Summerhill; Alexander Sutherland Neill

1. Presentació del treball i del llibre Summerhill
La meva elecció per fer el treball de Summerhill, com a una de les possibles lectures, va ser per la
recomanació de gent que se l'havia llegit. La opinió que hem varen donar del llibre va ser tan bona que vaig
decidir optar per aquest de les tres opcions que hi havia.
Després d'haver−me'l llegit, penso que és un llibre essencial de llegir per aquelles persones que el dia de demà
es volen dedicar al món de l'ensenyament; ja que és un llibre que et canvia la visió que tothom té o tenim de
l'educació, que avui dia potser les coses no estarien d'aquesta manera si s'hagués emprat aquesta metodologia
de la qual parla el llibre. És un dubte que em quedarà sempre − Com de diferent seria la societat i el món on
vivim si s'hagués seguit i posat en pràctica la metodologia de Neill?.
Tan important és conèixer l'educació del nostre país com l'educació d'un altre, crec que esta molt bé saber
diferents corrents pedagògics perquè ens fa ser més crítics i crear a la vegada, la teva pròpia idea pedagògica.
Per elaborar aquest treball, vaig basar−me en el contingut del llibre i diferent informació que vaig cercar a
llibres, revistes, Internet ... Al llarg del treball hi podrem trobar diferents apartats. En el segon punt parlo de
les idees pedagògiques més rellevants de A.S. Neill situades en el context social i cultural de l'època
basant−me en la seva biografia. Com a tercer apartat hi trobem explicat el programa educatiu de l'escola de
Summerhill i com és portada a terme la seva organització. En el quart apartat del treball hi trobem la
importància que té la participació dels infants a l'escola i el principi d'autogovern. En el cinquè punt del treball
hi podrem trobar indicat quina és la relació entre educació, llibertat i felicitat dels infants. En un sisè apartat hi
ha explicat els problemes dels infants i dels pares o famílies així com la influència i la importància que
implica en el procés educatius dels nens. I en el setè apartat hi ha un petit diccionari amb els deu conceptes
que m'han semblat més importants del llibre. Finalment hi he introduït la meva valoració o opinió del llibre i
la bibliografia. Ara a continuació faig una presentació al llibre de Summerhill parlant del seu contingut on fa
referència a l'escola.
Durant 50 anys Neill va dirigir Summerhill, ell va tractar de donar un gran pas cap a l'educació progressista.
El llibre de Summerhill escrit per ell mateix, parla del principi de la llibertat que tan funciona, parla de la
virtut que té l'Infant per estimar la vida i interessar−se per ella. En aquest llibre hi podem trobar com
funcionava l'escola i quins mètodes utilitzava Neill amb els nens. Ens explica molts casos i experiències
d'infants i d'adolescents, com per exemple: nens que estaven en una escola asseguts a un pupitre estudiant el
què la societat volia que estudiés i un cop arriba a Summerhill, tot això canvia Neill li diu que pot anar a les
classes que ell vulgui, aleshores el nen moltes vegades es passa sense anar a classe un temps però de seguida
hi torna i aleshores estudia el què realment ell vol estudiar i que d¡alguna manera serà el què li servirà a ell
durant la seva vida i no a la resta de la societat.
Neill en aquest llibre ens dóna la oportunitat de conèixer com és una escola amb llibertat per els infants, sense
repressions sexuals, sense obligar als nens a que hi hagi un estudi obligatori. Neill vol que els nens creixin per
ells mateixos, que siguin autònoms i independents en la seva vida, que no tinguin por a res perquè si un infant
té por anirà sempre reprimit per la vida. També ens parla de la importància que tenen els pares en l'educació
dels fills ja que a l'Infant se li a de donar amor i felicitat des de petits, els pares han de creure realment que
Summerhill és per a ells la millor escola, han d'estar d'acord amb els termes que utilitza Neill per l'educació.
Els nens són molt intel·ligents i ells mateixos ja s'interessen per la vida, tenen la curiositat per aquesta i tota
funció que hauria de tenir un bon mestre es guiar−los, acompanyar−los sempre que et cridin o et necessitin,
ensenya'ls−hi el què ells volen saber i no el què el mestre vol que sàpiguen. La gent que hi ha a l'escola de
Summerhill tots són iguals , tan els nens com els professors com el personal no docent, allà tots tenen la
mateixa paraula.
1
A continuació os explicaré les idees més importants que he introduït en el meu treball fent referència al llibre:
la biografia de Neill situada en el context social i cultural de l'època i les seves idees pedagògiques; faré
referència en un altre apartat al programa educatiu i l'organització que seguia l'escola. En un tercer apartat
comentaré la participació dels infants a l'escola i la manera en com es porta a terme l'autogovern a
Summerhill. Tot seguit i en un altre apartat parlaré de la relació entre l'educació, la llibertat i la felicitat dels
infants. En un cinquè apartat faré referència als principals problemes dels infants i de les famílies i quina
repercussió té en el procés educatiu. Com a últim apartat veurem els deu conceptes més importants del llibre.
