DSCCV 6 (Comissió de Medi Ambient)/ VII de

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 6/I
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2008
COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT
realitzada el dia 22 de maig de 2008
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Andrés Antonio Ballester Costa
SUMARI
(Comença la reunió a les 16 hores i 9 minuts)
Preguntes ................................................................................................................................................................
pàgina 3
Pregunta 65 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, senyor José Ramón García Antón,
sobre la política d'habitatge social en lloguer, que formula la diputada senyora M.ª José Salvador Rubert (GP
Socialista) (RE número 12.979, BOC número 47)
Pregunta 91 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, senyor José Ramón García Antón,
sobre la creació del registre de demandants d'habitatge protegit de la Comunitat Valenciana, que formula la
diputada senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista) (RE número 15.268, BOC número 61)
Proposició no de llei sobre l'elaboració d'un pla de recuperació ambiental i conservació del saladar d'Aigua Amarga i del seu complex dunar als termes municipals d'Elx i Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 13.093, BOC número 58) .....................
Intervencions dels diputats senyor Enric Xavier Morera Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista) i de la diputada senyora Elena Bonet Mancheño (GP
Popular).
pàgina 7
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
Pàgina 2
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la prohibició expressa de modificar l'ús forestal d'un terreny incendiat
durant almenys trenta anys, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 13.387, BOC
número 58) .........................................................................................................................................................
pàgina 13
Intervencions dels diputats senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista), senyor Enric Xavier Morera Català
(GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Pedro Ángel Hernández Mateo (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la creació d'una agència valenciana de l'aigua com a administració hidràulica única en La Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 13.388, BOC
número 58) .........................................................................................................................................................
Intervencions dels diputats senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista), senyor Enric Xavier Morera
Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor José Císcar Bolufer (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
(Se suspén la reunió a les 18 hores i 25 minuts)
pàgina 17
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
Comissió de Medi Ambient realitzada el dia 22 de maig
de 2008. Comença la reunió a les 16 hores i 9 minuts.
Presideix el diputat senyor Andrés Antonio Ballester
Costa. Reunió número 6/I.
El senyor president:
Buenas tardes a todos, señoras y señores diputados.
Buenas tardes, señor conseller.
Damos comienzo a la Comisión de Medio Ambiente,
Territorio y Vivienda. Y primero, antes de nada, la secretaria va a pasar lista.
(La senyora secretària passa llista per tal de comprovar si
hi ha quòrum)
Muchas gracias.
Primer punto del orden del día, como todos ustedes saben y conocen, es la lectura y aprobación del acta anterior,
¿si no hay ningún reparo? Queda aprobada.
Antes del segundo punto del orden del día doy la bienvenida a los dos asesores del señor conseller, que los veo
allá al fondo con cara de estar bien despiertos y no responder a la hora en la cual nos encontramos.
Preguntes
El senyor president:
El segundo punto es la pregunta número 65 sobre la
política de vivienda social en alquiler.
Tiene la palabra la ilustre diputada señora María José
Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, quines mesures ha pres la conselleria
per a impulsar a la Comunitat Valenciana la política d’habitatge social en lloguer?
El senyor president:
Tiene la palabra el honorable conseller.
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge:
Gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
Yo creo que uno de los principales objetivos de la política de vivienda del Consell es robustecer la línea de acceso
a la vivienda mediante el empleo.
Tenemos dos grandes bloques de ayudas que van dirigidas a este punto. Las que están dirigidas a inquilinos y propietarios y las destinadas a promotores para fomentar el
parque residencial en alquiler.
Además, tenemos la intervención directa en el mercado
con los servicios de intermediación que prestamos a través
de la Agencia Valenciana de Alquiler y con la actividad del
Instituto Valenciano de la Vivienda, como promotor de viviendas protegidas, destinadas en un alto porcentaje también al alquiler.
Pàgina 3
Por lo que se refiere a las subvenciones, hasta abril, último mes vencido, se han concedido, dentro del Plan de viviendas 2005-2008, que estaríamos, digamos, en tres años
de ese plan –falta el cuarto–, más de 3.500 ayudas directas
a inquilinos y ayudas a propietarios para sacar sus viviendas vacías al mercado del alquiler. Ha supuesto un total de
más de 8.275.000 euros, con las que hemos facilitado a más
de 3.500 familias el acceso al alquiler.
Todas estas ayudas se han concretado en una reducción
de la renta de alquiler del 30 o del 40%, según se alquilan
viviendas libres o concertadas. Sin embargo, en el Real decreto 14/2008, de 11 de enero, que aprobó el gobierno socialista, eliminó las ayudas a los inquilinos de viviendas
protegidas. El Consell, consciente de que es un colectivo
que merece ser apoyado, está ultimando un decreto con el
cual las personas que alquilan viviendas protegidas percibirán el 10 o el 15% de ayudas, llenando el vacío que entendemos que el gobierno central ha dejado, todo ello con
cargo a los presupuestos de La Generalitat.
También las ayudas a promotores de viviendas nuevas
para alquiler han supuesto una gran inversión. Entre rentas
básicas y concertadas tenemos un total de 2.600 viviendas
con subvención reconocida. La gran mayoría de ellas son
las de renta básica, 2.411, que suponen un 109% del cumplimiento de los objetivos de todo el plan, cuando aún falta
un año aproximadamente para cerrarlo.
Asimismo, quiero destacar la apuesta de La Generalitat
por el alquiler de viviendas con opción de compra, figura
impulsada de forma pionera con la normativa valenciana, y
que el gobierno central (so per interferència d’un mòbil)
recogió posteriormente en la normativa estatal. Esta figura
de protección plantea una doble ventaja: las ayudas a los
inquilinos y la reducción del precio de la vivienda hasta un
30% en función de las rentas satisfechas. En tan solo dos
años, las viviendas de alquiler con ayudas concedidas ya se
acercan a las 500.
Todas estas medidas se han visto potenciadas por la
Agencia Valenciana de Alquiler que desde su creación, la
pasada legislatura, ha permitido impulsar el mercado de alquiler mediante un servicio gratuito destinado a informar,
captar viviendas y promover el alquiler.
Además, a través de la Agencia Valenciana de Alquiler,
se han firmado más de 3.500 contratos de alquiler, y en estos momentos hay en bolsa más de 730 viviendas; y a
través de promociones propias del IVVSA o promociones
convenidas con promotores privados tenemos otras 1.300
viviendas que en los próximos meses se irán terminando y
entrarán al mercado a través de la agencia.
Respecto al Real decreto 1.472/2007 sobre renta básica
de emancipación, el número de ayudas concedidas va aumentando rápidamente. A fecha 16 de mayo de 2008 los
expedientes resueltos son 3.700, de los cuales el 80%,
2.928, con ayudas concedidas. El número de atenciones al
ciudadano ha superado las 28.300.
Y por último, el IVVSA ha participado mediante promociones propias en el momento de alquiler con una inversión de más de 60 millones de euros en los últimos cinco
años y un total de prácticamente mil viviendas de nueva
construcción para alquiler entre las promociones ya terminadas y las que se encuentran en ejecución. Casi 500 familias, en Castalla, la Nucia, Castellón, Vilamarxant, Alicante, (so per interferència d’un mòbil) Paterna, tienen su
vivienda nueva en régimen de alquiler.
Ayer mismo entregábamos su vivienda a otras 40 familias en Torrevieja, precisamente en la primera promoción
ecológica pública de la comunidad. Otras 115 familias de
Moncada, Picaña y Alcora están a punto de recibir su vi-
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
vienda ya finalizada, y además están en ejecución otras 300
viviendas en Benidorm, Aspe, Pilar de la Horadada y Gandia para que otras familias puedan acceder también al alquiler de una vivienda nueva.
Evidentemente, todas estas actuaciones realizadas no se
van a quedar aquí, vamos a seguir fomentando el alquiler
como recurso fundamental para el acceso a una vivienda en
un futuro próximo, mediante una serie de medidas como la
movilización del suelo rotacional –ya puesta en marcha–;
la promoción (so per interferència d’un mòbil) de 10.000
viviendas de alquiler en la próxima década; seguir incentivando el alquiler a precios asequibles, potenciando también
el alquiler con opción de compra; y seguir prestando especialmente atención al colectivo joven; reforzar la Agencia
Valenciana de Alquiler para ir comprando el parquin privado desocupado al mercado, incluso mejoras fiscales a promotores, propietarios e inquilinos.
En definitiva, yo creo que es una batería muy variada
de propuestas que venimos desarrollando para que el alquiler se convierta en una alternativa real y sólida para acceder
a una vivienda, reconociendo que la tendencia y lo que le
gusta a nuestra sociedad en principio es más la compra que
el alquiler, pero hoy entendemos que es una medida positiva y que tenemos que ir en esta dirección también.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra, para el turno de réplica, la diputada
María José Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, la veritat és que benvingut al discurs
positiu en les polítiques impulsades i en les que ha tingut la
iniciativa el govern central i el Ministeri d’Habitatge sobre
el foment i la necessitat de fomentar el lloguer no només a
la Comunitat Valenciana, sinó també a la resta de territori
espanyol.
La veritat és que li agraïsc que faça referència a eixe
decret que estan preparant sobre l’actualització dels mòduls
de la vivenda protegida, sobretot pel que ha fet referència a
estes ajudes per al lloguer protegit, que ja està subvencionat, i per això no està regulat en el decret, sobretot per posar en evidència un poc eixos 720 euros anuals, aproximadament, que estan previstos d’ajudes, que jo no sé
exactament què cobrirà 720 euros anuals, si el rebut de la
llum o el rebut de l’aigua. No ho sé.
Per una altra banda, també dir-li que en esta proposta de
decret –i espere reconsideren– hi ha una substancial reducció de les ajudes per a l’accés a la vivenda protegida, sobretot perquè ha modificat el criteri d’accés del criteri percentual i al criteri lineal, i per tant a les persones amb menys
recursos açò va a suposar una reducció a la baixa de les ajudes entre 15.000 i 20.000 euros. Per tant, també pense que
ja que l’estan redactant, reconsideren aquesta qüestió.
Per una altra banda també, eixa referència que ha fet a
les ajudes a l’emancipació, finançades i impulsades pel Ministeri d’Habitatge, per a joves entre 22 i 30 anys, dir-li que
si bé en quasi cinc mesos de vigència d’aquest pla s’han resolt 3.700 sol·licituds, li dic que hauríem d’estar en una
mitjana mensual de 3.000 sol·licituds aprovades o resoltes,
perquè tenim en compte que hi ha uns 42.000 joves que al
llarg de tot l’any podran accedir. I, per tant, estem un poc,
Pàgina 4
ens quedem un poc curts quant al nombre de resolucions
aprovades.
També dir-li, senyor conseller, que el nou Estatut d’autonomia, concretament en el seu article 16, reconeix el dret
a un habitatge digne, juntament amb la Constitució espanyola, i ens diu clarament que la Generalitat valenciana garantirà el dret d’accés a un habitatge digne als ciutadans valencians.
Any rere any el Síndic de Greuges posa en evidència
que el problema més important que tenen els ciutadans en
matèria d’habitatge és que continuen sense poder accedirhi, lamentablement en una comunitat en què hem passat per
una etapa de tanta construcció d’habitatge, i tants problemes seguixen tenint els ciutadans per accedir a un habitatge, concretament a un habitatge protegit.
Davant aquesta situació, senyor conseller, vosté mateixa, en una resposta escrita a una pregunta del Grup Parlamentari Socialista, va reconéixer que en tota la legislatura
passada únicament 25.470 habitatges protegits s’han construït en esta comunitat.
I dir-li que quant al Pla estatal d’habitatge, vostés en
matèria d’habitatge protegit de nova construcció es troben
al 50% de grau de compliment. Diguen també eixa informació, no només la que els interessa.
També la sindicatura de Greuges posa en evidència les
llistes d’espera interminables per accedir a un habitatge
protegit a la comunitat, el tímid foment públic del lloguer,
com indica any rere any en el seu informe la síndica de
Greuges, que se veu vosté no lligen perquè no posen ningun remei.
També en resposta seua, senyor conseller, li vaig preguntar la legislatura passada quantes ajudes per a lloguer
s’havien concedit, i a data de 15 d’octubre de 2007 vosté
va contestar que 2.658, quan hi havia una demanda de més
de 8.000.
Hi ha una realitat, i és que hi ha persones que per raons
de mobilitat laboral, perquè no poden accedir al preu de
l’habitatge de renda lliure o no poden accedir a un habitatge protegit, perquè no és estrany en esta comunitat, davant
el baix nivell de construcció d’habitatge protegit, demanen
un habitatge en lloguer.
Vostés van elaborar un pla valencià per a l’habitatge i
van executar tant sols l’1,9% d’eixe Pla valencià d’habitatge 2003-2007. 4.603 habitatges concertats dels més de
30.000 que havien anunciat. Almenys el pla estatal a l’any
2006 s’havia executat en un 98,8%, afortunadament per als
ciutadans d’esta comunitat, senyor conseller.
Del Pla d’emancipació, dir-li que vostés també, en seu
parlamentària, es van negar a complementar les ajudes als
240 euros i als 35 anys. Vostés, que li van reivindicar a la
ministra que augmentarà aquesta qüestió. I una inversió del
govern central en el Pla d’emancipació a la Comunitat Valenciana de 130 milions d’euros.
Ara han presentat fa poc un informe de demanda social
d’habitatge, entre altres coses, la gent a la qual han enquestat diu que només el 3,5% dels inquilins a la Comunitat Valenciana reben ajudes públiques, el 69% les desconeix i 3/4
parts de la població de la Comunitat Valenciana li demana
que augmente les ajudes a lloguer. Senyor conseller, és la
seua competència i, per tant, li demane que actue. No es
tracta de fer malabarisme, sinó que es tracta de convicció,
de compromís, d’inversió, de sensibilitat en esta qüestió i de
voluntat política. Per tant, li demane que prenga un poc
d’exemple del Ministeri d’Habitatge, que ha visitat vosté recentment, i estarà fent un exercici lloable de responsabilitat.
Moltes gràcies.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
El senyor president:
Muchas gracias, señora diputada.
Tiene la palabra para el turno de réplica, por cinco minutos, el honorable conseller.
Pàgina 5
Jo –aquí he de dir-ho públicament– agraïsc la disponibilitat que la ministra de Vivenda tenia cara a… en la conversació que vam tindre i en el treball, com en les propostes
que vam fer. I en eixa direcció van a trobar-mos sempre.
El senyor president:
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge:
Muchas gracias, presidente.
Moltes gràcies també, senyora diputada. I gràcies per
eixes lliçons de responsabilitat i de treball que vol, que ja...
intuir en les seues paraules.
Com molt bé ha dit, fa unes 48 hores aproximadament,
el dimarts passat, estàvem reunits amb l’equip de ministeri,
no sols amb la ministra, sinó amb la directora general, el
secretari, i estàvem intentant impulsar de forma constructiva mesures que anaren en la direcció de la construcció de
vivendes de protecció, tant per a lloguer i també, per què
no?, per a la venda.
Mosatros proposàvem una sèrie d’actuacions al ministeri que enteníem que podien millorar el pla de la vivenda del
mateix ministeri. Entre elles estaven: facilitar, donar, fer
més fàcil l’accés a la vivenda dels mateixos usuaris que la
necessiten, de manera que el que és l’hipoteca del 80% se
poguera ampliar almenys a un 90%, perquè ahí és on està
la dificultat. Vosté que coneix tan bé el que diu, eixa problemàtica que té la vivenda, la dificultat de l’accés a eixa
vivenda.
