Buscar

divendres, 12 / desembre / 2003
Número 26
Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM
· The Lancet: Report highlights hazard of smoke from indoor fires
· "Lo que va del mono al hombre", La Vanguardia, 12 de diciembre de 2003
Dates: del 15/12/2003 al
22/12/2003
Josep Baños, CEXS-UPF
"No estàs obligat a acabar la feina,
però tampoc eximit de començar-la"
Consulta les novetats
Butlletí en format PDF
La publicació científica que destaquem
aquesta setmana és: Met66 in the
brain-derived neurotrophic factor
(BDNF) precursor is associated
with anorexia nervosa restrictive
type Ribases et. al. Molecular
Psychiatry, 2003 Aug; 8(8):745-51.
Destaquem aquesta setmana: Unidad
de Investigación en Servicios
Sanitarios de Jordi Alonso, IMIM
Consultar números anteriors
Consultes i suggeriments
Cercador
Buscar
The Lancet: Report highlights hazard of smoke from indoor fires
IMIM researcher Manolis Kogevinas has
been consulted about the gap between
actual efforts in research and social
importance of diseases produced by the
smoke indoor fires in the world. 1,6
million people die every year through
indoor air pollution according to WHO
data.
Published in The Lancet, "Medicine and
health policy" of 6 December 2003, by Xavier
Bosch.
Household smoke is at lethal levels in millions of homes across Asia, Africa, and Latin
America, according to a report released on Nov 26. The UK charity Intermediate
Technology Development Group (ITDG), who published the report, says there is an
"urgent need to reduce indoor air pollution" and calls for global action to save the lives of
hundreds of thousands men, women, and children lost each year to diseases caused by
household smoke.
WHO data show that smoke from solid fuel is one of the four most common causes of
death and disease in developing countries; the death toll from indoor air pollution is 1,6
million a year. "It's an international scandal that relatively little is known and done", says
the report.
Women who spend all day by the fire are up to four times more likely to suffer from
chronic obstructive pulmonary disease (COPD) than unexposed women. WHO estimates
that 22% of all cases of COPD are caused by exposure to indoor smoke from biomass
fires. Further evidence links indoor air pollution to low birthweight, infant mortality,
cataracts, and cancer.
Manolis Kogevinas, of the Environmental and Respiratory Research Unit of the Municipal
Institute of Biomedical Research of Barcelona, Spain, says: "The first studies on the
health effects of stove exposures were carried out in Asia in the 1980s and gave
surprising results, which indicated a high lung cancer risk among non-smoking women."
In China, part of the problem was attributed to the practice of high-temperature wok
cooking using unrefined rapeseed oil. However, says Kogevinas, it is now known that
extensive and long-term exposure to combustion products in confined environments is a
major cause of disease.
"Poverty condemns more than one-third of the population to cook on a small bonfire in
the middle of the home", said Cowan Coventry, ITDG's chief executive. The most
effective way to reduce household smoke, he notes, is to switch to a cleaner fuel, such as
liquid petroleum gas, kerosene, or biogas. But most people who are at risk do not have
this option. In these homes, exposure can be reduced by using well-designed chimney
stoves, or smoke hoods, which can reduce indoor air pollution by up to 80%.
Kongevinas says that the true extent of health effects associated with indoor pollution
are still uncertain, due to limited research in this area. "It is clear that this is a priority
area for research and for prevention measures", he concludes.
® Copyright The Lancet publishing Group.
"Lo que va del mono al hombre", La Vanguardia, 12 de diciembre de
2003
Arcadi Navarro es consultado acerca de
la evolución de los genes que diferencian
a humanos de otros primates, en este
artículo publicado en La Vanguardia por
Josep Corbella, Barcelona.
Cuando en el 2001 se presentó el genoma
humano, los científicos anunciaron que lo
compararían con genomas de otras especies
para comprender qué nos hace como somos.
Hoy investigadores de Estados Unidos
presentarán los primeros resultados de la
comparación entre el genoma humano y el del
chimpancé, que aclaran cómo han
evolucionado ambos linajes desde que se separaron hace unos seis millones de años.