2. Biografia i idees pedagògiques de Neill en l'àmbit social i cultural
Alexander Sutherland Neill va néixer a Escòcia l'any 1883, amb una família on hi regnava l'educació
calvinista. Neill va tenir dificultat amb els estudis i va perdre varis treballs però el seu pare l'acollí com a
ajudant en una escola de Kingsmuir, ja que el seu pare era mestre d'aquesta. Al 1903 opta a una plaça en un
centre de formació per mestres. Neill al llarg de la seva vida va visitar moltes escoles, i aquestes experiències
per les diferents escoles li permet conèixer molt bé el sistema educatiu. Finalment obté el certificat de mestre.
Cursà llicenciatura d'angles i va treballar de periodista. Quan estellà la primera guerra mundial exerceix de
director a una escola Gretna Green, i és aquí on ell comença a posar en pràctica les seves idees pedagògiques.
A finals de la guerra el mobilitzen però, per problemes de salut l'allunyen del front. Al 1917 coneix una
comunitat de joves delinqüents Little Commonwealth i és aquí on Neill s'introdueix plenament en una
orientació psicoanalítica, al 1919 treballà en una escola on predominava l'autogovern (això sembla de portes
en fora). Neill va participar en la primera conferència del moviment de l'Escola Nova a Calais. La seva
experiència a l'escola Sonntagsberg li permet aprofundir en el coneixement del psicoanàlisis.
Al 1924 tornà a Anglaterra i fundà Summerhill en Lyme Reigs (costa surt d'Anglaterra), però, més tard
l'escola de Summerhill es trasllada a Leiston. Al 1929 participà amb Piaget, Montessori i Tagore. En aquesta
època les seves idees ja són polèmica.Durant la segona guerra mundial, Summerhill fou traslladada al nord de
Gales, per evitar els bombardejos d¡Alemanya, en aquella època va ser quan Summerhill va començar a tenir
molts alumnes perquè les famílies sabien que allà estarien protegits, però, un cop acabada la guerra els
alumnes varen disminuir un altre cop, Summerhill és traslladada a Leiston altre cop. Durant aquesta època
Neill es casà amb Ena Wood, l'antiga cuinera de l'escola. A l'any 1946 neix la seva filla Zoë ( actual directora
de l'escola de Summerhill).
Al 1957 es fundà l'associació de pares d'alumnes de la societat Summerhill. Al 1967 el món ja coneix l'escola
i reconeix la metodologia. Amb textos publicats de Neill es crea el llibre Summerhill, l'èxit del llibre és
considerable i això provoca una gran quantitat econòmica, molt important per el benefici de l'escola. En aquell
moment l'escola passava una forta crisi ja que tenia només 24 alumnes. El llibre aleshores és recomanat a
moltes universitats de tot el món, al 1970 es ven un munt d'exemplars. Al 1971 Neill escriu i publica una carta
demanant que no es visiti Summerhill, ja que era exagerat el gran nombre de visitants que rebia l'escola.
Alexander Sutherland Neill mort el 22 de setembre de 1973 als 90 anys.
Va rebre influència de varies personalitats una d'elles Lane. D'aquest va aprendre el tracte amb els nens. Lane
va ser el què el va inspirarà a dedicar−se a la psicologia infantil, també en va treure la idea d'autogovern i així
el va implantar a l'escola de Summerhill, va veure que és la manera d'observar amb molta profunditat les
causes de la mala conducta. De Reich va extreure la idea de que la infermetat de la humanitat és degut
fonamentalment a la repressió sexual. En el tema de la sexualitat es va veure molt influenciat per les
experiències viscudes en la seva infància, ja que moltes vegades havia rebut càstigs molt severs sobretot en el
tema de la sexualitat.
Quan Neill era petit hi regnava una educació amb tot tipus de càstigs, una repressió sexual i un fort control.
Neill fundà i creà molt més que una escola, va crear un lloc on els nens aprenien, i encara avui dia aprenen a
ser persones que es desenvolupen per si mateixos, desenvolupen les seves facultats. Summerhill va ser creada
2
amb una concepció molt clara, donar als nens una total llibertat confiant en la bondat per naturalesa d'aquests
basant−se en tres valors o ideals:
− llibertat − felicitat − amor
Aquests valors no són valors que s'ensenyen en una escola típica basada en l'estudi, Neill no vol inculcar−los
els valors dels llibres, ni el valor d'estudi, no vol que en la seva escola hi regeixi la competitivitat, vol que
regeixi els tres valors abans anomenat. Vol per sobre de tot que els seus alumnes tinguin una autonomia, una
sexualitat lliure i sana, tot això que espera dels seus alumnes hi és present durant tota la lectura del llibre.
