18 - Arxiu Comarcal del Ripollès

SUSOBIPOZÓlf
Sspaüa. . . . . Í50 ptas. trimestre.
Sxíranjiro. . . . 2 ' i>
»
]|fúmffQ snelto IQ oéntínioii
Anuncioa y comunicados i preciós cobvenotonalefl.
No «S, (jeYuelTep orig{n»|fit>.
CAMPRODON
Periódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del distrito
REDACCIÓN Y ADIÉNISTRACIÓN Calle de Valencià, nóm. 37
ANO
I
25 DE DICIEMBRK DE 1904
Núm 18
FABRICA DE GASEOSAS JAIUBE$ 7 BQRGHATAS
Jopge CD/ Anguera
MàL
wmMÈwm
haabierto su consultorio en la cal·le de Valeireia 20 bis. {Jj Especialidad en Besupones
Albareda, Caraprodpn
,:'.(•
,
•
•
' • • • • » • •
,
••
-'••
• , ~ ,
-••-
•
,
•
.'
I
,-í
.
'
. ••
•.
/<•,
,
,
'..
.
,•_ ~l'"f^í
„
••''[
P;
.':
Felices y prósperas
PASCUAS DE
yeran en lu tentación de un crimen: tal como,! Aiqui me tienen Vds. e.sperando la ocasión
suena.
de ettipiear bien la cantidad recaudada, cüair
do al retirarme una de éstas noches, ya cerca
• *
Como responsable de algunas docents de de las dos à descansar, sieúto que me llamnn
Rigurosamente histórioo:
farolillos
de papel, que quedaren nuevos, y por mi nombre, nie vuelvo y me eçcuentro
Todos rais lectores, recordaran lu modesta
como
presintiera
que aquí me serian útiles, de manos à boca con un jóven amigo, de ïtivelada dada eii el jardín, Teatro y Paseo de
la Font-Nova, en Agosto ultimo, por inicia- me tome latibertad de llevarmíï seis docenas poll, cicomp.inad-) de dos m&e al. parecer trabnjadproí», que se dirigian A pié A Figueres en
tiva, de los Sres. Carreras, Oliveda, Sostres, de estos.
Ya
no
me
acordaba
de
tal
cosacuando
lledemanda
del trabajo que habia d$ proporcioArtés... en fio: por toda la Colònia Veraiiiego
la
vispera
de
la
Fiesta
de
la
lumaculada,
naries ^l alimento que no habian tornado en
ga de Camprodon; fiesta modesta, econòmica
desatàndose
tan
fuerte
vendabal
que
en
dos
12 horàs.
que por tratarse de gente adinerada, la que
minutos
dejó
la
engalanada
villa
de
Olot,
sin
De JRÍpoil à Figuerfis hay lo m^nos 60 kicontribuyó à la misma, do dejó de chooar y
un
asomo
de
adorno
en
sus
balcoues
y
calles.
lómetrosl [Infelices! \A. pié y con harobrel
excitar la hilaridal de algunos, llegando à
Faroles
ardieron
millares,
colgaduras
ras;En busca de trabajo, oon que oomer, no por
califlcarla de: «La Fiosta de las dos pelas.»
géronse
infinidad;
en
fín;
todas
las
energías
af4n die aventuras.
jEfectivaraente: en dos pesetas se fijó la cuota,
de
éstas
simpàticas
vecinas,
arrebatadas
por
y la cantidad recojida bastó para pasar colòLlàmamos & una posadai oenaron, durmienia y vilIa una hermosa y fraternal velada. el viento oual levearlsta.
El
otro
dia
amaneció
con
tiempo
precioço,
ron, y a l^s cinco de la ma&ana salian ep 1^
Però no es eso todo; no seïïores, es que aquella fiesta ha tenido una apoteosis, ha tenido al diàfano, seguro, y entónces pudo oarehacefse tartana de Pigueras, llorando al despedirse d?*
cabo de algunos meses tan hermoso final, que lo deshecho, però la adquisioión de una doçe- mi, y bendioióndo, i los que contribuyerón &•no resisto à contarlo a mis lectores, para que na de faroles, (chismes que no se improvisan) sufragar los gastoÀ de la tnodesta Fiesta de
vean hasta donJe una insignificants causa fuó problema tan difícil, como el contar las c<Li>8 dos .Ptílae. >
lentejas que dàn por un real.
,
jPodrA ser ilusión niia, però yo cfbo, que
puede producir efectes grandiosos.
Suplicas, recomendaciones, y mil ptrasicó- evité ftlgún mal muy grande, con entïega^ A
* *
eas, me deoidieron à, deshacerme de jos que aquellos honrades trabajadores el producto ^
Como el amigo Oliveda tuvo là amabilidad yo guardaba en dépóeito de la fiesta de «Las la venta de las 6 docenas de faroles!
de uombrarme depositario del materid aobran-idos Pelas» y aquellos que nueyos pos còstaron
^No les parece à s( à los orga&isffdores de lu
te... si sefiores: aun sobro à posar de la modes- èinco müea docena los yénài k donfi pesetas Fiesta?
la
ta recaudación; y es màs; los efectos sobran- docena, ya viejos, llegando à sficar de ellos
tes, han servido aun para enjugar muchas là- /66 p&setas,/ que desde luego pensé destinar à Lúcida como ninguna ha sido la última
grimas, si: para apagar el hambre y quizàs, un fiu beuéfiuo, sin perjuioio de comprar otros velada que ha tenido Ingar en el Ateneo
quiaàs para evitar que honrades artesanos ca- nuevos.
Obrerp de esta.
Cbapla
.'•Hi
p·Uf'^v
'^p'j!'^r~
Los jovent aadonadosp.isi^o,en esópa
el interesHDte dÉpimii Otttíilàii «Lo* Moneders
falsos» y difícil m© seria deeir qniéti saíió
mas airoso «a sü papol ya que todos estuvie-
i^iMiUíln^iiJ
W.]^
- [^Qg^ ^ Q g
»
•
111)^1
eePITianaS
,w
^ "
Af.M.& MfcV^S À6KA Y CABME.Í ~
^"" ï
.
.
—Buenas tardes sefí^ritas (Digué donya Paca,
• luego dirigintse à Trini) Vamos ya to tiene Vd. todo
lisío. ;Qne ffuapa que irà Vd!
: - V è l dir donya Paca? (contesta la Trini fent la
rtUtja rialleta.)