També els díem que, si bé és cert que en el pla anterior
estàvem al voltant d’eixes 25.000, 28.000 vivendes que
s’anaven a construir, en l’estudi de demanda que tenim hui
la necessitat per als pròxims quatre anys estaria al voltant
de 80.000 vivendes, que entenem que si mosatros, entre
mosatros i el ministeri també, som capaços de posar els instruments, un d’ells és el sòl necessari per a poder fer eixes
construccions i fer-les que puguen tindre eixa accessibilitat
en les distintes versions de lloguer, de compra, bé, estaríem
fent, jo crec, un gran favor a tot el món.
Per tant, mesures constructives, mesures en sòl per a
poder construir eixes vivendes. Fer, i estem comentant-ho i
reunint-mos tant amb els ajuntaments, com amb els promotors, com amb els sindicats, fent atractives eixes mesures,
de forma que els promotors vullguen construir-les, que els
ajuntaments posen el sòl que tenen a disposició i si no
anem a crear-lo, sí, el sòl que tenen a la disposició. Hi ha
molts ajuntaments de tots colors que el sòl no se posa a disposició pels problemes de finançament que tenen els mateixos ajuntaments. Aquí hi ha més d’un alcalde que coneix
perfectament el tema. No sé si vosté no el coneix.
Aleshores, hui els ajuntaments tenen problemes per a
fer moltes coses, i no sols eixa qüestió. I, per tant, alguns
estan resistint-se a traure eixe sòl perquè no tenen una altra
possibilitat de fer actuacions socials també que no siga eixa
concretament i volen dedicar part d’eixe sòl. I estem facilitant eixa possibilitat, i vosté coneix perfectament que en el
decret que mosatros volem aprovar està eixa possibilitat.
Per tant, seriositat i responsabilitat vol dir treballar en
eixa direcció, vol dir… I a més, li he estés la mà al seu
grup per a d’alguna manera treballar en col·laboració, perquè este tipus d’actuacions, tant en vivenda com el que és
urbanisme, no són actuacions sols d’un equip de govern,
que tampoc no tenim ningun problema en assumir-les, sinó
són actuacions jo crec de política de comunitat o de política
d’estat que deuen tindre una continuïtat, una garantia, ara i
en el futur. I en eixa direcció estem treballant crec que de
forma molt positiva.
Muchas gracias, señor conseller.
Pasamos a la pregunta número 91. Tiene la palabra la
diputada María José Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Crearà la conselleria el registre de demandants d’habitatge protegit de la Comunitat Valenciana?
El senyor president:
Gracias, señora diputada.
Tiene la palabra el honorable conseller para la respuesta.
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge:
Gracias, señor presidenta.
Señora Salvador, la Comunidad Valenciana está cumpliendo perfectamente las obligaciones que se derivan del
desarrollo del plan de vivienda que tenemos conveniado
con el ministerio.
El senyor president:
Gracias, señor conseller.
Para el turno de réplica, tiene la palabra la diputada
María José Salvador, por cinco minutos.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, la seua resposta em resulta un poc estranya, perquè, evidentment, no em contesta en absolut a la
pregunta que li acabe de formular.
Fa uns mesos li vam fer una pregunta escrita a vosté,
senyor conseller, en la qual li preguntàvem si a la Comunitat Valenciana hi havia un registre de demandants d’habitatge protegit. I vosté ens va contestar que la Comunitat Valenciana no té registre de demandants d’habitatge protegit,
la creació del qual està prevista en el conveni signat entre
la conselleria i el Ministeri d’Habitatge, en el marc d’execució del Pla estatal de l’habitatge 2005-2008.
Concretament, el Reial decret 801/2005, d’1 de juliol,
que segur que vosté coneix, en virtut del qual s’aprova el
Pla estatal d’habitatge 2005-2008, insta les comunitats autònomes a la creació d’un registre públic de demandants
d’habitatge protegit.
La creació d’eixe registre, en el cas de la Comunitat Valenciana, es preveu en el conveni firmat el 26 de desembre de
2005 entre el Ministeri d’Habitatge i la Conselleria de Medi
Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per executar el pla
estatal 2005-2008. I disposa en la clàusula segona, article 7.4,
que «la Comunitat Valenciana ha d’adoptar mesures per a fer
operatiu el registre públic de demandants d’habitatge».
No obstant això, la Comunitat Valenciana i la seua conselleria no ha procedit a la creació ni impuls d’un registre
d’estes característiques, vulnerant d’esta manera el conveni
amb el ministeri.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
D’una altra banda, el conveni preveu que en compte de
registre de demandants, es poden aplicar procediments anàlegs. No obstant això, la Comunitat Valenciana no té procediment anàleg, senyor conseller, ni registre de demandants
ni procediment anàleg, que establisca un sistema públic que
permeta conéixer en detall on s’ubiquen geogràficament i
quins són els ciutadans que requerixen un habitatge protegit a la Comunitat Valenciana.
Li recorde –per si de cas en la seua resposta, que a la
millor és tan escueta com la primera…–, que a la Comunitat Valenciana eixe registre valencià d’habitatge protegit no
té res a veure amb un registre de demandants, ja que només
s’encarrega de registrar habitatges protegits, no demandants d’habitatge.
La veritat, senyor conseller, és que no sé com han desenvolupat vostés una política d’habitatge a la Comunitat
Valenciana en els anys que l’han precedit a vosté com a
conseller d’habitatge, sobretot per eixe desconeixement de
la realitat social en matèria d’habitatge protegit a la Comunitat Valenciana, que s’ha fet patent ara en eixe recent estudi sobre les necessitats i demanda d’habitatge a la Comunitat Valenciana que vostés han publicat fa poc.
Un registre de demandants d’habitatge protegit haguera
contribuït a conéixer quina era la demanda existent i, per
tant, quina era la realitat social en eixa matèria, la qual cosa
haguera permés certa planificació d’una política d’habitatge adequada a les necessitats de la Comunitat Valenciana,
però pareix que això en aquells moments a vostés –i pareix
ser que ara tampoc– no els interessava.
El registre de demandants no sols servix per a conéixer
la realitat social en matèria d’habitatge, sinó també la transparència en l’adjudicació d’habitatge i eliminació del frau
en el mercat de l’habitatge protegit on puga existir.
L’estudi aquest a què jo he fet referència i vosté també,
senyor conseller, és cert que diu que hi ha una demanda
d’unes 82.000 habitatges protegits a la Comunitat Valenciana per als pròxims tres anys, que diuen vostés ara que no és
que en van a fer 82.000, es que diuen que en van a fer
150.000 perquè l’oferta supere a la demanda.
Per tant, s’evidencia clarament que hi ha demanda d’habitatge protegit, senyor conseller. Ja em dirà vosté on va a
fer eixos habitatges protegits i amb quins recursos els va a
fer. Perquè espere que isca vosté d’eixe discurs victimista i
de demanar més al govern central, perquè vosté ha anat a la
ministra a dir-li que en el pròxim pla estatal es preveja, en
lloc de 25.000 habitatges, 80.000 habitatges.
Jo, senyor conseller, l’únic que vull és que vosté assumisca les seues competències. Perquè com diuen que vostés…, i és cert, i la Constitució i l’Estatut els reconeix les
competències en matèria d’habitatge, assumisca-ho amb
responsabilitat i complisca. Deixe de reivindicar més habitatges i més finançament al govern central, senyor conseller.
Vosté, per tant, política d’habitatge sense planificació, a
cegues, i sense necessitats i sense voluntat. Perquè vosté
pareix ser… Bé, no sé en la següent resposta quina me donarà, si serà un poc més clar. (Veus) Sense crear eixe registre de demandants d’habitatge protegit ni procediment anàleg, que no existix, senyor conseller. I això està previst en
el conveni que vosté ha firmat amb el Ministeri d’Habitatge, o el seu predecessor, però que vosté ha de complir.
Per tant, diga’m sí o no. És que es molt fàcil. Va a crear
el registre de demandants o no el va a crear?
Gràcies.
El senyor president:
Gracias, señora Salvador.
Pàgina 6
Tiene la palabra, por cinco minutos, para la respuesta, el
honorable conseller.
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge:
No sé si me pide una respuesta de sí o no, o me pide
una respuesta para contestar un poco a todo lo que ha expuesto. (Veus) Li vaig a contestar a tot, sense ningun problema. A més, sense acritud i amb el mateix to i el mateix tarannà amb què vaig estar amb la ministra, de col·laboració,
de construcció i de fer possibles les coses.
No vam anar allí ni vaig estar allí sense ningun sentiment victimista, de demanar… (inintel·ligible) (Veus) No,
no, no. És que vostés interpreten el que volen. Lligen sols
la premsa que volen i no tenen la informació que els toca,
ni va estar allí. Parle amb la ministra i li dirà exactament el
que vam parlar.
Jo crec que la relació va ser perfecta, el que ha de ser entre dos administracions. No vam estar amb ninguna exigència ni amb ninguna demanda, sinó vam estar en la col·laboració, en el que ha de ser i en el que volem que siga.
Igual que –li ho dic una altra volta– la demanem per
anar construint i fent coses, pactes, solucions i coses en positiu, no sols crispació i no sols… bé, estes eixides de to,
que no tenen ningun sentit.
Duem tres anys treballant conjuntament amb l’estat en
el Pla de la vivenda 2005-2008, que està celebrant periòdicament reunions bilaterals, com la que vam tindre l’altre
dia, de seguiment, intercanviant informació contínua, que
mos ajuda molt a les dos administracions. I no hem tingut
fins ara ninguna discrepància quant als mètodes, als mecanismes que estem aplicant en la Comunitat Valenciana per
a poder gestionar eixa pla de la vivenda.
D’acord amb el conveni –que diu vosté, i és cert– que
vam firmar entre el Ministeri de la Vivenda i la Comunitat
Valenciana per a l’aplicació del pla de la vivenda, «la comunidad autónoma se compromete a adoptar las medidas
que procedan, a fin de establecer y hacer operativo el registro de demandantes o los procedimientos análogos a que se
refiere el Real decreto 801/2005».
Pues bien, señoría, en cumplimiento de ese real decreto
y de ese convenio, en esta comunidad se han creado procedimientos, como el regulado por el artículo 95, del Decreto
75/2007, por el que se aprueba el reglamento de protección
pública de la vivienda.
De acuerdo con esta norma autonómica, en todas las
promociones de vivienda protegida que se realizan en suelo
público, sea un promotor público o privado, se establece un
registro individualizado de demandantes, entre los cuales
se sortea de manera pública, y con todas las garantías, la
adjudicación de las viviendas. Los ayuntamientos que están
aquí lo conocen perfectamente que así se está haciendo.
Además, tenemos también el registro valenciano de viviendas con protección pública, (inintel·ligible) … empresa
en funcionamiento y permite el seguimiento de la oferta
con datos actualizados.
Este registro coordina la información sobre las viviendas que son objeto de cualquier tipo de actuación protegida, por lo que los ciudadanos pueden estar informados de la
oferta de vivienda protegida y existente en la zona que más
le interesa.
En el registro se incluyen las viviendas en construcción
tanto para la venta como para el alquiler o el alquiler con opción de compra. Su inscripción, además, resulta preceptiva.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
También se incluyen en este registro las viviendas de
segunda mano de los particulares que quieran inscribirlas,
con el fin de ponerlas en el mercado para venta o alquiler.
Por ello, la puesta en marcha de este registro ha permitido prestar un servicio público de información a los ciudadanos. A partir de esta información, el ciudadano tiene a su
disposición un instrumento de apoyo que puede ser muy
importante para la toma de una decisión vital.
Ahora bien, lo que no hemos hecho es crear un registro
global de demandantes de vivienda protegida a escala de
toda la comunidad, pero no solo nosotros, ni Cataluña, ni
Andalucía, ni Extremadura, ni un montón más de comunidades gobernadas por muchos colores.
En este sentido, nosotros hemos hecho un estudio de
demanda de viviendas –que usted también conoce, como
veo– que presentamos hace unas semanas y que constituye
la base fundamental que nos permite actuar de verdad en la
demanda efectiva y potencial en una plazo temporal amplio
y por zonas geográficas. Estudio que, como saben, es la
base fundamental para el plan estratégico de vivienda protegida, y eso es querer hacer las cosas con responsabilidad
política y, además, de una forma clara y concreta.
No obstante, por supuesto que cualquier actuación que
mejore el servicio y la información al ciudadano, estamos
dispuestos a estudiarla y ponerla en marcha en consenso
con los agentes sociales. Y por eso, estamos trabajando
dentro de lo que es la elaboración del nuevo Pavace, en
medidas que… donde se puede registrar de manera operativa y eficaz las demandas de vivienda, que es un sistema
más flexible, más acoplado a la escala local, no a la escala
regional, porque a lo mejor no nos dice tanto como lo que
es la escala local. Y eso se está haciendo en el marco, como
le decía, de las conversaciones que estamos teniendo con
los agentes sociales para elaborar el nuevo Pavace.
Hemos presentado la propuesta de constituir registros
locales de demandantes de vivienda protegida de cada municipio, y preferentemente en los municipios de más de
10.000 habitantes.
Por tanto, estamos trabajando en ese sentido, colaborando, construyendo, haciendo el plan estratégico, tendiendo
la mano al ministerio, tendiendo la mano a los ayuntamientos, también a los promotores y a los agentes sociales, para
intentar paliar en la medida de lo posible el grave problema
que hay, para los usuarios y para el sector, que es muy importante y queremos estar, como le digo, seriamente trabajando ahí.
Gracias. (S’interromp la gravació)
El senyor president:
Gracias y buenas tardes.
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla de
recuperació ambiental i conservació del saladar d’Aigua
Amarga i del seu complex dunar als termes
municipals d’Elx i Alacant
El senyor president:
Seguimos con el punto número 4 del orden del día…
(Remors i pausa) Seguimos con el punto número 4 del orden del día, que es la Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan de recuperación ambiental y conservación del saladar de Agua Amarga y su complejo dunar en
Pàgina 7
los términos municipales de Elche y Alicante, presentada
por el Grupo Compromís.
Pero tenemos una enmienda, una enmienda del Grupo
Socialista a la proposición no de ley. Con lo cual, tiene la
palabra el señor Morera, el ilustre señor diputado don Enric
Morera, por quince minutos.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
L’objecte de la present proposició no de llei és dotar a
la ciutat d’Alacant, connexió a Elx, d’una nova zona protegida en un dels llocs més emblemàtics que té el municipi
d’Alacant.
En estos moments constatem amb preocupació –i crec
que és una preocupació compartida per tots– com l’excessiva ocupació de la costa ha deixat pràcticament la costa alacantina i del conjunt del País Valencià amb una situació de
pràctica inexistència de zones verges al litoral. Dels quasi
500 quilòmetres que té el nostre territori, només 46 estan
lliure de presència i d’ocupació per part de zones ocupades
per la urbanització.
En eixe sentit, la ciutat d’Alacant té encara una zona, la
zona d’Aigua Amarga, que juntament amb el Fondó d’Elx i
de Crevillent, les salines de Santa Pola, les llacunes de la
Mata i Torrevella, conformen unes zones d’alt valor ecològiques, elles protegides. I ens trobem que els saladars d’Aigua Amarga, en el terme municipal d’Alacant, un conjunt
d’unes 200 hectàrees, no tenen, en estos moments, la qualificació per a considerar-los com una zona protegida.
Afortunadament, gràcies a les mobilitzacions ciutadanes,
se va aconseguir situar, este –des del nostre punt de vista–
espai natural important, en el catàleg de zones humides.
Però, tot i estar present en el catàleg de zones humides, la
seua protecció –des del nostre punt de vista– és insuficient.