Neill rep influència també de dos grans filòsofs. De Rosseau adopta moltes de les seves postures com la idea
de que els nens neixen bons per naturalesa i és la societat qui els corromp. El nen ha nascut bo i
inevitablement es convertirà en un ésser humà si no el pertorben i frustren el seu desenvolupament natural
amb intervencions indegudes (pàg 204). També d'aquest utilitza la idea de que s'ha de formar la voluntat i la
raó sense exercir l'autoritat social ni familiar per facilitar que els nens assumeixin els valors per ells mateixos,
amb autonomia i una metodologia individualitzada. Utilitza molt el mètode individualitzat amb els problemes
que poden sorgir als infants; els escolta, els fa parlar sobre els problema, i ell no els dóna la seva reflexió sinó
que fa que ells mateixos reflexionin. D'aquest filòsof també n'extreu la idea d'igualtat entre les persones, a
Summerhill tots són iguals i ningú té autoritat per sobre de ningú). Del filòsof Freud es basa en la seva manera
de veure la sexualitat i aprèn molt sobre el psicoanàlisi i porta a terme moltes de les aportacions de Freud.
Neill crea una escola pensada perquè als 16 anys els adolescents, amb una opinió formada de la vida i
preparats per sortir a la societat, poden marxar de l'escola sense por a que aquesta els corrompi.
3. Programa educatiu i organització de l'escola
El programa educatiu que porta a terme l'escola de Summerhill no es un programa fix, el programa es pot
modificar segons el interès dels alumnes, segons el què els nens vulguin saber i aprendre aleshores es faran
unes determinades matèries o unes altre això sí si un nen s'apunta a una classe determinada i falta sovint
aleshores a l'assemblea els assistents d'aquelles classes poden decidir fer fora a aquella persona que falta
constantment perquè retarda el ritme de la classe.
Hi ha un horari fix per els mestres però, no per els alumnes. Els alumnes tenen classe d'acord amb l'edat i a
vegades per llurs interessos. Els infants que arriben a Summerhill a l'edat de parvulari assisteixen a les lliçons
des de bon començament; en canvi, els infants que procedeixen d'altres escoles, juren que no assistiran mai
més a cap d'aquelles classes tan bèsties (Pàg. 7), aleshores juguen, van amb bicicleta i fugen de les classe,
però, això dura mesos i sovint tornen a anar a les classes. Els mestres de l'escola de Summerhill no creuen en
els exàmens i per tant a l'escola no hi ha exàmens per ningú.
3.1 Un dia a Summerhill
L'esmorzar es pren des de les 8:15 fins les 9h, els alumnes i els mestre l'han d'anar a buscar a la cuina i se'l
porten ells mateixos a les taules. Els llits els fan quan acaben d'esmorzar fins les 9:30 aleshores comencen les
classes. Al començament de curs fixen un horari perquè els vagi bé a tots els alumnes ja que no segueixen tots
el mateix horari perquè cada nen assisteix a la classe que a ell li interessa. Els nens petits de set i nou anys
tenen la majoria de cops únicament un mestre en tot el matí, i a la tarda poden assistir a les aules d'arts o de
ciències. Com he anunciat més a dalt, les classes no són obligatòries però si un nen que té classe de ciències el
dilluns hi va, i no hi torna fins l'altre setmana el divendres els seus companys els poden excloure de les classes
de ciències ja que està retardant el nivell de la classe.
Les classes duren fins la una del migdia, en canvi el més petits dinen a les 12:30, més d'hora que els grans. Els
mitjans dinen a la 13:00h i els més grans junt amb els mestres dinen a les 13:30. Després de dinar, tothom té
3
temps lliure per jugar, dibuixar, fer pintura... El te es serveix a les 16h, a les 17h comencen diverses activitats,
ja sigui llegir, anar al taller ...A les 21:30 es sopa, a les 22h els més petits van a dormir, més tard a les 23:30
van a dormir els grans.
−Graella de les activitats nocturnes durant la setmana:
DLL
DM
DC
−Xerrades
psicologia
−Cinema
DJ
−Cinema
DV
−Sortides
−Esdeveniments
DG
−Assemblea
General
−Ball
−Grups
lectura
DS
a Leiston
−Teatre
especials
−Ball
i Aldeburgh
Pel què fa als treballs manuals no hi ha un horari fix, els alumnes fan el què volen fer, ningú els obliga a res.
