comuna de Bunyola [...]
El tram asfaltat te una longitud de 1.750 m, dels quals aproximadament 1.350 m es troben en
correctes condicions [...]
El tram de Ca Na Moragues fins a Sa Comuna té una longitud aproximada de 1.200 m, que es
corresponen amb una forta pendent de camí ...” (AMB. Sense signatura).
En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar
ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des
Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura).
El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb
la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia
l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura).
Camí de ca Na Moragues
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de març de 1954, “... y de
acuerdo con el informe emitido por la Ponencia al efecto designada por la Alcaldía, por
unanimidad se acuerda que el Ayuntamiento contribuya al proyecto de reparación del llamado
‘Camino de Cane Moragues’ desde la carretera Buñola-Algaida hasta la entrada del monte ‘La
Comuna’ ...” (AMB. Sign. 44).
El 21 de gener de 1955 el consistori bunyolí discutí la proposta d’un regidor “... de
proceder a la realización de obras de reparación urgente dado lo intransitable del camino, en el
llamado de “Cane Moragues”” (AMB. Sign. 44).
En el ple celebrat el 23 de març de 1956 es llegí la instància presentada per un veïnat “...
en concepto de usuario del llamado “Camino de Cane Moragues” que conduce tambien al
Monte la Comuna ...”, segons la qual es demanava “... sea arreglado dicho camino a fin de que
los carros que por él tienen que transitar puedan hacerlo sin peligro”. El consistori emetè
dictamen que deia així: “1º. Que el camino de referencia, desde la carretera de Algaida a Buñola,
conduce al monte La Comuna, por la llamada “Coma Gran” propiedad del Ayuntamiento,
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
110/346
sirviéndose de dicha via, diferentes propietarios de fincas rústicas. 2º Que siendo el
Ayuntamiento interesado, en parte, al tránsito por dicho camino, la Ponencia estima podria
intentarse su arreglo ...” (AMB. Sign. 44).
Segons consta a l’acta del ple de l’Ajuntament de Bunyola del 16 de maig de 1986,
“Enterados del oficio del M.I.S. Gobernador en que dicha autoridad autoriza a Gabriel Canaves y
Jaime Socias empresarios de productos leñosos del monte comun de este pueblo, para depositar
dichos productos en el camino público y cerca el punto denominado Cana Moragues, se acordó
elevar a la autoridad superior un recurso de alzada en contra de la mencionada disposicion ...”
(AMB. Sign. 11).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal
d’Honor-sa Comuna: ”... Des d’aquí continuam cap a migjorn, cap a la Coma Gran. El camí de
la Coma comença a continuació del final de la carretera per on ens endinsam dins el comellar.
En el descens arribam a un planiol ocupat per mates i arboceres des d’on es comença a marcar
més clarament el fondal de la dreta. El camí avança momentàniament per un tram planer, fins
que es torna a accentuar la davallada. Un poc més endavant arribam a una paret transversal que
té una barrera de fusta amb xarxa de filferro; passam la barrera. Després d’uns minuts ens
trobam amb una barraca de fusta on s’accentua la davallada. A la part baixa de l’estret i després
d’un portell quasi imperceptible trobam, a la dreta, les cases de sa Cova. Deixam les cases i
continuam pel camí [...] Més endavant passam per un portell que es troba sense barrera; aviat i
al costat d’una barrera de fusta, trobam una caseta a la dreta del camí, coneguda amb el nom
de ca na Moragues. Continuam pel mateix camí que apareix ara asfaltat, amb trams on fins i tot
l’asfalt ha desaparegut. Arribam a l’altura de la possessió des Cocons. Després de les cases el
camí s’aixampla, i ja per terreny planer avançam cap a la carretera principal ...” (pàg. 91- 96).
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que els dos accessos tradicionals a la
Comuna foren el camí del Grau i el camí de la Coma Gran. [...]
El camí de la Coma Gran, des dels Cocons, segueix el cau del dit comellar, passant pels
establits de Can Fundo y Ca Na Moragues, fins a enllaçar amb la caseta del garriguer, al mateix
cor de la Comuna. El perfil longitudinal és relativament suau, encara que amb notables
dificultats puntuals (estrangulació a la Cova ...), que obligaren a abandonar la idea que es tenia
als anys 50 de convertir-lo en l’eix principal d’accés al mont” [...]
Més endavant també fa referència al camí catalogat quan diu: “Precisament els darrers
anys del segle XIX i els primers del XX es caracteritzen per altres realitzacions com foren la
recomposició del camí dels Cocons al Planiejar per la coma Gran, al punt denominat Boquissà
de la Bassa per tal de facilitar el pas de carros (1894) [...] De vegades la construcció o millora
dels camins no es promogué per iniciativa pública sinó que fou el més-dient dels aprofitaments
qui ho demanava, tal com succeí el 1889, en que construí un camí de carro entre Can Matge i el
bassol de la coma Gran ...” (pàg. 92- 94).
- FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de
Bunyola. L’excursió descriu: “... Tot i que l’esplanada de cas Garriguer és una cruïlla de camins,
no és difícil destriar el camí de carro que, en sentit suaument descendent i pel costat del petit
pou, davalla en direcció sud cap a la coma Gran. El camí d’ampla traçat, perd altura ràpidament
i deixa a la dreta uns petits penya-segats.
El fort ritme de descens fa que ben aviat ceixem el bosc, on haurem observat abundants
rotlles de sitja i algun forn de calç. Acabat l’espai comunal, la pista continua sense problemes
fins arribar a les cases de sa Cova, i més avall trobam una cadena que atura el pas als vehicles.
Poc després deixam una desviació a l’esquerra que condueix a la coma d’en Buscante i que voreja
les cases des Cocons i l’urbanització del mateix nom. Finalment el camí arriba a la caretera de
________________________________________________________________________________________
111/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Santa Maria- Bunyola, un poc abans del cementeri de Bunyola, just devora la subestació de
GESA ...”
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna
de Bunyola fa referència al camí catalogat quan diu: “... Luego, empezamos a descender por la
Coma Gran. Primeramente el camino va por un umbrío sector [...] Después, se sale a lugares
más despejados, en los que empieza el olivar y los terrenos de cultivo ya en las inmediaciones de
Ca’n Fundo, [...] El camino, algo más abajo, se ve obligado a ir por la misma vaguada de la
cañada, [...] El camino, siempre en descenso, pasa luego por Ca Na Moragues. Esta casa se halla
exactamente en el ángulo de bifurcación del camino que sube hacia la Coma d’En Buscante.
Desde allí el nuestro sigue descendiendo por una cañada, que se abre al llegar a Es Cocons ...”.
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on la descriu:
“Des de Bunyola es començarà a caminar per la carretera que du a Santa Maria i, poc després
d’haver passat per davant el cementiri del poble, a la nostra esquerra, trobarem també en aquest
costat i vora el Km. 24 una desviació per on hem de prendre.
A l’entrada i a la dreta, es veuran uns transformadors. Seguint per aquest camí, asfaltat, es
passarà per davant les cases d’Es Cocons i, més tard s’arribarà a unes altres, Ca na Moragues,
que fan cantonada amb els camins de Sa Coma Gran (esquerra) i Cas Bergantet (dreta).
Nosaltres anirem cap a la dreta, [...]
En direcció Nord-Oest aquest camí ens situarà en una carretera que seguirem cap a l’esquerra
fins a trobar la casa des Garriguer, situada a la part alta de sa Coma Gran i on acaba la carretera
que puja de Bunyola.
En direcció Sud i deixant a la nostra dreta la casa des Garriguer, avançarem de baixada per sa
Coma Gran. Quan aquesta s’estreny, fa un freu on veurem a la dreta les cases de Cal Senyor
Guiem. Una casa feta davall una balma i que recorda la del Cosconar (Escorca).
En sortir de sa Coma Gran, passarem novament per Ca Na Moragues, llavors per es Cocons, i
finalment arribarem a Bunyola pel mateix camí que hem fet a l’anada ...” (pàg. 63- 66).
- VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de
Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... A l’hora de davallar, des de Cal Garriguer
emprenem la marxa per la coma Gran. El camí de la coma comença a continuació del final de la
carretera de la Comuna, a l’altra part de l’esplanada de l’aljub. Per tant, passam l’esplanada de
davant la casa, deixam a la dreta un rotlle de sitja i la cisterna coberta i avançam en direcció sud,
per on ràpidament ens endinsam dins el comellar [...]
El camí avança momentàniament per un tram planer, fins que torna a accentuar la
davallada, amb diverses giragonses ben marcades i amb marge de sosteniment lateral que
dissenyen un descens serpentejant; [...]. Un poc més endavant arribam a una paret transversal
que té una barrera de fusta amb xarxa de filferro i un cable transversal en paral·lel. Es tracta de la
paret que fa partió entre la Comuna i la propietat particular de Can Fundo. [...].
Aquest nou paisatge agrícola aviat ens mostra petjades de l’ocupació humana [...]. Les parets
laterals encotillen el camí i el separen de camps de conreus amb ametllers; mentre, arribam a una
barrera de fusta que sembla guardar l’accés a un estret o gorja natural entre penyes s’accentua la
davallada [...] és l’estret de la Cova. A la part baixa de l’estret, i després d’un portell sense
barrera gairebé imperceptible, trobam a l’esquerra uns covatxols usats com a corrals o sestadors
i, a la dreta, les cases de la Cova (també anomenades la Cova del Senyor Guillem).
Deixam les cases de la Cova i continuam pel camí, ja en la part final de la davallada d’aquest
itinerari. [...]. Més endavant, entre oliveres i garrovers, passam per un portell que es troba sense
barrera, a partir d’on podem observar les restes de l’empedrat del camí, que delaten la seva
antigor [...]. A uns trenta metres de Ca na Missera, apareix una altre construcció, anomenada Ca
na Moragues. [...].
Després de les cases dels Cocons, l’asfalt es consolida i el camí s’eixampla, i ja per terreny planer,
avançam cap a la carretera principal ...” (pàg. 737- 768).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
112/346
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 4.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els
trams 1, 2 i 3.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
113/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
114/346
(16) CAMÍ DES TRAVÉS (A) / CAMÍ DE SA
COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ DE SA
CASETA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: zona urbana de Bunyola.
Final: carretera de sa Comuna, núm. 3, prop del forn d'en Quenc.
Longitud: 1.827 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Declaració de camí veïnal.
- Obres per part de l'Administració.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Camí carreter.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
Paret i reixa als trams 1, 2 i 3 i obert a la resta.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- A l'nici dels 2 i 3 trams hi ha una barrera
tancada amb pany.
OBSERVACIONS
- L’any 1954 es projectà la nova carretera amb un traçat bastant semblant al camí vell,
que quedà molt seccionat.
- Els trams 6 i 8 són travessats diverses vegades per la carretera de sa Comuna, núm. 3.
- El tram 7 actualment no existeix.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de béns municipals
Obertura d'un expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
115/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 122 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 122 m
Amplada mínima: 4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna, núm. 3.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 349 m
Amplada mínima: 2,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Des de la carretera de sa Comuna, núm. 3, fins a connectar amb la zona urbana de
Bunyola.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 172 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha esbaldrecs al marge del camí i es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
116/346
- Tram 4
Des de la zona urbana de Bunyola (12 voltes més amunt) fins a connectar amb la
carretera de sa Comuna.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 45 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 5
Desde la volta següent de la carretera, fins a una distància de 84 metres
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 84 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha esbaldrecs al marge del camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Cadena
Escalons
Ratlletes
Paretons
Paret
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 6
Tram amb inici i final a la carretera de sa Comuna.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 481 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació i hi ha esbaldrecs al marge del camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
117/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 7
Des de la carretera de sa Comuna fins a una distància de 10 metres.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 10 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 181 m
Amplada mínima: 2 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha esbaldrecs al marge del camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 9
Tram amb inici a la ctra de sa Comuna (30 metres endavant) i final a la mateixa ctra.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 44 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha esbaldrecs al marge del camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
118/346
- Tram 10
Tram amb inici a la ctra de sa Comuna (prop del forn d'en Quenc) i final a la mateixa
ctra.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 339 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les condicions
que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte comun de este
pueblo sito en el parage desde el camíno del través hasta llegar a los pinos marcados debajo el
corral de las Cabras a mano derecha por los pinos marcados de encima la cueva dels Abatans
...” (AMB. Sign. 956).
L’any forestal de 1905-1906 es va fer acta d’entrega d’una partida de 1.000 feixines de
llenya gruixada a damunt el Través, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb el
camí del Través, a l’est amb el corral d’en Fàstic i a l’oest amb el camí del Corral de ses Cabres
(AMB. Sign. 952).
El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72
alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los
llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952).
El 5 de gener de 1909 el mateix organisme va adjudicar una partida de 400 pins a la
Comuna de Bunyola, en el lloc de s’Esteparet i es Través “... lindando al N. Corral de ses Cabres,
E. Corral den Fástich, S. Caminos del Través y del Grau y O. Can Grau y Son Creus ...” (AMB.
Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la
Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del
Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se
Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952).
El 30 de juny de 1920 es va fer acta d’entrega d’una partida de 300 alzines en el lloc
anomenat demunt es Través, a la Comuna de Bunyola “... estando comprendidas en una zona de
unas cuatro hectáreas que linda: N. Barranco a Coma Gran; Este, Camino del Través, S. y O.
pinos y peñascos ...” (AMB. Sign. 952).
Camí de sa Comuna
________________________________________________________________________________________
119/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 31 de març de 1878 s’aprovà
“la construcción de un camino que cruzando el monte comun de esta villa facilite la estraccion
de sus productos”. En aquest sentit a la sessió del 24 de novembre del mateix any s’acordà
formar el pressupost per a la construcció d’un camí de carro que anàs del poble a l’interior de la
Comuna, i el 15 de desembre s’acordà sol·licitar als propietaris de Son Trobat i Can Mica permís
per entrar a les seves finques “... y practicar en ellas la operaciones preliminares a la construcción
del camino de carro que se proyecta abrir para la estraccion de los productos del monte comun
de esta villa, advirtiendoles que se les abonará religiosamente los perjuicios que acaso les
ocasionen ...” (AMB. Sign. 11).
Segons consta a l’acta del ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de maig de
1882, “A propuesta del Señor Presidente se acordó declarar camino vecinal al brazo que desde el
de dicha clase conduce a Santa Maria, partiendo desde el subidor denominado de ca s’hereu,
siguiendo los terrenos de Truyols, can Mica, y de sa Ferrereta hasta empalmar con la comuna, y
que con arreglo al artículo 50 del reglamento de diez Agosto de 1877 para la ejecucion de la
vigente ley de carreteras se autoriza a D. Antonio Coll para levantar el plano de dicho camino
formando el oportuno anteproyecto para en su vista poder este Cuerpo municipal proceder a lo
demas que corresponde con arreglo a la citada ley y reglamento ...”. Però en el ple reunit el 7 de
gener de 1883 el consistori bunyolí acordà “... que el camino vecinal que se tiene proiectado
construir desde esta poblacion hasta el monte comun de la misma se efectue arrancando desde
el camino de Orient y punto denominado pujador de can Bou siguiendo por los terrenos de
Guillermo Bujosa, Juan Payeras y otros considerando que sus obras serán menos costosas y la via
mas corta que la que se tenia anteriormente proyectada por los terrenos de Truyols, can Mica y
de sa Ferrereta ...” (AMB. Sign. 11).
El 21 de febrer de 1886 un dels regidors bunyolins exposava al ple “... la conveniencia de
construir un camino que desde el de Santa Maria arrancando en el punto llamado el Garrigó,
empalmase con el de carro existente hoy en el monte comun, toda vez que los propietarios que
ha de ocupar dicho camino lo cedan gratuitamente; y en su vista el Ayuntamiento
considerandolo de conveniencia pública acordó unanimemente la construcción del referido
camino tan pronto como tenga disponibles los fondos al efecto necesarios ...”. En aquest sentit,
el 28 de febrer de 1886 el consistori bunyolí aprovà les condicions que havia de seguir
l’empresari encarregat de la construcció del camí de la Comuna: “... 2ª. El empresario deberá
construir el camino de que se trata de tres metros de ancho, en el punto llamado el olivar del
Garrigó y de cuatro metros también de ancho desde el referido punto hasta el camino de carro
existente hoy dentro del monte [...] 3ª. El empresario deberá construir el muro de sostenimiento
del camino de que se trata, igual en solidez y aspecto de construcción, al del camino construido
en el punto llamado demunt es Racó de can Fil [...] 9ª El dicho empresario deberá empezar las
obras en el comella de Son Trobat y segir hasta el monte, que dando para lo último el trozo
existente entre el camino de Santa Maria y el citado comellá ...” (AMB. Sign. 11).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 13 de febrer de 1894 el batle
exposava “... la conveniencia que reportaria al Monte Comun el que se construya un camino de
carro que partiendo de este pueblo y pasando por el predio denominado Son Trobat, y
atravesando las fincas de Can Mica y Can Beya desembocan en el monte indicado, pues con la
construccion de un camino tendrian doble valor los productos de toda la parte del oeste del
monte ...”, per la qual cosa es demanava la concessió d’una tallada de pins per sufragar les
obres. Finalment, segons consta a l’acta del 9 de febrer de 1896, s’acordà dedicar 8.000 pta.
per, entre altres coses, construir el camí de carro que passant per Can Mica, Can Beia, i part de
Son Trobat, desembocàs a la Comuna (AMB. Sign. 12).
El 19 de juliol de 1895 l’ajuntament bunyolí acordà negociar amb el propietari de Son
Trobat “... y proponerle si tiene a bien ceder el terreno que se necesita para construir un camino
que atravesando dicho predio conduzca al monte comun de este pueblo” (AMB. Sign. 11).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
120/346
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de desembre de 1900 “Se
acordó construir un camino para la extracción de los productos del monte comunal que
pasando por los predios Son Trobat y Can Mica empalme con el llamado de se Cuina,
nombrandose una comisión del seno de este Ayuntamiento para que estudie la manera y forma
de llevarlo a efecto ...” (AMB. Sign. 12).
En sessió plenària celebrada el 20 de gener de 1901 l’Ajuntament de Bunyola, “En vista
de la conveniencia que reportaria al monte la construccion del camino llamado de can Mica que
atravesando las fincas de Son Trobat, Can Mica y El Recó decembocando en el punto del monte
conocido por basol de can Mica ...”, acordà nomenar una comissió per anar a parlar amb el
propietari de Son Trobat per conseguir permís per a la construcció de l’esmentat camí (AMB.
Sign. 12).
El 3 de febrer de 1901 el ple del consistori bunyolí “Se acordó formar el pliego de
condiciones que ha de regir la construcción de un camino de saca de productos del monte desde
el cuartel de la guardia civil pasando por los predios Son Trobat, Can Mica y El Reco hasta los
límites del monte y sitio denominado Basol de can Mica” (AMB. Sign. 12). En el mateix ple “...
se acordó solicitar de la autoridad competente el oportuno permiso para la construcción de un
trozo de camino que continuando el anterior vaya a empalmar con el llamado del comellá den
Cupí” (AMB. Sign. 12).
Segons acta del 28 de juliol de 1901 l’ajuntament aprovà un compte presentat per
Miquel Vallori per jornals fets en el traçat del camí de Can Mica i s’acordà satisfer l’import de 22
pta. amb càrrec al capítol d’imprevists (AMB. Sign. 12).
Segons consta a l’acta del ple celebrat el 28 de juliol de 1901 “... Tomadas en
consideración por el Ayuntamiento las razones expuestas por su señor Presidente, acuerda por
unanimidad ser de utilidad pública la construcción del camino vecinal por aquel propuesto; que
se nombre una comisión para el estudio de su emplazamiento ...”. Aquesta comissió informà el
plenari el dia 4 d’agost i “... consideran ser de conveniencia reconocida que se construya en el
arranque del camino de Can Mica y desemboque en el monte comunal y sitio conocido por
Basol de Can Mica, recorriendo un trayecto de unos mil trescientos metros y atravesando los
terrenos de Can Mica, propiedad de D. José Pol y Quetglas, predio Son Trobat, de D. Antonio
Nadal y Payeras, y terrenos del llamado Recó de Can Fil de D. Juan Nadal y Palou ...” (AMB.
Sign. 13).
A l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 4 d’agost de 1901
la comissió nomenada per estudiar les condicions i emplaçament del camí veïnal que havia de
servir per extreure els productes de la Comuna expressava el següent: “... que estudiados con la
detención necesaria los puntos de emplazamiento del camino en proyecto, consideran ser de
conveniencia reconocida que se construya en el arranque del camino de “Ca’n Mica” y
desemboque en el monte comunal y sitio conocido por “Basol de Can Mica”, recorriendo un
trayecto de unos mil trecientos metros y atravesando los terrenos de “Can Mica”, propiedad de
D. José Pol y Quetglas, predio “Son Trobat”, de D. Antonio Nadal y Payeras, y terrenos del
llamado “Recó de Can Fil” de D. Juan Nadal y Palou.
Expuesto nuestro parecer con respecto al sitio de emplazamiento, falta tan solo añadir la
gratitud que siente esta Comisión en vez de los propietarios D. José Pol y Quetglas y D. Juan
Nadal y Palou; quienes, asociándose a la noble idea iniciada por la Corporación, ceden
gratuitamente los terrenos de su propiedad,objeto del emplazamiento, por todo el tiempo que el
monte pertenezca a la entidad municipio, y se obligue al Ayuntamiento a cercar con barreras de
hierro los portillos de abertura de las paredes de las fincas “Can Mica” y “Recó de Can Fil” para
conservar el acotamiento o cercado de las mismas; rescindiendo la concesión otorgada en el
________________________________________________________________________________________
121/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
momento en que por circunstancias anormales, dejara de pertenecer el monte comunal al
municipio para pasar a ser pertenencia del Estado ó de particulares ...” (AMB. Sign. 13).
El 9 d’agost de 1901 “Se acordó adquirir por la cantidad de mil pesetas el terreno
necesario, comprendido dentro el predio son Trobat de este término, para la construcción del
camino carretero llamado de Can Mica ...” (AMB. Sign. 12).
El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un
trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio
denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de
la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un
detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més
expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto
antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 7 de febrer de 1902 es tractà
la construcció dins la Comuna de la vila “... del camino que debe construirse para enlazar el
llamado del Comellá den Cupí con el vecinal denominado de can Mica ...”, i finalment s’acceptà
la oferta del rematant de l’aprofitament forestal de la partida de s’Esteparet, que “... se habia
ofrecido a costearlo en las mismas condiciones establecidas para el vecinal de can Mica ...”
(AMB. Sign. 13).
En sessió plenària celebrada el 21 de febrer de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va tractar
l’inici de les obres de construcció “... del camino que desde el llamado Bassol de Can Mica debe
empalmar con el llamado del Comellá den Cupí y cuya continuación va a terminar en la partida
denominada Coma del Pobre Andreu, acordó la Corporación que por la Comisión de Montes de
este Ayuntamiento se gire una visita de inspección en el sitio de emplazamiento del trozo del
mismo que lo une con la llamada Coma Gran, para proponer la manera más económica y
conveniente para su construcción, evacuando el oportuno informe en la próxima sesión, para en
su vista acordar lo que se crea más acertado” (AMB. Sign. 13).
El 27 de març de 1902 un ajudant de la comissió de montes de Bunyola i una parella de la
Guàrdia Civil, davant l’aprovació per part del Delegat d’Hisenda de la variació d’un tram de
camí, es personaren “... en el limite de monte Comuna de Buñola, y punto “Bassol de Can
Mique” y variaron la caja del camino denominado de “Can Mique” unos veinticinco metros
longitudinales señalando el perimetro del referido trozo de camino por medio de once pinos ...”
(AMB. Sign. 952).
Segons consta a l’acta del 20 de febrer de 1903, es feia saber que el rematant de les
obres de construcció “... del camino vecinal llamado de can Mica, le había manifestado
verbalmente que las referidas obras se hallaban terminadas y por tanto en disposición de que
por parte de est Ayuntamiento se efectuara la recepción provisional de las mismas ...”, per la
qual cosa es nomenà la comissió encarregada d’inspeccionar les obres del camí i autoritzà la
seva recepció (AMB. Sign. 13).
El 24 de maig de 1903 la Sección Facultativa de Montes transmetia la llicència “... para que el
rematante Rafael Estarellas Palou pueda construir un camino carretero en el monte Comunal de
esa demarcación ...” (AMB. Sign. 952).
En la sessió plenària del 21 de febrer de 1904 es tractà la cessió per part de diversos
propietaris de terrenys en el camí veïnal de Can Mica, per la qual cosa “... se comprometió el
Ayuntamiento a cerrar con barreras de hierro los portillos de apertura de las paredes de las fincas
Can Mica y Recó de Can Fil; y en atención a que el camino indicado hace ya bastante tiempo
que se halla abierto al público, entiende que ha llegado la hora de dar el debido cumplimiento a
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
122/346
aquella obligación, y por tanto propone que se acuerde la confección y colocación de dichas
barreras” (AMB. Sign. 14).
En el ple del 17 de setembre de 1911 el consistori bunyolí, reunit en sessió plenària,
acordà “... proceder a la recomposición del camino que partiendo del de Sta Maria conduce al
monte comunal, en el trayecto en que atraviesa la finca titulada El Recó de Can Fil.
Igualmente se acordó cerrar con barreras de hierro el referido camino en los sitios del
mismo que limitan la entrada y salida de la expresada finca Recó de Can Fil, lindantes ambos
con la denominada Can Mica, permitiendo que estén unicamente abiertas durante los plazos en
que haya de utilizarse el camino de referencia para la extracción de productos del monte o
procedente de las dos expresadas fincas, permaneciendo cerradas en las demás epocas del año”
(AMB. Sign. 22).
En el ple celebrat el 5 d’abril de 1914 “... y en atención al mal estado en que se halla el
camino del monte comunal, vulgarmente llamado de Can Mica, se acuerda proceder a su
recomposición y que se presente la nota de los gastos que al efecto se ocasionan para exámen y
aprobación de este Ayuntamiento” (AMB. Sign. 24).
En sessió plenària celebrada el 28 de juny de 1914 l’ajuntament aprovà el pagament de
52’30 pta. al marger Guillem Bujosa Muntaner “... por trabajos realizados en el camino del
monte comunal ...” (AMB. Sign. 24).
El 18 de juliol de 1915 s’aprovà un compte presentat per Miquel Cañellas Borras “... por
jornales devengados en el arreglo y recomposición del camino del monte comunal llamado de
Can Mica, acordandose aprobarla y satisfacer su importe de 26’50 pts ...” (AMB. Sign. 25).
El 4 d’octubre de 1919 el secretari de l’Ajuntament de Bunyola certificava que dins
l’expedient de construcció del camí de Can Mica que conduïa a la Comuna, hi havia una
apreciació dels terrenys d’emplaçament del camí dins Son Trobat, datada de 1901, que fixava el
seu valor en 1.200 pessetes (AMB. Sign. 25).
En el ple del 7 de desembre de 1919 es llegí una carta de l’enginyer de la província
manifestant que en el pla d’aprofitaments forestals de l’any corrent figurava la construcció d’un
camí a la Comuna “... y como los gasto del trazado de dicho camino han de ser abonados por
este Ayuntamiento según la tarifa correspondiente, interesa del mismo se le diga si está dispuesto
a satisfacer dichos gastos. En su vista y teniendo en cuenta la necesidad de que se construya el
camino de referencia para facilitar la extracción de los productos que sean objeto de
aprovechamiento en las partidas Picó y Coma des Pobre Andreu del citado monte, se acuerda
por unanimidad que se comunique al citado Sr. Ingeniero Jefe que se halla dispuesto este
Ayuntamiento a satisfacer los gastos que por el expresado concepto se ocasionen” (AMB. Sign.
29).
El 13 de desembre de 1931 s’aprovà un compte de 50 pta. per jornals devengats en la
recomposició del camí de la Comuna i el 20 del mateix mes un altre de 30 pta. pel mateix
concepte (AMB. Sign. 38).
En sessió plenària celebrada el 18 de gener de 1937 “Se acuerda sea remitido a la propia
Junta Provincial del Paro Obrero, el presupuesto proyectado de las obras de terminación del
arreglo del camino del monte La Comuna”, i s’aprovà el pagament d’una relació de jornals
invertits en l’esmentat camí (AMB. Sign. 43).
El 27 de gener de 1937 l’Ajuntament de Bunyola formà el plec de condicions “Para las
subastas de las obras de terminación del arreglo del camino del monte La Comuna”, i el
pressupost de les obres especificava els trams del camí: “Sección primera. 1270 metros de
________________________________________________________________________________________
123/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
longitud, comprendida desde la antigua carretera de Santa María y el monte La Comuna [...]
Sección segunda. Comprende una longitud de 150 metros desde la entrada del monte [...]
Sección tercera. Comprende la longitud de 420 metros, a partir de la sección segunda” (AMB.
Sign. 940).
El 7 d’abril de 1937 la comissió designada per l’Ajuntament de Bunyola per gestionar les
obres del camí de la Comuna aprovava un pagament de 1.305 pta. per aquest concepte (AMB.
Sign. 956).
En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 25 d’abril de 1939 “... se acuerda
que por la Comisión de Montes se proceda al señalamiento y valoración de los trabajos para la
construcción del camino en el monte “La Comuna” acordada en sesión de veinte y tres de
febrero último” (AMB. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del 4 de maig de 1939 l’ajuntament acordà el pagament de 66
pessetes a Jaume Oliver Amengual en concepte de jornals invertits en el camí de la Comuna i el 4
de juny del mateix any s’establia la quantitat de 825 pessetes com a preu de construcció del
camí, doblers que foren entregats a Bernat Font Pascual perquè executàs la construcció del tram
de camí de la Comuna, com veim a l’acta del 23 de juliol (AMB. Sense signatura).
Camí Vell de sa Comuna
El camí vell de sa Comuna està inclòs, amb el núm. 159, en el Catàleg de béns
patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de
2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A1, i a la
descripció es diu: “Camí de carro, molt seccionat per l’actual carretera de sa Comuna. Fa una
amplada mitjana de 2’20 m. Per davall el penyal de Can Fil tomba cap a ponent i puja pel
comellar d’en Cupí, per enllaçar més amunt de bell nou amb la carretera ...” (AMB. Sense
signatura) (veure 2.1.19 Annex).
Camí de la Caseta
Durant l’any forestal de 1909-1910 es remataren 300 pins de la Comuna, en el lloc
anomenat Comellar d’en Cupí, “... lindando al N. Camino de carro que va a la caseta del monte,
S. Forn den Quench, S. Puig de sa Figuera, O. El antedicho camino” (AMB. Sign. 952).
L’any forestal de 1920 a 1921 es feia acta d’entrega de 200 pins de la Comuna, en el lloc
anomenat s’Esteparet, amb les següents partions: “Norte y Este con camino de saca y camino de
la Caseta del monte; Sur y Oeste con la corta del año anterior y el mismo sitio” (AMB. Sign.
952).
L’any forestal de 1921-1922 es va fer entrega de 200 pins del lot assenyalat a sa Cova de
sa Figuera, que feia partió al nord amb el camí de la Caseta, a l’est amb la volada de sa Coma
Gran, al sud amb el comellar de sa Cuina i a l’oest amb el comellar del Cupí ...” (AMB. Sign.
983).
El 14 d’agost de 1922 l’Ajuntament de Bunyola pagava 286 pessetes a Juan Latorre
Herrero “... en concepto del 10% de depósito de la subasta de 200 pinos del monte comunal de
esta villa y sitio baix de S’Cova de S’Figuera lindante con el camino de la Caseta ...” (AMB. Sign.
983).
Camí des Forn d’en Quenc
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
124/346
El 27 d’octubre de 1909 es va fer acta d’entrega de l’aprofitament forestal de 2000
“estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc anomenat Cocó d’en Pere, Forn d’en Quench
i demunt Can Fundo, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb la Coma Gran
i Can Fundo, al sud amb propietat particular i a l’oest amb el comellar de sa Cuina i Comellar
d’en Cupí. El mateix dia s’entrega una partida de “... doscientos metros cubicos de piedra caliza
para uso vecinal ...” al puig de sa Figuera, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a
l’est amb camí des Fornt d’en Quenc, al sud amb el mateix camí i a l’oest amb el camí des
Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 809 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Comellar de sa Cuina, Puig des Vent i Penyal des Corps, “Lindante al Norte.
Camino des Forn den Quench y el que sale de este llamado des Coll Veis y una línea de siete
pinos señalados con el marco a Coma Gran. Este. Coma Gran, Se Cova de Can Fundo. Sur: Can
Famella y Can Sech y Oeste. Camino de carro que sale de Buñola y va al Forn den Quench ...”
(AMB. Sign. 952).
L’any forestal de 1918 a 1919 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en el forn
d’en Quench, que feia partió al nord amb la cova d’en Cerdo, a l’est amb el camí del forn d’en
Quench, al sud amb el mateix camí i comellar de sa Cuina i a l’oest amb la vertent des Racó
(AMB. Sign. 952).
El 26 d’agost de 1921 també es feia acta d’entrega de 200 pins de la Comuna, del lloc
anomenat forn d’en Quench, que feia partió al nord amb la partida de l’any anterior, a l’est i sud
amb la vertent del comellar de sa Cuina, i a l’oest amb camí de carro que va al forn d’en Quench
(AMB. Sign. 952).
Costa des Quarter Vell (tram 1)
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que fins a finals del segle XIX, en què es va
construir el camí Vell, els carros no pogueren arribar fins a la Comuna. Els que circulaven dins els
seus pinars s’hi havien pujat a peces i muntat a d’alt. [...]
Malgrat que és el 1851 quan l’Ajuntament decideix de millorar l’accés a la Comuna, fins
el 1878 no es planteja la realització d’un vertader projecte i la creació d’un plànol per a la
construcció d’un camí de carro des del poble a l’interior de la Comuna [...]
En una acta de 1883 [...] s’explica com llavors es plantejaven dos possibles punts d’inici
del camí:
- Des del camí d’Orient, concretament des del punt que a les hores es coneixia amb el nom
de pujador de Can Bou.
- Des del camí veïnal de Santa Maria, per Can Mica.
[...]
El 1885, l’Ajuntament entaula conversacions amb el propietari de Son Trobat per tal de
construir un camí carreter « desde la tercera curva del que hoy existe hasta la primera calera del Comelar
________________________________________________________________________________________
125/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
d’En Cupí » [...] La subhasta de la dita obra es va fer aquell mateix any, i estigué pressupostada en
3.845 pta.
S’iniciava així la construcció d’un camí sense el qual el volum de tales de la Comuna no
podia arribar al nivell desitjat. Però el camí vell restava encara incomplet, ja que restava per
executar la part coincident amb Can Mica i Son Trobat. D’aquí que el 1894, a les actes
municipals, es torni a parlar del tema, sempre argumentant que les tales extraordinàries de pins
havia de servir per capacitar les obres.
El 1901 encara es fa referència a la construcció d’un tram de camí que afectava les
finques de Son Trobat, Can Mica i el Racó. Declarada prèviament l’obra com a d’utilitat pública,
es varen iniciar conversacions amb el propietaris de les esmentades finques i s’aconseguí la cessió
gratuïta dels terrenys necessaris per realitzar l’obra de tots tret de Son Trobat. L’única condició
imposada pels propietaris de Can Mica i el Racó fou que es tancassin els portells oberts i que la
superfície cedida retornàs a ells en el cas que la Comuna deixàs de pertànyer a l’Ajuntament de
Bunyola i es transformàs en patrimoni estatal o en propietat privada ...” (pàg. 92-94).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “Camí de Can Mica, des del camí de Santa Maria per baix del pujador de Ca
s’Hereu fins a Ses Covasses” (pàg. 16).
- ESTARELLAS, A. (2005). A Es Quarteró. XI Memorial a l’article titulat “Com anaven i venien els
bunyolins i bunyolines”, de Núria Nadal Quetgles, podem llegir el següent: “A Bunyola encara
conservam moltes carreteres que abans de ser asfaltades eren camins fets per bunyolins. El camí
de Sa Comuna es va fer així. Els picapedrers i els margers hi pujaven a peu i només tenien un
carro que l’empraven per traginar pedra. Era un carro trabuc que podia transportar 400 o 500
quilos de càrrega i que tenia aquest nom perquè trabucava la caixa, l’alçava de dedins cap a de
fora i deixava les pedres en un munt. Transportaven les pedres d’aprop, les que treien del
˝desmonte˝ amb barrubins fets a mà. Després adobaven les pedres i en sec feien les parets ...”
(pàg. 46).
- GARCÍA PASTOR, J. (1971). Al fascicle núm. 45 dedicat a la Comuna de Bunyola fa referència
al camí catalogat quan diu: “... Es precisamente por esta parte sur y suroeste por donde la
Comuna de Bunyola tiene desde antiguo sus principales vías de penetración, y por ella discurre
también la nueva carretera, que vino a substituir a un viejo camino de carro, no lejos del cual
otro pintoresco camino de montaña asciende a las alturas, aprovechando la brecha de la Coma
Gran ...”.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
126/346
________________________________________________________________________________________
127/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(17) CAMÍ DE SA COVA D'EN SION
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6
Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Final: camí des penyal d'Honor, núm. 13.
Longitud: 879 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
128/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 879 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de juny de 1911 s’acordà
sol·licitar autorització a l’organisme pertinent per efectuar un tall de 200 pins a la Comuna de
Bunyola, en el lloc de “Demunt es camí de sa Cova d’en Sión” (AMB. Sign. 21).
El 30 de novembre de 1911 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una
partida de 200 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Salt d’en Janer, que feia partió al
nord amb el camí de sa Cova d’en Sion, a l’est amb la vertent de ses Bassetes d’en Pascual, al sud
amb el Salt d’en Janer i a l’oest amb el rotlo de ses Pomes (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apaareix aproximadament.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
129/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
130/346
(18) CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7 / 670-7-6
Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Final: terme municipal de Santa Maria.
Longitud: 1.407 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
131/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 251 metres.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 251 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 233 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 233 m
Amplada mínima: 2 m
Amplada màxima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
132/346
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 362 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 362 m
Amplada mínima: 2 m
Amplada màxima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 4
Continuació del camí fins al terme municipal de Santa Maria.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 294 m
Amplada mínima: 2 m
Amplada màxima: 2,5 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació, amb alguns marges esbaldregats i arbres caiguts.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Cadena
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Pujadors
Gual empedrat
Marges
Clavegueres
________________________________________________________________________________________
133/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 5
Ramal amb inici al final del tram 3.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 267 m
Amplada mínima: 2,1 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 16 de setembre de 1902 es remataren 1.500 “estercos” de llenya baixa, en les partides
anomenades coma Gran, Corral d’en Fastic i Cova de s’Aigua, que feien partió al nord amb el
bassol d’en Punyit, al sud amb Son Pou i camí anomenat de la cova de s’Aigua, a l’est amb el
propi camí i a l’oest amb la coma Gran (AMB. Sign. 952).
En l’acta d’entrega celebrada el 19 de setembre de 1903 per la Sección Facultativa de Montes
es remataren 2.500 “estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc del Planiatjar, puig Gros i
puig de n’Eimeric, que feia partió al nord amb el camí de la cova de s’Aigua, al sud amb el
Cabàs, Can Buscante i Cas Bergantell, a l’est amb Son Oliver i a l’oest amb la coma Gran (AMB.
Sign. 952).
Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments
forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la coma Gran, que feia
partió al nord amb el camí de sa Cova d’Aigua, al sud amb propietat particular, a l’est amb
penyals i a l’oest amb el camí de la Coma Gran (AMB. Sign. 952).
El 12 d’octubre de 1905 la mateixa secció rematava 400 pins en el Planitjar, que feia
partió al nord amb camí de la cova de s’Aigua, al sud amb el puig Gros, a l’est amb el puig de
n’Eimeric i a l’oest amb la coma Gran (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Planiatjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí
de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a
l’oest amb camí des Planiatjar (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “... Del camí general en neix un que, partint de Sa Caseta i passant per Sa Cova
de S’Aigo, s’uneix amb el que davalla de S’Arboçar i d’aquest parteix un braç que va al Planietjar;
quan és a Sa Cova de S’Aigo hi ha un altre braç que davalla fins a la partió de Son Pou, abaix de
Sa Cova d’en Miquel ...” (pàg. 16).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
134/346
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix aproximadament
i parcial.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 698 (1-3); Full 670 (4-4).
Trams 1 i 2.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1 i el 2 parcialment.
________________________________________________________________________________________
135/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
136/346
(19) CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-6-7
Inici: camí des puig Gros, núm. 21.
Final: camí de sa Penya des Llamp, núm. 27.
Longitud: 2.461 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Relació de camins de Bunyola.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Una barrera tancada amb pany a l'inici del
camí amb un pas per vianants.
- Una barrera tancada amb pany amb un pas
per vianants al tram 4.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
137/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 585 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 585 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins prop de les cases de Cas Bergantet.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 169 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 65 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 65 m
Amplada mínima: 1,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
138/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 773 metres.
Tipologia: pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 773 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a l'entrada de sa Comuna.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 120 m
Amplada mínima: 1,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 6
Continuació del camí fins a connectar amb el camí des puig de n'Eimeric, núm. 24.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 749 m
Amplada mínima: 1,2 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
139/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 4 d’octubre de 1909 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida
de 300 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Puig Gros, que feia partió a l’est amb el
camí que va a Cas Bergantet (AMB. Sign. 952).
El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1.489 pins de la Comuna de
Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planiatjar, “... cuyos linderos son:
Norte. Camino de S’Peña des Llamp.
Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante.
Sur. Límite Norte del primer lote.
Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign.
952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de desembre de 1978 es
llegí la sol·licitud d’un veïnat, propietari de la finca anomenada Coma de Can Buscante, “... el
cual manifiesta que habiendose construido un camino para acceso a la finca Can Morro, por el
cual se puede transitar en coche, dicho propietarios han llegado a un acuerdo, por el cual estan
tramitando poder construir un camino enlazado con el que llega a Can Morro, que tendrian
acceso para poder llegar a sus fincas con coche y el Ayuntamiento tendria un acceso mas para
subir a La Comuna. El presupuesto es de 325.000 ptas. El Ayuntamiento acuerda que se
estudiará sobre el terreno y se contestará adecuadamente” (AMB. Sense signatura).
Els camí de sa coma d’en Buscante està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: ”Eix de comunicació entre la zona de Can Morro i
Cas Bergantet i la part superior de sa Comuna, per la Coma d’en Buscante ben davall el Puig de na
Marit.
Es Tracta d’un camí, que en un primer terme és de carro per arribar a uns olivars i rotes, al límit
de sa Comuna, i més tard ja dins l’alzinar es torna tirany i arriba fins al camí de la carena de la
Coma d’en Buscante” (pàg. 171).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de sa coma d’en Buscante,
amb inici a sa Coma Gran (Ca na Moragues) i final en Es Planietjar, catalogat com a camí de
carro i tirany (ACM. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... De vegades la construcció o millora dels
camins no es promogué per iniciativa pública sinó que fou el més-dient dels aprofitaments qui
ho demanava, ... o el 1893 amb el camí de Cas Bergantet al Planiejar [...]
Quan el nombre d’arbres que coincidien amb un futur camí eren nombrosos, com és el cas de la
construcció del camí de la coma del Pobre Andreu, el salt d’en Gener i la coma de la Parra
(1908), o amb la del camí que connecta els dos primers punts amb el sal d’en Gener (1909), se’n
solia fer una subhasta ...” (pàg. 92- 95).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de
n’Aimeric. D’aquí neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins
a la Coma d’en Buscante.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
140/346
- GARCIA PASTOR, J. (1971). Al fascicle núm. 46 de les Rutes Amagades de Mallorca dedicat al
puig de n’Eimeric diu: “... Iniciamos el derrotero. Salidos de Bunyola por la carretera de Santa
María, y dejando atrás su cementerio, tomamos el camino de es Cocons, ante cuyas casas al pie
meridional de sa Comuna no se tarda en llegar. Pasamos de largo ante ellas, [...] y continuamos
subiendo por el camino que lleva a la Coma Gran a la coma d’en Buscante, camino
recientemente asfaltado hasta Cas Bergantet por su nuevo propietario extranjero. [...] Nuestro
derrotero ahora continúa subiendo por la derecha, y, a poco, el camino inicia las revueltas de
una escalada muchísimo más pina, para alcanzar un collado cerca de Cas Bergantet [...] Como
puede apreciarse, esta vista se tomó muy poco después de haber ensanchado, asfaltado y
gravillado este camino hasta Cas Bergantet [...] El camino, que continúa sin interrupción desde
Cas Bergantet [...] empieza de nuevo a subir, adentrándose en la parte superior de la Coma d’en
Buscante por parajes muy agrestes y atractivos. Este ancho camino, que llega hasta las casas de
Bas Bergantet, con honores de carretera, [...] se convierte des de ellas en estrecho sendero, al
encaramarse por esta parte superior de la coma d’en Buscante entre altas paredes acantiladas
[...] El sendero pasa sin interrumpirse por delante de las casas. Alga más arriba hay que poner
especial cuidado en no perderlo, pues está algo dudoso. Pasada una pared lindera medio
derruida, se interna en un umbrío y destrozado bosque, ya dentro de sa Comuna de Bunyola [...]
El sendero atraviesa este bosque siempre en ascenso, medio obstruido en casi todo su trayecto
por la maraña húmeda de un denso monte bajo ... “.
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on es
descriu: “... més tard s’arribarà a unes altres, Ca na Moragues, que fan cantonada amb els
camins de Sa Coma Gran (esquerra) i Cas Bergantet (dreta).
Nosaltres anirem cap a la dreta, per anar pujant per una carretera estreta i amb moltes voltes
que es poden adreçar. S’arriba a un altiplà i des d’allà ja es veu Cas Bergantet, on acaba la
carretera. Recomanam una breu aturada a la terrassa de cas Bergantet, des d’on es pot gaudir
d’una meravellosa panoràmica.
