Seguiment i avaluació de projectes de cooperació definitiu

Seguiment i avaluació de
projectes de cooperació
Tècnica participativa
• Entrevista per parelles
• Objectiu: que les i els
participants es coneguin
• Recursos: cap
• Temps: 5 minuts entrevista, 10
minuts exposició al grup
• Li preguntarem al nostre
company/a: Nom, ONG i tasca,
expectatives del curs
Objectiu del curs
Que al finalitzar els curs, els participants coneguin i
s’hagin familiaritzat amb la terminologia, eines,
documentació i procediments relatius al
seguiment i l’avaluació dels projectes de cooperació
Contingut del curs
Introducció. El cicle del projecte
Seguiment
Què és el seguiment?
Funcions del seguiment
Condicions prèvies per a un bon seguiment
Com es fa el seguiment?
Fitxa de seguiment
Informe de seguiment i final
Justificació de les despeses
Mètodes i eines de seguiment i avaluació
Avaluació. Una eina d’aprenentatge
Què és l’avaluació? Per què avaluem? Què avaluem?
Quan avaluem? Qui avalua? Com s’avalua?
Funcions
Tipus d’avaluacions
Components de l’avaluació: Criteris i factors de desenvolupament
Disseny de l’avaluació
Algunes dificultats per a realitzar avaluacions
Seguiment i Avaluació Participativa SEP
El cicle del projecte
L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional
(AECI) presenta 7 etapes per a gestionar el projecte
Programació
Identificació
Formulació
Execució
Seguiment
Finalització
Avaluació
“El seguiment i l’avaluació són dues tasques essencials
en la gestió del cicle del projecte de desenvolupament,
amb l’objectiu de jutjar l’eficiència d’aquest i el grau
d’assoliment dels seus objectius.”
La gestió del projecte
és un cicle articulat i
progressiu.
Interconnexió entre
totes les etapes
(temporal i lògica) i
interconnexió amb
l’avaluació
Matriu de Planificació del Projecte (MPP)
Una Matriu de planificació del projecte ha d’indicar:
1. Por qué se lleva a cabo el proyecto:
Objetivo global
2. Qué se desea lograr con el proyecto:
Objetivo/s específico/s y resultados
I. La Lógica de
intervención
3. Cómo se alcanzará el objetivo específico y los resultados:
Actividades
4. Qué factores externos son importantes para el éxito del proyecto:
Factores externos
5. Cómo se mide el éxito del proyecto:
Indicadores verificables.
6. Dónde se encuentran los datos que “miden” el éxito del proyecto:
Fuentes de verificación
7. Cuándo se hará el proyecto: Calendario de Actividades en el tiempo,
Cronograma
8. Cuánto costará el proyecto:
Presupuesto detallado.
II. Los supuestos,
hipótesis o factores
externos
III.- Los indicadores y
las fuentes de
verificación
Matriu de Planificació del Projecte (MPP)
Lògica de intervenció
Indicadores objetivamente
verificables
Fuentes de verificación:
Factores externos o Hipótesis
1. Objetivo global:
Aquel al que se espera que el
proyecto contribuya
significativamente. (Mencionar
beneficiarios/as).
Situación más ambiciosa a la que el
proyecto pretende contribuir.
1. Indicadores de O.G.:
Medidas directas o indirectas
para averiguar hasta qué grado
se ha cumplido el objetivo global.
Criterios que permitirán apreciar
si el O.G. se está alcanzando.
1. Fuentes de verificación
de O.G:
Medios de información
para verificar los indicadores.
Cómo o de dónde se extraerá
la información precisa para
conocer la evolución de los
indicadores objetivamente
verificables.
1. Factores externos de O.G.:
Acontecimientos importantes, condiciones o
decisiones necesarias para sostener los
objetivos a largo plazo.
Que factores no controlables por la gestión del
proyecto serán necesarios para que las
transformaciones positivas expresadas en el
OG se mantengan en el tiempo.
2. Objetivo específico:
El efecto que se espera lograr como
resultado del proyecto d desarrollo.
(Mencionar beneficiarios/as)
2. Indicadores de O.E.:
Criterios que permitirán apreciar
si el O.E. se está alcanzando.
2. Fuentes de verificación
de O.E.:
2. Factores externos de O.E.:
Que factores no controlables por la gestión del
proyecto serán necesarios para que el OE
permita contribuir al logro del OG.
3. Resultados: Los resultados que la
gestión del proyecto debería poder
garantizar. Bienes o servicios de
utilidad para los beneficiaros que el
proy de des pretende facilitar.
3. Indicadores de R.:
Criterios que permitirán apreciar
si los R se están alcanzando.
3. Fuentes de verificación
de R.:
3. Factores externos de R.:
Que factores no controlables por la gestión del
proyecto serán necesarios para que los R
permitan contribuir al logro del OE.
4. Actividades: Las “acciones” que
el proyecto tiene que emprender para
alcanzar los resultados.
5. Insumos o Recursos:
Elementos materiales, humanos
o financieros precisos para llevar
a cabo las actividades previstas.
4. Fuentes de verificación:
4. Factores Externos:
Que factores no controlables por la gestión del
proyecto serán necesarios para que las ACT
realizadas puedan convertirse en Resultados
esperados.
Condiciones previas:
Qué condiciones concretas se deberán cumplir
para que se pueda iniciar la ejecución del
problema
Tècnica participativa
Tècnica: Targetes individuals
Objectiu: Conèixer què entenem per seguiment (dins del cicle del
projecte) i fer-ne un concepte “comú” (que tots parlem del mateix)
Desenvolupament: Cada participant escriurà en una targeta què entén
per seguiment, enganxarà la seva targeta i la llegirà al grup. Després
valorarem entre tots el que ha sortit i arribarem a un acord de què
entenem per seguiment.
Material necessari: targetes, celo, cartolina
Temps: 15 minuts
Seguiment
“És aquella fase del cicle del projecte que es duu a terme de
manera continuada durant l’execució per a controlar que la
utilització dels recursos i la formalització de les activitats
estiguin d’acord amb el cronograma previst”. (AECI)
És un procés intern a l’execució del projecte que permet
descobrir les anomalies que sorgeixen durant l’execució,
i prendre les mesures necessàries per pal—liar-les. És una
revisió constant d’allò que està passant respecte a allò
que havíem previst.
Funcions del seguiment (objectius)
• Acompanyar el procés (el projecte)
• Recollir informació
• Portar al dia el funcionament administratiu del projecte
(seguiment administratiu)
• Garantir l’execució del projecte (seguiment dels resultats)
• Realitzar modificacions necessàries
• Recolzar al actors del procés
Finalitat del seguiment
Millorar la gestió del projecte i contrastar les desviacions
respecte allò que havíem planificat.
Condicions prèvies per a un bon
seguiment
Claredat en tots els elements de la
matriu de planificació del projecte (sobretot
els indicadors ja que aquests seran
referència per constatar el grau d’avanç del
projecte).
Cronograma detallat.
Pressupost desglossat. Per partides i
per activitats desglossat al màxim possible
Sistema contable adequat per dur un
registre acurat de tots els moviments
econòmics.
