Revista núm. 2 Març-Abril 2002

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona
2/març-abril 2002
2001: balanç cultural
Parc Humà
Les biblioteques creixen
El Grec que ve
E
I
T
O
R
I
A
L
El 2001 va ser un any ric en la vida cultural de la ciutat,
que va culminar a mitjan desembre amb la presentació dels
vuit formats del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona
2004. Els Premis Ciutat de Barcelona, atorgats recentment
en el marc de les festes de Santa Eulàlia, són una bona mostra
del treball que es va fer a la nostra ciutat en els àmbits
de la cultura, la ciència i la tècnica al llarg de l’any passat.
En el decurs de l’acte de lliurament dels premis, el regidor
de Cultura, Ferran Mascarell, va fer el balanç cultural del 2001,
el resum del qual presentem en aquestes pàgines.
Junta de Govern
Ferran Mascarell
president
Marina Subirats
vicepresidenta
Jordi Hereu
Ernest Maragall
Maravillas Rojo
Jaume Ciurana
Joana Ortega
Santiago Fisas
Jordi Portabella
Imma Mayol
Blanca Barbero
Júlia Pérez
Montserrat Mascaró
secretària delegada
Lluís Salvat
interventor delegat
Biblioteca
GuinardóMercè Rodoreda
Foto Pep Herrero
Equip editorial
Jaume Boix, Jordi Pascual,
Conxa Rodà
Consell de redacció
Jaume Boix, Anna Carbó,
Marta Clari, Ana Esteban,
Núria Fradera, Rosa Mach,
Jordi Martí, Ferran Mascarell,
Mercè Muñoz, Jordi Pascual,
Conxa Rodà, Emilio Ruiz
Redacció
Montse Cabrero
Traducció
Translatio 99
Producció editorial
Judit Lara
Disseny
Fons Gràfic
Impressió
Arts Gràfiques Orient
D.L. B-50591/2001
ISSN: 1578-8903
Institut de Cultura de Barcelona
Palau de la Virreina
La Rambla 99 - 08002 Barcelona
Tel. 93 301 77 75 - Fax 93 316 10 10
www.bcn.es/cultura
[email protected]
2
D
Sumari
març-abril 2002
Balanç cultural de l’any 2001
4
Entrevista a Vicent Partal
8
Parc Humà, a la Virreina
10
Vicent Partal, periodista i ànima de VilaWeb —jurat
d’aquesta edició dels Premis Ciutat de Barcelona de
Multimèdia i guanyador amb VilaWeb l’any 1999 del premi
en la modalitat de premsa escrita— és el protagonista
de l’entrevista. Vicent Partal és un dels participants en el nou
cicle de debats "Cultura XXI: nova societat? nova economia?",
que tindran lloc el mes d’abril al Palau de la Virreina i
tractaran de les noves perspectives de desenvolupament
de les activitats culturals en el marc de la nova economia.
Reoberta
la cripta del Museu Marès
11
Les biblioteques creixen
12
Primavera Fotogràfica
14
Moda Barcelona
15
I, com cada primavera, arriba la cita puntual amb el món
del llibre: Sant Jordi, una autèntica festa ciutadana de les
lletres. Barcelona Cultura dedica una atenció especial a
l’estat de la lectura pública a la ciutat i a l’evolució del Pla
de Biblioteques. Les biblioteques creixen, i ho fan en
nombre de centres, en superfície disponible, en quantitat
de volums i, sobretot, en serveis. L’antiga concepció
de la biblioteca com a magatzem de llibres ha donat pas
a una visió nova i més àmplia de les biblioteques com a
centres generadors de cultura, informació, estudi i relació
entre la gent. Com a conseqüència, l’augment d’usuaris i
préstecs està sent espectacular.
Retrat de Rotterdam
16
Any Gaudí
18
Agenda cultural a Barcelona
19
Avançament Grec
23
Barcelona Internacional
24
Es roda!
26
Aquesta primavera emmarca també la inauguració
de l’Any Internacional Gaudí 2002, un esdeveniment cultural
que està suscitant un gran interès i repercussió a escala
internacional. L’ampli programa expositiu de la Primavera
Fotogràfica, la mostra "Parc Humà" a la Virreina i
la reobertura d’un espai singular, la cripta d’escultures
en pedra del Museu Marès, completen la proposta
del número 2 de la revista.
Cultura a Internet
27
Textos en castellano
28
English version
33
Directori de biblioteques
38
març-abril 2002
3
El 2001 el Grec va complir 25 anys.
Medea, dirigida per Michael
Cacoyannis i protagonitzada per
Núria Espert, va ser l’espectacle que
va tancar l’edició del festival l’any
passat al Teatre Grec
El 2001 passarà a la història
com l’any de la generalització
del debat sobre la globalització
i les mobilitzacions per la recerca d’un sentit i una mesura més
justa i humana a la societat global. Ha estat l’any de l’enfonsament de les torres bessones i
de les imprevisibles repercussions polítiques, econòmiques i
culturals que se’n derivaran.
Des d´una òptica infinitament més casolana, haurà estat
l’any de la visibilització mediàtica de la suposada tensió entre
Madrid i Barcelona. Però el
debat entre les dues ciutats és
més la conseqüència de la distància entre les diverses maneres de construir l’Estat que no
pas un pols pròpiament dit.
El fil a seguir per fer el
balanç del 2001 és la pròpia ciutat a través de cinc paràmetres
que expressen les nostres fortaleses i les nostres debilitats:
4
L’11 de febrer, presidits per l’alcalde Joan Clos, es van
lliurar els Premis Ciutat de Barcelona al Saló de Cent
de l’Ajuntament. Dividits en 16 modalitats, els Premis
volen expressar el reconeixement de la ciutat al treball
dels seus creadors i investigadors. El regidor de Cultura,
Ferran Mascarell, que va definir els premiats com “la
punta visible d’un iceberg creatiu molt més ampli que
envaeix els diversos àmbits culturals i científics de la
ciutat”, va fer el balanç cultural de l’any 2001, el resum
del qual presentem a continuació.
- La capacitat de crear, d’innovar, d’investigar
- El grau de democratització
dels coneixements a disposició dels ciutadans i ciutadanes
- L’habilitat dels centres de saber públics i de les empreses
privades per crear nous continguts
- La fortalesa per generar intercanvis i connectivitat amb les
altres ciutats i realitats culturals del planeta
- La qualitat en la pràctica dels
valors i les actituds de convivència.