Seguirem ara per un senderó que tomba cap a l’esquerra, quasi tot d’una després de deixar les
cases de Cas Bergantet. Aquest senderó remunta una llarga i pintoresca coma (Coma d’en
Buscante).
Al principi s’enfila per entre marjades, i després s’endinsa per un bosc espès. Per entrar-hi
haurem de botar una paret.
La Coma aquí s’estreny molt, i això fins al final, on es troba Es Planitjar, un altiplà que ens
quedarà just davant ...” (pàg. 63-66)
- VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de
Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... anomenada Ca na Moragues. [...], vora l’inici
d’un camí que transcorre cap a llevant, en direcció a Cal Bergantet, i que pot continuar cap a les
altures de la Comuna per la coma d’En Buscante; [...].
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3 i el tram 4 parcialment, amb el
nom de “Camino a Santa Maria”.
________________________________________________________________________________________
141/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1 i 2.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareixen els trams 1 i 2.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els
trams 1, 2, 3, 4 i 5.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2 i el 4 parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix majoritàriament.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
142/346
________________________________________________________________________________________
143/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(20) CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6
Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Final: Rotlo de ses Pomes
Longitud: 356 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
144/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 356 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’1 de febrer de 1908 es va fer acta d’entrega de 200 pins a la partida del puig de ses
Arestes “... dentro de una zona de cuatro hectareas, que linda por el Norte con la misma partida,
por Sur con dicho camino, por Este, con el camino del Rollo de sas Pomas y por Oeste, con la
misma partida Puig de sas Eristas ...”. A la mateixa data es va fer entrega de 300 pins de la
partida anomenada Rotlo de ses Pomes “... dentro de una zona de seis hectareas, que linda por
el Norte, con el sitio Basol den Puñit, por Sur, con el Basol den Maseta, por Este, con el Salt den
Jané y por Oeste, con el camino del Rollo de Sas Pomas ...”, i de 500 pins a la partida del Basol
d’en Maseta “... dentro de una zona de cinco hectareas, que linda por Norte, con el camino del
Rollo de Sas Pomas, por el Sur, con el predio Son Pou, por Este, con el comalla del Salt den Jané
y por Oeste, con la Cova de s’Aigo y corta anterior ...” (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 10 de novembre de 1910 es remataren 2.000 feixines de llenya i
200 m³ de pedra en el lloc del Corral d’en Fàstic, que feia partió al nord amb el camí des rotlo de
ses Pomes, a l’est amb el Puig de ses Arestes, al sud amb el camí de sa Cova de s’Aigua i a l’oest
amb el camí des Rotlo de ses Pomes (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... la construcció d’un camí de carro al rotle de les
Pomes (1899), ... (pàg. 94).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix amb tipologia de “senda”.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
________________________________________________________________________________________
145/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
146/346
(21) CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8
Inici: camí de sa Coma Gran, núm. 15.
Final: camí de sa coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Longitud: 3.741 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Sol·licitud de construcció del camí.
- Camí de carro.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret i reixa al tram 1 i obert a la resta.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Un cartell de la Conselleria de Medi Ambient
del Gover Balear a l'inici del tram 2 que diu:
"Prohibit el trànsit i/o permanència de
ciclomotors, motocicletes i quads (pels forests
de titularitat pública)”.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
147/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 441 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 441 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 1.714 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.714 m
Amplada mínima: 2,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat, alguns marges estan esbaldregats, es troba envaït per la
vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a arribar al camí de sa coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 1.586
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
148/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 15 de gener de 1893 un dels
rematants de dos aprofitaments forestals de la Comuna sol·licitava “... que para la saca de los
indicados aprovechamientos, le diese permiso para construir un camino a sus costas, que
partiendo del predio denominado Cas Berganted, atravesando la porcion de monte llamada la
Comuneta, y por la falda del Puig gros conduce al Planiatxá sitio de sus dos aprovechamientos.
El Ayuntamiento oyó con gusto dicha peticion toda vez que dicho camino reportaria grandes
beneficios, tanto a los productos de toda aquella parte del monte del Planitxá, Puig Gros, de
n’Marich y Cocó dels Bous, como al vecindario ...”, permís que fou atorgat (AMB. Sign. 12).
Segons consta a l’acta del ple del 6 de febrer de 1893, el batle va remarcar “... que el
trazado del camino empezaba en el predio denominado Cas Berganted y como este hecho no
podía tener lugar sin el consentimiento del dueño de dicha finca, ordenó el Señor Alcalde se
llamase al interesado, quien habiendose presentado en estas Casas Consistoriales y despues de
haberle manifestado el objeto de la cita dijo: Que no tenia inconveniente en permitir que por su
finca pasase el camino que ha de dar entrada al Monte, con la condicion de que se le indemnice
en terreno su valor igual al que de su finca cede a beneficio del monte para la construccion del
referido camino ...”, proposta que fou acceptada (AMB. Sign. 12).
El 8 de maig de 1898 Joan Canals Palou presentà un compte de 4 pessetes a
l’Ajuntament de Bunyola “... or trabajos mandados por Guillermo Mateu por trasportar dos
carretadas de metro del camino nuevo del Monte comun a la casa consistorial ...” (AMB. Sign.
954).
El 24 de novembre de 1906 una comissió nomenada a tal efecte es personà en la
Comuna de Bunyola per reconèixer l’aprofitament de 400 pins a favor de Rafel Mateu Estarellas;
“Después de reconocida toda la superficie que comprende o señala el acta de entrega
correspondiente resulta que el aprovechamiento de los cuatro-cientos pinos se ha verificado en
buenas condiciones sin ocasionar daño alguno al monte, pero hacen constar que hace visto al
lado de los dos trozos de camino concedido por el Ayudante varios tocones de pinos cortados de
los que el rematante o sea Rafael Estarellas Palou dice que le fueron concedidos por el Ayudante
D. Miguel Rodriguez para la construcción de los dos trozos de camino hechos en el sito de corta
Puig Gros” (AMB. Sign. 952).
El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72
alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los
llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952).
L’any forestal de 1913 a 1914 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en el Puig
Gros, que feia partió al nord amb es Planiatjar, a l’est amb la coma d’en Buscante, al sud amb la
mateixa partida i a l’oest amb el camí des Puig Gros (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 4 d’octubre de 1916 es remataren 1.162 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Puig Gros, que feia partió “Norte. Una linea determinada por una encinita y
cuatro pinos señalados con el marco oficial número dos en la corteza, a la izquierda subiendo
por el camino del Puig Gros Planiatja y el denominado camino de Noé, señalado por cuatro
pinos de la manera dicha ...” (AMB. Sign. 952).
El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1.489 pins de la Comuna de
Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planiatjar, “... cuyos linderos son:
Norte. Camino de S’Peña des Llamp.
Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante.
________________________________________________________________________________________
149/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Sur. Límite Norte del primel lote.
Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign.
952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de desembre de 1978 es
llegí la sol·licitud d’un veïnat, propietari de la finca anomenada Coma de Can Buscante, “... el
cual manifiesta que habiendose construido un camino para acceso a la finca Can Morro, por el
cual se puede transitar en coche, dicho propietarios han llegado a un acuerdo, por el cual estan
tramitando poder construir un camino enlazado con el que llega a Can Morro, que tendrian
acceso para poder llegar a sus fincas con coche y el Ayuntamiento tendria un acceso mas para
subir a La Comuna. El presupuesto es de 325.000 pts. El Ayuntamiento acuerda que se estudiará
sobre el terreno y se contestará adecuadamente” (AMB. Sense signatura).
Camí Nou
L’any forestal de 1902 a 1903 la Sección Facultativa de Montes de les Balears va estendre
certificació de llicència a Rafel Estarelles Palou per aprofitar 55 pins situats “... dentro la caja del
camino que empieza en el llamado Cami Nou y se interna trecientos metros en la partida Puig
Gros ...” (AMB. Sign. 952).
El 24 de maig de 1903 la mateixa secció envià un ofici al batle de Bunyola, que comença
diguent: “Habiendo resuelto favorablemente el Delegado de Hacienda de esta provincia la
instancia presentada por el rematante Rafael Estarellas Palou, solicitando permiso para abrir un
camino de rueda en el monte Comunal de esa población, y partida Puig Gros ...”. El plec de
condicions facultatives a les quals s’havia de subjectar Rafel Estarellas “para la construcción de
un camino carretero que partiendo del Camí Nou termina en la partida Puig Gros del monte
Comuna de Buñola” establia que el camí havia de tenir una amplada mínima de 3 metres (AMB.
Sign. 952).
El 20 de febrer de 1914, “... y en atención a que las partidas “Picó” y “Clavagueras del
Freu”, y “Demunt Can Buscante”, carecen de caminos de saca y, por tanto, no es posible en la
actualidad el aprovechamiento de los pinos que se proponen en dichas partidas, se acuerda
hacer constar la necesidad de que se autorice a esta Corporación para que puedan construir dos
trozos de camino que permita la extracción de dichos productos, o sea, la continuación del
camino de la llamada “Cisterneta d’en Gil” hasta internarle en las partidas dichas “El Picó” y
“Clavagueras del Freu”, en una longitud de unos mil metros poco más o menos, y el empalme del
llamado “Camí nou” del “Puig Gros” con la partida “Demunt Can Buscante”, en una longitud de
unos quinientos metros aproximadamente, todo ello conforme al trazado que previamente
señalen sobre el terreno los funcionarios de la sección facultativa de montes” (AMB. Sign. 24).
Segons consta a l’acta del ple celebrat el 19 de juliol de 1914 el consistori bunyolí, “... en
atención a que en el camino del monte comunal llamado vulgarmente Camin nou se han
derrumbado varios portillos, a fin de cortar posibles discrepancias, se acuerda que cuanto antes
se proceda a su recomposición, presentándose luego el Ayuntamiento la cuenta de los gastos
que por tal concepto se ocasionen” (AMB. Sign. 24).
A l’acta del ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 19 de febrer de 1915 podem
llegir: “... en atención a que las partidas “el Picó” y “Puig Gros”, en donde se propone la corta de
500 y 300 pinos respectivamente, carecen de caminos de saca, siendo por tanto imposible el
aprovechamiento de los productos propuestos, se acuerda hacer constar la necesidad y
conveniencia de que se autorice a esta Corporación para que pueda construir dos trozos de
camino que faciliten su construcción, o sea la continuación del camino de la llamada Cisterneta
d’en Gil hasta internarse en la partida “El Picó” en una longitud de unos 600 metros, y el
empalme del llamado “Camí nou” de la partida “Puig Gros” con el sitio denominado “Demunt
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
150/346
Can Buscante” de la misma partida, en una longitud aproximada de unos 400 metros, todo ello
conforme al trazado que previamente señalen sobre el terreno los funcionarios de la sección
facultativa de montes” (AMB. Sign. 26).
Camí de sa carena de sa coma d’en Buscante
El camí de sa carena de sa coma d’en Buscante està inclòs en el Catàleg dels antics camins de
la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Surt de Cas Garriguer en direcció sud,
passa per una cisterna i alguns rotlos de sitja, baixa primer per un alzinar i més avall per una
garriga, fins a la carretera de Cas Bergantet. A mitjan davallada, hi ha un ramal cap a l’esquerra
que dóna a la Coma d’en Buscante.
El camí està bastant envaït per la vegetació, però no és difícil de seguir (pàg. 168).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “Però la construcció del que ara es coneix com a
camí Vell de la Comuna no fou l’única realització viària escomesa. Precisament els darrers anys
del segle XIX i els primers del XX es caracteritzen per altres realitzacions com foren la
recomposició del camí dels Cocons al Planiejar per la coma Gran, al punt denominat Boquissà
de la Bassa per tal de facilitar el pas de carros (1894), l’eixamplament del camí de la Cova a la
Cuina i al rocar de la Bassa (1896), la construcció d’un camí de carro al rotle de les Pomes
(1899). De vegades la construcció o millora de camins no es promogué per iniciativa pública
sinó que fou el més dient dels aprofitaments qui ho demanava, tal com succeí el 1889, en què es
construí un camí de carro entre Can Matge i el bassol de la coma Gran o el 1893 amb el camí de
Cas Bergantet al Planiejar ...” (pàg. 94).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas
Bergantet (camí nou fet per en Sec) ...” (pàg. 16).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix el tram 1.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix el tram 1.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 amb el nom de “Camino a Santa Maria”.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix el tram 1.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix el tram 1.
________________________________________________________________________________________
151/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els
trams 1 i 3.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1 i 3.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
152/346
________________________________________________________________________________________
153/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(22) CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7
Inici: camí de sa coma Gran, núm. 15.
Final: comellar de sa Cuina.
Longitud: 933 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l'Administració.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa als trams 1 i 2 i obert a la resta.
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Al tram 4 hi ha diversos forns de calç.
- Segons fonts orals aquest camí continuava fins a connectar amb la carretera de sa
Comuna, núm. 3. Aquesta continuació no s'ha pogut localitzar.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
154/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins prop de Can Sec.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 207 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 4,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
Continuació del camí fins a una distància de 85 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 85 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 430 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 430 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba parcialment envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
155/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 211 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 211 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba molt envaït per la vegetació. Hi ha blocs i arbres caiguts.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de novembre de 1902 es
llegí una instància presentada pel rematant de l’aprofitament de 400 pins de la comuna “... en
súplica de que el Ayuntamiento proceda a la recomposición de los caminos denominados dels
Fornets y de La Cuina, o le conceda una subvención con tal objeto, toda vez que el estado en que
se hallan dichos caminos, los cuales tiene que utilizar para extraer los productos indicados, les
hace poco menos que intransitables.
Tomada en consideración la expresada instancia, se acordó por unanimidad que la
Comisión de obras pase a examinar dichos caminos y en su vista dé el oportuno dictámen a la
Comisión de Hacienda” (AMB. Sign. 13).
El 18 de juny de 1903 L’Ajuntament de Bunyola pagava 1.000 pessetes a Joan Bujosa “...
por reparación de los caminos del monte comunal denominados dels “Furnets” y de “Can Mica”,
digo de la “Cuina” (AMB. Sign. 288).
El 19 de setembre de 1903 la Sección Facultativa de Montes feia acta d’entrega d’una partida
de 2.500 “estercos” de llenya baixa de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Comellar de sa
Cuina, que feia partió al nord i a l’oest amb camí de roda (AMB. Sign. 952).
El 19 de gener de 1914 es feia acta d’entrega d’una partida de 300 pins al comellar de sa
Cuina, que feia partió al nord amb la mateixa partida, a l’est amb Can Fundo, al sud amb Can
Sec i a l’oest amb el camí de sa Cuina (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 3 d’octubre de 1918 es remataren 200 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Els Fornets, que feia partió al nord amb camí des Fornets i a l’oest amb el
camí de la Cuina (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... l’aixamplament del camí de la Cova a la Cuina
i al rocar de la Bassa (1896), [...]
En altres casos era el mateix plec de condicions dels aprofitaments de la Comuna el que obligava
l’adjudicatari a la construcció d’un camí, generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
156/346
arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És el que va passar el 1902 amb la construcció dels
camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la
construcció del camí del Través al Planiejar i al corral d’en Fàstic ...” (pàg. 94).
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “CAMÍ DE SA CUINA. Parteix DEL CAMÍ DE Can Mica. Surt als Cocons pel
Cocó (o Racó) de la Bassa” (pàg. 16).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix el tram 1.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 4.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix
majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix el tram 1.
________________________________________________________________________________________
157/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
158/346
(23) CAMÍ DE S'ESTEPARET
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1:5.000: 670-6-7
Inici: camí des Grau, núm. 11, prop des Través.
Final: s’Esteparet.
Longitud: 288 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
159/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 288 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 8 d’octubre de 1902 es feia acta de reconeixement d’una partida de 63 pins de la
Comuna Bunyola, “... enclavados dentro de la caja del camino que del Comella den Cupí se
interna en la partida de Esteperat ...” (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
160/346
________________________________________________________________________________________
161/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(24) CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES
PUIG DE NA MARIT
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-7-7
Inici: camí de sa Penya des Llamp, núm. 27, prop des Planietjar.
Final: prop del puig de n'Eimeric.
Longitud: 1.086 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí carreter.
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- El dos topònims del puig són correctes.
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
162/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 1.086 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 18 de desembre de 1898 “Se
dió cuenta de una solicitud presentada por el rematante Arnaldo Cabot y Sabater pidiendo
autorización para continuar un camino carretero que conduce al monte común desde el punto
denominado Cocó del Bou hasta el extremo del llamado Puig de ne Marich en una extensión de
un kilómetro, poco más o menos, y no considerándolse facultado este Ayuntamiento para
conceder el permiso solicitado, acordó pasar a informe de la Comisión de Montes la solicitud de
referencia.
También se dió cuenta de otra de Miguel Cañellas Borras en el mismo sentido que el
anterior para su aprovechamiento del Puig Gros, entendiendose el camino desde el cami nou
hasta el cocó del Bou” (AMB. Sign. 12).
El 7 de maig de 1900 es va fer acta de reconeixement de 202 pins “... que quedaron
elevados dentro del camino que empieza en el Coco del Bocí y termina en el Puig de Na Marich
...” (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 18 de juliol de 1916 es va fer entrega de feixines de llenya de la
Comuna, a la partida anomenada Es Planiatjar, que feia partió al nord amb el camí des Puig de
n’Eimeric, a l’est amb la mateixa partida, al sud amb el Puig Gros i a l’oest amb el camí del Puig
Gros (AMB. Sign. 952).
El 29 de juliol de 1921 es va fer acta d’entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna
de Bunyola, assenyalats en el Puig de n’Eimeric, que feien partió al nord, est i sud amb el mateix
lloc i a l’oest amb “... camino de saca del sitio Pleniatga ...” (AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de “Taller d’història” es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas
Bergantet (camí nou fet per en Sec).
________________________________________________________________________________________
163/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de n’Aimeric. D’aquí
neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins a la Coma d’en
Buscante ...” (pàg. 16).
- GARCIA PASTOR, J. (1971). Al fascicle 46 de les Rutes Amagades de Mallorca, dedicada al Puig de
n’Eimeric diu: “... Luego, ya arriba se alcanza es Planitjar, altiplano de sa Comuna de Bunyola,
por el que, ya pisando los anchos y pintorescos caminos cumbreros, nos dirigimos hacía la
cúspide del puig de n‘Eimeric, por un camino que discurre cercano al borde superior de una de
las paredes de sa Coma d’en Buscante ...”
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on es
descriu: “... La Coma aquí s’estreny molt, i això fins al final, on es troba Es Planitjar, un altiplà
que ens quedarà just davant.
El senderó que hem seguit aflueix a un camí de carro, pel qual continuarem cap a la dreta, per
torçar per la primera desviació en aquest costat.
El nou camí, també de carro (direcció Sud), que al principi era paral·lel a la coma que acabam
de remuntar, ens durà molt a prop del puig de Na Marit. Aquest s’assolirà per un caminoi que
comença on acaba el camí de carro ...” (pàg. 63- 66).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-4) I full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
164/346
________________________________________________________________________________________
165/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(25) CAMÍ DES FORNETS
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3.
Final: comellar de sa Cuina.
Longitud: 290 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
166/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 145 metres.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 145 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins al comellar de sa Cuina.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 145 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de novembre de 1902 es
llegí una instància presentada pel rematant de l’aprofitament de 400 pins de la comuna “... en
súplica de que el Ayuntamiento proceda a la recomposición de los caminos denominados dels
Fornets y de La Cuina, o le conceda una subvención con tal objeto, toda vez que el estado en que
se hallan dichos caminos, los cuales tiene que utilizar para extraer los productos indicados, les
hace poco menos que intransitables.
Tomada en consideración la expresada instancia, se acordó por unanimidad que la
Comisión de obras pase a examinar dichos caminos y en su vista dé el oportuno dictámen a la
Comisión de Hacienda” (AMB. Sign. 13).
El 19 de desembre de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va fer acta d’entrega de 128 pins
“... enclavados dentro de la caja del camino que atravesando el tranzon de los cuatrocientos
pinos subastados ha de empalmar con el camino denominado dels Fornets ...” (AMB. Sign.
952).
________________________________________________________________________________________
167/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El 9 d’octubre de 1909 es tornava a fer acta d’entrega d’un lot de 200 pins a la partida
dels Fornets, que feia partió al nord amb la partida del comellar de sa Cuina, a l’oest amb Can
Fundo, al sud amb camí des Fornets i a l’oest amb el final del Comellar de sa Cuina (AMB. Sign.
952).
A l’acta d’entrega del 3 d’octubre de 1918 es remataren 200 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Els Fornets, que feia partió al nord amb camí des Fornets i a l’oest amb el
camí de la Cuina (AMB. Sign. 952).
A les condicions facultatives formades “... para la construcción de un camino carretero
que partiendo des Fornets y demunt Can Fundos termina en el camino dels Fornet del monte
Comuna de Buñola ...” s’establia una amplada mínima de 3 metros i un pendent màxim del 10%
(AMB. Sign. 952).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... En altres casos era el mateix plec de condicions
dels aprofitaments de la Comuna el que obligava l’adjudicatari a la construcció d’un camí,
generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És
el que va passar el 1902 amb la construcció dels camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la
d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la construcció del camí del Través al Planiejar i al
corral d’en Fàstic ...” (pàg. 94).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
168/346
________________________________________________________________________________________
169/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(26) CAMÍ DE MUNTANYA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-7 / 670-5-8 / 670-6-8 / 698-6-1
Inici: carretera Ma-11
Final: terme municipal de Marratxí.
Longitud: 4.616 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Expedient de camins i travessies (1821)
- Relació de camins de muntanya.
- Camí d’establits
- Catàleg de camins del terme municipal de Marratxí (Fodesma, 1998).
- Fitació de terme.
- Obres per part de l’Administració.
- Camí rural.
- Camí comú
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
obert, paret i reixa.
OBSERVACIONS
- El tram 1 del camí passa per davall el pont del tren de Sóller.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
170/346
TRAMS
- Tram 1
Des de la carretera Ma-11, prop del nucli urbà de Bunyola fins prop de sa Cantina.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 1.180 m
Amplada mínima: 3,1 m
Amplada màxima: 4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a la ctra. de Santa Maria a Bunyola, Ma- 2020, prop del Km.
8,1.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 1.635 m
Amplada mínima: 2,5 m
Amplada màxima: 4,9 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Des de la carretera Ma-2040, km. 3,9. fins prop de Son Vivot.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 184 m
Amplada mínima: 4,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
171/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Continuació del camí fins prop de Son Pizanet.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i macadam
Longitud: 1.228 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El camí davant les cases de Son Pizà està asfaltat. Devora part del camí hi ha una síquia.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a la partió del terme municipal de Marratxí.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 389 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 3 de febrer de 1786 Guillem Payeras va comparèixer com a testimoni en un judici sobre
la mort d’una somera, on deia: “... Que habrá cosa de dos años que viniendo el testigo de Palma
encontro junto al camino que va al Predio son Piza a Pedro Antonio Gelaberd que hiva detras de
una burra [...] y al cabo de algunos dias pasando el que declara en Palma vio a dicha burra
muerta junto al camino viejo del Predio Son Muntaner ...” (AMB. Sign. 765).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de febrer de 1932 es
concedí permís al propietari del predi Cas Capellers “... con el fin de que proceda a la realización
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
172/346
de las obras de cubrimiento del trozo de la acequia que ha construido que atraviesa el camino
que pasa por el predio Son Pizá [...] debiendo procederse sin demora la realización de las
expresadas obras en debidas condiciones, toda vez que se trata de un camino común, usado y
muy frecuentado para el paso de toda clase de vehiculos, por lo que compete a este
Ayuntamiento lo referente a policia rural a obligar a los interesados en los caminos de esta indole
a su reparación, conservación y de un modo especial a que esté en buenas condiciones ...”
(AMB. Sign. 38).
L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar
la línea de terme dels municipis de Marratxí i Bunyola i assenyalar les fites comunes. En el croquis
que marca les fites núm. 6 i 7 apareix grafiat el camí catalogat com a “Cº de Establecedores”
(IGN. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí de Muntanya: “Camí de Montanya.- Con el siguiente
Itinerario: Es Teix, Biniforani, Alfàbia, S’Alqueria d’Avall, Can Penasso, Caubet, Son Moranta,
S’Estació, Son Muntaner, C’as Binissalamer, C’an Arbona, saliendo del Término por Son Macià
hacia Marratxí” (AMB. Sense signatura).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Muntanya, amb inici vora la finca
sa Cantina i final a la carretera Palma-Sóller, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense
signatura).
En sessió plenària celebrada el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta
de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie
de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes
Balears. Entre els camins proposats apareix el camí de Muntanya que va cap a Raixa (AMB.
Sense signatura).
En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma apareix inscrita, en el tom 5588, llibre
135, fol 134, finca 1487, una porció de terra en el terme municipal de Bunyola, precedent del
predi Son Vivot de la Torre: “... constitutiva del lote número 131 – C del plano de parcelacion de
dicho predio. Mide novecientos treinta y tres destres, o sea ciento sesenta y cinco áreas y sesenta
y siete centiáreas; lindante por Norte, con lotes 131-A y 131-B y por Sur, Este y Oeste, camino de
establecedores ...”.
Camí de Palma a Bunyola
En una escriptura de compra venda del 30 de març de 1938 Juan Fortuñy Dezcallar i
Jaime Guasp Perelleó segregaven i venien als germans Coloma i Francisco Crespí Capó una
parcel·la de 15,7686 hectàries que conté una casa que, “... linda por Norte con el predio Son
Vivot, por Sur con porción de la misma procedencia propia de los hermanos D. Federico, Dª
Francisca y D. Bartolomé Pons Coll, por Este con porción de la misma procedencia propia de D.
Bartolomé Rullán Oliver mediante en parte con camino de establecedores y por Oeste con
porción de D. Antonio Crespí Gamundí. Atraviesan esta porción dos caminos públicos, uno que
de Palma conduce a Buñola y otro que partiendo de éste conduce al citado camino de
establecedores.”
________________________________________________________________________________________
173/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Camí de sa Cantina (tram 2)
El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació
Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del
projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c)
Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller
al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB.
Sense signatura).
El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació
asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta
documentació també fa referència al camí de Son Serra, núm. 6.
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava
la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de
millora del camí de sa Cantina, que va de Son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí
del Cementeri al camp de futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 27 de juny l’arquitecte
signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural Sa Cantina, a la memòria del
qual llegim: “El camí de Sa Cantina es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola.
El seu traçat va des de la ctra. De Palma-Sóller fins a la Crta. Bunyola-Sta. Maria, convertint-se
en una via de gran importància dins la xarxa d’infraestructures rurals, al ser l’únic camí d’aquest
tipus, (al marge de les carreteres), que creua el municipi tranversalment, connectant les dues
zones de camps del Pla de Bunyola [...]
La longitud total del camí entre la Ctra Sta Maria i la Ctra. De Sóller és d’uns 2.240 m, amb
amplades variables entre els 3.50 i 5.00 m, essent les parts mes estretes les que discorren entre
marges de paret seca ...” (AMB. Sense signatura).
En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar
ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des
Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura).
El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb
la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia
l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Marratxí, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1998, inclòs amb el núm. 9,
camí de Muntanya. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació:
Dins la Relación de los caminos vecinales que se han de incluir en el Plan de obras municipales mandado
formar por R.O de 22 de marzo de 1893, apareix el camí de Muntanya, amb una longitud aproximada
de 2.000 m (ACOPOT. Sign. 1089).
El 6 d'octubre de 1914 l'Ajuntament de Marratxí donà permís a un veïnat "que solicita
hacer un puente sobre la cuneta frente en el camino de la Montaña en el Pladenetesa, confrontante
con la pared llamada Moli de ne Borrasa" (AMM. Òrgans de govern. Sign. 161).
Amb motiu de la celebració del concurs de subvencions i avançaments de l'1 de març de
1926, es va fer la "proposición que presentan los que suscriben para la construcción del camino
vecinal de Montaña, del km. 7 hm. 1 de la carretera de Palma a Alcudia al camino viejo de Sineu y
sigue hasta el Arenal", on figuren diverses dades del camí, com la longitud (1'600 km), el càlcul de
les despeses i les contribucions necessàries per cobrir-les (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 826).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
174/346
El 28 d'octubre de 1944, davant una ordre d'Obres Públiques de la província d'arreglar els
pontons dels camins veïnals, l'ajuntament va discutir el tema, "acordándose proceder al arreglo de
los pontones de los caminos municipales denominados del Cementerio, de Montaña, de Son Mulet
y de Cane Mayole" (AMM. Òrgans de govern. Sign. 180).
El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de
l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva
col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la
catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia. (veure
2.1.20. Annex).
Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Marratxí envià per formar aquest pla, el
"camino de Montaña" és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la
Provincia a cargo de Marratxí, del mateix any, amb inici a la ctra. de Palma al Pt. d'Alcúdia i final a
la ctra. vella de Bunyola, amb una longitud de 2 quilòmetres i una amplada de 6 metres (Consell
de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).
Llegit un escrit del Consell Insular de Mallorca, relativa al pla provincial d'obres i serveis de
1979, l'Ajuntament de Marratxí acordà, el 6 de juliol, sol⋅licità la inclusió de les obres de
pavimentació asfàltica dels següents camins municipals: camí des jardí d'en Ferrer, camí de Can
Mas, camí de Can Manut, camí de Son Mulet, camí de sa Bomba i camí de Muntanya (AMM.
Òrgans de govern. Sign. 194).
De 1981 és l'expedient obert on F.E.V.E. sol⋅licitava dades sobre camins públics del terme de
Marratxí que creuen passos a nivell; la resposta de l'Ajuntament de Marratxí data del 22 de juny del
mateix any, i en ella donà relació dels camins que reunien les condicions, i que eren: camí de sa
Cabana, camí de sa Farinera, camí que va de CARMA fins a Can Bronquet, passant per ses Cases
Noves, Can Deià, Can Carbonell i Son Macià, camí de Muntanya i camí de sa Bomba (AMM.
Urbanisme i Obres. Sign. 819).
A la relació d'obres, instal⋅lacions i serveis urgents pel municipi, format per l'Ajuntament de
Marratxí l'any 1982, trobam, entre altres, l'asfaltat del camí de Muntanya (AMM. Urbanisme i
Obres. Sign. 820).
L'any 1983 l'ajuntament marratxiner confecciona una memòria de l'exercici de l'any en curs,
i a la secció dedicada a "Red de comunicaciones y principales caminos estatales, vecinales y
municipales existentes en este municipio" apareix el camí de Muntanya, des de la ctra. d'Inca fins a
la ctra. vella de Bunyola (AMM. Sense signatura).
Va esser inclòs en diversos plans municipals: el 1986 va esser inclòs pel mateix consistori
dins el pla d'obres i serveis de l'any correponent; el mateix va succeir el 1989, a la sessió del 5 de
maig va esser aprovat el pressupost de pavimentació asfàltica del camí de Muntanya, per incloure'rlo en el pla d'obres i serveis de l'any en curs (AMM. Òrgans de govern. Sign. 198).
A la sessió del 5 de maig de 1989 va esser aprovat el pressupost de pavimentació asfàltica
del camí de Muntanya, per incloure'r-lo en el pla d'obres i serveis de l'any en curs (AMM. Òrgans de
govern. Sign. 198).
El 20 de juliol de 1989 el mateix ajuntament, en ple extraordinari, adoptà el següent acord:
"sol⋅licitar acollir-se al Pla de camins rurals de Balears, aprovat pel Consell de Govern de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la inclusio dels camins de servei rural seguents: A)
Camí de Muntanya, passant per devora els Garrovers. B) Camí de sa Bomba (des de la carrera
________________________________________________________________________________________
175/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
d'Inca fins a la carretera de Santa Maria a Bunyola. C) Camí de sa Costa d'en Mas fins al Son Cos
(AMM. Òrgans de govern. Sign. 201).
De 1994 és el projecte de pavimentació asfàltica del camí de Muntanya, des del polígon
industrial, fins l'encreuament del camí de Son Sales (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 839).
A les Normes Subsidiàries de Planejament de Marratxí (aprovació inicial -juliol 1998), a
la Memòria d'Ordenació (apartat VII) "es contempla la millora del traçat i ampliació del Camí de
Montanya". (AMM. Arxiu Administratiu sense Sig).
Pel que fa a la continuació d’aquest camí dins el terme municipal de Palma s’ha trobat
la següent documentació:
En un expedient de reposició d’un peó caminer apareix un document de 19 de gener de
1883 en el qual els regidors de l’Ajuntament de Palma exposaven que, davant el mal estat dels
camins veïnals, “... el medio mas eficaz para llevar a cabo este objeto es que cada uno de los
peones camineros tenga a su cuidado una porcion de camino vecinal, á cuya conservacion se
dedique constantemente bajo su especial responsabilidad, sin que pueda ser distraido ni variado
como no sea por espreso acuerdo del Ayuntamiento [...] En vista de lo espuesto, los concejales
que suscriben proponen al Ayuntamiento se sirva acordar lo siguiente:
1º Los peones camineros que a continuación se expresan se encargaran de la conservación y
mejora de la porcion de camino vecinal que se les señala, bajo su responsabilidad y sin que
puedan ser separados o destinados a otro punto a no ser por espreso acuerdo del Ayuntamiento.
[...]
Miguel Grau – Camino de Montaña ...” (FP. Sign. 1142/6).
El mes de març de 1884 el director de camins del municipi de Palma elaborà un estat que
expressava els metres cúbics de reble que s’havia de destinar a cada camí del terme, en el qual
apareix el camí de Muntanya, amb 55 m3 (AMP. Sign. FP 1149/XIII).
El 20 d’agost de 1891 l’Ajuntament de Palma elaborà una “Relación de los caminos
vecinales del término municipal de Palma y acopios que les corresponden”, on apareix el camí de
Muntanya, de segon ordre: “Empieza junto al poste de la 1ª legua de la carretera de Alcudia y
termina dentro el arenal de Son Suñer –mide 10 kilómetros 419 metros ...” (AMP. Sign. FP 1191XVII).
La secció de peons caminers de l’Ajuntament de Palma presentava periòdicament
relacions de camins veïnals en els quals s’havia de fer feina. A la relació del 9 d’abril de 1900 el
camí de Muntanya corresponia al peó núm. 1 (AMP. Sign. LP 446/26).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, fa referència al camí de
Muntanya: “Un tram del camí de Muntanya passa per devora la finca (Cas Capellers) [...]
La família Villalonga, propietària del Teix, també ho era de les possessions de Son Granada i sa
Torre (Llucmajor). El camí de muntanya unia aquestes finques com a via de trasllat de ramat; el
bestiar a l’hivern restava a la marina de Llucmajor i a l’estiu al Teix. Dins els municipis per on
passava encara hi ha restes d’aquest camí. A Bunyola també se’n conserva algun tram [...]
a L’apartat dedicat a les passejades pels camins, on apareix el camí de Caubet: “Des de la plaça
del poble partim cap al carrer de Sant Josep (just darrere l’església), avançam pel carrer del
Doctor Rosselló i arribam al camí de Caubet. Al final del carrer, a la dreta trobam les cases de
can Mas [...] Deixant can Mas, seguim el camí fins que arribam a Son Serra, just davant el camp
de futbol de Bunyola. Davallam cap a l’esquerra i, en arribar a la primera cruïlla voltam a la
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
176/346
dreta, seguint el camí on, a cada costat, podem observar residències unifamiliars. Arribarem a un
senyal d’STOP [...] Seguirem el camí de Caubet i en haver caminat una estona trobarem, al
costat dret, les cases de Caubet Nou [...] Continuarem caminant fins que arribarem al pont
sobre el qual passa el tren de Sóller; just devora aquest pont girarem a la dreta i caminarem per
l’antic camí de Muntanya. Passarem per davall un altre pont i seguirem el camí fins que trobem
una caseta a un cap de cantó; aquí voltarem a la dreta i continuarem el camí. Més endavant, a
l’esquerra, trobarem el torrent i després passarem per damunt un pontent de pedra. Caminarem
alguns metres més i sortirem a la carretera de Sóller. Voltarem a la dreta i arribarem a la cruïlla
de la carretera que duu a Bunyola ...” (pàg. 86- 91).
- Ayuntamiento de Palma (s.d). En el nomenclator de Palma publicat probablement l’any 1932,
apareix el camí de Muntanya (Can Tunis, Creu Vermella i els Àngels), amb entrada pel terme de
Marratxí i sortida al terme de Llucmajor, situat en el districte 4, secció 3-9.
- PEÑA, P. de A. Guía de las Baleares. Palma de Mallorca: Edicions Cort, 2001. Edició en facsímil
de l’original de Librería de J. Tous de 1891. A la relació de camins declarats veïnals per
l’Ajuntament de Palma trobam: “8º. El de Montaña, de 10 id. [kilometros] 419 [metros]” (pàg.
220).
- VALERO, G. (2000). Al capítol dedicat als camins de bestiar a Mallorca parla del camí de
transhumància que anava de de sa Torre (Llucmajor) al Teix, on podem llegir: “... Travessa
l’autopista de Palma a Inca per un pont inferior i passa per Son Daviu Nou i per Planera i arriba
fins a les cases de Can Arbona, fins que enllaça amb la carretera vella de Bunyola. Coincideix
alguns quilòmetres amb la carretera de s’Esgleieta a Santa Maria, i enllaça amb la carretera de
Santa Maria a Bunyola. Després, el camí volta a l’esquerra, vora la contrada de Son Moranta, i
arriba vora les vies del tren de Sóller, on passa el pont del tren fet cap al 1910 especificament per
respectar el camí de transhumància. Més endavant, el camí de Muntanya continuava vora el
torrent, però ara ha quedat tallat. Vora Bunyola, el camí coincidia amb el camí vell de Palma a
Sóller; es dirigia cap a Alfàbia entre Can Penasso i ses Argiles, i començava a pujar per l’esquerra
de l’actual boca del túnel, adreçant molt més que els revolts de la carretera moderna, per les
denominades travesses o dreceres, moltes de les quals ara romanen tancedes. Una vegada al coll
de Sóller, arribava a les properes cases del Teix.” (pàg. 356).
- VALERO, G. (2003). A El camí de Muntanya (de Son Daviu a Bunyola). La transhumància entre les
possessions de sa Torre (Llucmajor) i es Teix (Bunyola) (inèdit) llegim: “ des de Cas Capellers tornam
enrere per tal de recuperar el camí de Muntanya, que agafam a la dreta. A l’esquerra tanca el
camí la paret nova de Son Pisanet, i poc després apareix a la dreta el safareig de Cas Capellers. És
considerat com el safareig més gran de Mallorca.[...] Després del safareig, a l’esquerra deixam el
portell de Son Pisanet i a la dreta una camada que va a Cas Capellers. Alguns minuts més
endavant, el camí continua cap a la dreta, deixant de banda a l’esquerra el camí de Son Gavatxó.
Ben aviat ens surt a l’encontre el conjunt de les cases de Son Pisà Vell. [...]
El camí passa per davant les cases de Son Pisà Vell i després volta a l’esquerra i entra en
terrenys de Son Vivot [...] i arribam a l’entreforc de Son Vivot, on voltam a la dreta; les cases de
la possessió queden a l’esquerra. Dos minuts després, arribam a la carretera de Marratxí o de
Son Sales (PM-204), a l’altura del km 3’900. Volta per la carretera, cap a l’esquerra [...]
Menys de dos-cents metres més a prop de Bunyola, el camí de Muntanya deixa la carreta
i volta a l’esquerra. Avança entre parets, amb una capa d’asfalt recent, i deixa a l’esquerra les
cases de Son Moranta i a la dreta Cas Solleric. [...] més endavant apareixen a la dreta les cases
de sa Cantina o Caubet Nou. Tres-cents metres després, el camí arriba vora les vies del tren de
Sóller, on hi ha un entreforc de camins. [...] el camí de Muntanya volta a la dreta, cap al nord,
sense asfalt i emb pedreny i escombraries. La via del tren discorre a l’esquerra i dos minuts més
endavant apareix el pont del tren del camí de Muntanya, fet cap a 1910 específicament per
respectar el camí de transhumància. [...] A l’arrencada del pont el camí volta a l’esquerra i a la
sortida torna a voltar a la dreta, recuperant la direcció nord.
________________________________________________________________________________________
177/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Després d’una volta a l’esquerra, tenim també a l’esquerra Can Suau. Just després,
passam vora una casa, que queda a l’esquerra, i voltam pel camí de la dreta. Alguns minuts
després, el camí fa una volta a l’esquerra. En aquest punt, abans d’arribar al torrent de Bunyola i
a la carretera de Sóller, on sortirem a l’altura del km 13’900, abandonam el camí de Muntanya
...”.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams
2, 3, 4 i 5.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960 i 1964). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller) i full 698-II (Palma). Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1
parcialment.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Full 698 (Palma). Cuarto I. Santa María i full 670 (Sóller). Cuarto I. Sóller. Apareixen
els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1 parcialment.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1978 i 1979). Mapa Militar de España. Palma (19-14) i
Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 698 (1-3); Full 670 (4-4);
Full 670 (4-3); Full 670 (3-3) i Full 670 (3-4).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1982 i 1989). Cartografía Militar de España. Full 671
Palma (38-27) i Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1
majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró) i full 698- IV (Santa Maria del Camí). Apareixen els trams 2, 3, 4 i
5, i el tram 1 majoritàriament.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareixen el tram 1 i el 2 parcialment.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
178/346
________________________________________________________________________________________
179/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(27) CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES
COMELLAR DE S'EMBOCADOR
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-7-7
Inici: camí des puig Gros, núm. 21.
Final: terme municipal de Santa Maria.
Longitud: 1.020 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
180/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a connectar amb el camí del puig de n'Eimeric, núm. 24.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 461 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a la partió del terme municipal de Santa Maria.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 559 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1489 pins de la Comuna de
Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planietjar, “... cuyos linderos son:
Norte. Camino de S’Peña des Llamp.
Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante.
Sur. Límite Norte del primel lote.
Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign.
952).
L’11 de setembre de 1916 es va fer acta d’entrega de 669 pins de la Comuna de Bunyola,
en el lloc de la Coma de Can Buscante i el puig de n’Eimeric, que feia partió al nord amb
“Camino de se Peña des Llamp”, a l’est amb la penya del Llamp i Son Pou, al sud amb Can
Buscante i Son Pou, i a l’oest amb el 2n lot (AMB. Sign. 952).
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Planietjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí
________________________________________________________________________________________
181/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a
l’oest amb camí des Planietjar (AMB. Sign. 952).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 32,
camí des Comellar de s’Embocador.
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas
Bergantet (camí nou fet per en Sec).
De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de n’Aimeric.
D’aquí neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins a la Coma
d’en Buscante ...” (pàg. 16).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1
aproximadament.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram
1.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix el tram 1.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
182/346
________________________________________________________________________________________
183/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(28) CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR
DE S'EMBOCADOR
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7
Inici: camí de sa coma de s'Aigua, núm. 18.
Final: terme municipal de Santa Maria.
Longitud: 57 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
- Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí ddiscorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
184/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 57 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la
partida anomenada Planietjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí
de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a
l’oest amb camí des Planietjar (AMB. Sign. 952).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 32,
camí des Comellar de s’Embocador.
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va
publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral,
on podem llegir: “... Del camí general en neix un que, partint de Sa Caseta i passant per Sa Cova
de S’Aigo, s’uneix amb el que davalla de S’Arboçar i d’aquest parteix un braç que va al Planietjar;
quan és a Sa Cova de S’Aigo hi ha un altre braç que davalla fins a la partió de Son Pou, abaix de
Sa Cova d’en Miquel ...” (pàg. 16).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
________________________________________________________________________________________
185/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
186/346
(29) CAMÍ DES SALT D'EN GENER
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6
Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10.
Final: comellar des salt d'en Gener.
Longitud: 1.262 m
DOCUMENTACIÓ
- Adjudicació de rodals de la Comuna.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Aquest camí es troba tallat en dos punts per una pista que davalla en la mateixa
direcció.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
187/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.262 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba molt envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’any forestal de 1908 a 1909 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins “... que se
hallan comprendidos dentro de la caja del camino que se ha trazado desde el llamado de Salt
den Jané a la Coma des Pobre Andreu ...”, que feia partió a l’oest amb “... una vuelta del camino
que conduce a Salt den Jané ...” (AMB. Sign. 952).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 9 de gener de 1921 es llegí
un ofici de l’enginyer de la província “... manifestando que en el plan de aprovechamientos de los
montes de esta provincia a cargo del Ministerio de Hacienda, aprobado por R. O. de 11 de
octubre último, se dispone que el Ayunta-miento de esta villa ha de abonar el coste del trazado
del camino del sitio Salt den Janer del monte La Comuna de Buñola [...] y, por tanto, interesa
que por este citado Ayuntamiento se acuerde sobre el abono de los gastos que se devengarán
por el trazado del camino de que se trata ...” (AMB. Sign. 25).
També en sessió de l’1 de maig de 1921 s’aprovà el plec de condicions que havia de regir
les subhastes de pins i alzines de la Comuna i “... acordó además que el rematante de los
cuarenta y seis pinos de la caja del camino señalados por el Sr. Ingeniero Jefe, en el punto
conocido por el Salt d’en Jané estará obligado a verificar las obras de construccion del camino
señalado ...”. En aquest sentit el 18 de setembre de 1921, “Discutido y examinado el dictamen
emitido por los vocales de la Comision de montes, Don Antonio Creus Borras y Don Miguel
Palou Cerdá referente al trazado del camino del camino de saca de la corta de pinos del monte
La Comuna y sitio Salt d’en Janer, se acordó aprobarlo ...” (AMB. Sign. 31).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... Quan el nombre d’arbres que coincidien amb
un futur camí eren nombrosos, com és el cas de la construcció del camí de la coma del Pobre
Andreu, el salt d’en Gener i la coma de la Parra (1908), o amb la del camí que connecta els dos
primers punts amb el sal d’en Gener (1909), se’n solia fer una subhasta ...” (pàg. 94- 95).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
188/346
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix parcialment i aproximada.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix parcialment i aproximada.