☼ Acord entre els actors de
realitzar el seguiment
☼ Definició prèvia, clara,
calendaritzada dels
mecanismes de seguiment
tècnic i econòmic
☼ Mecanismes de
comunicació entre contrapart
i entitat clarament definits i
efectius
Llistat de comprovació del disseny de la
intervenció en l’apartat de seguiment.
Coherència interna del projecte.
S’ha establert un sistema de seguiment periòdic?
S’han definit explícitament els compromisos de les
parts en aquest sistema?
S’ha establert un sistema d’alerta que eviti que es
produeixin desviacions no previstes en el transcurs
del projecte?
S’han previst mecanismes realistes per a la
recopilació de la informació i persones
responsables de realitzar aquesta tasca?
Quins mecanismes de seguiment
aplicaríeu si fóssiu...?
CAS PRÀCTIC: Curs alfabetització a persones adultes en 5 comunitats.
Duració del projecte: 1 any. Hi ha 5 educadors i 1 promotor
d’alfabetització que pertany a la nostra contrapart. Les classes són
diàries, d’una hora. Els educadors reben una capacitació (formació) un
cop cada dos mesos.
Per grups es distribueixen diferents rols: educadors, promotor, contrapart,
ONG catalana i agència donant. En funció de qui us toqui representar
quin tipus de seguiment faríeu? Què? Com? Quan? Amb qui?... Això es
treballa durant 10 minuts per grups, i després ho exposem al grup.
Objectiu de la tècnica: adonar-nos de les diferents maners de fer els
seguiment, els diferents moments, diferents interessos i els diferents rols
de tots els actors que participen del projecte.
Com es fa el seguiment?
Com fem el seguiment dependrà de la naturalesa i
circumstàncies del projecte, del equip humà i de les
possibilitats econòmiques que disposi el projecte.
El seguiment hauria de ser…
Procés senzill
Que no requereixi molt de temps ni molts diners
Participatiu
Amb uns indicadors previs que permetin el seu posterior
anàlisi
Que reculli dades, informació i les metodologies aplicades
Fitxes de seguiment
• Una eina pràctica per a realitzar el seguiment és la
FITXA DE SEGUIMENT
• Aquestes fitxes es dissenyaran en funció de les
activitats i necessitats de informació.
• L’elaboració de les fitxes de seguiment i el seu
posterior anàlisi serviran de font per a realitzar el
informe.
Informe de seguiment
Una manera de sistematitzar la informació recollida durant el seguiment és la
realització dels informes de seguiment
El informe de seguiment recull els avenços obtinguts en el projecte en cada període
(mensual, trimestral, semestral,…), inclou totes les activitats realitzades i els
resultats del projecte.
Ens permet qüestionar-nos sobre la necessitat de fer variacions o canvis en les
activitats, cronograma, pressupost. Si aquests canvis fossin substancials s’haurà
informar a la agencia donant.
Funció del informe de seguiment: “És la de configurar un balanç crític dels
avenços del projecte respecte a la realització dels seus objectius i de les possibilitats
d’obtenir una eficàcia duradora per els grups destinataris”.
Cada quan s’ha de fer un informe de seguiment? Dependrà de cada projecte i de
les exigències de les agencies donants i de les pròpies organitzacions.
Algunes recomanacions a tenir en
compte en la redacció d’un informe
Realitzar un informe no massa extens (40 – 60) pàgines
Utilitzar els formats de les agencies donants per a la presentació ( si
en disposen)
Evitar utilitzar terminologia complicada, a no ser que sigui raonable
suposar que serà familiar per el grup receptor del informe.
Explicar els mètodes analítics utilitzats, tant en el recull de la
informació com en el seu anàlisi
Descriure les fonts d’informació .
Utilitzar annexes i apèndixs. El informe principal ha de contenir
únicament la informació essencial.
Utilitzar quadres, gràfics i taules per il—lustrar i elaborar els punts
més rellevants.
Formulari per a realitzar el informe de seguiment de
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Informe de seguiment per a projectes en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament
1. Resum de la informació bàsica del projecte
Nom de l’entitat
Títol del projecte
Localització del projecte
Contrapart local
Import de la subvenció atorgada
Sector
Projecte concertat SI NO
2. Relació documentació obligatòria
Formulari de “Informe de seguiment d’un projecte subvencionat a la convocatòria CD2007O”
degudament omplert.
Documents que acreditin la transferència de fons a la contrapart local, incloent-hi el rebut d'aquest i
indicació del tipus de canvi aplicat. Així mateix, cal la presentació d’un certificat que acrediti la recepció
de fons per part de la contrapart local.
S’agrairà la presentació de l’informe també en format electrònic (Word i Excel).
Documentació no obligatòria
Material gràfic i audiovisual que complementi la informació presentada
Altra (especifiqueu-la)
3. Responsables del projecte
Nom, cognoms i càrrec de la persona responsable
Telèfon
Adreça electrònica
Nom, cognoms i càrrec de la persona que ha elaborat l’informe
Telèfon
Adreça electrònica
4. Justificació de la subvenció
Data d’inici efectiva del projecte i data prevista de finalització. Període que es justifica en el
present informe
b. Pròrrogues (en cas d’haver sol—licitat alguna pròrroga, cal indicar en quina data es va
sol—licitar, per quant temps, les causes que la van motivar, la data de la seva acceptació i, si és
el cas, la raó de la seva denegació)
c. Context/evolució (descripció de l’evolució del context de la intervenció, de la problemàtica
existent a l’inici del projecte i breu descripció del conjunt de la intervenció i del impacte de la
mateixa. Es valorarà la capacitat de síntesi)
5. Descripció de la intervenció
Es valorarà positivament la capacitat de síntesi en la part descriptiva.
a. Objectius aconseguits
Cal enumerar els objectius programats segons el projecte inicial i indicar el grau d’assoliment dels
objectius aconseguits en el període que comprèn aquest informe.
Objectius específics
Indicadors
Grau d’assoliment de l’indicador
Fonts de verificació
O.E.1
Altres objectius assolits
b. Resultats aconseguits
Cal enumerar els resultats esperats segons el projecte inicial i els realment assolits
Resultats esperats per objectius
Indicadors
Grau d’assoliment de l’indicador
Fonts de verificació
R.1
Altres resultats assolits
c. Activitats realitzades
Cal enumerar totes les activitats programades segons el projecte inicial i comparar-les amb les que
efectivament s’han realitzat. Es necessari assenyalar les desviacions que s’han produït i, si fos el
cas, explicar les activitats que s’han portat a terme i que no estaven inicialment previstes
Activitats programades per cada resultat
A.1.1
Altres activitats realitzades
Indicadors per activitat
Grau d’assoliment de l’indicador
Fonts de verificació
d. Activitats pendents de realitzar
Cal enumerar totes les activitats programades segons el projecte inicial que resten pendents de
realització. És necessari assenyalar les desviacions que s’han produït i, si fos el cas, explicar les
activitats que s’han portat a terme i que no estaven inicialment previstes
Activitats programades per
cada resultat
Indicadors per activitat
Grau d’assoliment del indicador
Fonts de verificació
A.1.1
e. Valoracions de la intervenció
Valoració analítica dels objectius, resultats i activitats assolits i els no assolits i la seva motivació. En aquest
apartat s’haurà de descriure breument en què han consistit les activitats realitzades fins ara, alhora que explicar
com aquestes activitats estan contribuint a l’assoliment dels resultats esperats i els objectius específics
establerts.