-rfli, dona si (afegí '1 senyor Camps) semblaràs
uita palomi meimajeta.
' —Tu, Camps (digiíó donya Ursula al seu marit)
Tu que 't cuidas tlelt convidats no 't descuidis d ' i n d u i r ' 4 la llista als cosins do Blanes; quant veniam
hi he pensat.
—Tens rahó noya. jjíanoy ((uin paper que hauríam fot! ,.•>
—Figurat. La sort que encaro me 'n he recordét
à tempa.—Te mirat are matehc vaig à escfin'r«!lt»ÍH
quatrt! ípitllas.
'
•
. '
'
,^
— Ca; home. So <fe tu ^ c r i u r i a à Telègraf os.
Creunie. •"
'
-—Tens rahó també. Te, veuràs la faré aqui mateix
(Se feu portar recado d' escriurer y en quatre cops
de ploina redactà el telegrama. Luego digué à sa espolií ii^straiitli lo escrit.) Voyas que 't sembla.
ron bicn.
Kntr.i lo senyor Camps al mefimàor dínd Ib ivÉíà
La e n t r a d a , c o n d e c i r q u e si' h n b i e r a sido cusiaiCatrafegadanient sas filias, |^uisa y \ T r i n i tot
el local c u a t r o veoes m a y o r , - t n i n b i é n se h u - diluMitéla st'gona:
,
jM
•' irV.
— 5oya j,i tinch los cotxes afwíts per de'hHÍ pasbieru l l e n a d o , e&tí^ dicho todo, '
O t r o rfifi' m e ooàp«tré cott.'tnfií detonción de sat; ;!>i 'íi portí), de tiúfechs lo teucas«meni!- „
—Pro lio fií ab gusr Joy papà?
í " • 4,
esta Socieliad à la •'que conòeptlio de modelo
-,í}«i·tfiiia.-T'
'
y>
^,'1
e n t r e todüs lys do í^aJndole''jií(SÍe yo OOIIOZCO..ÍÍ--Y lligui digui, rtqiiaiits cotxes hijhauríbr n t e ~W^ lio se (lo ficso; apioxiítíadttment un»^'
y conozao miichas.
Üa qiT« a r.ilió de ciiu'h dui'os... '^ "''
/., -^V.ija, jii eothensa a trcuror comptes? No s'hi
No dcjaró l·i p l i i m a , siri desear h toilos mis íti SI ab .nxo lioiiic; aixis eoni aixis també los haurà
(hi pi.ííiir
lectores unns feliços raFoiias d^--Navidad.
— Kii fi tot .sigui per un be teu.—Dihent això lo
senyor Camps ïvn un petó a sa filla. Acte continuo
ASMODIÍO
" —Be toy bè,
s' assciilií vora la taula, ngnfiuit lo Brusi. ' 5 /":, t .; /
—Donclis, menties vosaltres vos entreteniu miLa Ii!iii:.:i 110 dey.i ni paraula. AjudaBàa sii'^er*
mana ab (luinyo Cdin si lu feyna que fes fos per ulla rant la,roba, m' en arribaré allí; sempre es bó estirà
niaifixa. J)o tant en tant huspiruvit y ujiraba de reuH una mica las camos. Vaya aden.
RSPRES CE Ífl04 ANYS
fi Iti Trini com si li causes enveja 1' acte que 's pre—Adios, (respongueren quasi à coro mare y fillas,
píuava d' alli dos dias. .
Mcntres tanfclH dintre '1 menjador era un escampall de robà.
Do ] roiiitd '! senyor Camps trenca '1 silenci.
—Mirat Trini, fesme '1 favor de no regirarho tant
— Escolta Trini, .ihoiit ha anat la manin?
Xlgú tal vel^ada,,.!. dic rnal: mplíi'y molHsstms[
—No se papa; jo creeh que se "u lla arrivàt fins & ho sinó diíspues ja no faià goig per ensenyarho als
potaet qii' om tingan jqui sup perquè! al saber lo
que 'in papsa, cad' any ]>cr AfocAc-Bicf/ifr, A V hora casa donya Paca per véurer com nio té bi roba blanca. amidis y fimiilià. (Aix() ho digué donya lírsula à la
—Ja t dieh jo que 'ns onportas do tnífech, però seva filin qiH! no paralja de desfer pessas y desplegar
en que ro(l«'ijàt de tota la lainilia, ab un ben eiicés
.
.
també
val ha dirluí que ho mereixes.—Lu(^go veyent roba.)
brasaer dessota la taula onht'rta ah iinas bi.incas y
.— Ay mall,à també. Sembla qu' una no pugui
iietastííítèll|ítius^y5í|í|í{ii|iïiiiVi(F^·;f(í|a;'(;!ii3e! (k!·'''vi;{itr- que la Ltiiiwa. aixeftSn'l cap quedanlsul mirant afugf: inirai* jíi finàr res.
dns y-lfemtneVlà^V fe que l'^lmmé'n pdt iftolt bé --Y tu taiiib> Lluisa. J(PY()H (jstiuio à tolas d(.,8 igual.
-• bi, pro veshi ab cuidado.
preseinclj^rjPjüig 0)10 tot i'au^'jiie^^^^^
, -T
''. ;"--Mü,(?!(!inllítaqíttí:^io p'iipa.^j:. _
,1
—(iuo lu i)ar(!cc à Yd, Ij-uisa, bi haremos lucir à
•—Perquè fiUa meVH?Íiiic "poTsér te pensas que •BU/h«rmàne Tiini no e* clerto? (digué donya Paca
La pnmevu^eufaii^/éxa'^XSdiériU lo 'que^vulg-aiij
inéva; es'lo pensar, qii;' i s una soiemne bestiesa, lo porto mes at'ect(; lí la Trini que à tií? No filla nujva, .enej-iàvanliViina colüeCióilo Camises d' cuòajo inglés.)
— Ja lio er(.;di, ríSjuiUfíué 1' aludida tot mirant ab
celebrar, atipanse lo itaiXaíiieiVt'dtii'MeSíàs. qno. per 'VOS ü«li»ntt4 totas (fos Igual; tétas dcj^t sou uivlros d**
:i
Í,,'V
•'
: •i: enviji i /'/• usseaii du la Trini.
no tenir mellor lloph, e3,à dir; per n'^g-arli 'Is ho- liion C(ir y de nuüi anima.