________________________________________________________________________________________
189/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
190/346
(32) CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8
Inici: camí des comellar de sa Cuina, núm. 22.
Final: prop del Puig des Vent.
Longitud: 2.117 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Al final del tram 1 hi ha un forn de calç de tamany considerable.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
191/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Desde l'inici del camí fins a una distància de 259 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 259 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 1.427 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.427 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba parcialment envaït per la vegetació, hi ha alguns esbaldrecs i han caigut alguns
pins.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 431 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 431 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba molt envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Cadena
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
192/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 17 de març de 1896 es pagaven 40 pessetes a Jaume Font Seguí “... por importe de los
jornales empleados en hacer las paredes laterales del camino del monte comun llamado del Rocá
de S’Basse que atraviesa por el predio els Cocons ...” (AMB. Sign. 285 i 307).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 22 de març de 1896 es
donava compte del compte presentat per un veïnat per “... importe de los jornales empleados en
la recomposición del camino del monte común llamado del Rocá de Se Base, la cual asciende a
cuarenta pesetas, y se acordó aprobarla con cargo al Capito [sic] 6º artículo 2º” (AMB. Sign.
12).
El camí de sa comuna de Bunyola (es Cocons) està inclòs en el Catàleg dels antics camins de
la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Connecta l’establit des Cocons amb la
carretera de sa Comuna. És un camí de carro utilitzat per l’explotació del bosc. Disposa de dues
connexions amb la carretera de sa Comuna, la primera es localitza a mitjana pujada, mentre que
l’altra es troba molt més amunt i és difícil de seguir” (pàg. 174). Tot i que al mapa adjunt, el camí
connecta a la carretera de sa Comuna, núm. 3, aquesta connexió no s’ha localitzat.
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les
infraestructures i als camins, on podem llegir: “... l’aixamplament del camí de la Cova a la Cuina
i al rocar de la Bassa (1896) ...” (pàg. 94).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix aproximadament.
________________________________________________________________________________________
193/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
194/346
(33) CAMÍ DE VALLDEMOSSA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1:5.000: 670-5-7 / 670-5-8
Inici: ctra Ma-11 de Palma al port de Sóller, km. 14,5.
Final: terme municipal de Valldemossa.
Longitud: 6490 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí reial.
- Fitació de terme.
- Camí veïnal.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
- Relació de camins de muntanya.
- Catàleg de camins del terme municipal de Valldemossa (Consell de Mallorca, 2009).
- Pla Territorial de Mallorca.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret i reixa als trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- A mitjans del tram 4 hi ha una barrera
tancada amb pany.
- A l'inici del tram 6 hi ha una barrera tancada
amb pany.
OBSERVACIONS
- Els trams 11, 12, 13, 14, 15 i 16 corresponen a l'antic camí de Valldemossa a Bunyola
(Suau, 2004). A començaments del segle XX aquest camí fou modificat per Antoni Jaume
Nadal i segons tots els informants és el que va ser més utilizat.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
195/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 288 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 288 m
Amplada mínima: 2,8 m
Amplada màxima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 586 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 586 m
Amplada mínima: 2,8 m
Amplada màxima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
196/346
- Tram 3
Continuació del camí fins prop de Biniatzar.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 826 m
Amplada mínima: 1,4 m
Amplada màxima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
Continuació del camí fins a les cases de Raixa.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: grava
Longitud: 540 m
Amplada mínima: 3,2 m
Amplada màxima: 4,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 4
- Tram 5
Correspon al tram que travessa la clastra de Raixa.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat
Longitud: 54 m
Amplada mínima: 3,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
197/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 6
Continuació del camí fins a una distància de 1383 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 1.383 m
Amplada mínima: 3,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 7
Continuació del camí fins prop de les cases de Raixeta.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 468 m
Amplada mínima: 3,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a una distància de 267 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 267 m
Amplada mínima: 2,9 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Puntualment es troben restes d'empedrat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
198/346
- Tram 9
Continuació del camí fins prop del comellar de na Morta.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 305 m
Amplada mínima: 0,5 m
Amplada màxima: 1,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació i hi ha arbres caiguts al camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 10
Continuació del camí fins al terme municipal de Valldemossa.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 562 m
Amplada mínima: 1,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 11
Tram amb inici al final del tram 6 i fins a una distància de 328 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 328 m
Amplada mínima: 2,2 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
199/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 12
Continuació del camí fins a una distància de 162 metres.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 162 m
Amplada mínima: 2,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 13
Continuació del camí fins a una distància de 227 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 227 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 14
Continuació del camí fins a una distància de 88 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 88 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: regular
Estat: regular
A l'inici del camí hi ha restes d'empedrat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
200/346
- Tram 15
Continuació del camí fins a una distància de 220 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 220 m
Amplada mínima: 3,4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 16
Continuació del camí fins a connectar amb el tram 8, prop de Raixeta.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 186 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Cadena
Escalons
Ratlletes
Paretons
Paret
Pujadors
Gual empedrat
Marges
Clavegueres
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 24 de juny de 1778 es va discutir
l’ordre del Reial Acord, que manava que acabada la temporada de recollida del blat s’iniciàs la
recomposició de camins, “... Y en su vista se acordó su devido cumplimiento y respeto que en
esta Villa y termino no se enquentran mas malos pasos que los que hay en el Camino Real quien
va de esta Villa a Palma y el quien va en la Villa de Valdemosa se remendan aquellos en el modo y
forma que se nos previene ...” (AMB. Sign. 8).
A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que,
en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19
de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on
podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el camino que
de esta guia a Valldemossa y Espollas en algunas partes nececita componer ...” (AGCM. Sign. VI60/3).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
________________________________________________________________________________________
201/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es
procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor segundo Dn. Miguel
Serra quedan todos los caminos que hay desde el sitado torrente a la parte de Poniente que
comprehende el de Soller y el de Valldemosa y Esporlas con las travesias que hay en este trozo de
termino” (AMB. Sign. 10).
A l’itinerari militar de Palma a Sóller format l’any 1859 pels comandants Casimiro
Vizmanos i Quintela i Felix Jones i Berroeta es descriu detalladament tot el recorregut, on apareix,
a 3 i 2,5 minuts de distància de Palma, “A la der c.c. á Buñola (1/2 h.) Id á la izq. á Valldemosa
(2 ½ h.) (CGE. Sign. C-33 nº 14).
L’any 1941 el General Tamarit, de la Junta de defensa y de armamento de Mallorca, va elaborar
un estudi geogràfic-militar sobre la defensa de l’illa, on podem llegir: “... Por el O. del Puig de
Buñola al valle se abre de nuevo gradualmente, siempre limitado hacia este lado por las
montañas que arrancan del Teix. Por Raxa (faldas del Teix pasa un camino que trepando y
siendo, a trozos, peligrosa senda permite la comunicación de este valle con el Estret de
Valldemosa” (AMSC. Sign. 3ª-3-28).
El camí vell de Valldemossa a Bunyola està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el termes de Bunyola i Valldemossa:
“comunica ambdues viles a través de les possessions de Pastoritx, Raixeta i Raixa. ” (pàg. 135).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí de Valldemossa: “Camí de Bunyola a Valldemossa.Itinerario: Es Creuer, Alqueria Blanca, Biniatxar, Raixa, Raixeta, saliendo del Término Municipal
hacia Valldemossa” (AMB. Sense signatura).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell de Valldemossa, amb
inici al camí vell de Bunyola-Palma, Raixa, i tipologia de camí de carro i ferradura (ACM. Sense
signatura).
El 18 de desembre de 1998 els Serveis Generals i Recursos Humans del Consell de
Mallorca elaboraren un informe jurídic segons el qual “1. De l’estudi històric i arxivístic realitzat
pel Consell Insular de Mallorca que ens ha estat remès, es comprova l’existència del camí vell de
Valldemossa a Bunyola des de l’any 1784 (document núm. 1) i, a més a més, es constata,
mitjançant les proves documentals que s’adjunten, la pervivència fins a l’actualitat de l’esmentat
camí com a camí veïnal d’ús públic i, per tant, com a bé de domini públic d’ús general ...”
(ACM. Patrimoni. Exp. 28/98).
En sessió plenària celebrada el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta
de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
202/346
de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes
Balears. Entre els camins proposats apareix el que va cap a Valldemossa (AMB. Sense signatura).
El 12 de febrer de 2002 el Conseller de Promoció i Ocupació del Consell de Mallorca
dirigia una petició al batle de Bunyola en la qual llegim: “... Amb la intenció de potenciar l’ús
lúdic i repectuós d’aquest entorn [la finca de Raixa] i atès que per ella discorre l’antic camí
públic de Bunyola a Valldemossa, sol·licitam de vostè l’autorització per tal de netejar i senyalitzar
el camí, especialment el tram que discorre entre Can Penasso i la finca de Raixa que es troba
envaït per la vegetació ...” (ACM. Registre de sortida núm. 4181). La resposta del batle de
Bunyola data del 15 de febrer del mateix any, per la qual “... us AUTORITZO a que pugueu
netejar i senyalitzar el camí públic de Bunyola a Valldemossa, en el tram corresponent al terme
municipal de Bunyola ...” (ACM. Registre d’entrada núm. 680).
El 15 de febrer de 2002 l’Ajuntament de Bunyola autoritzava al Consell de Mallorca per
poder netejar i senyalitzar el camí públic de Bunyola a Valldemossa, en el tram corresponent al
seu terme municipal (CIM, entrada núm. 4202).
Els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en
sec. (Veure Annex 2.1.21).
Camí de Raixa
A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778
apareix una “Relasion de los reparos y composision del camino llamado de la Alcaria Blanca sito
en este termino enpesando en la division del lugar llamado al torrento asta el Predio La Font
Seque”, on podem llegir: “4. Desde el referido lugar [torrent de Raixa] asta el Carraron llamado
de Raxe poner las gradas necesarias y abriendo algunos desaguadores llenandolo todo con la
devida pusitura llenando lo necesario de suerte que no deve poderse quedar agua en dicho lugar.
Y una grasa junto el carraron de Raxe en cada parte a los dos desaguaderos ay” (AMB. Sign. 8).
El 28 de juny de 1855 Miquel Rubert venia a Miquel Lladó el predi anomenat Son Ripoll
“...confinante con el otro predio Son Ripoll propio de Gabriel Verd, con camino publico llamado
de Raxa, con el predio Son Pax, con tierras de los herederos de D. Valentí Terrers, con las de Juan
Guillot, y con camino de Valldemosa...” (ARM CH 666).
L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar
la línea de terme dels municipis de Bunyola i Valldemossa i assenyalar les fites comunes. A l’acta
de les operacions practicades podem llegir el següent: “Mojón Treintaiuno [...] Está enclavado en
la margen norte del camino carretero de Raxa a Pastoritx y en la margen derecha aguas abajo del
torrente de los Pollos de Pastoritx ...” (IGN. Sense signatura).
En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma apareix registrada, tom 4856, llibre 85, fol
199, finca 888, la finca de Raixa, amb les següents partions: “Norte, finca Biniatzar, de los
hermanos Roses Abrines, mediante pared de piedra con mortero que arranca de la puerta
principal de Raixa, borde del camino antiguo de Bunyola a Esporles, hasta llegar al margen
izquierdo del torrente y una vez cruzado éste, finca Biniatzar de los hermanos Roses Abrines y
finca S’Heretad de N’Aymans, S. A, mediante pared seca de piedra que sube por la ladera de la
montaña hasta llegar a un cortado desde el que se domina, mirando hacia el Sur-Oeste, la finca
Son Termes; Sur, finca Son Termes de don José Montaner Sureda, mediante pared seca de piedra
y accidentes naturales del terreno que sirven de divisoria de aguas; Oeste, línea divisoria formada
por dos segmentos de recta trazados desde un portillo sin barrera situado en el camino viejo de
Raixa a Raxeta, a unos trescientos sesenta metros de la barrera de hierro donde se considera que
comienza dicho camino”.
________________________________________________________________________________________
203/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Camí de Son Nasi
A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778
apareix una “Relasion de los reparos y composicion del camino llamado de Son Ignasi sito en el
termino de esta Villa empesando en la Villa y fenesiendo entrando en el camino del Predio de la
Alcaria Blanca”, en la qual se detallen tots els trams que s’havien de recomposar i les
recomposicions a fer:
“... 2. Llegando en el predio Las Costas una grasa bien puesta de dos palmos de ondo umplir los
cuales de suerte que estiga bien compuesto.
3. Junto en Son Amalondra al lugar asenelado quitar las piedras sitas esmendar lo demas [...]
12. Antes de llegar serca de dies pasos del Portel de Son Ignasi en donde ay una seña se ha de
hazer una grasa y se ha de serrar asta el insinuado portel en donde se ha de aser otra grasa.
[...]
Desde el referido lugar asta doese pasos dentro el Predio La Alcaria Blanca componer y senar lo
nesesario ...” (AMB. Sign. 8).
En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 6 de gener de 1779 es tractà la
proposició d’un dels regidors “... para dar cumplimiento a las ordenes del Real Acuerdo es
presiso el rematarse el destajo de los caminos a lo menos enpesar con algunos, y asi soy de
pareser que por el Domingo primer venidero se remate el del camino de Son Ignasi asiendo oy
mesmo pregon publico en la forma de estilo ...” (AMB. Sign. 8).
En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994
s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la
Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es
trobava aquest camí: “Camino de Biniatzar” i “Camino de Son Nassi y Sa Coste Pelada,
Presupuesto 3.107.960.- Pts” (AMB. Sense signatura). Aquesta documentació també fa
referència a sa Costa Pelada, núm. 65.
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Valldemossa, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient) l’any 2009, inclòs amb el
núm. 15, camí de Bunyola / Camí de Pastoritx / Camí de Raixa. A les conclusions del catàleg
es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Invenari de Béns de Valldemossa. Pel que fa
referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació:
El 6 de juliol de 1659 Joana Calafat capbrevava una peça de terra i hort anomenat l’hort
d’en Balle, que “... confronta de una part ab lo Cami real anant a Bunyola, y a Pastoritx, de altra
ab hort de Domingo Torres, de altra ab possessió de Bartomeu Beuça de Llorens, de altra ab
hort de Gregori Homar, are de Bartomeu Homar, de altra ab torrent qui ve del moli de dit
Torres, y de altra part ab possessió de dit Bartomeu Beuça de Llorens, y part ab terras de Jaume
Selva ...” (ARM. ECR 1073).
A un expedient titulat Expediente en que por parte del Conde de Ayamans, y del Marqués de Vilafranca
se pide que el Monasterio de la Cartuja contribuya para la nueva obra en el camino de la Villa de Valldemossa.
1784, es pot veure com Juan Muntaner Horrach, en nom de Felipe Vilar, comisionat encarregat de
recaudar les contribucions destinades a la construcció del camí de carro a Ciutat, insta als
particulars a pagar el que deven, dient el següent: “... no obstante de haverles hecho presente el
gravisimo perjuicio que en su defecto se seguirá no aprovechandose los dos meses antes del otoño
en la construccion del referido camino, que en el dia se halla en el paraje mas peligroso llamado el
Estret, pues con las regulares lluvias, y avenidas del torrente en aquel tiempo, quedará inutilizado el
nuevo camino, y tendrán que ir los viageros o bien por el de la villa de Esporlas, o, por el de Raxa ...”
(ARM. Sign. AA 774).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
204/346
En un altre expedient de 1815 format pels mestres picapedrers de la Junta de Camins es
descriu el resultat del reconeixement dut a terme per verificar l’estat dels camins reials de les viles de
Mallorca, on es parla dels camins de Valldemossa: “... los de la villa de Valldemossa se hallan en un
regular estado, solo el que va al teix hay una porcion descompuesta y otra porcion al que va a
Buñola por Pastorig pero es facil de remediar, y en esta no hay aguas entretenidas ...” (AGCM. Sign.
VI-61/4).
A l'acta de la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Valldemossa de l'1 de
febrer de 1928 trobam, dins l'ordre del dia, la lectura “... de una instancia presentada por Doña
Maria Castañer sobre modificación del camino transversal que pasando por el Mirabo y Pastoritx
y Son Verí, conduce a Buñola y entendiendo que la variación de camino, no lesiona los derechos
del vecindario, se aprueba la modificación efectuada sin perjuicio de elevarlo al pleno para su
definitiva aprobacion” (AMV. Actas. Legajo 4º. Libro nº 4). Com a continuació del document
anterior, a la sessió plenària del consistori valldemossí del 20 d'agost de 1928 “... se acordó aprobar
la variación introducida por Doña Maria Castañer Valles, propietaria del predio Mirabó del camino
vecinal que atraviesa dicho predio, conduciendo a Buñola pasando por Son Veri, Pastoritx y Raixa,
por entender que mejora el transito vecinal la modificación introducida ...” (AMV. Actas. Legajo 2º.
Libro nº 2).
A les normes subsidiàries de Valldemossa, aprovades per l'esmentada Comissió Insular
d’Urbanisme el 27 d'octubre de 1995, trobam un índex de camins on apareix, amb el número 17, el
camí vell de Valldemossa a Pastoritx i Bunyola. Apareix grafiat tot el camí dins els plànols 11.2.3,
11.2.6 i 11.2.7, titulats “camins de muntanya”.
A l'article 122 del capítol sisé dedicat a la protecció del sistema viari diu: “1.- Els camins
grafiats als plànols titulats Vies d'accés a la ribera de la mar i Camins de muntanya, en cas de ser de
titularitat privada, podran ser declarats d'utilitat pública per a la seva expropiació o per tal de poder
ser declarats d'ús públic” (ACIU. Sense signatura).
En el Registre General de la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca,
amb data d'entrada del 23 de gener de 1998, apareix una denúncia pel tancament del camí públic
que uneix Valldemossa i Bunyola, efectuada pel, que prèvia exposició de motius, sol·licita: "a)- Que
demani a l'Ajuntament de Valldemossa que, en aplicació dels articles 70 i 71 del Reglament de Bens
de les Entitats Locals, dugui a terme la Recuperació d'Ofici al Camí de Valldemossa a Bunyola, en el
punt anomenat Son Verí" (ACIU. Registre núm. 808).
A la sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Valldemossa el 26 de febrer de 1998 es va
llegir la sol·licitud presentada per l'Associació per a la Defensa dels Itineraris de Mallorca (ADIM) en
la qual es donava compte del tancament, a Son Veri, de l’antic camí públic que unia les poblacions
de Valldemossa i Bunyola, i “... Por parte de la Secretaria se informa a la Corporación que para el
ejercicio de la recuperacion administrativa es necesario la existencia de pruebas de la posesion
administrativa y de que tal uso público haya sido perturbado o usurpado por el presunto
responsable, requisitos que no se dan en el presente caso ya que: no conta en el Inventario de Bienes
el camino de Son Verí; no hay datos ni documentación que acrediten la posesión municipal, y que
en acta suscrita por el Inspector del Consell Insular de Mallorca se hace constar que se mantiene un
acceso a pie por el citado camino.
Por lo expuesto, y habida cuenta que el citado camino no consta que sea de titularidad municipal,
la Corporación por unanimidad acuerda, en virtud de los deberes de información mutua, poner en
conocimiento del Consell Insular de Mallorca la denuncia presentada por ADIM a los efectos de que
proceda, si así lo considera oportuno al ejercicio de la acción de investigación de los derechos que
pudiera ostentar el Consell Insular sobre dicho camino” (AMV. Sense signatura).
Amb número d’entrada 4037 i data del 30 de març de 1998, apareix una certificació de
l'Ajuntament de Valldemossa dirigida al CIM, amb l'acord del ple celebrat per aquest consistori el
________________________________________________________________________________________
205/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
dia 26 de febrer, referent a la sol·licitud d’ADIM, sobre recuperació d'ofici del camí de Valldemossa
a Bunyola (ACM. Registre núm. 4037).
Camí de Pastoritx
El 28 de gener de 1363 Bartomeu Bosch subhastava una alqueria a Valldemossa, que feia
partió “... ex una parte cum camino publico quo itur apud pastorig ...” (ARM. ECR 459).
El 29 de gener de 1403 Bertran Roig establia un molí situat a Valldemossa, que feia
partió “... ex una parte cum camino quo tendit a pastorig ...” (ARM. ECR 116).
L’1 de maig de 1414 Joana, vidua de Pere Forns, subhastà la possessió que tenia a
l’Estret, que feia partió “... ex alia parte cum camino quo tendit a pastorig ...” (ARM. ECR 115).
El 7 de gener de 1451 Jaume Huguet establia a Jaume Safortesa una alqueria a
Valldemossa que feia partió “... ex una parte cum quadam alqueria Michaelis Morelli, et ex parte
altra cum alqueria ¿ Bernardi Aulesa ¿ et ex parte altra cum alqueria nuncupata Ratxa et ex parte
altra cum alqueria nuncupata pastorig et ex parte altra cum honori Bernardi Ordines et ex parte
altra cum honori den Forns et ex parte altra cum alqueria Franscisci Exalo et ex parte altra ¿
intrata dicte alquerie cum quodam camino regali ...” (ARM. ECR 117).
El 20 de maig de 1482 Pere Torres declarava posseir unes cases amb hort i olivar en el
terme de Valldemossa, que feien partió “... ex una parte cum via publica qua tenditur versus
posessione de pastorig et ex alia parte cum torrente de la coma den mager, et ex alia parte cum
vinea hieronimii marimon, et ex alia parte cum orto pauli grasset et ex alia parte cum orto et
hospicis bartolomeo ferra et cum domibus blasis ferran et ex alia parte cum domibus pauli gras
...” (ARM. ECR 1072).
L’any 1487 Antoni Torres de Valldemossa pagava a la Procuració Reial per l’establiment
d’un cairó de terra a Valldemossa, “... Et affronta lo dit cayro de terra ab hun torrent lo qual
discorre de la font de la coma, e de altre part ab la possessio den Johan Omar, e de altre part ab
lo cami qui va a pastorig ...” (ARM. RP 3886).
El 10 de maig de 1517 Antonina, muller de Blai Ferrà, capbrevava unes cases a
Valldemossa, que feien partió “... ex una parte cum via publica quo tenditur ad pasturig et ex alia
parte cum domibus heredum luch puyol et ex alia parte cum domibus petris torres et ex alia
parte cum domibus johannis rubi et ex alia parte cum domibus et patuo terre bartholomei
thomas. El 9 de juny del mateix any Pere Torres capbrevava unes cases amb hort i olivar que
confrontaven “... ex una parte cum via publica qua tenditur versus posessione de pastorig et ex
alia parte cum torrente de la coma den mager, et ex alia parte cum vinya hieronimi marimon et ex
alia parte cum orto pauli grasset et ex alia parte cum orto et hospicis bartholomei ferra et cum
domibus blasis ferran et ex alia parte cum domibus pauli grasset ...” (ARM. ECR 1072).
El 9 de juny de 1517 Antoni Homar capbrevava una possessió situada a Valldemossa,
que confrontava “... ex una parte cum itinere regali et ex alia parte cum torrente de la coma et ex
alia parte cum quadam posessione Guillermi omar fratus sui et ex alia parte cum montanea de
pasturig et ex alia parte cum posessione Anthony Bausa et ex alia parte cum vinea heredum
Michaelis Ferrra et ex alia parte cum itinere de les Vinyes et ex alia parte cum posessione
Raymundi Mager et ex alia parte cum posessione Petris Mager als. omar et ex alia parte cum
itinere quo tenditur ad molendine aque Nicolai Farra et ex alia parte cum torrente dicto de la
coma et ex alia parte cum itinere publico de pasturig Et ex alia parte cum quodam orto
Bartolome Calafat ...” (ARM. ECR 1072).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
206/346
El 12 de setembre de 1517 Jordi Marimon registrava en l’Escrivania de la Reial
Capbrevació un olivar que confrontava “... ex una parte cum olivar johanum omar et ex alia parte
cum quadam tancha olivaris sabestiani calafat et ex alia parte cum itinere de pasturig ...” (ARM.
ECR 1072).
El 28 de març de 1580 Pere Ferrà venia a Joan Escanelles un molí de blat a Valldemossa,
que confrontava “... ex una parte cum petia terre Dominici Torres. Et ex alia parte cum raffallo
Jacobi Selva. Et ex alia parte cum torrente descendente de la Coma. Et ex alia parte cum petia
terre dicti Domini Torres. Et ex duabus partibus cum camino publico per quem itur a Pastorig ad
Villam de Bunyoli ...” (ARM. ECR 122).
El 23 de gener de 1583 Jeroni Garau establia a Joan Calafat menor dos molins fariners i
dos horts, “... Et affrontatur stilicet predicti duo hortuli ex una parte cum Raffallo heredum
Jacobi Selva et ex alia parte cum torrente Regio descendente de la coma et ex alia parte cum via
publica qua itur ad possessionem de pesturig et ex alia parte cum dicta via publica et ex alia
parte cum camino quo itur al bosquet et ad alia propietates, et ex alia parte cum torrente dicto
de la coma alterum vero casale molendini bladerii per Joanem Scanelles a dicto Petris Farra
emptum affrontatur ex duabus partibus cum horto campo et olivari Dominici Torres et ex alia
parte cum via publica perquam tenditur ad dictam possessionem de pastorig alterum vero casale
molendini per dictum Joanem Scanelles acquisitum a dicto discreto Nicholao Farra notario ...”
(ARM. ECR 122).
El de 9 de gener de 1589 Pere Escanelles estableix a Geroni Garau, canonge, uns horts a
Valldemossa que confronten amb “... dicto propietates filicet dicti, duo sorteti ex una parte cum
rafallo heredum jacobi selva et alia parte cum torrente regio descendente de la coma et alia parte
cum via publica per quam itur ad posessionem de pastoritx et ex alia parte cum dicta via publica
et ex alia parte cum camino quo itur ad boscat et ad alias propietates et ex alia parte cum dicto
torrente de la coma.” A més d’un molí fariner que “... affrontatur ex duabus partibus cum sorto
campo et olivari domini torres et ex alia parte cum via publica qua itur ad dictam posessionem
de pastoritx.” (ARM. ECR 123).
El 14 de novembre de 1592 Joana Calafat venia a Joan Calafat una part de la seva
possessió anomenada Son Homar, “... Affrontata ex una parte cum camino regio pro itur a
Pasturig et ex alia parte cum petia terre olivaris Bartolome Omar et ex alia parte cum possessione
vocata la Coma magnifici Joan Sureda domicelli, et ex alia parte cum troceo olivaris Petris Bujosa
et ex alia parte cum torrente qui abaxe de dita coma ...” (ARM. ECR 122).
El 26 d’agost de 1627 Jaume i Joan Puig vene a Antonina Puig un tros de terra a
Valldemossa, que afronta “... ex una parte cum Vico Regio quo itur a Son Homar y a Pastorix, ex
alia cum horto Dominici Torres et campo Petris Torres, ex alia cum currallo Georgii Marimon et
currallo Antonii Marimon als. balutxo, ex alia parte cum campo Joannis Calafat, et Antonii Simo
...” (ARM. ECR 126).
L’1 de juliol de 1659 Antoni Ferrà denunciava posseir un olivar de pertinències de la
possessió de Son Homar, i “... confronta de una part ab lo cami real qui va a Pastoritg, de dos parts
ab olivar i terras dels hereus de Llorens Vidal, de altre part ab olivar de la possessio de Bartomeu
Bauça als. Herevet ...” (ARM. ECR 1073).
El 31 de març de 1701 Jaume Mateu Sunyer venia a Maties Company un hort dit Hort
d’Avall que afronta “... ex una parte cum itinere Regio quo itur ad posessione de pastorix, et alia
cum torrente, et ex alia cum terra heredum Petri Torres Jaumeta ...” (ARM. ECR 129).
El 8 de desembre de 1733 Bartomeu Bauça denunciava posseir un rafal anomenat
Mirabó, que “... confronte de una part ab Cami tander qui va a Pastorix, de altre ab Rafal de dit
________________________________________________________________________________________
207/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
denunciant, antes dels hereus de Bartt. Calafat, de altre ab possessio dita Son Vari del Marques
de Vivot Dn Joan Sureda, de altre ab lo bosch de Jaume Suñer fill de Jaume Mateu Suñer ...”
(ARM. ECR 1073).
El 12 de novembre de 1778 Dª Francisca Suñer Mut capbrevava una possessió
anomenada Son Homar, sita a la vila de Valldemossa, que “... confina con tierras de Pedro
Homar als. Bolelta, con torrente de la Font den Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con
camino sendero del Mirabó, con Bosque y olivar llamado del Mirabó, con Posesion Pastoritx,
con tierras de Antonio Bausa Herevet, con tierras de Juan Ferra als. Parrenqueta llamada Cane
Guida, con tierras de la Donante llamadas Son Jordi, con camino sendero por el qual de la
referida Villa de Valldemosa se va al Mirabó, a Pastoritx, y a Son Verí ...” (ARM. ECR 1074).
L’any 1784 el Reial Acord formà un expedient a instàncies de la petició del Comte
d’Aiamans i Marquès de Vilafranca, que demanava que el Monasteri de la Cartoixa contribuís en la
construcció d’un camí de carro a Valldemossa. En carta dirigida per l’Ajuntament de Valldemossa a
la Junta de Camins el 30 de juny de 1785 el consistori exposava els seus arguments sobre la
construcció del nou camí, que pensaven no reportaria beneficis als moradors del poble, sinó tan
sols als propietaris de Palma que posseien terres al terme: “... la utilidad solo ha de transendir a los
cavalleros y hazendados vezinos de la Ciudad, en pasar a sus Quintas y Predios con calez, de que no
podran valerse los moradores de esta Villa por ser pobres e infelizes a causa que las Possesiones son
de los Cavalleros, y vezinos de esta Capital; y podemos presumir que si el Egregio Conde de
Montenegro y Montoro huviese permitido al Director dn. Pedro Juan Morell el fabricar una cocheria
dentro el Predio Raxa para poner su calez quando subia a su Predio Pastorig, no huviera intentado
el tal camino de ruedas ...” (ARM. AA 774).
El 13 de febrer de 1778 Francisca Suñer Mut capbrevava la seva possessió anomenada
Son Homar, que “... confina con tierras de Pedro Homar als. Bolleta, con torrente de la Font den
Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con camino sendero del Mirabó, con Bosque y olivar
llamado del Mirabó, con Possession de Pastoritx, con tierras de Anttº Bausa Herevet; con tierras
de Juan Ferra als. Parresueta llamada Cane Guida, con tierras de la Denunciante llamadas Son
Jordi; con camino sendero por el qual de la referida villa de Valldemosa se va al Mirabó a
Pastoritx y a Son Veri ...” (ARM. ECR 1074).
El 25 de novembre de 1829 Joana Aina Palou de Comassema capbrevava una possessió
anomenada Son Homar, que “... Linda con tierras de Pedro Homar als. Botella, con torrente de
la Font den Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con camino sendero del Mirabó, con
Bosque, y olivar llamado del Mirabó, con pocesion Pastoritx, con tierras de Antonio Bausá
Herevet, con tierras de Juan Ferrá als. Parregueta llamada cane Guida, con tierras de la
denunciante llamada San Jordi, con camino sendero por el qual se la referida villa de Valldemosa
se va al Mirabó, a Pastoritx, y a Son Verí ...” (ARM. ECR 1076).
El 20 de març de 1834 Joan Cassador i la seva dona Magdalena venien a Joan Rosselló
un rafal a Valldemossa, que feia partió “... ex una parte cum camino regali quo tenditur ad
locum dictum de pastorig Et ex alia parte cum raffallo Johanis Palagri Et ex alia parte cum
alquaria Johanis Calafat Et ex alia parte cum Alcharia Johanis Morell Et ex alia parte cum quibus
duam partibus de Raymundi Mager ...” (ARM. ECR 1076).
En la sessió plenària de l'Ajuntament de Valldemossa celebrada el 29 de gener de 1957, es
donà lectura a diverses instàncias: “... una presentada por Don Antonio Rullán Castañer, actuando
como mandatario de Don Antonio Garau Colom, solicitando instalar una tuberia de uralita
siguiendo el camino que va desde Es Torrent d'Avall a Raxa por Pastoritx, en su tramo desde el
Torrent d'Avall, al estanque grande del Huerto de Son Homar, en su consecuencia, después de breve
discusión, se acuerda aprobar ...” (AMV. Sense signatura).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
208/346
En un expedient d’expropiació forçosa de terrenys ocupats per l’estació depuradora,
format el 3 de juny de 1966, es descriu una de les parcel·les expropiades: “... Una parcela de
terreno, donde está emplazada la Estación Depuradora de Aguas Residuales, de cabida
aproximada unos NOVECIENTOS SESENTA metros cuadrados que linda con unos 10 metros
lineales con el camino denominado de Pastoritx y también del Torrent d’Avall, donde se halla la
entrada de acceso a dicha Estación Depuradora con camino de una anchura de unos 2’50
metros ...” (AMV. 13-baix-c).
A l’amillarament de la riquesa rústica i urbana de Valldemossa de l’any 1944 trobam les
següents finques que feien partió amb el camí de Pastoritx:
- Finca Son Homar, propietat de Jaume Morey Homar, que confronta a l’est amb camí que va a
Pastoritx i Son Homar.
- Finca Son Homar, propietat de Bruno Morey Colom, que confronta a l’est amb el camí que va
a Son Verí.
- Finca Son Homar, propietat Francisca Estrades Estrades i germans, que confronta a l’est amb
camí que va a Pastoritx i a l’oest amb camí de Son Homar.
- Finca Ca na Guida, propietat de Joan Morey Estrades, que confronta a l’oest amb camí que va
a Pastoritx.
- Finca Son Batle, propietat de Bernat Fiol Ribas, que confronta a l’est amb camí de Pastoritx
(AMV. 12-baix-b).
El 16 de gener de 1998 l’Associació per a la Defensa dels Itineraris de Mallorca dirigí una
sol·licitud al Consell Insular de Mallorca, en la qual feia constar “... el tancament de l’antic Camí
Públic que uneix les poblacions de Valldemossa i Bunyola, per les possessions de Son Verí,
Pastoritx, Raixeta i Raixa ...”, i demanava la recuperació d’ofici per part de l’Ajuntament de
Valldemossa (ACM. Registre d’entrada núm. 808).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, en la descripció de les cases
de Raixa es diu: “Vora l’angle format pels laterals oest i sud de la clastra s’obren dues sortides: la
que es troba més a ponent és la continuació del camí que condueix a Raixeta i a Valldemossa;
l’altra duu a la façana de les cases.” (pàg. 78). A l’apartat dedicat a les passejades pels camins,
també fa referència al camí de Biniatzar i Raixa: “... Podem anar a peu des de Bunyola, passant
per davant l’estació, fins a la cruïlla de devora Can Penasso. Travessam la carretera de Sóller i a
l’enfront trobam un camí paral·lel a la carretera. Passarem per devora les cases de s’Alqueria
Blanca i travessarem el torrent, que es creua amb el camí. Més endavant, a la dreta, ens
quedaran les cases de Biniatzar i després arribarem a Raixa. La passejada es pot allargar, si volem
anar de Raixa a Raixeta ...”
(pàg. 89). I també parla del camí vell de Pastoritx: “El conjunt de les cases (Biniatzar) es troba
vora el camí vell de Patoritx, gairabé veí de Raixa (pàg. 81).
- ALBERTÍ, J. et al. (1999). A la seva història de Valldemossa, parla del naixament de la vila i de
l’existència d’una estructura urbana andalusina de certa entitat, demostrable a partir de
l’existència d’un camí sarraïnesc: “1281, 18 juny. Pere Reboster estableix a Bartomeu Barberà
una coma de la seva alqueria Pastoritx, que confronta amb el camí sarraïnesc que va a l’església.
A cens de 6 morabetins i entrada de 50 s.” (pàg. 23). Més endavant podem llegir: “Respecte a la
xarxa viària, trobam molts documents del segle XIII que ens relacionen l’església amb un camí
que, per una banda, anava cap a Ciutat i, per altra, arribava fins a la important alqueria de
Pastoritx” (pàg. 75- 76).
________________________________________________________________________________________
209/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- BLÁZQUEZ, M; LLOBERA, M; MUS, M. & TÉBAR, F. X. (1998). En el seu article sobre l’antiga
xarxa de camins, a La Serra de Tramuntana, natura i cultura, parlen sobre els camins reials de pas
públic i citen un parell d’exemples, entre els quals trobam el camí de Valldemossa a Bunyola per
Pastoritx (pàg. 156).
- CANTARELLAS, C. (1977-78). En el seu article dedicat a Raixa, fa referència a les diferents
reformes i ampliacions de l'esmentada possessió, que, encara que no es poden analitzar en
profunditat degut a la manca de documentació, possiblement foren realitzades per Eusebio
Ibarreche a finals dels segle XIX: “Por lo que respecta a la intervención de Ibarreche, la noticia más
precisa la da Bover. Su referencia está corroborada por la existencia de un documento relativo a la
labor de Ibarreche, que consiste en una reseña de la reforma, supuesto complemento al testimonio
gráfico no localizado. En líneas generales contiene referencias a transformaciones de tres órdenes: en
la mansión, en el acceso a la misma y en los jardines. En la primera se diferencia una ala destinada
al ala noble, y otra relacionada con el rendimiento agrícola. Por lo que respecta al acceso a la
mansión se enumeran, aparte del camino público, una plaza principal, un pórtico y el paso para los
coches”.
- CAÑELLAS, N. (1996). En el seu article a la revista Miramar: “Assaig de reconstrucció de la
Valldemossa musulmana (1)”, núm. 29, octubre-novembre-desembre. “La documentació
bibliogràfica del segle XIII, a més, anomena una sèrie de camins, places i carrers (carreres) que
donen una idea del que era llavors l’alqueria de la Mesquita: 1236 Carrera de va a l’església
[Carrer de sa Rectoria?] [...]; 1279: Camí de Pastoritx [carrer de sa Dragonera?] [...]; 1285:
Carrera que va al molí [...] [carrer de l’Amargura] [...]; 1288: Camí de Ciutat [carrer de la Beata]
[...]; 1289: Camí que va a Deià [carrer de la Rosa] [...]; 1298: Carrera de la Fontassa [carrer
Reial/de ses Filones?) (Rosselló, 1995. pàg. 29). [...] També s’ha de tenir en compte que
Valldemossa [...] es troba al mig del camí de Deià, al final de la pujada des de Ciutat [...]” (pàg.
34 i 35). “Els camins i carrers de zona d’habitatge estaven condicionats pel traçat de la síquia de
na Mas [...] i pels camins de Ciutat [...], Pastoritx [...] i Deià [...]. A la banda de sa Coma: el
carrer de l’Amargura, que per ventura hauria estat originat pel traçat de la síquia de na Búger i el
camí de sa Coma, assentament que ja existia en època àrab, haurien completat la xarxa viària de
l’alqueria [...]” (pàg. 42). A més apareix una representació de Valldemossa en època musulmana
amb la possible ubicació dels camins de Deià, de sa Coma, de Pastoritx o el de “Camí de ses
Roques Llises/Camí de Ciutat” entre d’altres (pàg. 36 i 37).
- COLOM, T. et al. (2002). En el seu article dedicat al tancament de camins, fan referència als
casos del camí vell de Valldemossa a Bunyola i al camí de s’Escolta (pàg. XLIV-XLV).
- FONT, M. & MENOR, F. G. (2001). A la Guia dels pobles de Mallorca. Valldemossa; a l’apartat
dedicat a la possessió de Pastoritx podem llegir: “La possessió és travessada pel camí vell de
Bunyola, documentat ja l’any 1571, que comunica ambdós pobles i que s’identifica, en el tram
que va des de la vila de Valldemossa a les cases, amb el camí de Pastoritx, un dels més
emplemàtics del terme. El camí passa per sa Coma i Son Verí, envolta la mola de Pastoritx per
migjorn i arriba a les cases de Pastoritx per pujar pel puig de s’Obi (ja dins el terme de bunyolí)
cap a les cases de Muntanya i seguir fins a s’Alqueria d’Avall i finalitzar a la vila de Bunyola”
(pàg. 73).
- FORTEZA, M. (1953). A la seva obra sobre els antics camins de Mallorca, diu: “Además,
resulta que el camino de Valldemosa a Buñola, se menciona ya en el siglo XIII y que en las
escrituras de traspaso de fincas, del mismo siglo, se hace mención del camino que iba de la
iglesia de Valldemosa a Esporlas. Este camino se convirtió en carretero hasta Son Ferrandell, al
ser introducidos los carros en la Isla” (pàg. 6).
- GRIMALT, F. (2003). A la seva obra L’eix de Sineu podem llegir: “El 1495 els jurats de
Valldemossa i Bunyola sostenen plet contra els propietaris de Pastoritx i Raixa, Francesc Morell i
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
210/346
Francesc Armadans respectivament, perquè aquests intenten impedir el trànsit pel camí que
comunica ambdues possessions per dins les seves finques. El Procurador Reial va determinar que
es conservés la possessió immemorial del dit camí a favor dels jurats” (pàg. 41).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Després d’haver travessat
el torrent, deixam la casa de Raixeta darrera nosaltres i davallam per un camí de carro bastant bo
a la vall [...] Hom travessa dues vegades la llera del torrent de la vall, ...” (pàg. 403- 404).
- MUNTANER, J. (1940). En els seus Documentos para la historia de Buñola recull un document de
23 de febrer de 1495 sobre el camí de Bunyola a Valldemossa per Pastoritx: “Nobili regius
procurator regni Majoricarum audita verbali altercatione coram eo habita inter Anthonium
Gilabert alterum ex juratis parrochie de Bunyola et Bernardinus Ferran alterum ex juratis ville de
Valldemussa parte ex una et honorabili Franciscum Armadams domicellum et Franciscum Morell
cives majoricarum super eo videlicet quod per dictos juratos petebatur eos et habitatores
dictarum villarum conservari debere in possessione itineri quod transit per possessione dictorum
Francisci Armadamas et Francisci Morell et per quod tenditur de villa de Valldemussa ad
parrochiam de Bunyola juxta quandam sentenciam inter predecessores dicti Morell et juratus de
Valldemussa contrarium vero asserebarutur per dictos Armadams et Morell dicente dictum itineri
multum damnosum eis et quod necesse erat illud mutavi. Tandem ditus nobilis Regius
procurator auditus ad plenum dictis (?) partibus et visa dicta sentencia providet dictos juratos
debere conservari in possessionem dicti itineri. Salvo tamen quod possit mutari si ei videbitur in
futurum esse mutandum sine dispendio itineri antedictum. Quare etc.” (pàg. 136). En el capítol
dedicata a la capbrevació dels béns de la heretat de Jaume Matheu Suñer, amb data del 6 de
desembre de 1680, apareix la capbrevació de la finca de Son Homar, on diu: “Comfronta dita
Possessió de una part ab terras de Barthomeu Homar fill de Pere y ab lo torrent de la font den
Torner, de altre en lo lloch dit Son Viscos, de altre en lo cami sander qui va en el Mirabó de Son
Veri y Pastorig, de altre ab lo bosch y olivar de Margarita Ferra y Homar y de altre part ab cami
sander qui va a la Vila de Valldemossa al Mirabó de Son Veri y Pastorig ...” (pàg. 237- 238).
- ROSSELLÓ, R. (1995). A la seva aportació a la història de Valldemossa podem llegir: “1294, 3
d’agost.- Arnau de Tarragona estableix a Simó Calafat un tros de garriga de la seva alqueria de
Benirecudi, confrontant amb els camins de Pastorig i l’Alzinar. A cens de 10 sous i 4 sous d’entrada.
(ARM ECR 353 f. 158v)” pàg. 25.
- ROSSELLÓ, R. (1995). A les notes històriques de Bunyola en el segle XIV llegim el següent:
“1399, 13 de febrer.- Jordi de Sant Joan cavaller i Antoni de Puigdorfila donzell que tenen
possessions a Bunyola han acordat mudar el camí que va de l’Alqueria Blanca a Valldemossa i ho
volen fer a coneguda dels jurats. (ARM AH 75 f. 14 i 30)” (pàg. 40).
- ROSSELLÓ, R. (1995). A les seves notes històriques de Bunyola en el segle XV recull: “1401, 27
juliol.- Aparici Cirera ciutadà senyor de Pastorig diu que ell i predecessors han acostumat a
passar per un camí de la possessió de Joan Desbach dita la Coma per anar a Ciutat i a Bunyola.
Ara els hereus d’aquest senyor el volen privar de passar. (ARM AH 80 f. 123 v)” (pàg. 37).
- SUAU, B. (2004). En el seu article dedicat a la possessió de Raixeta, publicat a Es Castellet, núm.
10, es pot llegir: “... Les cases de Raixeta es troben a poc més de mitja hora a peu de Raixa. S’hi
accedeix pel camí vell de Bunyola a Valldemossa, que també va a Pastoritx i que passa per Raixa.
Abans s’hi anava des de la clastra d’aquesta possessió, però ara s’hi arriba agafant un nou accés
situat a la dreta del camí vell de Palma ...”. A l’apartat dedicat als camins de la possessió apunta:
“... Dins Raixeta trobam diversos camins:
El camí vell de Valldemossa o de Pastoritx, que duu de Raixa a Raixeta.