f. Beneficiaris / Beneficiàries
Cal relacionar la població beneficiària directa prevista i l’efectiva, i descriure els motius pels quals hi hagi pogut
haver alguna variació.
g. Incidències
Espai per comentar els aspectes que es considerin interessants i que no quedin reflectits en altres apartats del
formulari. Aquest espai s’ha d’utilitzar especialment per comentar les dificultats no substancials succeïdes al
llarg de l’execució del projecte, especialment les detectades arran d’eventuals viatges de seguiment. Explicar
les mesures de reorientació que han estat adoptades. Tanmateix, aquest apartat no pot substituir l’obligatorietat
de sol—licitar l’autorització prèvia i expressa de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per a
realitzar qualsevol modificació substancial del projecte subvencionat, d’acord amb allò que estableixen les
bases reguladores d’aquesta convocatòria.
h. Visibilitat
Detallar les accions que s’han realitzat tant a Catalunya com al país/ïsos en què es desenvolupa el
projecte, per a donar difusió i publicitat del projecte subvencionat.
i. Recursos utilitzats
Descripció dels recursos utilitzats durant la intervenció, destacant qualsevol variació en relació amb la
proposta inicial.
j. Viabilitat i Sostenibilitat
Descripció de la viabilitat durant l’execució del projecte i de la Sostenibilitat un cop acabat el
finançament extern tenint en compte els següents aspectes: financer, econòmic, institucional i
sociocultural.
k. Riscos i hipòtesis
Valoració de les hipòtesis plantejades inicialment. Descripció dels riscos o situacions que han afectat al
desenvolupament de la intervenció
l. Integració dels eixos transversals (En aquest apartat s’haurà d’explicar com s’estan integrant els
eixos transversals en les actuacions realitzades fins el moment, alhora que valorar els seu impacte, i
descriure la metodologia emprada)
Governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social
Cultura de la pau i drets humans
Enfocament de gènere
Sostenibilitat Medi Ambiental
Mètodes i eines per a realitzar el
seguiment i l’avaluació
•
•
•
•
•
•
•
•
Entrevistes amb informants clau
Entrevista de grup
Entrevistes al grup focal
Enquesta formal
Enquesta informal
Observació participant
Observació directa
Medició directa
Recomanacions per a realitzar una entrevista
Pautes per a realitzar un taller
Modalitats de l’observació directa
L’observació participant
Avantatges i inconvenients d’algunes tècniques
Algunes tècniques més...
RESPO
NSABLE
CALEND
ARIO
PRESUPUESTO
Act. Establecimiento
del vivero
-Partida: terrenos
Aportación terreno vivero: …
-Partida: Equipos y
suministros:
Semillas: …
Frutales:…
Herramientas: …
Material fungible: …
Partida Personal local:
Salario técnico
Contable
Partida de viajes y estancias:
Viáticos transporte y
alimentación reuniones
Alquiler local para
capacitación
Partida de funcionamiento:
Material oficina
revelado de fotos
Informe final
és el darrer informe de seguiment o un “informe global de seguiment”.
es realitza just quan s’ha finalitzat la intervenció
la finalitat és la de donar a conèixer els resultats obtinguts a altres persones per
que puguin contrastar-los.
quina informació inclou? les dades sobre les activitats, dades financeres,
desfases respecte al calendari, els resultats i objectius assolits.
caldrà incloure els èxits i les dificultats que ens hem trobat.
permet una primera aproximació a la valoració de l’èxit o no del projecte. sovint
aquest informe s’entén com una “avaluació” perquè informa de l’assoliment o
no dels indicadors dels resultats i objectius. També perquè diferents agències
donants inclouen en els seus formularis d’informe final apartats on sol—liciten
una valoració de l’execució i recomanacions per a futures intervencions.
és necessari per a realitzar la avaluació ex post i d’impacte.
Tècnica participativa
•
•
•
•
•
•
Tècnica: “expressions”
Objectiu: valoració de la primera
sessió
Material necessari: fotocòpies de la
tècnica i bolígrafs
Individual o en grup
Exposició al grup
Desenvolupament: es reparteix una
fotocopia a cada participant i haurà
de assenyalar “l’expressió” que més
representa la seva valoració de la
sessió. Al darrera escriurà per què ha
escollit aquesta expressió.
L’avaluació és anònima (o no).
Després es recullen totes les
fotocòpies i es llegeixen
Avaluació
Què és l’avaluació?
Com s’avalua?
Condicions que han de guiar el procés
d’avaluació
Components avaluació:
Per què avaluem?
Criteris d’avaluació
Factors de desenvolupament
Objectius
Propòsits i interessos de l’avaluació
Tipus d’avaluació
Què avaluem?
Quan avaluem?
Qui avalua?
A l’avaluació, cal tenir en compte...
Com dissenyem l’avaluació.
Termes de referència.
Què és l’avaluació?
En l’avaluació en el projectes de cooperació al desenvolupament s’acostuma a
utilitzar la definició proposada pel Comitè d’ajuda al Desenvolupament (CAD)
de la OCDE, que diu:
“L’avaluació és una funció que consisteix en fer una apreciació, tan
sistemàtica i objectiva com sigui possible, sobre un projecte en curs o
finalitzat, un programa o un conjunt de línees d’acció, la seva concepció,
la seva realització i els seus resultats.
Es tracta de determinar la pertinença dels objectius i el seu grau
d’assoliment, la eficiència, la eficàcia, el impacte i la viabilitat.
Una avaluació hauria de proporcionar informacions creïbles i útils, que
permetin integrar els aprenentatges obtinguts en els mecanismes
d’elaboració de les decisions, tant dels països receptors com dels
donants.”
Una eina d’aprenentatge
Idees principals del concepte
• Apreciació del disseny, desenvolupament i
resultats del projecte. (Una valoració, amb uns
valors intrínsecs)
• Eficiència, eficàcia, pertinença, impacte i viabilitat.
• Proporcionar Informació que ens permeti
APRENDRE de l’experiència (beneficiaris,
contrapart, ONG catalana i agència donant).
Condicions que han de guiar el procés
d’avaluació
Existència d’una política i d’un sistema d’avaluació.
L’avaluació i els seus requeriments han de ser part integral de la
planificació des d’un principi. TRANVERSAL en tot el projecte
Independència i imparcialitat de l’avaluació respecte a les
estructures de decisió política i de gestió.
Procés d’avaluació obert i creïble (independència dels avaluadors,
transparència, participació, socialització de resultats, etc.).
Retroalimentació per a la presa de decisió.
Participació de tots els actors involucrats (donants, receptors, etc.)
Avaluació participativa.
Per què fem avaluacions?
Propòsits i interessos de l’avaluació
Una avaluació pot variar en funció de quines raons o propòsits hi hagin per dur-la a
terme. És molt important que la persona que avalua tingui clar quins són els
propòsits de l’avaluació, quins són els interessos i motivacions de qui encarrega
l’avaluació.