Los resultados, que publica la revista “Science”, no son la película completa de la
evolución genética humana, sino más bien un tráiler. Los investigadores han analizado
7.645 genes, apenas un 25% de los que tiene el genoma humano, por lo que habrá que
esperar a que se analice el otro 75% para ver el largometraje entero.
Pero el tráiler ya ofrece algunas escenas potentes: la que muestra cómo los humanos
dejaron de ser vegetarianos y empezaron a comer carne; la que les muestra después
pasando periodos de hambruna; o la que muestra cómo se modificó su oído para que
pudieran hablar entre ellos. Y una decepción: aún no se han identificado los genes que
convierten el cerebro humano en el objeto más complejo del universo. Por lo visto hasta
ahora, éstos son algunos de los rasgos más importantes que han diferenciado a los
humanos del resto de primates.
continúe leyendo esta noticia.
Met66 in the brain-derived neurotrophic factor (BDNF) precursor is
associated with anorexia nervosa restrictive type
Ribasés M, Gratacós M, Armengol L, de Cid R,
Badia A, Jimenez L, Solano R, Vallejo J,
Fernandez F, Estivill X. Molecular Psychiatry,
2003 Aug; 8(8):745-51.
En els darrers temps s'han anat acumulant
evidències que apunten cap a una possible
implicació del BDNF (brain-derived neurotrophic
factor) en la regulació de la conducta
alimentària i del pes corporal.
En aquest treball hem analitzat el gen que
codifica per aquesta neurotrofina en un grup de 95 pacients amb trastorns alimentaris, i
hem identificat quatre canvis de seqüència: dues mutacions puntuals a la regió 5’ no
traduïda i dos polimorfismes (–270C/T i Val66Met). L’anàlisi d’associació, de tipus cascontrol, ha posat de manifest un paper de l’al·lel Met66 en l'anorèxia nerviosa de tipus
restrictiu; així com una clara relació d'aquest mateix polimorfisme amb un índex de
massa corporal mínim (MBMI) disminuït. Aquests resultats recolzen la hipòtesi inicial de
la participació de BDNF en els trastorns alimentaris.
Preguntes a Marta Ribasés:
Què fa d’aquesta publicació un article destacat?
Tot i existir evidències en models murins de la participació de BDNF en la conducta
alimentària, aquest ha estat el primer article que mitjançant estudis cas-control ha
permès relacionar aquesta neurotrofina amb un trastorn de la conducta alimentària com
l’anorèxia nerviosa de tipus restrictiu.
Com ha estat el procés de publicació?
Encara que no vam haver de fer grans modificacions, el procés de publicació ha estat
llarg. El treball es va haver de revisar dues vegades i un cop acceptat ha trigat un any en
sortir en premsa. És una revista que és extremadament lenta en la publicació dels
treballs.
Vàreu tenir problemes en la publicació de l'article?
No vam tenir grans problemes. Els revisors només van suggerir petits canvis i
comentaris.
Podeu comentar-nos alguna anècdota?
El treball que es publica l’hem presentat en comunicacions orals al congréss Internacional
de Psiquiatria Genètica i al congrés Americà de Genètica Humana. Per altra banda, ara ja
tenim dades de replicació dels resultats a varies poblacions d’Europa.
És la publicació més important de la vostra carrera?
Per mi ha estat una publicació força important perquè és la primera vegada que signo
com a primer autor i això representa un gran repte a nivell personal. A més, aquesta
feina m’ha donat l’oportunitat d’assistir a diferents congressos internacionals i conèixer
més d’aprop el que fan altres grups en aquest àmbit de recerca.
Si haguéssiu de presentar-lo una altra vegada, què faríeu diferent?
