Xarx@: fòrum Cartes al director

Viure Sant Boi
octubre 2002
Opinió
Cartes al director
Viatge a Nova York. Moltes
gràcies als comerciants
Volem donar les gràcies als
comerciants de Sant Boi per la
inoblidable experiència que hem
viscut aquest estiu gràcies a la
seva campanya Sant Boi vesteix
de primavera. Vam tenir la fortuna
de guanyar el sorteig de la
campanya, la qual cosa ens ha
permès viatjar a Nova York. Hem
rebut de tothom un tracte excel.lent
i hem pogut viure un somni que pel
nostre compte potser mai no
hauríem fet realitat. El Metropolitan
Museum, Chinatown, l’Empire
State, el riu Hudson... Una missa
gospel... L’esfereïdora Zona Zero...
Tot plegat, una experiència.
Gràcies als comerciants de Sant
Boi per fer la feina ben feta.
No estic d’acord amb l’atemptat a
les Twin Towers, però tampoc
n’estic amb la postura dels EUA.
Cada dia moren més de 14.000
persones al món, de gana, de
SIDA, de càncer... i per això cap
país cancel.la, o canvia, o fa
referència, a l’eslògan de la seva
diada nacional.
En segon lloc, el terrorisme ja va
aconseguir que canviéssim el
programa de l’any passat. D’acord,
un gest d’educació i respecte
envers les persones que van morir
i els seus familiars; però vam
demostrar un respecte en públic
envers les persones que es van
assassinar a l’Afganistan? Creieu
que si Catalunya hagués patit un
atac terrorista el 4 de juliol, els EUA
haurien deixat de celebrar el dia de
la seva independència?
Teresa Salvadó Presas i
Aïda Olivares del Hoyo
Carmen Espinosa Garrido
L’eslògan de la Diada,
“Un clam per la pau”
L’eslògan de la Diada Nacional de
Catalunya escollit per a aquest any
va ser “Un clam per la pau”. En
primer lloc, crec que no és necessari demanar la pau un sol dia a
l’any. Això s’hauria de fer cada dia.
(...) Però tal com està el món avui
en dia no veig possible en un futur
immediat que la pau mundial sigui
factible. (...)
Guarderías públicas: un año
más, sin plaza
Antes del verano, me dispuse a
inscribir a mi hijo en las dos únicas
guarderías de la Generalitat que
hay en Sant Boi. En total, 25 plazas
de uno a dos años; un número
ridículo para una población con
más de 80.000 habitantes. (Una
más de las muchas deficiencias
que padece Sant Boi.)
No me quedará, por tanto, otro
remedio que dejar de trabajar o
llevar a mi hijo a una guardería
privada y dejarme la mitad del
sueldo, por no hablar del supuesto
impensable de tener otro hijo.
Está claro que este ayuntamiento
da prioridad a ceder terrenos para
construir una macrozona de ocio
y fomentar la inseguridad, antes
que a potenciar la educación
infantil. Y por favor, no nos vendan
la moto pasando la pelota a la
Generalitat, cuando sabemos que
en otros municipios vecinos existen
guarderías de titularidad
municipal.
Antonio Vázquez Moreno
Cultura i paracultura
La cultura té més de moviment de fons que no de programes de festa
major. Té més a veure amb infraestructures i equipaments que es puguin
cedir per a experiències culturals que no pas amb actes mediàtics i
espectacles. La política cultural que es pot fer a escala local ha de ser
molt decidida per facilitar l’accés de tothom a la dimensió cultural, perquè
la cultura és també funció pública, ja que el mercat o les iniciati-ves
particulars no poden garantir que prevalgui el rendiment social per sobre
de l’econòmic; de fet, per no garantir, ni garanteixen l’existència de
cinemes a la nostra vila, però tampoc no es pot limitar l’expressió cultural
a un fet institucional, sovint burocràtic i unilateral. L’acció cultural des de
l’Ajuntament ha de tenir una intencionalitat: construir una identitat cultural,
democratitzar l’accés a la producció cultural, promoure l’associacionisme
i la interrelació social en una ciutat viva i creativa. I per això cal posar els
mitjans necessaris: diners, equipaments (Cal Ninyo, l’Ateneu...), organismes de participació (el consell municipal de cultura), capacitat d’intervenir
en altres àrees com l’urbanisme (per impedir projectes com el de la
gran superficie d’oci a l’Oasis), etc. Si, en comptes de tot això, la regidoria
de cultura es dedica a col.laborar amb l’equip “Años Luz” del “Club
Ufológico y Paranormal” en l’organització d’unes “nits màgiques” (aquest
27 de juliol van ser les segones al Casal de la Cooperativa) en una
trobada de sanacions, hipnotisme, shamans, reencarnacions i
regressions, a càrrec d’uns professionals de l’esoterisme, especialistes
a investigar sobre temes tan diversos com: “los insectos alienígenas”,
“la virgen se aparece en Italia” o “¿fue un descendiente de los saurios el
creador de las pirámides?”, i que promocionen un mètode per escoltar
psicofonies o parlar amb el més enllà per telèfon, és que potser la cultura
institucional a la nostra vila ja ha entrat en la dimensió desconeguda.
Josep Maria Cervelló
Xarx@: fòrum
LA
PREGUNTA DE SETEMBRE
: Quines són les teves idees per revitalitzar el nucli antic?
Más espacios de juego
Un mercadillo mensual
Un comerç més viu
“Creo que sería necesario acondicionar
más espacios para que los niños
jueguen; la Torre del Sol sería un buen
lugar, si fuera más abierta y estuviera
mejor vigilada. Hace falta también volver
a hacer del Ateneu Santboià un centro
de ocio que atraiga gente hacia el barrio”.
“Buscaría fórmulas para
generar movimientos masivos de gente,
como un mercadillo mensual. Por otro
lado, ayudaría más a la gente joven para
que se atrevan a negocios innovadores
y hablaría con los propietarios para que
rebajen los alquileres de los locales”.
“Si estigués més habitat tindria més vida.
És fonamental que es revitalitzi el
comerç perquè per comprar moltes
coses te n’has d’anar a fora. Està desfasat i aquí no ha passat el que a altres
municipis, com ara Igualada, on el Nucli
Antic és l’eix principal de la ciutat”.
Lluís Mayor, 43 anys, hosteler
Mariana Huertas, 57 anys, comerciant
Carles Mañas, 51 anys, comerciant
15
p14-15
15
30/9/02, 13:20