Propòsits oberts: obtenir informació rellevant per a les persones que encarreguen l’avaluació i
que s’entén que poden prendre algunes decisions en relació del projecte (continuar, modificar,
etc.)
Propòsits encoberts: Justificar una posició pressa prèviament (voler oferir una imatge positiva
del projecte i utilitzar-la per justificar la subvenció, o voler oferir una imatge negativa del
projecte i utilitzar-lo com arma “política”).
A vegades una avaluació es encarrega simplement perquè així ho demana la “legislació” que
atorga el seu finançament... per tant, aquesta avaluació tindrà un caràcter de nul—la utilitat per a
qui administra el programa (ONG), i pels beneficiaris.
Múltiples interessos: Sovint els interessos i criteris per a realitzar una avaluació dels
finançadors, gestors, participants i beneficiaris no són els mateixos, i difícilment una avaluació
donarà resposta a les motivacions de cadascun. Per això, es bo de conèixer els interessos de
tots els actors per tal de poder incloure’ls tots, tot i la dificultat que això comporta
Per què fem avaluacions?
Objectius
L’acció d’avaluar constitueix tant un procés d’aprenentatge com
un instrument d’anàlisi i pot respondre a objectius diversos, entre
els quals assenyalem alguns dels més rellevants:
Aprenentatge per a futures accions.
Millora de la qualitat i de l’eficàcia de les accions i de la gestió
institucional.
Rendició de comptes i comunicació de resultats
Determinar la conveniència de la continuïtat de projectes i
programes.
Tipus d’avaluació
QUÈ volem
avaluar?
QUI ho
farà ?
QUAN
avaluarem?
en funció del propòsit específic
Avaluació de processos
Avaluació de resultats
en funció de qui ho realitza:
Avaluació interna (o autoavaluació)
Avaluació externa.
Avaluació mixta
Avaluació participativa:
en funció del moment en que es realitza
Avaluació Ex ante o Prèvia
Avaluació Contínua o Simultània
Avaluació Final
Avaluació Ex post o Posterior
Tipus d’avaluació
QUÈ volem
avaluar?
Classificació per en funció del propòsit específic de l’avaluació..
Avaluació de resultats : es focalitza en els resultats i
Quan es fa? Anual o al final del projecte
efectes que el projecte ha aconseguit en funció del que
es va definir i el impacte que ha generat l’entorn d ela
població. Pretén fer una recapitulació de l’actuació
realitzada.
Indicadors: productes o resultat definits
Avaluació de processos : es focalitza en com s’ha
Quan es fa? Mensual, trimestral,
semestral
desenvolupat el projecte, les relacions entre les
persones i institucions involucrades, les preses de
decisions, les eines, procediments, i les experiències
viscudes al voltant de la intervenció.
Pretén oferir una informació continua que sigui útil per a
la modificació y ajustament del programa a mesura que
aquest avança.
Objecte: avaluar l’assoliment d’objectius
específics
Indicadors
Indicadors de procés
Activitats realitzades, despesa executada
Objecte: Avanç del projecte
(vinculat al seguiment)
Tipus d’avaluació
Classificació en funció del moment en que es realitza
QUAN
avaluarem?
Fase del projecte
Ex ante o Prèvia: La seva funció és la d’establir criteris per saber
si el projecte ha de ser executat segons el disseny (o el rebutgem,
o el modifiquem).
Estudi de viabilitat i qualitat del disseny.
Contínua o Simultània: És aquella que es realitza durant
l’execució de la intervenció, en un moment determinat que,
normalment, coincideix amb la finalització d’una fase o
etapa.(S’està fent el que s’esperava?)
Final: És aquella que se realitza en el moment precís en que la
acció finalitza. Acostuma a coincidir temporalment amb l’elaboració
del informe final, que normalment es presenta davant de les
agencies donants i organitzacions participants del projecte.
Ex post o Posterior: És la que es realitza passat un temps
després de la finalització de la intervenció, i el seu nivell d’anàlisis
és més profund.
Etapa de preparació.
Abans d’
d’executar el projecte
. Identificació
. Planificació
. Formulació
Etapa d’execució
Durant el projecte
. Execució
. Seguiment
. Finalització
Etapa d’avaluació.
Despré
Després del projecte
. Avaluació posterior
Propòsits
Ex ante o Prèvia
. Avaluació de necessitats i potencialitats
(Diagnòstic)
. Avaluació prèvia (valoració dels donants)
Contínua o Simultània
. Avaluació de progrés
. Avaluació de procés
Final
. Avaluació del fi del procés o projecte
Ex post o Posterior
. Avaluació de resultats o d’impacte
. Avaluació d’experiències o sistematització
Tipus d’avaluació
QUI ho farà ?
Classificació en funció de qui ho realitza
Avaluació interna (o autoavaluació): realitzada
pel personal de l’organització que formula i
executa la intervenció (contrapart – població
beneficiaria). es corre el risc de convertir-se en
una avaluació - justificació. (Té informació però li
manca objectivitat, esperit crític)
Més facilitat per obtenir la informació. Coneix el
procés i la població. Baix cost
Avaluació externa: personal extern a
l’organització. En teoria més objectiva. Té
llibertat de fer judicis però dificultats en obtenir la
informació necessària
Més objectiva. Personal coneixedor de les
metodologies d’avaluació. Distanciament respecte al
projecte
Avaluació mixta: involucra a les persones que
han participat del projecte, representants de les
organitzacions i experts externs
Integra les dues perspectives anteriors
Avaluació participativa: participen tots els
actors involucrats en el projecte (administració,
ONG, beneficiaris)
Participació dels beneficiaris, per tant, major
acceptació del procés. Defineix què avaluar i és més
receptiva als resultats de la mateixa. Més eines
d’aprenentatge, més empoderament
Més subjectiva (manca objectivitat). Possible
desconeixement de les metodologies d’avaluació.
Risc a avaluar – justificar
Més dificultat per accedir a la informació. Més
dificultat per entendre el procés. Crea certa
desconfiança. Poc temps disponible i elevat cost
Els grups locals són subjectes passius que faciliten
informació. Poca participació de la població
beneficiaria, poc empoderament,...
Procés lent, llarg, i amb un cost mitjà. Caldrà certa
formació en metodologies d’avaluació a la població
Avantatges i inconvenients de les diferents
avaluacions classificades segons qui la realitza
Tipus d’avaluació
En funció dels enfocaments
– Avaluacions de projectes, programes, estratègies o
polítiques.
– Avaluacions sectorials.
– Avaluacions geogràfiques (per país, per regió, etc.).
– Avaluacions d’instruments.
– Avaluacions temàtiques.
Com s’avalua?
Com dissenyem una avaluació? i després…
Pas 1. Determinar els objectius de l’avaluació. Què volem
avaluar?
Pas 2. Determinar el tipus d’avaluació i la metodologia pertinent.
Pas 3. Identificar els indicadors pertinents
Pas 4. Recopilació de la informació
Pas 5. Anàlisi de la informació i elaboració del informe
Pas 6. Difusió de les conclusions i recomanacions
Com s’avalua?
Els termes de referència
Com s’avalua?