He de dir que les sortides dels dijous a Leiston i a Aldeburg només són per els més grans i sempre i si els
petits hi volen anar a la ciutat, hi ha d'anar acompanyats d'un adult. Les xerrades de psicologia són per els
mestres i els més grans, és per això que els més petits formen grups de lectura, ells escullen el llibre que volen
llegir.
Els infants viuen en edificis separats, tenen llocs específics per reunir−se i uns mestres específics per donar les
classes. Els alumnes conforme van creixen la seva assistència a classe cada cop és més regular. Moltes
vegades els alumnes fan obres de teatre escrites per ells i el vestuari i la decoració elaborat per ells també. A
Summerhill es practiquen diversos esports com ara el futbol, el cricket i el tennis, els equips de l'escola juguen
partits amb escoles de la població.
És molt important que l'escola estigui situada a la natura ja que així els infants porten una vida sana i molt
activa a l'aire lliure i així es reflecteix en l'aspecte d'aquests.
4. La participació dels infants i l'autogovern a Summerhill
La participació dels infants i dels adolescents, és molt important i fonamental per el bon funcionament de
l'escola, ells pràcticament en són el cos de l'escola, sense ells l'escola no funcionaria igual. Els alumnes també
tenen vot i paraula, igual que un adult, per tant a Summerhill és important la paraula d'un alumne, ells
contribueixen en totes les decisions que es prenen a l'escola. L'escola el què vol és que els alumnes quan surtin
de l'escola siguin autònoms, actius, individuals, espavilats..., per tant a l'escola ja ho posen en pràctica en
forma d'autogovern i de democràcia on els alumnes hi participen activament.
El govern que es porta a terme a l'escola de Summerhill és un govern democràtic on tots i totes tenen vot i veu
en les decisions de l'escola. Tot allò que està relacionat amb la vida social o de grup, incloent el càstig dels
delictes socials, es decideix per votació a les assemblees generals de l'escola dels dissabtes al vespre. Cada
individu del personal docent i cada infant tenen un vot, independentment de l'edat (pàg. 45). El vot de Neill té
la mateixa validesa que la d'una altre persona, encara que sigui el director de l'escola ell no s'imposa davant ni
darrera de ningú. Simplement el procés que segueix tothom per aprovar o rebutjar propostes i censures a
l'assemblea és a traves del vot de tots i totes que vulguin votar en aquell moment a l'assembla (a cada
assemblea hi ha un president diferent), és més, si hi ha algú que troba injusta una decisió que es va prendre
anteriorment pot al següent dia tornar a replantejar aquella qüestió, pot donar arguments del perquè no hi està
d'acord i si l'altre gent creu que té raó poden desaprovar aquella mesura presa anteriorment amb la majoria de
vots. En aquest cas Neill té el mateix vot i paraula que qualsevol altre.
4
Un clar exemple és l'exemple que hi ha a la pàgina 45 i 46 del llibre amb el cas de deixar fumar o no als
menors de 16 anys i després als de 12 anys. Neill va proposar no deixar fumar als menors de 16 anys, va ser
derrotat per la majoria, aleshores un noi va proposar de no deixar fumar als menors de 12, i es va aprovar,
però al dia següent un noi de dotze anys va tornar a qüestionar aquesta decisió, va fer un discurs dient que si
no els deixaven fumar anirien al lavabo com ho fan a les escoles corrents, el seu discurs va convèncer a la
majoria i va quedar aprovat que els menors de 12 anys també podien fumar, en aquesta decisió Neill va
acceptar el què en l'assemblea s'havia decidit sense imposar−se en cap moment com a una autoritat. Neill
assegura que: No conec cap mètode per substituir la nostra democràcia de Summerhill (Pag. 55).
Les aportacions que fan els alumnes de l'escola són molt més nobles que no pas els dels polítics de la vida
social a fora de Summerhill ja que els alumnes no amaguen cap mena d'interessos al darrera amb el què
proposen. Els infants es regeixen per la veritat i no per les aparences.
Apart d'aprovar lleis i desaprovar−les també plantegen debats de temes socials i característics de la vida social
de la comunitat. S'encarreguen d'escollir comitès per els esports i per l'activitat de teatre que es porta a terme
durant tot el curs, escullen encarregats dels dormitoris i relacions externes que vetllen per l'actuació de la
comunitat fora dels límits de l'escola.
Algunes coses però no són regides per el sistema d'autogovern. Com per exemple: l'esposa de Neill per
exemple se'n cuidava dels dormitoris, decideix els menús per menjar, cobra el rebuts i paga les factures. Neill
se'n cuida de nomenar als mestres i els fa fora si no li semblen apropiats o adients per la feina.