-^^ i T^l*rd comprench que du isiés'aíeíre à ii' (ílla. Nuí .
Ksti:nt atrafegadas nii|ant y regirant roba, no n o mens nri 'T('c(f:k K'ASÍ seva, neixin en un establí'':']{'iio 'bo'iíiffçtii·'papa.
•:;!,, '
taren
la (lesaiiarició de'la Lluita que tota trista 's fipuc 4Q;0a,mï.(ï,riihÓ (í|« q»e la ta.1 bestiepa persisteixi
—Yainosqiu) tens celos,(ü*IjIuisa?.A visurer perú trav'^s'ïïe"íaíits"|;tífr)t9' s%lef.'" ''"^' "*""'•'"" '"'" '• '^' què n' has de·tenir?-^E|ihònt «iixó, l6 .senyor Ciimps cà dii;t»tb>se« qiwi to.
Aixís que 's trovà sola aiiavn à arrencar un gran
Y ja enfilantlas aixís, continuo p e n a n t , y de; lo s' aixecà y aearieiwit cariuyolament A la L·luisa «foracionar^ii»! ^ïi£)·/«!//i;«ííïí.y·.y:'v»b i*»»'':,^!!* ,cluà>s, ••gf' t«íf·ítbras8htflfol' • '' • ''. - ^-· ' :•..-• ^v^-^.--.^ c:. ::„ ,••;-!-.. plor nu's oíegnntlo dintre son pit caigué desvanescu. —^o siguis criatiira dona, que per ventura te dat da soc'ns ttua ototnrnïa ub lo cjir palpitaut.
contemJ»lp Àml íiòiïjle de.;barbí, àioyíiatn'ii li^íi·ilbra
Dintre d* ella hi tenia una lluyta tremenda, dè
niay^Kçvas
díj qne tí0(^t',t38tï|uavay Vanios wira, r.p
florida, t u t a dónaflescalfia, Weprtjant nèfis y gv's,
vuy que mo làs digiiïs riaiiS^ aqiïèstas paraUlàs Üb
por montanyas y camins, morts tots dos de fam, sents fll^a meva? Ja sabeu que toniu un pare que do- aquesfeis Ikiytas que provoca P amor convertit ab
passió.
sentint ell las engunias d' un pare. que per falta de narà sà vida per Vosaltres.
Feya anys que P amor cansava verdaderament
medis, no disposa d' un Uoch q^ie tots 1' hi, negan
— Gracias; No mereixem tant--digué la Trini tot estrayos dins P ànima d' aquella pobre enamorada y
ab despreci. y A u' ella, esper|tóèntat(f los ag-nl^j (l|j- cusintjïy'iiblo cap baix. Hi hagué una : brpií'• paiiis^ aparts del, «mor los celosconvoi'títB ab la malehida
lors del part aumentats per-aq«el]j^ inoàpitala^H duraiit Ta qual lo Senyor Camps llegia M Brtisi y'sa'S enveja la doníinàvan. Permanesqné un bon rato susgent de Betlóm, 1' hi negabart lo quQinitasferasl'li filjas treballavan ab afany. De tant en tant, ^a liïuisa pirant y tixugantse las llàgriírtàs, quan de prompte
auría.n «.egat. jUn reco, abont. P.oguer„ft3rli véurer KdípiraVft^'eliotant que algo passava en el séu Inte- 8-aixeca resolta tot dihent per si.
— E s precís que jo avuy mateix lo vegi. que li
la llum del corromput mon, at nll dcsas entranya?; rior. jSeiv.i potser que tenia célos de sa germana?
^Feyatenips quo tant lo senyor Oamps com .sa eíipoiia
al que més tart moria en una creu, per redimir als doúya • rtula iiotavan en sa filla Lluïsa, algo d' ex- parli, (,uc li digui tot, tot.
Preeisanu nt aquesta tarde no vindrà millor^ que
homens qne tan ingrats foren ab sa mare y tan cri- traordinari pró no podían compeiulrer'l perquè la
millor (jue aixís podré enrahonar ab ell à sominals ab ell!
Ijluisa 's mostrava tan d* aquella manera....^
las y quan lo tingui frente meu... que li diré Verge
Y fantai^^jant, v e i g a Déu (per qui no hi ha rés
—Ah niirat Trini no hi havia pensat. Aquest dc- Santa; li diré que P estimo? No això no, quina verimposible,) vülguent provar lo ^rt'w/i de la actual matí he trovíít A P Enrieh y ni' ha dit que no P (spo- gonya. Li diré que fa molts anys que'1 duch ficat
Humanitat, enviant per segona v^'·ada à la Verge ris aquesta tarde puig tu un xiqutjt de feyna al dintre M cor y que jo sense ell no puch viurer si, si
Mai-ía, demanant de porta en porta un asil ahont re- despaix,,
que li diré. jQue nP importa à mi M demés si tot lo
— Justament que avuy li volia ensenyar lo vestit mon per mi os ell! (Y delirant despenjà un petit recnllirse, y la veig, treta ab mals modos de los ludb núvia... Sembla que ho hagi fet exprés tainbé.
xosos palaus, per porters engalonats; de las casas
—Veuràs filla meva, potser te algun asumpto ur- trato d' home de la paret, y estrenyentlo contra son
de rica apariencia, per cn'uts mes ó ménos ben vt-h- gent y tu saps quo 'Is abogats devegadas no son due- cor P ompli do petons.
Calmada al fi d' aquest deliri esbojarrat y refletits y de íils entracías <le las'efica]etas, per falta de nyos d' ells mateixos.
xionant
penjà de nou lo retrato y sortint del quarto
lloch, puig a11.i la gent ho te tot ipolt ju.ot!
—Veu papa, ja m' he enfadat ab lo que np ha dit.