________________________________________________________________________________________
211/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Era l’antiga via per anar de Bunyola a Valldemossa. Francesc Colom, de Raixa, ha sentit contar
que el traçat actual d’aquest camí de carro no és l’original. L’antic era de ferradura i anava
vorera vorera del torrent. Segons Francesc Colom, el camí actual fou fet a principis del segle
passat per Antoni Jaume Nadal, propietari de Raixa i de Raixeta ...” (pàg. 20).
- SUAU, B. (2006). En el seu article dedicat a la possessió de Muntanya, publicat a Es Castellet,
núm. 23, fa un apartat dedicat als pastors i carritxers, on parla del sen Bernat Cabot, d’Orient, i
diu: “... El sen Bernat va morir l’any 1944, assegut a una soca del camí Vell de Raixa, mentre
pasturava la guarda prop de l’Alqueria Blanca. El canet va quedar devora ell fins que el trobaren
...” (pàg. 22).
- TRIAS, S.; MUNTANER, J. & LLADÓ, J. (1996). A Valldemossa. Història, mites i tradicions. Podem
llegir: “Quasi un segle després, l'any 1495, es fa menció documental del camí que unia Valldemossa
i Bunyola a través de Pastoritx. No és estrany, doncs, que en el segle XVII aquestes valls es
convertissin en refugi de tots els bandejats”.
- VALERO, G. et alt. (1999). A la seva guia de passeig per Valldemossa dedica l’itinerari núm. 5.
a Pastoritx, on podem llegir el següent: “Aquest itinerari ressegueix un tros de l’antiga xarxa de
comunicació existent entre els pobles de Valldemossa i Bunyola” (pàg. 143).
- VALERO, G. (2003). En el seu llibre dedicat a Raixa i la seva història apareix un paràgraf titulat
“Una qüestió de camins cap a 1784”, sobre un expedient incoat pel Real Acuerdo sobre el
projecte de nou camí de carro de Palma a Valldemossa, on podem llegir: “Després de rebatre el
Batle Reial alguns dels arguments aportats per Pere Joan Morell, senyor de Pastoritx i defensor
del nou camí de Palma a Valldemossa, es refereix directament al camí de Raixa a Pastoritx i
Valldemossa: “También es equivocacion querer prescindir que los moradores de esta
[Valldemossa], hayan de percibir la mayor parte del beneficio en sus haziendas, en la comodidad
de sus personas, respecto que ellos nunca usarian de carro por ser sus heredades tan reducidas,
que no lo permite para el transporte de sus frutos, y la utilidad solo ha de trancerder a los
caballeros y hazendados vezinos de la Ciudad en pasar a sus quintas y predios con calez, de que
no podran valerse los moradores de esta villa por ser pobres e infelizes a causa que las
posesiones son de los caballeros y vezinos de esta capital y podemos presumir que si el Egregio
conte de Montenegro y Montoro huviese permitido al Director Don Pedro Juan Morell el fabricar
una cotcheria dentro el predio Raxa para poner su Calez quando subia a su predio Pastorig, no
huviera intentado el tal camino de ruedas” (pàg. 19).
En el capítol dedicat a la xarxa viària trobam un apartat sobre el camí de Bunyola a
Valldemossa: “... Des de les cases de Raixa fins a l’altura del comellar des Porrassaret el traçat
fou condicionat durant els darrers temps de funcionament i vida tradicional de les possessions.
Des de les estances agrícoles de Raixa neix el camí, amb una amplada de carro, amb un marget
de sosteniment lateral d’una alçada mitjana d’1 m. Al final d’aquest tram el camí travessa un
xaragall mitjançant un pont amb escopidors a ambdós costats [...] Els altres camins per dins el
territori són d’ús agrícola o forestal. Des del mateix camí vell de Valldemossa neixen els traçats
que pugen cap als diferents comellars on hi havia els conreus” (pàg. 86- 87).
- VIBOT, T. (2005). En la seva obra dedicada als crims a Bunyola i Orient durant els segles XVI al
XIX, podem llegir: “... El fet succeí durant l’estiu de 1805, un tres de juliol. Miquel Vives, un jove
de Deià arribà a Raixa des de Valldemossa amb una dona, coneguda com “madó Fulla”, fugint
d’un tal Bartomeu Oliver, qui volia, a més de maçolar-lo, forçar-lo sexualment. Aquest jovenet
havia estat vist prèviament al camí públic de Valldemossa, prop de Pastoritx ...” (pàg. 54).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareix aproximadament i majoritària.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
212/346
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000.
Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. Els trams 6 i 7 reben el
nom de “Cº de Raixa a Raixeta”.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen
aproximadament els trams1, 2, 3, 6, 7, 9 (parcialment) i 10
.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix aproximadament i majoritària.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Apareix aproximadament i majoritària.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els
trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6, 7 i 12.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareixen els trams1, 2, 3, 6, 7, 9 (parcialment), 10, 12, 14, 15 i 16
(aproximadament).
________________________________________________________________________________________
213/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
214/346
(34) CAMÍ DE SÓLLER
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-6 / 670-6-6 / 670-5-5
Inici: carretera de Palma al Port de Sóller, Ma-11, prop d'Alfàbia Nou.
Final: ctra Ma-11 de Palma al port de Sóller, prop del coll de Sóller
Longitud: 1.510 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí reial.
- Camí veïnal.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Declaració d'utilitat pública.
- Obres per part de l'Administració.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (2006).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
obert, paret i reixa.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- A l'inici del camí hi ha una reixa i al final del
tram 1, a les cases d'Alfàbia Nou, hi ha un
paretó amb una reixeta.
- A l’inici del tram 3 hi ha un marge i una reixa i
al final hi ha una reixa.
- Dues reixes, una reixa a l'inici del tram 4 i
l'altra al final.
- Al final del tram 6 hi ha un portell tapat.
- Un marge i una reixa al tram 8.
OBSERVACIONS
- Els trams 1 i 8 actualment no existeixen.
- Segons fonts orals el camí passava per les cases d'Alfàbia Nou i quan es varen fer les
cases el camí es desvià. A l'arxiu de l'Ajuntament de Bunyola no s'ha trobat cap
documentació que en fés referència.
- La descripció que apareix d’aquest camí al catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola
(2004), és incompleta.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
________________________________________________________________________________________
215/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins prop de les cases d'Alfàbia Nou.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 137 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a la partió entre Alfàbia Nou i Biniforani Nou.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 305 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envait parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
216/346
- Tram 3
Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 183 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envait parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 4
Tram amb inici i final a la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i empedrat
Longitud: 97 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envait parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 5
Tram amb inici i final a la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i empedrat
Longitud: 170 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envait parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
217/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 6
Continuació del camí fins prop de s'Hostalet.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 88 m
Amplada mínima: 1,6 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 7
Continuació del camí fins prop del coll de Sóller.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 436 m
Amplada mínima: 1,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Cadena
Escalons
Ratlletes
Paret
Pujadors
Gual empedrat
Clavegueres
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins prop al coll de Sóller.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 40 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
218/346
- Tram 9
Des del camí des Teix, núm. 9 prop de Can Topa fins a la ctra Ma-11, km. 22.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 54 m
Amplada mínima: 1 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’1 de març de 1637 la Universitat de Bunyola pagava una pòlissa de 3 lliures 2 sous i 6
diners a Joan Català, traginer, “... y dira son per ordi se prengueren de casa sua per donar menjar
an el bestiar de quan vingue en esta vila lo Sr. Dr. Miro per la informasio de l’home que trobaren
mort, an el cami de Soller, deves lostalet ...” (AMB. Sign. 581).
El 20 de setembre de 1778 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Reial Acord
segons la qual, a sol·licitud dels Regidors de l’Ajuntament de Sóller, s’havia de procedir a la
recomposició “... del camino vulgarmente llamado de Soller que es el que de dicha Villa Via recta
va en Palma a espensas comunes de ambas villas ...” (AMB. Sign. 8).
A l’acta del ple celebrat el 7 d’octubre de 1778 es recull la reunió d’una comissió “... en el
camino llamado de Soller a fin y efecto de formar el plan de todos los reparos se encontraran en
el sitado camino arregladamente a lo mandado por la Real Audiencia y alli costituidos an
pasado dichos peritos a formarle en el modo que se sigue:
Primeramente se ha de quitar todas las piedras se hallan sueltas en todo el camino desde la
division del Predio Alfabia junto al torrente asta la division del termino junto el predio Son
Homar [...] y a mas de lo referido se ha de aser lo siguiente.
En la linda del Predio la Font Seca poner en igualdad el camino llenandolo venia de ciento y
sinquenta pasos serrandolo con grasas asta el camino quien va en dicho Predio.
En la linda del predio La Aratad compondre los deseguaderos ay y remendar la grasa por donde
tomen el agua en el Predio Son Homar y hazer dies y seis pasos de enpredado bajo de la mesma
para fortificarla [...]
En la division del Predio Biniadsa quitar un pedaso de empedrado ...” (AMB. Sign. 8).
Les recomposicions continuaren en el segle XIX, així el 18 de desembre de 1803 s’acordà
establir una contribució extraordinària “... para la recomposicion del collado de Soller ...” (AMS.
Sign. 19); també el 16 de maig de 1806, vist l’oferiment fet pel Sr. Bisbe de Mallorca i per Joan
Zaforteza “... para coadyuvar en la recomposicion del pedaso de camino que consiste desde el
Predio Alfabia hasta el crusero por donde se va a Buñola en la cantidad de setecientas libras [...]
considerando igualmente la extraordinària utilidad que de esta recomposicion resultaria al
Publico: en vista de todo lo qual resolvieron y acordaron que esta Villa de los fondos y arbitrios
que contemple poderse aplicar a este tan util, e interesante ramo, satisfaga y pague la cantidad
de quinientas libras ...” (AMS. Sign. 19).
________________________________________________________________________________________
219/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que,
en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19
de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on
podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el de Soller
passa mas de una hora de distancia dentro del termino de esta Villa pero siempre lo han
recompuesto los moradores de aquella villa y hay en el algunos pasos malos ...” (AGCM. Sign.
VI-60/3).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1825 es va
llegir un ofici de l’Ajuntament de Sóller “... relativo a que se tome providencia para que se corten
varias ramas de olivos y algarrobos que impiden el libre transito del camino de Soller desde el
Predio Alfabia hasta el Pont Gros; y en su vista se resolvió dar remedio a estos males” (AMB.
Sign. 9).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es
procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor segundo Dn. Miguel
Serra quedan todos los caminos que hay desde el sitado torrente a la parte de Poniente que
comprehende el de Soller y el de Valldemosa y Esporlas con las travesias que hay en este trozo de
termino” (AMB. Sign. 10).
El 20 de juny de 1842 el consistori bunyolí “... enterados de un oficio del Ayuntamiento
Constitucional de Soller de once del actual solicitando que esta Corporacion la ayude en la
recomposicion del camino de dicha Villa desde la cumbre del coll hasta el Predio Alfabia se
acordó decirle y se le dico: que la suma que solicita para la sobredicha recomposicion será mejor
invertirlo en recomponer el trozo de camino desde la Alqueria de Avall hasta esta Poblacion y
otros trozos que casi unicamente sirven para los tragineros de aquel Pueblo y de otros que
condusen generos a Soller ...” (AMB. Sign. 10).
Camí a la Ciutat de Palma
El 23 de setembre de 1750 es va reunir el consell per tractar el següent tema: “... lo para
que se ha fet ajunctar a Vs. Ms. es que no ignoren que la aygua se esperimenta en dias passats
desrotá una porcio del Cami qui de la pnt Vila va a la Ciutat de Palma dins al predio de
Biniforani de Dn. Remon de Cavellaria el que mirat per differents Mestres diuen y declaren que es
per imposible tornarse fabricar dita porsio del Cami en lo puesto ahont antes estave fabricat a
cause de no poderse fer fort y en menos corrent de aygua de la que se esperimentá tornaría altre
vegade descompondre al mateix per lo que es mon vot i perer que un de nosaltres pas a la Ciutat
de Palma para veurer al dit Señor Dn. Remon de Cavallaria si nos donaria al permís de fabricar
nou cami per dins la garriga del Predio de Biniforani ...” (AMS. Sign. 17).
L’any 1754 un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller exposava el següent: “Mes tinch
que proposar a Vs. Ms. que no ignoren que en dies passats donarem una escarada en
compondre una porcio de cami del qui de la pnt Vila va a la Ciutat de Palma del qui passa per
dins al predio dit Biniforani y com al Dueño de dit predio qui se diu Dn. Ramon de la Cavellaria
no vol permeter que se prengue terra y pedres de dins dit predio per compondre lo dit cami lo
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
220/346
que es contra lo que ha practicat esta Vila fins al pnt i que sempre se es servida de terra y pedres
de los vezins de dit cami sens que los mateixos hajen may fets ninguna contradiccio, y havent lo
dit Señor pres en dies passats a un dels homens qui treballavan en dit cami un cavech, y una
xada per haverlo encontrat qui prenia terra y predes de dins lo dit Predio Biniforani es necessari
veurer lo que se ha de fer, y axi Vs. Ms. resolen lo fahedor. Y discorrent los vots de un en altre
com es custum fonch resolt conclus, y determinat (nemine discrepante) que se proseguís en
compondre al dit cami prenint terra y pedres de dins lo dit predio per haverse axi practicat fin sl
pnt y, si lo dit Señor preten lo contrari ja acudira al ¿ compatent” (AMS. Sign. 17).
El 15 de juny de 1778, i vist el mal estat que presentava “... una porcion de camino del
que va de esta a la Ciudad que es desde la fuente del Coll hasta la cumbre del Monte ...”, i
davant lo costòs que havia de resultar la recomposició d’aquest tram, es va acordar modificar el
traçat, per la qual cosa s’havia de demanar autorització al propietari de Biniforany, per on
passava el camí (AMS. Sign. 18).
En el ple de l’Ajuntament de Sóller del 14 de juny de 1791 es tornava a fer palès “... las
mala disposicion en que se halla el camino por el qual se va de esta villa a la Ciudad de Palma en
muchas partes, especialmente cerca la cruz del Coll, en la sequia llamada la Salaverda y cerca la
fuente del mismo y delante de las casas llamadas lo hostalet donde ay una subida la mas aspera
de todo el camino la qual facilmente se se podra remediar mudandola un poco por la parte
debajo ...” (AMS. Sign. 18).
Camí Vell de Sóller
El camí vell de Sóller està inclòs, amb el núm. 160, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a no identificat, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí
de ferradura, tan sols visible entre els darrers revolts que descriu la carretera abans d’arribar al
coll de Sóller. Són en total quatre trams. Fa d’amplada mitjana 1’70 m. Al final del segon tram hi
trobam graons. Es troba limitat a ambdós costat per una paret seca” (AMB. Sense signatura)
(veure 2.1.19 Annex).
Camí Vell de Ciutat
El camí Vell de Ciutat està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana,
publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el termes de Sóller i Bunyola: “Antic camí públic de
Sóller a Palma. [...]
Ja a la vertent de Palma es troba la resta més ben conservat, tot i que està invadit totalment per la
vegetació" (pàg. 215).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí Vell de Ciutat (SóllerPalma), amb inici a la carretera de Palma a Sóller i final a la mateixa carretera, i tipologia de
camí de ferradura. (ACM. Sense signatura).
A la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Sóller de l’1 d’abril de 2009 s’aprovà
inicialment el Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (BOIB núm. 67 de 7 de maig de
2009). Segons aquest el camí de Ciutat / camí des Coll / camí Vell de Ciutat compleix els
requisits per esser considerat públic (AMS. Sense signatura).
________________________________________________________________________________________
221/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Sóller, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient i Natura) l’any 2006, inclòs amb
el núm. 9, camí de Ciutat / camí des Coll. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió
d’aquest camí a l’Inventari de béns de Sóller, actualment en fase d’exposició pública. Pel que
fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació:
L’any 1343 Francesc Ripoll capbrevava una peça de terra situada a l’alqueria anomenada
del Vilar que feia partió “... ex parte una cum itinere regio quo itur de sullaris ad civitatem
maiorici, et ex alia parte cum hospitio vestro et ex alia parte cum hospitio matheu cebriani [...] et
ex alia parte cum itinere quo tenditur ad locum vocatum puig den ramis ...” (ARM. ECR 31).
En consell celebrat per la Universitat de Sóller el 23 de març de 1689, es va exposar que
en tot el camí de Ciutat no hi havia lloc per abeurar el bestiar, per la qual cosa es demanava la
construcció d’un pica a la font Cuberta (AMS. Sign. 15).
El 3 de gener de 1717 els jurats exposaven al Consell “... com estos dies passats los
hobres de Sanct Antoni de Viana han fet adobar lo Cami de la Ciutat y la pnt Vila los ha fet
ajuda de 81 sous, y encare falta adobar algunas parts qui estan de molt mala manera y axi se
necesitaria acabar de adobar aquell, y axi mateix lo cami de Fornaluig, y axi vm. determineran lo
feyhador (AMS. Sign. 15).
També en consell de la Universitat de Sóller celebrat el 6 de setembre de 1750 s’aprovà
un tall ordinari de 300 llliures “... per effecte de adobar al cami qui de esta dita Vila va a la Ciutat
de Palma ...” (AMS. Sign. 17).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Sóller el 2 de març de 1754 s’acordà
recomposar el camí de Palma i a més reedificar el Pont d’en Valls “... situat en lo terme de esta
Vila, en lo dit Cami qui va a la Ciutat que desribá la aygua se esperimenta en lo Añy 1750 ...”
(AMS. Sign. 17).
El mal estat del camí era tema recurrent dels consells de la Universitat: l’11 de maig de
1763 “... convocats y ajuntats en la Sala de la Universitat de dita Vila [...] per effecte de trectar
coses consernents a la mateixa es estat proposat per lo dit tries Regidor major dihent Mag.
Señors lo para que se ha fet ajuntar a V. M. Es que no ignoren que al Cami qui de la pnt Vila va a
la Ciutat de Palma necessita de compondre per estar en moltas parts del mateix molt desrotat y
axi es necessari veurer que medi pren per remediarlo per lo que Vs. Ms. resolguin lo faherdor ...”,
acordant el consell aprovar un tall de bestiar per fer front a les despeses (AMS. Sign. 17).
El 20 de setembre de 1775 un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller proposava “... que
el camino que va de esta a la Ciudad de Palma está muy desrotado y los tragineros claman para
que se componga lo que hallo muy necessario a causa de que asi no se puede transitar por el;
por lo que Vs. Ms. determinaran lo que les apareciere sobre esta proposicion ...” (AMS. Sign.
18).
El 15 de juny de 1778, i vist el mal estat que presentava “... una porcion de camino del
que va de esta a la Ciudad que es desde la fuente del Coll hasta la cumbre del Monte ...”, i
davant lo costòs que havia de resultar la recomposició d’aquest tram, es va acordar modificar el
traçat, per la qual cosa s’havia de demanar autorització al propietari de Biniforany, per on
passava el camí (AMS. Sign. 18).
En sessió plenària celebrada el 18 de maig de 1780, i seguint instruccions del Reial Acord
sobre recomposició de camins, un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller exposava: “... hallo ser
necessaria la recomposicion de algunos de ellos señaladamente del que sigue hasta la orilla del
mar vulgarmente llamado el cami de Mar, del que dirije a la Villa de Deya y del que de esta va a
la Ciudad en varias partes donde son dichos caminos casi intransitables y assi ustedes
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
222/346
determinen lo que les apareciere. Y haviendo discurrido los votos de uno en otro como es
costumbre unanimes han resuelto que se recompongan dichos caminos y qualesquiera otros
publicos del distrito de esta Villa en los lugares que sea necessario y assi lo ha declarado y
acordado” (AMS. Sign. 18).
En el ple de l’Ajuntament de Sóller del 14 de juny de 1791 es tornava a fer palès “... las
mala disposicion en que se halla el camino por el qual se va de esta villa a la Ciudad de Palma en
muchas partes, especialmente cerca la cruz del Coll, en la sequia llamada la Salaverda y cerca la
fuente del mismo y delante de las casas llamadas lo hostalet donde ay una subida la mas aspera
de todo el camino la qual facilmente se se podra remediar mudandola un poco por la parte
debajo ...” (AMS. Sign. 18).
El 29 d’abril de 1799 el clavari de l’Ajuntament de Sóller pagava una pòlissa de 18 sous a
Joan Colom, marger, “... per haver alsat un asbuldrech en el cami de Ciutat en el Pla den Alcover
...”, i el 22 de desembre de 1799 es tornaven a pagar 43 lliures 2 sous i 4 diners al mateix marger,
per feina feta “... en compondre la pujade del coll qui es el que de Soller va a la Ciutat en varios
trosos que se trobaven intransitables ...” (AMS. Sign. 1158).
El 2 de desembre de 1799 el mateix ajuntament acordà “... que se haga un
compartimiento del ganado para componer el camino de la Ciudad en que han de contribuir a
saber ocho sueldos por cada cavalleria mayor, y cuatro sueldos por cada cavellaria menor ...”
(AMS. Sign. 19).
El 14 d’agost de 1816 es reberen les ordes de Lleonard Oliver, director de la Junta de
Camins, “... con el objeto de que por el 1º del mes que sigue se pongan a trabajar en el Camino
desde el Puente den Valls hasta Can Carol ...” (AMS. Sign. 20).
Durant la sessió plenària del dia 22 de novembre de 1877, s’acordà “… reparar un trozo
de horma del antiguo camino de Palma junto a Can Rapich y facilitar un peon para arreglar un
trozo de camino en el callejon de las viñas …” (AMS. Sign. 30).
El 17 de maig de 1883 l’ajuntament solleric llegí una instància presentada per un veïnat
que sol·licitava alineació “... para poder completar la construcción de unas casas que lindan por
la espalda con el camino que pertenecia antiguamente a la carretera que de Sóller dirigia a Palma
y se acordó pasara a la comision de obras” (AMS. Sig. 32). El 17 de març de 1898 “Acordose
hacer las reparaciones convenientes en el piso del camino antiguo que desde esta villa conducia a
Palma, en el trayecto que comprende desde la carretera del propio nombre, hasta el punto
conocido por la siquieta a fin de facilitar el cómodo tránsito por la citada vía” (AMS. Sig. 46).
A la sessió plenària del dia 26 de setembre de 1908, l’Ajuntament de Sóller, després de
donar compte de la comunicació feta per l’enginyer d’Obres Públiques, va procedir a la formació
d’un pla de camins veïnals entre els quals, consideraren de segon ordre, el “…Cami Vey. Parte de
la carretera de Palma á Sóller y termina en la misma, inmediaciones del Port d’en Valls. Latitud
cuatro metros …” (AMS. Sig. 57).
L’Ajuntament de Sóller va elaborar, l'any 1908, un Proyecto de plan de caminos vecinales formado
por este Ayuntamiento en virtud de lo dispuesto en el articulo 24 del reglamento de 16 de Mayo de 1905 dictado
para la aplicación de la Ley de caminos vecinales. En ell apareix, en cinquè lloc, el camí Vell, amb inici a la
ctra. de Palma, a les inmediacions de Can Repic, pas pels Hostalets, i final al pont d’en Valls. Se l'hi
atribueix una longitud d’1 quilòmetre, 500 metres, i es proposava donar-li 4 metres d'amplada; a les
observacions era qualificat com a camí de ferradura (AMS. Sig. 4378).
________________________________________________________________________________________
223/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El 6 de maig de 1914 el Boletín Oficial de la provincia de Baleares publicava la relació de
camins veïnals que s’havien de declarar d’utilitat pública, entre els quals apareix el camí “Del
Pont de’n Valls al poblado de Casteyó por el Pujol de’n Baña, Ca’n Teix y Ca’n Prohom”.
Aquesta documentació fa referència al tram 3 i al 2 parcialment.
Durant la sessió plenària de l’1 d’agost de 1916, es va donar compte d’una instància de
Ferran Alzamora, propietari de la finca rústica anomenada “El Pujol d’en Banya”, a la qual
exposava que “… deseando construir para el servicio de dicha finca y otras una carretera privada
aprovechando una parte de los antiguos caminos denominados de Casteyó y Vey de Ciutat,
interesa se le conceda permiso para convertir en comodamente carreteables las porciones de
estos caminos que pasarán á formar parte de aquella carretera; sin dejar en lo sucesivo estas
porciones de permanecer abiertas al público y de continuar siendo de propiedad y de
conservacion de este municipio …” (AMS. Sig. 66).
L’Ajuntament de Sóller, reunit en ple, el dia 11 de juliol de 1918, acordà sol·licitar al
Excm. Sr. Governador Civil de la província la declaració d’utilitat pública “… para los caminos
que á continuacion se expresan á tenor de lo que prescribe el artº 7º del Reglamento de 23 de
Julio de 1911 dicto para la Ley de caminos vecinales vigente. “Cami Vey de Siutad” Arranca de la
carretera de Palma á Sóller en las inmediaciones del Convento para unirse á la misma carretera
en el sitio conocido por Pont den Valls. Tiene una extension aproximada de tres mil metros …”
(AMS. Sig.69).
En el Boletín Oficial de la Provincia de Baleares núm. 8.119, del 7 de gener de 1919, apareix
publicada la relació de camins veïnals que havien estat declarats d’utilitat pública per la Direcció
General d’Obres Públiques en data del 14 de novembre de 1918. Entre els camins de Sóller
inclosos en aquesta declaració apareix “De la carretera de Palma a Sóller, en las inmediaciones
del convento a Pont de’n Valls, en la misma carretera”.
El consistori solleric, reunit en ple, el dia 14 de desembre de 1922, acordà passar a la
Comissió d’Obres les instàncies de varis veïns, amb les quals demanaven a l’Ajuntament “…no
autorice la continuacion de las obras que proyecta ejecutar […] Juan Pascual en una parcela de
terrreno enclavada entre la carretera de Palma a Sóller y el antiguo camino de herradura que
conducia desde Sóller a Palma, en el punto conocido por Ca’n Cuera […] para lo cual confian
los solicitantes se tendrá en cuenta que aquel camino, antes de construirse la actual carretera,
era el único que conducía desde Sóller a Palma y por él se podía circular cómodamente, y se
respetará el derecho que tienen ellos de transitar por el mismo para llegar a sus fincas, rústicas o
urbanas …” (AMS. Sig. 74).
El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració
del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a
terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins
d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure 2.1.20. Annex).
Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Sóller envià per formar aquest pla, el camí del
Pujol d’en Banya és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a
cargo de Sóller, del mateix any, a l’apartat d’altres camins, amb inici a la carretera C-711 i final a una
finca particular, amb una longitud de 1.600 metres i una amplada total de 3 metres. A l’apartat
d’observacions especifica “Camino particular” (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).
Camí des Coll
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
224/346
Amb data del 22 d’abril de 1792, trobem un pagaré a favor de Miquel Arbona per
“…espedregar lo Camí de la enquentrada de la Mola y axermar al Camí del Coll per hon se va á
la Ciutat …” (AMS. Sign. 4375).
Durant la sessió municipal del dia 8 de gener de 1813, s’acordà que “… el lunes siguiente
Antonio Colom Pesa pase del camino del Coll con sus Peones para componerlo y remendarlo en
el parage llamado el Seregay Llarch …”. (AMS. Sign. 20). El 16 de juliol de 1814 s’acordà
contribuir en 60 ll. “... para ayudar a componer el pedaso de camino junto la Alcaria de Avall,
como tambien componer dos pedasos de camino del llamado del Coll a saber junto la asequia
llamada de la Salaverda, y junto el Porche del Obispo” (AMS. Sign. 1814).
A l’any 1816 trobem un document de la Junta de Camins de Sóller que dóna la relació
dels camins que l’Ajuntament i l’Enginyer varen determinar compondre durant la primera
temporada, entre els quals havia “… el camino del Mar […] el Camino llamado del Coll […] el
Camino de Castelló …” i durant la segona temporada es va pensar compondre “… el Camino
que desde este pueblo va a Fornalutx …” (AGCM. Sign. VI-60/3).
En comunicació dirigida a la Junta de Camins de data del 26 de maig de 1816,
l’Ajuntament de Sóller donava una relació dels camins que s’havia adobat i netejat en el seu
terme: “Y por ultimo en el camino llamado del Coll en diferentes puntos se han compuesto 37
varas y 19 pasos, y en el mismo camino llamado del Coll para la tenporada del otoño que se
sigue o proximo resta a componer 300 varas y 150 pasos” (AGCM. Sign. VI-60/3).
L’Ajuntament de Sóller, segons acta del ple del 4 de juliol de 1821, acordà “... que se
componga un pedaso del camino llamado del Coll ...”, i el 13 de febrer de 1825 es remetia una
carta a l’Ajuntament de Bunyola “... para que disponga se corten las ramas de algunos arboles
del camino de Palma que sirven de embaraso a los tragineros y por ultimo se ha resuelto se
paguen a Jose Oliver Grech doce libras cada año por su trabajo de limpiar y espedregar el
camino de Palma ...” (AMS. Sign. 21).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Sóller, entre els camins generals hi trobam “Primo al camino
llamado del Coll, por el cual se va en la capital y otros pueblos” (AGCM. Sign. X-822/9).
L’Ajuntament de Sóller, reunit en ple, el dia 31 d’agost de 1829, acordà comissionar als
regidors Guillem Deyà, Antoni Joan Garau i Gaspar Barceló per passar al camí del Coll de Sóller i
triar el punt més necessari per treballar. (AMS. Sign. 22).
Durant la sessió ordinària de l’Ajuntament de Sóller del dia 23 de juliol de 1842, es va
donar compte d’un ofici mitjançant el qual s’acordava que “… el dia 11 se pondria mano a la
obra del Camino del Coll por medio de trabajadores bajo la inspecion de un Capataz respecto
que se presentaban muchas dificultades para darlo por empresa …” (AMS. Sign. 23).
L’Ajuntament de Sóller, durant la sessió plenària del dia 6 d’agost de 1842, acordà
remetre a la Junta Auxiliar Executiva de Camins l’aprovació de “… los presupuestos y albalanes
de subasta para la recomposición de los caminos de este distrito llamados del Barranch del Coll
y de Castelló …” (AMS. Sign. 23).
________________________________________________________________________________________
225/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El consistori solleric, en sessió plenària del 9 de desembre de 1843, acordà “… se haga
una libranza de los fondos del camino del Coll al empresario de la recomposicion de varios
trozos en el camino del Barranch del suficiente del trabajo prestado en dicho camino que no
estaba comprendido en aquella empresa …” (AMS. Sign. 24).
Durant la sessió plenària del 23 de juny de 1869, s’acordà que “… estan exentos del
servicio de prestacion personal para la convencion y mejora de caminos vecinales los que
cedieron terrenos para la construccion del camino del Coll …” (AMS. Sign. 29).
Camí Vell de Palma
En el llibre de despeses de la brigada municipal de l’Ajuntament de Sóller, en el mes
d’abril de 1898, apareix un compte per “Jornales de dia 1 a 9 para costruir un camino en el
Camino Viejo de Palma denominado los Tres Garroves” (AMS. Sign. 410).
El 16 de juliol de 1920 dos veïnats de Sóller dirigien una instància a l’Ajuntament de
Sóller exposant “Que poseyendo desde tiempo inmemorial pasaje por el camino antiguo de
Palma a Sóller para ir a sus fincas llamadas C’an Repich y C’an Susaine, cuyo camino fue
cortado en diferentes secciones al construirse la nueva carretera [...] conviniéndoles tener mas
facil acceso al referido pasaje y mas comodo que el que en la actualidad tienen, desean para ello
abrir un boquete al pretil de la carretera ...” (AMS. Sign. 4485).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Sóller el 10 d’abril de 1935 es donava
lectura a una instància de diversos propietaris de finques “... colindantes con el camino viejo de
Palma que va desde la carretera de Palma al Puerto de Sóller a la carretera que conduce al Pujol
d’En Banya mediante la que expone que el expresado camino, debido a la acción del tiempo y
que desde muchos años a esta parte no ha sido reparado, se halla en la actualidad en muy mal
estado y se hace completamente intransitable, termina diciendo que teniendo en cuenta que es
de mucha utilidad pública por cuanto da acceso a numerosas fincas situadas en aquel contorno,
suplican al Ayuntamiento se sirva acordar arreglar convenientemente el piso del referido camino
a fin de facilitar el tránsito rodado y el paso de los peatones por el mismo” (AMS. Sign. 84). Així
veim com a l’acta del ple del 25 de setembre de 1935 s’aprovà un pagament de 8 pessetes 50
cèntims per arreglar el ferm del camí antic de Palma (AMS. Sign. 85).
També en sessió plenària celebrada per l’ajuntament solleric el 12 d’abril de 1944 es llegí
una instància de Francisca Coll Bernat, en nom de diversos veïnats que exposaven “... los serios
daños que experimentaron sus fincas lindantes con el camino denominado de Casteyó a
consecuencia de las aguas que en los temporales habidos por aquells fecha en esta ciudad afluían
por el citado camino, y el peligroso estado en que quedó este. L’informe de l’aparellador municipal i
el capatàs de la brigada municipal d’obres deia el següent: “Que la fuente denominada del Mal añy
que en parte desaguaba por un camino-torrente empedrado junto a la capilla de C’an Prom al
arreglarse y cambiar posición el camino que existe se corto el primitivo que como queda dicho servía
a su vez de torrente en los casos de exceso de agua del mencionado manantial, por lo que
entendemos se debe proveer el camino actual que carece de ella, asi como de cueneta o deagues;
por los vecinos usuarios del mismo y dejar expedito el paso de las aguas del repetido manantial, los
propietarios que por reformas u obras lo entorpezcan evitando asi el desparramamiento de las
aguas del mismo, por las fincas colindantes y paredes, arreglando por el Ayuntamiento el muro de
contención del camino viejo de Palma que como las anteriores prevenciones son de perentorio
interés; ya que se empieza a ver señales de corrimiento de tierras y posibles mayores daños siendo de
inminente necesidad ...”. La corporació, una vegada llegit aquest informe, “... acordó manifestar a
la solicitante que no incumbe a este Ayuntamiento el realizar dichas obras de reparación sino que
son los propios interesados quienes deben efectuarlas, y que a la vez sea ello comunicado también
verbalmente a los mismos por el referido Capataz” (AMS. Sign. 93).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
226/346
El projecte de pavimentació del camí vell de Palma va ser elaborat per l’arquitecte Luís
Garcia-Ruiz Guasp el juny de 1983, amb una longitud a pavimentar de 195 m. i una amplada de
5 m. (AMS. Sense signatura).
El 4 de desembre de 1984 l’Ajuntament de Sóller aprovà en sessió ordinària el projecte de
pavimentacions asfàltiques vàries, entre les quals apareix la pavimentació del camí vell de Palma
(AMS. Sense signatura).
El 29 de gener de 1997 el secretari de l’Ajuntament de Sóller, atesa la instància d’un
particular que sol·licitava la instal·lació d’un punt de llum en el vial núm. 2 del camí del Pujol d’en
Banya, “ACORDA instal·lar aquest punt de llum, en el camí vell de Palma, que és de competència
municipal, davant el vial núm. 2 esmentat, a càrrec de la brigada municipal d’electricistes ...” (AMS.
Sense signatura).
Camí de Palma
L’Ajuntament de Sóller, segons acta del ple del 4 de juliol de 1821, acordà “... que se
componga un pedaso del camino llamado del Coll ...”, i el 13 de febrer de 1825 es remetia una
carta a l’Ajuntament de Bunyola “... para que disponga se corten las ramas de algunos arboles
del camino de Palma que sirven de embaraso a los tragineros y por ultimo se ha resuelto se
paguen a Jose Oliver Grech doce libras cada año por su trabajo de limpiar y espedregar el
camino de Palma ...” (AMS. Sign. 21).
Camí Vell de Ciutat
El 17 de novembre de 2000 la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell de Mallorca
aprovà amb prescripcions el Pla General d’Ordenació de Sóller. A l’apartat de proteccions
globals es recull els camins empedrats del terme que queden protegits, entre els quals apareix el
camí vell de Ciutat, amb inici a Sóller i final a Alfàbia (Bunyola); a l’apartat de tipologia és
catalogat com a camí de ferradura i de carro, amb vestigis d’empedrat, i amb un estat general
dolent. Tots els camins gaudeixen de la mateixa protecció: prohibició de construir dins una faixa
de 10 m situada a les voreres del camí (ACIU. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Tornem ara a la carretera
[...] Hom arriba a una eixamplada, una mena de coma, on hi ha un hostal arran del camí [...] A
mà dreta, al costat de l’altra banda de la carretera, un rierol porta les seves aigües vall a baix ...”
(pàg. 388). “... En revolts serpenteja la carretera cap a amunt darrere d’Alfàbia i a llarga
distància hom domina la badia de Palma i els cons punxeguts de Raixa que tanquen la vall. El
bon camí fa molts revolts entorn d’un turó cap a la vall que s’estreny, va per un congost i llavors
s’eixampla la vall, que té els pendissos tots coberts d’oliveres. A mà esquerra, dins la vall, es
troba Biniforani Vell [...] Més endavant a l’esquerra, passant per molts revolts, hom assoleix la
casa de possessió del Teix [...] Som a la collada, anomenada coll de Sóller; aquí els revolts
s’arramben més al vessant dret i el camí a partir d’aquest punt va muntanya avall. A mà
esquerra, dins la vall, hom veu la casa de possessió de ca n’Alegre, coneguda també per cas
Xocolater. A costat del camí brolla una font d’aigua fresca [...] Moltes alzines i pins creixen a la
vora del camí rocós, que de cada vegada es torna més ample [...] vora el camí, hi ha la caseta de
can Birbó [...] Hom troba vestigis de l’antiga carretera empedrada de Sóller i ultrapassa llavors
per un pont vell el rierol, a la riba del qual d’ara endavant creixen pollancres i heures ...” (pàg.
392- 395).
________________________________________________________________________________________
227/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra
i Alaró trobam la següent documentació: “camino de Soyler versus montanea de manso albo
(Alquería Blanca)” ...” (ECR 350, f. 81v); (pàg. 233).
- SÓLLER (núm. 37. 20 de març 1886). A l’apartat de crònica local llegim: “La comisión de
Obras públicas fue el martes de esta semana, á ver los nuevos derrumbamientos que han tenido
lugar en las inmediaciones de la fuente de S’Olla, al lado de la carretera de Palma, y anteanoche
en la sesión del Ayuntamiento, dio su dictamen, consistente en que se quiten los árboles que,
arrancados por el movimiento del terreno, han quedado en la pendiente, amenazando destruir la
acequia de dicha fuente.
Muy poco pueden hacer la citada comisión y el Ayuntamiento todo ante trastornos de tal
naturaleza: si el Gobierno, que es quien puede, no pone remedio al mal, no tardaremos mucho
en estar incomunicados con Palma; pues según dicen está agrietado el cerro de Can Mónjo hasta
el camí vey …” (pàg. 3).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
228/346
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen el tram 1
i els trams 2 i 6 majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 6.
________________________________________________________________________________________
229/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(39) CAMÍ DES FREU
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-7-6
Inici: Carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 8,5, prop de Can Nyico.
Final: terme municipal de Santa Maria del Camí.
Longitud: 2.679 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí rural.
- Fitació de terme.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret i reixa als trams 2 i 3 i obert a la resta.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Dues barreres tancades amb pany amb
botador, una a l'inici del tram 2 i a l'altra a
l'inici del tram 4.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
230/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància 30 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 30 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància 670 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 670 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància 272 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 272 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
231/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància 1.532 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.532 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a la partió de terme.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 175 m
Amplada mínima: 1,2 m
Amplada màxima: 1,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha alguns esbaldrecs al marge del camí. Hi ha alguns pins i blocs caiguts al camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de febrer de 1790 “... se ha tenido
presente la providensia de ha servido dar la Real Audiensia en la causa sigue este Ayuntamiento y
el de la Villa de Soller contra el Marques de Arian sobre del camino de Inca quien dirigue por el
Predio Son Torella y en su vista se acordo se diese poder y anxa facultat a Dn Joseph Coll sindico
Personero para que prosigua la causa sigue el Ayuntamiento juntamente con el Marques de
Ariany sobre servidumbre de camino por dentro el Predio Son Torella practicando en el asunto
todas quantas diligensias entendiere ser condusentes ...”. El 20 de març del mateix any el
consistori feia present “... que la Real Audiensia con sentensia de vente y uno Enero mil sete
sientos noventa havia tenido ha bien declarar libre a favor del Marques de Ariañy el camino
llamado Coanegra del distrito de Son torrella e inpedido a los Moradores de esta Villa y la de
Soller de pasar por el sitado camino en cuya inteligensia y reflexcionando el perjuicio tan grave
causaria el quedar inpedidos de poder transitar por el sitado camino soy de voto, y pareser que
se acuda al Supremo Real conseco de Castilla para suplicar se sirvan mandar estos autos o
conpulsa de ellos a ditcho Real Consejo para que en su vista se sirvan dar la providensia bien
vista ...” (AMB. Sign. 979).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
232/346
L’any 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar
la línea de terme de Bunyola amb els municipis veïns. En el cas dels municipis de Bunyola i Santa
Maria, a les actes de l’operació de delimitació, de dia 5 de juliol de 1955 llegim: “Mojón número
tres [...] Se encuentra en el sitio denominado Comuneta de Ca’l Reix y en el punto de
intersección de la margen E. del camino de herradura denominado Camino de Orient con la
linde que separa dos terrenos de monte bajo y pinar ...” (IGN. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos: ”entre els quals apareix el camí des Freu: “Camí des Freu.- La titularidad no es
municipal, no obstante tiene carácter público, existiendo asimismo uso forestal a favor del
Ayuntamiento sobre el mismo” (AMB. Sense signatura).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Santa Maria a Orient
(camí des Freu), amb inici a la carretera de Bunyola a Orient i final a Son Pou, i tipologia de
camí de carro (ACM. Sense signatura).
El camí d’Orient està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana,
publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el terme de Santa Maria: “Més endavant el camí es
torna més estret i ja dins Bunyola i passat un portell torna a esser de carro. El camí fa unes voltes
damunt les cases des Freu i arriba fins a aquestes cases on una desviació a l’esquerra du fins a la
carretera, que travessa el torrent i continua fins el poble” (pàg. 245).
El camí des Freu està inclòs, amb el núm. 151, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de
carro, amb alt interès constructiu, que consta de dos trams clarament diferenciats. El primer,
que va des de la carretera PM-210 fins a les cases des Freu, té una amplada mitjana de 3’20 m
[...] El segon tram, que va des de les cases des Freu fins a dins el torrent, presenta també un
marget lateral i l’amplada mitjana es redueix a uns 2’5 m.” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19
Annex).
Camí de Son Perot
El 22 d’octubre de 1908 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida
de 500 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc de la Coma des Pobre Andreu i de sa Parra, que
feia partió al nord amb camí de Son Perot, a l’est amb el torrent des Freu, al sud amb la baseta
d’en Pascual i a l’oest amb la cova d’en Sion i el penyal de Honor (AMB. Sign. 952).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient i Natura) l’any 1999, inclòs
amb el núm. 1, camí de Coanegra / Camí d’Orient / Camí des Freu. Pel que fa referència a
aquest camí s’ha trobat la següent documentació:
L'Ajuntament de Santa Maria, en sessió plenària del 18 de març de 1866, va acordà "que se
pida al Sr. Gobernador que el camino de comanegra desde la carretera Nacional al camino de Alaró
sea camino vecinal de segundo orden y que la composicion sea satisfecha de fondos de prestación
________________________________________________________________________________________
233/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
personal de esta villa" (AMSM. Sign. 19). Amb aquesta finalitat el mateix Ajuntament, el 13 de juliol
de 1866, va remetre una carta a l'Ajuntament d'Alaró: "este Ayuntamiento cumpliendo con lo
acordado por V.S en comunicacion del 13 de junio ultimo referente a declarar el camino de
Comanegra pasa a manifestar a V.S que para la facil estracion de los frutos de los predios y caserios
del Norte de esta poblacion, es de utilidad y conveniente a esta villa el que este camino hasta el
empalme del de Alaró sea declarado tal. El camino de Alaró que atraviesa los cacerios de Son Lluch,
y pasa por los predios Son Vardera y Son Torrella, es de utilidad tambien para esta villa, pero lo es
mucho mas para el pueblos de Alaró" (AMA. Sign. 2748).
El 12 de setembre de 1869 el consistori santamarier, reunit en sessió ordinària, decidí "que
el camino dicho de Comanegra, que parte de esta poblacion, atraviesa el camino de Alaro y
conduce a los predios de Son Torrella, Son Verdera y demas que hay en el Barrio de Comanegra por
ser de mucha utilidad para todo este vecindario por la facil comunicacion de dichos predios, y con
el pueblo de Alaró y asi su composición se haga de producto de prestacion personal" (AMSM. Sign.
19).
El camí de Coanegra és un dels que apareix dins la Relación de los caminos vecinales que se han de
incluir en el Plan de obras municipales mandado formar por R.O de 22 de marzo de 1893, amb una longitud
aproximada de 7.545 metres. D'acord amb aquesta llargada del camí, aquest document fa
referència a tot el camí d’Orient, fins a la partió del terme de Bunyola (ACOPOT. Sign. 1089).
En sessió del 3 de maig de 1921 es va acordar "la reparación del camino vecinal de Cohua
Negre, en el punto llamado Creue de Can Borraset, al objeto de amortizar unos charcos que se
constituyen en dicho punto los dias lluviosos" (AMSM. 23/1).
Dins un expedient de reformes de camins de l'Arxiu Municipal de Santa Maria, trobam una
carta dels propietaris de finques de Coanegra , en data del 13 de desembre de 1924, dirigida al batle
d'aquesta vila, on diu: "que consideran de imprescindible acción y de perentoria necesidad proceder
a la modificación del camino rural del indicado punto Coma Negre dado a lo casi intransitable que
resulta y en especial para el servicio rodado en el trayecto comprendido entre el sitio conocido por
Clot de Son Palou del predio Son Torrella y el llamado Sa Venc de Son Berenguer hasta el dicho La
Basa de dicho predio Son Berenguer cuyo camino hoy existente ocupa una longitud de 219 metros
en el trayecto Son Torrella y 150 metros en el de Son Berenguer" (AMSM. Sign. 23/2).