5. Relació entre l'educació, la llibertat i la felicitat dels infants
L'educació ha de tenir com a finalitat la llibertat i la felicitat de les persones. Per educar persones lliures és
necessari educar des de la llibertat i des de la creença absoluta en la bondat dels nens. L'educació ha de ser
portada a terme des de la comprensió, és també situar−se al costat del nen; i procurar satisfer totes les
necessitats de l'infant sense que l'autoritarisme adult s'imposi. La por, la hipocresia i la hostilitat han de deixar
pas a l'autonomia, l'amor i la llibertat per els infants, aquesta serà la millor educació per a ells. Neill assegura
que és més valuós comprendre a un nen que no pas estimar−lo.
En l'educació és molt important que hi hagi llibertat per el nen, aquest ha de tenir total llibertat per escollir i
saber el què ell vol aprendre i el perquè es vol aprendre, no val aprendre perquè sí, ja que si s'aprengués per el
simple fet d'aprendre i no avorrir−se Summerhill seria com les escoles corrents. L'escola de Summerhill vol
que els seus alumnes siguin prou autònoms per saber què és el què han d'aprendre, ja sigui perquè els agrada o
perquè el dia de demà ho necessitaran per la vida en societat. Perquè l'aprenentatge sigui afectiu, és molt
important donar amor als infants, entendre'ls; només així sent autònoms i amb llibertat per triar el què ells
volen, podran arribar a ser feliços en la vida.
Perquè la felicitat sigui possible des de l'escola, des de que comencen de petits se'ls ha de deixar escollir amb
llibertat, ho han de fer des de petits perquè després pot ser massa tard ja que si han estat acostumats a què els
adaptin com vol i espera la societat, els diguin el què han de fer... aleshores, és difícil que es puguin adaptar a
la metodologia que porta a terme Neill a l'escola de Summerhill. La llibertat és necessària per a l'infant,
perquè és l'única manera de créixer de manera natural, que de fet és la manera bona (Pàg. 104). La finalitat
de la vida és la felicitat (Pàg.105). I aquesta finalitat es pot aconseguir a través de l'escola lliure.
Neill diu que no és gens fàcil educar a un infant donant−li llibertat, però, s'ha de fer per el bé dels infants i a la
mateixa vegada de la societat, que és on ells han de conviure el dia de demà. Per aquest motiu, perquè no és
gens fàcil, a l'escola es neguen a ensenyar religió o política, ells mateixos han de buscar i crear−ne els seus
valors i les seves creences, no pot ser que ho faci l'escola. Com també és difícil portar−ho a terme des de
l'escola si un infant escolta al seu pare insultar a un polític o a la seva mare despotrica contra la dona de
neteges de casa seva. Els pares han de formar part i ajudar als seus fills ha créixer amb llibertat i deixant que
5
ells formin les seves pròpies i dees, sense influir−hi amb els seus comentaris.
Si donem a un infant llibertat absoluta, quant temps trigarà a adonar−se que l'autodisciplina és una cosa
essencial en la vida, o és que no se n'adonarà? (Pàg. 317).− No hi ha llibertat total. Aquells que permeten als
infants que ho facin tot a la seva manera segueixen un camí perillós. (Pàg. 317). Ningú pot tenir la llibertat
complerta perquè s'han de respectar en la societat els drets dels altres, es pot tenir llibertat però sempre i quan
sigui sana i no es faci mal a ningú ni se'l perjudiqui.
6. Problemes dels infants i de les famílies, com afecten en el procés educatiu?
Neill en el llibre de Summerhill explica diferents problemes que poden arribar a tenir els infants i les famílies
d'aquests, tot seguit els citaré, fent referència en com afecten en el procés educatiu.
6.1 Els problemes dels infants.
Els problemes dels infants poden ser varis, un d'ells pot ser la crueltat i el sadisme. Neill diu que en els nens
lliures no existeix la crueltat, aquesta prové de la falta d'amor per part dels pares, i aquests no els donen
suficient amor als seus fills per experiències pròpies en la infància ja que també els mancava l'amor del pare o
la mare. Podríem dir que això va succeint amb totes les generacions, va en cadena, igualment amb el què
colpeja al seu fill, passa per la mateixa causa. Neill també creu que la crueltat ve donada per l'origen sexual
però potser no ho és tant la conseqüència. La crueltat mental d'un infant és més difícil de combatre que la
física i aquesta es pot donar a conèixer quan un pare comença a criticar al seu fill i descarrega en ell, l'odi que
té cap a la mare del nen, ho fa com a mecanisme de defensa psicològica.
La criminalitat també és un dels problemes que pot patir un infant; Neill com ja he dit, pensa que els infants
neixen bons per naturalesa, per tant la criminalitat és una expressió total de la crueltat. Un exemple és aquell
infant que no és estimat, buscarà l'odi per venjar−se. No hem d'oblidar tampoc que un infant és egoista per
naturalesa, i si aquest egoisme està molt insatisfet d'amor aleshores és quan apareix la criminalitat. Neill pensa
que la fantasia també és una forma de demostrar la criminalitat ja que tothom a matat a algú a través de la
imaginació.