Intentaria obtenir una major grandària de la mostra, ja que en subdividir el grup de
trastorns alimentaris segons el diagnòstic clínic d’anorèxia restrictiva, purgativa o bulímia
nerviosa, el poder estadístic de cada subgrup es redueix. També intentaria estudiar altres
poblacions. Aquesta estratègia ja l’hem portat a terme en un segon estudi i hem pogut
replicar l’associació en vuit poblacions europees. Sens dubte, aquest tipus de projectes
necessiten de mostres molt grans i només es poden realitzar a nivell col·laboratiu entre
grups que segueixin protocols comuns d’anàlisis fenotípic i en unitats de genotipació que
puguin estudiar centenars o milers de mostres.
Quin consell donaria a altres investigadors sobre el procés de publicació?
Confiança en la feina d’un mateix i paciència durant el procés de publicació.
Unidad de Investigación en Servicios Sanitarios de Jordi Alonso,
IMIM
La Unidad fue creada en 1996 y acreditada
por la CIRIT a partir de 1997. Participamos
en diversas redes españolas de investigación
colaborativa, y trabajamos en las siguientes
líneas de investigación:
-Metodología de la medida de la Calidad de
Vida Relacionada con la Salud (salud
percibida, capacidad funcional y satisfacción
con la atención sanitaria recibida);
-Evaluación del nivel de cobertura, de la
efectividad y de los costes de los
procedimientos sanitarios.
-Descripción de la carga individual y social (impacto) de las enfermedades crónicas y
análisis de los factores asociados.
Nuestra investigación se concentra en tres grandes áreas de la salud: enfermedades
respiratorias y cáncer; trastornos mentales y drogadicción; y enfermedades asociadas al
envejecimiento (cataratas, demencias y otras enfermedades degenerativas).
Jefe de unidad: Jordi Alonso.
Personal: La componemos 37 investigadores y técnicos del Instituto Municipal de
Asistencia Sanitaria (IMAS): 23 intramurales del IMIM y 14 extramurales (de los
Servicios de Evaluación y Epidemiología Clínica, Neurología y Geriatría, del Hospital del
Mar).
(Personal, becarios e investigadores colaboradores de la unidad).
Preguntas a Jordi Alonso:
¿Cuál ha sido el mayor logro de su grupo en el último año?
Completar con éxito un proyecto de 3 años sobre la prevalencia de los trastornos
mentales en 6 países europeos, sus factores de riesgo, la calidad de vida y la utilización
de servicios sanitarios (QL5-CT-1999-01042). El proyecto es extraordinario por su
tamaño y complejidad (unas 22.000 entrevistas domiciliarias computerizadas), la gran
implicación de nuestro grupo (como coordinadores científicos y centro de control y
almacenamiento de los datos), y su elevado coste (unos 6 millones de Euros). Concluir el
proyecto a tiempo y correctamente ha sido, sin duda, un logro al que todos los miembros
de la unidad han contribuido.
¿Cuál es su desafío actual más importante?
Lograr un mayor equilibrio en la composición del grupo y aumentar la integración de las
líneas de investigación. Para ello, es necesario atraer y mantener a investigadores
posdoctorales y mejorar el soporte técnico y administrativo. Por otro lado, hay que
concentrar las líneas de investigación y aumentar las sinergias internas y aquéllas con
otras unidades y grupos españoles e internacionales. Todo ello como mecanismos para
mejorar la calidad y la relevancia de la investigación que hacemos.
¿Qué es lo más destacado de su grupo?
En primer lugar, la continuidad en el tiempo, especialmente en el área metodológica de
la medición de la calidad de vida. Creo que ha contribuido a un relativo reconocimiento
nacional e internacional. Y también, nuestra búsqueda por identificar mejor la
especificidad de nuestra investigación y el impacto de sus resultados (por ejemplo, a
través de su aplicación en la práctica). Finalmente, destacaría la convivencia de varias
disciplinas y áreas de conocimiento: un reto enriquecedor.
¿Cuantas nacionalidades forman parte de su grupo?
La nacionalidad europea es mayoría absoluta (Bulgaria, España, Polonia), aunque
contamos con investigadores latinoamericanos (Colombia y Chile). Recientemente hemos
contado con profesores visitantes de los Estados Unidos y de Canadá.