El 26 d'octubre de 1928 a la sessió de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa
Maria s'acordà interessar al ministre de foment sobre la incorporació al pla de carreteres per a l'any
1929, d'una carretera que: "des de la que de Palma conduce a Alcúdia, y por el punto CohuaNegre,
conduzca al punto Orient" (AMSM. Sign. 30/2). Aquest document no fa referència explícita al camí,
sino a la possible construcció d’una carretera que des de Santa Maria comunicaria amb Orient, per
dins el comellar de Coanegra.
A la dècada dels trenta eren freqüents les distribucions de reble per adobar els camins del
terme. Així l'any 1930 correspongueren 44 m3 al "camino de Cohua-Negre, desde Can Borraset, als
Tres camins", i l'any 1934 foren 30 m per el "camino de Son Torrella" (AMSM. Sign. 128/2).
El 10 de gener de 1931 "se ocupo el Ayuntamiento del concepto o clasificación que
corresponde dar al camino de Cohuanegre, para determinar su conservación.
El Concejal Sr. Calafat manifestó que se entiende que si dicho camino es vecinal,
corresponde su conservación al Ayuntamiento, pero si es rural, pertenece dicha conservación a los
dueños de las fincas a que afecta el expresado camino.
A propuesta del Concejal Sr. Mas, se acuerda que el Municipio siga contribuyendo a la
conservación del consabido camino, en la misma forma que lo ha venido haciendo hasta la fecha"
(AMSM. Sign. 23/3).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
234/346
El 9 d'abril de 1932, a la sessió de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa Maria,
el secretari informà de la reunió amb l'enginyer de la Diputació provincial on resultà que el "camino
de Coma-negre", no era un dels camins veïnals, i per tant, no era competència de la Diputació
intervenir a les obres dutes a terme per a la seva reparació. Per tant i vist el mal estat en què es
trobava el tram del camí comprès entre la via fèrria i el "creve de Can Borraset", l'ajuntament aprovà
la reparació d'aquest tram del camí de manera provisional (AMSM. Sign. 30/4).
Les reparacions del camí apareixen sovint a les actes de l'ajuntament santamarier: el 20 de
setembre de 1933, "el Sr. Pizá Dols dió cuenta de las gestiones verificadas con los interesados en el
camino de Comanegra, los cuales estan conformes en contribuir con un cincuenta por ciento de los
gastos que ocasione el arreglo del referido camino, acordandose se proceda a dicha reparación
(AMSM. Sign. 24/1); el 17 de novembre de 1933 els propietaris de finques de Coanegre demanen
"que sean reparados los desperfectos causados por los temporales al camino rural que conduce al
referido punto" (AMSM. Sign. 24/2); el 22 d'agost de 1947 un dels regidors "manifiesta que segun
informes que ha adquirido, parece que la Diputación Provincial se encargaria del arreglo del piso del
camino provincial que desde la estación del Ferrocarril conduce al pueblo de Alaró, si este
Ayuntamiento facilitase la piedra necesaria para el afirmado" (AMSM. Sign. 25/2); aquesta
reparació es dugué a terme, ja que en sessió del 20 de maig de 1949 veiem com es fa un pagament
de 5.697'44 pta. "como completo pago de la renovación del afirmado del piso del camino vecinal
de Son Torrella" (AMSM. Sign. 25/3).
El 22 de setembre de 1950 a l'acta de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa
Maria s'acordà informar a la secció de vies i obres provincials que se inclogui a la xarxa de camins
provincials a càrrec de la Diputació "al camino de Cohua Negra, apoyando la petición que dicho
camino además de ser muy utilizado para las faenas agrícolas y forestales, es el único que utilizan
los turistas para visitar las originales y vistosísimas cuevas de Son Pou, siendo también el que pone
en comunicación este término con el limítrofe de Orient, utilizandolo igualmente los turistas"
(AMSM. Sign. 30/5).
A l’Arxiu General del Consell de Mallorca, trobam aquesta petició de la comissió permanent
de l’Ajuntament de Santa Maria, dirigida al sr. enginyer de la Secció de Vies i Obres de la
Excel·lentíssima Diputació Provincial de Balears, amb data de 26 de setembre de 1950, en relació a
la inclusió del camí veïnal de Coanegra a la “red Provincial”. En aquest escrit, l’ajuntament es
manifesta de la següent manera:
“La Comisión Municipal Permanente ha estudiado su atento escrito de fecha 21 del pasado
mes de Agosto Nº. 225 de salida, de acuerdo con sus instrucciones debe manifestar lo siguiente:
1º.- Consideramos de gran utilidad que el actual camino vecinal denominado de COHUA
NEGRA que desde el sitio denominado “EL CREHUE” empalma con el Provincial que de esta villa
conduce a Alaró, sea declarado Camino Provincial a cargo de la Diputación por las siguientes
razones:
a).- Este camino vecinal de COHUA NEGRA pone en comunicación toda la parte
montañosa de la comarca, en donde estan enclavados los más importantes Predios de la localidad,
y también la zona forestal, y por consiguiente es de mucho tránsito tanto de peones como de
vehículos de todas clases.
b).- Igualmente este camino es el utilizado por los numerosos Turistas que visitan las
famosas Grutas de SON POU, sitas en el Predio del mismo nombre y final del camino carretero ya
mentado.
c).- También el mentado camino enlaza con el sendero que desde el Predio Son Pou, cruza
las montañas y se interna por ellas hasta el caserio de Orient, y es utilizado igualment por los
Turistas para dar la vuelta en sus periódicas excursiones.
2º.- La importancia de este camino en el aspecto agricola y turístico es de muchísima
importancia, y bien merece sea incluido en la red de caminos provinciales.
3º.- La longitud del mentado camino se contrae a unos 6 kilometros y la anchura del mismo
oscila entre cinco y siete metros según las zonas que atraviesa.
________________________________________________________________________________________
235/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
4º.- Su conservación no seria muy costosa por cuanto la piedra para el afirmado se puede
conseguir de cualquier sitio circundante del mismo, y además que las pendientes del mismo no son
muy pronunciadas, y el desnivel de la zona montañosa es proporcionado a las alturas que va
escalando.
Por todo lo expuesto espera esta Alcaldia seá incluido el mentado camino en la red
Provincial, por ser su utilización util y necesaria para toda la isla en el aspecto turístico, y al que esa
Jefatura considera de gran utilidad para el progreso de la Isla, tan frecuentada por nacional y
extranjeros." (AGCM. Sign. XI-39/2).
El 19 d'agost de 1956, "como quiera que el camino provincial de Alaró en el tramo que
empalma con el de Son Torrella no posee la anchura necesaria para el tránsito siempre creciente del
mismo, se acuerda dirigirse a la Diputación Provincial para que por sus técnicos se hagan los
estudios pertinentes para que en el mismo se hagan las rectificaciones procedentes y que se
entiendan necesarias (AMSM. Sign. 25/5).
L'Ajuntament de Santa Maria del Camí aprovà, el 29 de juny de 1966, el projecte de
pavimentació asfàltica del camí de Coanegra, redactat per l'arquitecte Sr. Parietti (AMSM Sign.
25/7), la memòria del qual diu: "el presente proyecto se redacta, por encargo del Ayuntamiento de
Santa Maria, para proceder a la mejora y pavimentación asfáltica del Camino denominado de Coa
Negra, desde el Camino Provincial nº 213 (de Santa Maria a Alaró), hasta la altura de la finca Son
Oliver, dividido en cuatro tramos (AMSM. Sign. 209). El 25 d'agost de 1967 quedà aprovada la
certificació de les obres (AMSM. Sign. 26/1).
El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de
l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva
col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la
catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la província (veure
2.1.20. Annex).
Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Santa Maria envià per formar aquest pla, el
"camino Coanegra" és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la
Provincia a cargo de Santa Maria, del mateix any, amb inici a la carretera "C.C. 713" i final al "Predio
Son Oliver", amb una longitud de 5 quilòmetres, una amplada total de 5 metres i ferm asfaltat
(Consell de Mallorca. Sense signatura).
Un altre camí que l’Ajuntament de Santa Maria envià per a formar aquest pla, és el
"camino Son Pou", amb inici al "final camino Coanegra" i final a "Avenc Son Pou", amb una
longitud de 3,3 quilòmetres, una amplada total de 4 metres i ferm de macadam. Aquest camí
apareix a l'apartat de "otros caminos" i a l'apartat d'observacions especifica "A cargo
particulares - De interés turistico". Tanmateix al que apareix grafiat al plànol del pla nacional és
el camí que des de Son Oliver es dirigeix cap a l'avenc i continua fins a la partió del terme de
Bunyola (Consell de Mallorca. Sense signatura).
Emparant-se en el decret 3387/1973, que regulava les actuacions de reforma i
desenvolupament agrari de la comarca d'Inca, el consistori santamarier decidí, el 6 de novembre de
1979, sol⋅licitar a l'IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) la inclusió dins el Plan de
Obras y Mejoras Territoriales de la instal⋅lació de l'enllumenat públic en el camí de Coanegra
(AMSM. Sign. 26/4).
A l'acta de la sessió, del 17 de gener de 1984, de la comissió permanent de l'Ajuntament
de Santa Maria, a l'apartat de precs i preguntes trobam una pregunta del tinent de batle
Mesquida sobre l'aparició d'unes prohibicions de pas en el camí de Coanegra: "Indica la
colocación en el camino de Coanegra, a la altura del Camino Viejo de Alaró, de dos señales de
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
236/346
camino particular, prohibido el paso. Pregunta si es efectivamente un camino particular, y ruega,
que de no serlo, se ordene retirar las señales". Al que el Sr. Batle contesta: "Se averiguará y
actuará en consecuencia" (AMSM. Sign. 32/4).
A l'apartat 3.3.2. "Sistemes de Comunicació" de les Normes Subsidiàries de Planejament del
terme de Santa Maria, forma part de la xarxa dels principals camins veïnals, on apareix grafiat amb el
nom de "Cº Coa Negra" (A.C.I.U. Sense signatura). Comprèn des de la carretera d'Inca, fins a les
cases de Son Oliver. (Trams 1, 2 i 3).
El 15 de març de 1993, l'Ajuntament de Santa Maria, sol·licità al Consell Insular de
Mallorca, la inclusió del "camí d'Orient" en el pla de recuperació dels vells camins de muntanya
amb un interès històric o paisatgístic, que estan duent a terme conjuntament FODESMA i el
programa Leader. Segons aquesta petició, dit camí mereix (sic) la possessió de Son Pou (Santa
Maria del Camí) amb la Vall d'Orient (Bunyola), passant per devora de l'Avenc de Son Pou
(AMSM. Sign. 930).
Amb la mateixa data, l'Ajuntament de Santa Maria sol·licità al president del "Pla Leader"
la inclusió del "camí d'Orient", a dit programa de recuperació de vells camins de muntanya, amb
un interès històric o paisatgístic. L'ajuntament considera d'importància "la inclusió del camí que
va des de la possessió de Son Pou (Santa Maria del Camí) a la Vall d'Orient (Bunyola), passant
per devora l'Avenc de Son Pou, i a prop de la possessió de Es Rafal (Alaró)" (AMSM. Sign. 930).
Com veim a la memòria de Fodesma (Consell Insular de Mallorca) corresponent a l'any
1993, el camí de Coanegra va ser restaurat aquest any, realitzant-se tasques de neteja i treballs
silvícoles, a més d'altres elements, tot dins el programa de rehabilitació dels antics camins de la
Serra de Tramuntana (Arxiu Fodesma. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió d’Es
Freu-Pas de S’Estaló: “... A la dreta [...] camí des Freu [...] Aquí tendrem dos camins: un de
pujada i un de devallada. El que devalla duu al Salt des Freu (pàg. 92).
- ALONSO, J. J. (2005). A Rutas por las Islas Baleares a pie, es descriu l’tinerai Camí de Coanegra
(Orient), a on diu: “... El itinerario de nuestra excursión recorre una parte del antiguo camino de
piedra seca que comunica el valle de Orient y las huertas de Santa Maria del Camí por el torrente
de Coanegra.
EL punto de inicio de la ruta se encuentra en el recoleto valle de Orient, a la altura del Km 8,3 de
la carretera que comunica Bunyola y Orient por el Coll d’Orient, cerca del caserío rural de Son
Perot [...] del camí de Coanegra, [...] Un cartel de madera indica el antiguo camino rural de
Santa María del Camí, por el torrente de Coanegra y las possessions de Son Pou, Son Oliver y
Son Torrella, [...] Nada más comenzar el paseo entre muros de piedra de los campos ganaderos
del valle de Orient, hay que saltar dos portillas consecutivas y dejar un par de caminos
secundarios, que aparecen a ambos lados de la cañada principal. El recorrodo de nuestro
itinerario mantiene siempre la misma dirección, atravesando completamente la extensa llanura
agraria del valle [...] El itinerario atraviesa el cauce del arroyo y continúa por la vereda de piedra
seca del antiguo camino de Coanegra, dibujando varias horquillas en la ladera del barranco para
salvar la angostura del Salt des Freu [...] La ruta supera la pequeña ascensión del paraje del Sal
des Freu [...] Nuestro camino gira a la derecha, pas al lado del ruedo de piedra y, poco después,
por los restos de un horno de cal, comenzando un largo y entretenido descenso por el bosque
que termina en la garganta de Ses Covasses ...” (pàgs. 68-73).
________________________________________________________________________________________
237/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Coanegra (1990). Al núm. 78 de la revista, a l'article titulat "Coanegra: de barreres i guàrdies"
tracta sobre el tancament del camí de Coanegra, "a un camí que des de temps immemorial ha estat
d'accés públic i ruta tradicional de comunicació del nostre poble amb la vall d'Orient".
- Coanegra (1993). Al núm. 103 d’aquesta revista hi ha l'article El camí des Freu, recolleix la noticia
de l'inici de les obres de neteja del camí des Freu per part de Fodesma: Han començat fa poc
temps les obres per posar en bones condicions el camí des Freu, continuació del de Coanegra,
entre Son Pou i la vall d'Orient. Aquesta actuació és duta a terme a iniciativa de l'Ajuntament per
l'entitat Fodesma, del Consell Insular de Mallorca, i emmarcada dins el programa europeu
Leader, i comprèn altres camins de la muntanya mallorquina.
Els treballs tendran lloc en tres fases: la primera, que ja ha començat, consisteix en
netejar i eixermar el recorregut del camí; a la segona fase es procedirà a la millora i arranjament
de marges i parets, i finalment a la tercera fase es senyalitzarà el vell camí que comunica Santa
Maria i Orient".
- FODESMA. (1993). A l’itinerari de Sta. Maria del Camí a Orient diu: “... i trobam l’antic camí
d’Orient que s’enfila pel marge dret del torrent de Coanegra, […] Si continuam cap Orient, cal
posar esment en un petit collet on ens hem de desviar a l’esquerra per un tirany fitat; a partir
d’aquell moment ja no té pèrdua. El tirany voreja la impressionant fondalada del torrent, ara ja
anomenat torrent des Freu; a prop del salt des Freu, ens trobarem amb dos tiranys. Cal agafar el
de l’esquerra i pujar un curt tram fins arribar a un coll on ja es divisa la vall d’Orient. El camí
torna a ser de carro i amb revolts molt pronunciats arriba novament al torrent, en una gran
explanada.
Val la pena, en aquest punt, seguir un camí de carro que devalla per la vora del torrent fins
arribar al Salt des Freu, impressionant en època de pluges. El nostre camí travessa el torrent,
passa vora les enrunades cases des Freu i, sense problemes, arriba a la carretera de BunyolaOrient, a prop de les cases de Son Perot ...”.
- FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió de
l’Avenc de Son Pou, a on diu: “Desde Orient se inicia la marcha por la carretera que conduce a
Bunyola y cuando se han cubierto tan sólo unos seiscientos metros se toma un desvío que se
encuentra a la izquierda, en descenso, discurriendo por camino de carro, estrecho y entre muros
de piedra, hasta alcanzar una barrera y pasada ésta hay una ramificación a la izquierda, de
pronunciada subida [...] ahora debe seguirse la descendente, para, al poco rato y después de
cubrir un camino en virajes, al terminarse una ladera que hay a mano derecha se tomará un
sendero en dirección a la cascada de “Son Perot” [...] siguiendo la cual se encuentra, a poco,
una barrera, por la que se sale a un camino leñador, por el cual se continua largo tiempo, en
ondulantes, subidas y bajadas ...” (pàg. 256- 258).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... El camí continua al llarg
del torrent Coanegra a l’esquerra de la vall, que és bastant estreta i està envoltada per turons
coberts en part d’oliveres en part de pins [...] Llavors el camí, que ara només és un camí de
ferradura, es retorça i torna a aparèixer per davall un gran penya-segat [...] A partir d’aquí, hom
seguéix el torrent, els pendissos del qual estan coberts a baix per oliveres i a dalt per pins [...] El
camí, en part d’empedrat natural, en part de paviment artificial, puja costerut a través del bosc
de pins i per devora el peu d’un penyal aïllat cobert de pins amb una cova petita al dessota. El
viarany domina la part alta del torrent anomenada fondal de Son Pou [...] Seguint per la collada
en direcció a la vall d’Orient, hom arriba a sa Comuna de Bunyola [...] Aquí està la caseta de sa
Comuneta, on abans vivia un senyor. A partir d’aquest indret, el viarany baixa a la vall verda
d’Orient [...] i arriba al seu llindar per un pontet pintoresc a través de la llera del torrent, [...] allí
darrera hom veu i passa per la casa des Freu i [...] la font des Freu, [...] Hom assoleix el fons de
la vall d’Orient prop de Son Perot.” (pàg. 361- 364).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
238/346
- HEINRICH, H. (1997). A Mallorca 12 excursiones-aventura por la Serra de Tramuntana, descriu
l’itinerari Excursión a la bóveda de la cueva del Avenc de Son Pou y las cataratas del freu de
Coanegra; a on diu: “... Hacia ambos lados salen antiguos caminos de carros, que entre otros
tiempos servían para transportar el carbón vegetal hasta el valle.
El camino de la derecha lleva a Orient [...] Nos lleva a través de un hueco en una pared seca y
baja después en serpentinas. [...] Si continuamos bajando por el camino de carros, encortramos
un segundo salto de agua [...] Atravesando un portal llegamos a un húmedo camino que pasa
cerca de la ruina de Es Freu. [...], a la izquierda del camino una fuente protegida por un pequeño
muro, a su derecha varias albercas. En algunos tramos, el camino coincide con el cauce de un
arroyo y tenemos que caminar por el borde para no mojarnos los pies. El camino sale del bosque
y atraviesa prados y campos. [...] A unos 20 minutos detrás de las ruinas de Es Freu, llegamos a
una reja y la pasamos con ayuda de una pequeña escalera ... ” (pàg. 55- 56).
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra
i Alaró fa referència al camí catalogat: “ ‘in carraria que itur Aurient ad Caudanigra’ (ECR 344, f.
279v)” (pàg. 252).
- MORRO (1992). L'article titulat "Perspectives de Santa Maria" de la revista Coanegra, diu: "El
terme està solcat per un caramull de camins: camí de Sóller al Pla (camí de Bunyola), camí de
Coanegra, camí vell d'Alaró a Ciutat, camí vell d'Alaró a Bunyola, camí del Raiguer o de Binissalem
(carretera d'Alaró a Santa Maria), camí dels Moliners, camí de Muro, camí de Ciutat a Inca, camí
de Sencelles, camí de Sant Jordi (carretera de Pòrtol), camí de Santa Eugènia i Sineu ...".
- MORRO (1996). A l'article titulat "Toponímia àrab de Santa Maria del Camí (I)", de la revista
Coanegra nº 143, quan parla de la xarxa viària de l'època àrab, diu: "El sistema viari de l'època
àrab també ha estat notablement persistent. Basta analitzar els camins documentats en el s. XIII:
Camí de Muro (1278), Camí d'Inca (1281), Camí que va a Bunyola (1277), Camí que va a la vall
de Coanegra (1275), Camí que va a la garriga (de Consell) (1281), Camí de Rubines (1320),
Camí dels Moliners (1320), Camí que va a l'Església (1322), Camí de Coanegra a Ciutat (1244),
Camí que va al Pou (1244), Camí que va a la casa d'en Mascaró (1249). Es tracta de la mateixa
xarxa viària que, amb algunes lleus modificacions, ha subsistit fins avui, ...".
- VALERO, G. (1992). Al Volum I de l'itinerari anomenat "L'Avenc de Son Pou. De Santa Maria a
Orient per la vall de Coanegra, l'avenc de Son Pou i el Freu", de l’obra Camins i Paisatges es descriu
la ruta de l’avenc de Son Pou, a on diu: ”... Per tant, davant les Covasses agafam pel itinerari de
l’esquerra, en direcció cap el torrent. El camí és estret, i la vegetació és espessa. Ens envolten
pins, [...] Poc més endevant, el sender s’eixampla i adquireix les dimensions d’un camí de
carboner, amb marge de sosteniment lateral i amb revolts de pujada ben marcats. Trobarem
aviat un entreforc. Cap a l’esquerra aniríem per un camí de rotlles de sitja. Hem de continuar pel
camí més marcat, amb tendència a la dreta. Més envant veurem a l’esquerra un forn de calç i,
just després, un rotlle de sitja ben ample. Passat el rotlle hi ha una important bifurcació del camí.
La via de la dreta permet arribar a Orient pel pas de s’Estaló, així com enllaçar amb el camí des
Rafal, des d’on es pot arribar a Alaró.
La nostra ruta continua cap a l‘esquerra. Prest veurem un portell que ens mostra una
vista panoràmica sobre les cases des Freu i part de la vall d’Orient, [...] El camí és ara ben ample
i consolidat, amb marcades giragonses de devallada. Acabada aquesta baixada, arribam al
torrent des Freu, [...]
Novament en la confluència del camí de Son Pou amb el torrent del Freu, a una
cinquantena de metres cap al nord, trobarem una barrera metàl·lica amb un pujador adossat,
també metàl·lic. El franquejam i tot d’una arribam a les cases des Freu. [...] El camí avança ara
envoltat de sementers i entre parets. No tardam a trobar una barrera amb un botador de fusta a
l’esquerra. Un centenar de metres més envant apareix la carretera ...” (pàg. 65- 96).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
________________________________________________________________________________________
239/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca.
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix parcialment.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix parcialment.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
240/346
________________________________________________________________________________________
241/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(40) CAMÍ DE SA COMUNETA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1:5.000: 670-7-5 / 670-7-6
Inici: Carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 10,6.
Final: terme municipal d'Alaró i camí des Freu, núm. 39.
Longitud: 2155 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004).
- Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
Les pintades es troben al llarg de tot el camí i les fites només als
dos darrers trams.
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Es tracta d'un accés de la Comuneta a Santa Maria (pel camí des Freu) i a Alaró (pes
Rafal). Queda clara la voluntad de l'Ajuntament de Bunyola de no perdre el possessori
d'aquest camí del que no hi ha constància que es perdés.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
242/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 280 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 280 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins prop del pas de s'Estaló.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 535 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 40 metres, fins al pas de s'Estaló.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 40 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha restes d'empedrat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
243/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 35 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 35 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a la partió del terme municipal d'Alaró.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 504 m
Amplada mínima: 0,9 m
Amplada màxima: 1,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Hi ha molts esbaldrecs al marge del camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 6
Des del final del tram 4 fins a connectar amb el camí des Freu, núm. 39.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 761 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
244/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
A l'Arxiu Municipal d'Alaró existeix un document, procedent de l'Aj. de Bunyola que parla
del "... camí de la Comuneta qui pasa per el Rafal" i es diu que "... han resolt los regidors de esta
vila (Bunyola) que no volen perda el posesori haya de temps inmemorial de pasar de Orient a la vila
de Alaró per dit camí ..." (Bunyola 13 febrer de 1803, i signa Juan Martí secretari interino). (AMA.
Secció urbanisme i Obres Públiques. Camins veïnals i carreteres. Sign. 2749).
Dues setmanes més tard, amb data de 27 de febrer de 1803, a la sessió de l’Ajuntament
d'Alaró es comunica "... que en atencion de que el mayoral del predio las Artigas propio de Dn
Geronimo Ribera ha continuado ban a Juan Borras alias Rey por motivo de pasar por el camino del
Rafal de dicho predio qua al lugar de Orient y Comuneta de la Villa de Buñola, y visto la carta que
hago presente al secretario del Ayuntamiento de la villa de Buñola de treze del que rige en que se lee
que los regidores de aquella villa han resuelto que no quieren perder el posesorio que tienen en
dicho camino. A vista de esto soy de parecer que este ayuntamiento juntamente con el de la villa de
Bunyola sigue la causa sobre posesorio de dicho camino y segun la misma hasta sentencia definitiva,
y para ello doy comicion y poder al honor Miquel Perelló Regidor. Y habiendo discurrido los votos
los vocales unanimes y acordes fueron del mismo parecer. Y de haberlo acordado y resuelto yo el
secretario infrascrito he continuado el presente acto y lo han firmado de que doy fe" (AMA. Secció
de Govern Municipal. Sign. 32).
El camí des Pas de s’Estaló està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes d’Alaró i Bunyola: “Aquest
camí és una de les vies d’accés a la possessió des Rafal, que pot continuar cap a Orient pel Pas
de s’Estaló [...] Passades les cases des Rafal un tirany ens condueix per dins el bosc fins el Pas de
s’Estaló. Aquí torna a apareixer el camí des carro que ja arriba a Orient entre fruiters” (pàg.
256).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el pas de s’Estaló, amb inici a la
carretera d’Alaró a Orient i final es Rafal, i tipologia de camí de carro i tirany; i el camí del pas de
s’Estaló al camí de Santa Maria a Orient, amb inici al pas de s’Estaló i final al camí de Santa
Maria a Orient, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura).
Els trams 1, 2 i 3 del camí estan inclosos amb el nom de pas de s’Estaló, amb el núm.
164, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de
Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de
protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de carro que neix a Orient, amb un enllaç amb el
camí de sa Plana, i connecta amb es Freu i el camí des Rafal. Compta amb un marge de
sosteniment, el qual 50 m abans del pas és de notable factura i té també escopidors. El pas fou
obert amb barrobins el 1905, segons la data cisellada a la roca”. Els trams 4 i 5 estan inclosos
amb el nom de camí des pas de s’Estaló as Rafal, amb el núm. 153, en el Catàleg de béns
patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de
2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la
descripció es diu: “Camí de ferradura que connecta el pas de s’Estaló amb la possessió des Rafal
(Alaró). Té una amplada que oscil·la entre el 1’5 i els 2 m, amb marget lateral de sosteniment i el
ferm està sense empedrar” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
________________________________________________________________________________________
245/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 1, camí
d’Orient pes Rafal. A les conclusions del catàleg es recomana l’obertura d’un expedient
d’investigació per aclarir la titularitat del camí. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat
la següent documentació:
A l'Arxiu Municipal d'Alaró existeix un document, procedent de l'Aj. de Bunyola que parla
del "... camí de la Comuneta qui pasa per el Rafal" i es diu que "... han resolt los regidors de esta
vila (Bunyola) que no volen perda el posesori haya de temps inmemorial de pasar de Orient a la vila
de Alaró per dit camí ..." (Bunyola 13 febrer de 1803, i signa Juan Martí secretari interino). (AMA.
Secció urbanisme i Obres Públiques. Camins veïnals i carreteres. Sign. 2749).
Dues setmanes més tard, amb data de 27 de febrer de 1803, a la sessió de l’Ajuntament
d'Alaró es comunica "... que en atencion de que el mayoral del predio las Artigas propio de Dn
Geronimo Ribera ha continuado ban a Juan Borras alias Rey por motivo de pasar por el camino del
Rafal de dicho predio qua al lugar de Orient y Comuneta de la Villa de Buñola, y visto la carta que
hago presente al secretario del Ayuntamiento de la villa de Buñola de treze del que rige en que se lee
que los regidores de aquella villa han resuelto que no quieren perder el posesorio que tienen en
dicho camino. A vista de esto soy de parecer que este ayuntamiento juntamente con el de la villa de
Bunyola sigue la causa sobre posesorio de dicho camino y segun la misma hasta sentencia definitiva,
y para ello doy comicion y poder al honor Miquel Perelló Regidor. Y habiendo discurrido los votos
los vocales unanimes y acordes fueron del mismo parecer. Y de haberlo acordado y resuelto yo el
secretario infrascrito he continuado el presente acto y lo han firmado de que doy fe" (AMA. Secció
de Govern Municipal. Sign. 32.).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió d’Es
Freu-Pas de S’Estaló: “... Després d’haver fet uns 8.5 km [...] ja podrem deixar el cotxe. A la dreta
[...] camí des Freu [...] Aquí tendrem dos camins: un de pujada i un de devallada. El que devalla
duu al Salt des Freu [...] L’altre camí és el que hem de seguir [...] Després d’una rosta pujada
d’uns 20 o 30 minuts arribam al Pas de s’Estaló [...] Ara el camí ens durà una suau devallada
cap a Orient. La baixada es farà per un camí de carro [...] Aquest mateix camí ens durà fins a la
carretera de Bunyola a Alaró, quasi dins el llogaret d’Orient ...” (pág. 92).
- ALONSO, J. J. (2005). A Rutas por las Islas Baleares a pie, es cita l’tinerari Pas des Estaló, a on
diu: “... De frente continúa un sendero de trazado muy claro que se dirige a Orient por el collado
del Pas des Estaló, uno de los pasos claves del itinerario, por donde se podría acortar el recorrido
en caso de necesidad [...] La ruta continua por el carril agrícola que desciende al valle por el
encinar, realiza varias curvas cerradas y entra en los campos de frutales de Orient ...” (pàgs. 6873).
- LLOFRIU, P. (1989). A Caminant per Mallorca hi ha l’excursió Vall d’Aurient, a on diu: “... Des
Rafal, seguirem la paret de la tanca perpendicular al camí per on hem arribat, al final de la qual
hi ha una barrera de ferro. Seguint sempre, cap al nord, el sender ben marcat enmig de l’alzinar
espessíssim arribarem a Orient ...” (pàg. 41-43).
- SUAU, B. (2005). En el seu article Cals Reis. Els colors de la història, publicat a Es Castellet, núm. 15,
dedica un apartat als camins, on diu: “... El camí que va al pas de l’Estaló arriba a la Comuneta.
Dins la Comuneta hi havia una sortida al Freu, per on es davallava el carbó ...”. També es fa
referència a aquest camí quan es parla de la Comuneta de Cals Reis: “... Dins Cals Reis hi ha un
camí que duu a la Comuneta través del pas de l’Estaló. El pas de l’Estaló es troba a 572 m
d’altària i és una bretxa o gola semiartificial oberta dins la roca ...” (pàg. 20).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
246/346
- VALERO, G. (1992). Al tom II de Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des
d’Orient a Alaró, a on diu: “... Des de les cases de Cals Reis, avançam sobre l’asfalt en direcció a
Alaró, i a poc menys de quatre-cents metres d’Orient, després de dos revolts de carretera, deixa a
la dreta el camí que condueix a Alaró pel pas de de l’Escaleta i que també pot comunicar, més a
ponent, amb la vall de Coanegra pel pas de s’Estaló” (pàg. 421).
- VALERO, G. (1993). Al tom IV Camins i Paisatges es descriu la ruta de la volta a la talaia de Cals
Reis. Des d’Alaró, pels passos de l’Escaleta i de l’Estaló; a on diu: “... Des de l’entreforc del camí
que condueix a Orient, seguim el nostre itinerari cap a l’esquerra, vora una gran alzina i un rotlle
de sitja de carboner. En la següent bifurcació de camins, la segona comptant el camí d’Orient,
continuam pel camí de l’esquerra, però en la tercera bifurcació, després d’un revolt a l’esquerra,
hem de desviar-nos cap a la dreta, en pujada, i abandonar la pista més ampla per tal de dirigirnos cap el pas de s’Estaló. [...]
Arribam al pas de l’Estaló, situat a 572 m d’altitud, per una pareteta amb portell i
botador, molt deteriorat, que ens deixen en l’esplanada de davant el pas.
[...] A l’esquerra de la bretxa es pot veure la data gravada en la roca de 1905; i a la dreta, un
petit pedrís per seure. [...]
De la sortida del pas de l’Estaló, parteixen dos camins. Per seguir la ruta cap a Alaró, hem d’anar
pel de l’esquerra, atès que el de la dreta va pel comellar de la Comuneta de Cals Reis, i condueix
a la zona de Coanegra i el Freu. El nostre camí es converteix a partir d’ara en un sender que
avança per dins l’alzinar ...” (pàg. 769-800).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 6.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 6.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 i el majoritàriament i aproximada el tram 2.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix el tram 1.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
247/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
248/346
(41) PAS DE S'ESCALETA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-8-5 / 670-8-6
Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100 prop de Son Bernadàs.
Final: terme municipal d'Alaró.
Longitud: 946 m
DOCUMENTACIÓ
- Fitació de terme.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
parets al tram 1 i obert a la resta.
OBSERVACIONS
- Davall el tram 1 discorre el torrent albellonat.
- Prop del final del camí hi ha un marge al mig del torrent amb una escala lateral.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
249/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 95 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat
Longitud: 95 m
Amplada mínima: 1,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a sa Plana.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 410 m
Amplada mínima: 1,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
Continuació del camí fins a la partió del terme d’Alaró.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 441 m
Amplada mínima: 0,5 m
Amplada màxima: 1,7 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
250/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de novembre de 1773 es
feia saber “... que el Mayoral del Predio Sollarich se ha propasado abantadamente (sic)
mandando tapiar el camino Real por donde se va del lugar de Orient en la Villa de Alaró sin mas
orden ni autoridad que la del Sr. Marques del espresado Predio su sr. sin reparar que de tiempo
inmemorial se ha pasado siempre por el espresado camino no solo a pie y con cavalcaduras si
que tanbien con carros sin que jamas hayan tenido la menor contradicsion ni menos en los
perjuicios sienten aquellos pobres vesinos del espresado lugar por la falta que esperimentan ya
de arina, ya de avas y ya de todos los demas comestibles de que quedavan abastesidos antes de
tapiarse el espresado camino por medio de los tragineros y molineros de la espresada Villa de
Alaro los que el presente no quieren pasar halli por el camino que intenta sin fundamento el Sr.
Marques ya espresado y quisa para atemplar su Mayoral porque amas de ser una hora y media
mas lejos es muy difisil y peligroso de suerte que se ven aquellos pobres vesinos presisados en
haver de llavar aquestos el trigo a moler en la espresada Villa de Alaro y bolverlo en el espresado
lugar de Orient sin que por esto se conpadesca el espresado Mayoral, antes bien va usando mas
del rigor que puede informando quisas fingidos motivos al espresado Sr. Marques confiando que
los vesinos referidos no tienen medios para intentar causa contra el espresado su Sr. Y asi
resuelvan V. Mag. lo que hallaran conbeniente sobre lo referido. Y por todo el consejo se resuelto
concluso finido y determinado niguno discrepante el que se practiquen los medios mas
condusentes y nesesarios oficios de que se reponga el atentado cometido por el espresado
Mayoral abriendo el espresado camino y en ese fin se da poder al espresado Amangual con la
facultad de sustituir para que en nombre de esta Universidad puede acudir en donde
corresponde de todo lo qual y para que coste he continuado el presente auto de Ayuntamiento
...” (AMB. Sign. 8). El plet continuà i en sessió celebrada el 28 de febrer de 1779 “... se ha tenido
presidiendo en ella el Magnifico Sr. Ramon Muntaner Bayle Real en este Ayuntamiento se ha
tenido presente la mapa presentada por el Marques del Predio Sollerich en los autos sigue contra
esta Universidad y Villa y en su vista se acordo que en la mapa no puede comprenderse ni dar a
comprender lo asperoso y peligroso que es el camino de la escalate por estar dicho camino
ensima de unos montes y despanaderos y en dicha mapa parese ser muy facil el transitarlo el
paso que es el de la disputa quien es muy facil por estar sito en las faldas de los montes y asi
mesmo el camino de la escaleta en la mapa parese ser mas corto de lo que deve hazer por cuyo
motivo se da a poder al Procurador de esta Sr. Juan Muntaner para que lo haga presente a la
Real Audiencia particando todas las diligensias condusentes y nesesarias ...” (AMB. Sign. 8).
El 19 de gener de 1820 el Batle Reial de Bunyola i una comitiva del consistori “... llegó en
la Plana del Predio Can Garau de Orient y al lado del camino dicho la escaleta se encontró a un
hombre muerto vestido pobremente de pagés ...”. A l’expedient format per aclarir el cas apareix
una certificació del metge titular de Bunyola que diu: “... Que a las seis horas de la mañana del
dia 19 del corriente mes de enero fui avisado por el Bayle Real de la misma Dn Francisco Jaume
para hir a haver el reconocimiento de un hombre muerto en la Plana de can Garau del lugar de
Orient distrito de la misma Villa, y distante tres horas largas de camino escabroso ...” (AMB
770).
L’any 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar
la línea de terme de Bunyola amb els municipis veïns. En el cas dels municipis de Bunyola i Alaró,
a l’acta de les operacions practicades podem llegir el següent: “Mojón quince: [...] Está situado
en terreno de monte alto de encinas y pinar a la margen derecha o del Este del sendero de Alaró
a Orient y en la linde que separa los predios Son Reis del termino de Buñola y Can Llanderina del
termino de Alaró ...”. Així mateix en el croquis aixecat per recollir la col·locació de les fites
apareix grafiat un tram del camí (IGN. Sense signatura).
El camí des Pas de s’Escaleta està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes d’Alaró i Bunyola:
________________________________________________________________________________________
251/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
“Comunica Alaró i Orient per ses Artigues, s’Estret i s’Escaleta [...] A l’altra bassant hi trobam el
camí de carboners que ens porterà a la carretera d’Orient bastant a prop d’aquest llogaret.
Tot l’empedrat del recorregut es troba en deficient estat de conservació i es poden
destacar els ponts del camí de carro i la síquia que trobam a l’arribada a Orient” (pàg. 255).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el pas de s’Escaleta, amb inici a la
carretera d’Alaró a Orient i final a ses Artigues, catalogat com a camí de ferradura (ACM. Sense
signatura).
El pas de s’Escaleta està inclòs, amb el núm. 163, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí vell
de connexió entre Alaró i Orient ...” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 3, pas
de s’Escaleta, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de dia 13 de febrer de 2000 i publicat al BOIB
núm. 14. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació:
Apareix una primera referència a l’acta del Consell (antic òrgan de govern municipal) del 20
de novembre de 1672, on dins una confrontació de terres es pot llegir "et ex alia parte confrontata
cum camino dicho del Stret" (AMA. Secció Govern Municipal. Actes del Consell. Sign. 9).
A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró del dia 29-06-1879 el Batle fa saber que s’ha
parlat amb els interessats en "el camino rural y público que conduce a Orient por las Artigas
llamado del Estret para llevar a efecto la recomposición del expresado camino que por su interes
tanto mas publico que particular lo requiere ..." (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38).
A l’acta de la mateixa corporació del dia 14 de setembre de 1879 es parla, dins l’ordre del
dia, de "las cantidades invertidas en las obras de recomposición del camino llamado del Estret"
(AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38).
Apareix, a un document elaborat l’any 1893 per l’Ajuntament d’Alaró en cumpliment de la
circular del Govern provincial, anomenat: "Interrogatorio de datos y noticias para la preparación del plan de
obres municipales a fin de mejorar el estado actual de los caminos públicos ...", com a: "Camino Vecinal de 2
Kilometros con direccion al norte que conduce al lugar de Orient por la Escaleta, conocido con el
nombre de dicho lugar, carretero en una insignificante parte." Al document s'especifica que "el rural
tambien, llamado de Orient por la Escaleta [...] seria de gran utilidad para el valle de dicho lugar
convertirlo en camino carretero por cuanto esta comarca se halla casi absolutamente aislada ..."
(AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748).
El dia 3 de gener de 1904, a l’acta del ple de l’Ajuntament d’Alaró, es proposa que es fixin
les entrades per totes les “especies de consumos” subjectes a dret, entre les que trobam "la del que
conduce a Orient por las Artigas" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 42).
A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró de dia 11 de juny de 1911 s'acorda per
unanimitat senyalar com a Caminos vecinales, nou camins, entre els que figura el: "de Alaró a Orient por
el Estret" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 44).
Apareix a la "Relación detallada de todos los caminos vecinales que prestan servicio en la
fecha y sirven a la circulación rodada existentes en este termino municipal”, elaborada per
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
252/346
l’Ajuntament d’Alaró el 14 de juliol de 1911, el camí que va “De Alaró a Orient por el Estret”, on se
li otorga una longitut de 6 km., i es diu que atravessa els Predis de sa Font i ses Artigues (AMA
Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748).
Amb data de dia 8 de maig de 1942 a l’acta del mateix Ajuntament es fa constar que alguns
propietaris de ses Artigues i s'Estret demanen a dita corporació municipal "recomponer y arreglar el
camino rural de las Artigas y el Estret que por causa de las avenidas de los ultimos temporales está
intransitable" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 52).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (1995). A la Guia del Raiguer es diu: (de la Font de ses Artigues) seguir cap a s'Estret, des
d'on es pot passar a Orient pel camí de s'Escaleta.
- FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió des
Barranc dets Ases; a on diu: “... se prosigue la excursión desde el predio Cals Reis (en el mismo
Orient) por la carretera y en dirección a Alaró. A los cinco minutos se verá, a mano derecha, una
barrera, por la cual y entre dos “marges”, y cerca de un manantial (a la derecha) y en vez de
continuar por el sendero que se viene siguiendo se tomará otro a la izquierda, que en
pronunciada subida y continuos virajes lleva a otra barrera entre “marges” llegando enseguida al
“coll” pasando el cual se dejará sucesivamente dos senderos a mano derecha, desembocando en
un terreno llano salpicado de pequeñas rocas, lugar donde se deberá efectuar una paradadescanso de unos veinte minutos.
Luego, ya en terreno llano y sorteando las pequeñas rocas, dejando a la derecha una “era” y un
“marge”, en unos cinco minutos se alcanza el lugar denominado S’Escaleta, por estar cerrado el
paso por una pared con escalerillas de ascenso y descenso.” ... (pàg. 178- 182).
- GARCIA PASTOR, J. (1968). A Rutes Amagades de Mallorca, l’autor descriu al fascicle 23 l’excursió
d’Alaró- Talaia de Ca’ls Reis (pel pas de s’Escaleta), a on diu: “... fins al mateix pas de s’Escaleta,
[...] Una vegada aquí, el nostre itinerari consisteix a enllaçar amb el camí de carro que des de les
immediacions d’Orient puja pel coster nord de la Talaia de Ca’ls Reis fins molt prop del cim ...”.
- PORCEL, M. (1893). Cuentos y excusiones. Alaró, Orient y el Castillo. “... Nos agarramos por la pared y
subimos y pasamos, a la otra parte seguía el camino de herradura y ya estabamos en el término de
Buñola ...” (pàgs. 157-170).
- SUAU, B. (2005). En el seu article Cals Reis. Els colors de la història, publicat a Es Castellet núm. 15,
dedica un apartat als camins, on diu: “... Dins Cals Reis trobam el camí de l’Escaleta, per anar a
peu d’Orient a Alaró. Era la via habitual emprada per les collidores d’oliva i els jornalers d’Alaró
que anaven a fer feina a les possessions d’Orient ...”.
- VALERO, G. (1992). Al volum II de Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des
d’Orient a Alaró, a on diu: “... Des de les cases de Cals Reis, avançam sobre l’asfalt en direcció a
Alaró, i a poc menys de quatre-cents metres d’Orient, després de dos revolts de carretera, deixa a
la dreta el camí que condueix a Alaró pel pas de de l’Escaleta i que també pot comunicar, més a
ponent, amb la vall de Coanegra pel pas de s’Estaló ...”
- VALERO, G. (1993). Al volum IV de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la volta a la talaia de
Cals Reis. Des d’Alaró, pels passos de l’Escaleta i de l’Estaló; a on diu: “... Hem d’abandonar el
camí de carro i dirigir-nos per aquest camí de ferradura, que realment és el camí antic d’Alaró a
Orient. [...]
Prest passam sobre una torrentera amb un revolt a l’esquerra que ens fa franquejar el xaragall
novament, fins que, a poc més de deu minuts de l’anterior bifurcació, arribam al pas de
l’Escaleta. El pas ocupa el fons d’una gorja estreta per on discorre una torrentera que dissenya
________________________________________________________________________________________
253/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
un petit salt. El nom d’Escaleta prové dels deu graons que escalen la paret transversal que va de
part a part de l’estret. [...].
Superat el pas de l’Escaleta, mantenim la mateixa direcció, i a pocs metres trobam un forn de
calç a l’esquerra; [...]. Alguns minuts més endavant, després de pujar una petita rampa amb
pedreny, arribam al coll de les Tosses (599 m), que configura un planiol travessat per una paret
amb portell esbaldregat. [...] En un discret entreforc de camins, cap a la dreta surt el camí que
arriba a Can Garau, cases situades a la carretera d’Alaró-Orient. La nostra ruta continua cap a
l’esquerra ...” (pàg. 769- 800).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix el tram 3.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix el tram 3.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix majoritàriament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix el tram 3.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
254/346
________________________________________________________________________________________
255/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(44) CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-5
Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop de Son Bernadàs.
Final: terme municipal d'Alaró.