Tots els indicadors permeten afirmar que a la Barcelona
del 2001 la producció i la
democratització de nous coneixements ha estat positiva i la
pràctica dels valors de la convivència ha superat els comple-
xos reptes que ha hagut d’afrontar. El més valuós capital
que històricament ha tingut
aquesta ciutat és el capital creatiu, el capital intel·lectual. El
bagatge cultural s’ha incrementat i ha contribuït a enfortir el
capital social de la ciutat.
En arts escèniques s’ha materialitzat el vell somni de Fabià
Puigserver amb el Lliure instal·lat al Palau de l’Agricultura.
S’ha reobert la sala Ovidi
Montllor. Ha nascut el nou Teatre Musical de Barcelona al Palau dels Esports. Pràcticament
4.000 localitats més a disposició del públic. L’oferta ha crescut més que la demanda i el
repte és trobar nous públics. Hi
contribuirà la creació del consorci de rehabilitació de teatres
i el nou fons de capital risc per
a projectes culturals de qualitat
estrenats l’any passat.
Pel que fa a la música, el
Liceu ha triplicat abonats en
Foto Pep Herrero
Foto Ros Ribas
Barcelona,
la reivindicació de la creativitat
tres temporades i l´Orquestra,
amb els seus 9.200 abonats, ha
arribat a la xifra més alta de la
seva història.
El Sònar ha pulveritzat totes
les seves marques. A la tardor la
primera edició de la B-parade i
l’emergent LEM han triomfat.
L’actiu circuit de sales i clubs privats de música ha acollit més
actuacions que mai.
El 2001 ha confirmat la fortalesa de Barcelona com a plataforma musical internacional:
els noms més destacats de la
música clàssica, del pop rock i
de les músiques avançades han
estat a la ciutat.
En arts visuals s’ha estrenat la
Triennal, un esdeveniment que
ha mostrat un camí genuí i arriscat. El MACBA, el CCCB, la
Fundació Miró i Hangar han estat
especialment actius en l’àmbit
de la creació més contemporània. La prestigiosa revista americana Artforum va reconèixer
quatre de les exposicions fetes a
la ciutat entre les 100 millors de
l’any. També han emergit un seguit de col·lectius independents
que estan fent-se notar en el
calendari i els espais de la ciutat.
Una altra bona notícia del
2001 és l’acord institucional per
acabar les obres del MNAC
que, a més, ha ingressat en l’anomenat Club dels 50 millors
museus del món. El Museu
Picasso es va confirmar com el
segon museu estatal d’art en
nombre de visitants. El Picasso,
el MACBA, el MNAC i la Fundació Miró han incorporat més
de 500 noves peces al patrimoni de la ciutat. També s’han iniciat els treballs per posar en
L’any passat va tenir lloc la primera edició de la Triennal Barcelona Art
Report. Experiències. La Virreina va presentar l’exposició “Vostestaquí”,
que comptava amb aquest muntatge d’Eugènia Balcells
funcionament el Centre de les
Glòries dedicat al disseny
industrial i gràfic, la moda, la
joieria i la ceràmica.
El conjunt dels museus i
centres d’exposicions han estat
visitats per 8.750.000 persones,
un 3 % més que l’any anterior.
Els audiovisuals han doblat
la producció a Barcelona: s’han
fet 220 produccions. Molts
directors i productors han triat
Barcelona, entre d’altres Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela,
Fernando Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker.
Barcelona és ja una capital
important en la producció de
cinema d’animació i de programes per a les televisions espanyoles i també en la producció de
documentals. I en el marc del
22@ s´ha posat en marxa a Ca
l’Aranyó la ciutat de l’audiovisual.
Durant el 2001 hem conegut a través de l’IAE l’espectacular creixement d’empreses de
l’àmbit cultural. Globalment,
entre l’any 1993 i l’any 2001, les
empreses culturals han crescut
un 63%, éssent especialment
cridaners els creixements de les
empreses de serveis culturals
(un 216%) i de les empreses de
ràdio i televisió (un 341%).
Les biblioteques són el més
gran equipament cultural en
xarxa de què disposa Barcelona.
Comptem amb 25 biblioteques
amb més de 20.000 m2 (un 81%
més que l’any 1998) que han
crescut en usuaris un 31 per
cent més que l´any anterior.
Unes bones biblioteques
que són el millor regal que la
ciutat pot fer als escriptors i al
conjunt d’una indústria editorial
que segueix liderant l’exportació espanyola de llibres.
Al llarg del 2001 alguns dels
noms més destacats de l´arquitectura catalana i de la primera
fila internacional han presentat
els seus projectes per a la ciutat:
Herzog-de Meron, Jean Nouvel,
Zaha Hadid, entre d’altres. I en
el terreny de l’arqueologia s’han
fet importants troballes a Ciutat
Vella que han afegit coneixemarç-abril 2002
5
6
per avançar definitivament en el
Fòrum Universal
de les Cultures
2004. D’una banda ha quedat
clar que estem
parlant d’un esdeveniment necessari i oportú.
D’altra banda ha
estat l’any de l’aLa poesia troba marcs d’expressió nous als carrers i les
cord institucioplaces de Barcelona, al metro, a bord d’un vaixell
nal i econòmic,
ancorat al port... És la Setmana Internacional de Poesia
de la aprovació
Queda molt per fer pel que
del guió bàsic, el Pla Director i
fa a les estratègies culturals
el sistema organitzatiu.
metropolitanes. En aquest
Totes aquestes dades són
sentit durant el 2001 s’ha incul’expressió del clima positiu que
bat un projecte molt imporla ciutat ha viscut durant l’any
tant: el Fòrum Metropolità de
2001; són l’expressió de la
regidors de cultura, que ja ha
diversitat d’àmbits, de l’ampliendegat les seves primeres
tud d’agents que hi participen,
accions.
del desig participatiu dels ciutaEn qualsevol cas, cal contidans, i sobretot de l’equilibri
nuar impulsant línies d’actuació
cultural de Barcelona.
efectives com s’ha fet en els
En el clima cultural de la ciudarrers anys. El Pla Estratègic
tat hi ha també zones d’ombra.
del sector cultural marca un
Però en termes generals cal
camí de complicitat entre tots
estar raonablement satisfets del
els agents culturals públics i prigrau de convivència i de com
vats que cal continuar. Ben
des de la cultura s’ha contribuït
segur que el Quart Pla
a fer una ciutat més creativa,
Estratègic de la ciutat recollirà
innovadora, democràtica, cosla importància central del fet
mopolita i acollidora; més forta
cultural i de la producció de
per afrontar un futur que té
continguts per al desenvolupaalgunes incerteses, però sobrement econòmic i l´equilibri
tot que és ple de possibilitats.
social de la ciutat. I que el
A Barcelona se li han seguit
Fòrum Universal de les Cultures
negant alguns instruments de
2004 serà el gran revulsiu cultucapitalitat imprescindibles, així
ral que tots desitgem i l’aportacom uns nivells d´inversió cultució genuïna de Barcelona en el
ral acceptables, i la ciutat es
debat global.
ressenteix de la falta de polítiques generals en el terreny de
l´audiovisual, el llibre, el patriFerran Mascarell
Regidor de Cultura
moni i les noves tecnologies.