Como jefe de grupo ¿Qué experiencia le gustaría compartir?
La importancia que tiene la gestión para un grupo de investigación. El liderazgo científico
es sólo una parte. Se trata de contribuir a crear las condiciones para que tus
colaboradores sean los líderes científicos. Se necesita una cultura institucional de gestión
de la investigación: existió inicialmente, pero los grandes proyectos la han marginado.
¿Cuál es su visión para el futuro del grupo?
Contribuir a que la evaluación de los resultados de los servicios sanitarios incorpore la
perspectiva de los usuarios y de la población. En concreto, que dicha evaluación se
centre en una combinación adecuada y válida de la supervivencia, los diagnósticos
clínicos, la capacidad funcional y las valoraciones de los pacientes. Mi deseo es que
nuestro grupo aporte novedades conceptuales y metodológicas.
Josep Baños, CEXS-UPF
Vaig néixer a Sabadell l’any 1958. Sempre hi he viscut,
m’agrada exercir de vallesà, però m’agrada viure a altres
països (ho he fet a França, Estats Units, Canadà i Xile).
Sóc metge i farmacòleg clínic, però ara coordino l’itinerari
professional d’Indústria Sanitària a la UPF, dono classes de
disciplines biològiques (farmacologia, farmacognòsia) i
d’humanitats (història de la biologia i de la medicina).
Després de vint-i-cinc anys a l’Autònoma, crec en la
possibilitat de canviar la manera com els nostres
estudiants aprenen i per això estic aquí. Si algun dia
descobreixo que tampoc és possible a la UPF, abdicaré de
la meva condició docent.
Preguntes:
Què és fer ciència per a vostè?
L’aventura de descobrir.
Quins errors excusa més fàcilment?
Els que són fruit de la ingenuïtat o de la inexperiència.
Que el faria totalment feliç?
Sóc massa polièdric per pensar en només una cosa. Però
si alguna de les meves filles es gradua al Palau de la
Música, ho seré.
Què és el que més el molesta?
L’engany, la supèrbia, l’autoritarisme. Sovint tot va junt.
On és el seu lloc favorit?
A l’Albera, una nit de maig, ple d’estels i amb els ocells
que canten per atraure les seves parelles.
Quin és el seu personatge favorit a la ficció o a la
vida real?
Un de ficció: Philip Marlowe.
Quina és la seva música preferida?
La barroca dels Bach i Benedetto Marcello o el jazz de
Miles Davis i Diana Krall.
El seu escriptor favorit?
Depèn de l’època de la meva vida. Ara, Donna Leon,
Andrea Camilleri o Henning Mankell.
Quines característiques valora més en una persona?
L’amor per la feina ben feta, la capacitat d’autocrítica i el
sentit de l’humor.
Quin és el seu millor defecte?
La capacitat per entusiasmar-me per masses coses i la
dificultat conseqüent a l’hora d’acabar-les.
La seva ocupació favorita?
De les confessables, badar a les llibreries.
Quina és la seva característica principal?
Preferir escoltar a parlar. De vegades, això em fa semblar
antipàtic.
Què és el que més li agrada dels seus amics?
La fidelitat, la confiança i que comparteixin els meus
gustos per algunes begudes alcohòliques.
Quin és el seu millor somni?
Professionalment, contribuir a la creació d’un centre
modèlic en la docència universitària. Personalment,
contribuir a que les meves filles frueixin d’una vida plena i
feliç.
Quin talent li agradaria tenir?
Ser capaç d’anar-me’n cada dia deixant neta la taula del
despatx.
El seu lema?
Un principi talmúdic: No estàs obligat a acabar la feina,
però tampoc eximit de començar-la.
divendres, 12 / desembre / 2003
Número 26
15/12/2003 - 22/12/2003
Fecha
Organizador
15/12/2003 P.R. Regulació Gènica
12:00
15/12/2003 U.R. Biologia Cel·lular i
15:00
Molecular
15/12/2003 U.R. Biologia Evolutiva
15:00
16/12/2003 G.R. Informàtica
13:00
Biomèdica
17/12/2003 U.R. Salut Laboral
09:30
17/12/2003 G.R. Pneumologia (U.R.