Components de l’avaluació
Per a l’execució de les avaluacions és imprescindible orientar la investigació d’acord a
elements que permetin abordar les preguntes i objectius d’interès. Els components
bàsics que permeten orientar les avaluacions són:
Criteris d’avaluació
Eficiència
Eficàcia
Pertinència
Impacte
Viabilitat
Factors de Desenvolupament
Factors institucionals
Factors tecnològics
Factors ambientals
Factors socioculturals
Factors polítics
Factors financers econòmics
Factors de gènere
Criteris
d’avaluació
Matriu de planificació
del projecte EML
Factors de
desenvolupament
Criteris d’avaluació
Eficiència
Criteris
estretament
relacionats
amb la lògica
d’intervenció
de la matriu
de
planificació
del projecte
del Marc
Lògic
Quins resultats s’han assolit i amb quins recursos.
Optimitzar la utilització dels recursos.
En quina mesura s’han assolit els objectius proposats
Eficàcia
Impacte
Pertinença
Efectes positius i negatius, esperats i no esperats, que
l’acció ha tingut sobre el medi
L’adequació dels resultats i els objectius de la intervenció
en el context on aquesta es realitza i les necessitats
Estimació de la capacitat de continuació de les accions de
Viabilitat /
Sostenibilitat manera autònoma
Eficiència
L’eficiència es pot visualitzar en una matriu de planificació com la relació establerta
entre els recursos i els resultats desitjats. La relació recursos – activitats – resultats
és la base de l’eficiència d’un projecte.
Els mitjans per l’execució del projecte estan correctament descrits i són
necessaris per a la realització de les activitats?
Els costos previstos es troben clarament justificats i són raonables?
Totes les activitats són essencials per a la consecució dels resultats?
Els temps d’execució de les activitats resulten adequats?
Estan assignades amb claredat les responsabilitats per a l’execució de
les activitats?
Els factors externs situats al nivell de les activitats tenen un grau
acceptable de probabilitat?
Eficàcia
Un problema clàssic a l’hora d’efectuar una indagació precisa de la eficàcia el trobem en la
deficient formulació de l’objectiu específic. Si aquests és confús, múltiple o no disposa
d’indicadors precisos, resulta pràcticament impossible determinar l’eficàcia.
Eficiència i eficàcia són criteris compartits pel seguiment i l’avaluació, per això els informes de
seguiment han de proporcionar notícies precises al voltant d’aquests components.
La relació entre activitats – resultats – objectiu específic establirà l’eix de la valoració de
l’eficàcia d’una intervenció, sense deixar de banda l’anàlisi de la probabilitat d’acompliment de
les hipòtesis que poguessin afectar a la lògica d’aquesta intervenció.
Té el projecte un únic objectiu específic?
L’objectiu específic del projecte disposa d’indicadors operatius que
permetin valorar si s’ha assolit?
Els resultats són mitjans suficients i necessaris per a la consecució de
l’objectiu específic?
Els factors externs que afecten als resultats i a l’objectiu específic tenen
una probabilitat raonable de complimento ?
Impacte
Els impactes previstos els podem trobar reflectits en el que se’n diu indicadors
indirectes de l’objectiu específic o del objectiu general, però l’anàlisi dels mateixos
segurament excedirà l’àmbit de la matriu de planificació
S’han analitzat i previst els possibles efectes positius del projecte?
S’han detectat alguns efectes negatius provocats per la intervenció?
Existeix algun col—lectiu que pogués veure’s afectat de manera negativa
pel projecte?
L’objectiu general compta amb indicadors que permetin valorar el seu
nivell d’assoliment?
El projecte té altes probabilitats de contribuir significativament a
l’assoliment de l’objectiu general?
Pertinença
Per a poder apreciar la pertinença en un projecte ens basarem essencialment en l’anàlisi dels
resultats, objectiu específic i objectiu general de la intervenció i comprovarem la seva adequació a
les prioritats i a la resolució dels problemes identificats com a més significatius.
Respon el projecte a les prioritats (temàtiques, geogràfiques, sectorials, de
grups de beneficiaris,etc.) incloses en els documents/plantejaments de la
nostra ONGD?
Respon el projecte a les prioritats de la institució finançadora?
Respon el projecte a les prioritats de les polítiques de desenvolupament del
soci local (govern, institució, etc.) ?
Constitueix el projecte una prioritat per al grup beneficiari?
Estan ben definits els beneficiaris del projecte i formen aquests un col—lectiu
prioritari?
Existeix correspondència entre l’objectiu del projecte i el problema que es vol
resoldre?
Justifica l’objectiu general la realització del projecte ? Estaven ben identificats
els objectius?
Viabilitat / Sostenibilitat
Actualment es considera que existeixen set o vuit factors específics d’una especial rellevància a
l’hora de garantir la viabilitat del projecte.
Els beneficiaris del projecte estan implicats en la concepció, gestió i
manteniment del projecte?
El projecte disposa d’un recolzament polític suficient?
L’organització que gestionarà la intervenció un cop finalitzada la fase de
recolzament extern disposa de la suficient capacitat.
El projecte no vulnera els aspectes essencials de la cultura dels col—lectius
beneficiaris?
El projecte contribueix a promoure la igualtat d’oportunitats entre dones si
homes?
La tecnologia transferida pel projecte pot ésser assumida pels beneficiaris
sense grans problemes’
Es fa un bon ús des del projecte dels recursos mediambientals?
S’ha previst com s’assignaran els recursos necessaris pe fer front a les
despeses de funcionament i manteniment dl projecte un cop que finalitzi
l’etapa d’execució?
Factors de Desenvolupament
Factors institucionals
Factors tecnològics
Factors ambientals
Factors socioculturals
Factors polítics
Factors financers econòmics
Factors de gènere
Com s’avalua?
A l’avaluació, cal tenir en compte...
No existeix un únic model que valgui per a totes els casos.
Cada intervenció presenta característiques úniques i necessita el disseny d’un model propi
d’avaluació que s’adapti a la seva realitat. El disseny de l’avaluació, definició de l’objecte a
avaluar, els recursos disponibles, l’elecció de models i eines, de l’equip avaluador, etc.,
Cal definir els termes de referència: Quin és l’objecte de realitzar l’avaluació? Quines persones,
entitats o organismes estan interessats en realitzar-la? Qui la durà a terme? Des de on es realitza
l’avaluació? Com s’obté la informació i amb quina instruments? Què serà avaluat? En quin moment?
Quin cost i recursos suposarà?
La recollida i l’anàlisi de d’informació seran moments claus de l’avaluació
Presentació i socialització dels resultats. Difondre el màxim possible les conclusions i
recomanacions de l’avaluació a fi de reduir errors i millorar intervencions futures
Avaluar és tremendament complicat.(coneixement de les metodologies d’avaluació, facilitats de
comunicació, d’anàlisi i de redacció. Tenir coneixements sobre desenvolupament, cooperació,
conèixer el context on es desenvolupa l’acció, la temàtica del projecte, l’entorn. Per això cal que
tinguem tot això present per poder garantir que l’avaluació serà un autèntic procés d’aprenentatge
Com s’avalua?
Algunes dificultats per a realitzar avaluacions
Elevat cost El cost elevat que suposa l’acció avaluadora és un obstacle evident que
afavoreix a les grans agències i limita les possibilitats dels actors de la societat civil.