Foto Pep Herrero
ments científics i patrimoni monumental de primer nivell.
És un fet l’alt nivell d’excel·lència de la recerca científica
i tècnica al llarg del 2001: la
recerca sobre el Genoma Humà
o els treballs d’investigació sobre l’arquitectura de supercomputadors en són un exemple.
S’han inaugurat importants
estructures de recerca: el Parc
Científic de la Universitat de
Barcelona, el Parc Tecnològic
de la Universitat Politècnica de
Catalunya, i l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina; i s’ha
creat l’associació Barcelona
Aeronàutica i de l’Espai.
D’igual manera, han destacat diversos projectes en l’àmbit
de la cultura digital: Metàpolis,
Art Futura i On Line Flash Film
Festival. Barcelona està esdevenint referència creativa a nivell
europeu en aquest sector; confirmat per la xarxa Eurociutats,
que de les 15 propostes europees escollides com a “bones pràctiques” de cultura tecnològica,
n’ha triat 5 fetes a Barcelona.
Barcelona ha mantingut també l’índex més alt de connexió a
internet de totes les ciutats d´Espanya, arribant al 37% davant del
20% espanyol, i manté un bon
nivell dins la mitjana europea.
Les activitats festives, les festes de la Mercè, les festes dels
barris, han estat veritables festivals de civilitat, de fraternitat, de
participació i de comunitat. La
combinació genuïna de tradició
i modernitat que expressen són
un dels trets distintius del clima
cultural de Barcelona.
El 2001 ha servit també,
d’una manera molt especial,
Premis
Ciutat de Barcelona 2001
Membres del jurat
Arts escèniques
Gonzalo Pérez de Olaguer,
president
Joan Anton Benach
Jordi Jané
Marjolijn van der Meer
Marcos Ordóñez
Arts plàstiques
Sergi Aguilar, president
Vicenç Altaió
Rosa M. Malet
Glòria Picazo
Jaume Vidal
Audiovisuals
Núria Vidal, presidenta
Lluís Bonet
Jorge de Cominges
Xavier Pérez
Roc Villàs
Música
Miquel Jurado, president
Agustí Fancelli
Joan Oller
Víctor Nubla
Traducció en llengua catalana
Narcís Comadira, president
M. Pilar Estelrich
Xavier Pàmies
Manuel de Seabra
Joan Sellent
Literatura en llengua catalana
Ramon Pla, president
Antoni M. Espadaler
Anna Gil
Vicenç Llorca
Màrius Serra
Literatura en llengua castellana
Ana M. Moix, presidenta
Félix de Azúa
Dolors Oller
Vicenç Villatoro
Jordi Virallonga
Arquitectura i
urbanisme
Josep E. Hernández Cros,
president
Manuel Gausa
David Mackay
Maria Rubert de Ventós
Benedetta Tagliabue
Disseny
André Ricard, president
Josep M. Montaner
Josep M. Vinyets
Beatrice Würsch
Investigació científica
Adolf Tobeña, president
Fàtima Bosch
Luis A. Fernández Hermana
Joan J. Guinovart
Isidre Ferrer
Mitjans de comunicació
en premsa escrita
Josep Martí Gómez, president
Alfredo Abián
Albert Sáez
Iosu de la Torre
Xavier Vidal Folch
Investigació
tecnològica
Javier Tejada, president
Joaquim Casal
Francesc Esteva
Jordi Isern
Artur Serra
Mitjans de comunicació
en ràdio i televisió
Josep M. Girona, president
Víctor Amela
Roser Garcia
Elisenda Roca
Joan Úbeda
Multimèdia
Vicent Partal, president
Josep Blat
Rosa Franquet
Claudia Gianetti
Lluís Reales
Agustí Duran i Sanpere
d´Història de Barcelona
Josep Fontana, president
Albert García Espuche
Mary Nash
Borja de Riquer
Josep M. Salrach
Projecció internacional
de la ciutat de Barcelona
Josep M. Bricall, president
Victòria Camps
Josep Ramoneda
Leopoldo Rodès
Joan Tàpia
Literatura en llengua castellana
Javier Cercas
Mitjans Comunicació
premsa escrita
Xavier Batalla
Mitjans Comunicació
Ràdio i Televisió
La marató de TV3
Història de Barcelona –
Duran i Sanpere
Pere Orti i Gost
Arquitectura i urbanisme
Josep Llinàs Carmona
Disseny
America Sánchez
Investigació científica
Salomé Prat
Investigació tecnològica
Jordi Aguiló, Joan Llibre
i José Luis Pomar
Multimèdia
Vicente Guallart
Projecció internacional
Francesc Vendrell
Premiats
Arts escèniques
Pepe Rubianes
Arts plàstiques
Frederic Amat
Audiovisuals
José Luis Guerín
Música
Joan Albert Amargós
Traducció en llengua catalana
Mikel de Epalza
Literatura en llengua catalana
Jordi Coca
març-abril 2002
7
“
Entrevista:
Vicent Partal
Vicent Partal és pioner del periodisme digital a Catalunya. L’any 1994 va crear el primer
sistema telemàtic informatiu que va aparèixer al nostre país, El Temps On Line, i un
any més tard va posar en marxa l’empresa de la qual sorgeix el directori d’una infopista
catalana que el 1996 es converteix en VilaWeb, el principal diari electrònic en català amb
més de 50 edicions a diverses ciutats del món. Vicent Partal és un dels participants del cicle
"Cultura XXI: Nova societat? Nova economia?" que obrirà, al Palau de la Virreina, un
espai de reflexió sobre les perspectives de la cultura en el marc de la nova economia.
“ ”
Hi ha internets
diverses i plurals
Entre els dos extrems de la societat de
la informació: el de l'optimisme desbordant
inicial d'expectativa sobredimensionada i el
del pessimisme de crisi de la nova economia, en quin punt del cicle estem situats
ara?