Jo que he vjst mjl vt'gàdas. lo que Viúg/f/jiíriif!- No poguer y,enir... Jo que P esperaba ab tan desitj. s' en va A reunir ab la seva mama, donya Paca y la
--Filla meva reflexiona y no siguis criatura. Òe Trini que assentadas al voltant de la taula del menja/ii;iQ que he vist, fins A un sagristà, cóm treya à
prou
que hos vagarà de veuros. Mirat si vols m' en jador discutian encare sobre Ms brodats, fistons e t c ,
una pobreta mitj glassada, d' un temple, jo que he
aniré
ú dirli que vingui à sopar y aixís ja que no hos e t c . . . que adornavan la roba de'la tercera. Aixís que
vrst com un gósffiío/·/ifffi^ff à un matrimoni mendi*
haveu vist aquesta tarde, tindreu tota la vetlla per aparegué la Lluisa en lo menjador, la seva mamà U
cant, (abgratit satisfacció del conserje, que s' ho dinse las vostres cosas.
preguntà:
miraba sonrient;) jo que he vist tot això, com molts
—Ni menos m' en havia adonat. Ahont eratSr
—Taüt se m' endona.
ho aurtin pogut véurer, penso: iquin crim més hor—Dins lo meu quarto, (y dihent això s' assenta
— Com vulgas... Si vols m' en hi arrivaré... Que
tota pensativa y mirant ab mes enveja que' may la
rorós, si alguna d' oqucUns hagués sigut Maria San- dius?
roba estesa perqul y per llà.
tíssima!
—No no; que vinga quan vulga.
—Mira Vd. Luisa sabé lo que deeia sw hermana
jQuina p e n a ' m fa r umanitat^y quina p e n a ' m
— Pro no siguis eríatura dona; sembla mentida
ha
ce
poco'i
que
t'enfadis
per
tan
poca
cosa:
^.Pensas
tu
que
si
faig jo també allavovas! Perquè jo A pesar d e ser
—Que deya donya Paca.
creient, ú pesar de que així mateix ho son tots les haguts pogut venir no vir.dn'a? Amigo s i ' l xicot te
~Q,iie estos enaguas m legnstan por que dice que
niéus, tió estic molt segur de, (posat en tal cà?) do- feyna que trevalli. N o ' t sàpiga greu això filla meva.
Pots
contar
que
també
à
n'
ell
no
li
cansarà
gran
el
adorno
està pasado de moda.
nar acuUiment a la desgraciada parellal ;
goig lo de no poder venirte à véurer com de costum.
—Bueno bueno (afegí donya Ursula) veureu, no
,Y cuaiit més lluny, penso que potser, tornaríam Adi'uiés. faltan dos días.... Després be prou que hos discutiu que be prou ho hem fet fins are. Mirat nena,
A eométrer la criíel inhumanitat de enviarà la Ver- vagarà! Hasta vos en cansareu do veuros.
arreglarem tota la roba perquè si '1 vespre venen a l ge al pessebre.... ;uo; are penso que })odríam enviar—Y are papa? Ni tnnt ni tant poch delas cosae.
gunas amigas tevas la trovin com cal.
la'al Hospital, proper això necessitaríam algunas...
--Veuràs jo dich per lo q^ue dius.
—Te rahó mamà. La posarem tota al saló perquè
moltas recpmendacions y ()assos y mentrestant ^qui
En aquest miment dos pichs de timbre A la porta sembla que lluhirà mes alli
sap si '1 Fill de Deu tindria que néixer aquesla ve- suspengueren la conversa. Al cap do poch entrà do—Bueno com tu vulgas.
nya Uisula acompanyada de donya Paca una senyoy«i5?<}! en mitj del carrer!!
' —Vamos, Vds. lopasenblen.{à.\%nii donya Paca
jEstà clar, qne si tots sapiguéssim que ellfí era ra d- uns quarariP anys, propititarla de uBl buen allargant amigablement la ma A totas.^
gusto-" botiga de confeccions y roba blanca. Darrera
—Passihobe y sobre tot no s' olvldi d'enllestirme
la.Verge Maria y ell sou espòs 'ms disputarias l'hon eH« vepian dos aprenentas ab dugas grans paneras
'Is últims jochs de llit ho sent, (li digué la Trini.) ,
ra d' hostatxarlos à casa. pro... ^qui ho sap això?
i)b el tronsKeon de la Trini.
—No pierda cuidado que todo lo tendra d punto.
Per sort nostra, no crec; que el tul episodi tOrni'à
Aixís ejue'1 senyor Camps divisa al reeibidor à
Al
cap de cinch minuts donya Paca baixava P essuccehir! iSi succehia altra vegada...! jCòm 'ns co- sa esposa y à las acorapauyantas digué à sa filla.
cala ab las sevas aprenentas tot dihentse per sL
néislerjíirn els bons y els dolents!
—Mira Trini mo sembla que 't portan algo.
~'Fso me valdrà d mi tres ó cnatro mil
pesetas.
—De verns papà?
(Acabar*)
E. GUILLOT.
Acabava de dir aquestas paraulas quant veje en-*
MANUEL DOMHNBOH RAUBKT.
trar al menjador à dònya IJrsula (la seva mama) ab
P acoinpany-amehtja citàt.
, —Oracias à Deu que som aqui.
1%
J
LA I^ONT-NOVA
^>
"V^T^i
^'í-í^í''
, < •
^t.V«"í .1
-
^ 't-*^^
'X
*Í";ÍÍ
1
, >í:fi .,'•:•• ' * •
ií'
n ' h i haurían dc reg-alar un...; pro com no
mes els lli regalan wicoí...
—Be no 'm parlem d' això...
—Com vulga. Quin es el que 's queda?
—Que me '1 regaleu?
—Vostè dirà.
—Com dieu qui 'm quedo...
—Vuy dir quin es el que li fil 't pes.
—Això: del pes, es -sempre del que ''m
queixo.
—Sab quants kilos fà?
—Quants.
—Jo li pregunto.
—Donchsjo no ho se.
—En fà cuatre.
--Cuatre kilos?
—Si senyor. Y una mica més.
—Bueno si: cuatre kilos y mitj metro. Quin
preu ne volen?
—Trenta cinch pesetonas. Es 1' últim.
—Es I- últim? Ki encaro en teniu no sé
quants mes.
—Vuy dir el preu.
—El troho carot.
—Súspesil.
Be, si: tant si el sospeso com no, de totas
raaneras el trobo car.
—Si es regallit.
—Vaya uns regales! Vos féu com un noy
que tinch jo, que quant arríva '1 meu Sant 'm
fí'i un regalo, y iüdía si gücnt 'iii portau la
factura.
No '1 poden dar per menos?
—Es itppossibJe. Per menos preu no podni
mcíijíir gall.
— Doncs que menjaré?
—Vaija; no 'n parlem mes y per vinticinc
'm semblo que estarà bé.
~ E s car.
—Que '1 vol de franch?
--Vinga.