El robatori també és un dels problemes dels infants, i n'hi ha de dos tipus: el que comet un nen normal i el que
comet un nen neuròtic. Un nen que comet un robatori normal ho fa perquè vol satisfer el seu desig adquisitiu i
no distingeix el què és seu i el què no. El robatori neuròtic en canvi es fa per una falta d'amor, aquest
problema es pot solucionar donant amor al nen. A vegades la problemàtica és també el lloc on viuen, potser el
barri no és apropiat, degut a les influències que pot rebre el nen d'aquest, per tant el millor per aquest cas és
canviar de vivenda i marxar a un barri més favorable cap al nen. Neill pensa que només amb el mètode de
l'aprovació es protegirà al nen.
En el cas de la delinqüència, Neill assegura que si els nens viuen en un ambient com el de l'escola de
Summerhill, amb simpatia, seguretat, confiança, etc, no segueixen el camí de la delinqüència ja que no tenen
odi cap a ningú i per tant no els fa falta la delinqüència.
Tots aquest problemes dels quals hem parlat tenen una gran repercussió en el procés educatiu, ja que aquests
problemes fan que el nen no sigui lliure per escollir el seu camí ni per seguir un bon camí en l'educació,
segons els seus requisits. El millor és que la infelicitat no aparegui mai en el nen i així no patirà cap d'aquests
problemes, el millor és la llibertat sana per fer que els nens siguin feliços i no desprenguin cap d'aquests
sentiments d'odi, que la única cosa que porten són problemes que els afecten a ells mateixos.
6.2 Els problemes de les famílies
Hi ha diversos problemes que poden patir o portar a terme les famílies dels infants la qual cosa repercuteix
6
molt en l'educació, ja que aquesta ha de desenvolupar−se a través de l'infant mateix, com l'element més
important, la família i l'escola.
Un dels problemes que tenen els pares és l'amor i l'odi. Aquests no són contraris, el contrari de l'amor és la
indiferència, com en el cas del nen que té odi cap al seu germà petit. Aquest odi està condicionat perquè te por
de perdre l'amor de la seva mare. Hi ha pares que no se n'adonen de que castigant al seu fill el què fan és
convertint l'amor que senten cap a ells en odi. Tots els problemes que sorgeixen en la conducta infantil són
fonamentalment provocats per falta d'amor. Els càstigs i els sermons la única cosa que aconsegueix és
accentuar l'odi del nen cap als pares, aquesta conducta mai resol el problema. L'odi provoca odi, l'amor
provoca amor, per tant és fonamental i bàsic que als nens se'ls doni amor i no odi, ells responen amb la
mateixa conducta que actuen els adults, en aquest cas els pares. És evident que existeix l'odi de l'infant envers
els pares, però no és ni de bon tros tan perillós com l'odi dels pares en relació als fills (Pàg. 269).
L'altre problema freqüent pel què fa als pares és l'aviciament de l'infant, que vol dir que esta malcriat,
consentit. Aquest infant resulta molest per a la societat i per ell mateix, ja que és molt egoista, és aquell que
espera que li facin tot perquè ha estat acostumat així, a què li donin tot mastegat. El nen que és malcriat és
perquè li proporcionen un amor equivocat. És important no donar al nen tot allò que vol. Els pares que no
vulguin malcriar als seus fills han de saber la diferència entre la llibertat i el llibertinatge, ja que són dos mots
molt diferents que no signifiquen el mateix. El nen no ha de violar els drets de ningú sinó que els ha de
respectar i aprendre a fer−ho des de petit.
El poder i l'autoritat també és un problema freqüent en els pares. El nen té ganes de ser gran per poder fer el
què aquests fan sense que ningú els prohibeixi, per poder adquirir el poder que constantment els mostren els
pares quan els prohibeixen de forma autoritària alguna cosa, tot el què tenen al voltant els recorda que són
petits. La repressió del soroll i de la curiositat infantil desvia l'amor natural del nen per el poder. El nen es
pensa que és inferior per el simple fet de ser més petit, i tot ve donat per el tema de que els pares es mostren
autoritaris i per tant superiors a ells.
La gelosia és un dels altres problemes que poden aparèixer, neixen del sentit de possessió. La gelosia té més a
veure amb el poder que el sexe. Ser gelós és la reacció del ego ferit. Molts problemes familiars depenen, per
tant de la sensació que pot experimentar el fill de ser més o menys estimat, és una reacció d'odi. La gelosia de
joventut és una cosa real que passa molt sovint. Els individus amb un gran sentit de possessió són precisament
els que cometen crims per gelosia. (Pàg. 281). A vegades els mestres desperten la gelosia dels pares. Jo he
perdut més d'un alumne pel fet que els pares sa sentien gelosos de l'afecta que l'infant sentia per Summerhill i
per mi. (pag.285).