Un dels problemes és que la gent opina sense
saber massa de què està parlant. L'eufòria (afortunadament) passada no era compartida per
ningú que estigués treballant realment en el sec8
tor. De la mateixa manera, el pessimisme actual
tampoc no ho és. Aquesta eufòria i aquest pessimisme més aviat són del costat de comentaristes
que parlen d'oïdes i d'un sector, massa ample, de
gent que té interessos econòmics concrets. Hi va
haver, i hi ha, gent que es pensava que en el món
digital era molt senzill especular. Van especular
els primers, i els altres es van quedar amb les
ganes...
el problema és com crear la marca de ciutat. Els
mitjans de comunicació continuen fent més cas
del que diu qualsevol empresa aparentment multinacional que no del que realment es fa i es crea.
Per ignorància, bàsicament. I sempre estan pendents de si Madrid va més endavant o no. A mi em
sembla que la discussió no és aquesta. La discussió és, en tot cas, quin paper ha de tenir Barcelona
a Europa i com jugar-lo. Un exemple: la discussió
sobre si Barcelona té capacitat per competir amb
el SIMO de Madrid com a fira no deixa veure la
gran oportunitat que és competir amb el Millia de
Cannes. El Millia està ofegant-se per una política
comercial errònia. Barcelona té en els continguts
un dels seus grans eixos i la Fira podria competir
amb el Millia, amb molta facilitat, per crear el gran
espai europeu dels continguts multimèdia. En
comptes d'això ens barallem pel SIMO...
Pel que fa al 22@, et sembla que pot esdevenir l'instrument de la ciutat per accedir
plenament a l'era digital? Què et sembla
que pot aportar en termes d’imbricació
a l'entorn social, de digitalització de la cultura, etc.?
Jo no tinc cap dubte que el 22@ és la millor operació que la ciutat pot fer en aquests moments.
Em preocupa, com a tots, la lentitud, molt difícil
d'evitar ja que estem parlant d'una aposta que no
és gens virtual sinó que conté moltes totxanes.
Ara bé: el 22@ és molt més que una operació
urbanística i empresarial, i això ho repeteix encertadament una vegada i una altra Vladimir de
Semir. El 22@ també haurà de crear escoles, que
hauran de ser tan innovadores com ho van ser
l'Escola del Bosc o l'Escola del Mar de la Barcelona republicana. I tindrà espais culturals que
haurien de recrear la pulsió dels ateneus obrers i
la creativitat que va marcar les primeres dècades
del segle XX. És una oportunitat molt complexa
però també molt gran.
Com veus posicionada Barcelona en el context digital? en quins aspectes hauria de
millorar o enfortir-se i fer un esforç per desenvolupar-se?
Dins la societat-xarxa i l'economia-xarxa,
quins reptes/oportunitats hi veus per al
sector cultural?
Barcelona és una ciutat on continuen desenvolupant-se projectes molt interessants. A parer meu
El gran repte dels sectors culturals és sempre la
creativitat. I encara estem en les beceroles de la
El repte és com assolir
dimensions industrials
sense malmetre
la creativitat
”
creativitat digital. Encara estem tots massa pendents de la tecnologia. Ens enlluernem (lògicament) amb el que es pot fer en termes tecnològics i això distreu molt. Per exemple Barcelona té
un exitós festival de tecnologia Flash, que és una
iniciativa excel·lent. Però encara el seu denominador és l'ús d'un software concret més que no el
que s'hi fa. Jo crec, però, que això és molt lògic
atès que tot és molt nou encara.
Si considerem la cultura com a sector que
produeix continguts, quina visió realitzes
de la cultura en la societat del coneixement
a mig termini (5-10 anys)?
El gran repte serà com assolir dimensions industrials sense malmetre la creativitat. En la societat
del coneixement la cultura és i serà un dels grans
motors econòmics. Com pot coexistir això amb la
creativitat i la innovació crec que és el que serà
complicat i el que, en definitiva, és el gran repte.
En alguna ocasió t'has referit a les "Internets plurals", podries explicar aquest
concepte?
Era lògic que els primers anys es parlés d'Internet
com un tot. Però avui això ja no té massa sentit.
Hi ha internets diverses i plurals. La internet dels
grans bancs i la de festes.org (per exemple) no
tenen cap punt de contacte. Essencialment, però,
crec que haurem de distingir com a mínim aquella internet que és una extensió virtual del que
existeix en la vida real i la internet que crea des
de la xarxa i que, en tot cas, farà el viatge a l'inrevés i també anirà consolidant posicions presencials. I l'una i l'altra seran totes dues internet, però
no tindrem ni tant sols paràmetres per a poder
comparar-les, degut a la seua gran disparitat.
març-abril 2002
9
la humanidad como obra de arte
La era abierta por el genoma y la posible manipulación de la
especie humana, por la realidad virtual y la expansión
informática, es también la época de unas formas desesperadas y
arcaicas de desplazamiento; de pateras y balsas que inundan
y desbordan el mundo desde cualquier punto del planeta.
En ambas formas
de
apoteosis
global —
La soledat i la incomunicació
recreades per Juan Muñoz
de la tecnología y de
la precariedad— se
percibe, bajo diferentes escalas, un regreso de lo
humano. Una odisea de la especie, para cuya comprensión resultan hoy insuficientes tanto las obsesiones fragmentarias del multiculturalismo como la
no menos obsesiva estandarización de la mundialización. Desde esta situación que podríamos llamar
neoromántica, una parte del arte de nuestros días
se enfrentaría al reto de otorgar una humanidad
que ya no poseemos a una futura humanidad que
aún está por formar. Es un estatuto excesivo que
atestiguan tanto la clonación o el descubrimiento
del genoma, como las irrupciones del Nuevo Arte
Británico o las tesis de Peter Sloterdijk. Sólo que el
arte manifiesta, en este sentido, un dilatado viaje
de regreso. Después de abismarse a otros mundos
—la política, los media, la tecnología— suele retornar de su odisea a la domesticación de su Ítaca de
siempre: el museo, los grandes eventos y las formas
de autogratificación que le han sido inherentes tradicionalmente. El carácter incompleto de ese retorno es el asunto de la odisea. Pero si la Odisea de
Homero planteaba el problema del tiempo; si la
Odisea Kubrick se sostenía en la efusión del espacio, hoy tal vez experimentamos la odisea de los
humanos. Hubo un tiempo, sin embargo, en el cual
ese hombre desapareció. En 1966, Michel Foucault
concluyó Las palabras y las cosas con una afirmación que marcaba un límite en el pensamiento
moderno: si las razones que lo habían encumbrado
10
como centro del saber moderno desaparecieran
entonces el hombre también desaparecería. Treinta
años después el filósofo alemán Peter Sloterdijk ha
dado un paso aún más importante y la polémica ha
sido incluso más ardua. Sobre todo por su referencia del hombre, no como tema del saber moderno,
sino como especie; la única que se divide entre los
que educan y los que son educados. No es casual
que en el arte contemporáneo abunden figuras de
niños desorientados. Se trata de niños "viejos",
que tienen la necesidad perentoria de reproducirse
y educarse al mismo tiempo. Acaso sea este el
drama del aprendizaje del hombre en la era digital
y el tardocapitalismo: está demasiado gastado para
el individualismo pero es aún demasiado infantil
para la comunidad.