—Ja ho crech qua '1 pendría,
"Vos direu. Vos en dono cuatre duros
mitj, ^Vos està bé?
—Per aquet preu no mes n ' hi puch dona
las tres terceras parts.
" V o s mateix. •
" M i r i que se 'n arrepentirà.
—El qiie s' arrepentirà, sereu vos.
--Jo, cah! Ja trobaré comprador.
--Com Vòlgueu. Adéu siau.
—Passiho bé...
—Escolti.
--Que voleu?
--Vinticuatre pessetas.
" N o pot .ser.
--Alanla.
--Escolti.
—Altre vegada?
—Vintitrés.
--Vintidós y niitj.i.
--Vintitres.
—Vaja vluga, punsunyés. Toniu las vinti
tres pessetas y aneu al nom de Deu.
—Que li aprüüti. Vul que li porti el m%\
bailet?
—Gracias; ja nie '1 enduré jo. Adeusiau.
—Pas.siho bé...
X
rt
Saben q u ' e s t a b a tant content perqm
trauria
la gro.ssn, menjaria el gall y turróne
— Aneu cu nom de Deu beneyt. .
DíMiehs
1' l'uiich qu' hi tret ha sigut el gal
—Be: no m- insulti per això.
d'
ahir
que
'm bafer mal y els turrons...! S
— Disiienseu.
ja
ho
deya
jo....
Sort que tinch la farmàcia
— Bueno. Si '1 vol, li posaré per trentè [icscasa
ine\a....
set;)nas.
— Callina.
—lis car home.
LO PUIG Díí BA.SSECODA
iNADALI
firacias !i Deu qu' ha arrivi'it aquest dia.
íh-i mera ment estich conteutíssiïn perquè se ab
seguretat qu' haitg de ti-eure la primera (KÍ es
que 'in toca) segonament i)era poguer S'ibàveJ(tr el gall y IJaminejar -'Is turrons y dulces...
y tercerament perquè al dia següent faré bastants quartets (puig tinch faiuiacia) despetxan infinitats de purgas.
Es la costum de cad' any: en arrivant Nadal, dulces: en habén pas.sàt, aimrganls.
Jo me 'n alegro moltíssim, perquè potser
es r únich ?op durant 1' any, que la meva farmàcia es veu mes incadida àn '^nwi Hami/iera.
No creguin; que per això, jo també soch
<r aquells que m' agradan els turrons... ^que
's pen.saban? pro jo tinch la precausió de men.jarlns sncantlos dins una copeta de citrat.
rtVritatque soch previsor? La vritàt es que '1
gust del turró, k ])enases nota... pcro vamos...
'm purgo ])er adelantat; almenos tinch aquest
consol. Arc diguintme una cosa. ^.Qui es que
ha iKvenUit aquesta costum de menjar per Nadal lo gall? jiEs que potser aquell temps enrera (y tant enrera!) 's coneixia ja <d gall d'Iildi
y "s menjaba per' aquesta diada?
jPobres bestia.s? Semble mentida qu' hi
haijin (/alls qu' arrivin à valguer 30 pe-ssetas
(ò al menos que 'a paguin: perquè no las valen) y per dos ralets... ^.per dos ralets no mes?
si senyors, per aquet módich preu n'hi sentits
molts de golls en alguns teatres d'aquesta localitat. [Mirin qu'un ^1?/^ saber fer comèdia...
pro aquets no "s menjan; sont amarchs al pa'adar... ;Mentres que 'Is altres, sont mes bons!
íOy? Lo q u e ' I s trobo un xich carot... Figu'intse voBtéa que un servidor de... idem per
menos (pues es un cop l'any) si no fos que devegadas quan 1'aneu à recullir del forn, vos
trobeu que vos donen gat per llebre, vuy dir
que si el·^ostro feya ^«•;^^<?í lliures, el que vos
entregan ne fà tantas menos... això si no es
cremat ó massa crú, ó si el ventre (el del gall)
se 1- hi ha reventàt y tot el farsimentse 'n ha
anat à ca -n Pistraus. (Qui diu a c a ' n Pistraus
vol dir à la boca del forner que pel càs es
igual)
Per no perdre la costum' 1' hauré d' anar
à comprar.
—Bon dia mestre.
—01a senyor. Que se li ofereix, àua gall?
—Si, un g tll mascle.
—Es comprèn.
—Ja ho sabem home. Aveyàm aquet.
—Ja se '1 pot mirar be, ja. Es que n o ' n
trobarà cap mes com aquet. Ficsis quin bano
qu' obra ab la cua.
—^Que me 1' aitx de menjar potser? «
—Vuy dir que '1 fà molt gros.
--Xo parleu de l·aiio'i en aquesta épocà.
Qu' hasta tinch els dits que senblen salsichas
del fret que fà.
—Millor. El \iQAxk Jarsirlo ab las sevas
mans.
—Jo -m creya que -s farsia ab els peus.
—Vuy dir ab els dits. riNo ha dit qu' eran
salsichas?
—Veig qu' esteu de molta brema mestre.
—Com hi h.i mon! Que 'Is negocis van
molt be pera fer brumeta.
—Quo no 'n venen gaires?
—Cah home. Es coneix que no hi ha gaire
garpaiita aquest any.
- Q u e no hi ha gana? iCom se coneix que
JoSEPII DOMEKKCH E A U U B T .
LA
NOSTRES GRAVATS
Lo pfiseig '-El FIraU do qnnl belle1 dónn nna idea uproximadu nosíre
rnbat, es lo punt de riMinió de tot
llot, lo lldcli iilioiit 80 prnctici dtiraul
ít lo diiiniíMiïro ;il m.itf, l;i vei'dndera
rateniitnt, \nv^ \r>^ Immils R(Í oolsoixn ah los poderosoa, los soldats al)
ns qneles, _v los rielis ah los pobres.
Js precís viiiriT un qiicnt temps h
)lol por foriniirse iion idea, de lo que
un hermós pnseig ri'pr'Sí'nta pels
)lotÍT18.
Ell vó :\ sor, si l>ó qii" al> vci^lalja
0 que poi* lofl bmctdoiiesos lallaiiilda.
LoPuiíj de B((SSPffoda.-ï):·fn](i 'Is fnniis (!(> Bolós, se veu cl;ir, y ah tota >sa
fiMndiositit, lo qntí ri'[)receiita el graat reprodiicoió d' uii dibuix del dpgd dols pintora Olotins, y qui
rés proséljls ha creat al exèrcit d' artistas qu" a reu .«e troban on
(juesta ])ri\ iieijada vila.