Crec que podem aprofitar l’ocasió –i esta és una bona
manera–, que estes Corts Valencianes assenyalen la necessitat que per a la ciutat d’Alacant hi haja un projecte emblemàtic. Eixe projecte emblemàtic –des del nostre punt de
vista– podria ser, entre altres, l’ordenació, la protecció i posada en valor de les quasi 200 hectàrees que configuren la
zona coneguda pel saladar d’Aigua Amarga.
Tot i la presència d’esta zona en el catàleg de zones humides, hem d‘assenyalar, amb preocupació, que l’Ajuntament d’Alacant, tot i que tenia la possibilitat de fer una
protecció local, una protecció d’un paratge municipal protegit, no ho ha fet. I nosaltres considerem que seria, ara, en
estos moments, un pas positiu per a la ciutadania d’Alacant
incrementar el nivell de protecció i, per què no?, dur endavant un conjunt d’accions que permeteren restaurar la zona
de l’aiguamoll.
Saben vostés que esta zona, per falta de la protecció, ha
patit una enorme transformació dels terrenys que l’envolten, en especial la serra Colmenar, que ha estat utilitzada,
desmuntada, per a construir els platons de cinema de la
Llum de les Imatges. S’ha canviat el rumb de les aigües
d’escorrentia, les que baixaven cap al saladar. (Algú parla
sense micròfon) La Ciutat de la Llum, he dit... (Algú parla
sense micròfon) Perdó. (Rient) Ciutat de la Llum. És que
n’hi ha tanta imatge, (algú parla sense micròfon) tanta
llum. La Ciutat de la Llum, efectivament. Bé. S’ha produït
ahí una transformació, i, en estos moments, doncs hem de
constatar amb preocupació que la zona ha patit una situació
negativa i ha canviat el rumb de les aigües d’escorrentia, la
qual cosa ha privat en època d’extrema sequera aconseguir
una millora de la seua situació.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
També hem constatat, esta setmana passada –sense anar
més lluny–, la gran quantitat d’enderrocs d’obres que se
depositen sense control al llarg i ample de la zona humida;
i, per què no dir-ho?, les pressions urbanístiques amb infraestructures... necessàries, segurament, com una planta
dessaladora al racó d’Alacant i que voregen, no arriben a
tocar, els termes del que nosaltres considerem que s’hauria
de constituir com un espai protegit.
Mosatros, des del Bloc, i altres col·lectius ciutadans,
molt amples, hem proposat, sempre, la necessitat de construir, d’articular, un gran parc suburbà que comprenga tota
la superfície dels saladars d’Aigua Amarga, incloent la serra Colmenar i, per què no?, la reforestació d’espècie pròpies d’este entorn.
Fins i tot caldria parlar, i seria potser un repte important, plantejar-nos la modificació del traçat –però això ja
seria per a més endavant– de l’actual nacional 332 per a,
tenint en compte la finalització de la via parc que hi ha prevista entre el Centre Comercial Porta d’Alacant i Torrellano..., en eixa conjuntura, de futur se podria plantejar el replantejar-nos el traçat d’eixa carretera nacional. Això
indicaria, necessitaríem, la cooperació de totes les administracions: l’administració local, autonòmica i central.
Tenim també en compte un altre factor, i és que aquella
zona té un especial creixement industrial, urbà, tot l’eix estratègic que configura la zona d’Alacant, Elx i Santa Pola. I
seria bo que hi haguera un contrapés ambiental, important,
en la zona del litoral. I crec que açò seria un pas importantíssim per a evitar la degradació i possible especulació
d’una zona –des del nostre punt de vista– d’un alt valor
ecològic, i que se podria, en estos moments, restaurar, més
tenint en compte que és de les poques zones que queden en
el nostre litoral lliure de l’ocupació per urbanitzacions.
Hem de tindre en compte, també, que en estos moments
s’està procedint a una demanda de la Unió Europea, i és la
catalogació de les zones ZEPA al nostre territori, en base a
la Directiva marc de protecció de les aus i la Directiva europea d’hàbitats. I hem de recordar que el Tribunal de Luxemburg, en sentència de 2006, va declarar i va condemnar
al conjunt de l’estat espanyol per la poca designació de zones ZEPA en la nostra terra, i feia una referència molt explícita a la nostra comunitat.
En esta conjuntura seria bo que tots els grups parlamentaris ens posàrem d’acord en esta decisió d’avançar cap a
un estatus de major protecció de la zona del saladar d’Aigua d’Amarga. En eixe sentit ja els puc anunciar que considere que l’esmena que ha plantejat el Grup Socialista és
una esmena que millora el text i –després ho comentarem–,
però, l’acceptarem perquè considere que millora la proposta que nosaltres, com a proposta de resolució, hem formulat
i va en línea de millorar el que nosaltres hem plantejat.
Dit tot açò, crec que n’hi han suficients motius de pes
que indiquen la necessitat d’avançar cap a un estatus de
major protecció de les 200 hectàrees, que en estos moments
configuren una zona protegida, una zona sense protecció,
tot i estar inclosa en el catàleg de zones humides.
I crec que seria un pas necessari per a esta ciutat, per a
la ciutat d’Alacant que per desgràcia, cada vegada que
anem i cada vegada que som presents allà ens donem
compte de com avança la desertització i com la ciutat
d’Alacant, el seu entorn, està mancat de zones ecològiques,
zones d’alt valor ecològic que servisquen per a oxigenar,
per a dotar-les per als serveis dels ciutadans de la zona.
Com podíem comparar la situació, salvant totes les diferències, al que suposa per a la ciutat de València el Parc Natural del Saler, salvant totes les distàncies, però creiem que
seria un pas en la bona direcció.
Pàgina 8
Si no fem açò, què pot passar? Pot passar que els terrenys del saladar d’Aigua Amarga tornen a ser moneda de
canvi per a reflotar alguna empresa amb dificultats. I nosaltres estem per a ajudar les empreses amb dificultats, però
no a canvi de vendre el nostre territori, de vendre la nostra
terra. Tenim experiències –des del nostre punt de vista– doloroses en el que ha passat en l’entorn de Terra Mítica. Creiem que hi haurien altres solucions per a aconseguir reflotar
eixe complex, i no la venda de terrenys, com se va fer en el
seu dia.
Crec que estem a temps d’aconseguir un triple objectiu.
Un, posar en valor una zona que en estos moments té un
valor ecològic important, tot i que ha sofert una agressió,
una minva en la seua qualitat, i que estem a temps per a
aconseguir que eixes hectàrees siguen d’ús públic per a tots
els ciutadans d’Alacant, d’Elx, per a tots els valencians i
per a tota la gent del món. Dos, dotar la ciutat d’Alacant
d’un parc suburbà important. Tres, millorar la qualitat ambiental de la zona. Quatre, aconseguir complir els requisits
que ens vénen fixats per la Unió Europea, i dels quals nosaltres som solidaris i estem obligats a complir-ho.
Els he de recordar que en estos moments s’ha presentat
el Pla zonal de les zones ZEPA a la nostra comunitat, i seria
bo aprofitar la conjuntura per a situar esta important zona
humida dintre del catàleg, i aixina aniríem complint les demandes que se’ns fan des de la Unió Europea, que ha reconegut la importància de les zones humides.
Crec que estem a temps, i per això hem plantejat esta
proposició no de llei, que entenc que serà aprovada per tots
els grups parlamentaris. I en eixe sentit l’hem presentat, és
a dir, amb estos quatres objectius importants. I per això espere que d’ací pugam eixir tots amb la satisfacció de donar
un pas en la direcció que toca, en la direcció de defendre el
territori, de posar el territori en valor, de posar el territori a
un ús públic, d’evitar que esta important zona caiga en
mans de l’especulació urbanística, i aconseguir una reconciliació amb el nostre territori que tant ha patit i que, en estos moments, jo considere que estem a temps per a aconseguir que els saladars d’Aigua Amarga formen part del
catàleg de les zones d’humides, de les zones ZEPA i de la
Directiva d’hàbitats de la Unió Europea.
Moltes gràcies.
El senyor president:
(Inoïble per raons tècniques) ... enmienda, el señor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Sí. Moltes gràcies, president.
Efectivament el saladar d’Aigua Amarga és una antiga
albufera –com ha dit el representat de Compromís– natural,
que conté hàbitats mediterranis de vegetació de saladars i
dunes, protegits per la Directiva europea d’hàbitats. Així
mateix destaca també per la importància de la seua fauna i
per ser espai de nidificació d’aus, algunes d’elles, per cert,
en perill d’extinció.
A pesar de la seua rellevància mediambiental, el saladar
seguix classificat en el Pla general d’ordenació urbana
d’Alacant com a sòl no urbanitzable rústic, a pesar d’estar
inclòs –com també ha dit el representat de Compromís– en
el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana,
des de l’any 2002.
Este espai natural és, per tant, un bon exemple d’una
pràctica que els socialistes portem temps denunciant, i que
suposa que La Generalitat no vetlla per fer efectiva la protecció que, en teoria, correspon als espais inclosos en al-
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
guns dels diferents catàlegs de zones de reconeguda rellevància mediambiental, com és el catàleg de zones humides,
o les zones LIC o ZEPA.
El saladar d’Aigua Amarga està sotmés a contínues
agressions mediambientals que estan deteriorant greument
els seus ecosistemes, en molts casos fomentades pel mateix
Ajuntament d’Alacant, i permeses des de La Generalitat.
És el cas del projecte, del passat any, de construcció d’un
passeig de vianants per a accedir a les platges de la urbanització Urbanova, amb utilització de formigó i arbratge no
autòcton, que naturalment no va ser aprovada per la Direcció Territorial de Costes del Ministeri de Medi Ambient de
la província d’Alacant. Eixa mateixa direcció general està
escometent, a hores d’ara, un projecte de restauració de la
franja litoral del saladar, des de la platja d’Urbanova fins a
la de Sant Joan, i ha delimitat 30 hectàrees de saladar com
a domini públic marítim terrestre. Així mateix, el Ministeri
de Medi Ambient ha manifestat la seua intenció d’adquirir
terrenys, a l’aiguamoll –al saladar d’Aigua Amarga–, que
són de propietat privada, així com també ha expressat la
mateixa intenció a l’Ajuntament d’Alacant. No obstant, en
este últim cas –en el cas de l’Ajuntament d’Alacant–, la
propietat municipal es produiria, previsiblement, a canvi de
drets d’edificabilitat en algú pla parcial; en el cas del Ministeri de Medi Ambient, no.
En opinió del Grup Socialista, és obligació de La Generalitat vetllar per la conservació d’un espai, els valors ambientals del qual ella mateixa, La Generalitat, ha reconegut
en incloure-la en el catàleg de les zones humides de la Comunitat Valenciana. I fet que està demostrat irrellevant esta
inclusió per a garantir la seua protecció, per la qual cosa resulta necessari que el Consell declare el saladar d’Aigua
Amarga com a parc natural protegit –tal com presentem en
la nostra esmena– i el dote, a més, d’instruments de protecció i gestió de recursos que deriven d’eixa declaració de
parc natural.
Finalment, estimem també convenient que la propietat
del saladar siga pública, i preferentment de titularitat de La
Generalitat, a fi de salvaguardar-la de qualsevol operació urbanística o especulativa com la que en este moment li afecta.
En el cas, en el cas que La Generalitat no puga assumir
el cost de la compra dels terrenys, el Consell –i és la nostra
proposta– hauria d’instar la seua compra per part del Govern d’Espanya, ja que el saladar forma un conjunt, amb la
zona de domini públic marítim terrestre, ja delimitada per
part del Ministeri de Medi Ambient.
I és per això que he presentat esta esmena a la proposició no de llei de Compromís –que agraïm que haja sigut acceptada–, que respecta l’esperit de la PNL que havia presentat Compromís, i a més proposa mesures més concrets i,
tal volta, més eficaces per a la protecció i conservació del
saladar d’Aigua Amarga. En concret, l’esmena de modificació, en la seua part resolutiva, diu, en el primer punt, que
les Corts Valencianes insten el Consell de La Generalitat
perquè, primer, atenent els seus valors ambientals, els del
saladar d’Aigua Amarga, i per tal de garantir la seua adequada conservació, inicie el procediment per a declarar el
saladar d’Aigua Amarga, ja inclòs en el catàleg de zones
humides de la Comunitat Valenciana, com a zona ZEPA, tal
i com ha dit ja el representant de Compromís, però també
com a parc natural.
Segon, promoga la titularitat pública dels terrenys de
l’esmentat saladar, valorant la possibilitat que puguen ser
adquirits per La Generalitat. En cas de no ser possible,
l’insten igualment a adreçar-se al Govern d’Espanya, sol·licitant-li al Govern d’Espanya l’adquisició dels esmentats
terrenys.
Pàgina 9
I, tercer, done compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució en el termini màxim de dos
mesos.
Jo, la veritat, crec que és una PNL, junt amb l’esmena,
molt sensates. Jo crec que este és un dels típics acords o
acords que haurien de ser aprovats per unanimitat d’esta
comissió, per unanimitat del Partit Popular, del Partit Socialista i de Compromís. Una volta més..., i ho vaig dir en
l’última comissió d’agricultura, una volta més crec que els
socialistes estem donant un exemple de..., bé, que si cal
sol·licitar-li al Govern d’Espanya l’esforç econòmic de
comprar els terrenys, el saladar d’Aigua Amarga, que se
faça, que se faça, fins i tot valorem que La Generalitat no
puga, per les raons que siguen, no m’importa, fer eixa compra i, per tant, proposem que se li propose o se demane al
Govern d’Espanya la compra d’eixos terrenys.
Per tant, l’única cosa que el Consell de La Generalitat
hauria de fer és anar un pas més enllà de la inclusió del saladar d’Aigua Amarga en el catàleg de zones humides de la
Comunitat Valenciana, declarar-lo zona ZEPA, en este moment que està en procés de discussió i en informació pública, o si no ho està, acabà fa pocs dies la ampliació de zones
ZEPA en la Comunitat Valenciana, i declarar-lo parc natural per les característiques i vàlues mediambientals que té.
Per tant, si realment estem en la direcció tots de preservar el nostre patrimoni natural i el nostre patrimoni mediambiental, jo pense que la proposta del Grup Socialista fa
que, bé, no siga per falta de recursos econòmics de La Generalitat. Si això és aixina, exigim-li al Govern d’Espanya,
tal i com proposem en el punt 2, que el Govern d’Espanya
compre eixos terrenys, per a salvaguardar-los de l’especulació i de possibles permutes dels drets d’eixos terrenys
privats dins del saladar, per, digam, uns drets edificatoris,
com he dit abans, en qualsevol pla parcial de l’Ajuntament
d’Alacant.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Tiene la palabra para aceptar..., aunque de las palabras
que antes le hemos escuchado, tiene un turno de aceptación
el señor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Sí, efectivament, ho hem manifestat abans. Crec que
l’esmena del Grup Socialista millora la nostra proposta de
resolució, és més concreta i va en la mateixa direcció, i és
de salvaguardar el patrimoni natural de la nostra terra, i salvaguardar-ho per a les futures generacions, i concreta més
l’esperit de la nostra proposta de resolució, el concreta
d’acord amb el que hem assenyalat del tema ZEPA, i fins i
tot dóna una possibilitat, i és que els terrenys, si no n’hi ha
dotació econòmica per part del govern de La Generalitat,
instem el govern central que se’ns done els recursos per a
procedir a esta iniciativa.
En eixe sentit, jo accepte l’esmena.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Para fijación de posiciones de grupo, tiene la palabra la
señora..., la ilustre diputada doña Elena Bonet.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
La senyora Bonet Mancheño:
Gracias, señor presidente.