El divorci n'és un altre de problema. El simple fet de que els pares no s'estimin provoca en el nen una
neurosis. Aquest nen demana amor i el què passa és que a casa seva no n'hi ha. El nen sent i és conscient de
que els pares es barallen contínuament i criden, per això Neill assegura que és millor que aquests pares que no
s'estimen se separin per el bé d'ells i del nen, així deixaran de discutir i cridar, aleshores cada un donarà al nen
l'amor quan estiguin amb el nen i aquest estarà molt més bé. Neill diu: Quan la mare fracassa en el matrimoni
mostra sempre un favoritisme entre els fills. (pàg. 288).
L'angoixa paterna també pot ser un dels problemes que esmenta Neill en el llibre. El pare angoixat és aquell
que ja no pot donar res més, ni amor, ni honor, ni respecte, ni confiança. Pot ser que moltes vegades els pares
transmetin als seus fills tota l'angoixa que porten a dins a causa de l'angoixa que li produeix la seva pròpia
vida. Les mares angoixades projecten inconscientment sobre els fills una part del seu problema irresolt
(Pàg.290). Els pares tenen por al futur i és evident que és així. Neill diu que molts pares veuen en els seus fills
unes cares felices i somrients, quan en realitat és degut a l'odi que tenen a les escoles corrents i disciplinaries, i
no pas perquè realment estiguin bé a casa.
La consciència paterna també és un dels problemes dels pares, i l'últim que anomena el llibre. Tenir
7
consciència significa ser lliure de perjudicis i d'actituds infantils, vol dir ser lliure tan com es pugui. Els pares
han de tenir consciència dels errors que cometen amb els seus fills, i saber rectificar quan això passi. Neill
sovint ha d'ajudar i solucionar errors paterns, i és que els pares no se n'adonen que amb aquests errors
perjudiquen veritablement als seus fills i en el procés educatiu d'aquests, ja que no es pot educar a un infant
lliure com és el cas de Summerhill, i per part dels pares fer tot el contrari. L'esperança és que els pares se
n'adonin dels errors i els rectifiquin. Neill diu que és millor que els nens visquin separats dels avis ja que sinó
a casa no solsament tenen dues persones superiors sinó que en tenen quatre. Els avis acostumen i insisteixen
en formular una sèrie de normes per pujar els infants, o que els fan malbé perquè únicament veuen les coses
bones o dolentes dels infants. La gran esperança de la humanitat és que els pares voldran fer sempre el millor
si són responsables i estan tothora al costat de l'infant en el seu desenvolupament cap a la llibertat en el
treball, en els coneixements i en l'amor (Pàg. 303).
7. Conceptes fonamentals del llibre
• Llibertat: Els nenes han de ser lliures diu Neill, i basa tota la confiança en ells, els creu prou
responsables per saber el que han de fer i que només protegint la seva llibertat arribaran a ser unes
persones amb un valors ferms i sense maldat. L'autonomia significa el dret del nen a viure lliurament,
sense cap autoritat exterior en les coses psíquiques o somàtiques. (pàg. 98). Aquesta frase també va
lligada amb la individualitat del nen. El nen lliure és més sincer.
• Sexe: Neill diu que el sexe no pot ser un tema tabú, ja que si és així aleshores és quan comencen les
pors, els remordiments i la culpabilitat. No sé quines repressions condueixen a la homosexualitat,
però sembla ser que comencen molt aviat, en la primera infància (pàg. 196). ...en 38 anys no ha sortit
de l'escola ni un sol homosexual. La raó és que la llibertat produeix nens sans (pàg. 196).
• Amor: Tot s'ha d'ensenyar amb amor, així els nens aprenen a estimar i respectar a tothom per igual i el
què és més important a estimar−se i a valorar−se tal com són. L a felicitat i el benestar dels nens
depenen de l'amor i l'aprovació que li donem (pàg. 107).
• Autogovern: Neill es refereix a l'autogovern a Summerhill com una manera d'organitzar−se. Els
infants i els adolescents de l'escola tenen una gran importància en les decisions que es prenen a
l'escola, es posen les seves normes i els seus propis càstigs així com el dels altres. Ells junt amb els
professors i el personal no docent, constitueixen les normes de convivència a l'escola.
• Felicitat: La felicitat es basa en què els nens facin realment el què ells volen fer i no pas el què la
societat vol que facin. Els nens són feliços fent realment allò que els interessa i els crida l'atenció
sabent que el dia de demà ho aprofitaran realment. Estudien per preparar−se del què voldran estudiar
de grans i així poder dedicar−s'hi. Només així podran ser feliços realment.