La Font dol Angpl. — De laB fonts velles de la vila d' Olot no n' hi
avia cap que tin tingues queb^om de inonnnientid. Moltes oran v"itahles nionuinenis corn la del Aiijí'el, que està representada |)er
o.-trií grnbat d(d present núniere, v de las qnala sols per miracle 's
(Uiservan aqnesta v la del Conill; havent de^njiare^'·ut la d^l Canne
la de Sant Franch d'uiía imp'irtancia pnresi nda fi la que'ns ocupa,
estinada lambc i'i desaparèixer pei(|ue nli^'uns han <lir (|uefeya nosa.
>oa anys enrera, ah morin d' enip.'dmrse de nou li plav<eta hont esí\ sitnado, I' AjnJ'tiinieiit la restaurà en gran piirt y d' una manera
ien entesa, assegui·aut aixís sa existiMicia per alguns anys més, qu t
a es molt perqne dintre uns quants anys e^p véin qu6 tethom apivinr;'i aquest monument en lo que val y en cas ile ÍIT nosa en !o lloch
diont aviiy està, estem segurs de que .'eià n couí^liuhida en aUre
loeh més apropósit.
Porta la f.txa do 1724.
Santa Tan. — (Breus consideracions .s(d)re '1 Feudalisme.) — Acabarà de tancar lo hermosa obra qne solire Santa l'au ha public'it. mon
ligne çompatrici j particular amich don Franei.'-co Monsalvatji·, qnan
' illufitrat Director del prriódich L' OLOTI. me f ii encàm eh d' es'l'inre un article sobre "I mateix assumpte que ab tim Huhiment ha
ractat In menciotiat escriptor, quals interessants nioi ografí;iR, li h;in
merescut to nonjbrament de soci corresponent de la Acadi'mia de In
[listoria.
Lo seriyor Monsalvatje ha ditrúltinin paraula sobre la hiftoria de
la viln de Santa Pau, historia que laboriosamiiit ha conf'cciom'it reüijllint y ofilenant nombrosos documents en distintes parts espargiti
j' disseminats, auxiliat de son bon criteri y erudició, y servintli de
f't[nfH les mellor.-- obres nacionals y estrangeres que s' ociípün do la
bf>toria de nosfru terra.
* A i s ó vol dir, que notií eh pretenciíns d' historiar íi Santa P.iu
dViinu manera original, ja, que res ó casi res se ]iot afegir à lo flit
pfrr lo PCI yor Monsiilvatje. à quals píigincs remeti» à mos llegidors,
jíi que 1' espay de que pnoh di-posares de tot f)Uiit insuficient pera
• strí'c^íir d" una manera deguda la monografia de dit senvor que versa sol re "1 poble de nostra cnmaica qne presenta encare en nqiieís
jorns un segell marcadíssim de la Edat Mitjana.
' Sania Pau, avuy trista, abandonada y solitària, ah ses parets ennjpgrides y molsoses, vetllats .«^^os apiíivats y ronechs casals per lo
castell altiu y soberch, recorda al viandant aquell bélich temps,
qüials homes de ferro aixordavan ses orelles ab Y esferehidor soroll
dfel combat, menties lo ftrvor de la Religió y '1 geni del artista a,iXécítva magnifiques catedrals, que 'ns revelan lo triomf de la moral
evangèlica sobre ]es rudes costiims bàrbares, moral que posà relleu
líji dignitat del viniliduo arrancact del front del esclau lo vergonyós
eètigmti de sa rassa.
T en efecte; Santa Pau <ifer'ix encara en l ' ú l t i m te^g del segle
X l X r aspecte d' una població feudal en plena Edat Mitjana, y s;
típica 001 figuració es nn v^^r t^'-timo-^i do \n éprici en q m s' nix^cfi
iib son castell s( nyoiial, (inbh Usa de la prepotència de 1'aristocràcia
feudal, una part del píddc, destinat à Ics mcrades dels miserobies
FONT-NOVA
contingué en (ois Ilochs la Iglosia
en gran part, al prestar son auxili
y poderós valiment pera la formació dels comuns, municipis y poblacions de realcngo, logrant à la vegada
lo abatiment del poder feudal y '1
prestigi do la corona, que penyorava al servent y al vassall, segures
garanties de llibertat y pau sosp irada.
Y no es que sigui mon objecte
impugnar ab això 'I Feudalisme d'
una manera sistemàtica, absoluta y
radical; perquè, si be es condemnable '1 Feudalisme en nom de nostra civilisació y de nostnis l l u m s ,
no ho es ab tanta estensió ó i n t e n sitat en los dies en que 1' irrupció
bí'iibara portà uu trastorn general
en les diverses naeJonatit.its, que sl.-quera ab unió momonlànea y artificral, solzament
à Cailo M.igno fnii d:il)le tenir enlliia a les.
No s o é jo qui deixi de rïgonüixer los iiiiium -ràbies abusos h que donà marge y
ílns caràcter legul, lo rógimen que m' oci'po; nn seré tompoch jo qui desconegui l'engrandim'nt dels senyors en tcenyspreu del poble y ile la monarquia, y no es finalment
mon í'inim negar les renyides butalles que fals orguro-os senyors lliuraven contra 'is
viissalls. que en us d' un de sos més sagrats dr^da tractavim d' enianciparse do la sober.iní I f'ra y crudel que 'Is envilia, y alentava h voltes, no ja contra sos bens y persones, sinó C'intra si honra y dignitat inlividual.