De fet, la realitat del treball de les petites i mitjanes associacions, molt dependents
del finançament públic, els dificulta incorporar plenament a l’avaluació en el cicle de
vida del projecte ja que és impensable actualment incloure en el finançament d’un
projecte la seva avaluació dues o tres anys després de l’execució.
Complexitat metodològica: Un altre aspecte relacionat té a veure amb la
complexitat metodològica, ja que avaluar requereix coneixements teòrics i pràctics
específics sobre un gran nombre d’eines.
Resistència de l’organització: També existeixen resistències de les organitzacions
a una labor percebuda de vegades com un control obligatori o fins i tot una amenaça.
Problemes de relacions personals
...
Com s’avalua?
Com dissenyem l’avaluació? Estructura d’una avaluació més complexa
1. Decisió d’avaluar
•
Seleccionar tema o projecte a avaluar
•
Donar raons per avaluar
•
Arribar a un acord entre donant i receptor
5. Execució de l’avaluació
• Preparar el viatge i el treball de camp
• Recollida de dades
• Estructurar les dades i la informació obtinguda
• Analitzar les dades
2. Preparació dels termes de referència
•
Determinar l’objectiu de la avaluació
•
Decidir l’àmbit d’aplicació i el moment per dur-la a
terme
•
Preparar un esborrany dels termes de referència
•
Sol—licitar comentaris sobre l’esborrany
•
Preparar la versió final dels TdR de l’avaluació
• Presentar conclusions preliminars
3. Seleccionar i contractar al equip avaluar
•
Decidir sobre la composició i qualificació de l’equip
•
Identificar candidats adequats
•
Negociar contractes amb els membres de l’equip
7. Fase final
6. Preparació de l’informe
• Coordinar els informes dels membres de l’equip
• Redactar i editar la versió preliminar del informe
• Distribuir el informe preliminar per rebre comentaris
• Incorporar els comentaris rebuts
• Prepara la versió final
4. Planificació de l’avaluació
•
Preparar el pla de treball
•
Revisar documentació necessària
•
Iniciar els estudis previs
•
Preparar el pla de treball de l’avaluació
• Formular l’experiència apresa per als prenedors de decisions
• Seguir les recomanacions
• Publicar i distribuir l’informe
• Incorporar un resum de l’avaluació en els sistemes de memòria,
arxius, etc, de l’entitat
Esquema d’informe d’avaluació ex post
Diferències entre seguiment i avaluació
Seguiment
Avaluació
Objectiu
Constatar els fets
que han esdevingut
o no
Valorar aquests
fets i les seves
repercussions a
l’entorn
Finalitat
Ajudar a una millor
gestió del projecte i
contrastar possibles
desviacions respecte
allò que hem
planificat
Aprendre i difondre
els resultats de
l’avaluació
B
E
EN
IS
R
A
I
FIC
Exercici d’avaluacions
Avaluació projecte d’alfabetització
Què
Educadors
Promotor
Contrapart
ONG
Administració
Para qué
Qui
Quan
Com
On
Tipus
d’avaluació
Seguiment i avaluació
participatius
Seguiment i Avaluació Participatives (SEP)
“Mètode de seguiment i avaluació dels projectes de
desenvolupament basat en la participació conjunta de
les agències de desenvolupament, l’administració i la
població local”.
Tots els actors decideixen conjuntament COM s’ha de mesurar el procediment
d’un projecte i QUÈ FER en funció dels resultats de l’avaluació.
El fet d’incorporar a la població beneficiaria fa que sigui més fàcil tenir una visió
real d’allò que succeeix en el terreny. A més a més, contribueix a que aquesta
població participi de l’aprenentatge, desenvolupi les seves capacitats i millori el
seu “empoderament”.
Habitualment aquestes funcions les han desenvolupat tècnics externs mesurant i
comprant les accions i els seus resultats amb indicadors preestablerts segons
procediments estandarditzats.
Principis que distingeixen el seguiment i l’avaluació convencionals
del seguiment i l’avaluació participatius
Convencionales:
Tienen por objetivo establecer un criterio acerca
del programa a los efectos de la responsabilidad y
no de la potenciación de los interesados en el
programa.
Participativos:
Constituyen un proceso de aprendizaje individual y colectivo y de
fomento de la capacidad mediante el cual las personas cobran
mayor conciencia de sus puntos fuertes y débiles, sus realidades
sociales más amplias y sus nociones y apreciación de las
consecuencias del cumplimiento del programa. Este proceso de
Tratan de lograr la objetividad “científica” de los aprendizaje crea condiciones que propician el cambio y la acción.
hallazgos del seguimiento y la evaluación,
distanciando de ese modo a los evaluadores
Hacen hincapié en diversos niveles de participación (de bajo a alto)
externos de los interesados.
de diferentes tipos de interesados en el inicio del seguimiento y la
evaluación, la definición de sus parámetros y su realización.
Tienden a hacer hincapié en las necesidades de
información de los proveedores de fondos
Constituyen un proceso social de negociación entre las diferentes
para los programas y los encargados de
necesidades, expectativas y cosmovisiones de las personas. Son un
formular políticas y no en las de los ejecutores
proceso en extremo político en el que se abordan cuestiones
de los programas ni las personas afectadas por el relativas a la equidad, la autoridad y la transformación social.
programa.
Consisten en un proceso flexible en constante evolución y
Se centran en la medición del éxito alcanzado
adaptación a las circunstancias y necesidades concretas del
atendiendo a indicadores determinados
programa.
previamente.
Diferències entre el seguiment i l’avaluació
“convencionals” vs “participatius”
S i A Convencional
S i A Participativa
Qui planeja i
gestiona el procés?
Gestores de la administración, o agentes expertos
externos.
Miembros de la comunidad, población local, trabajadores
del proyecto, facilitador.
Què
Indicadores de éxito predeterminados, principalmente
resultados de coste y producción.
La gente identifica sus propios indicadores de éxito, que
pueden incluir resultados de producción.
Com
Enfoque con “objetividad científica”; distanciamiento de
evaluadores hacia otros participantes; procedimientos
complejos y uniformes; acceso a resultados limitado y
tardío.
Auto-evaluación; métodos simples adaptados a la cultura
local; compartir abierto e inmediato de los resultados a
través de la implicación local en los procesos de
evaluación.
Quan
Seguimiento a veces a mitad del proyecto; evaluación
normalmente tras su finalización.
Evaluaciones pequeñas y frecuentes.
Per què
Rendición de cuentas, generalmente en términos
contables, para determinar si continúa la financiación.
Para empoderar a la población local, permitiéndole
iniciar, controlar y tomar acciones correctivas.
Paper dels
beneficiaris
Solamente proporcionar información.
Diseñar y adaptar la metodología, recoger y analizar
datos, compartir logros y relacionarlos con la acción.
Forma de mesurar
l’èxit
Indicadores definidos en el exterior, normalmente
cuantitativos.
Indicadores definidos en el interior, incluyendo juicios
cualitativos.
Enfocament
Predeterminado.
Adaptable, flexible, negociador y experimental.
Avantatges del Seguiment i Avaluació
participatives
Garanteix que els resultats obtinguts siguin reals.