El saladar de Agua Amarga es un humedal incluido en el
catálogo de zonas húmedas de la Comunidad Valenciana,
aprobado por el acuerdo del Consell de 10 de septiembre de
2002. Sus 208 hectáreas gozan de un régimen de protección
máximo por ser zona húmeda catalogada, una figura de protección recogida en la Ley 11/1994, de espacios naturales
protegidos de la Comunidad Valenciana. Al situarse en una
zona metropolitana muy habitada, es inevitable la presencia
de construcciones más allá de los límites externos del humedal recogidos en el catálogo de zonas húmedas.
Respecto de la referencia que se hace en la exposición
de motivos al impacto ambiental de la Ciudad de la Luz, de
la ampliación de la desaladora del canal de Alicante y de
urbanizaciones residenciales, estas urbanizaciones e infraestructuras han seguido los trámites administrativos pertinentes en cumplimiento de la legalidad vigente.
Por otro lado, el aeropuerto de El Altet es de competencia estatal y su instalación es muy anterior a la declaración
del saladar como espacio natural protegido. La compatibilidad de la ampliación del aeropuerto, la cual apoyamos, con
la conservación de los valores naturales del saladar, se garantizará con la aplicación de la legalidad vigente.
Vuelvo a repetir que el saladar de Agua Amarga es un
suelo protegido como zona húmeda o humedal dentro de
los clasificados como tal en la Comunidad Valenciana.
Aproximadamente el 50% del humedal pertenece al término municipal de Elche, el otro 50%, al de Alicante. Mucho
antes de que surgiera la situación de la empresa Kelme, el
alcalde de Alicante manifestó su decisión política de que el
territorio del humedal, aprovechando la redacción del plan
general de ordenación urbana pasara a ser de dominio público, con el único objetivo de terminar de una vez por todas con las frecuentes manifestaciones de algunos colectivos que denunciaban, sin ningún fundamento –digo, sin
ningún fundamento– que ese suelo terminaría utilizándose
para construir viviendas.
Posteriormente, esa voluntad viene avalada por la Ley
4/2004, de 30 de junio, artículo 13, punto 6, de ordenación
del territorio y protección del paisaje, que determina la posibilidad de delimitar unidades de ejecución discontinuas
para la obtención de suelo con destino a parques públicos
naturales como consecuencia de una reclasificación de suelo, aplicando en el área de reparto resultante los correspondientes coeficientes de ponderación de valor. Por cierto, estos coeficientes son calculados y aplicados por los técnicos
correspondientes y nunca por políticos, y todo ello como
resultante de una técnica desarrollada en el ROGTU, Reglamento de organización y gestión territorial y urbanística.
Con la aplicación escrupulosa de la Ley de ordenación
del territorio y protección del paisaje, el Ayuntamiento de
Alicante va a pasar probablemente a ser propietario de los
saladares ubicados en el término municipal, en su término
municipal, pasando, de esta manera, a ser suelo público,
que hasta la fecha es privado. El Ayuntamiento de Alicante
ya ha iniciado conversaciones con el Ministerio de Medio
Ambiente, propietario, por otra parte, de los humedales,
para recuperar la lámina de agua y realizar las obras necesarias para mejorar el paraje, en aras a que sea un parque
natural de calidad, cuidado y preservado y de titularidad
pública.
Por lo expuesto anteriormente, consideramos que el nivel de protección legal del que goza el saladar garantiza su
conservación más allá de la titularidad de los terrenos, aunque, por supuesto, cualquier iniciativa pública o privada de
Pàgina 10
adquisición de los terrenos con vistas a ejecutar proyectos
de restauración ambiental, será siempre apoyada por la
Conselleria de Medio Ambiente, Agua y Urbanismo, y estamos hablando de titularidad pública en el momento que
puedan ser adquiridos por el Ayuntamiento de Alicante.
Y en cuanto a la enmienda presentada por el PSOE, tengo que decir que el saladar de Agua Amarga, vuelvo a repetir, goza de un régimen de protección máximo, ya que se
trata de zona húmeda catalogada, repito, Ley 11/1994, de
espacios naturales protegidos de la Comunidad Valenciana.
En cuanto a lo que ustedes solicitan de que sea zona
ZEPA, es decir, zona especial de protección de aves, esto es
una normativa europea que en este momento la conselleria
tiene en trámite una propuesta de ampliación de las actuales zonas ZEPA. De momento, no se prevé convertir este
saladar en zona ZEPA, porque no hay valores específicos
que lo justifique. Si los tuviera, estarían en la consideración
de la propuesta de la conselleria. Así, de hecho, van a ser
incluidas otras zonas que sí tienen justificación. Aquí no se
trata de incluirlo todo en todas las figuras normativas existentes, sino solo en cada caso, cuando así lo indiquen las
peculiaridades singulares de cada zona. Y le vuelvo a recordar el grado de máxima protección del saladar de Agua
Amarga.
Y en cuanto a la titularidad pública, ya hemos hablado,
pero se lo vuelvo a repetir, de estos terrenos, ya está siendo
promovida por el Ayuntamiento de Alicante, y a nosotros
nos parece muy bien. Por lo tanto, no vamos a considerar
que el Ayuntamiento de Alicante no sea interlocutor válido.
Es decir, si este tema se va a resolver gracias a la intervención de la institución local del Ayuntamiento de Alicante,
no parece oportuno descalificar a dicha institución para que
ahora promovamos que sea otra institución la que promueva la titularidad pública de estos terrenos.
Gracias, señor presidente.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Bonet.
Turno de réplica... No sé si queremos... (Veus) ¿Sí?
Pues, tiene la palabra por cinco minutos el ilustre diputado
señor don Francesc Signes.
El senyor Signes Núñez:
Moltes gràcies, president.
Jo repetixc el que vaig repetir en l’última comissió
d’agricultura, me dóna la sensació que estem davant d’un
frontó protector de no sé què, perquè és que ni tan sols és
del Consell, i..., bé, (veus) i té igual que el Partit Socialista
ací reivindique un esforç econòmic del Govern d’Espanya
per a protegir un espai natural d’interés de la nostra comunitat, (veus) té igual, té igual que demanem que ho pague el
Govern d’Espanya, ¡té igual!
És a dir, vostés, ací, sistemàticament la resposta és «no,
no i no». És a dir, ací n’hi un espai que té uns valors ecològics, mediambientals importants, que està en el catàleg de
zones humides de la Comunitat Valenciana, que té raons
per a ser declarat zona ZEPA i parc natural, i vostés no tenen de posar ni un duro, vostés únicament tenen de fer l’esforç de crear la figura de protecció que ací en l’esmena se
demana. No han de posar ni un duro, si no volen, si no tenen diners per a posar-los.
Demanem al Govern d’Espanya, perquè el Govern
d’Espanya els posarà. ¡Tampoc volen això! És a dir, és que
no..., la veritat és que no els comprenc. És a dir, contínuament, quan parlen de finançament, se dirigixen al Govern
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
d’Espanya a demanar finançament. En este moment, el Partit Socialista estem oferint que anem junts davant del Govern d’Espanya per a demanar finançament per a comprar
els terrenys privats que n’hi han dins d’este espai protegit:
no volen tampoc.
Parlen de l’ampliació de l’Altet, ja comencen a condicionar l’ampliació de l’Altet pel mateix saladar. Mire,
l’única garantia que els terrenys privats que n’hi han dins
del saladar d’Aigua Amarga siguen públics i amb eixa operació de compra no s’especule i no n’hi haja res ocult darrere, els ho dic, és que els compre el Govern d’Espanya.
És a dir, jo no dubte, en absolut, de l’Ajuntament d’Alacant, però pot ser que l’Ajuntament d’Alacant..., com vosté
ho ha expressat, l’Ajuntament d’Alacant, en la compra
d’eixos terrenys als propietaris privats, que tots sabem qui
són, i no cal dir ací els noms de qui són, possiblement els
faça falta que els tire una mà l’Ajuntament d’Alacant per a
resoldre problemes de liquiditat o el que siga... És a dir,
però, bé, això serà sempre, com he dit abans, fent una cessió d’aprofitaments d’eixos terrenys en plans parcials del
mateix pla general d’ordenació urbana d’Alacant.
Per tant, estem en la mateixa de sempre, estem posant
en un mateix sac la necessària protecció dels espais naturals de la Comunitat Valenciana amb el negoci urbanístic, i
eixe no és el tema. Vostés només tenen de declarar parc natural el saladar d’Aigua Amarga. ¡Només, només! I zona
ZEPA... Si no volen zona ZEPA, per les raons que han dit,
parc natural. Però l’esmena és zona ZEPA i parc natural, és
l’única cosa que tenim de fer, i el Govern d’Espanya jo puc
assegurar-los que seria molt possible que se prestara a fer la
compra dels terrenys privats dins del saladar...
¡No!, és a dir, ¡no a res!, no, quan tenen de pagar vostés, no, quan té de pagar el Govern d’Espanya, ¡no a res!
Vostés el que no volen és proteccions més severes del espais naturals de la Comunitat Valenciana. I vostés no ho
volen, perquè tenen en perspectiva que com més lleugera
siga la protecció, més possibilitats n’hi hauran de fer operacions urbanístiques al voltant d’eixe espai natural. I, evidentment, no és igual una zona protegida dins del catàleg
de zones humides com un parc natural. I, per tant, les expectatives de negoci urbanístic en els límits de l’espai, no
són igual en un cas que en l’altre, i és l’única cosa que estan demostrant-me, (veus) és l’única cosa que vostés estan
demostrant-me, perquè no tenen cap altra raó per a negar-se
a l’esmena que el Partit Socialista hem presentat i a la
PNL, en el seu conjunt, que ha presentat Compromís, no tenen absolutament cap raó.
Per tant, quan el president de La Generalitat ixca en la
sessió de control de Les Corts i li se torne a omplir la boca
parlant del tant i més d’esforç que està fent La Generalitat i
el propi president Camps per preservar les zones mediambientals i ecològiques interessants de la nostra comunitat,
haurem de tirar-li en cara aspectes com este que vostés en
este moment rebutgen. ¡És mentira! Són paraules buides.
És una falsedat. No és veritat. No és veritat. Són paraules
per a la galeria. Perquè quan se presenta a l’hora de la veritat anar als fets, vostés se neguen. Vostés se neguen, perquè
–repetisc– per a vostés és molt més important el negoci urbanístic que la preservació dels nostres espais naturals.
I me pareix increïble que se desmarquen de votar esta
proposta que estem fent ací. Me pareix realment increïble. I
els demane que fagen un últim esforç per a pensar-ho, per a
recapacitar i per a sumar-se a la proposta que fem.
Gràcies.
Pàgina 11
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Para el turno de réplica, tiene la palabra el ilustre diputado señor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo, la veritat, és que he manifestat la meua decepció i al
mateix temps el meu agraïment. Decepció, perquè si n’hi
ha un tema en el qual mos podia haver posat d’acord d’una
forma senzilla, ràpida és este, és el de dotar a la ciutat
d’Alacant d’una zona amb un alt valor ecològic... alt valor
ecològic, no com ha dit vosté, senyora Bonet, sinó que n’hi
han valors específics importants en esta zona. I que poden
deixar de tindre eixos valors importants específics en matèria de vegetació i en matèria d’ocells, d’aus, (so per interferència d’un telèfon mòbil) perquè s’està degradant molt.
Aleshores, la meua decepció, perquè posant en safata
una decisió que podria capitalitzar el govern valencià i posar-se la medalla, vostés la rebutgen. (Remors) La meua decepció, perquè no entenc com un dels projectes emblemàtics... ¡Això sí que seria un projecte emblemàtic!, i no tantes
i tantes coses que se fan amb molts recursos, que després no
redunden en benefici de tota la societat. Però posar en valor
una zona que s’està deteriorant, i vosté ho ha dit molt bé, i
per això jo li done les gràcies per la claredat amb la qual
vosté ha parlat. Perquè fa la impressió que, d’acord amb el
que vosté ha dit i d’acord amb la llei d’ordenació del territori, el que s’està plantejant és que per a sanejar una empresa,
se va a buscar una permuta de terrenys... (veus) Sí, ho ha dit
vosté en la llei d’ordenació del territori. Ho ha dit claríssimament. És a dir, per a pagar forats econòmics se va a vendre... a malvendre el nostre territori.
Diu que és qüestió de tècnics. Però ¡escolte!, mosatros
estem ací per a prendre decisions polítiques que afecten la
nostra societat. No estem per a fer de tècnics. Els tècnics no
tenen res a dir, quant si se posa en valor les 200 hectàrees,
50% del terme municipal d’Alacant i 50% d’Elx, en un
gran projecte que podria ser molt complementari en l’eix
econòmic entre Elx-Santa Pola i Elx-Alacant –se diu projecte Sud– molt emblemàtic. I li vaig a dir més. Un projecte
que tindria des del nostre punt de vista i si entra esta zona
en la zona ZEPA, que no és una qüestió baladí, és que l’estat espanyol i el govern valencià està obligat a catalogar
més zones d’alta protecció. N’hi ha una obligació. Estem
en Europa. I les directives i els reglaments de la Unió Europea són d’obligat compliment i sembla que no van amb
vostés estes qüestions. I van, i són obligatòries.
Seria una qüestió important per al turisme d’Alacant.
Seria una qüestió important per la qualitat de vida de la ciutat d’Alacant i d’Elx. Seria una qüestió important per al
nostre medi ambient. I, mire, li dic més, tindria finançament de la Unió Europea a banda. Si vostés tot això ho rebutgen. Perquè vosté diu que amb la situació d’estar en el
catàleg seria suficient. Però si en eixa situació estem veient
com eixa important zona s’està degradant, i n’hi han exemples d’eixa degradació. No me puc explicar com vostés
aposten, perquè en esta situació de qualificació mínima esta
zona va a continuar sent degradada, i podem arribar a una
situació irreversible. I, li torne a dir, estem a temps per a
evitar eixa situació.
Lamente que este siga el plantejament que fan vostés en
matèria de medi ambient, en un projecte emblemàtic –torne
a repetir– per a eixa gran àrea. I que en estos moments que
patix una situació difícil, segurament derivada pel canvi
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
climàtic, i això podia servir com un baló d’oxigen per a les
ciutats d’Elx, d’Alacant, i seria un element que incrementaria el benestar de tota la zona.
Nosaltres no hem desqualificat l’Ajuntament d’Alacant
en absolut. El seu alcalde és col·lega nostre, i per què no ho
ha de capitalitzar el propi alcalde esta situació? Si li ho
hem servit en safata. El que passa és que el Grup Popular i
el Partit Popular només entén el consens sobre la base estricta de les seues posicions. I això no pot ser. Això no pot
ser. Això diu molt poc a favor de la política valenciana. Jo
crec que la política valenciana necessita d’una base de consensos i d’acords, perquè la competitivitat i el futur mos els
juguem no competint, i entre nosaltres, efectivament n’hi
han diferents punts de vista, però n’hi han elements que
mos haurien de fer recapacitar sobre la necessitat de generar consensos. I el projecte de dur-ho endavant, una major
protecció de la zona del saladar de l’Aigua Amarga seria un
d’eixos elements.
Que ho capitalitza l‘alcalde d’Alacant? Que ho capitalitza el president Camps? Però duguem-ho endavant. No se
tanquen vostés a una proposta ben fonamentada, ben argumentada, dotada econòmicament, amb possibilitats de cooperació, i no se tanquen vostés a una situació que seria,
des del nostre punt de vista, i és una necessitat per a la ciutat d’Elx, per a la ciutat d’Alacant i que posaria en valor
una zona que ara, per desgracia i per la passivitat de les administracions locals i autonòmica, s’està degradant d’una
forma molt preocupant.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Tiene la palabra, para el turno de réplica, la ilustre diputada señora Bonet.