Longitud: 1.317 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí rural.
- Camí veïnal.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Relació de camins de muntanya.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Catàleg de camins del terme municipal d’Alaró (FODESMA, 1997).
- Pla Territorial de Mallorca.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
256/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 410 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 410 m
Amplada mínima: 2,3 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 610 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 610 m
Amplada mínima: 0,7 m
Amplada màxima: 1,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a la partió de terme.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 297 m
Amplada mínima: 1,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
257/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El camí d’Orient al castell d’Alaró està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes de Bunyola i Alaró:
“Comença davant les cases de Son Bernadàs Nou a la carretera Alaró- Orient, i puja primer per
l’olivar i després per l’alzinar fins al Pla des Pouet. Més endavant continua fins a ajuntar-se amb
el camí que ve d’Alaró. Al principi és un camí de carro que voreja una font amb un safareig fins
arribar a l’alzinar, on es converteix en tirany fins al Pla des Pouet. En aquest tram es poden
reconèixer alguns trams empedrats. Després des Pouet continua com, a tirany, fins a ajuntar-se
amb el camí d’Alaró” (pàg. 183).
Com veim a la memòria de Fodesma de l'any 1993, aquest camí va ser restaurat durant
aquest any, realitzant-se tascas de neteja i treballs silvícoles, empedrat, marges, parets i
canalització d'aigua, tot seguint el programa de rehabilitació dels antics camins de la Serra de
Tramuntana. Inclòs dins aquest programa estava el projecte de restauració dels camins del
Castell d'Alaró, on quedaven inclosos dos camins ben diferenciats, el camí d'Alaró pel Castell i el
camí des Pouet, aquest continuació del camí que ve des d'Orient (ACM. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí d’Orient as Castell d’Alaró: “Camí d’Orient a Es Castell
d’Alaró.- Itinerario: Son Bernadas, Ca ses Bieles, saliendo del Término Municipal por el Verger
d’Alaró hacia Es Castell d’Alaró” (AMB. Sense signatura).
En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la
petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de
titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de
Bunyola, apareix el camí d’Orient al castell d’Alaró, amb inici a la carretera d’Orient a Alaró i
final en es Pouet, i tipologia de camí de carro, tirany i ferradura (ACM. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajutnament de Bunyola el 7 de març de 2001
s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es
declaraven com a vials no motoritzats una sèrie de camins del terme, per ésser inclosos en el
Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el
que va cap de la carretera d’Orient cap al castell d’Alaró (AMB. Sense signatura).
El camí d’Orient al castell d’Alaró està inclòs, amb el núm. 157, en el Catàleg de béns
patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de
2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció B1 (AMB. Sense
signatura) (veure 2.1.19 Annex).
Aquest camí forma part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 3.1.20).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA, 1997) inclòs amb el núm. 36, camí
d’Alaró a Orient pes Castell, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de dia 13 de febrer de 2000 i
publicat al BOIB núm. 14. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí
a l’Invenari de Béns d’Alaró. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent
documentació:
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
258/346
A l’any 1752, en els llibres de l’obreria de l’Oratori de Nostra Senyora del Refugi, trobam
referències a les reparacions del camí que des d’Orient ascendeix fins a l’Oratori, pagant-se “6
jornals de fuster per adobar portes i una barrera al Camí d’Orient” (AMA. Llibre de Nostra Senyora
del Refugi, 1738-1759. Sign. 1422, fol. 68r).
De 1911 data la relació detallada de camins veïnals del terme on apareix el camí d'Alaró a
Orient pel castell, amb una longitut de 6 km. i 100 m., i a l’apartat de punts que atravessa cita
“Predios Son Curt, Son Peñaflor, El Verger e Histórico Castillo de Alaró” (AMA. Secció Urbanisme i Obres.
Sign. 2748).
En el ple del consistori alaroner, celebrat l'11 de juny de 1911, un dels regidors "hizo
presente los beneficios que puede reportar a este pueblo la nueva ley de caminos vecinales y para
ello propuso al Ayuntamiento que acuerde y señale los caminos carreteros que cuida esta
Corporación a fin de que en su dia se pueda solicitar del Ministro de Fomento los beneficios que
concede la citada ley. Enterado el Ayuntamiento despues de discutido enteramente este asunto se
acordó por unanimidad señalar como caminos vecinales los siguientes: [...] De Alaró a Orient por el
Castillo" (AMA. Sign. 44).
En el llibre de comptes de la parròquia d’Alaró apareixen diverses partides pagades en
concepte de reparació dels camins que pugen al Castell: el 23 de desembre de 1921 es pagava una
partida d'11 pessetes i 50 cèntims a Francisco Capellá per 3 jornals "per alçar un portell del camí
qui va a Orient" (AMP. Sign. 430).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’itinerari al
castell d’Alaró, on diu: “... En este lugar se inicia el sendero, encontrándose enseguida, apenas
pasada la barrera, el manantial “Sa Font d’En Tries” que queda a la izquierda y junto al camino.
Durante unos cinco minutos se camina por bancaladas de cultivo y olivar, hasta que se alcanza
una barrera, pasada la cual, a los diez minutos, aproximadamente, se encuentra una nueva
barrera y después de ella el sendero serpentea entre encinar ...” (pàg. 249- 253).
- GUAPS, B. (1947-1952). Para la historia de Alaró. BSAL. 33: 20. “1330 es repara la torre de la
cova i els camins del castell”.
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1910). A Els castells roquers de Mallorca. Història i llegendes,
l’arxiduc recull la següent documentació: “1543. El Consell de Sóller envia els ingressos de
l’església al castell d’Alaró, per protegir-los dels atacs pirates.
1545. El Consell de Sóller torna enviar-hi les ingressos de la seva església davant del perill d’atacs
pirates.
1548. Noves amenaces pirates, davant les quals el Consell de Sóller decideix protegir en el castell
les joies i objectes de culta de l’església al castell.
1553. Els pirates segueixen rondant i les joies i objectes de culte de l’església de Sóller tornen al
castell.
1559. El Consell de Sóller tem noves incursions pirates i envia altra vegada els ingressos de
l’església al castell d’Alaró” (pàg. 196- 197).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins d’Alaró: “... Al costat del portal d’entrada
parteix el sender cap a Orient (pàg. 350).
- HEINRICH, H. (1996). A Mallorca 12 excursiones clásicas descriu l’excursió de Orient al Castell de
Alaró y a la misteriosa cueva de Sant Antoni, a on diu: “... Poco después vemos cerca del mojón
________________________________________________________________________________________
259/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
del Km 12, a la izquierda de la carretera, una puertecita de madera. Esta es nuestra entrada. Se
encuentra aún antes de llegar al hotel y restaurante l’Hermitage.
Detrás de la puertecita se bifurca el sendero; nosotros seguimos por la izquierda. El sendero
asciende en primer lugar suavemente por bancales poblados de olivos. Luego tuerce a la derecha,
delante de un muro con alambrada, para sumergirse en un bosque de encinas y seguir subiendo
con pendiente más pronunciada. Al entrar en el bosque, perdemos de vista las peñas del Puig de
Alaró que en este lado son mucho más bajas, por que la carretera ya ha ido subiendo y nos ha
ahorrado trabajo” (pàg. 60).
- LLOFRIU, P. (1989). A Caminant per Mallorca hi ha l’excursió Vall d’Aurient, a on diu: “...
D’Orient cap a Alaró seguirem la carretera fins al punt kilomètric 12, vora le qual hi ha una
barrereta on comença el sender que ens durà fins al pla des Pouet. (En cas de perdre el sender
dins l’olivar, cal seguir cap a llevant fins a la paret que separa l’olivar de l’alzinar, i seguir la paret
per amunt fins a trobar el portell).
Del pla des Pouet, on veurem un caramull de gent i de cotxes, fins al castell, el caminoi està ben
marcat ...” (pàg. 41- 43).
- MARTÍN, N. (2001). A Camina Caminaràs hi ha l’excursió del Castell d’Alaró des d’Orient; a on
diu: “... El recorregut comença en un portell situat al Km 11,8 de la carretera PM- 210 que
enllaça Orient amb Alaró, entre el restaurant s’Hermitage i les cases de Son Bernadàs Nou, [...]
Aquestes cases queden a l’esquerra i el portell que haurem de travessar, a la dreta, venint
d’Orient. Tot seguit veureu un petit cartell amb la prohibició de portar cans i un altre que posa
“Castillo”. El portell s’ha de passar per un botador que hi ha a l’esquerra. De primer, trobam un
safareig que recull l’aigua de la font d’en Tries i que queda a mà esquerra del camí. Després ens
endinsam en un magnífic olivar [...] Deixam una desviació a la dreta i seguim la indicació d’una
fletxa pintada en una pedra amb el rètol “Castell”. Més endavant, el camí esdevé caminoi, però
es pot seguir sense problemes perquè hi ha moltes fites que ens assenyalen la direcció correcta.
El caminoi es va fent cada vegada més encimbellat i comença a fer revolts fins que arriba a un
portell sense barrera pel qual s’accedeix a un gran bosc d’alzines [...] El camí a través de l’alzinar
va guanyant desnivell mitjançant successius revolts. Passarem un segon portell i, un poc més
amunt, abordarem un altre camí més ample, que seguirem cap a la dreta. Així arribarem a un
coll molt ample (Pla des Pouet) ...” (pàg. 38- 43).
- PORCEL, M. (1893). Cuentos y excusiones. Alaró, Orient y el Castillo. “... Seguimos andando por entre
las peñas hacia el castillo, ...Al cabo de una hora y media llegamos de agua a torrentes llegamos
debajo del castillo ...” (pàgs. 157-170).
- RODAS, G. (2008). A De Orient al Castell de Alaró descriu l’excursio: “... Carretera hacia
adelante, aproximadamente en el punto kilométrico 11,8, pasado el hotel l’Hermitage, empieza
el camino del Castell d’Alaró, a la derecha de la carretera. Enseguida topamos con la font d’en
Tries y, poco después, llegamos a una bifurcaión poco marcada en la que el camino de carro que
conduce al castillo sigue recto, paralelo a las margades. Al principio la subida es ligera, pero el
camino de herradura, al entrar en el olivar, aumenta su pendiente. [...]
Más arriba llegamos a un portillo que conserva una barrera de madera. Minutos después nuestra
ruta nos deja en el pla del Pouet ...” (pàg. 11).
- ROSSELLÓ, R. (1979). A la Història d'Alaró. Segles XIII-XIV podem llegir el següent: "20 lliures, un
sou i 4 diners foren les despeses de l'any 1330 “en adobar la torra de la cova del castell d'Alaró e los
camins del dit castell” (pàg. 72).
- SASTRE, G. & ORDINAS, A. (1979). A Alaró, aspectes històrics, costums i tradicions. Els autors
senyalen aquest camí: “No hi ha restes arqueològics que en testimoniïn l’ocupació durant
l’època romana. Malgrat tot, es pot considerar provada per l’existència d’un camí, partint de la
vall d’Orient, arriba al peu del Castell”.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
260/346
- SUREDA, J. (1957). A El castillo de Alaró senyala la ruta: “Hi ha dos accessos possibles. El primer
des de la vall d’Orient, seguint la sendera que parteix de l’olivar de Son Balle, a prop de les cases
d’aquesta finca” (pàg. 11).
- VALERO, G. (1992). A Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des d’Orient a
Alaró, a on diu: “... en el punt situat vora el Km 11,8, aproximadament a uns 1.500 m d’Orient,
comença el camí del castell d’Alaró. [...] Com hem dit, just davant les cases de Son Bernadàs
Nou, a la dreta de la carretera, s’inicia el camí de pujada cap al pla del Pouet i cap el castell
d’Alaró. Al començament del camí hi ha una barrera metàl·lica amb un passador per a vianants,
a la part esquerra de la barrera.
Immediatament després de passar la barrera es troba la font d’en Tries. [...] El camí de carro
passa tot just per damunt la mina, aprofitant el mateix marge de la font i en pocs metres deixa el
safareig a l’esquerra, [...] Alguns minuts després de la font d’en Tries, arribam a una bifurcació
poc marcada, on el camí de carro puja lleugerament cap a la dreta i el camí del castell es
converteix en un sender més estret, de ferradura, que continua recte i discorre paral·lel a les
marjades. Just després el camí passa sobre una torrentera o xaragall amb el jaç empedrat. [...] La
pujada és al començament lleugera i el sender, un tirany estret però ben definit, avança en
direcció est. [...] Després de passar per un segment de camí amb un sòl compost per roques
descarnades, en apropam a una torrentera que ocupa la part central d’una petita coma guarnida
per alzines, i es precipita en línia perperdicular al camí. Abans d’arribar a la torrentera, el camí
dissenya un revolt cap a la dreta, en pujada, i amb dues curtes giragonses més, assolim un
portellet. [...]
La suau ascensió entre marjades que fins ara dúiem, s’ha convertit en un empinat viarany que
serpenteja sota l’ombra de les alzines. Tot just després del portell, passam per damunt un primer
rotlle de sitja de carboner, i pujam vora una reixa lateral de filferro que té a l’altre costat la
torrentera que ja haviem comentat anteriorment. Prest abandonam la torrentera i el filferro cap a
la dreta, per on continuam la pujada. Hem de superar diverses giragonses que deixen enrere
alguns rotlles de sitja. [...] Ja bastant amunt arribam a un segon portellet que conserva la barrera
de fusta. [...] Uns minuts després de passar el portell, la nostra ruta desemboca en un camí més
ample de carro, i un poc temps, cap a la dreta, apareix el pla del Pouet ...” (pàg. 417- 447).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram
1.
________________________________________________________________________________________
261/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
262/346
(45) PAS DE NA MARIA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-7-4
Inici: camí d'Almallutx, núm. 61.
Final: terme municipal d'Escorca.
Longitud: 2.818 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Catàleg de Camins del terme municipal d’Escorca (1997).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
Les pintades es troben al tram 3.
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- A l'inici del camí hi ha un cartell de:
"Prohibido el paso, propiedad privada".
OBSERVACIONS
- Es tracta del camí per anar de Sóller a Orient i altres municipis del Pla de Mallorca
documentat al 1275 ja com a Pas de na Maria, encara que les rutes amagades i altres
guies excursionistes posteriors situen el pas de na Maria més a l’oest, una errada que
també presenta la descripció del catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004).
- El tram 3 actualment no existeix.
- A l'inici del tram 3, vora el torrent hi ha dos portells d'1,4 m i 1,9 m d'amplada.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
263/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'nici del camí fins a les cases de Son Vidal.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 105 m
Amplada mínima: 4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 685 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 685 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 93 m.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: terra
Longitud: 93 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
264/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 160 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 160 m
Amplada mínima: 2,4 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat i hi ha arbres caiguts al camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una distància de 180 m, fins al coll del puig de Son Vidal.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 180 m
Amplada mínima: 5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 6
Continuació del camí fins a una distància de 338 m.
Tipologia: pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 338 m
Amplada mínima: 3,4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
265/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 7
Continuació del camí fins a una distància de 500 m.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 500 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a una distància de 530 m.
Tipologia: ferradura/tirany
Tipus de ferm: terra
Longitud: 530 m
Amplada mínima: 1 m
Seguiment: difícil
Estat: dolent
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 9
Continuació del camí fins al terme municipal d'Escorca
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 328 m
Amplada mínima: 1 m
Amplada màxima: 1,8 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació. Hi ha arbres i blocs caiguts.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
266/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
L’any 1275 l’escrivania de la Reial Capvrevació registrava una venda a l’alqueria d’Orient:
“...item vendimus tibi uxore tue Guillelme et tuis [...] trocium terre quod habeo in valle de
Aurient in partida de Semacoma, et teneo per Magistrus Joahannem, prepositum [...] prot
afrontantat ex una parte cum honore Guillelmi Alou ex alia in honore Magistri Johannis, et ex alia
cum montanea Magistris Joannis vocata la Mola.
Item vendimus tibi et uxore tue Guillelme [...] quendam campum in valle de Aurient, et
teneo per Raimundum de crilera [...] Pront affrontat ex una parte in camino que recedendo de
Aurient vadit a Soler et ex alia montanea...” (ARM. ECR 345).
El 19 d’octubre de 1748 el Bisbe de Mallorca, José Antonio de Zepeda, visitava la vila de
Bunyola, sufraganis i oratoris públics i privats del llogaret. Els oratoris públics visitats foren els de
Comassema, Son Pizà, Orient i Son Vidal (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic un dels
requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés necessàriament a
través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex).
L’any 1752 el bisbe Llorenç Despuig feia visita pastoral a les esglésies i oratoris del terme
de Bunyola, entre els quals figuraven els oratoris públics de Comassema i Son Vidal per fer
inventari del material disponible per celebrar oficis i per acomplir les obligacions. Per una altra
banda el 18 i 19 de maig de 1778 el bisbe Pedro Rubio visitava la parròquia de Bunyola i es feu
per escrit acta de l’Oratori Públic de Comassema (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic
un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés
necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex).
En els itineraris militars de Balears formats l’any 1864 pel tinent de l’Estat Major Luís de
Miguel apareix un itinerari de Sóller a Orient per Biniaraix, de 9’772 metres, on diu: “Este camino
es de herradura en su mayor estension, fatigoso por la fuerte pendiente de las cuestas y lo
descarnado del piso”. Entre Biniaraix i Orient assigna una distància de 8 km i apunta: “El camino
es de herradura malísimo siguiendo por el barranco formado al O. por la sierra de Alfabia y al E.
por el Puig den Olofre perteneciendo ambos a la cordillera principal a 4,740 m punto
culminante siguiendo luego el camino por el barranco o torrente llamado de Son Vert formado
por los mismos estribo y vertiente opuesto a 8,27 (o 8,027?) m de Orient” (CGE. Sign. C-33 nº
14).
L’any 1868 l’exèrcit elaborà un estudi del terreny i de les defenses antigues i actuals de
Mallorca, on podem llegir: “De Alaró a Biniaraix el camino es de herradura, entrando por un
valle de la Sierra de Alfabia, y el Puig de Olofra salva la cordillera a 3,5 km de Orient, y desciende
a Biniaraix por el barranco de Son Vert. En Orient arranca el camino de Buñola 3,5 – de
herradura exepto el último Kilometro que es carretero, empalmando con la carretera de Palma a
Soller, a 1,5 km de Buñola ...” (AHM. Sign. 1-3-4-12).
En el torn de precs i preguntes del ple de l’Ajuntament de Bunyola del 5 de desembre de
2000, es demanà si l’Ajuntament tenia constància del tancament de camins públics a la vall
d’Orient i es pregava que es prenguessin mesures per tornar obrir aquests camins, concretament
es Pas de na Maria (AMB. Sense signatura).
El Pas de na Maria està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana
(1993), dins el terme de Bunyola; a l’apartat d’altres camins del terme de Bunyola; i diu:
“Connexió entre l’Ofre i Orient. Era emprat a finals del segle XV per dur les joies i relíquies
sagrades des de Sóller al castell d’Alaró si es tenien indicis de desembarcaments moros (GUASP,
B., 1952)” (pàg. 185).
________________________________________________________________________________________
267/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El Pas de na Maria està inclòs, amb el núm. 162, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí
condicionat per accedir a la part de la muntanya, mitjançant un marget. Després del pas, esdevé
un camí de ferradura que enllaça diversos ranxos de carboner. A la part alta, després del pas hi
ha una figura de la Mare de Déu” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Escorca, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 86,
pas de na Maria.
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca, Bunyola, quan es parla de la història de la vila,
es diu: “... Durant els segles XV al XVII, davant els perills dels atacs dels corsaris, els homes de
Santa Maria i Alaró que anaven a defensar Sóller passaven per la Vall d’Orient i pel pas de na
Maria. Aquesta era la via que tradicionalment s’utilitzava per comunicar Sóller amb les viles
properes de l’altra part de la serra de Tramuntana ...” (pàg. 65- 66).
- AA. DD. (1988-97). A la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. 12. A la veu d’Orient diu:.”Durant els
s XV-XVII, davant els perills dels atacs corsaris, els homes de Santa Maria del Camí i d’Alaró, que
anaven a defensar Sóller, passaven per la vall i pel pas de na Maria, a baix de l’Ofre. Aquesta era
la via que tradicionalment s’utilitzà per comunicar Sóller amb les viles properes de l’altra part de
la serra de Tramuntana” (pàg. 116).
- CUERPO DE ESTADO MAYOR DEL EJÉRCITO (1866). A l’itinerari descriptiu corresponent a
les Illes Balears podem llegir: “De Alaró a Biniaraix és de herradura; a 3,5 k. del primer punto
pasa un barranco, que en tiempo de lluvias dificulta la marcha, por no tener puente y arrastrar
bastante agua; el camino entra en un estrecho valle formado por la sierra de Alfabia, nombre
que en esta parte se da a la cordillera principal, y el Puig de Olofra; a 3,5 de Orient salva ésta, y
desciende a Biniaraix por el barranco o torrente de Son Vert. En Orient, arranca por la izquierda,
un camino a Buñola (núm. 1443)” (pàg. 30).
- DÍAZ, R.; GINARD, A. et alii (1988). En el seu article dedicat a un mapa de part de l’illa de
Mallorca de l’any 1594, confeccionat amb finalitats defensives, es citen els llocs que englobava
cada fort, on podem llegir: “Fuerte 2 dicho Cúber, Almaluig, Binimorach y L’Ofre
1- Pas de la monta(n)ya d’en Tor(r)ella
2- Altra pas molt astret
3- Al pas del bar(r)anc anant anvés Sóller
4- Al pas de l’Ar(r)os demun Sóller
5- Al pas de Son Bennàser demunt la vila de Sóller
6- Al pas Morisc d’Elfàbia
7- Al pas de las Vaques demunt Orient
8- Al Pas de ne Maria demunt Orient
9- Al pas de la font de la Para (¿)
10- Al pas de la foradada demunt Comasama i se aguntas (3) an els Tosals Verts” (pàg. 116).
- GUASP et al. (1952). A la seva obra sobre els castells roquers parla de Sóller i el seu castell: “...
Alhajas y reliquias sagradas, ornamentos del templo y otros valores, serian trasladados por la
parte de l’Ofre y, bajándolos “pe’l pas de Na Maria” hacia Orient, la comisión de confianza los
entraría por la “porta forana”...” (pàg. 4).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
268/346
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1910). A Els castells roquers de Mallorca, l’arxiduc recull la següent
documentació: “1543. El Consell de Sóller envia els ingressos de l’església al castell d’Alaró, per
protegir-los dels atacs pirates.
1545. El Consell de Sóller torna enviar-hi les ingressos de la seva església davant del perill d’atacs
pirates.
1548. Noves amenaces pirates, davant les quals el Consell de Sóller decideix protegir en el castell
les joies i objectes de culta de l’església al castell.
1553. Els pirates segueixen rondant i les joies i objectes de culte de l’església de Sóller tornen al
castell.
1559. El Consell de Sóller tem noves incursions pirates i envia altra vegada els ingressos de
l’església al castell d’Alaró” (pàg. 196- 197).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Des del pla de na Maria,
al peu del cim, puja un viarany costerut a les elevacions de l’entorn i baixa a la vall d’Orient prop
de Son Vidal” (pàg. 244). També fa referència al camí catalogat quan diu: “... Un camí de carro
porta d’Orient a Son Vidal, ...” (pàg. 378).
- PÉREZ DE ROZAS, J. (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per aquest
Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Fornalutx a Llucmajor,
desglosant per etapes les distàncies, on veim que de Biniaraix a Orient hi havia 6 km de distància
a través d’un camí de ferradura i de carro.
- SÓLLER, núm. 1731. 10 d’abril 1920. A la secció de crònica local apareix el següent: “Hemos de
dirigir a la sociedad Fomento del Turismo una súplica, que no nos cabe duda ha de atender con
gusto puesto que sólo el bien de los turistas que visitan este valle es lo que nos mueve a hacerla.
Se trata de un poste con unos letreros indicadores, situado a la salida del lugar de
Biniaraix, por la parte de la fuente pública, que del modo como forman ángulo dan lugar a
quienes no conocen el terreno a extraviarse, en vez de quedar orientados. Uno de los lados de
este ángulo señala bien la dirección del Barrach (sic) o de Orient; pero el otro no señala de un
modo exacto la dirección del Puig Major, que es lo que se había propuesto indudablemente la
mencionada Sociedad...”.
- VIBOT, T. (2005). En el seu llibre sobre crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient, narra
un d’aquests episodis: “... Després d’aquest assalt, es perdé la pista dels aterridors escàpols. Qui
sap si anaren cap als boscos d’Alfàbia, cap a Lluc per Coma-sema o bé a Sóller, pel difícil pas de
na Maria ...” (pàg. 51).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa itinerario militar de España (1865).
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament.
________________________________________________________________________________________
269/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen el tram 1 i el tram 2 majoritàriament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareixen el tram 1 i el tram 2 parcialment.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix el tram 1.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). Apareixen els
trams 1, el 2 parcialment, el 4, 5 i 6.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 6.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2 i 6.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, el 4 majoritàriament i 5, 6 i el 7
parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen el tram 1 parcialment i el 2.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
270/346
________________________________________________________________________________________
271/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(47) CAMÍ D’ORIENT
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-6-5 / 670-6-6 / 670-6-7
Inici: ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, km. 1,5 prop de les mines de Can Grau.
Final: ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, prop de Son Perot.
Longitud: 3.406 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí veïnal.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
- Relació de camins de Bunyola.
- Expedient de camins i travessies (1821).
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
- Pla Territorial de Mallorca.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
obert, paret i reixa.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Dues parets al tram 12, una a la meitat i
l'altra al final d'aquest tram.
- Al tram 14 està tancat a cada costat amb
paret i amb una barrera amb pany.
- Al tram 8 hi ha una reixa.
- Al tram 9 hi ha 3 reixes.
OBSERVACIONS
- El tram 3 actualment no existeix.
- Als trams 11 i 12 hi ha restes d'empedrat.
- El ferm del camí dels trams 6 i 9 és desconegut a causa de la dificultat d'acccés per la
vegetació. En referència al tram 6 cal dir que a la part més oberta hi ha restes d'empedrat.
- La descripció que apareix d’aquest camí al catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola
(2004), és incompleta.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
272/346
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 142 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 142 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 312 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 312 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a la ctra Ma-2100, Km 2.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 48 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
273/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 4
Des de la ctra. Ma-2100, Km 2,15 fins a la mateixa carretera al Km 2,7.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 225 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 5
Des de la ctra. Ma-2100 Km 3,15 fins al Km 3,28 de la mateixa carretera.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 51 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 6
Des de la ctra. Ma-2100 Km 4,03 fins a una distància de 354 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 354 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
274/346
- Tram 7
Continuació del camí fins a una distància de 41 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 41 m
Amplada mínima: 2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: dolent
El marge del camí es troba esbaldregat i hi han abocat runes.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a una distància de 145 m fins a conectar amb el camí des
Verger núm. 70.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 145 m
Amplada mínima: 2,5 m
Amplada màxima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Escalons
Ratlletes
Paretons
Paret
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
275/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 9
Continuació del camí fins a ses Rotes.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 387 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 10
Continuació del camí fins al coll des Vent.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 613 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Hi ha esbaldrecs al marge del camí i es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 11
Continuació del camí fins a una distància de 165 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 165 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
276/346
- Tram 12
Continuació del camí fins a una distància de 596 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 596 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 13
Continuació del camí fins a una distància de 50 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat
Longitud: 50 m
Amplada mínima: 2,3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 14
Des de de la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, km. 8, fins a una distància de 277 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 277 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
277/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 16 de desembre de 1635 la Universitat de Bunyola pagava 10 lliures a Joan Baptista
Cabot per adobar el camí d’Orient (AMB. Sign. 581).
En consell celebrat el 2 de gener de 1642 la mateix Universitat escoltava una proposta “...
mes havant los fem ha sabar com en dies pasat conforme determinatio de Consell sens dona dit
consell sinch lliures per adobar al cami de orient y fins asi nos avem presos ...” (AMB. Sign. 6).
A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que,
en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19
de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on
podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes, el camino que guia
desde Orient a esta está en mal estado pero no hay memoria ni consuetud de que esta Villa haya
cuydado de su recomposicion, siempre a corrido por moradores de aquel lugar ...” (AGCM.
Sign. VI-60/3).
En un expedient format l’any 1816 per la Junta de Camins per habilitar el camí principal
d’Orient podem llegir: “... han acordado que en el ingreso de la siguiente temporada los vecinos
de Orient en todo el distrito de su demarcación ayudarán de la recomposición del camino que
desde aquella población baxa a la principal de Bunyola, contribuyendo esta con el partido que
pagan los dueños de los Predios de Comesema, Son Vidal y Onor hasta que este concluida dicha
recomposición ...” (AGCM. Sign. VI-60/4).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de març de 1819 “... se
acordó haser mandato al Conductor del Predio Onor para que dentro de quinze dias
recomponga los derribos del camino de Orient que hay en el distrito del citado Predio, con
apercibimiento de recomponerla de oficio a sus costas ...” (AMB. Sign. 979).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es
procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “... a cargo del Regidor quarto Dn José
Sastre se ha puesto el casco del lugar de Orient con el camino que de este pueblo conduse a
dicho Lugar y demas que en el se encuentran” (AMB. Sign. 10).
En el ple de l’Ajuntament de Bunyola del 4 d’abril de 1841 “Se tuvo presente una
solicitud presentada por Dña Consepsion de Oleza pidiendo la reconposicion del camino de
Orient para que los viajantes cesen de transitar por dentro su Predio Son Creus; y en su vista se
acordó la recomposision del referido camino”. Mesos després, el 4 de juliol, “... habiendo
pasado a reconoser el camino de Orient y parage llamado la costa den Masquarell con el fin de
ver el modo como deve hacerse la reconposicion acordada con auto de 4 de Abril ultimo, se
resolvió utilisar el trozo del antiguo camino que no ofrese peligro de resbalar y que se abandone
el trozo que por haver corrido se halla inutilisado” (AMB. Sign. 10).
En un altre ple del consistori bunyolí del 17 de setembre de 1843 es tractà la
recomposició de camins del terme, i entre altres acordà “... que se recomponga en los diferentes
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
278/346
puntos que se haya descompuesto el empedrado del camino de Orient desde la creveta de Son
Creus hasta la barrera del bosque llamado den Palou poniendo corrientes las raias o carenas y
las clavagueras y haciendo un bancal o remarge junto al clot del guix ...” (AMB. Sign. 10).
En una altre sessió del 14 de juny de 1857, “... a fin de atender a la reparacion de los
desmoronamientos causados por las lluvias en el camino de Orient, se acordó proceder a la
cobranza del turno del jornal personal de 1856 ...” (AMB. Sign. 10).
El 3 de juny de 1860 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Govern de la província
“... referente a que para las obras que en este año han de hacerse en los caminos vecinales que
desde este pueblo conducen a Palma, Santa Maria, Alaró y Orient, será necesario el importe de
dos turnos de prestación personal ...” (AMB. Sign. 10).
El 9 de maig de 1862 el consistori bunyolí, “... teniendo presente la necesidad de
proceder a la reparacion del murallon que sostiene la calle de son Trobat y de adelantar cuanto
se pueda las obras del camino de Orient, se acordó dirigir la correspondiente representación al
Gobierno de la Provincia de estas Islas para que se autorize a esta corporacion para hacer en el
monte comun de este pueblo una corta de pinos o encinas suficiente para cubrir la suma de diez
y nueve mil y quinientos reales vellon que se consideran necesarios para hacer frente a las
referidas obras ...” (AMB. Sign. 11).
Als itineraris de Balears formats per l’Estat Major de l’Exèrcit l’any 1863 apareix el que
anava de Bunyola a Consell passant per Orient i Alaró. Al tram que anava de Bunyola a Orient li
assigna una distància de 8’430 km i diu: “El camino es natural de herradura acepto el 1er kil.
Que es construido. Está atravesado de multitud de regatas que le hacen intransitable en tiempo
de lluvias” (CGE. Sign. C-33 nº 13).
El 22 de febrer de 1880 el consistori bunyolí “... acordó que la conservacion de los
caminos vecinales de este distrito municipal se efectue en pública subasta dividiendoles en tres
lotes uno que comprenderá el camino dicho de Buñola hasta Santa Maria, otro que partiendo
desde este pueblo termine en el lindero de Onor y Son Perot y otro desde este punto hasta Orient
...” (AMB. Sign. 11).
En ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 28 de juny de 1883 “El Señor Alcalde
manifesto que era llegada la hora de verificar la subasa de la reconstruccion del trozo de camino
de carro que empieza en el puente de Son Creus a arriba y dadas que fueron las doce de la
mañana se presento el oficial sache manifestando que despues de muchas encantes y con arreglo
al pliego de condiciones habia rematado la subasta de que se trat a favor de Antonio Estarellas
Borras por la cantidad de quinientas pesetas y presenta el interesado digo que la aceptaba y se
comprometia a su cumplimiento, con lo cual el Ayuntamiento la declaró adjudicado a su favor
...” (AMB. Sign. 11).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 30 de desembre de 1883, “...
habiendo manifestado D. Miguel Far individuo de la comision de obras que muestros vecinos se
habian quejado del mal estado en que se encontraba el camino de Orient y mayormente el trozo
comprendido en el punto llamado els morers por lo peligroso que era el transito por dicha parte
de camino, cuyo muro de sostenimiento iba a desplomarse, y que no teniendo mas anchura que
unos trece palmos, seria imposible el transito caso de desplomarse parte de dicho muro. Y que
supuesto que dicho camino fue diseñado antes de mil ochocientos sesenta por el entonces
director D. Antonio Coll proponia se examinase el estado de dicho muro por personas
inteligentes y se diese la direccion y anchura a dicho camino que de antemano habia marcado el
sobredicho Coll ...” (AMB. Sign. 11).
________________________________________________________________________________________
279/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En el ple celebrat per l’ajuntament bunyolí el 12 de maig de 1891 s’aprovà un compte “...
que ha presentado el bancalero Juan Bibiloni referente a la recomposicion de un portillo en el
camino vecinal de Orient y punto Son Perot la que asciende a la suma de once pesetas cincuenta
centimos ...”. El 22 de setembre del mateix any, “... existiendo en el camino vecinal de Orient un
punto conocido por las veles del predio Son Creus varios portillos, el Ayuntamiento
considerando de necesidad suma su recomposición, acordó que dentro un breve plazo se
proceda a ella bajo la direccion de la comision de obras” (AMB. Sign. 12).
En el ple celebrat el 21 de febrer de 1892, y “Teniendo noticia este Ayuntamiento que el
conductor del predio Son Perot ha obstruido el camino vecinal de Orient con piedras y leñas que
impiden el transito por él, se acordó se prevenga al citado conductor retire inmediatamente las
indicadas piedras y leñas, bajo apercibimiento de lo que haya lugar” (AMB. Sign. 12).
El camí de Bunyola a Orient està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola; a l’apartat d’altres camins del terme de Bunyola
(núm. 46), (pàg. 185).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell d’Orient, amb inici a la
carretera de Bunyola a Orient i final a la carretera de Bunyola a Orient, i tipologia de camí de
ferradura (ACM. Sense signatura).
El camí vell d’Orient està inclòs, amb el núm. 161, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Tot i que
el camí ha estat seccionat i molts trams eliminats per l’actual carretera PM-210, encara es poden
destriar alguns trams del camí vell de Bunyola a Orient. El primer tram va des de la font de la Vila
fins a sa Cimentera. Després de travessar un pont que salva el torrent, el camí puja pel marge
esquerra del jaç i a voltes apareix un empedrat irregular. El segon tram, que arrenca en el primer
revolt de la carretera a l’altura de sa Cimentera, presenta un ferm parcialment empedrat amb
restes d’antics graons. També hi trobam paretons laterals de limitació. El pròxim tram va des del
km 3’3,per damunt la carretera, i es perd a una cinquantena de metres més amunt. El darrer, el
més llarg, va des de l’hort d’Honor, passa pel costat de les cases d’aquesta possessió i puja fins
al coll des Vent. Des d’aquí baixa fins a la carretera PM-210, prop del km 8. Hi trobam un ferm
parcialment empedrat, molt vell, i amb esporàdics paretons laterals” (AMB. Sense signatura)
(veure 2.1.19 Annex).
Els trams 4, 6, 10, 11, 12 i 13 d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en sec.
(Veure Annex 3.1.20).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Per carrer d’Orient hom
surt del darrer grup de cases de Bunyola i el viarany va per una vall molt estret, [...] Devora la
carretera, en el fons de la vall, es veu el bell hort de tarongers de can Grau, [...] Durant una
tirada, encara es veu la síquia coberta, després s’acaba, perquè allí es troba la font que
l’alimenta. [...] Després d’haver travessat la llera seca del rierol, el camí continua en cinc revolts
per l’altre banda del turó. [...] A mà esquerra es deixa el vial que va a les cimenteres. El camí
ultrapassa altre cop el torrent, [...] i continua al llarg de la llera a través d’un estret congost. [...]
Passant per grans blocs de pedra calcària, el camí dolent i estret puja anguilejant pels vessants
drets de la vall. [...] Hom travessa el llit del torrent, que deixa a la dreta, i troba una vall que s’ha
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
280/346
tornat un poc més ampla. A mà esquerra es veu Son Creus, [...] Dins el comellar que s’aixampla,
anomenat camp d’Honor per la possessió homónima veïna, està la casa gran d’Honor [...] En
arribar a dalt del turó del coll d’Honor, hon gaudeix d’una vista espléndida cap a les dues
bandes, [...] Des del turó, el camí, en molts de revolts que encara són nous i ben transitables,
davalla pel pujol boscós [...] El camí puja a un petit alturó on hi ha un parell de cases. [...] A mà
dreta guaiten les cases de les possessions de ca na Ferrera i de Son Perot. [...] Hom continua per
un camí vell, pavimentat encara amb còdols, i després per un altre de més nou, amb la qual cosa
a molts indrets hom deixa de banda, sense haver-lo fet servir, el camí vell abandonat. [...] Hom
travessa el rierol per un costerut pont empedrat d’un sol arc i un camí puja en revolts a dalt del
pujol de l’esglèsia, [...] El camí, en part costerut i empedrat, transcorre entre cases, [...]
finalment el carrer desemboca a una placeta ...” (pàg. 372- 377).
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra
i Alaró trobam referències al camí catalogat: “i el 1300 s’hi torna a fer referencia: “affrontat [...]
in torrente que descentit [...] versum Bunyolam, [...] et ex alia in camino que itur de Bunyola
apud Orient” (ECR 356, f. 5v-6)”, ”El 1281 es torna a situar per la mateixa zona, a la capçalera
de la vall, un tros de terra en el terme de Bunyola que afronta amb el camí d’Orient i amb
l’Argentera (ECR 350, f. 107-107v)”, “El 1268, per sota d’una terra erma i llaurada amb oliveres i
altres arbres a la vall de Bunyola, passa el camí d’Orient “transit infra caminus publicus que vadit
versus Orient” (ECR 347, f. 21)” (pàg. 176 -182).
- PÉREZ DE ROZAS, Joaquín (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per
aquest Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Bunyola a Orient, per
una camí de ferradura de 8 km de distància.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca.
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000.
Apareix aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 6, 7 i 8.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams
1, 2, 3 i 4.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-3) i 670 (3-4).
Apareixen els trams 1, 11, 12 i 13.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 14.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 11, 12 i 13.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix aproximadament el tram 2.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareixen els trams 6, 11,12, 13 i 14.
________________________________________________________________________________________
281/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
282/346
(48) CAMÍ DE PASSATEMPS
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8 / 698-5-1
Inici: camí de Valldemossa, núm. 33.
Final: terme municipal de Palma, prop de la font de na Pera.
Longitud: 1.938 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Fitació de terme.
- Obres per part de l'Administració.
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret, reixa i obert.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Una paret i una reixa al final del tram 3.
- Tres reixes al tram 7, una a l'inici i dues al
final.
OBSERVACIONS
- El tram 3 actualment no existeix.
- Al tram 4, prop de s'Heretat hi ha una ratjoleta on es pot llegir: "Passatge de na
Boiraneta".
- Entre els trams 6 i 7 el camí discorre per la carretera Ma-1140.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
283/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una llargària de 76 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 76 m
Amplada mínima: 3,1 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins al torrent de Raixa.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 187 m
Amplada mínima: 3,1 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una llargària de 395 metres.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 395 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
284/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una llargària de 286 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 286 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una llargària de 65 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: formigó
Longitud: 65 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 6
Continuació del camí fins a la ctra Ma-1140 vora l'aljub de s'Heretat.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 261 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 3,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
285/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 7
Des de la ctra Ma-1140 prop de Son Termes fins a s'Hort de Son Termes.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 622 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 8
Des de s'Hort de Son Termes al terme municipal de Palma.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 46 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778
apareix una “Relasion de los reparos y composision del camino llamado de la Alcaria Blanca sito
en este termino enpesando en la division del lugar llamado al torrento asta el Predio La Font
Seque”, on podem llegir:
“... 2. Al carraron del Predio La Aratat llenar lo nesesario con piedras y tierra con las caranes
nesesarias [...]
3. Des del referido lugar asta el torriente llamado de Raxe llenar los fondales [...]
4. Desde el referido lugar asta el carraron llamado de Raxe poner las gradas necesarias [...]
5. Desde al carraron de Biniadsa asta la igera muerta llenar de piedras [...]
6. Desde el desaguadero llamado ne tira sanar asta serca de vente y otcho pasos antes de llegar
al poso marí todo se ha de llenar de piedras y tierra [...]
[...]
8. Desde ditcho lugar asta el torrente de la Alcaria Blanca llenar de piedras y tierra ...” (AMB.
Sign. 8).
L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar
la línea de terme dels municipis de Palma i de Bunyola i assenyalar les fites comunes. A l’acta de
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
286/346
l’operació practicada es descriu la situació de la fita núm. 14: “...Está en el paraje denominado
Font de Mestre Pere a veinticinco metros de distancia en dirección oeste de la Fuente de Mestre
Pere, en la margen Este del camino de Pasatemps...” (IGN. Sense signatura).
El 13 de juliol de 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral aixecà les actes de l’operació de
delimitació entre els termes de Bunyola i Valldemossa, on les primeres fites estan situades prop
del camí de Passatemps, als voltants de Son Aversó (IGN. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí de Son Sardina: “Camí de Bunyola a Son Sardina.- El
cual ofrece el siguiente itinerario: Es Creuer, Biniatzar, Sa Font Seca, Son Aversó, Alqueria
Blanca, S’Heretat, Son Termes, Font de na Pera y sigue fuera del Término Municipal con el
denominado Camí de Passatemps” (AMB. Sense signatura).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Passatemps (es Carreró),
amb inici a Can Penasso i final a la partió del terme municipal de Palma, a la font de na Pere, i
tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura).
Camí Vell de Ciutat
El camí vell de Ciutat està inclòs, amb el núm. 158, en el Catàleg de béns patrimonials de
Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de
propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí de
carro, el qual neix davant la desviació d’entrada a la vila de Bunyola, des de la carretera C-711.
Compta amb paretons laterals i algun tram amb restes d’empedrat. També s’hi poden apreciar
algunes ginyes. Travessa les possessions de s’Alqueria Blanca, Biniatzar i Raixa. A partir d’aquí, la
resta fou fins a s’Heretat” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
Pel que fa a la continuació d’aquest camí dins el terme municipal de Palma s’ha trobat
la següent documentació:
El 30 de desembre de 1731 Didac Serralta i Castell capbrevava la torre d’en Hug, que feia
partió “…una part ab lo dit Cami Real de la Vila de Soller, de altre part ab […] Posecio dita Son
Paix […] de altre ab Posecio dita Son Ripoll del hereus de Antoni Ripoll cami mediant dit de
pasatemps, dins de es quals por los Autors del dit Denunciant de porcions de terras de
pertinencies de dita Posecio…” (ARM ECR 1119).
El 9 d’agost de 1734 Joan Baptista Visconti capbrevava les possesions de So na Jaume i
Son Penyaflor, que “...Confronta […] de una part ab cami Real qui va de la pñt. Ciutat a la vila
de Valldemossa; de altre ab terras dels hereus de Jaume Vila Forner mediant cami sender […] Y
ab cami de Pobladors anomenat el cami de Passatemps; de altre ab torrent anomenat el torrent
de Son Aversó; de altre ab terras […] del Rafal dels Tarongers…” (ARM ECR 1120).
El 3 de setembre de 1736 Jordi Pont capbrevava 3 quarterades de terra a Palma, en el lloc
anomenat la torre d’en Hug: “Afronta de una part ab cami de Passatemps, de altres tres parts ab
terras de dita Possecio de Huch y de altre part ab sequia qui ve de ne Bastera y entre dita sequia
________________________________________________________________________________________
287/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
se troba reservat per dit Sr. Alouer un destre de passatje lo qual se reserva per anar a fer venir la
aygue de dita Bastera y del llivell de la sequia de la ciutat...” (ARM. V-227).
El 4 d’octubre de 1742 Maria Cotoner capbrevava la possessió de Son Aversó “...cituade
[…] prop de la Font dita de Mestre Pera; La qual confronta de una part ab la Posssº Son
Termens […] de altre ab cami dit de Passatemps o, mes ver ab las Fitas divisorias entre dit Predio
y el Predio Son Bibiloni, que estan prop de dit camí…” (ARM ECR 1120).