L/V. FONT-NOVA
Però en honor à lave ritaty il la sana crítica, lliures per altra part d' apassionaments sempre impropis é indignes devant 1' imparcialitat històrica, deCoDstJrtújel» para un raòdesio semaaario
vem fer constar ab un moderníssi,m autor alemany,
que '1 rég-imen feudal, era '1 que convenia*y a' ajus- que vé la luz en tnn estrecho circulo como lo
tava pei-fectament k les condicions de la societat que es nUeStra amada villa, el que por sus colum'1 veg-é nàixer y desenrotllarse, y que '1 Feudalisme
es l-época de trasició, ab lo que '3 conforma Canti'l, naa desfilen firmas tan conocidíis como notadeies civilisucions antií,"·u('s à les modernes, ja que bles. Porc no para aqui todo y à coatar del
per son medi se operan los cambis necessaris pera prosente podran apreciar nuestfos constautes
la constitució d'iina societat nova, independent y favorecedores, quo no füeron letra muerta
lliure.
nuestras promesas cuaudo oparecimosen el esY realment; lo Feudalisme comunica à la societat
un nou modo d' ésser; trnnsforma per complert, en- tadio de la Prensa.
cara que puulatinamcnt, les costums romanes y bíVrA.demA8 de la publicación de una preciosa
bares, cinitritnihint :<) (Irscnrotllo de la llibertat po- sèrie de vistas de la comarca, ofrecemos la cOr
lítica, y trenca Ic^r cadenes del esclau y 1' eleva à la
cates-oria ilo servent, de tot punt més noble, dij^'ne laboracion despuós de las ya coirocidas, de las
flruias siguicutes: J. .Tutelà A. J . Berga y
y humana.
Per lo Feudalisme, com notíui Martin y Rubió, se Boada, j . Soler y otras que ïiOs han ofrecido
evitan les fluctuacions de la vida nòmada ysalvatje; honrar las colaninas de nuestíQ modesto seper lo Feudalisme .s'aixeca una barrera à les invasions barbaras, y per lo Feédalisme s' au menta '1 nianario.
respecte degut ú la dona, encara que determinades
Podemos pues envanecernos de nuestro
costums y mais usos deixin mal parats à voltes sos triunfo!
furs més sagrats é inviolables.
Y sense mencionar altres conseqüències del régimen en qüestió, acabaré dihent, que A efecte del
mateix, los pobles s' estreyeren més y més ab relacions pacífiques y amistoses, dominats unànimement
Terminando on el prOximo número la p u per 1' idea de llibertat é independència, que conqueriren poch à poch, erigintse en les comunitats, que blicación de la preciosa comèdia de D. J . Cardevían mes en avant, aussiliades pels reys y per la reras, «Terno)' erapezaremos à -^ publicar con
Iglesia, acabar ab 1' odiós poder, que durant tants
segles había escrit sa historia ab Ibigrimas y sanch. gran lujo y à la moderna, cl hermoso drama
Les consideracions que precedeixen nos posan en en 3 actos, escrito en catalàn por el couocido
lo cas de regoneixer que al Feudalisme's deuhen al- artista J. Berga y Boada, titulado «El B o r gunes ventatiea, com à efectes tiposteriori Jel ma- ratxo» en cujas pógiuas podran ver confirniateix, y devem al propi temps considerarlo com una
institució, fins à cert punt necessària, aonades les do nueslros lectores, cuanto acerca de tan hercondicions en que's trobavan les nacionalitats en los raosa obra adelantamos en uua de nuestras
moments històrichs que snccehiren à la mort de pasadus «Charlas».
aquell poderós monarca, à qui, com observa AugusNo dudamos que la noticia serà aeojida con
to Thierri, era solzament possible manteoiivbaix son
jubilo.
,. " '"
ceptre eu estret Has aquella munió de pobles, qual
llenguatje, costums, creenses y manera d' ésser
Animudísima se ha visto \&. Feria de 8. Toeran tan diversas y heterogences.
míis celebrada en Olot on dicho dia.
Las transiícciones han sido muchas y v e n P . L1.0SAS BADÍA.
tajosas, lo que dcmucstra que no estauios tan
(del Àlbum Oloú)
mal cjuio alíTunos creen.
jviotieias
• iw"
I
I—•
• '
" !
' " ' " •
*'
'
'""
" "
26
Escol.
Rnsntia
Es col.
Rosalia
Escol.
Rosalia
Escol.
Rosalia.
Escol.
Rosalia
Escol.
Rosalia
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
• I I I
Para lEl Incausablo»
Ilace dias que por los alrodedores do Olot^
pululan muchas bandadas do patos silvestres
con lo que los cazadores estan de enhorabuena, pues son bastautcs las piezas quo llevan
cobradas.
jVaraos seiior Incansable,
aunque el tiompo es detostal le,
véugaso Vd. por acà
y es nuíy segnro que bnrà
mortandai] incalculable!
Se llaceu muchos preparativos para que r e sulten en extremo lucidas las funciones r e l i giosas que en honor del Niflo Jesús se celebraran en nuestra Iglesia parroquiíil el dia de
Navidad.
Nuesfro amigo Llampayas, nos ofreció hace ya tiompo, el mandarnos uua hermosa l e yeiula, la quq, uo ha llegado aún à nuestro
poder.
No dudamos de que al leer ésto, se apresurarà à cumplir lo prometido, pues nos consta
que es todo un Caballero.
El lunes fuó encontrado ranerto un vecino
de Setcasas en medio del Pirineo, en la travesia desde dicho pueblo à Francla. Los seiïores
módicos de esla villa ítieron à practicar la
autòpsia del cadàver, y parece que se trata do
un accidento natural.
Hoy a la tarde sb celebrarà en la Iglesia de
las Monjas del Sagrado Corazón de Maria,
una solemne función religiosa, cantàndose
vàrias piezas pastoriles alusivas à dicha festividad, y en la cüal tomaran parte la seccióa
de canto de las alumnas del espresado Colegio.
Imprenta de P. Aubert.—Valencià, 37, Camprodon.
27
•(Fuig bleda.
M' ho pensaba.
Oempre pensas lo que no deurias. jSabs qu' has fet
un pnper d' estrassa!
(ÍQUO vol que li diga!*
Bueno acabem. Lo Sr. Ferran tornarà à sapiguer la
contestació. Ab això veyas que se li ha de dir.
Sempre me pregunta lo mateix. Que no ho veu que
allò no es un home.
Donchs qu' es ^,una dónaH
.lo crech que no es res. Es del genero neutró.
Cuidado ab raoteijarlo.
.Sembla que n'esta enamorada.
(Una cosa com això) Mira ab túno s' hi pot discutir.
f;No t' agrada? No 'n menjis. Anem dintre que me
arreglaràs una mica (convé fer goig.)
(Vaja à la mamà, lo Sr. Ferran li ha ca.v güt al ull.
ESCENA XIX
Roseta y apoch Nicasi.
Ay Mare meva quin embolich. Ja tenia rahò lo Nicasi cuant deya qu' els mals humors de la senyoreta
eran per cuestió de pantalons... Nicasi... Aquest es
un xicot aixerít, me 1' estimo mes que...