La senyora Bonet Mancheño:
Gracias, señor presidente.
Señor Morera, yo le pediría que cuando tenga usted la
oportunidad repase lo que yo he dicho en mi primera intervención. Y, desde luego, no he dicho nada parecido a lo que
usted ha expresado que yo he dicho. Usted lo repasa, y lo
podrá comprobar.
Por otro lado, quiero decirle al respecto de algo que usted sí que ha dicho, que el propietario del suelo de Agua
Amarga siempre cobra, pague el Ayuntamiento de Alicante
o pague la administración del estado. Por lo tanto, no hay
ninguna especulación urbanística ni de otro tipo.
Miren, señores diputados, los criterios que ustedes han
expuesto en sus intervenciones entiendo que son la consecuencia de una inquietud comprensible, pero desde mi grupo yo les aseguro que no hay motivo real para ello. Nosotros somos los primeros interesados en proteger, mantener,
preservar, etcétera, todos aquellos parajes naturales, humedales, ecosistemas, etcétera, situados dentro del territorio
de la Comunidad Valenciana y, para ello, se articulan las
necesarias figuras legales de protección en función de las
características especiales de cada paraje.
Yo… me parece muy honorable la intención del Ayuntamiento de Alicante, y en cuanto a la declaración de parque natural, sin cerrar esa puerta, teniendo en cuenta que
ustedes han presentado también una enmienda con solamente seis horas de antelación, y realmente no hay tiempo
posible para poder hacer aquellas gestiones oportunas con
los responsables, en este caso, que podrían ser el Ayunta-
Pàgina 12
miento de Elche o el Ayuntamiento de Alicante, como le
digo sin cerrar ninguna puerta. Por otro lado, sería –entendemos nosotros– incluso poco respetuoso por nuestra parte,
instar al Consell su declaración sin conocer en estos momentos el parecer de los ayuntamientos afectados. Si en
cualquier declaración de parque natural, paisaje protegido,
etcétera, se cuenta con el visto bueno de los ayuntamientos
afectados, lo lógico sería, –repito– sin cerrar ninguna puerta, que con carácter previo se pidiera el parecer de los
ayuntamientos de Elche y Alicante.
Pero yo, por otro lado, no voy a terminar mi intervención –que de hecho la voy a terminar ya–, pero no voy a
terminar mi intervención sin hacerles una propuesta. Una
propuesta que si todos los grupos estuvieran de acuerdo,
pues, bien, podríamos llegar a un tipo de acuerdo y, si no,
yo lamentándolo mucho tendríamos que rechazar en este
caso la proposición no de ley y la enmienda correspondiente. Y sería esta propuesta la siguiente: que es que las Cortes
Valencianas acuerden o acordaran solicitar a la Conselleria
de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda y a la
Confederación Hidrográfica del Júcar que se incluya el saladar de Agua Amarga en el nuevo convenio a suscribir entre ambas administraciones para la realización de actuaciones en los humedales la Comunidad Valenciana.
Y, con ello, señor presidente, termino mi intervención.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Bonet.
Pasamos a la… (Veus) Hay una propuesta encima de la
mesa, me gustaría que se expresaran, tanto un portavoz
como el otro. (Algú diu: «No tiene… no tiene trámite esa
propuesta.»)
El senyor president:
Para hablar en este pleno tengo yo que dar la palabra,
hasta el momento. (Veus)
Vamos a ver. (Algú diu: «Señor presidente, le ruego dirija…») Sí, si me dejan. Estoy esperando que se me deje.
Vamos a ver. Aquí, señor secretario, aquí hay un portavoz
del Partido Socialista y un portavoz del Grupo Compromís.
Yo les solicito… yo les… pues es… usted es más veterano
que yo, con lo cual debería de tener más conocimiento del
mismo. Yo si usted quiere la palabra, no me niego a dársela. Pero déjeme, por favor, dirigir esta comisión, como hasta el momento lo hemos hecho, sin prejuicio alguno y sin
problema. (Veus)
Señores portavoces de los dos grupos, hay una propuesta que ha hecho la portavoz, en este caso, del Partido Popular, ¿quieren ustedes, por un turno de un minuto, expresar
su opinión sobre la misma?
Señor Signes, por favor.
El senyor Signes Núñez:
Me pareix que és eixir-se’n per la tangent, total i absolutament. I, per tant, jo entenc el que ha dit la responsable
del Partit Popular, és a dir, que no ha hagut temps a consultar a la conselleria si –digam– açò és factible. Però és que,
en definitiva, el que nosaltres demanem en l’esmena és que
s’inste el Consell a la declaració de parc natural. És a dir, si
és possible serà possible, i si no requerix les condicions no
serà possible. Si no anem, senyora diputada, no anem a declarar parc natural d’Aigua Amarga ací. És a dir, estem ins-
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
tant el Consell que encete el procediment, per tant, no entenc... és que no he entés la proposta alternativa, ni vullc
entendre-la tampoc, perquè és que és un embolic tan gran i
que se n’ixen per la tangent que no...
Per tant, jo que crec que han de votar sobre la proposta
que se presente damunt la taula, i de veritat crec que haurien de votar-la a favor i haurien de fer un esforç, perquè
nosaltres –repetisc– no demanem que declarem ací el
parc... Aigua Amarga com a parc natural. Demanem que el
Consell... se li inste al Consell a iniciar el procediment. Repetisc, no és el mateix que compre els terrenys el Ministeri
de Medi Ambient i passen a ser públics, que els compre
l’Ajuntament d’Alacant a canvi d’una sessió d’aprofitaments urbanístics en un pla parcial d’Alacant.
Pàgina 13
vamos a votar a favor suyo. Pero, en cualquier caso, como
les he dicho, no vamos a cerrar la puerta a hacer las consultas oportunas –repito– con los ayuntamientos afectados y
contemplar la posibilidad de retomar el asunto en el futuro.
(Veus)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Bonet.
Pasamos… pasamos a la votación de la proposición no
de ley del punto cuarto. (Remors) ¿Votos a favor de la proposición no de ley? 7 votos a favor. ¿Votos en contra? 8.
Queda denegada la proposición no de ley.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Proposició no de llei sobre la prohibició expressa
de modificar l’ús forestal d’un terreny incendiat
durant almenys trenta anys
El senyor Signes Núñez:
¿Per què? Perquè eixos aprofitaments que se cedixen a
les empreses privades que estan dins del saladar, lògicament, són...
El senyor president:
Señor Signes, por favor.
El senyor Signes Núñez:
...ingressos, que se lleven als ciutadans d’Alacant.
El senyor president:
Pasamos al punto número 5: la toma en consideración
de la proposición no de ley sobre la prohibición expresa de
modificar el uso forestal de un terreno incendiado durante,
al menos, treinta años, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista.
Tiene la palabra para su defensa, por un espacio de 15
minutos, el ilustre diputado señor Francesc Signes.
El senyor Signes Núñez:
La senyora Bonet Mancheño:
Moltes gràcies, no vaig, en absolut, a utilitzar-los ni tots
ni la meitat.
De totes formes, insistir que vaig a seguir parlant, encara que a alguns... vaig a insistir parlant, encara que a alguns
dels presents els moleste, d’interessos urbanístics i de «pelotassos» urbanístics. Però, bé, ho sent molt.
Esta proposició no de llei presentada pel meu grup té
com a objecte instar el Consell perquè modifique l’article
59.1 de la Llei forestal valenciana, així com el 14.1 de la
Llei d’ordenació del territori i protecció del paisatge, LOT,
i el Decret 6/2004, que aprova el reglament que desenvolupa la LOT, i el Decret 67/2006 sobre normes de protecció
dels terrenys forestals incendiats.
En eixes normes s’establix la prohibició de classificar o
reclassificar –és cert– a urbà o urbanitzable els terrenys forestals incendiats. Però no s’especifica l’obligatorietat de
mantindre l’ús forestal d’un sòl que haja patit un incendi,
que són coses evidentment radicalment diferents.
Com tots sabem, la classificació de sòl no urbanitzable
inclou diverses, possibles qualificacions d’ús, com poden
ser: forestal, l’agrari o el terciari, de manera que només prohibint la reclassificació, com estan les normes que he dit al
principi, no es garantix el manteniment d’un determinat ús.
De fet, a la Comunitat Valenciana hi ha molts exemples
de canvis d’un ús d’un sòl forestal incendiat. És el cas, per
exemple, del parc temàtic Terra Mítica, assentat, com tots
sabem, sobre sòl forestal acabat d’incendiar, després de
l’oportuna requalificació a ús terciari.
Senyor president, crec que no ha posat el micròfon
este…, el rellotge en marxa. (Remors)
Sí, para aclararle al señor Signes, no me he referido a
consultar con la conselleria, sino con los ayuntamientos.
En cualquier caso, si no aceptan la propuesta, nosotros no
Així mateix, després de l’incendi forestal, repetisc, Terra
Mítica s’assenta sobre sòl forestal acabat d’incendiar, després
de l’oportuna requalificació a ús terciari del sòl incendiat.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Tiene la palabra, por un minuto.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president. (Veus)
Jo entenc el secretari de la comissió, perquè el reglament és nou, i la veritat és que és un reglament molt difícil
d’interpretar, amb moltes antinòmies. Jo mateix me faig un
embolic, i me l’he estudiat, eh? (Rient) És un reglament
nou fet amb urgència per un cas que tots sabem.
Jo crec que l’alcalde d’Alacant si de veritat vullguera...
i el d’Elx, estic convençut que... que si aprovem esta proposta de resolució ací estaran absolutament meravellats,
encantats i serà positiu. Perquè estem privant l’alcalde
d’Alacant que haja d’adquirir uns terrenys a canvi d’una
permuta de terrenys o d’un excés d’edificabilitat.
La proposta que vosté planteja, diputada Bonet, desvirtua completament el sentit d’esta proposta de resolució. Per
tant, no l’accepte.
El senyor president:
Muchas gracias.
Por un minuto, señora Bonet.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
Així mateix, també, després de l’incendi forestal en el
municipi de Dos Aguas, i a pesar de classificar-se el sòl
afectat com d’especial protecció per a la repoblació forestal, La Generalitat va autoritzar la ubicació en eixa zona de
l’abocador més gran a la Comunitat Valenciana, que, per
cert, hui està en sentència per al seu tancament i tota la història que coneguem en l’aspecte dels residus.
Per tant, exemples hi ha que demostren que la falta de
concreció de la legislació valenciana permet aprofitar un
incendi forestal per a modificar l’ús del sòl i que on hi havia arbres puguen, per exemple, construir-se hotels, o apartaments o qualsevol altra figura residencial.
És per això necessari modificar estes normes, que d’altra banda haurien d’haver sigut ja adaptades a la nova Llei
de monts, de muntanyes, estatal, en la qual sí que s’establix, en la modificació de 2006, que les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració
dels terrenys forestals incendiats; i prohibix la legislació
estatal, la Llei de monts estatal, prohibix expressament el
canvi d’ús forestal almenys durant trenta anys, almenys durant trenta anys.
En ocasions anteriors, en què el meu grup ha sol·licitat
esta mateixa modificació legal, el Consell s’ha negat sistemàticament, argumentant que la prohibició de reclassificació és el mateix que la prohibició d’un canvi d’ús, que evidentment no ho és.
No obstant, com ja he exposat abans, no sols no és el
mateix, sinó que provoca sovint efectes radicalment distints. Mentre la legislació estatal anul·la qualsevol possibilitat d’especular amb un sòl forestal incendiat, la legislació
valenciana, no sols ho permet, sinó que ho afavorix.
Altres comunitats autònomes, així com els països també
del nostre entorn més immediat, amb semblants condicions
climatològiques que la Comunitat Valenciana, ja han inclòs
esta prohibició de canvi d’ús en les seues legislacions. Hem
de tindre en compte que el 95% dels incendis forestals són
provocats per l’home, i que, encara que la majoria són involuntaris, és obligació de l’administració eliminar qualsevol possibilitat que ningú, ningú, puga beneficiar-se del fet
que la muntanya es creme. Repetisc, encara que siguen incendis provocats involuntaris.
Necessitem, senyors del Partit Popular, els boscos més
que mai. Ells, els boscos, són la nostra millor protecció contra els efectes adversos del calfament global de la nostra comunitat. Els arbres són els únics que poden adsorbir el CO2
de l’atmosfera, principal gas d’efecte hivernacle. I sense els
boscos, que retenen la humitat de l’atmosfera, no podrien
omplir-se els aqüífers. Tampoc sense ells podria evitar-se
l’erosió del sòl o la desertificació. El pitjor enemic del canvi
climàtic és el bosc, i res justifica que el Consell s’encabote,
s’obstine permanentment a mantindre oberta una porta falsa,
la del canvi d’ús d’un sòl incendiat, per la qual es puga afavorir la seua destrucció, la destrucció del bosc.
Si per a vostés, senyors del Partit Popular, la prohibició
de modificar l’ús d’un terreny forestal incendiat és trivial i
innecessària, no tenen per què negar-se a ella. Si ho fan
serà perquè coneixen molt bé la seua importància i trien
mantindre deliberadament, deliberadament oberta la porta
falsa per a la reclassificació, requalificació i canvi d’ús
d’un sòl incendiat d’ús forestal o a terciari.
Res més.
El senyor president:
Muchas gracias por haber cumplido además su palabra
de no agotar el tiempo.
Pàgina 14
Tiene la palabra el señor Morera, para la defensa de fijación de posición, por un turno de diez minutos.
El senyor Morera Català:
Sí, moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Jo crec que la proposició no de llei del Grup Socialista
és oportuna i que té com a finalitat aconseguir una millor
prevenció de la xacra dels incendis forestals.
Estos incendis, en un percentatge elevat, tenen el seu
origen en la mà de l’home. Moltes vegades per imprudència, però algunes vegades també per interés. I un interés
que deriva en molts casos amb una legislació que no ha
contemplat amb tot el rigor, com sí que han fet altres països, altres estats afectats per la plaga dels incendis forestals de l’àmbit mediterrani, i ja no tant al mediterrani, perquè en Galicia fa dos estius hi hagueren uns importants
incendis, ha de vore amb el canvi de l’ús que en eixos moments tenia eixe sòl forestal.
En eixe sentit, el nostre grup parlamentari donarà suport
a esta proposició no de llei que té com a objectiu millorar la
legislació en matèria de l’ús forestal d’un terreny incendiat i
que es priva d’un canvi del seu ús durant 30 anys. Crec que
mos equipara a les legislacions avançades d’Europa, i en
eixe sentit el nostre grup donarà el seu vot favorable.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Tiene, por espacio de diez minutos, la palabra el ilustre
diputado don Pedro Ángel Hernández Mateo.
El senyor Hernández Mateo:
Muchas gracias, señor presidente.
Señorías.
Yo quiero manifestar la opinión de Grupo Parlamentario Popular en esta cuestión, en esta proposición presentada
por el Grupo Socialista. Y además yo alabo, alabo la preocupación que puedan tener desde la óptica de la regeneración de nuestros bosques, de nuestros espacios públicos, de
nuestros campos. Y al mismo tiempo decir que coincidiríamos en el fondo con esta cuestión si fuera realmente oportuna en el momento en la que la presentan.