El 13 juny de 1746 Anna Mulet, com a administradora dels béns del seu fill Macià Garau,
capbrevava una peça de terra i cases en ella construides, anomenada Can Menorca, antigament
Son Terrassa “...que se compon de dos pessas de terra contiguas, la una de tenor de set
quarteradas vel circa, scituadas en lo terme de la present Ciutat, en la Parroquia de St. Jaume, en
lo lloch del stabliment de Son Bibiloni, olim de pertinencias de la Possº dita Son Bibiloni [...]
affronta de una part ab cami dit de passatemps, de altre ab terras del dit Cont. de la Cartuxa, y
antes de Pere Gener, o, de se muller, de altre, ab las terras del dint Cont., y antes de Juan Puyol,
de altre, ab torrent dit de las gras. Ayguas, de altre ab terras ditas can Cona, de Sebastia
Çabater, ad altre ab terras dels hereus de Juan Negra, de altre, ab terras ditas can pota de
Llorens Çabater, de altre ab cami dit del Destra, de altre ab terras, olim viña dels hereus de
Miguel Ferrer, que foren de Mathia Garau sogre de la denunciant, de altre ab terras are ditas Son
Sureda de Juan Vila Blanquer...” (ARM. P-257).
El 23 de juliol 1825 Sebastià Busquets capbrevava una peça de terra i cases a Son
Sardina, al lloc anomenat Son Terrola: “Afronta ab terra de Pere Pou, ab terra de Catalina
Cladera viuda, ab cami dit de pasa-temps, y ab terra del denunciant de ditas pertenencias...”
(ARM. T-787).
El 25 de maig de 1832 es reuní la Junta encarregada de la direcció i recomposició de
camins del terme de Palma per tractar sobre adicions a fer al pla de la Reial Audiència de 1798
sobre recomposició de camins. Entre aquestes hi havia la divisió del terme de la ciutat en quatre
parts, “...la tercera desde este punto [el camino de Sineu] hasta la Riera en que hirian
comprendidos los caminos de Buñola, el llamado Roig, el de Soller, el de Pasatems, el de
Valldemosa y el de Esporlas con las travesías de todos ellos...” (AMP. Sign. FP 914/VIII).
El 24 de setembre de 1844 Leonor Bonnin, propietària del predi Son Sureda, remetè una
carta a l’Ajuntament de Palma on exposava que l’any 1842 havia demanat permís a l’esmentat
ajuntament per construir una pared en el camí que de Son Sardina conduia a Raixa, i com que
encara no havia rebut resposta, sol·licitava les ordres oportunes per conclure la paret. El 9
d’octubre de 1845 la Sr. Bonnin tornava a remetre una carta a l’ajuntament palmesà, com a
propietària de Son Sureda “...sito en el lugar llamado de Son Sardina linda de una parte con el
camino que conduce de Palma a Racha y de otra con el camino de pasatems que conduce al
camino de Soller...”, sol·licitant el nomenament d’un pèrit per tasar els arbres i terres que es
veurien perjudicats per la construcció de la paret (AMP. Sign. FP 925/VII).
El 23 d’octubre de 1845 Antoni Calafell i Antoni Maria Pujol venien a Rafel Tarongí una
peça de terra anomenada el Calafell, a Son Sardina, que feia partió “...con camino nombrado de
pasatemps...”. Poc després, el 21 de novembre de 1845, Francisca Alemany establia a Rafel
Tarongí una peça de terra de pertinències del Rafal de Son Sardina, que “...linda con el camino
de Pasatemps, con tierra remanente a la enangenante, con otra de Bartolomé Florit, con camino
sendero dicho den Agusti, con tierras de Juan Cañellas, y con otra de Bernardo Jaume...” (ARM
CH 663).
El 27 de gener de 1847 Pedrona Puigserver venia a Antoni Barceló un molí d’aigua amb
tanques de terra i una tanca gran anomenada sa Tanca d’en Carrera que “…lindan las dos juntas
con tierras llamadas can Vich […] con camino de pasatemps, con el Predio Can Garau propio
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
288/346
del comprador por una parte acequia den Baster mediante, con tierras del molino den Vaquer
[…] con el Predio Son Ajaume Vell […] con la propiedades remanentes a la vendedora llamadas
el Olivaret y can Vadell...” (ARM CH 663).
El 25 d’octubre de 1848 Jaume Mesquida venia a Jaume Ensenyat una peça de terra de
30 estadis de cabuda, amb una caseta construida, de pertinences del que fou el rafal de Son
Sardina i que confronta amb camí de Passatemps (ARM. CH 664).
El 23 d’octubre de 1849 Antoni, Gabriel i Miquel Sales, venien a Margalida i Joana Aina
Vanrell la finca Son Pacs Nou, a Son Sardina, de cabuda de 33 quarterades i 2 quartons, més 3
horts i 7 sous de terra de cabuda, que feia partió amb camí de Passatemps, amb can Simó i amb
camí de Sóller (ARM CH 664).
El 24 de maig de 1855 Catalina Romaguera venia a Pau Romaguera un quartó de terra a
Son Sardina, en el lloc anomenat el Secar de Son Pacs, “...la qual linda con tierras de Juan Pou,
camino de tres pies mediante, con camino llamado de Pasatems, y con tierras del adquirente por
dos partes...” (ARM CH 666).
El 28 de juny de 1855 Miquel Rubert venia a Miquel Lladó el predi anomenat Son Ripoll
“...confinante con el otro predio Son Ripoll propio de Gabriel Verd, con camino publico llamado
de Raxa, con el predio Son Pax, con tierras de los herederos de D. Valentí Terrers, con las de Juan
Guillot, y con camino de Valldemosa...” (ARM CH 666).
L’11 de març de 1856 Francesca Figuerola venia a Maria Antònia Fuster una casa amb
terra del rafal anomenat de Son Sardina, que “... Linda con camino de Pasatems, con el llamado
de Can Agustí ...” (ARM. CH 667).
Entre la documentació localitzada del camí de Passatemps trobam els estats dels treballs
de prestació personal corresponents a l’any 1866-67, amb la relació de tots els jornals de
persones, carros, carretons i cavalleries invertits en la recomposició del camí, així com relació de
les persones participants (AMP. Sign. FP 1564/III).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Palma el 12 de febrer de 1869 s’acordà
passar a la comissió d’obres un ofici del Sr. Governador “...en que remite aprobado el plano del
camino de Pasa Temps en los términos en que lo solicitó el Ayuntamiento, disponiendo que el
propietario de predio Son Paitx nou, presente el plano de todo el terreno enagenable al objeto
que espresa dicho Sr. Gobernador”. Poc després, el 19 de febrer del mateix any, la comissió
d’obres “...propone que la medida indicada por el Sr. Gobernador de esta Provincia para obligar
al dueño del Predio Son Pax Nou el que presente el plano de todo el terreno enegenable del
mismo que linda con la porcion de camino denominado de Pasa Temps en el punto que
atraviesa el caserio de Son Sardina sea estensiva a todos los terrenos que se estan enagenando a
igual del referido predio, o que en lo sucesivo se enagenen...” (AMP. Sign. AH 2155/2).
En un expedient de reposició d’un peó caminer apareix un document de 19 de gener de
1883 en el qual els regidors de l’Ajuntament de Palma exposaven que, davant el mal estat dels
camins veïnals, “...el medio mas eficaz para llevar a cabo este objeto es que cada uno de los
peones camineros tenga a su cuidado una porcion de camino vecinal, á cuya conservacion se
dedique constantemente bajo su especial responsabilidad, sin que pueda ser distraido ni variado
como no sea por espreso acuerdo del Ayuntamiento [...] En vista de lo espuesto, los concejales
que suscriben proponen al Ayuntamiento se sirva acordar lo siguiente:
1º Los peones camineros que a continuación se expresan se encargaran de la conservación y
mejora de la porcion de camino vecinal que se les señala, bajo su responsabilidad y sin que
puedan ser separados o destinados a otro punto a no ser por espreso acuerdo del Ayuntamiento.
[...]
________________________________________________________________________________________
289/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El camino de Pasatemps correrá a cargo del peon caminero que el Ayuntamiento nombre
para cubrir una de las vacantes que existen, y el que se designe para la otra vacante se encargará
del camino de Son Rapiña y del Serral...” (AMP. Sign. FP 1142/6).
El mes de març de 1884 el Director de Camins de l’Ajuntament de Palma formà un
“Estado que espresa el de metros cubicos de piedra machacada que ha de acopiarse en cada
camino”, entre els quals es troba el camí de Passatemps, amb 20 m3 de pedra (AMP. Sign. FP
1149-XIII).
L’any 1890 l’arquitecte muncipal de l’Ajuntament de Palma elaborà un “Estado que
expresa los metros cúbicos de piedra machacada y arena para el recebo que han de acopiarse en
cada uno de los caminos”, en el qual trobam el camí de Passatemps i Destre, amb 80 m3
d’arena (AMP. Sign. FP 1189/VII).
El 20 d’agost de 1891 l’Ajuntament de Palma elaborà una “Relación de los caminos
vecinales del término municipal de Palma y acopios que les corresponden”, on apareix el camí de
Passatemps, de segon ordre: “Empieza en la carretera de Sóller junto á la punta del Secar y
termina en el manantial denominado «Font de Mestre Pere» - mide 5 kilómetros 700 metros ...”
(AMP. Sign. FP 1191/XVII).
A l’arxiu municipal de Palma es troben relacions presentades pel “sobrestante” dels
peons caminers i els camins on havien de fer la seva feina durant la setmana. A la relació del 9
d’abril de 1900 veim com el camí de Passatemps i de Son Ripoll corresponien al peó núm. 3 i a
la relació del 3 de desembre de 1900 els camins de Passatemps i dels Reis corresponien al peó
núm. 2 (AMP. Sign. FP 446/26).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (1988-97). A la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. 12. A la veu corresponent al camí de
Passatemps llegim: “...A Son Sardina (Palma), enllaça el camí dels Reis amb la font de Mestre
Pere. Transcorre pel nucli urbà. Entre 1959 i 1989 va rebre el nom de Monsenyero Mairata.
Constitueix la via principal de la barriada” (pàg. 409).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Darrera de sa Font seca
hom deixa un camí a mà esquerra i va a la dreta cap a la pintoresca casa de s’Heretat […] Una
pujada escalonada condueix al pati del pintoresc edifici, […] Si hom segueix el camí, arribarà a
Raixa” (pàg. 402).
- KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra
i Alaró trobam la següent documentació: “El 1241-47, dues jovades al terme de Bunyola afronten
‘in camino et in alquería de Beniatzar’ ” (pàg. 182).
- PEÑA, P. de A. (2001). A Guía de las Baleares, fa la relació de camins declarats veïnals per
l’Ajuntament de Palma, a on trobam: “9º. El de Pasatems, de 5 id. [kilometros] 700 [metros]”
(pàg. 220).
- SUAU, B. (2005). En el seu article dedicat a la possessió de Son Térmens, publicat a Es Castellet,
núm. 19, dedica un apartat als camins, on diu: “... A la possessió hi ha el camí de la Pleta, que
també duu a les fonts de na Roja i na Freda. A més, l’antic camí de Passatems entrava dins Son
Térmens des de Son Averçó i just devora la font de Mestre Pere continuava cap a Palma per Son
Sardina ...” (pàg. 20).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
290/346
- VALERO, G. (2003). Quan parla del camí d’accés a Raixa diu: “El camí que ve de la carretera
principal enllaça amb les restes del camí vell que anava de Palma a Bunyola per Son Sardina i per
la font de Mestre Pere, denominat encara avui en aquestes contrades el camí de Passatemps ...”
(pàg. 9).
- VALERO, G. (2008). A la seva obra sobre toponimia de Palma trobam el camí de Passatemps:
“- Documentat el 1663 en unes confrontes de la finca dita el Camp de la Pleta, actual Can
Menorca, de sa Garriga: “Tancam terra nominatam el Camp de la Pleta tenoris 24
quarteriatarum terra, parum plus, vel minus vel quod revera est, et ex alia parte aliam petiam
terre dicta prima petia terre contiguam, tenoris septem quarteriatarum vel circa, cum domibus in
ea constructis de pertinentiis dicta sua petia terra possessionis vocata son Babiloni heretatis jam
dicti Jacobi Antonii Bibiloni, scita in termino pntis Maj Civitatis...es affrontatur dicta duae petiae
terre, et ex una parte cum camino dicto de Passatemps [...] L: Des de Son Sardina cap al nord,
vers la font de Mestre Pere i Son Térmens…“ (pàg. 94).
En el mateix apartat trobam una referència al camí de Raixa: “L’escriptura de 18 d’octubre de
1889 autoritzada pel notari D. Cayetano Socias documenta l’anterior traspàs de la finca Son
Ripoll, on s’especifica que la possessió limita amb el camí públic de Raixa: ‘Por escritura
autorizada por el notario de esta capital D. Sebastian Feliu, dia 28 de junio de 1855, vendió don
Miguel Humbert com apoderado de la Exma Sra. Dª Apolonia Garcia de Zócoli, duquesa de la
Unión de Cuba, el predio denonimado son Ripoll...consistente en tierra campo y almendral, con
casa rústica y urbana, lindante al norte con otro predio del mismo nombre, de herederos de D.
Gabriel Verd y Ripoll, al este con camino público llamado de Raxa, al este con camino público
llamado de Raxa, al sur con tierras de herederos de D. Valentin Terrers y Sancho y con otra de
Juan Bautista Romaguera y al oeste con la carretera de Valldemossa (Arxiu particular de la
familía Togores, carpeta “Son Ripoll”). [ Vid Camí de Passatemps.
L : Des de Son Sardina cap al nord, vers la font de Mestre Pere i Son Térmens“ (pàg. 95).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.
- COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000.
Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Fulls 698 (Palma). Cuarto I. Santa María i full 670 (Sóller). Cuarto I. Sóller. Apareixen
els trams 5, 6 i 7.
________________________________________________________________________________________
291/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1964). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 698-II (Palma). Apareix el tram 7.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 698 (1-3) i full 670 (4-3).
Apareixen els trams 1 i 2 i el tram 8 pacialment.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1982 i 1989). Cartografía Militar de España. Fulls 671
Palma (38-27) i full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1 i 2 i el tram 7
pacialment.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró) i full 698- IV (Santa Maria del Camí). Apareixen els trams 1, 2, 5,
6 i 7.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 5, 6 i 8.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 5, 6, 7 i 8. Els trams 7 i 8 apareixen amb el nom de “CAMINO
PÚBLICO DE PASSATEMPS”.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
292/346
________________________________________________________________________________________
293/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
(51) CAMÍ DE SES COSTES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7
Inici: zona urbana de Bunyola, prop de l'estació de ferrocarril.
Final: fins a una distància de 469 metres.
Longitud: 469 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l’Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret, reixa i obert.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
294/346
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 469 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994
s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la
Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es
trobava aquest camí: “Camino de Ses Costes o Son Garcías, Presupuesto 702.383.- Ptas” (AMB.
Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
295/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
296/346
(59) CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES
PENYALS D'HONOR
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6
Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3, prop de Cas Garriguer.
Final: camí des Penyal d'Honor, núm. 13.
Longitud: 762 m
DOCUMENTACIÓ
- Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
OBSERVACIONS
- Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de
l’Ajuntament de Bunyola.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
297/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 430 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 430 m
Amplada mínima: 2,2 m
Amplada màxima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 152 metres.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 152 m
Amplada mínima: 1,2 m
Amplada màxima: 1,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Penyals d'Honor, núm. 13.
Tipologia: tirany
Tipus de ferm: terra
Longitud: 180 m
Amplada mínima: 1 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
298/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El camí de Cas Garriguer al camí dels penyals d’Honor està inclòs, amb el núm. 140, en
el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el
12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, i a la descripció es diu:
“Camí de carro que connecta Cas Garriguer amb el camí que va fins als penyals d’Honor. Té una
amplada que oscil·la entre els 2 m i els 2’5 m. A causa del poc rost del terreny, el marget lateral
és poc elevat” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix el tram 1.
- MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de
U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
299/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
300/346
(61) CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE
COMA-SEMA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-3 / 670-8-4 / 670-8-5 / 670-7-5
Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop d'Orient.
Final: terme municipal d'Escorca.
Longitud: 6.878 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí reial.
- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.
- Obres per part de l'Administració.
- Relació de camins de Bunyola.
- Camí comú.
- Catàleg de camins del terme municipal d’Escorca (1998).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret, reixa i obert.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- A l'entrada de Coma-sema hi ha una sèrie de
cartells: "Terminantemente prohibido el paso a
bicicletas, peatones, excursiones sin aviso. Sean
responsables y acaten esta decisión totalmente
legítima gracias".
- Vora les cases de Coma-sema hi ha una
barrera tancada amb pany i han desviat el
camí.
OBSERVACIONS
- Als darrers metres del tram 7 hi ha restes d'empedrat.
- El camí d'Almallutx o camí de Coma-sema formava part de l'itinerari que enllaçava
Bunyola i Orient amb Lluc per Almallutx passant per sa Foradada. Aquesta penya,
desapareguda a les obres de construcció de l’embassament, es trobava al torrent que
baixa de Cúber a Almedrà anomenat a la documentació antiga torrent de sa Foradada.
- La font de la Roca està situada dins l’actual embassament del Gorg Blau
- Tal com assenyala la bibliografia, aquest camí era utilitzat com a ruta de peregrinació.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
________________________________________________________________________________________
301/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a la partió de Son Vidal i Coma-sema.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 961 m
Amplada mínima: 3,6 m
Amplada màxima: 4,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 864 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 864 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
302/346
- Tram 3
Continuació del camí fins a a l'era de Coma-sema.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 950 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 361 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 361 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una distància de 165 m.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat parcialment
Longitud: 165 m
Amplada mínima: 1,8 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Esbaldrecs al marge del camí, està envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
303/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 6
Continuació del camí fins a una distància de 1.982 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.982 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 7
Continuació del camí fins a una distància de 523 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 523 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Esbaldrecs al marge del camí, està envaït per la vegetació i hi ha pins caiguts.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins al coll des Bosc.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 260 m
Amplada mínima: 3,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
304/346
- Tram 9
Continuació del camí fins a una distància de 49 m, fins a connectar amb el camí de na
Franquesa.
Tipologia: ferradura/tirany
Tipus de ferm: terra
Longitud: 49 m
Amplada mínima: 0,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 10
Continuació del camí fins a una distància de 219 m.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: terra
Longitud: 219 m
Amplada mínima: 0,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 11
Continuació del camí fins a una distància de 325 m, fins a connectar amb la tuberia
d'Emaya.
Tipologia: ferradura
Tipus de ferm: empedrat
Longitud: 325 m
Amplada mínima: 1,2 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Està envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
305/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 12
Continuació del camí fins a una distància de 63 m.
Tipologia: pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 63 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 13
Continuació del camí fins a una distància de 102 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 102 m
Amplada mínima: 2,9 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Esbaldrecs al marge del camí i està envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 14
Continuació del camí fins a la partió de terme, al torrent d'Almadrà.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 54 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
306/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 18 de novembre de 1242 Vicenç d’Exea i la seva dona Guillerma establien a Bernat
Costurer una coma i una vinya situades a Binimorat: “...Item damus et stabilimus ad bene
laborandum et meliorandum tibi Bn. Custurer unam cumba cum vinea et vegerio que ibi iscut
aqua versatur versus orientem et obach que usqe ad torrentem de la foradada et mon. de dictam
foradada et reversit versus ponenttem de serra in serram usqe ad semacumbam. Item unam
vineam juxta dicta alqueria sicut et clausa [...] et afrontatur cum camino quo itur apud
almaluig...” (ARM. ECR 343).
El 13 de novembre de 1361 Jaume Coll establia en emfiteusi a Bernat Galiana la seva
alqueria anomenada Lluc, situada a la vall d’Orient, i que feia partió “... ex una parte cum via
publica qua itur ad locum de Almalug, et ex duabus partibus cum possessione dicti Simonis
Petro, et ex alia parte cum possessione dicti Petro ...” (ARM. ECR 115).
El 26 de maig de 1377 Jaume Uguet establia en emfiteusi dues peces de terra i casa
contigua en el lloc anomenat Lluc, abans de Pere Pacs, en terres de la cavalleria de Berenguer de
Galiana, situada a la vall d’Orient, que confrontava “...ex una parte cum possessione dn. Sanou,
et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum camino publico et ex alia parte
cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn Perpenyar et ex alia parte cum
possessione Guillem Betnassar...”. El mateix dia Simó Pasqual venia a Mateu Canyelles un censal
sobre dues peces de terra de l’alqueria dita Lluc, que confrontava “...ex una parte cum
possessione dn. Sanou, et ex alia parte possessione Jacme Borras et ex alia parte camino publico
et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn Perpenyar et ex
alia parte cum possessione Guillem Betnassar...” (ARM. ECR 743).
L’any 1382 Simó Pascual venia a Mateu Canyelles un censal sobre l’alqueria anomenada
Lluc, en el lloc d’Orient, que feia partió “... ex una parte cum possessione dn. Sanou et ex alia
parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum camino publico et ex alia cum alia
possessione dicti Jacme Borras. Altra ud. ço es affrontat ex una parte cum possessione dn. Sanou
et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn. Perpenyar et ex
alia parte cum possessione Guillem Betnassar ...” (ARM. ECR 743).
Els llibres de priorat són aquells que recullien les entrades, sortides, donatius, censals i
altres conceptes durant el mandat de cada prior. En el llibre de Priorat de Bartomeu Ripoll
apareix un pagament fet al mes de juny de 1554: “...Memorial dal Sen Hieroni Amer per bestiar.
Item prengui dadit un cabrit gros quant anaren a mirar la foredade mº Bordills Jaume Amer lo
balle mº Vaquer y altras...”; en el mateix llibre apareixen més pagaments per aquest concepte: el
mes de juliol de 1554 “...Fonch donada la foradade a renovar a mestre Matia Ripoll com se
mostra en una concordia enfillada largament per los preveras da Luch per prenda C ll. y XVI qs.
Forment a V de julioll son las capitulacions en la dita concordia presents mestre Cabanelles mº
Linas mº Bennaser y Vaquer...”; el mes d’agost trobam un “...Memoriall dal Senyar en Ripoll per
la foradade sali de donar XVI qs. ...”.
En el llibre de Priorat que recull les despeses del Col·legi de Lluc corresponents a 1585
apareix el següent: “Memoria com a 30 novembre lo dia de Sant Andreu apostol los Honorables i
molt magnifichs señors Jurats del Regna o per millor dir dos per tots qui foren lo Honorable
señor Pera Lluis Berart Jurat militar y lo magnifich mº Gabriel Ferraguet Jurat de marcader
arribaren a sopar en esta Santa cassa de Nostra Señora de Lluch y asso per mirar y veura lo
nessessari a circa de haver de reperar los camins y com aprotector lo que convenia per la cassa y
juntament ab ells los sindichs y Clavaris de la part forana ab un sindich de la sala y aportaren 3
picapedres per indicar lo que se havia de menester per adobar los camins stigueren 2 dias
volgueren pesar quant sen tornaven per lo gorch y aumelux per veura si aquest cami se podria
________________________________________________________________________________________
307/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
reperar y si convindria y indicarlo que no mig que se adobas lo cami general a le part de Selva y
feta relasio arribats foren en Ciutat donaren de dines universals ab una poliçe en taula 300 L.
Dich CCC L. per reparar lo sobre dit cami fet en lo any 1585”; més endavant fa relació de les
despeses relacionades amb aquesta visita: “En la sobre ditta visita vingueren 2 Jurats del Regna
de militar y marcader lo militar era lo Hble. Sor. Pera Luis Berart y lo de mercader mº Gabriel
Ferregut y 2 sindichs y clavaris dela part forana mº Gabriel Domenec de Incha y mº Pera Ferrer de
Polença y sindich de la Casa mº Antonio Domenec sens altres acompanyals lo Rgt. Sor. Nre.
Joan Cabanellas doctor y collegial aportaven 3 picapedres per mirar lo cami vingueren per lo
cami gral. de Selva y tornaren sen per Scorque y per Almellux y Bunyola y jo los acompany y
dinaren a le font de la roca” (ACL. Ps 22).
Camí de Coma-sema
El 7 d’agost de 1393 Guillem Guitard establia en emfiteusi a Francesc Caimari una
alqueria amb la seva vinya, camp garriga i horts contigus: “...Pront affrontat dicte alquerie et
garrigie contigue eidem alquerie ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum
montanea vocata tossa del castell delaro et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando
qui fuit den TriaS et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vicentii et ex alia parte cum
quintaneis de orient et cum camino quo tenditur apud Incham. Et dictus campus et ortis
affrontatur ex una parte cum orto dicti venerabilis Berengarii de Galiana et ex alia parte cum
camino comuni quo tenditur apud Comesema et ex alia parte cum possessione Anthoni
Ferrando que fuit den forns...” (ARM. ECR 743).
El 10 de setembre de 1394 Francesc Caimari i la seva dona Caterina, habitants d’Orient,
el seu fill Esteva i Guillem Guitard venien a Magdalena, muller de Guillem Vallés un censal sobre
la seva alqueria situada a la Cavalleria de Berenguer de Galiana: “...Put affrontat dicta alqueria
ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum montanea vocata toça del castel dalaro
et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit den trias et ex alia parte cum
possessione heredum Petri Vincenti et ex alia parte cum quintanis dorient et cum camino quo
tenditur apud Incham Et dicti campus et orti affrontatur ex una parte cum orto dicti venerabilis
Berengarii de Galiana et ex alia parte cum camino comuni quo tenditur apud Comesema et ex
alia parte cum possessione Anthoni Ferrando qui fuit de forns ...” (ARM. ECR 743).
El 21 de maig de 1397 Guillem Guitard i la seva dona Angelina venien a Marimundo
Sarovira un censal sobre la seva alqueria, camp, garriga i horts contigus, “... Et affrontat dicte
alquerie guarrigie contigua eidem alquerie ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum
montanea vocata tossa del castell de alaro et ex alia parte cum quodam campo Anthonii
Farrando qui fuit den tria et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vincentii et ex alia parte
cum quintaneis de orient et cum camino quo tendit apud Incha et dicti campus et orti affrontant
ex una parte cum orto dicti venerabilis Berengarii de Galiana et ex alia parte cum camino comuni
quo tendit apud Comassama et ex alia parte cum possessione Anthony Ferrando que fuit den
forns ...” (ARM. ECR 743).
El 4 de gener de 1398, Francesc Caimari i la seva esposa Catalina denunciaven la quitació
d’un cens que gravava la seva alqueria, amb vinya, camps, garriga i horts contigus: “...Pront
affrontatur dicte alquerie ex una parte cum termino parrochie de Alarono et cum montanea
vocata tossa del castell de Alaro et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit
den Tria et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vicenti et ex alia parte cum quintaneis de
Orient et cum camino quo tendit apud Incam. Et dictis campus et orti affrontatur ex una parte
cum orto heredis venerabilis Berengarii de Galiana ex alia parte cum camino comuni quo tenditur
apud Comasema et ex alia parte cum Possessione Anthoni Ferrando que fuit dictis forns...”
(ARM. ECR 743).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
308/346
El 23 de juny de 1406 Guillem Guitard establia en emfiteusi una alqueria situada a
Orient: “...Pront afrontatur dicta alqueria ex una parte cum termino parrochie de Alarono / et
cum muntanea vocata tossa del Castel de Alaro / et cum quodam campo Anthoni Ferrando qui
fuit de tria / et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vincenti / et ex alia parte cum
quintaneis de Orient et cum camino quo tendit apud Incha / et dictus campos et ecia. dicti orti
afrontat ex una parte cum orto dicti heredis venerabilis Berengarii de Galiana / et ex alia parte
cum camino comuni quo tendit apud Comasema / et ex alia parte cum possessione Anthoni
Ferrando ...” . En el mateix document es posà en encant l’alqueria Lluc “...que afronta la dita
alqueria de Una part ab lo Puig dla proquya. d’Alaro e dalt. pt. ab la muntaña pellada tossa del
castell de Alaro e dalt. pt. ab Un camp de Anthony Ferrando que fuit den Tria e d. dalt. pt. ab les
quintans d’Oryent e ab lo camy lo qual va daves Incha e altr. Pt. ab la possio. dt. hereu de P.
Vicens e lo dit camp esen cara los dits orts afronta ab lort det hereu dl honrat Bng. de Galiana e
dalt. pt. ab lo caminy comu lo qual va daves Comasema e dalt. part ab la possio. den Anthony
Frando...” (ARM. ECR 743).
El 7 de novembre de 1430 Berenguer de Galiana establia a Bernat Palou una peça de
terra i olivar a Orient, “...Pront affrontatur dicta petia terre et olivaris ex una parte cum quodam
camino publico quo itur ad locum dictum de Comasema Et ex alia [parte] cum alquaria de
Comasema Et ex alia parte cum quibusdam ortis Guillermi [Pa]lou et Bernardi Cabot ...” (ARM.
ECR 743).
El 9 d’octubre de 1659 Joanot Palou de Comassema capbrevà la seva possessió de
Comassema, que confrontava amb la possessió de mossèn Pere Antoni Domenge dita Son
Montserrat “...que antigament fonch de partinèntias de dita possesió...” Solleric, el Colomer, els
Tossals Verds, el torrent dit de la Foradada “...qui devalla de Cuba...” (Cúber), la muntanya de
Binimorac, la muntanya dita “Cuba” i els sementers de la font de la Parra. (ARM. ECR 865)
El 19 d’octubre de 1748 el Bisbe de Mallorca, José Antonio de Zepeda, visitava la vila de
Bunyola, sufraganis i oratoris públics i privats. A la descripció de les visites llegim: “A los veynte y
dos dias del Mes de octubre de mil setecientos quarenta y ocho: Continuando el Ilmo. Y Exmo.
Señor Don Jose Antonio de Zepeda Obispo de Mallorca mi Señor su General Visita en la Villa de
Buñola de su orden y Comision. El Reverendo Miguel Reus Presbitero Rector en Sagrada
Theologia, Beneficiado en la Santa Iglesia Cathedral, y en ella Maestro de Ceremonia con
intervencion de su Infrascrito Notario, y Secretario visitó el Oratorio público llamado de
Comessema sufraganeo de la parroquial Iglesia de la sobredicha Villa, y haviendose encontrado
con su ara en el Altar sin sepultura, y con la devida decencia, fue mandado que se tomase
Inventario de quanto en el se encuentra de adornos y lo demas perteneciente al mismo oratorio,
el que se ha formado en el modo y forma siguiente ...” (ADM. Visites pastorals) Segons el dret
canònic un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés
necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex).
L’any 1752 el bisbe Llorenç Despuig feia visita pastoral a les esglésies i oratoris del terme
de Bunyola, entre els quals figuraven els oratoris públics de Comassema i Son Vidal per fer
inventari del material disponible per celebrar oficis i per acomplir les obligacions. Per una altra
banda el 18 i 19 de maig de 1778 el bisbe Pedro Rubio visitava la parròquia de Bunyola i es feu
per escrit acta de l’Oratori Públic de Comassema (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic
un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés
necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex).
A les notes del Pare Rafel Juan que es troben a l’Arxiu del Col·legi de Lluc apareix la
transcripció d’una entrevista feta a Antoni Martorell, de Mancor, el 19 de març de 1977.
Martorell va ser pastor a Cúber durant 20 anys i deia: “Estam a sa partió entre Cúber y L’Ofre
(aunque antes sería partió de Binomorag). Y estam de vista mirant Ses Coves de Sa Franquesa,
________________________________________________________________________________________
309/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
devora aquella rebolladas d’ausina més aqui dessà hi ha unas eures que s’atravessen per devall i
surten a n’aquelles altres eures; seguint per damunt d’aquestes eures fa un tirany y surt cap a sa
font de sa parra (sa font de sa parra està darrera aquells pins un poc avall; però a s’altra banda,
mirant a Comasema, hi ha camí desde sa font qui va cap a ses cases de Comasema) [...] Es pas
de sa romana es dins s’estret de Sa Foradada (per anar-hi a comensar es single se comensa per
dins Sa Foradada, igual de voler anar cap a Comasema ...” (ACL. Sense signatura).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí de Coma-sema:: “Camí de Comassema.- La titularidad
no es municipal, carácter público ya que tradicionalmente es el camino que se utiliza para ir de
Bunyola a Lluc” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 7 de març de 2001
s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es
declaraven com a vials no motoritzats una sèrie de camins del terme, per ésser inclosos en el
Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el
que passa per Son Vidal i Coma-sema i va cap a Escorca (AMB. Sense signatura).
El predi Coma-sema està inscrit en el Registre de la Propietat núm. 5 de Palma, tom
4950, llibre 90 de Bunyola, fol 46, finca núm. 5.204, i “Linda al Norte con el predio L’Ofre; Sur,
el llamado Son Terrassa; Este, porción de igual procedencia adjudicada a Fernando Fortuny; y
Oeste, con Son Vidal. Se halla atravesada de Este a Oeste, por un camino”.
Camí del Bosc Gran de Coma-sema (trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8)
El camí des bosc gran de Coma-sema està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de
Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Discorre entre les cases de Coma-sema i el Coll
des Bosc, i més enllà continua fins a la zona de Cúber.
Actualment s’ha convertit en una pista forestal fins quasi el Coll des Bosc, però és una bona
mostra d’un camí de carro per a l’explotació del bosc.
Destaquen multitud de sitges, qualque forn i una cisterneta” (pàg. 167).
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des Bosc Gran de Comasema, amb inici a la carretera de Bunyola a Orient i final al coll des Bosc, i tipologia de camí de
carro (ACM. Sense signatura).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Escorca, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA, 1998) inclòs amb el núm. 15, camí de
Bunyola a Lluc.
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- ENSENYAT, B. (1981). En el seu llibre dedicat als pastors apareix un capítol sobre la
trashumància, on un vell pastor descriu l’itinerari que seguien des de Cúber fins a la possessió del
Burotell, a Calvià: “... Emprenia el camí de Cúber cap a Comassema, que atrevessàvem de cap a
Son Vidal, prenent després cap a dins Orient per llavors atravessar Bunyola i d’allà, enllà cap a
dins Son Térmens, on acostumàvem cada any a romandre i fer-hi s’estada ...” (pàg. 69).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
310/346
- Es Castellet núm. 25, agost-setembre 1990. En un article dedicat a la possessió de Coma-sema
es dedica un apartat als camins, on podem llegir:
“- Camí dels Barrancons: és de pedra i es troba devora els Arcs. Va a l’Ofre.
- Camí de Sa Rateta: molt conegut pels camamil·lers i herboristes. Diuen que la
camamil·la que es fa a Comassema és la millor de tota Mallorca.
- Camí des Bosc: antigament emprat pels carboners. A les voreres es poden distingir
perfectament rotlles de sitges, barraques i les interessants Cases de Neu, de grans
dimensions: 10 m. de llargària, 4 d’amplària i 5 d’alt” (pàg. 19).
- FERRER, J. (1919). Diari Almudaina (12.04.1919). De Palma a Lluc a peu, per Bunyola, Orient i
Comasema. “... Parteixen de Bunyola a les 6 i, a ritme lent, arriben a Orient a les 8,40.
Continuen sense aturar-se i són explèndidament rebuts a Comasema: “a las 9,10 aparece frente a
nosotros la hermosa finca de Comasema. [...] proseguimos la marcha atravesando el expléndido
y penoso olivar y el bosque frondoso. El puig de l’Ofre, se alza orgulloso a la izquierda de nuestro
camino, [...] Frente a nosotros se eleva una montaña enorme ... un barranco dantesco
desaparece a nuestros pies enviandonos la música de un torrente que se desliza allá en el fondo.
Al otro lado se dibuja el camino de la Penya Foradada. Hemos de bajar el torrente y subir
después por dicho caminito [...] solo la visión de este trozo de camino, vale, a mi ver, todas las
fatigas ...”
- FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió des
Barranc dets Ases; a on diu: “... Se inicia la marcha a pié por la barrera del camino que conduce
al predio Cúber. [...] en pleno “barranc dets Ases” y en unos seis minutos más, se llegará al
torrente, que se cruzará, para proseguir en subida por sendero de continuos cortos virajes hasta
alcanzar la parte más alta del “coll” (puerto) [...] Se prosigue el camino y en vez de seguirlo por
su desviación hacia la derecha, con largo viraje, se debe tomar un sendero que hay enfrente, tras
el cual y al volver a desembocar en el camino [...] Reanudada la marcha se llega, en unos cinco
minutos, a una desviación hacia la izquierda, que no deberá tomarse, sinó seguir por el de la
derecha y tomar un sendero, que salva cuatro largos virajes y por tanto acorta el camino,
desembocando ahora en terreno llano y siguiendo después indistintamente el camino o un
sendero, pues confluyen ambos en el mismo lugar, o sea ante una barrera entre dos “marges”,
viéndose inmediato, a la derecha, un cercado o corralillo [...] continuar por el “coll” en bajada,
cruzar el torrente y llegar a la altura de la gran alberca del predio de Coma-sema (a un minuto
del camino) a la derecha. [...] se pasa enseguida junto a las casas del predio, que quedan a la
izquierda. En unos ocho minutos se alcanza una barrera y en otros diez otra. En otros quince
minutos y después de haber pasado cerca del predio Son Vidal (que se verá a la derecha) se llega
a la carretera que enlaza Bunyola con Orient y tomándola por la izquierda se llega, en sólo un
minuto, a este encantador lugar muy conocido para el almuerzo. Desde la alberca de Comasema
se habrá tardado en llegar a Orient unos treinta y cinco minutos. [...].” (pàg. 178- 182).
- GARCIA PASTOR, J. (1967). A Rutes Amagades de Mallorca, descriu al fascicle 22 l’excursió
d’Orient- Serra de la Rateta- Orient (per Comasema i el pas de na Maria), a on diu: “Hem sortit
d’Orient per la carretera que hi mena des de Bunyola i presa la primera desviació a la dreta. Es el
camí de Comasema. [...] El camí arriba aviat a les cases de Son Vidal [...] Deixades les cases de
Son Montserrat i tornats al camí, ens dirigim a les cases de Comasema [...] El nostre camí
segueix per devora les cases i les instal·lacions de labor [...] El camí comança a pujar per dins
l’olivar oferint agradoses perspectives, orientant-se a banda i banda segons revolta escalant el
coster [...] El camí, passada la part baixa del bosc, comença a pujar coster amunt i arriba a la
Font de Sa Cisterneta. Després segueix, sempre empinat i escabrós, fins al Coll des Bosc [...]
Seguint el caminoi es baixaria al torrent d’Almadrà o s’arribaria fins a Cúber ...”
Al fascicle 30 descriu l’excursió Torrent d’Almadrà, a on diu: “... El senderó, al deixar el
Coll des bosc va cenyit als penyasegats de la Serra de Sa Rateta i baixant cap el torrent,
travessant-lo un poc més amunt del Pla de s’Aigo, a on inicia la pujada vers Cúber [...] Una altra
________________________________________________________________________________________
311/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
vegada s’imposa allà el retrocés fins al senderó, que munta escalonat des del torrent, agrest i
pintoresc, arribant al cap de poc a la vista de Cúber i del Puig Major”.
- GINARD, R. (1981). En el volum III del seu cançoner de Mallorca trobam la següent glosa de
Comassema:
“Dins Coma-sema no puc
alegrar-me un moment
sempre estic si veuré gent
que vagi i véngui de Lluc”.
- GORRIAS, A. (2001). A Les cases de neu de Mallorca hi ha l’itinerari 5 “Serra de sa Rateta” on
llegim: “Des del coll del Bosc, partirem de cap a tramuntana per un camí de ferradura fins arribar
al camí de cullera per on hi passa la canonada de les aigües que baixen de l’embassament de
Cúber fins a Lloseta pel torrent d’Almedrà […] El camí continua de cap al torrent d’Almadrà, des
d’on enllaça amb l’embassament de Cúber pel lloc anomenat el pas del Forat” (pàg. 134-141).
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Des de Coma-sema
parteix un vial cap al bosc, […] i arriba a una vall situada al dessota de na Franquesa i al puig
d’Amós […] La font des Bosc, que aviat esdevé visible, es veu petita amb mina. […] Per un viarany
pedregós i dolent hom assoleix el coll des Bosc i contempla a baix el comellar de sa Foradada.
[…] Un camí empedrat baixa entre les roques a dins la vall agresta amb accés de perfils fantàstics
en direcció al pla, que es veu a través de tall del torrent. Val la pena una mirada avall des de la
roca Mala en direcció al torrent. Remarcable és una plana quasi en forma de cràter al dessota de
la roca Mala, anomenada ses Planelles; a dalt, a l’esquerra del torrent, s’alça una penya que
pareix un castell. […] El camí tomba a l’esquerra vall amunt i s’acosta al torrent, […] El camí puja
fent revolts per sa Rateta; segueixen tres revolts curts, llavors ve sa Foradada, on just damunt la
barrera hi ha un bloc de pedra foradada, d’on prové el nom. El camí domina el pregon congost i
en cinc revolts assoleix el cim; per damunt el sortint d’un morro, […] el camí continua per dins la
vall de Cúber, […] i desemboca tot d’una darrera de les cases, …” (pàg. 383- 384).
- LLUCH. Núm. 19. Juliol 1922. Apareix una descripció de l’expedició a Lluc dels estudiants de la
Congregació dels SS. Corazones, des de Sóller i Bunyola: “... Serían cerca de las once cuando
pasaron por el risueño villorio de Orient, prosiguiendo empero su camino sin pararse hasta que,
un poco más allá de la alquería de Comassema, toparon con las ruínas de un Talayot [...]
Salvado un profundísimo e imponente valle, llegaron al predio de Cúber, que pertenece ya a la
parroquia de Escorca, y, a las dos de la tarde, hacían alto junto a la cristalina fuente del Noguer
para repartirse aquellos mendrugos de pan que habían recogido como de limosna en Buñola ...”
(pàg. 162).
- LLUCH. Núm. 104. Setembre 1929. A la crònica de Lluc del mes de juliol apareix la següent
notícia: “Dia 22.- Un reputado médico de esta localidad viene a pie desde Palma (por Bunyola y
Orient), en cumplimiento de una promesa hecha a la Virgen. Llegó tan desmazalado, que sufrió
un desmayo en el mismo camarín, teniendo que ser socorrido con vino y leche. A los ojos del
mundo parecerá esto imprudencia y temeridad grande; mas a los ojos de Dios puede que sea un
acto heróico, merecedor de mucha gloria” (pàg. 162).
- LLUCH. Núm. 168. Setembre 1934. A la crònica de Lluc del mes de juny apareix la següent
notícia: “Día 29.- Serían las siete de la mañana cuando hacía su entrada en el Santuario una
peregrinación de Buñola, compuesta de unos 120 peregrinos, que realizaron el viaje, unos en
coche y otros a pie por los vericuetos de la cordillera. Iban presididos todos ellos por el
Vicario de aquella parroquia, Rdo. Sr. D. Miguel Rosselló...” (pàg. 172).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
312/346
- JAUME, J. (2004). A Tramuntana de Norte a Sur hi ha l’excursió del Puig de sa Rateta, a on
diu: “... Seguimos la conducción hasta que cruza el cauce (710 m). Ya en la otra vertiente,
después de una subida de la tubería, vemos un peñasco a mano derecha; por su base
transcurre el camino de Comasema que debemos tomar (740 m) antes de llegar a la altura
de la torrentera que, por la izquierda en la ladera opuesta, desagua la amplia coma dets
Ases. Desde esa posición continuamos por la derecha, en dirección S, andando el sendero
que remonta la vaguada, sin pérdida posible, hasta el coll des Bosc (799 m). En este lugar
enlazamos con el itinerario 139 para alxcanzar, sobre el antiguo camí de nevaters, la cima del
puig de sa Rateta N (1.113 m)” (pàg. 147).
- JUAN, R. (1960). Al seu article sobre el prior Bartomeu Ripoll, aparegut a la revista Lluch, núm.
475, llegim: “Diferida la construcción de la torre, dedicáronse las limonas recogidas al arreglo
del camino del Gorg de Turixant y de la Foradade, nombres que hoy corresponden al Gorg Blau y a
un paso del camino de Lluch al llano, cuando se desvia de Cúber [...]
A 5 de julio del mismo año se formalizaba el contrato sobre La Foradade, la cual fue dada
a renovar a mre. Matías Ripoll, com se mostra en una concordia enfillada largament per los Prevaras de Luc,
per preu de C lliures y XVI quarteras de forment, ante los Colegiales Rdos. Cabanellas, Llinás, Bennásser y
Vaquer.
Antes de cerrar el contrato anaren a mirar la Foradade mº Bordils, Jaume Amer y lo Balle Mº Vaquer
y altres ...” (pàg. 177).
- JUAN, R. (2002). En els seus apunts per a la història d’Escorca, dedica un capítol als camins del
terme, on descriu la situació l’any 1554 i diu: “... Pero los Protectores quisieron desplazarse a
Lluc y conocer el estado del camino y ver la manera de remediar la indefensión de la Casa. Por el
momento sólo resolvieron reparar los techos y arreglar el camino de la Ciudad por el Gorg BlauAlmalutx (L.c. 1960, Mayo, nº 474, ps. 144, 145) ...” (pàg. 118). Més endavant també descriu
una visita dels Jurats a Lluc l’any 1585: “... aportaven 3 picapedrers per mirar lo camí. Vingueren
per lo Camí general de Selva y tornaren sen per Scorque y per Almellux y Bunyola, y jo los
acompanyí, y dinaren a la font de la roca ...” (pàg. 120).
- PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca hi ha l’excursió
“Sa Serra de sa Rateta”, a on es descriu: “... Segons el recorregut establit, l’excursió començarà
des de les cases de la possessió de Coma-sema, pel camí que condueix per dins un ample
comellar, al coll des Bosc (NE), perfectament visible des de les cases esmentades quan les hem
passades pel seu costat posterior ...” (pàg. 71- 74).
- SUAU, B. (2006). A l’article publicat a la revista Es Castellet núm. 21 (març-abril), sobre la
possessió de Coma-sema es diu: “... A la possessió hi ha quatre camins: el dels Barracons, que va
a l’Ofre, el de la Rateta, molt transitat pels camamil·lers, el del Bosc, emprat pels carboners i
flanquejat per rotlles de sitja, corrals de barraca i cases de neu, i el camí del Barranc ...” (pàg.