Que els participants facin seus els resultats, les recomanacions,…
Augmenta la capacitat local per a realitzar les fases de seguiment i avaluació, per tant,
contribueix a potenciar la seva autonomia en la implementació del projecte
Millora la comprensió de causes – efectes, i les estratègies a seguir
Millora la comunicació entre els actors (beneficiaris, contrapart, ONG, agència donant
...)
La participació és un element central del desenvolupament.
El projecte comporta uns valors. Si els projecte és un èxit aquests valors seran exitosos i
aplicables a altres situacions.
També s’hauria d’aplicar a la fase de formulació del projecte
La participació en un projecte pot ser…
...des de col—laboracions en l’execució de projectes. És a dir:
•Col—laborar en un projecte definit i planificat per altres persones
•Intervenir activament en el projecte per garantir la sostenibilitat
•Consultat per aconseguir informació per al projecte
...fins a processos per a potenciar la capacitat política de qui no està en condicions d’articular
els seus interessos. És a dir:
•Facilitar l’autogestió del projecte: diagnòstic, planificació, implementació i avaluació pròpies.
•Participació com capacitació política i econòmica
•Iniciativa per a la creació d’organització local i enfortiment comunitari
ANEXO 1 DE EVALUACIÓN: OBJETIVOS GENERALES Y ESPECIFICOS POR PROYECTO.
- PROYECTO FUNDACIO LA CAIXA:
El proyecto pretende apoyar el proceso de reactivación productiva y económica de comunidades fuertemente afectadas hace un año y
medio por el huracán Mitch, garantizando la producción de alimentos a través de parcelas agrícolas diversificadas, huertos familiares y explotación de
aves de corral. Se contempla la introducción paulatina de tecnologías de protección de los recursos naturales y la participación activa de la mujer en
las actividades productivas y de toma de decisiones.
Componentes:
Diversificación de la producción
Desde el proyecto se proporcionará una solución económicamente viable y ecológicamente sostenible al problema de la pérdida de los
cultivos: se pondrán en marcha cultivos no tradicionales con fácil acceso al mercado (loroco, pepino, pipián, maracuyá y guineo) asociados a los
cereales básicos cultivados tradicionalmente (maíz y fríjol).
Protección de los recursos naturales
El desarrollo de los cultivos se realizará a través de técnicas orgánicas para el control de plagas y enfermedades. Se reforestará con
árboles maderables, frutales y de uso múltiple y se conservarán los suelos con acequias de laderas y cercas vivas.
Participación de la mujer
Se potenciará la integración de la mujer a las actividades productivas y su capitalización a través del establecimiento de huertos
familiares y la introducción de aves de corral.
Objetivo general
Mejorar la seguridad alimentaria y sentar las bases para un desarrollo sostenible de las 4 comunidades rurales beneficiarias del municipio de Jucuarán
Objetivos específicos
Reactivar la infraestructura económica y productiva de las comunidades rurales de El Almendro, El Encantado, El Jutal y El Jutalito, mediante la
recuperación y uso adecuado del suelo y de los recursos naturales de la zona.
- PROYECTO DIPUTACIO DE BARCELONA:
Se pretende contribuir al desarrollo integral de 6 comunidades del municipio de Jucuaran, mediante el incremento y la diversificación de la producción
con introducción de técnicas orgánicas que mejoran la composición física de los suelos y la comercialización de productos agropecuarios, después de
asegurara una mejora la dieta alimentaria de la población beneficiaria (autoconsumo). Hay que decir que la zona donde se plantea el proyecto es muy
vulnerable debido a las malas condiciones geográficas y geologías de las tierras (laderas de montañas) y suelos muy erosionados.
El proyecto tiene por objeto aumentar y diversificar la producción de forma sostenible ambiental y económicamente.
Objetivo Global de desarrollo: Desarrollo productivo integral de las comunidades.
Objetivo Especifico: mejorar los ingresos de 120 familias de las comunidades, con el producto generado por la venta de los excedentes de nuevos
cultivos, después de mejorar su dieta alimenticia.
EVALUACIÓN DEL PROYECTO.
PROYECTO: “DIVERSIFICACIÓN PRODUCTIVA Y COMERCIALIZACION”
CENCITA- Jucuarán 2001-2002.
FINANCIADO POR COOPERACCIO.
A.- METODOLOGIA DE LA EVALUACION
Por cada comunidad se van a evaluar los rubros en los que se ha trabajado durante este Proyecto, y se van a medir los Indicadores de
Nutrición, Aprendizaje, Económico.
INDICADORES
RUBROS
NUTRICION
APRENDIZAJE
ECONOMICO
PARCELAS
-¿Ha mejorado la alimentación
de su familia con el trabajo en la
Parcela? (sea que han comido
los productos generados, o los
han vendido para comprar otros
alimentos.)
-¿Cuanto ha aprendido con el
contacto con CENCITA y con la
experimentación en el trabajo con los
distintos cultivos? (sobre la
adaptabilidad de estos cultivos en el
lugar donde los sembró)
-¿Considera que la Parcela es una fuente
de ingresos real para usted? ¿le puede
generar ingresos a medio plazo?
HUERTOS
-¿Ha mejorado la alimentación
de su familia con el trabajo en el
Huerto? (sea que han comido los
productos generados, o los han
vendido para comprar otros
alimentos.)
-¿Cuanto ha aprendido con el
contacto con CENCITA y con la
experimentación en el trabajo con los
distintos cultivos? (adaptabilidad,
necesidades hídricas...)
-¿Considera que el Huerto es una fuente
de ingresos (o de ahorro) para usted? ¿le
ayuda a ahorrar?
AVES
-¿Ha mejorado la alimentación
de su familia con los huevos?
(sea que los han comido, o los
han vendido para comprar otros
alimentos.)
-¿Cuánto ha aprendido sobre el
Manejo de las Aves? (Tanto a través
del contacto con CENCITA, como con
las prácticas llevadas a cabo en el
cuido y trabajo del gallinero?
-¿considera que el Gallinero es una
fuente de ingresos (o ahorro)?
Cuantificar mano de obra.
Después de la explicación por parte de los técnicos, por cada Rubro e Indicador, los participantes van a marcar con una cruz la cara que represente su
valoración personal sobre el impacto del Rubro sobre el Indicador.
Por ultimo, y lo más importante, se pide a los participantes que expliquen las razones por las cuales han marcado la cara. Se pregunta también en
general, tipo : ¿por qué creen que ha salido así el resultado? ¿Por qué hay tanta gente contenta / descontenta? ....
Se han elegido los Indicadores de Nutrición, Aprendizaje y Economía en base a los Objetivos de los dos Proyectos. (ver ANEXO 1 DE EVALUACION)
B.- DESARROLLO DE LA EVALUACION
HUERTOS
CUADRO DE DATOS CONSOLIDADO POR COMUNIDAD
Comunidad
Nutrición
Aprendizaje
Economía
☺ ☺ ☺ Jutal-Portillo
5
6
1
8
4
0
6
4
2
Almendro-Jutalito
2
11
0
3
9
1
10
3
0
Encantado
2
6
0
1
5
2
8
0
0
Espíritu Santo
4
6
0
6
4
0
7
3
0
Cabaña
4
0
0
4
0
0
4
0
0
Ethel
1
4
1
0
6
0
2
4
0
Total
18
33
2
22
28
3
37
14
2
% de 53 partic
33.96
62.26
3.78
41.51
52.83
5.66
69.81
26.42
3.7
7
JUTAL Y PORTILLO. 12 participantes.