Yo creo que debemos destacar la poca originalidad y la
falta de ideas que el Grupo Socialista pretende para defender la necesidad de que se modifique la normativa autonómica para adaptarla a las previsiones de la Ley de montes
estatal, ya que los motivos que se recogen para ello en la
proposición no de ley presentada son los que aparecen en la
exposición de motivos de la propia Ley de montes estatal, y
yo creo que coincidirá conmigo, señor Signes, en que esto
es así. Recogen, precisamente, la exposición de motivos la
misma pretensión que usted pretende.
El artículo 59 de la Ley 3/1993, forestal de la Comunidad Valenciana, contiene una serie de limitaciones y prohibiciones sobre los terrenos forestales que hayan sufrido los
efectos de un incendio en cuanto a las clasificaciones o reclasificaciones urbanísticas –tanto que le preocupan a usted–, preceptuadas en la Ley 4/1992, de 5 de junio, de La
Generalitat, del suelo no urbanizable, derogada precisamente por la Ley 10/2004, a excepción de la disposición
adicional tercera, que contiene medidas de protección de la
legalidad urbanística y de sanción de las infracciones a la
misma.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
Por su parte, el artículo 14.1 de la Ley 4/2004, de ordenación del territorio y protección del paisaje, prevé que los
terrenos forestales clasificados como suelo no urbanizable
que hayan sufrido los efectos de un incendio no podrán clasificarse o reclasificarse como urbano o urbanizable. Por
tanto, se le cae a usted de peso toda la argumentación que
usted estaba manteniendo hace un ratito, ¿no?
A nivel estatal, a nivel estatal, la ley 10/2006 modifica
la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de montes, en su artículo 50, incorporando la prohibición de cambio de uso forestal de los terrenos incendiados durante al menos 30
años, así como la realización de toda actividad incompatible con la regeneración de la cubierta vegetal. Totalmente
de acuerdo, y es una ley de rango estatal.
De todo lo anterior podemos concluir y apreciar que
desde hace casi 15 años hay una legislación que protege los
terrenos forestales incendiados y que impide que los incendios se utilicen para obtener aprovechamientos urbanísticos. Y usted ha presumido ahora de que eso se utiliza para
esto. Y yo le digo que se remita a la ley a la que le estoy refiriendo. No se puede hacer.
Esta ley se dicta al amparo de lo dispuesto en el artículo
149.1.23 de la Constitución, que atribuye al estado la competencia exclusiva en materia de legislación básica sobre
montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias y
protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de las comunidades autónomas de establecer normas
adicionales de protección.
Como se puede observar, y observamos, la prohibición
de cambio de uso forestal por al menos trenta años no está
sometido a ningún tipo de desarrollo por la legislación de
las comunidades autónomas, por lo que es de obligado cumplimiento y plenamente vigente. Coincidirá usted conmigo
que es de rango superior y, por tanto, plenamente vigente.
Cualquier artículo contradictorio o con un grado de protección menor, incluido en la legislación autonómica valenciana, no sería de aplicación a la entrada en vigor de la legislación básica de montes citada.
Por tanto, creemos que no es necesario modificar la ley,
la legislación autonómica. La Ley 3/1993, forestal de la
Comunidad Valenciana, ni el artículo 14.1 –como usted
propone– de la Ley 4/2004, de ordenación del territorio y
protección del paisaje, para que recoja la prohibición expresa de modificar el uso forestal de un terreno incendiado
durante al menos trenta años, pues, evidentemente, la legislación que contiene esta prohibición es legislación básica,
como sin duda habría visto el señor diputado si además de
la exposición de motivos de la Ley 43/2003, de montes, hubiera leído, y creo que la habrá leído, también la disposición final segunda, que le invito a leerla si no la ha leído.
Así, en la actualidad, en la Comunidad Valenciana está
prohibida la clasificación o reclasificación de los terrenos
forestales quemados con carácter indefinido y la prohibición del cambio de uso forestal por 30 años. Debe usted
asumirlo, señor diputado.
Por todo lo anterior, nos vemos obligados a no aceptar
la proposición no de ley planteada por el Grupo Socialista
en la medida en que no aporta ninguna protección mayor a
la actualmente existente. No hay que modificar la legislación autonómica para proteger los terrenos, señor diputado,
o montes forestales e incendiados. Lo que se propone, ya
que está recogido en la Ley de montes estatal.
Antes de la modificación operada por la Ley 10/2006 se
aplicaba la Ley de montes de 2003, y ahora se sigue aplicando con el límite establecido de los 30 años. Por tanto, la
protección existía antes y sigue existiendo.
Pàgina 15
Ahora le reitero que no es necesario, señor diputado,
que tomemos esta decisión, puesto que está recogida perfectamente en la legislación vigente. Nosotros somos respetuosos con todas las leyes, y por tanto sabemos lo que es
una ley de rango superior y una ley de rango autonómico
en la cual están recogidos los 30 años que usted propone en
esta propuesta, en esta proposición no de ley, y, en consecuencia, no podemos admitirla en ningún momento.
Muchas gracias.
El senyor Signes Núñez:
Sí. Gràcies...
El senyor president:
Un momento. Cuando quiera.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, senyor president.
Jo tinc la temptació de tornar-li a llegir la intervenció
que he fet, però bé, no..., lògicament no ho faré, no? (Remors) Que tinc la temptació de tornar-li a llegir la intervenció que he fet abans, però lògicament no ho faré. Perquè,
evidentment, tinc claríssim que el tema de la reclassificació
és una qüestió, però el tema de canvi d’ús és una altra.
Anem a vore. Se mos acusa de poca originalitat i falta
d’idees. No. Mire, el que som és un grup parlamentari amb
plena convicció que La Generalitat nada en l’ambigüitat
quan es tracta d’estos temes, quan es tracta de temes que,
per acció o per omissió, poden acabar suposant operacions
urbanístiques, com he dit abans, com ja tenim l’exemple de
Terra Mítica –repetisc–, feta sobre un sòl incendiat, o tenim
l’exemple de l’abocador de Dosaigües. Per tant, nosaltres
no som partidaris d’ambigüitats.
Vosté en este moment planteja una qüestió, que és que
la Llei de monts estatal és legislació bàsica. Mire, traslladen, traslladen este precepte dels 30 anys de prohibició de
canvis d’ús a la legislació valenciana. I li dic la veritat: només aixina el socialistes ens quedarem tranquils. I no ho sé
tampoc, no ho sé tampoc, però, bé, crec que només aixina
els socialistes ens quedarem tranquils. Faça-ho, faça-ho.
És a dir, el nostre grup ha plantejat els mateixos anys de
prohibició de canvi d’ús, no n’hem plantejat més. Si s’hagueren plantejant 30 anys i 6 mesos, vosté no m’haguera
plantejat que la legislació estatal és bàsica i, per tant, estem
obligats a aplicar-la. Nosaltres plantegem el que diu la legislació estatal. No, no. Perquè és que La Generalitat podria plantejar més de trenta anys, podria plantejar-ne quaranta o cinquanta. És a dir, que és aixina, és axina. No fem
gestos perquè és aixina. Però plantegem els 30 anys, el que
diu la Llei de monts.
I, per tant –el que he dit abans–, nosaltres ens quedaríem tremendament més tranquils, coneixent com coneixem
determinades actuacions, i en esta línia, en el tema de canvi
d’ús, ja no per la part d’altres actuacions que s’han estat
fent, quedaríem molt més tranquils que es modificaren,
com he dit al principi, els articles corresponents de la Llei
forestal valenciana, de la LOT, i el decret que desenrotlla la
LOT, i els decrets sobre normes de protecció dels terrenys
forestals incendiats.
Vostés únicament han de fer trasllat de la legislació estatal a la legislació valenciana. És a dir, igual que vostés
han de fer trasllat de la llei del sòl estatal, d’1 de juliol de
2007, a la LUV, o al futur text únic o refós, com vullguen
dir-li, urbanístic, el mateix. És a dir, que vostés han de fer
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
trasllat d’este tema i vostés han d’assegurar en la seua legislació que en 30 anys no es canviarà l’ús permetent un
terciari que permeta, digam, l’operació urbanística sobre el
terreny incendiat.
I, repetisc, ni aixina ens quedaríem tranquils els socialistes, però crec que han de fer-ho per a demostrar, per a demostrar que les paraules del president Camps són paraules
de cor, són paraules certes, són paraules que no volen enganyar als valencians, són paraules que de veritat estan en la
línia de la defensa dels interessos valencians.
Perquè si vostés no ho fan, a nosaltres sempre ens quedarà el dubte que en un futur immediat els valencians i valencianes, el poble valencià, en definitiva, pot estar en una
situació de risc de poder tindre dos, digam, actuacions lesives de cara als seus interessos: primera, un incendi forestal
i, segona, per a més vergonya i més indignació, que sobre
el sòl cremat al final aparega un gratacels o rascacielos,
aparega una gran urbanització, aparega un Terra Mítica 2 o
aparega una incineradora… –no diré abocador, s’ha fet en
Dosaigües, però ara la moda ja no són els abocadors, són
les incineradores–, o aparega una incineradora sobre un sòl
cremat.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Para el turno de réplica, tiene la palabra el ilustre diputado señor Pedro Ángel Hernández Mateo.
El senyor Hernández Mateo:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor Signes, señor diputado, representante del Grupo
Socialista, con todos los respetos, yo creo que usted ha tenido responsabilidades políticas en otro momento a nivel
de tomar decisiones importantes en un municipio, como las
he tenido yo y las tengo todavía. Y a mí consta que jamás,
jamás, ni un alcalde ni una persona en un ámbito territorial
pueda tomar decisiones en contra de ley, en ningún caso.
Si yo a usted le estoy diciendo que no puedo tomar, ni
usted ha podido tomar, ni La Generalitat puede tomar decisiones en contra de la legislación vigente, y más de ámbito
general y estatal, que está por encima de cualquier legislación autonómica, coincidirá usted conmigo que lo que yo le
he comentado anteriormente, de la derogación precisamente de la exposición de motivos de la Ley 43/2003, de montes, si la hubiera leído en la disposición final segunda, entendería cuál es la solución que yo le estoy dando para no
aceptar su proposición no de ley, entre otras cosas, porque
está recogido. No podemos ir desde La Generalitat, en
ningún caso, contra esas decisiones.
Coincidirá usted conmigo también en que el presidente
Camps actúa con la total y absoluta legalidad. No conozco
ni una sola decisión en contra de la legislación vigente ni
en materia estatal ni en materia de la Comunidad. Y si tiene
usted alguna, por favor, le ruego la denuncia, porque está
para eso.
Usted ha nombrado actuaciones en la Comunidad Valenciana, pero no ha dicho si están o no están dentro de la
legislación vigente.
Cuando usted habla de que los incendios forestales son
provocados o no, eso hay que demostrarlo, hay que demostrarlo siempre. Si usted sabe de algún incendio que haya
sido provocado, diga usted, por favor… (Veus) Usted ha dicho que hay incendios provocados para luego reclasificar.
Yo lo he entendido. Y perdone. Si no lo he entendido bien,
Pàgina 16
si no lo he entendido bien, es así. Y si lo ha dicho otro
señor diputado, yo he tomado las palabras por lo mismo.
(Veus) Le ruego, por favor, le ruego, por favor, que si el
presidente quiere dirigir el debate, que lo dirija, pero que si
usted cree esto, yo le pido disculpas.
El senyor president:
Por favor, respetemos…
El senyor Hernández Mateo:
Si usted no lo ha dicho…
El senyor president:
…el turno de la palabra.
El senyor Hernández Mateo:
…pero lo he entendido, lo he entendido. Es que yo tampoco soy valencianoparlante y entonces a veces no cojo
muy bien el tono o el interés de su conversación.
Pero le puedo decir que en los últimos años no solo no
se pierde más aforos forestales en la Comunidad Valenciana, sino que, muy al contrario, la incrementa con más alta
tasa de incremento que nunca en la cuenca Mediterránea
española se había realizado. Y eso lo podemos comprobar a
través de todo lo que son las plantaciones que se vienen realizando.
Ustedes quieren hablar de usos y de cambios de usos y
demás. Yo podría decirle que si el propietario de un suelo
no urbanizable común tiene una serie de derechos, como,
por ejemplo, edificar una vivienda, si tiene extensión mínima determinada o tramitar un LIC, se cumplen los requisitos. Y nada pasa nada, que usted lo sabe, porque ha tenido
responsabilidades y ha tenido que autorizar a veces este
tipo de cosas.
Si ese derecho lo tenía antes del incendio y después del
mismo, no puede pasar a urbano o urbanizable. Eso lo dice
la ley y lo tenemos muy claro también. ¿De qué se iba a beneficiar esa persona si le pega fuego a algo, sabiendo a
donde tiene que ir a parar? ¿De qué le sirve pegarle fuego a
un monte a una persona si sabe que va a estar toda su vida,
con la legislación vigente, sin poder hacer nada de lo que
tenía anteriormente?
Por otra parte, si ese suelo no urbanizable está protegido antes del incendio o donde está dicho que con el incendio se pierda la protección preexistente, ¿qué pasa? Eso es
lo que nos tenemos que preguntar, señor Signes.
Y, por otro lado, yo le agradezco a usted, y se lo he dicho al principio de esta intervención, su preocupación por
las masas forestales. Y le tengo que agradecer también su
preocupación por la Comunidad Valenciana. Pero entiendo
que son sus cinco minutos de gloria, en este caso, sus cinco
minutos de hablar de incendios forestales.
Pero tengan ustedes más imaginación para plantear las
propuestas aquí, las proposiciones no de ley. Las cosas que
están recogidas en la legislación vigente no son necesarias
que vengan aquí, señor Signes.
Y, por otro lado, entiendo que usted pueda estar muy
preocupado en estos asuntos, muy preocupado en estos
asuntos, pero dedíquese a algo que no esté contemplado.
Esto está contemplado en la legislación. Y estamos todos
tan preocupados que la hacemos cumplir permanentemente.
Muchas gracias.
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
Pàgina 17
El senyor president:
Muchas gracias, señor diputados.
Pasamos a la votación. (Veus)
Proposició no de llei sobre la creació d’una agència
valenciana de l’aigua com a administració hidràulica
única en La Generalitat
El senyor Morera Català:
El senyor president:
Amb la vènia, senyoria.
Sí. Jo he dit que hi han alguns incendis provocats fentme ressò dels informes del Seprona de la Guàrdia Civil.
Tiene la palabra el ilustre diputado, señor Signes, para
la defensa de la PNL del punto número 6.
El senyor president:
El senyor Signes Núñez:
Un segundo, un segundo.
Vamos a ver. Señor Morera, usted se puede dirigir a mí
y decirme que me quiere contar o explicar alguna cosa. Entonces, cuando usted me diga qué es lo que quiere hacer, yo
le autorizo o no le autorizo. Entonces, empecemos por la
primera parte.
Gràcies, senyor president.
Esta proposició és la proposició no de llei presentada
pel nostre grup sobre creació de l’agència valenciana de
l’aigua. Jo lamente anomenar la bicha ací, però…
En les passades eleccions autonòmiques, tant el Partit
Popular de la Comunitat Valenciana com el Partit Socialista
del País Valencià, incloguérem en els nostres respectius
programes la creació de l’agencia valenciana de l’aigua. El
dos partits. Ens vàrem comprometre davant el poble valencià a crear eixa agència si accedíem, amb els vots del poble
valencià, al govern de La Generalitat.
Doncs bé, senyors del Partit Popular, esta proposició no
de llei té com a objecte refrescar-los a vostés la memòria i
exigir-los, tal com haguérem fent nosaltres si haguérem tingut el recolzament –no ho dubten– del poble valencià, exigir-los que complisquen amb la paraula donada als valencians i valencianes abans de les últimes eleccions
autonòmiques del passat 28 de maig de 2007.