20).
- VALERO, G. (1993). Al tom V de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la serra de la Rateta, des
d’Orient, pel coll del bosc de Coma-sema i pel pas de na Maria; a on diu: “... Partim del poblet
d’Orient, per la carretera PM-210 (Bunyola-Alaró), inicialment en direcció a Bunyola, en
davallada. Trobam la fita del Km 10 a pocs metres de la sortida del llogaret. Just després de la
fita, apareix a la nostra dreta el camí de les possessions de Son Vidal, i de Coma-sema, que
comunica també amb el pla de Cúber i amb Lluc. [...] Des del portell de Son Vidal continuam
cap a Coma-sema pel mateix camí asfaltat; [...] Un poc més endavant passam un portell sense
barrera, [...] [...] Deixam el camí i els camps de conreu de les cases de Son Montserrat a la dreta,
[...] Molt recentment s’ha habilitat una desviació per als vianants per tal d’evitar el pas per
davant les cases de la possessió. [...] El camí antic que puja cap el coll del Bosc es torna a
recuperar en l’esplanada situada rere les cases.
________________________________________________________________________________________
313/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Des de les cases de Coma-sema hem de prosseguir cap el coll del Bosc. Rere les cases recuperam
el camí vell, [...] continuam pel camí de carro; alguns metres més endavant, després d’un revolt a
l’esquerra, l’abandonam per tal de pujar per un tram de camí vell, que surt a la dreta del més
nou; és aquest camí vell un sender de ferradura que encara conserva restes d’empedrat i de
graons, tot i que té poca durada, ja que alguns minuts més amunt enllaçam novament amb el
camí de carro. [...] Des del porxo dels Porcs, continuam pel camí de carro, que inicia una
pujada; [...] Un poc més amunt, després d’algunes giragonses de pujada i a uns vuit minuts del
porxo dels Porcs, arribam a la drecera de la font de la Cisterneta; [...] Des de la font de la
Cisterneta continuam en pujada per la drecera fins pocs metres més amunt enllaçam amb el
camí de carro vell; [...] tornam a recuperar la pista nova, a la qual entram voltant a l’esquerra.
Després de passar entremig d’un ranxo de carboner i d’un revolt a l’esquerra, arribam al coll del
Bosc (799 m), on s’acaba la pista [...]
Durant alguns metres, compartim el camí del torrent d’Almadrà, amb una camada del camí que
condueix a l’embassament de Cúber, cap a l’esquerra;” (pàg. 961- 992).
- VALERO, G. (2000). Al capítol dedicat als camins de bestiar a Mallorca parla de dos camins de
transhumància que passaven per Coma-sema: “El camí de Muntanya des de la Marina de
Llucmajor fins a Orient i a les muntanyes d’Escorca (per Santa Eugènia i Consell), començava a
Son Garcíes (Llucmajor), seguia per Son Mendívia i Punxuat (Algaida), passava per Santa
Eugènia i Son Pontiró (Consell), arribava a Alaró i per Solleric i Comassema pujava cap a Cúber i
Turixant” (pàg. 358).
“El camí de Cúber (Escorca) cap al Burotell (Calvià) servia per baixar les ovelles des de Cúber,
passant per Comassema, Son Vidal, Orient, Bunyola, sa Font Seca, Son Térmens, Son Espanyol i
Son Camps, fins el Burotell” (pàg. 359).
- VALERO, G. (2001). A la seva obra d’història de l’excursionisme mallorquí es descriu una
excursió realitzada per un grup de periodistes el 12 d’abril de 1919, des de Palma a Lluc per
Bunyola, Orient i Coma-sema: “... Parteixen de Bunyola a les 6 i, a ritme lent, arriben a Orient a
les 8’40. Continuen sense aturar-se i són explèndidament rebuts a Comasema: [...] ‫ײ‬Almorzamos
y a los treinta minutos proseguimos marcha atravesando el expléndido y penoso olivar y el
bosque frondoso. El puig de l’Ofre, se alza orgulloso a la izquierda de nuestro camino, con su
vestido gris, de rocas. A las 11’50 contenplamos un paisaje soberbio. Frente a nosotros se eleva
una montaña enorme [...] un barranco dantesco desaparece a nuestros pies enviandonos la
música de un torrente que se desliza allá en el fondo. Al otro lado se dibuja el camino de la
Penya Foradada. Hemos de bajar el torrente y subir después por dicho caminito‫ ײ‬...” (pàg. 264).
- VALLCANERAS, L. (2002). A Les cases de neu i els seus itineraris trobam la descripció dells camins:
“Just allà s’inicia un caminoi que va vorejant la torrentera pel marge esquerre.
Aquest caminoi, després d’una breu pujada, fa una incómoda baixada fins el jaç del torrent
d’Almadrà, el qual creuarem pel costat d’unes figueres.
En arribar a l’altre costat, anirem de principi vorejant la canalota que porta l’aigua de
l’embassament de Cúber a Lloseta. Després d’una breu però forta pujada, i just després d’haver
pasta pel baix d’unes penyes roges (dreta), ens fixarem que hi ha unes fites a sobre de la
canonada, que ens indiquen l’inici d’un caminoi que hem de seguir. [...]
El caminoi que seguim està empedrat en el primer tram, però es va desdibuixant a mesura que
pujam. [...] L’arribada al coll des Bosc la farem amb l’ajut de les fites, ja que en el darrer tram el
camí està en molt mal estat. [...]
D’aquest camí encara en queda un tram empedrat en el vessant d’Almadrà” (Pàg. 176-181).
- VIBOT, T. (2005), en el seu llibre sobre crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient, narra
un d’aquests episodis: “... Després d’aquest assalt, es perdé la pista dels aterridors escàpols. Qui
sap si anaren cap als boscos d’Alfàbia, cap a Lluc per Coma-sema o bé a Sóller, pel difícil pas de
na Maria ...” (pàg. 51).
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
314/346
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- MOYÀ SALVÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación
de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá Salvá.
Apareix aproximadament. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària.
- Plànol de l’obra Mallorca (VIDAL, DARDER & COROMINAS, 1936). Apareix aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix aproximadament i majoritària fins al començament
del tram 6.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix
aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Fulls 670 (Soller). Cuarto II Alaró i Cuarto I Sóller. Apareixen els trasms 1, 2 i 3 amb el
nom de “Cra. local al caserío Comasema”.
- ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS BLAVETS (1969). Lluc y su comarca. Plano guía con indicación de los
caminos, fuentes y miradores de interés para el excursionista. Apareix aproximadament.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (2-4) i 670 (3-4).
Apareixen els trams 1, 2, 4, 6 i 8.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Fulls 670- IV (Alaró) i 670- II (Sóller). Apareix aproximadament i majoritària fins al
coll des Bosc.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix aproximadament i majoritària fins al coll des Bosc.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 8.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i el tram 6 majoritàriament.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareix aproximadament i majoritària.
________________________________________________________________________________________
315/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
316/346
(62) CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-5
Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 11,2, prop de Son Bernadàs Nou.
Final: terme municipal d'Alaró.
Longitud: 2.346 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí públic.
- Camí reial.
- Camí veïnal.
- Obres per part de l'Administració.
- Camí de carro
- Obstrucció del camí.
- Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
obert, paret i reixa.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Al tram 1, prop de ca ses Bieles hi ha una
barrera tancada amb pany.
- Hi ha quatre reixes: una a la meitat del tram
3, una al final del tram 4, una altra al final del
tram 6 i una altra a l'inici del tram 7.
OBSERVACIONS
- Al tram 4 hi ha una font de mina amb una canaleta i unes piques per abeurar.
- El tram 3 actualment no existeix.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de béns municipals
Obertura d'un expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
317/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 735 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 735 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 330 m.
Tipologia: carro/pista
Tipus de ferm: terra
Longitud: 330 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 58 m.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 58 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
318/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 318 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 318 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït parcialment per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una distància de 219 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 219 m
Amplada mínima: 3,5 m
Amplada màxima: 4,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
El ferm es troba en mal estat.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Cadena
Escalons
Ratlletes
Paret
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
________________________________________________________________________________________
319/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 6
Continuació del camí fins a la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, prop de l'entrada de
Solleric.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 328 m
Amplada mínima: 2,9 m
Seguiment: fàcil
Estat: regular
Els marges es troben només puntualment.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 7
Des de la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró fins a una distància de 72 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 72 m
Amplada mínima: 2,8 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
L'inici del camí es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a la partió de terme.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 286 m
Amplada mínima: 3,4 m
Amplada màxima: 4,7 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
320/346
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 14 de novembre de 1773, a l’acta de la sessió de l’Ajuntament de Bunyola, es reflecteix
l’inici d’un procés entre aquest consistori i el Marquès de la Romana: “fue propuesto por el
espresado Amangual Regidor el motivo de haver sitado Ayuntamiento es por aserles presente que el
Mayoral del Predio Sollarich se ha propasado abantadamente (sic) mandando tapiar el camino
Real por donde se va al lugar de Orient en la Villa de Alaro sin más orden ni autoridad que la del Sr.
Marques del espresado Predio su Señor sin reparar que de tiempo inmemorial se ha pasado siempre
por el espresado camino no solo ape y con cavalgaduras si que tanbien con carros sin que jamas
hayan tenido la menor contradicsion ni menos en los perjuiscos sienten aquellos pobres vesinos del
espresado lugar por la falta que esperimentan ya de arina ya de avas ya de todos los demas
comestibles de que quedavan abastesidos antes de tapiarse el espresado camino por medio de los
tragineros y molineros de la espresada Villa de Alaró los que el presente no quieren pasa halli por el
camino que intenta sin fundamento el Sr. Marques ya espresado y quisa para contemplar su
mayoral, por que amas de ser una hora y media mas lejos es muy difisil y peligroso de suerte que se
ven aquellos pobres vesinos presisados en haver de llavar aquestos el trigo a moler en la espresada
Villa de Alaró y bolverlo en el espresado lugar de Orient sin que por esto se compadesca el
espresado mayoral antes bien va usando mas del rigor que puede informando quisas con fingidos
motivos al espresado Sr. Marques confiando que los vesinos referidos no tienen medios para
intentar causa contra el espresado su Sr. Y así resuelvan V. Magis. Lo que hallaran conbeniente sobre
lo referido. Y por todo el consejo se resuelto concluso finido y determinado ninguno discrepante el
que se practiquen los medios más condusentes y nesesarios oficios de que se reponga el atentado
cometido por el espresado Amangual con la facultad de sustituir para que en nombre de esta puede
acudir en donde corresponde de tado (sic) lo qual y para que conste he continuado el presente auto
de ayuntamiento y lo firmaron los que supieron escrivir” (AMB. Sign. 8).
Com a continuació del document anterior, l'Ajuntament de Bunyola, en sessió del 28 de
febrer de 1779, seguia el plet amb el Marques de Solleric degut a aquest camí: "En la Villa de Bunola
del Regno de Mallorca a los veinte y otcho febrero de mil setesiento setanta y nueve. Ayuntados y
convocados en esta casa consistorial en esta presente Villa los Magnificos Señores Sebastian Nadal
Miquel Piza Jayme Cladera y Juan Morey Regidores presidiendo en ella el Magnifico Señor Ramon
Muntaner Bayler Real en este Ayuntamiento se ha tenido presente la mapa presentada por el
Marques del Predio Sollerich en los autos sigue contar esta Universidad y Villa y en su vista se acordo
que en la mapa no puede corresponderse i dar a comprender lo asperoso y peligroso que es el
camino de la escaleta por estar dicho camino por ensima de unos montes y despanaderos y en
dicha mapa parese ser muy fasil el transitarlo el paso que es el de la disputa que es muy fasil por
estar sito en las faldas de los montes y asi mesmo el camino de la escaleta en la mapa parese ser
muy corto de lo que debe hazer por cuyo motivo se da poder al Procurador de esta Licenciado Juan
Muntaner para que lo haga presente a la Real Audiencia practicando todas las diliensias hallara
condusentes y necesarias de todo lo qual y para que coste he continuado el presente auto de
Ayuntamiento y lo firmaron Ramon Muntaner Bayle Real Sabastian Nadal Regidor Miguel Piza
Regidor Juan Morey Regidor de que doy fe" (AMA. Sign. 8).
Als itineraris de Balears formats per l’Estat Major de l’Exèrcit l’any 1863 apareix el que
anava de Bunyola a Consell passant per Orient i Alaró. Al tram que anava de Bunyola a Orient li
assigna una distància de 8’430 km i diu: “El camino es natural de herradura acepto el 1er kil.
Que es construido. Está atravesado de multitud de regatas que le hacen intransitable en tiempo
de lluvias” (CGE. Sign. C-33 nº 13).
Datada el 1893 hi ha, elaborada per Obres Públiques, una relació dels camins veïnals que
s’han de millorar amb caràcter preferent, on apareix el camí d’Alaró a Orient “aprovechando lo más
posible el camino de Alaró a Solleric” (Arxiu d’Obres Públiques. Sign. 1089).
________________________________________________________________________________________
321/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
Amb data de 4 de maig de 1914 el Negociado: Caminos Vecinales de Obras Públicas del Gobierno
Civil de la Provincia de Baleares, declara provisionalment d'utilitat pública el “Camí veïnal d'Alaró a Orient
per Sollerich”, mentre que amb data de 15 de juliol de 1914 es declara definitivament la seva utilitat
pública, a sol·licitut de l’Ajuntament d’Alaró (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign.2748).
En la memòria del projecte de carretera de 3er ordre de Bunyola a la de Palma al Port
d’Alcúdia per Orient, vall de Solleric i Lloseta (tram 2), elaborat l’any 1932, es pot llegir el següent:
“1º - Que de la mitad del kilometro 15 de la carretera de Palma al Puerto de Soller, arranca un
camino antiguo, público y carretero, que pasando por la estación de Buñola llega y atraviesa el
pueblecillo de Orient; y siguiento el valle de Sollerich termina, pasando por los pueblos de Alaró y
Lloseta, en el kilometro 29 de la carretera de Palma al Puerto de Alcudia. Se utiliza por el trafico
rodado, aunque su conservación es muy defectuosa por cuidarlo mal los municipios de Buñola y
Alaró, Lloseta e Inca”. (AGCM. CTR. 756).
Finalment, l’informe de l’enginyer deia el següent: “Como trazado de esta carretera se ha
aprovechado el de un camino antiguo de Buñola y Orient que es necesario modificar y pasado
Orient no existe camino alguno de carros”; a la descripció del poble especificava que “El poblado de
Orient está próximo al collado den Sollerich que corresponde a la divisoria de aguas de la cuenca
del Torrente de Marratxí que vierte en la de Alcudia y es paso obligado de la carretera siguiendo
proximamente el camino de herradura, que anteriormente fue de carros entre Orient y Valle de
Sollerich” (ACOPOT. Sign. 756).
Camí de Solleric
El 30 d’agost de 1783 Miquel Homar capbrevava un trast de terra “... sito en dicho lugar
de Orient, junto al Camino Real que desde dicho lugar dirige al Predio Son Terrasa [...] confina
con dicho Camino, con tierra del Predio Cal Rey de Sebastian Cabot, y con otro Camino Real
que va al Predio Sollerich ...” (ARM. ECR 866).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal
d’Alaró, elaborat per FODESMA (Consell de Mallorca) l’any 1997, inclòs amb el núm. 11,
camí d’Orient (per Solleric). A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest
camí a l’Inventari de Béns d’Alaró. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent
documentació:
És un camí molt documentat i que inclou tant el Camí d’Alaró a Orient per Solleric, com el
Camí d’Alaró a Lluc per Solleric.
Aquest camí apareix documentat en l’acta del Consell d’Alaró (antic òrgan de govern
municipal) de dia 14 de desembre de 1638: “mes fonch preposat per lo sobre dit jurat que en el
cami de Sollerich hiha molt mal cami si son de parer que se adop dit cami attes que m. reus
pagen tall a la vila sobre la qual preposisio fonch conclus difinit y determinat per tot lo sobre dit
consell que se adop dit cami y ques pague de diners cumuns fins a 5 lliures” (AMA. Sign. 4).
Aquest camí apareix ja documentat en l'acta del Consell (antic òrgan de govern municipal)
de dia 6 de gener de 1674: "lletra de la Real Audiencia ab la qual mana que li pagan la mitad de lo que a
gastad per adobar el camí de Sollarcih" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 8).
En un plet que sorgí l’any 1741 entre Pere Jeroni Sampol Vallés, propietari d’Almadrà, i els
jurats de la vila d’Alaró, degut a la recomposició de camins, podem llegir el següent: “…pues en el
mesmo camino passandose por el Predio Son Berga siendo assi que antes era camino serrado y por
haverse malbaratado se raparo a expensas de su dueño pasando antes por dentro de olivar de
modo que el mesmo dueño que es Dna. Catalina Vallés y Vilallonga viuda hase pocos años quiso
que se bolviesse por el mesmo camino antigo por un buen trecho, y lo hiso recomponer a sus costas
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
322/346
sin pedir a la Villa. Del mesmo modo Dn. Marcos Reus Valles y Berga costeado el camino, y tambien
es publico de Oriente como el de Almedra y la Villa no ha contribuido en cosa alguna …”. (ARM. AA
684/15) Aquest document fa referència al camí d'Alaró a Almadrà, per s'Alcadena, però també fa
una referència al camí public de Solleric i Orient.
El 3 de novembre de 1741 els jurats declaraven: “los quals dits Regidors han prestat
jurament, en ma i poder del Honor Juan Sampol Balla Real dihen que al cami no va tant
solament a una pocessio sinos que va ala montañe y arribe fins al Santuari de nostra Sra. de
Lluch y que dits Regidors diuen, y declaren, que mes es tander que Real sagons al cami de
Sollerich, qui tambe va ha Orient qui aquest menos se pot aturar, y al cami qui ve de Biniali a la
vila de Alaró, passer per al pont del camí de Muro, y tira dreta ha Consell, y despues ve Alaró, y
aquest camí es diu tander per ser branque del cami Real, y axi molts altres camins …” (ARM.
Sign. AA 684/15, núm. 7).
A la comptaduria d’hipoteques, en el llibre d’hipoteques corresponent al municipi d’Alaró,
apareix un instrument de data de 10 de juliol de 1821, que recull la hipoteca de “la piessa de tierra
llamada la sort den Cabot, situada en el termino de Alaró que confina con camino publico que va a
los predios Aumedrá y Sollerich …” (ARM. CH 79).
A l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament d’Alaró de 1839 on es distribueixen els camins
entre els diferents concejals, apareix el camí de Solleric, al "síndic Don Sebastián Valles el camino de
Sollerich y travesías que de este camino conducen al Castillo" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 34).
Dins un “Itinerario General de los caminos existentes en el territorio de dicho pueblo
(Alaró)”, elaborat per l’Ajuntament d’Alaró en execució del Reglament de 8 d'abril de 1848, apareix
amb el núm 5, el camí d’Orient, amb inici “el de Orient del llamado Son Pol a la parte del Monte” i
final "el de Orient, en el lugar de este nombre". Quan als llocs por on discorre el camí, diu "el de
Orient cruza el Torrente de Sollerich", amb una longitud dins el terme d'Alaró de "lengua y media" i
una amplada de "18 pies". A l'apartat del dictamen que l'ajuntament ha de fer per a cadascun dels
camins, diu: "los cinco caminos indicados en la actualidad deben ser considerados como vecinales".
A l'apartat d'estat de conservació, diu: " el de Orient en mal estado. Es de herradura". (AMA. Sign.
2748).
En el llibre que recull les translacions de domini del municipi d’Alaró apareix, amb data del
21 de gener de 1854, l’establiment d’una peça de terra anomenada Son Pol que fa partió amb
“camino publico de Sollerich” (ARM. CH 84).
El 28 de desembre de 1862 es registrava a la comptaduria d’hipoteques la venda d’un
olivar situat en el terme d’Alaró, que “Linda con camino que conduce a varios predios, llamado
de Sollarich y pasa por dentro la propiedad que se enagena, con tierras de adquirente, con otro
camino que conduce a Almedrá, con tierras de Sebastian Coll y con las de Son Peña Flor propias
de D. Pedro Francisco Font dals Alors” (ARM. CH 87).
A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró de dia 10 de setembre de 1875 que ens parla
de la subasta pública per adobar el camí de Solleric degut a "las avenidas de aguas por las arroyadas de
Son Peñaflor y de Son Curt a causa del aguacero de ayer han producido broza en el camino de Sollerich o sea en el
trayecto entre ambas arroyadas ..." (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38).
De 12 de desembre de 1886 és la sol·licitud d’obra d’uns veïnats d’Alaró en la que se fa
referència al camí de Solleric: "desean reconstruir la paret de cerramiento de su finca recientemente adquirida
de la Sort de la comuna plana que linda con el camino público de Sollerich" (AMA. Secció Urbanisme i Obres.
Sign.2748).
________________________________________________________________________________________
323/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
En el document elaborat per l’Ajuntament titulat "Interrogatorio de datos y noticias para la
preparación del plan de obras municipales a fin de mejorar el estado actual de los caminos
públicos" de l'any 1893, i a petició del Govern Provincial, apareix un llistat de camins públics, on
s’inclou en novena posició el camí de Solleric: "El camino público rural de 6 kilómetros con dirección al N
conduciendo a varios predios inmediatos al mismo denominado de Sollerich que empalma con el vecinal de primer
orden llamado de Consey" (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748).
Ja a començaments del segle XX trobam diverses llistes de camins que s’han de reparar
d’acord amb la normativa vigent. Així per exemple, el 4 de juliol de 1911 apareix una carta del Batle
d’Alaró dirigida al Ministre de Foment, on presenta la llista de “caminos carreteros” que poden esser
reparats, que inclou el camí de “De Alaró a Lluch por Sollerich” (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign.
2748). De la mateixa manera a una acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró, amb data de 11 de
juny del mateix any, apareix una llista de camins veïnals, elaborada pel mateix Ajuntament, on
s’inclou l’anomenat camí "De Alaró a Lluch por Sollerich" (AMA. Secció de Govern Municipal. Sign.
44).
A la "Relación detallada de todos los caminos vecinales que prestan servicio en la fecha y sirven a la
circulación rodada existentes en este término municipal", de dia 14 de juliol de 1911, elaborada per
l’Ajuntament d’Alaró, “el camino de Alaró a Lluch por Sollerich” consta amb una longitud de 6 km., amb
pas per les possessions de Son Fuster, Can Cladera, Son Cadena, Son Bergas, s'Olivaret i Sollerich
(AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748).
A l'Arxiu General del Consell Insular de Mallorca trobam dues cites del camí que ens
interessa: la primera, amb data de 24 de juny de 1816, es correspon a un expedient general sobre la
recomposició de camins de Mallorca, instruida pel Director General de Camins de Mallorca, Don
Leonardo Oliver, on presenta la relació de camins que s’han adobat dins el darrer any, on s’inclou
"El camino que de esta villa va a los Predios Almadrá y Sollerich ..." (A.G.C.M Secció Junta de Camins. Sign.
VI-60/3). La segona, amb data de 4 d'octubre de 1886, fa referència al projecte de construcció d’un
pont, a petició de l’Ajuntament d’Alaró, on es diu "construcción de un puente en el punto de Sollerich que lo
atraviesa el camino que partiendo desde el que conduce al predio del mismo nombre y Orient llega a los predios
denominados Almedrá empalmando con el que va a Lloseta por ser de notorio interès público" (AGCM. Secció
Assistència i Cooperació Municipal. Sign. VI-99/12).
En el Butlletí oficial de la Província, núm. extraordinari del 5 de maig de 1914 apareix, dins
un llistat general d’Obres Públiques, la declaració d’utilitat pública del camí d’Alaró a Orient per
Solleric. El dos de juny del mateix any, dins la relació de camins que participen en el II concurs de
subvencions de camins veïnals, al terme d’Alaró trobam, entre d’altres, una subvenció de 300
pessetes pel camí que va d’Alaró a Orient per Solleric (Butlletí Oficial de la Provincia. Núm. 7399).
L’any 1996 el grup municipal PSM-NM presentà a l’Ajuntament d’Alaró una sèrie de
mesures de protecció del dret de pas de diversos camins del terme, entre els quals hi trobam l’antic
camí públic d’Alaró a Lluc, per Solleric (AMA. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- FORTEZA, M. Las carreteras de Baleares. Estudio precedido por un bosquejo histórico de los antiguos caminos
de las islas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, 1955. A la página 106 d'aquest llibre, quan parla
de la carretera local 71-10 d'Inca a Bunyola, secció d'Alaró a Orient, diu: "Existía esta carretera
entre Inca a Alaró y entre Orient y Buñola. De Alaró a Orient existía solamente un camino
rudimentario (figura 77)", fent referència al camí d'Alaró a Orient, per Solleric.
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). Al volum dinquè de Les Balears descrites per la paraula i
la imatge trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Un camí empedrat condueix a
Son Terrassa, situat per damunt Orient sota poderoses alzines [...] Continuant encara unes
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
324/346
passes més pel camí que porta a Solleric i a Alaró, es té un bon domini de la vall de Son
Bernadàs” (pàg. 378).
- PÉREZ DE ROZAS, J. (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per aquest
Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Fornalutx a Llucmajor,
desglosant per etapes les distàncies, on veim que d’Orient a Alaró hi havia 2 km de distància a
través d’un camí de carro.
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix aproximadament.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams
7 i 8.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix aproximadament.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). Apareixen els
tram 1 parcialment i el tram 5.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix majoritàriament.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix majoritàriament i aproximada.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 8.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 8.
________________________________________________________________________________________
325/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
mo
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
326/346
(65) SA COSTA PELADA
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-7
Inici: camí de Valldemossa, núm. 33.
Final: fins a una distància de 274 metres.
Longitud: 274 m
DOCUMENTACIÓ
- Obres per part de l'Administració.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
paret i reixa.
OBSERVACIONS
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de béns municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
327/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 274 m
Amplada mínima: 5,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Paret
Escalons
Clavegueres
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994
s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la
Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es
trobava aquest camí: “Camino de Son Nassi y Sa Coste Pelada, Presupuesto 3.107.960. pts”
(AMB. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3).
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
328/346
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000.
- DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala
1/25.000.
________________________________________________________________________________________
329/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
330/346
(71) CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-7-8
Inici: ctra. de Santa Maria del Camí a Bunyola, Ma-2020, prop del km. 7,9.
Final: terme municipal de Santa Maria del Camí.
Longitud: 3.763 m
DOCUMENTACIÓ
- Camí reial.
- Camí rural.
- Fitació de terme.
- Camí veïnal.
- Obres per part de l'Administració.
- Camí sender.
- Obstrucció del camí.
- Relació de camins de Bunyola.
- Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999).
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
- Un a l'inici del camí de: "Camí dels Cocons".
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret, reixa i obert.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Al final del tram 4 hi ha una barrera tancada
amb pany i un botador molt aprop.
- A l'inici del darrer tram hi ha una reixa.
OBSERVACIONS
- El tram 9 actualment no existeix.
- Al tram 7, el camí passa pel Pla des Pou on hi ha un pou amb abeuradors.
- Vora les cases de s'Extremera Vella el camí està formigonat a trossos.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l’Inventari de béns municipals
Obertura d’un expedient d’investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
331/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 446 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 446 m
Amplada mínima: 3 m
Amplada màxima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a una distància de 329 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 329 m
Amplada mínima: 3 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 3
Continuació del camí fins a una distància de 145 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: empedrat majoritàriament
Longitud: 145 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
332/346
- Tram 4
Continuació del camí fins a una distància de 35 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: altres
Longitud: 35 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a una distància de 375 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 375 m
Amplada mínima: 3,4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 6
Continuació del camí fins un poc passades les cases de s'Estremera Nova.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 623 m
Amplada mínima: 3,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
________________________________________________________________________________________
333/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
- Tram 7
Continuació del camí fins a una distància de 1.203 m., prop des Collet.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 1.203 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 8
Continuació del camí fins a una distància de 67 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 67 m
Amplada mínima: 2,5 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació. Hi ha pins caiguts al camí.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 9
Continuació del camí fins a una distància de 32 m.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 32 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
334/346
- Tram 10
Continuació del camí fins a una distància de 223 m.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 223 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: regular
Estat: regular
Es troba envaït per la vegetació.
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 11
Continuació del camí fins a la partió de terme de Santa Maria del Camí.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra i grava
Longitud: 285 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 13 de març de 1663 Antoni Puigdorfila establia una garriga de pertinències de la
possessió anomenada l’Estremera Vella, que feia partió “... ex una parte cum pocessione vocata
Son Sureda egregis et nobilis domine comites de formiguera, ex alia cum camino senderio conti a
dicta villa de Bunyola, ad villano de Alaro, ex alia cum podio eiusdem pocessiones mehi la
estremera vella, et ex alia parte cum garrigia Bartholomei Colom mevet ...” (ARM. ECR 128).
El 26 de febrer de 1682 Joan Guells establia a Rafel Moll dues quarterades i tres cortons
de terra de pertinències de l’Estremera Nova, situada dins el terme de Bunyola, que feia partió
“... ex una parte cum camino, quo itur a dicta villa de Bunyola, ad villam de Alero, et ex aliis
partibus cum terris, et garrigiis eiusdem posessionis ...” (ARM. ECR 129).
El 18 de maig de 1765 Ramon de Puigdorfila y Cotoner capbrevava una part de la
possessió anomenada l’Estremera Vella, juntament amb muntanya, que “... Confronta de una
part ab Camí Real per hont se va desde la Vila de Alaró a la de Buñola; de altre ab Possesio dita
la estremera nova; de altre ab terras de la Possesio Son Muntaner; de altre ab Posesio dita la
Torre de Son Vivot de dn Juan Sureda Marques de Vivot; de altre ab terras de diversos establidors
...” (ARM. ECR 865).
________________________________________________________________________________________
335/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
El 30 d’agost de 1783 Miquel Homar capvrevava un trast de terra “... sito en dicho lugar
de Orient, junto al Camino Real que desde dicho lugar dirige al Predio Son Terrasa [...] confina
con dicho Camino, con tierra del Predio Cal Rey de Sebastian Cabot, y con otro Camino Real
que va al Predio Sollerich ...” (ARM. ECR 866).
A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que,
en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19
de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on
podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el que guia a
Alaró hay algo que recomponer lo mismo sucede con el que dirige al monte comun y a algunas
casas de algunos particulares ...” (AGCM. Sign. VI-60/3).
En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de
donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat
en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito
son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller
conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de
Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas
del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9).
L'Ajuntament de Bunyola, en sessió plenària del 26 de gener de 1840, va procedir a la
distribució de camins entre els regidors per a la seva conservació, la qual quedà així: "a cargo del
Regidor primero D. Andres Coll quedan todos los caminos que hay desde el torrente que baja de
Alfabia y pasa por Son Amar a la parte de Levante salvo el del crever, el de la Alqueria davall y el
de Orient, de modo que este Regidor viene a cuidar del camino de Palma, del de Santa Maria,
del de Alaró con las travesias que hay en dicho territorio" (AMB. Sign. 9).
Aquesta distribució es repetí el 3 de gener de 1841, i "a cargo del Regidor tersero Dn.
Jayme Pizá quedan todos los caminos que hay desde el torrente que baja de Alfabia y pasa por
Son Amar a la parte de Levante salvo el del crever, el de la Alqueria de Avall, y el de Oriente, de
modo que este Regidor viene a cuidar del camino de Palma, del de Santa Maria y del de Alaró
con las travesias que hay en dicho territorio". També succeí el mateix el 13 de setembre de 1843,
amb idèntic resultat (AMB. Sign. 10).
El 3 de juny de 1860 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Govern de la província
“... referente a que para las obras que en este año han de hacerse en los caminos vecinales que
desde este pueblo conducen a Palma, Santa Maria, Alaró y Orient, será necesario el importe de
dos turnos de prestación personal ...” (AMB. Sign. 10).
Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de
la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia
de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins
rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i
“Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes
caminos:”, entre els quals apareix el camí d’Alaró: “Camí de Bunyola a Alaró.- Itinerario: Camí
des Cocons, S’Estremera Nova, Camp des Olivés, Es Cabas, Son Torelló, saliendo del Término
Municipal hacia Alaró” (AMB. Sense signatura).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 2 de setembre de 1996 es va
tractar la col·locació d’unes barreres que impedien el pas pel camí antic d’Alaró, a l’altura de la
finca anomenada Es Cocons, i el posterior procediment incoat per recobrar la possessió de
l’esmentat camí, “... en el qual ha quedat demostrat, tant el fet de la possessió administrativa,
atès el seu ús públic ...”. El consistori aprovà per unanimitat la proposta de donar 15 dies al
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
336/346
propietari per deixar lliure pas per l’esmentat camí. El 3 de març de 1997 es varen tractar les
al·legacions presentades per la propietària de Es Cocons a aquest acord de recuperació de l’antic
camí d’Alaró, acordant-se desestimar les al·legacions i requerir a la propietària de la finca Es
Cocons perquè retiràs les barreres que impedien el pas per aquest camí
En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell
de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les
Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola.
Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell d’Alaró, amb inici al camí des
Cocons i final a la partió del terme municipal de Santa Maria, i tipologia de camí de carro (ACM.
Sense signatura).
En el Registre de la Propietat de Palma núm. 8 apareix inscrit (parcel·la 65, polígon 3,
tom 2005, llibre 35 de Bunyola, fol 15, finca 1171) un dels establits anomenats de Son Moll,
propietat de Miquel Homar Alorda, amb les seguents partions: "... al norte, con camino de
Alaró; sur con tierras de Rafael Mayol Creus concertado en venta a Antonio Homar Alorda, antes
de Matias Colom Mas; al este con otras de Antonio Morro, alias Picarola y al oeste, mediante
camino o paso de unos cuatro metros, con tierras de los exponentes y concertado en venta a
Felipe Juan Ramon Lopez Garrido, antes Jaime Cañellas Villalonga cuyo camino arranca desde el
citado camino de Alaró hasta llegar a la tierra de Rafael Mayol Creus ...".
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de
Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 49,
camí d’Alaró a Bunyola. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a
l’Invenari de Béns de Santa Maria. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent
documentació:
El 9 de setembre de 1785, en sessió de la Universitat de la vila de Sóller, un dels regidors,
proposa el següent: "honores Señores el motivo de haber hecho juntar a vs ms es que no ignoran
que el Ayuntamiento de la Villa de Buñola nos escrivio Carta en que nos decia que el Señor
Marques de Ariañy en su Predio dicho son torrella havia tapiado el Camino que de dicha Villa y
de esta y de otras va a la de Inca de lo que resultava grande perjuicio a dichas Villas por haver de
thomar otro Camino mas largo y que por esto era necessario tomar los medios posibles para que
el dicho marques destapie el dicho Camino y habiendo al mismo tiempo algunos tragineros
derribado la pared". Per aquest motiu, l'ajuntament de Bunyola anomenà un apoderat "para
que en nombre de esta Universidad y Villa acuda a la Real Audiencia preentando peticiones
inmemoriales para que el dicho Marques no tapie el referido camino" (AMS. Sign. 18).
En un altre sessió de la Universitat de la vila de Sóller, celebrada el 14 de febrer de 1790,
el síndic Josep Coll proposà "congregados y ajuntados en la sala de Ayuntamiento los honores
Antonio Bernad Veri Antonio Pons Jorge Bisbal, y Batholome Canals Regidores Pedro Antonio
Rullan y Damian Morell Diputados y Joseph Coll Sindico Personero con asistencia del Magnifico
Antonio Bauça Baile Real de la expresada Villa a los quales se ha propuesto por el honor Joseph
Coll Sindico Personero lo siguiente. Honores Señores con motivo de haver hecho juntar a vm. es
para hazerles presente que segun estoy enterado la Real Sala se ha servido declarar libre el Predio
son torrella de la servidumbre del camino llamado de Inca, y como el apoderado ha seguido la
instancia sin tener poder para ello si solo para la primera instancia. Por lo que soy devoto y
parecer que para pedir quanto se hallare conbeniente elegir una de vm. por lo que determinaran
lo que les apareciere, y haviendo discurrido los votos de uno en otro como es costumbre
unanimes y acordes han resuelto concluido y determinado que para dicho efecto davan poder al
honor Joseph Coll Personero para que en nombre de esta Universidad y Villa passe en la ciudad
de Palma con facultad, y poder de conferir, resolver y determinar qualquier deliberazion que a
favor d esta Villa puede tomar, y con facultad y poder de elegir persona o personas para conferir
________________________________________________________________________________________
337/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
dicha materia con el Apoderado del Ayuntamineto de la Villa de Buñola para resolver qualquier
cosa utilosa a una y otra, y si es necesario elegir sujeto para pasar a la real Villa y Corte de su
Real Majestad (que Dios guarde) para suplicar al gravamen tendrian estas villas de tapiarse
dicho camino de manera que no puede ser impedido por quaquier cosa por falta de poder, y por
haverlo assi declarado he continuado el presente auto" (AMS. Sign. 18).
La causa seguia, com podem veure a la sessió del 21 de febrer de 1790, quan en tornem
trobar una referència: "se tiene tambien noticia de hallarse parada de muchos años a esta parte
la causa que esta villa sigio con Bernardo Moll vecino de la Ciudad, igualmente la que en el dia
sigue con el Marques de Ariañy sobre servidumbre de un camino que de esta va a la de Inca"
(AMS. Sign. 18).
A l'escriptura de donació del 3 de gener de 1955 atorgada per D. Alan Hugh Hillgarth al
seu fill D. Jocelyn Nigel Hillgarth, de la finca procedent de l'antic predi de Son Torrella, amb una
extensió de 19 hectàrees, 26 àrees i 69 centiàrees, fa partió al Nord amb Son Oliver i Son Guya; a
l'Est amb Son Berenguer, terres de Maria Salas i el torrent. Al Sud amb el camí des Cabàs i a
l'Oest amb un camí d'establidors i altres establits del predi Son Torrella (AMSM. Sign. B-11/5).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, fa referència al camí vell de
Bunyola: “S’Estremera Nova situada entre el camí Vell de Bunyola, ca na Moragues, cas Mosson
Jaume, es Cabàs i s’Estremera Vella, ...” (pàg. 85).
- MORRO, M. (1996). A l'article de Coanegra, nº 144, parla de l'Alqueria de Abrahim Alfalux,
acaba dient: "El 1286 Guillem de Berga estableix un hort a Perpinyà Torrella, a Abrahim Alfalux,
que confronta amb el camí que va a Bunyola, amb el torrent de Coanegra i amb l'hort de
Francesc Benet. El camí que va a Bunyola podria ésser el vell camí d'Alaró a Bunyola, que passa
per davant les cases de Son Torrella. En aquest cas es reafirmaria l' hipòtesi d'Abrahi Alfalux com
a la gran alqueria de l'entrada a la vall estricta de Coanegra, ocupant terres de Son Torrelleta i de
l'antiga Son Torrella (Ses Fontanelles).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- MOYÀ SALVÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación
de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá Salvá.
Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller).
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
338/346
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareix parcialment.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-4) i 670 (4-3).
Apareix majoritàriament.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró).
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareix majoritàriament.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareix majoritàriament.
________________________________________________________________________________________
339/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
340/346
(80) CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES
ROTES
LOCALITZACIÓ
Municipi: Bunyola
Fulls del mapa 1:5.000: 670-6-8
Inici: carretera Ma-2032, prop de la rotonda de Son Muntaner.
Final: camí de Bunyola a Alaró, núm. 71.
Longitud: 2070 m
DOCUMENTACIÓ
- Plan Nacional de Vías Provinciales (1973).
- Obstrucció del camí.
- Servitud de pas.
- camí d'establidors.
SENYALITZACIÓ
Fites
Pintades
Indicadors
Panells
DELIMITACIÓ LATERAL
Sí
No
paret i reixa.
LIMITACIÓ DE PAS
Sí
No
- Al tram 5, a la partió entre s'Estremera Vella i
s'Estremera Nova hi ha un portell tapat de 3
metres d'amplària.
OBSERVACIONS
- El tram 5 actualment no existeix.
- Camí d'interès excursionista
Sí
No
RECOMANACIONS
Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals
Obertura d'un Expedient d'investigació
Protecció per interès constructiu
________________________________________________________________________________________
341/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
TRAMS
- Tram 1
Des de l'inici del camí fins a una distància de 158 metres.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 158 m
Amplada mínima: 4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Pont
Escopidors
Cadena
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 2
Continuació del camí fins a la carretera de Santa Maria a Bunyola, Ma-2020, prop del
km.6.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 410 m
Amplada mínima: 4 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
- Tram 3
Des de La carretera de Bunyola a Sta Maria fins prop de les cases de s'Estremera Vella.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: asfalt
Longitud: 258 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: bo
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
342/346
- Tram 4
Continuació del camí fins prop de ses Marjades Llargues.
Tipologia: carro
Tipus de ferm: terra
Longitud: 928 m
Amplada mínima: 3,6 m
Seguiment: sense problemes
Estat: regular
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Paret
Escalons
Ratlletes
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
- Tram 5
Continuació del camí fins a connectar amb el camí d'Alaró, núm. 71.
Tipologia: ?
Tipus de ferm: desconegut
Longitud: 316 m
Amplada mínima: 0 m
Seguiment: desconegut
Estat: desconegut
Interès constructiu
Sí
No
Elements constructius
Cadena
Pont
Escopidors
Pedres passadores
Paret
Escalons
Ratlletes
Paretons
Clavegueres
Pujadors
Gual empedrat
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
El 25 de març de 1925 la junta municipal del consistori bunyolí “... Vista de nuevo la
instancia suscrita por el vecino de esta villa D. Rafael Mayol Mayol sobre haber sido tapiado el
camino que desde Esporlas conduce a la villa de Alaró pasando por delante las casas de la
Estramera Veya, se acordó que al espresado D. Rafael Mayol se le reclame los documentos
justificativos para que pueda probar lo que solicita en derecho ...” (AMB. Sign. 53).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 17 de febrer de 1933 es llegí
una instància presentada per un particular “... en suplica le sea concedido permiso para colocar
unas barreras en el portillo del camino que desde la carretera de Sta. Maria va a la finca de su
propiedad La Estramera Veya, cuyas barreras se abriran por dentro dicho predio, en su virtud y
toda vez que las obras que se interesan realizar lindan con la carretera de Buñola a Algaida km 3,
se acordó por unanimidad interesar a la Jefatura de Obras publicas de esta provincia para que se
sirva manifestar los reparos e inconvenientes que se ofrezcan para la concesion del permiso
solicitad, por cuanto por parte de este Ayuntamiento no se ofrece reparo e inconveniente alguno
para que se conceda el permiso solicitado ...” (AMB. Sign. 39).
En el ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de maig de 1942 “... Haciéndose eco
el Ayuntamiento de las quejas que verbalmente han sido expuestas por diferentes vecinos de esta
________________________________________________________________________________________
343/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
villa, relativas al perjuicio que al bien común representa el que por propietario del Predio
Estremera Veya D. Lorenzo Mayol Castañer se haya interceptado el paso y libre tránsito del
camino llamado de Ses rotas, que atravesando aquella propiedad enlaza con el camino de Alaró;
por unanimidad se acuerda notificar al citado Sr. Mayol para que, en el plazo de ocho dias a
contar del recibo de la notificación, proceda a dejar expedito al libre tránsito el camino de
referencia y que, caso de no proceder conforme se le ordena, el Ayuntamiento procederá a la
realización de las obras encaminadas a aquel fin siendo los gasto que se realicen a cargo del
propio Mayol Castañer ...” (AMB. Sense signatura).
El 24 de juny de 1944 l’Ajuntament de Bunyola pagava 100 pessetes a l’advocat Rafel
Lladó Torres “... por su informe emitido, en cumplimiento de acuerdo de este Ayuntamiento, en
el expediente relativo al camino denominado Les Rotes, interceptado en el predio Estremera
Veya” (AMB. Sign. 315 i 386).
L’11 d’abril de 2003 es signà un conveni entre Emaya i els propietaris de Estremera Vella
amb l’objectiu de regular l’explotació d’aigua de la finca. Entre les propietats descrites apareix,
amb la lletra C, el “Camino de acceso a las casas del predio de S’Estremera Vella, desde la
carretera Bunyola-Santa Maria hasta el acceso a la zona que se ha delimitado como zona A”,
sobre el qual s’estableix una servitud perpètua d’ús i de pas (Arxiu d’Emaya. Sense signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el
volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyol: Venguent de Santa Maria pes
Cabàs llegim: “... a la dreta es deixa un camí veïnal que condueix a can Morro, can Picarol, can
Bergantell i can Mossó Jaume, i poc després s’assoleix la casa de s’Estremera Vella [...] No lluny
d’això hi ha s’Estremera Nova, que hom assoleix ben aviat. [...] Passant per un aljub, hom
continua entre planters d’oliveres, travessa la carretera que va de Bunyola a Palma i deixa a la
dreta el petit comellar des Cocons, passat el qual la calçada puja cap a la població. A la sortida
d’aquesta vall en direcció al pla, hi ha a mà dreta la gran casa de la possessió de Son Muntaner
...” (pàgs. 365- 366).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareix aproximadament.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició).
Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término
municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams
1, 2 i 3.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala
1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1, 2 i 3.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala
1/25.000. Hoja 670 (Sóller). Cuarto II. Alaró. Apareixen els trams 1, 2, 3 i el tram 4 parcialment.
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
344/346
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala
1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els
trams 1, 2, 3 i 4.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala
1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament.
- SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller
(38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa
Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala
1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
________________________________________________________________________________________
345/346
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
__________________________________________________________________________________________________
Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola
346/346
Descargar