15:00
Respiratòria i Ambiental)
18/12/2003 Centre de Regulació
12:00
Genòmica (CRG)
18/12/2003 U.R. Biologia Cel·lular i
16:30
Molecular
19/12/2003 U.R. Serveis Sanitaris
09:00
19/12/2003 Fundació PRBB
12:00
Título
Rapid effects of hormonal
activation on nuclear
chromatin: phosphorylation of
the linker histone.
Efecte de PDX1 i p48 en la
diferenciació pancreàtica in
vitro de cèl·lules mare
embrionàries.
Variabilidad craneofacial en el
contexto genético-poblacional:
Aplicaciones al poblamiento de
América.
Biodisponibilitat oral i
mecanismes d'absorció "in
silico".
Técnicas cualitativas aplicadas
a la evaluación de riesgos
psicosociales.
Networks of Excellence:
Projecte ENDURANCE (VI
Programa Marc de la Unió
Europea)
Control of translation in
herpesvirus infected cells.
Ponente
Albert Jordan
P.R. Regulació Gènica
Lugar
Judit Jané
U.R. Biologia Cel·lular i
Molecular
Aula 101-UPF
Rolando González
Unitat d'Antropologia,
Universitat de Barcelona
Aula 008-UPF
Lourdes Cucurull-Sánchez
Unilever Centre for Molecular
Informatics
Lucía Artazcoz
Agència de Salut Pública de
Barcelona
Joaquim Gea
G.R. Pneumologia (U.R.
Respiratòria i Ambiental)
P74-CMIMA
Ian Mohr
NYU School of Medicine
P31-CMIMA
ß-catenina i snail: interacció
entre dos vies oncogèniques?
(II)
Systematic review on
provision of feedback on
perceived health status to
clinicians. Design,
methodology and first results.
Insulin-producing cells from
stem cells.
Cristina Agustí
U.R. Biologia Cel·lular i
Molecular
Aula 101-UPF
Anna Kotzeva
U.R. Serveis Sanitaris
Aula 003-UPF
Bernat Soria
Institute of Bioengineering.
University Miguel Hernandez,
Alicante
Núria López-Bigas
EMBL, Cambridge, UK
Sala Josep Marulledifici Dr.
Aiguader
Hugo Kubinyi
University of Heidelberg,
Germany
P74-CMIMA
19/12/2003 U.R. Biologia Evolutiva
15:00
Computational analysis of
genes causing hereditary
disease.
19/12/2003 G.R. Informàtica
16:00
Biomèdica
Chemical similarity and
biological activities.
Accès a la base de dades de sessions
Butlletí en format PDF
Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador
Buscar
Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM
© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®
P31-CMIMA
Aula 003-UPF
Altell PediatriaHosp. Mar
Aula 101-UPF
Elaborat per:
Títol
Entitat
Tipus
Termini
Ref:
6885
RECORDATORI: Convocatòria COMISSIÓ
EUROPEA
per a organitzacions que
proposin llistes d'avaluadors
pel VIè Programa Marc.
31/12/2006
Ref:
6883
Ajuts i Beques de lAssociation ASSOCIATION Ajuts i
FRANÇAISE
beques a
Française contre les
CONTRE LES personal
Myopathies (AFM)
MYOPATHIES tècnic o
15/03/2004
Ref:
6886
Beques REAP per a la
formació en gestió sanitària
Ref:
6884
Premi a la Innovació
Tecnològica
Accès a la base de dades d'ajuts i beques
(AFM)
investigador
RED
Ajuts i
27/01/2004
ESPAÑOLA DE beques a
ATENCIÓN
personal
PRIMARIA
tècnic o
investigador
FUNDACIÓN Premis
08/01/2004
ALTRAN