El president Camps –no sé si dir FC, perquè com en el
ple d’este matí al president Zapatero li dien ZP–, el president
Camps es va comprometre… (Veus) El president Camps es
va comprometre que La Generalitat assumiria… –i dic que
FC no seria ferrocarrils, seria Francisco Camps– que La Generalitat assumiria, literalment, «totes les competències en la
planificació i gestió de l’aigua de les conques intracomunitàries de la Comunitat Valenciana i a crear –llig literalment–
un ens públic de gestió, que es denominaria agencia valenciana de l’aigua, per a executar les polítiques hídriques de La
Generalitat dins d’este nou marc competencial.»
En concret, senyors del Partit Popular, són els punts
1.053 i 1.055, els dos que he llegit, respectivament, del seu
programa electoral.
Però, senyors del Partit Popular, ha passat un any de legislatura i pareix que vostés, immersos en altres batalles
que vostés creuen que tenen més rendibilitat política, absurdes, per cert, en temes d’aigua, pareix que han oblidat el
tema de..., un aspecte que és un tema que sí que és fonamental per a l’aigua en la Comunitat Valenciana, que és la
creació d’esta agència.
Al president Camps li sobra una càmera i un micròfon
per a fer la seua política de l’aigua. Amb això el president
Camps fa la seua política de l’aigua. I vostés, diputats i diputades del Partit Popular, tenen prou en convocar manifestacions i per a crear plataformes per a fer la seua política de
l’aigua; al meu parer, evidentment.
Però la seua obligació no és eixa, ni la que fa el president Camps ni la que fan vostés. La seua obligació és governar i fer-ho segons les promeses que varen fer als valencians
i valencianes. Perquè, perquè, si de veritat els importara
l’aigua ja haurien instat el Govern d’Espanya que agilitzara
el procés de transferències de les conques internes valencianes. Si fóra l’aigua el seu vertader objectiu, ja haurien creat
l’instrument amb el qual gestionar amb autonomia els nostres recursos hídrics, segons les nostres prioritats i necessi-
El senyor Morera Català:
Gràcies, president.
Vull fer un aclariment sobre la intervenció del diputat
Mateo, un aclariment…
El senyor president:
A usted no se le ha mencionado en ningún momento. Si
el aclariment es exactamente de diez segundos, yo le voy a
dejar porque creo que el tono del debate está siendo el adecuado. Pero diez segundos para hacer una aclaración.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, president.
El diputat que ha mencionat que hi han incendis intencionats i provocats per la mà de l’home he sigut jo, fent-me
ressò d’informes del Seprona de la Guàrdia Civil, que ho
destaquen contínuament. Simplement és això.
El senyor president:
Bueno, ha sido una aclaración. Y espero, señor Hernández Mateo, que igual que la aclaración ha sido de diez segundos, la suya también responda como ha sido la de los
diez segundos.
El senyor Hernández Mateo:
Muchas gracias, señor presidente. Muchísimo menos.
Ni esto ha sido un incendio provocado ni era mi intención que usted provocara ningún incendio.
Muchas gracias.
El senyor president:
Está bien.
Pasamos a la votación de este punto, del punto número
5 del orden del día. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8.
(S’interromp la gravació)
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
tats, les dels valencians i valencianes als quals vostés diuen
representar amb eixos discursos purament electoralistes i
que no tenen cap suport que siguen la solució real a la problemàtica de l’aigua en la nostra comunitat.
Però és molt més fàcil, és més còmode i, per descomptat, és més rendible políticament limitar-se a demanar, criticar i protestar. És molt millor per a vostés, senyors del Partit Popular, no haver de decidir sobre si el senyor Andrés
Martínez –per si no el coneixen vostés, o els representants
senyors diputats d’Alacant no coneixen el senyor Andrés
Martínez (remors), president de la Junta Central d’Usuaris
del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina Baixa–, ¿perquè pot o
no pot vendre els seus drets d’aigua a Danone? Mentres, al
mateix temps, clama per l’aigua de l’Ebre i critica el transvasament Xúquer-Vinalopó perquè portarà aigua per a regadiu a les seues terres, a ell –a les del senyor Andrés Martínez–, perquè s’ha vist que el que l’interessa més és la de
consum humà per a poder vendre-la, no la de regadiu.
És més fàcil per a vostés no preocupar-se per gestionar
la sequera que patim i confiar que el Govern d’Espanya
s’ocupe d’aprovar les mesures oportunes. Perquè jo sé que
en el fons vostés saben que el Govern d’Espanya va a ferho. Jo sé que en el fons vostés confien més en el Govern
d’Espanya per a solucionar el problema hídric, que en el
seu mateix govern. Jo ho sé. Dic, confie que el Govern
d’Espanya s’ocupe d’aprovar les mesures oportunes, mentres vostés es limiten simplement a criticar-les, encara que
–repetisc– en el fons saben que són les úniques que poden
solucionar els problemes hídrics del poble valencià.
Mire, la creació de l’agència valenciana de l’aigua que
jo exigisc al president Camps, i a vostés senyors del Partit
Popular, és molt més que el compliment d’una promesa
electoral, molt més: és la prova de la decència política del
senyor Camps. Repetisc, és la prova de la decència política
del senyor Camps. Perquè l’aigua ha sigut, amb diferència,
el tema del qual més ha parlat el president de La Generalitat, tant en la passada legislatura com en el temps que ha
transcorregut d’esta legislatura; i no obstant és la qüestió de
què menys s’ha ocupat el seu govern, el govern de vostés,
el govern del Partit Popular, el govern del senyor Camps:
no s’ha ocupat per a res dels temes d’aigua.
Mire, si tan nefasta és la política hídrica del Govern
d’Espanya, si tant discrimina Zapatero els valencians, si
Camps vol fer una política de l’aigua diferent a la que fa Zapatero, ¿per què no la fa? ¿Per què eludix la seua responsabilitat i s’amaga darrere d’una pancarta? ¿Per què no crea
l’agència valenciana de l’aigua i demana les competències
per a fer la seua política de l’aigua, diferent a la de Zapatero?
La societat valenciana exigix un pacte de l’aigua, i en la
creació de l’agència valenciana de l’aigua tenim un punt
important de coincidència.
Els demane, senyors del Partit Popular, que escolten el
clamor del carrer, no eludisquen la seua responsabilitat i
voten a favor d’esta proposició.
Miren, jo vull dir-los una cosa. Jo no entendria..., entendria els argument... Bé, ja me’ls sé. No és que els entendria,
és que ja sé els arguments que van a donar-me: l’Ebre, Zapatero, mos furta, mos no sé què, mos lleva la cartera..., és
a dir, diferents arguments. Però, la veritat és que no entendria que a l’hora de la votació d’esta proposició no de llei
vostés votaren en contra d’una cosa que, dos coses, primer,
porten en el seu propi programa electoral –els he dit dos
punts–, primera qüestió. I segona qüestió, que creant eixa
agència se possibilita, se dóna la possibilitat que vostés
practiquen la seua pròpia política d’aigua, aquella que vostés confronten amb la del Govern d’Espanya, aquella políti-
Pàgina 18
ca d’aigua que vostés, d’alguna manera, presenten com a
alternativa a la del Govern d’Espanya.
Ahí tenen l’oportunitat. Complisquen amb el programa
electoral –seu–, cree l’agència valenciana de l’aigua i facen
la política d’aigua alternativa. Demostren als valencians
que el seu discurs de l’aigua no és un discurs buit, no és un
discurs enganyós, no és un discurs electoralista. Demostren
als valencians que tenen una alternativa i la practiquen a
través de l’agència valenciana de l’aigua.
Si voten en contra, de veritat, que no ho entendré. Però
jo supose que, no només jo, sinó molta gent no va a entendre una cosa que vostés proposen i que se neguen a practicar una pròpia política d’aigua i se limiten permanentment
a criticar la política d’aigua de Zapatero.
Res més, i moltes gracies, senyora presidenta
(Ocupa la presidència la vicepresidenta, senyora Elena Bonet Mancheño)
La senyora vicepresidenta:
Muy bien.
Tiene la palabra, para fijación de posición, el señor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
La veritat és que ens trobem en una situació curiosa,
no? Des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, reforma,
no un nou Estatut sinó una reforma de l’antic Estatut, en
abril del 2006 fins l’actualitat, maig del 2008, han passat
dos anys i un mes i no tenim cap nova competència. No tenim res amb què poder celebrar que s’ha complit el mandat
estatutari d’aconseguir transferència de competències per
part del govern central; no en tenim ni una.
I esta proposició no llei d’alguna forma ve a marcar un
buit i una demanda estatutària de l’article 49, que reconeix
unes competències pròpies de La Generalitat. I en eixe sentit, és l’oposició, en este cas el Grup Socialista, i mosatros,
des del Bloc, donem suport que hi haja un desenvolupament de l’Estatut.
Jo estic fart de vore iniciatives en estes Corts Valencianes de poca transcendència, de cap transcendència política.
S’ha parlat molt d’aigua, i anem a parlar d’aigua però de
veritat, del que són les nostres competències per a poder articular-les.
I en eixe sentit, ja els dic que estem a favor de la proposta, perquè és un mandat estatutari i és una necessitat que
tenim els valencians de poder responsabilitzar-nos d’una
cosa que vostés atribuïxen la responsabilitat a uns altres. Si
no ens responsabilitzem d’allò que es nostre, ¿com ens
atrevim a demanar als altres coses que nosaltres no fem?
I els contaré un cas. Este passat mes d’octubre, mentres
el president Camps estava visitant i presidint la desfilada de
la hispanitat, els pobles de la Marina s’ofegaven. S’ofegaven perquè es va desbordar un riu, que és el riu Girona, i
que sense (remors) –no sé si serà català, però està al territori valencià... (Veus)
La senyora presidenta:
A ver, por favor, señor Morera. Tiene la palabra el...
Perdón, senyor Signes, la palabra el señor...
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
El senyor Morera Català:
I la falta d’assumir les competències van provocar unes
inundacions desastroses. Entre altres coses perquè este riu,
conca interna, competència nostra, i que ens hauríem de
preocupar... Si s’haguera actuat en temps se podien haver
articulat els mecanismes de seguretat, en una de les zones
d’Espanya on més plou; després de Grazalema esta és la
zona d’Espanya –és curiós!, no?– on més plou.
I portem cinc mesos, senyors del Grup Popular, perdent
aigua al mar. ¿No han reparat vostés en això, no? ¿Han reparat? Doncs és una qüestió que jo, cada vegada que passe
per allà, me dóna de tot.
És a dir, que si tinguérem una agència valenciana de
l’aigua, i, efectivament, tenim ja alguns elements que indiquen que estem articulant amb entitats de sanejament
d’aigües depurades. I, per tant, si posem en marxa el mecanisme i se porta per part del govern de La Generalitat
una proposició no de llei en eixe sentit, serà més fàcil reclamar les competències del govern central en una matèria clau per al nostre benestar i per al nostre futur. La pregunta és: ¿Per què no ho fan vostés? ¡Porten dos anys de
retard!
Estem en el «pelotó» dels torpes. Vam ser els primers
en arribar a una reforma. Però en estos moments ens hem
quedat en el «pelotó» dels torpes per una acció de govern,
per un impuls legislatiu del govern que no ha portat a Les
Corts res significatiu. I en eixe sentit som l’oposició els que
els hem de dir a vostés: «Actuen!» (Algú parla sense micròfon) Completen l’Estatut. Posem en marxa els mecanismes que contempla l’actual Estatut per a actuar en un dels
camps en el qual vostés són especialment sensibles, no sé si
per a embotellar aigua o per a fer algunes altres coses, però
en este cas n’hi han conques internes, abundantíssimes que
no estem aprofitant. (Veu)
Jo crec que este és un tema neuràlgic i que planteja el
model d’autonomia que el Partit Popular està impulsant:
exigir molt, reclamar molt als de fora, i no complir amb el
seu mandat i deure estatutari. I en eixe sentit no es refugien
vostés en paraules buides, sinó que actuen i impulsen l’Estatut, articulen la iniciativa per a crear l’agència valenciana
de l’aigua i, a partir d’ahí, impulsem el procés de transferències contemplades en l’Estatut.
Els he de dir que amb el Partit Popular tenim zero competències. I nosaltres, des d’este punt de vista, considerem
que és absolutament neuràlgic impulsar eixa iniciativa. I
per tant donarem suport a la (rient) a la PNL.
Me calle ja perquè açò... (Rialles. Veus)
(Ocupa la presidència el president, senyor Andrés
Antonio Ballester Costa)
El senyor president:
Señor Morera, perdone, pero es que... no puedo dejar el
gallinero suelto. (Rialles)
Continúe con su exposición, por favor.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Simplement, per acabar, donem suport a esta iniciativa.
No tenim cap competència en estos moments, esta pot ser
una bona iniciativa per a aconseguir les competències, que
en estos moments són zero, zero ben redó. I creguem que
Pàgina 19
és un tema neuràlgic poder començar a fer una política pròpia valenciana en matèria hídrica.
Moltes (so per interferència d’un mòbil) ...
El senyor president:
Perdón. El portavoz del Grupo Popular, el ilustre diputado señor Císcar, por favor.
El senyor Císcar Bolufer:
Gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Amb caràcter previ. Jo conec el senyor Andrés Martínez pel mitjans de comunicació, amb la qual cosa el que jo
vaig a dir ara, (veu) que no servisca per a prejutjar res...
El senyor president:
Por favor.
El senyor Císcar Bolufer:
...que no servisca per a prejutjar res. Però... este home,
segons ell ha declarat als mitjans, si vol vendre auia per a
embotellar, és per a invertir el producte d’eixa venda en
modernització de regadius i per tant per a estalviar aigua.
Per tant, tingam un poquet de consideració i no prejutgem
d’una manera tan ràpida.
Efectivament, els... –no sé si es referia a mi–, els programes electorals estan per a complir-se, però es tenen de
complir en el termini per als que són ficats, ¿eh?, que són
quatre anys. I, efectivament, i els estatuts d’autonomia també estan per a complir-se, i ahí hi ha un article, que és el
17, que parla dels transvasaments de les conques excedentàries a les deficitàries que, de pas, també prediquen amb
l’exemple i podrien recolzar.
Jo, senyor Signes, jo sóc nou en estes Corts i és la segona volta –sí, però porta més temps que jo– que tinc de debatre amb vostés i sempre, sempre, me se’n va un poc per
la tangent per a arremetre contra la política hídrica del govern valencià. (Veus) Sí, sí, sí... I, bé, jo els que sí que vullc
en esta intervenció és deixar evidència de l’eficàcia i la serietat amb què el govern valencià tracta el tema hídric, encara que vosté no compartixca l’opinió, i al mateix temps
deixar en evidentment l’erràtica i l’errònia política que
practica el govern de Madrid respecte de la política hídrica
de la Comunitat Valenciana.
Bé, hi ha un proverbi àrab que diu: «Los puentes se cruzan cuando se llega a ellos». I amb açò vull fer-li una reflexió: durant els últims dotze anys les competències en matèria hídrica del govern valencià han estat repartits en tres
conselleries. La Conselleria d’Infraestructura, quant a planificació, construcció i gestió d’infraestructures; la d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, quant a la modernització de
regadius; i la de Medi Ambient, en relació a la qualitat de
les auies. Pense que en esta legislatura s’ha donat un pas
molt importat. Molt important en el sentit que totes les
competències del govern valencià en matèria d’auies ja estan en una única conselleria, i no sols això, sinó que, a més,
s’ha creat la Direcció General de l’Aigua, que engloba totes eixes competències.