Acaso, lo interesante de esta condición futura
apunte a un resurgir del humanismo, pero sin las
coartadas que el existencialismo, el marxismo o el
liberalismo propusieron para él. Más que apostar
por un arte humanista, lo que hoy nos plantea
nuestra época es la posibilidad de concebir lo
humano como obra de arte, lo cual vendría a ser
como la obra de arte ideal para Nietzsche: aquella
obra que se construía a sí misma. En medio de esa
posibilidad, vale la pena explorar las escalas humanas que hoy nos conciernen. Eso es lo que intenta
hacer una exposición como Parque Humano.
Iván de la Nuez
Comissari de la mostra i director de la Virreina Exposicions
Parc Humà. Una exposició de criatures globals
Palau de la Virreina. La Rambla, 99. Fins al 24 de març
Reoberta la cripta
del Museu Marès
Frederic Marès ha estat un personatge excepcional
en la història de la cultura catalana del segle XX.
Escultor i col·leccionista apassionat, va llegar el seu patrimoni a la ciutat de Barcelona.
El Museu ha reobert la cripta d’escultures en pedra després de la seva remodelació.
El Museu Frederic Marès, amb motiu de la
commemoració del desè aniversari de la mort
del seu fundador, ha organitzat des de l’estiu
del 2001 una sèrie d’actes i publicacions per tal
de retre homenatge a un escultor que, posant la
vocació artística al servei de la passió de col·leccionista, va donar a la ciutat un ric patrimoni
artístic que el fa ser el primer museu de col·leccionista de tot l’Estat.
Dins de totes aquestes celebracions s’inclou
la inauguració de la remodelació d’un dels seus
espais més emblemàtics: les sales d’escultura en
pedra, conegudes com la cripta per la seva ubicació al soterrani. En aquest espai, des del final
de gener els barcelonins poden tornar a visitar
la col·lecció d’escultura en pedra del museu i
contemplar també les restes de la muralla de la
Barcino romana. Després d’un període de tancament obligat per tal de continuar la remodelació del museu iniciada el 1997, i un cop inaugurada la primera fase l’abril del 1999, ara es
pot tornar a visitar aquesta part.
En aquestes sales s’hi conserven, entre
altres obres, una espectacular portada romànica
de l’església d’Anzano (Osca), una part del
claustre gòtic del convent de Santa Clara de
Barcelona, alguns sepulcres castellans dels
segles XIV i XVI, la col·lecció de capitells de
Catalunya i Castella dels segles XII al XV, i també
una de capitells califals i una representació notable d’escultura gòtica lleidatana.
La reforma arquitectònica, com la de la fase
anterior, ha estat obra de l’estudi de Josep
Llinàs a partir del projecte museogràfic elaborat
per l’equip tècnic del museu. La modificació
arquitectònica més visible és una estructura en
Foto Ramon Muro
Parc Humà:
La cripta d’escultures en pedra després
de la seva remodelació
forma de cub de color groc, situada al centre de
la sala, que, a més d’acollir el valuós conjunt
d’escultures gòtiques lleidatanes, resulta un
esplèndid mirador per a la portalada romànica
d’Anzano.
Al principi d’abril, el museu presenta l’exposició La col·lecció somiada. Escultura medieval a
les col·leccions catalanes. La mostra aplega
peces de gran qualitat, inèdites o molt poc
conegudes, que permeten, alhora, traçar la història del col·leccionisme de l’escultura medieval
a Catalunya. És una ocasió excel·lent per visitar
el Museu Frederic Marès i redescobrir l’obra
medieval en pedra envoltada de les pedres
romanes que conformen el substrat històric de
la nostra ciutat.
La col·lecció somiada.
Escultura medieval a les col·leccions catalanes
Museu Frederic Marès. Pl. de Sant Iu, 5-6
Del 4 d’abril al 23 de juny
març-abril 2002
11
creixen
A Barcelona hi ha 25 biblioteques públiques, a les quals s’afegiran dues de noves
aquesta primavera. Les biblioteques públiques creixen i, alhora, busquen formes noves
de comunicació, per guanyar lectors i lectores nous i per integrar-se en el pols de la
vida cultural dels barris i districtes.
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda es dedica
d’una manera especial a la poesia i acull el primer
Club de Poesia de Barcelona, que funciona amb la
mateixa dinàmica dels Clubs de Lectura.
Foto Pep Herrero
Llibres per a tothom
La Biblioteca Nou Barris està especialitzada en el món del circ
A fi d’atraure lectors, algunes de les biblioteques de la ciutat s’han especialitzat en àmbits
concrets connectats amb activitats que es desenvolupen al barri des dels equipaments públics o
des de la iniciativa privada. És el cas de la
Biblioteca Nou Barris, amb un fons dedicat al
món del circ, situada en un districte de la ciutat
que acull l’escola de circ Rogelio Rivel i l’Associació de Circ de Catalunya, amb seu a l’Ateneu
Popular de Nou Barris. L’ambientació especial
amb què s’ha decorat la biblioteca —amb un
espai per als petits lectors en forma de carpa—
també fa referència al tema.
La Biblioteca Vapor Vell, a Sants-Montjuïc, i la
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda també treballen en aquesta línia. Vapor Vell compta amb un
fons especialitzat en músiques urbanes, no tan sols
bibliogràfic, sinó també musical amb la maquetoteca (fons de maquetes de l’Ajuntament) i audiovisual, amb les gravacions que realitza l’Escola de
Mitjans Audiovisuals (EMAV) dels concerts de
grups emergents que tenen lloc a La Bàscula. La
12
Actualment hi ha disset clubs (divuit amb el
de poesia) en funcionament a les biblioteques de
Barcelona, que apleguen uns cinc-cents lectors
i lectores en total. Els clubs es reuneixen cada
mes per posar en comú l’experiència de la lectura d’un mateix llibre. És un espai pensat per a persones amb inquietuds culturals i ganes de llegir,
amb voluntat de ser un punt de trobada i relació
entre veïns amb interessos comuns.