Acaba.
Que tot lo mon.
Aixís m' agradas.
Sempre seràs lo mateix, encare no me veus ya desplegas las alas.
Que n' ets de aixerida.
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Nicasi
Roseta
Pepe
lÍKcolta qu' en saps d' aquets promesos que rondan à
la senyoreta.
|iProinesos?
Si ne té dos. ,
Y cà. Un y ab prou feynas.
Te dich que son dos. Lo nuvi vell y '1 nuvi jove.
Lo verdader deu ser lo segon. L' altre la torna.
jQuina ocurrència!
Y es clar dóna si en allò no se li pot donar lo nom
de promès.
No tant.
Ja conech que te ha fletxàt.
Primer que casar me ab allò.,:
Te casarias ab mi
Això sempre. Truian.
Alli vaig.
No deixa. Ja hi vaig jo.
ESCENA XX
Nicasi
Quina xicota mes caya. Val mes aquet dipòsit de sal
que totas las noyas mes escayentas de la Península
y Ultramar... Vamoa no hi vuy pensar que me vin*
dria un rodament de cap y no tindria ab que aga*
farme.
ESCENA XXI
Dit Roseta y Pepe.
• Bueno: ja saps lo meu plan y si to portas com una
noya de sa casa, los teus serveys te seran posats en
compte.
LA FONT-NOVA
6
-'**^*»W* -A. ISr U iíCL G I O S *
^
^
SE ALQUILA
{
'•','••"
3Í
.j[
ALMAH^N DE VINOS Y GRANOS
|
i
DE
I
Plaza Mayor, ttúm. 3
SAN JUAN DE LAS ABADESAS
yuit^y!^>u%e>tQKvt>u%tii^vtm>u>UHtutvt*>»^iK.
COLEGIO'ACADEMIADES.HIIS
Aritmètica—Òàloulos mercantÜes*-Reforma
de letra, Ortt^raiflfa, Correspondoncia y documenta«io|t.
Cuentas corrientes.—Comercio—Francés—
Estadiòs teorico-pràcticos para tenedor de Libros.
Conferencias particulares para las asignaturas de 2 / enseüanza—^Preparación para carreras especiales.
Paciència y esmero en la énsenanzn.
Calle Valencià 27,-1."
Camprodon.
k Y QÜFÉ
UN iSÀLTO DE AGUÀ
DE 15 CABALLOS
de fuerza dentro de
.la población, con 6
sin locaL
*
•
Para informes Sistuch y
Vda. Sargatal Camprodon
Tipografia
DE LOS
y Cafè Parisien
PIRINEOS p 0 CD P I D 0 R
Valenoia 37,—Camprodon
(casa Borra)
(PIRINEOS ORIENTALES)
Establecimiento de ler. órden,—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constitución.-Cunrtos ricnmente nmueblados.—Vastos salones y líermosos jardines.
Plaza del Dr. Robert, Camprodon:
Targetas de todas clases—Pacturas—Papel timbrndo—Programas
—Rcglamentos—Circulares etc.
Preciós económicos.
SALÓN DE BAÍÏ08
G R A N Relogería l· Joyería de
mm mi]
I ISiM
Se venden y componen íoda clase de reloges y joyas à preciós muy reducidos.—Valencia, 19, Camprodon.
28
Roseta
Pepe
Roseta
Pepe
Roseta
^icasi
RosetaPepe
Y ciiant los hi presentiP
Pag-àt dessog-uida.
Miri qn' el» g-astos de :;omi«ió,<Té aqui ten» això per paper Rellàt.
Vi^s Nicasi si es bona aqae»ta moneda/
íQu' has tret la rífaP
No; es im adelxnto.
Per lo tant, tot cuant veijis y sàpiga», dessegtiít
vens à posarmo al corrent ^eh!' Pentra qu'aixó^es
.
per ag-afà gana.
Nicasl
^Es un VermontbP Donchs miris per rai la única que
li ha de fer por es donya BBcolàstica,
Pepe
jOh si no fó« ellaf
Nicasi
Porta mala» inteneions.
Pepe
Si aquella cara no ment.
Nicasi
;0h la cara ray! Ella cotissa 'la gendre». l<a darà A
qui tlnga mes pinyó,..
Pepe
" ^;Y lu iioya que hi diu?
Roseta
Ja hi fera tot lo que paga.
Pepe
<lQue seria molt diflcil pognef parlar ab la Bosalíaf
Roseta
Gens. Jo entraré à dia» faré sortir à la noya y me
quedaré eitretenint la vella.
Pepe
De primera.
Nicasi
No cal ja sentho qne vé.,.]Y plora., pobre senyoreta.
ESCENA \il\
Dits y Rosalia
Rosalia Ay Pepe vostó aqiii. Vaijísen-.. si surt la Mamil...
No ?«' espantin jo m' on vaig allí dins.
Roseta
Pept
Que no saps que tinch permís. Vinch à sapígaef la .
contesta. ^Perquè ploras-
25
Sscol.
(Ab deu mes demunt) Ju.stos.
JPerràH Veu com li he endevinat. (Si no tingués por d' un
altre carbas»a m' hi declararia.
SscoL
Oreguim k vostè no li convenen aqueta» poUas que
semblan feta» de confitura de jínjol.
Perràn Dispensi lo que crech es que jo no 'Is hi convinch à
eilas.
Escol.
Una persona còm vostó convé à tothom.
Ferran
(Això B' embolica) Bueno senyora vostè me dispensarà que me retiri...
^Ja s' en vàP (y no se declara)
Ferran , Veiji si pot convèncer à la Rosalia y avuy ó demà
tornaré à sapiguer la resposta.
Avuy mateix.
SscoL
Oracias
senyora. Per avuy li dono aqueix respectaFerrin
ble nom... demà potser... En fí senyora als peus de
vostè.
Li beso la mà.
Escol.
Guant vulgui...
Ferrin
Guant sigui papa ó papà allavoras. {mutis)
EscoU
ESCENA XVIII
Escolàstica y lueg'o Rosalia
Ben
ïniràt
si jo lo podia pescar no fora cap mal penEscoL
sament. Es rich. Es entenimentat; jo ab un miqueta
d' aquells que li agradan à la noya no m' hi casaria
per re» del mon.
rfJà
es foraP
Rosalia
No. 'L tinch amagat dessota la taula.
Escalf
Rosalia. iAyl