Per a poder arribar a plantejar-mos una agència valenciana de l’auia, (veus) necessitaríem primer tindre transferides tota la gestió i totes les competències de les conques internes, que, efectivament, vostés ho apunten en la seua
proposició no de llei. Però, perquè es puguen fer eixes
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
transferències, en primer lloc, és cosa de dos, ahí té d’estar
l’administració de l’estat, que té molt a dir, lògicament, al
respecte; i, en segon lloc, eixes transferències deuran ser
acceptades per la Generalitat valenciana, si vénen acompanyades del corresponent finançament, perquè, si no, seria
incrementar el dèficit econòmic per part de l’estat respecte
de la Comunitat Valenciana. I com solem dir els valencians,
en eixe tema estem prou escaldats com per a, damunt, continuar per la mateixa línia.
Amb tot açò ¿què vull dir? Vull dir, tenim la Direcció
General de l’Aigua, tenim totes les competències en una
mateixa conselleria i en una mateixa direcció general, mos
falta tot el procés de les transferències... El senyor conseller, en el seu debat de política general, també ja va fer referència a tot el que és el tema de les conques internes, i
quan tingam les transferències en la seua corresponent partida econòmica, que tindrà d’haver-la, doncs, ja mos podrem plantejar el poder parlar d’algun ens que puga gestionar l’auia, que, repetixc, no mos pareix mal, però no podem
crear-lo sense tindre primer allò altre, i això és el que en estos moments o en eixa labor és en la que en estos moments
està centrada la Conselleria de Medi Ambient.
Per això dia que «los puentes se cruzan cuando se llega
a ellos, y no antes». Anem a fer la labor que està fent-se de
manera seriosa i eficaç des de la Conselleria de Medi Ambient i quan tinguem totes les transferències que necessitem
i quan tinguem els mitjans econòmics adequats, llavors
mos podrem plantejar eixa agència valenciana de l’aigua.
Però, ara, en estos moments, no sols no seria millor sinó
que seria inclús contraproduent.
Jo espere amb esta intervenció haver contestat i haver-li
aclarit per què, doncs, en estos mateixos moments no podem donar suport a la seua proposició.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor diputado.
El turno de réplica, tiene la palabra el señor Signes, por
un espacio de cinco minutos.
El senyor Signes Núñez:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor diputat, vosté m’ha anomenat un proverbi àrab;
jo li vaig a anomenar una dita castellana, però que té traducció al valencià, ¿no?, que diu que una mentida repetida
moltes vegades, pot arribar a ser percebuda com una veritat. Això és el que vostés estan fent amb el tema de l’aigua
de la Comunitat Valenciana. Jo repetixc el meu argument
d’abans. És a dir, vostés han de ser capaços de mostrar amb
gestió la seua alternativa a la política hídrica que tant critiquen del govern. Miren, és veritat, i ho reconec, sí, han fet
una avanç, digam, residenciant en una única conselleria
allò que abans estava residenciat en tres conselleries diferents, és cert. És a dir, crec que és un avanç, ¿no?, i això li
ho reconec.
Però, anem a vore, vostés encara no han demanat al Govern d’Espanya la cessió de la gestió de les conques hídriques, vostés encara no han fet la petició formal, és a dir,
vosté ha fet una plantejament en el sentit que això pareix
una cosa que està negociant-se, que estan negociant-se també els recursos econòmics corresponents que acompanyarien la cessió de les competències. Vostés, fins a este moment, no han demanat la cessió de la gestió dels recursos
de les conques hídriques internes de la Comunitat Valenciana al Govern d’Espanya. No ho hem fet.
Pàgina 20
I, mire, vosté diu: «No ens pareix mal el que proposen»... Mire, és que no ha de paréixer-los ni mal ni bé. És a
dir, vostés han de complir amb l’estatut i amb les seues
promeses amb el poble valencià. És a dir, no ha de paréixer-los ni mal ni bé. És a dir, un polític, quan se compromet
a alguna cosa i dóna la seua paraula davant del poble, ha de
complir amb la seua paraula.
Però, i amb això acabe, mire, jo pense, de veritat, (veus)
que vostés no van a crear l’agència valenciana de l’aigua,
perquè mentres vostés no creen l’agència valenciana de
l’aigua, tenen camp lliure per a criticar la política hídrica
del Govern d’Espanya. I ho dic sincerament i crec que és
l’única raó per la qual, a un any de les eleccions autonòmiques, vostés no han creat l’agència valenciana de l’aigua.
Li la tire més llaga: jo crec que aplegarem a final de legislatura i vorem si vostés han creat l’agència valenciana de
l’aigua. Vostés no volen «con-di-ci-o-nants»..., condicionants a eixe discurs catastrofista, mentider, i eixe discurs
victimista que permanentment estan fent enfront del Govern d’Espanya i enfront del president Zapatero.
Vostés, creant l’agència valenciana de l’aigua es posarien davant de l’espill de la política hídrica del Govern
d’Espanya, (veus) i vostés el que no volen és posar-se davant de l’espill de la política hídrica del Govern d’Espanya.
Per tant, senyor diputat, no invente més excuses, no s’esforce excessivament més: jo sospite, i el temps donarà i llevarà raons, que el més al final de legislatura i sempre i
quan no puguen escapar-se, vostés crearan eixa agència valenciana de l’aigua. (Veus) I, per tant, eixa la trista realitat,
la trista realitat, no per a este diputat, pel fet que vostés voten en contra d’eixa proposició no de llei, sinó la trista realitat per als valencians i valencianes, que els han votat i
que no els han votat, però que, en qualsevol cas, esperen
molt més de la seua gestió, i esperen que els problemes que
de veritat els afecten a ells, siguen problemes que vostés els
resolguen i els solucionen, i siguen problemes que no siguen utilitzats electoralment, tal i com vostés estan fent.
A mi m’agradaria que vostés explicaren als valencians i
valencianes per què no creen eixa agència valenciana de
l’aigua, no ací, sinó públicament, president Camps. Per què
no la creen i per què no plantegen l’alternativa a la política
hídrica del Govern d’Espanya.
Res més.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Su turno de réplica, señor Enric Morera, tiene la palabra
por cinco minutos.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo, com estan fent tots unes cites, (veus) n’havia pensat
una, però crec que no ve al cas. (Rient) Igual el senyor Mateo (inintel·ligible) ..., però no ve al cas, però la diré de totes formes i en diré una que sí que ve al cas. Com és tema
d’aigua, doncs: «Plou poc, però per al poc que plou, plou
prou.» (Rient; veus) Però, bé, com eixa no venia al cas, he
estat pegant-li voltes, i se me n’ha ocorregut una que ha
utilitzat el nou delegat del govern, el senyor Ricardo Peralta, que hui ha pres possessió, i ha fet menció a una cosa
(veus) interessant, que és...
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
El senyor president:
Señora diputada, por favor, yo le rogaría respeto...
Pàgina 21
Por alusiones, tiene la palabra por un minuto... (Veus)
La alusión directa, porque le ha nombrado con nombre y
dos apellidos el señor Morera al señor Hernández Mateo.
El senyor Morera Català:
El senyor Hernández Mateo:
...una cita de Raimon que diu que «al meu país la pluja
no sap caure».
I en eixe sentit, seria convenient que tenint en compte
un sistema hídric i de precipitacions i un ecosistema fràgil,
un territori a la Mediterrània, doncs, que hi haguera una
agència valenciana que se n’ocupara, de tot açò. I en eixe
sentit, doncs, vosté diu que tenim quatre anys, tenim encara
tres anys per davant, però jo li diria al senyor diputat i senyories del Grup Popular, ¡hem perdut un any!, hem perdut
un any demanant l’aigua, com hem perdut tants anys fins i
tot quan vostés governaven en el govern central, huit anys
que no van portar ni una sola gota d’aigua ací, ¡ni una! I
així estem, enfrascats i empantanats, mai millor dit, en esta
qüestió que és una qüestió que pot ser que tinga i té un rèdit
electoral molt interessant per a vostés, però és nefasta per a
les nostres possibilitats com poble.
Jo em pregunte si la seua falta d’ambició, la incapacitat
del govern valencià per a desenvolupar a través de projectes de llei el nostre Estatut d’autonomia o per a reclamar
allò que estan reclamant altres comunitats autònomes,
doncs, ja és estructural, perquè vostés s’han quedat només
en unes reivindicacions d’un victimisme certament hipòcrita, perquè quan manava Aznar no reclamaven res, i en estos moments me pregunte si no seria necessari, si no seria
convenient (veus) que vostés, tenint en compte que ja n’hi
ha una Direcció General de l’Aigua, que n’hi han entitats
de sanejament, que n’hi ha un conjunt de competències i
que n’hi ha una competència plantejada en l’Estatut, crearen vostés una agència valenciana de l’aigua, i a través de
la creació anaren a reclamar i negociar les competències
amb el govern central. (Remors)
¡És que no han fet res! ¡És que portem un any perdut! I
m’estranya vore els aplaudiments que se donen vostés mateixa en el ple de les Corts, perquè són uns aplaudiments
que, bé, doncs, un any perdut. ¿És això el que volem?
Els torne a dir, s’està perdent aigua en estos moments
del riu Girona. Si vostés no volen aconseguir la competència atorgada en l’Estatut i posar en marxa un mecanisme
per a la gestió, per a la utilització, per a actuar en un problema greu, ¿què fan vostés ací? ¿Creuen vostés en l’autonomia? Perquè ens podríem preguntar, ¿al remat, no serà
que vostés tenen por de comprometre’s en la gestió en matèria hídrica i, per tant, tindre de mullar-se –mai millor dit–
i actuar en una situació de falta, de carestia, de necessitat,
de..., i mentrestant culpabilitzar un altre?
Doncs, la política d’altura es demostra responsabilitzantse de les seues pròpies competències. I, en eixe sentit, ¡actuen!, perquè portem un any de sequera legislativa i d’ambició
i de projectes legislatius i d’acció de govern en esta matèria,
que en l’única cosa que ens ha servit la seua acció és per a
plorar, (remors) per a plorar. I, escolte, crec que esta iniciativa és interessant i, (veus) si no l’admeten, doncs, dirà molt
poc a favor de la seua ambició autonòmica.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias.
Vamos a ver, muchas gracias, señor Morera.
Moltes gràcies, senyor president.
És que no, no he agarrat el matís de la declaració que ha
fet el senyor Morera, i per això crec que no sé què vol dir.
(Veus)
El senyor president:
Bueno, muchas gracias. (Veus)
Para la respuesta, para el turno de réplica, tiene la palabra el portavoz del Partido Popular, por espacio de cinco
minutos, don José Císcar.
El senyor Císcar Bolufer:
Con la venia, señor presidente.
Senyor Morera, a la millor li dic una cosa que ja ha sentit, però és que és la veritat: quan governava el Partit Popular en l’administració central, es va fer un pla hidrològic
nacional, amb voluntat d’aplicar-lo, que després el Partit
Socialista d’una plomada es va carregar. Eixa és la realitat.
(Veus) No és de veres, no. (Veus) És veritat, és veritat, es va
carregar el transvasament. (Veus) I vosté estava allí en el
delta de l’Ebre, amb Montilla i amb…
El senyor president:
Vamos a ver. Por favor, señores diputados, señor secretario. Yo sé que el ambiente a estas horas… es una hora taurina… (Veus) Señor secretario, por favor. Señor Signes, no
me contribuya usted a ponerme esto difícil, que usted es una
persona que suele colaborar siempre con esta presidencia.
Yo sé que es una hora difícil, pero vayamos a terminar,
porque solamente nos queda una intervención, que es la del
portavoz del Partido Popular, el muy ilustre señor diputados don José Císcar. Y ya damos por concluido. Yo sé que
es una hora difícil y que ustedes, hasta el momento, se
están portando muy bien. Y vamos a ver si conseguimos
que esto termine en sana paz.
Tiene la palabra el señor Císcar.
El senyor Císcar Bolufer:
Gracias, señor presidente.
Yo intentaré ser lo más breve posible, pero le ruego que
el minuto y veinte segundos me los tiene que añadir.
Senyor Signes, què estem fent en el tema de l’auia? Jo
crec que està molt clar. Dit per l’Institut Nacional d’Estadística –i no vull donar moltes dades, perquè, efectivament,
a estes hores…–, però dit per l’Institut Nacional d’Estadística, som la comunitat que més auia reutiliza, som la comunitat que millor gestiona els nostres recursos hídrics.
I a mi, que em parlen de mentires quan parlem del tema
de l’auia… Ho sent molt, però li ho he de dir. L’única mentira, l’única mentira clara i determinant que jo he vist en el
tema de l’auia es diu programa Auia, valga la redundància,
que és el gran fracàs del govern central. És trist. I li ho dic
com alcalde, li ho dic com alcalde que ha viscut eixa política, alcalde d’un municipi litoral que anaren oferint pels
municipis les dessaladores a vore qui volia una dessalado-
Comissió de Medi Ambient
22.05.2008
ra, perquè no hi havia ni criteris tècnics ni de ningun altre
tipus per a dir on s’havien de posar les dessaladores.
I tant és aixina, i ho va dir el conseller no fa molt, que
inversions que havien d’anar al programa Auia, li les han
oferides a la Generalitat valenciana i a altres governs, cosa
que és d’agrair per part del govern central, perquè es pogueren… En concret, en el cas de la Generalitat valenciana, 33 milions d’euros, que no s’han pogut invertir per la
ineficàcia del programa Auia. I eixa és una realitat, i això
és aixina. (Veus)
I jo seguisc dient el mateix. Vostés tenen un problema
en el tema hídric, i jo ho entenc, perquè els costa defendre
una posició que, primer, molts de vostés no creuen en ella.
I si no, que li ho pregunten a l’alcalde de Benferri. I segon,
segon, saben i els consta que la majoria dels valencians recolzen la postura de la Comunitat Valenciana o de la Generalitat valenciana.
El conseller els ho va dir en… pense que també en el
debat sobre política general, en setembre de 2007. Sense
renunciar a les grans aspiracions que puguem tindre, intentem un pacte, intentem fer un full de ruta que siga comuna.
I en aquelles coses que mos podem posar d’acord, posemnos d’acord, si estem oberts –ho va dir el conseller. I en estos moments, en estos moments, jo li reitere, en nom del
Grup Parlamentari Popular, eixe oferiment.
Però, clar, el que no pot ser és que vostés presenten
aquí una proposició no de llei –està molt bé, està molt bé,–
i que mosatros els diguem: «cada cosa al seu temps». No
vullguen que ho fem en un any, perquè a la millor és impossible fer-ho en un any. Per a què fer una agència valen-
Pàgina 22
ciana de l’auia, que podria estar en estos moments buida de
continguts perquè no tenim les transferències? Les transferències estan mirant-se, estan mirant-se. (Veus)
Per tant, anem a rebutjar la seua proposició, però vull
que quede constància d’eixe oferiment. És que pense que
hi poden haver punts d’encontre, i a la millor és interessant
que ens posem a parlar. I amb això crec que conteste també
un poc les reivindicacions del Bloc Nacionalista Valencià,
que estem d’acord.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gracias, señor Císcar, por el minuto y 23 segundos que
me reivindicaba. (Veus)
Tratándose de usted, y por la colaboración que ha hecho con esta mesa, si quiere usted responderle a l’oferiment… ¿No? (Veus)
Señoras y señores diputados, se suspende… (Veus)
¡Perdón! Siempre cuando llega este momento me olvido de
votar.
Votemos la proposición no de ley del punto sexto. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8.
Queda suspendida la comisión hasta la próxima convocatoria, que se les hará conocer puntualmente a todos.
(Se suspén la reunió a les 18 hores i 25 minuts)