I com que no hi ha límits d’edat en el món dels
llibres, els més petits (d’entre 2 i 6 anys) també
tenen una cita a la biblioteca. El programa El món
dels Tovets, en marxa a vuit biblioteques de la ciutat, proposa un primera aproximació als llibres
il·lustrats. De la mà dels Tovets, ninos de drap que
prenen la forma d’alguns dels principals protagonistes de la literatura infantil (Les tres bessones,
Elmer, Babar, El petit ós…) els nens i nenes poden
descobrir les històries i els llibres que les expliquen.
Els dissabtes al matí, les biblioteques obren les
seves portes a la música amb un seguit de concerts comentats pensats per a tota la família, els
Aperitius musicals. Els assistents reben en cada
concert un programa de mà i una guia amb els
CD, llibres, revistes o vídeos de què disposa la
biblioteca i que poden emportar-se en préstec a
casa. L’últim trimestre de l’any 2001 es va iniciar
aquesta activitat amb un cicle dedicat a la música
antiga. De gener a març d’enguany, les bibliote-
Anys
Usuaris
Préstecs
1998
1999
2000
2001
1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815
(+15%)
(+12%)
(+31%)
759.658
Anys
Nombre
d’equipaments
Metres
quadrats
Creixement (%)
897.525
(+18%)
1.057.653 1.409.596
(+17%)
(+33%)
1998
1999
2000
2001
2002
18
20
22
25
27
11.038 13.700 17.800 20.000 23.200
24 %
30 %
12 %
16 %
Noves biblioteques
Durant el primer semestre de 2002 s’inauguraran dues noves biblioteques de barri: Torrent de
l’Olla (Gràcia) i Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). La
biblioteca de Torrent de l’Olla és un edifici singular i emblemàtic de nova construcció, obra de l’arquitecte Josep Llinàs, situat a l’espai on hi havia
una sala de lectura de l’Obra Social de la Caixa de
Catalunya, entitat que, a través d’un conveni amb
Foto Pep Herrero
Les biblioteques
ques proposen un passeig per la història del jazz,
des dels seus inicis a la segona meitat del segle XIX
al sud d’Estats Units, fins als grans mestres contemporanis com Miles Davis o Louis Armstrong.
Les persones amb problemes de mobilitat que
no poden desplaçar-se també poden gaudir de la
biblioteca gràcies al servei de préstec a domicili.
Actualment hi ha una vintena de biblioteques que,
a través dels seus voluntaris, presten aquest servei.
Per tal de facilitar l’accés a tothom, les biblioteques públiques també amplien els horaris. L’any
2001 es va passar de 760 hores setmanals d’obertura a 995, és a dir un 25,66% més, i es va
incrementar el total de dies i hores de servei gràcies al manteniment d’un mínim d’una biblioteca
per districte oberta en el període de vacances
d’estiu. Al llarg del 2002 continuarà aquesta
ampliació d’horaris amb la previsió de créixer fins
a un mínim de 1.035 hores setmanals.
Sala de lectura de la biblioteca Vapor Vell
l’Ajuntament, n’ha cedit el solar. Amb una superfície de 800 m2, la Biblioteca Torrent de l’Olla
comptarà amb un fons especialitzat en la cultura
mediterrània i tradicional que s’integra en la línia
temàtica dels projectes dels dos centres cívics del
seu sector: l’Artesà (Tradicionàrius) i La Sedeta (La
Mediterrània).
La Biblioteca Vallvidrera forma part del centre
cívic del mateix nom. Es tracta també d’obra nova
projectada per l’arquitecte Manuel Melo. Amb
una superfície de 500 m2, que cobreix les necessitats dels usuaris ja que es tracta d’una zona de
la ciutat poc densament poblada, compta amb
una vista privilegiada sobre Collserola. Els lectors
també podran disposar dels serveis que ofereix el
centre cívic (zona de bar, exposicions temporals,
punt d’informació…).
La propera tardor també obrirà les portes la
biblioteca de districte Can Fabra, a Sant Andreu,
que recull els fons de la Biblioteca Ignasi Iglésias
i que comptarà amb una superfície de 3.000 m2.
Així, al final d’aquest any, Barcelona tindrà ja 27
biblioteques públiques.
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Palau de la Virreina
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 93 316 12 42 - Fax 93 316 12 40
[email protected]
www.bcn.es/biblioteques
març-abril 2002
13
Primavera
Fotogràfica
© Carles Fontseré
Arriba la
Barrio
Los Remedios.
Ciudad de Méjico.
1996
La biennal Primavera Fotogràfica, el certamen
internacional de promoció i difusió de la fotografia,
arriba enguany al seu 20è aniversari. La selecció oficial d’exposicions d’aquesta edició presenta 180
mostres, distribuïdes a 40 poblacions de Catalunya,
que giren entorn de tres grans eixos temàtics:
D’entre les 25 exposicions de l’apartat dedicat
a Patrimoni i homenatges, destaquen: Formes.
Una nova visió, 1920-1950, amb fotografies de
Man Ray, Christian Schaad i Emili Godes, entre
d’altres, a la Galeria Kowasa, i Salvador Dalí vist per
Ricardo Sans, a la Galeria Joan Gaspar.
L’àmbit Primavera visions conté 43 exposicions, d’entre les quals trobem noms propis de l’art
de la fotografia com Christian Maury, a l’Institut
Francès; America Sánchez, a la Galeria María José
Castellví; Colita, al Museu de Zoologia, i Gianni
Berengo, a FNAC L’Illa.
Primavera Gaudí presenta, entre d’altres, les
exposicions Germans Canosa, al Palau Robert, i
Gaudí vist per Joaquim Gomis, al Col·lectiu Art
Consell de Cent.
– la recuperació del patrimoni i la difusió d’homenatges
– les mostres participants en l’Any Internacional
Gaudí 2002
– les exposicions de l’apartat de temàtica lliure
sota el títol "Noves visions i propostes".
El grup Primavera propostes inclou 74 exposicions, entre les quals hi ha Generació 2002. Premis
i beques d’art de Caja Madrid, al Palau de la
Virreina; Diálogos de Danza, de Carme Esteve, a
l’Institut del Teatre; Cáncer de mama, de Catherina
Mouratidi, a La Capella, i el Premi Injuve de
Fotografia 2000, a l’Espai Fotogràfic Can Basté.
El programa oficial d’exposicions està basat en
els projectes presentats pels espais participants i
seleccionat per un comitè d’experts integrat per
fotògrafs, galeristes i directors de museus. El programa està concebut en sis apartats:
I finalment Escoles agrupa set mostres repartides en diversos centres d’ensenyament de fotografia de Catalunya, quatre dels quals són a Barcelona:
l’Espai de Fotografia Francesc Català Roca, Da
Vinci Escola d’Art, IDEP i l’Escola Massana.