• Igualtat: Neill considera que és fonamental la igualtat per a tothom, per això a l'escola tothom té el
mateix dret a opinar i a fer les mateixes coses, tots comparteixen la igualtat de condicions, ni tan sols
Neill està per sobre de cap habitant de Summerhill.
• Bondat natural: es refereix a que els nens neixen bons per naturalesa i qui els corromp és la societat.
El nen ha nascut bo i inevitablement es convertirà en un ésser humà si no el pertorben i frustren el
seu desenvolupament natural amb intervencions indegudes (pàg. 204).
• Individualitat: El nen a de saber prendre les seves pròpies decisions, ha de ser autònom i individual en
la vida per no dependre de res ni de ningú.
• Disciplina: A Summerhill hi ha disciplina com a tot arreu, la única diferència és que se la imposen ells
mateixos amb l'autogovern (vegeu definició d'autogovern), viuen lliures i deixen viure, així l'odi
8
desapareix sense utilitzar la disciplina.
• Educació Moral: La gent creu que l'ésser humà és dolent per naturalesa a conseqüència de la religió,
això fa que als infants se li inculquin valors morals del què és bo i del que és dolent. Aleshores els
castiguen quan fan una cosa dolenta basant−se en què Déu els castigarà i posen por a la psicologia del
nen. Neill assegura que els nens no són dolents i si ho són és perquè se'ls ha educat malament. Els
nens sabran el què és bo i el què és dolent en el seu moment si no se'l pressiona.
8. Valoració personal
El llibre m'ha agradat molt i m'ha semblat molt amè a l'hora de llegir−lo,interessant per a la meva formació
com a mestre. Crec que és un llibre fonamental per llegir per aquells que es formin com a mestres,ja que és
una altre visió de veure el món de l'educació, per tenir un criteri propi s'ha de conèixer altres mètodes de
pedagogia i a partir d'aquí crear−te'n un de propi.
Abans de llegir el llibre no coneixia res de Summerhill ni de A.S. Neill. Tampoc tenia la idea de que existien
escoles com aquesta, amb aquesta manera de portar a terme l'educació. Ha estat interessant i una cosa
totalment nova per a mi, però que a la vegada m'ha aportat moltíssim i encara que en tots els punt no hi estigui
d'acord, penso que en general hi estic bastant d'acord, crec que és un bon mètode però difícil de portar a terme
en la societat que avui dia vivim. Penso que en aquests moments els pares van massa atrafegats com per poder
portar una educació com aquesta, els pares traspassen l'educació a l'escola i no són conscients que la família
n'ha de formar una part molt important, de seguida si hi ha un problema donen les culpes a l'escola, al sistema
educatiu, perquè una educació lliure funcionés com a Summerhill, els pares haurien de confiar−ne plenament i
haurien de ser actius en l'educació dels seus fills.
Crec realment que aquesta manera de donar amor i aprovació als nens és fantàstica i crec que només així els
nens són feliços, aquesta manera de dóna'ls−hi responsabilitats i fer−los decidir els ajuda moltíssim a ser
autònoms i crear−ne la seva pròpia moral i no pas el què els volen inculcar moralment la societat.
Cal dir que la idea d'una educació lliure és molt bona i com demostra Neill no és una utopia. Ha demostrat ser
capaç de dur−la a terme amb èxit creant infants feliços amb uns valors i una moral. La forma que té
d'educar−los és un bon mètode per aconseguir la felicitat del nen i sobretot una revolució pedagògica en una
època on allò natural era la repressió i moltes vegades els càstigs corporals.
Si hagués de tornar a escollir un llibre per llegir i fer un treball, escolliria sense dubtar el llibre de Summerhill.
M'ha aportat una nova visió de veure l'educació i saber que és possible implantar un mètode nou de pedagogia
si s'hi creu realment. L'educació és molt important per els infants i hem de tenir en compte que el més
important són ells. L'educació dels nens és el principi d'una vida i això s'ha de tenir en compte i saber que no
estem jugant, sinó que marcarem la vida d'aquests infants que es posen a les nostres mans, que l'educació no
és un joc, i que marca un abans i un després des de que comença. Per ser un bon mestre penso que hem de ser
conscients de que per sobre de tot hi ha l'infant i que aquest és el més important.
9. Bibliografia
BOWEN, James; HOBSON, Peter. Teorías de la Educación. Innovaciones importantes en el pensamiento
educativo occidental. Mèxic: Limusa, 1979.
Pedagogías del s. XX Cuadernos de pedagogía, 2000, núm. 7.
www.summerhillschool.co.uk
20
9