NUTRICION
Teníamos tomate, rábano, guineo, ejotes y loroco, y seguimos comiendo
Nosotros nos comemos el monte del rábano, pues yo lo había sembrado
y sabia que estaba limpio
Nos ha ayudado mucho, depende que cada una ya lo siembre
He sacado el monte del rábano que se lo doy a las gallinas, loroco, y la
maracuyá ya lleva pega. También tomate y chile he sacado para el
gasto, y he vendido poquitos a las vecinas
A veces no cosechamos por enfermedades como virosis en el tomate
Hoy cuesta más sembrar porque en invierno no llueve.
Poquito se cosecha, de unas matitas cosechamos de otras no
Guineo si logramos, las hortalizas cuesta más si no llueve, por ejemplo el
pipían no crece.
El tomate da, los ejotes también, pero no en abundancia
No he podido cosechar tomates por las plagas
EL PROBLEMA DE PLAGAS ENFERMEDADES DEMANDA MÁS
ATENCIÓN TÉCNICA
No logramos, porque no hay agua, también nos fue mal con el alambre
porque lo pusimos mal.
En el Portillo hay mala tierra, mucha sombra y piedras.
Las matas no desarrollan bien con la sombra
APRENDIZAJE.
El loroco se sube a los palos bien bonito, y para cosecharlo se recogen
las flores que han caído en la mañanita.
A hacer venenos orgánicos, yo los hago. Cuáles? el de chile, cebolla,
madrecacao con cal.
He aprendido que los desperdicios los aparto para incorporarlos a la
tierra. También la gallinaza.
Aprendí a sembrar todas las semillas, hasta hoy no lo había hecho
(tomate, rábanos, berenjenas..)
Yo antes siempre sembrábamos, pero ya con ustedes ha habido más en
el solar de la casa.
Yo ando jalando tierra buena para sembrar en mi casa
Sin ustedes no hubiera sembrado
Hago el poquito de veneno orgánico en un guacalito y ya se lo echo a las
matitas.
El cedazo lo hemos logrado (amortizado), es bien necesario el cerco.
El zompopo ataca al loroco pero no al maracuyá
El tomate y el ejote son más resistentes
No se le pone químicos al pipían, en lugar de Tamaron se ponen otros
venenos.
El abono orgánico esa buen abono, ni plagas tiene.
Estamos contentos porque nos dieron las semillas.
Se saca la semilla del tomate y chile
Les gusto mucho a los niños la conserva de tomate
Ha ayudado bastante también las cartillas, las tienen guardadas.
Falta aprender bastante en guardar semillas, concepto de híbridos, investigar
más que productos se dan en la zona y cuales no. Por ejemplo la
berenjena da, el plátano no).
ECONOMICO.
Pues hoy ahí nomás corto, ahorro pisto y viajes a la tienda.
He vendido mis medias libras de loroco.
También se regala para otra gente que tiene necesidades.
Corto chiles, loroco, y arreglo comida.
No nos da para ahorrar pero así comemos aunque no tengamos el dinero en
efectivo.
No he vendido pero para los hijos casi no ajusta, he ahorrado bastante.
El guineo me ha dado la vida.
Ya no lo compramos.
He ahorrado en loroco porque lo he vendido, la libra a 15C, que he ido
ahorrando cada semana, llego a tener 70-80C que gasto en cosas de
comer para la casa. La suerte que yo tengo agua abundante y no
tengo cipotes.
Yo ahorro porque los cipotes a veces llevan un tomate para ir ala escuela.
Las perdidas por plagas hacen que no hayan ingresos.
La sequía afecto mucho los cultivos cuando estaban en pega.
AVES.
Comunidad
CUADRO DE DATOS
CONSOLIDADO POR
COMUNIDAD
Nutrición
Aprendizaje
Economía
☺ ☺☺
Jutal-Portillo
9
2
1
6
6
0
8
4
0
Almendro-Jutalito
12
1
0
11
2
0
6
7
0
Encantado
3
5
0
4
4
0
3
2
3
Espíritu Santo
10
0
0
7
3
0
10
0
0
Cabaña
3
2
0
5
0
0
4
1
0
Ethel
3
3
1
6
1
0
6
1
0
Total
40
13
2
39
16
0
37
15
3
% de 55 partici
72.7
23.6
3.6
70.
29.
0
67.
27.
5.4
5
ESPIRITU SANTO. 10 participantes.
2
4
4
91
09
27
28
NUTRICION
El huevo es parte de la dieta
A todas nos ponen las gallinas (entre 10 y 15 huevos).
Todos los días los niños buscan los huevos en la mañana para que se los prepare.
APRENDIZAJE
Yo antes ya mantenía mis gallinas. Me ha favorecido porque antes yo vacunaba más distanciado, hoy he aprendido cuando vacunar.
Ya están naciendo los huevos.
La gallina roja pone todos los días, y no se enclueca.
Hemos aprendido como encerrarlas, darles concentrado y vacunar.
He aprendido el cuido para la salud de las aves.
He aprendido el aseo del gallinero, la forma de vacunar
Antes no las teníamos encerradas, eran más para los gatos de monte.
Lo mejor ha sido aprender de las vacunas.
No he aprendido todo, porque no todo lo que me explicaron se me quedó en la mente, por eso es útil la cartilla.
ECONOMIA
Tengo más gallinas ahora, por lo tanto más huevos y más dinero para comprar el concentrado.
Ha ayudado mucho.
He vendido, he regalado y he comido. He ahorrado.
Pagan todos los cuidos y dan para el concentrado.
RUBRO PARCELAS INDIVIDUALES Y COLECTIVAS
Comunidad
Nutrición
Aprendizaje
Economía
☺ ☺ ☺ Espíritu Santo
4
1
2
5
2
0
1
6
0
Cabaña
5
3
0
6
2
0
1
7
0
Ethel
5
2
0
6
1
0
7
0
0
Total
14
6
2
17
5
0
9
13
0
% de 22
particip
63.6
3
27.2
7
9.
1
77.
3
22
.7
0
40.9
59.1
0
ESPIRITU SANTO
Más funciono el plátano y el guineo, el maracuyá y el loroco se han perdido bastante
El guineo ha funcionado, ya cortamos 2 racimos. De plátano algunas cepas se secaron, otras van bien. De loroco 1 mata
quedó pues los zompopos nos han domado. El maracuyá no ha dado pero ahí están las matitas
Deseábamos las matitas de chácara y loroco y maracuyá. Da más cosecha por ahora el guineo y el loroco.
Triste porque la guineiera (musáceos) se levanto muy bien, pero en verano se perdió todo. Hoy he sembrado en otro lado
más fértil, y voy a regar en verano.
Aprendizaje: ver huertos caseros espíritu santo.
Las parcelas todavía no han cosechado mucho, tenemos las matas pero todavía no ha dado cosecha.
Avaluació prèvia:
Diagnòstic
Avaluació ex ante
Avaluació continua o final
Avaluació ex post:
Avaluació d’impacte