Primavera central. Inclou, entre d’altres, mostres tan representatives com In the american West,
de Richard Avedon, a CaixaForum; Dora Maar,
al Centre Cultural Tecla Sala; David Goldblat, al
MACBA; Ulls clucs de Pere Formiguera, al MNAC;
Joaquim Gomis, a la Fundació Miró i Carles
Fontseré, al Centre d’Art Santa Mònica.
14
A més d’aquest dens programa d’exposicions
tindran lloc altres activitats com conferències,
debats i tallers especialitzats. La imatge gràfica
de la Primavera Fotogràfica 2002 és un disseny
de Perico Pastor i Antoni Viaplana.
Primavera Fotogràfica 2002
Del 15 d’abril al 31 de maig
Moda Barcelona
“
La Passarel·la
Gaudí és un
important
element de
difusió
i promoció de
la ciutat de
Barcelona
La polèmica a l’entorn de la continuïtat de la
Passarel·la Gaudí a Barcelona ha saltat les últimes
setmanes. Entretant, la Passarel·la ha tancat les portes
de l’edició d’enguany amb un increment de visitants del
45% respecte a l’any passat. Paco Flaqué, organitzador
de la Passarel·la Gaudí i del Saló Moda Barcelona, i
Antonio Alvarado, dissenyador de moda i president de
Moda FAD, responen les següents preguntes:
Paco Flaqué, organitzador de
la Passarel·la Gaudí i del Saló
Moda Barcelona
En relació al Pla Global de la
Moda presentat pel Govern, Moda Barcelona expressa tot el
seu suport a la projecció internacional dels dissenyadors de
tot l’Estat.
1 Què opina de la polèmica sobre la passarel·la única
a Espanya?
2 Què creu que s’hauria de fer per recolzar la moda
a Catalunya?
”
1 Penso que la Passarel·la
Gaudí s’ha de seguir celebrant
com fins ara i que el temps posa
totes les coses al seu lloc. Hem
de tenir en compte que la
Passarel·la Gaudí és un important element de difusió i promoció de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. A més, el sector
tèxtil i de la confecció té un
gran pes a Catalunya, de tal
manera que representa per
aquesta Comunitat Autònoma
el 42 % de la facturació tèxtil
espanyola, el 36,3% de l’ocupació (101.200 persones), el 50%
de les exportacions i el 44% de
les importacions de tèxtil i confecció del conjunt de l’Estat
espanyol.
2 Cal que tot el món cultural, artístic, polític i social s’impliqui en el nou programa que
presentarem al mes de setembre i que convertirà, durant set
dies, a la ciutat de Barcelona en
un referent del disseny, la cultura i la moda, tal com es coneguda internacionalment.
“
Antonio Alvarado, president
de Moda FAD
1 Que la muntin on vulguin.
Cada dissenyador decideix on
ha de presentar les col·leccions
per tal que la seva marca aconsegueixi una difusió més gran.
2 Netejar la Passarel·la Gaudí de marques industrials que no
aporten res; incloure les propostes joves amb sentit i envoltar-se
d’assessors que tinguin una visió
real d’allò que s’està fent més
enllà de les nostres fronteres.
Cada dissenyador
decideix on ha de presentar
les seves col·leccions
”
març-abril 2002
15
Retrat de
Rotterdam
Rotterdam (Països Baixos) va ser Capital Cultural Europea l’any 2001 (juntament amb
la ciutat portuguesa de Porto). Aquest esdeveniment va culminar el nou programa
cultural de la ciutat, amb l’objectiu d’afavorir la creació, la participació dels joves i la
diversitat cultural a la ciutat.
procés de reinvenció i
Rotterdam és una
és un dels eixos clau
ciutat de gairebé
del desenvolupament
600.000 habitants,
urbà. En són testimoni
en una àrea metropoles quatre prioritats
litana d’1,2 milions i un
de la política cultural
dels nodes clau de la
de la ciutat:
ciutat anular (randstad)
dels Països Baixos.
- el paper dels joves
Rotterdam és potser
en la cultura
la menys estereotipada de les ciutats
- l’assumpció de la
neerlandeses. Dos són
diversitat cultural
els fets fonamentals
- la relació entre els
que la caracteritzen:
processos educatius
1. Castigada i destruïda
i la cultura
durant la Segona Guerra Mundial, els urba- la necessitat de
nistes van refer el teixit
reforçar el paper de la
El 2001 va representar per a Rotterdam la descoberta d’una
urbà i van crear un nou
creació i dels artistes.
ciutat jove i creativa
centre. 2. L’afluència
troba per sota de la mitjana de riimmigratòria, en part d’arrel postAquestes prioritats han estat
quesa/pobresa del país. L’Ajuncolonial, en part arran del procés
portades fins a l’aparador més
tament inverteix cada any uns 95
de consolidació del port com a
reconegut, l’etiqueta més atracmilions d’euros en art i cultura, cosa
primera empresa del país (el port
tiva a Europa: la capitalitat culque significa un 8% del pressupost
aporta el 10% del PIB neerlandès!)
tural europea, l’any 2001.
municipal.
l’han convertida en una ciutat
Aquestes característiques
multicultural (tan sols el 56% de
Capital Europea
han tingut unes conseqüències
la població és d’origen autòcton,
clares sobre la política urbana
un 28% pertany a una minoria
Sota el lema "Rotterdam és
que es podia fer. Rotterdam és
ètnica) i jove (el 30% de la població
moltes ciutats", inspirat en el lliavui una "ciutat reinventada" (en
té menys de 24 anys). A més, en
bre Les ciutats invisibles, d’Italo
paraules del cap de Cultura,
termes relatius i en el context
Calvino, Rotterdam 2001 CapiKees Weeda); la política cultural
nacional, Rotterdam no és una
tal Cultural Europea es va proha tingut un paper clau en el
ciutat rica: el 16% de les llars es
posar com l’esdeveniment que
16
examinés la identitat de la ciutat, que fes de laboratori d’una
ciutat cosmopolita. Rotterdam
era certament una ciutat multiètnica, però no pas una ciutat
multicultural. La capitalitat cultural va permetre fer aquest
salt, tant en termes de gestió i
programació com en termes de
comunicació.
En el terreny de la multiculturalitat, per exemple, la creació
del nou teatre municipal de
Zuidplein tenia la missió de mostrar a la llum pública la producció cultural dels col·lectius provinents de la immigració, amb dos
elements clars: la producció
s’haurà de fer amb els mateixos
requeriments de qualitat que a
tots els equipaments municipals,
i el pla de treball preveurà la
inserció del Zuidplein en totes
les xarxes nacionals i internacionals que tenen aquest element
com a missió distintiva.
El trànsit de la multietnicitat
a la multiculturalitat està interrelacionat amb la descoberta i la
celebració d’una ciutat jove.
Aquesta realitat no trobava l’expressió en el programa cultural
dels anys noranta, i la capitalitat
va apostat fort en aquest sentit.
Ambdues línies responen, també, a la necessitat d’aturar el decreixement, lent però constant,
que les audiències culturals de la
ciutat havien sofert en el decurs
dels anys noranta. El treball sindicat dels departaments de Cultura i Educació de l’Ajuntament
–impulsat pel ministeri neerlandès amb l’Actieplan Cultuurbereik (Pla d’acció en l’àmbit de la
cultura)– també aposten en la
mateixa direcció.
Rotterdam 2001 va representar una bona oportunitat de
comunicació exterior (en l’àmbit
estatal i en l’àmbit internacional), però l’accent es va produir
dins de la mateixa ciutat. Si,
normalment, la cultura i l’art
arriben a un nombre reduït de
ciutadans, l’aposta de la capitalitat cultural fou "posar les
bases perquè arribés a molta
més gent". Actualment, el
govern de la ciutat continua treballant en aquesta línia oberta
l’any passat, amb la consegüent
creació de nous instruments de
gestió (gestors culturals comissionats per a la gestió de projectes multiculturals) i de màrqueting precisos perquè aquesta relació continuï en un futur.
Aprofitant l’impuls del 2001
es treballa en aquestes línies.
Rotterdam és una ciutat antiga i
jove alhora, una ciutat que, com
molts ports, ha cercat la seva
identitat en el dinamisme, i que
ha associat identitat i futur.
Nous equipaments
En els darrers vint anys la
ciutat ha invertit uns 170 milions
d’euros en infrastructura nova.
Es van construir nous equipaments, com el Teatre Kunsthal
i el Museu Marítim Príncep
Hendrik, i es van renovar totalment la Biblioteca Central i el
Centre de Congressos i Concerts De Doelen. L’any 2000
es va inaugurar el nou Teatre
Luxor, el Museu Bojimans Van
Beuningen i l’ampliació del
Museu Etnològic. Rotterdam
també va invertir en la construcció de tallers per a artistes
visuals i en un edifici per a la
música pop. En el seu pressupost anual la ciutat destina
línies dedicades a l’educació
cultural, les produccions d’òpera, les noves tecnologies i la
creació emergent.
Festivals
Els festivals són una part
important entre les activitats
culturals que ofereix Rotterdam
perquè tenen la capacitat d’atraure un gran sector de públic.
Hi ha una gran diversitat de festivals, nacionals i internacionals,
entre els quals destaquen
Dunya, el Carnaval d’Estiu, el
Dance Parade, el Festival Internacional de Cinema, i el Festival
Internacional de Poesia. Les arts
aplicades també són un dels
objectius del programa cultural
de la ciutat, que se centra bàsicament en les formes tecnològiques de l’art, com la fotografia, el cinema, el vídeo i els multimèdia. Arran de la capitalitat
cultural europea del 2001, la
ciutat ha volgut donar continuïtat a la Biennal d’Arquitectura i
al nou Festival Marítim.
Organització municipal
– Regidor: J.C. Kombrink
– Director general de
Cultura: Kees Weeda
– El Comitè Municipal per a les Arts
i els Mitjans de Comunicació
aconsella l’alcalde i el regidor.
– La Fundació d’Art de Rotterdam
aconsella les autoritats municipals
pel que fa a les arts i proporciona
ajuts i subvencions.
Ajuntament de Rotterdam
www.stadhuis.rotterdam.nl
Cultura
www.cultuur.rotterdam.nl
març-abril 2002
17
Gaudí va ser un gran constructor. La seva imaginació projectava formes arquitectòniques
fins aleshores mai no realitzades,
impossibles d’aixecar segons els
coneixements tècnics de l’època.
Per fer viables estructures com
les columnes inclinades del Parc
Güell o les de l’Església de la
Colònia Güell, en què pràcticament no hi ha cap angle recte,
Gaudí hi va aplicar mètodes de
càlcul inusuals. Les innovacions
que va aconseguir fan que
Norman Foster hagi dit que "els
mètodes de Gaudí, un segle des-
Any Gaudí
Acte inaugural de l’Any
Internacional Gaudí
Saló de Cent de l’Ajuntament
de Barcelona
20 de març
Amb parlaments dels prestigiosos
arquitectes Oriol Bohigas, Norman
Foster, Frank O. Gehry i Arata
Isozaki.
Gaudí i el Parc Güell.
Arquitectura i natura.
Centre d’Interpretació
Pavelló d’entrada, Parc Güell
Del 14 de març al 31 de desembre
Verdaguer i Gaudí. Tradició
i modernitat a la Barcelona
del canvi de segle,1878-1912
Museu d’Història de la Ciutat,
Pl. del Rei, s/n
Del 6 de març al 9 de juny
18
Foto Ramon Manent
Gaudí:
la recerca de la forma
Espai, geometria, estructura i construcció
Detall d’una columna de l’Església
de la Colònia Güell
prés, continuen sent revolucionaris". Aquesta exposició permet
conèixer les originals tècniques
que Gaudí va aplicar, i entendre
un dels aspectes fonamentals de
la seva obra.
Coincidint amb l’acte inaugural de l’Any Internacional Gaudí,
s’obrirà al públic aquesta exposició produïda per l’Ajuntament de
Barcelona i la Sociedad Estatal
para la Acción Cultural Exterior, i
realitzada amb la col·laboració
del Centre de Transferència de
Tecnologia de la UPC.
Museu d’Història de la Ciutat
Pl. del Rei, s/n
Del 20 de març al 27 de setembre,
al Saló del Tinell
www.gaudi2002.bcn.es
La vida a palau:
Eusebi Güell i Antoni Gaudí,
dos homes i un projecte
Palau Güell, Nou de la Rambla, 3-5
Del 19 de març al 30 de desembre
Inauguració
del cicle de conferències:
Gaudí, una mirada
interdisciplinar
Palau de la Virreina, la Rambla 99
11 d’abril, a les 19 h
Oriol Bohigas, Lluís Permanyer,
Francesc Fontbona, Jorge
Wagensberg, Claudi Alsina i Juli
Capella conversaran amb Daniel
Giralt-Miracle.
Sagrada Família:
pedres del temple,
roques dels temps
Museu de les Ciències Naturals de la
Ciutadella – Museu de Geologia
De l’11 d’abril al 2 de juny
•
Tel. 93 316 10 00
Mostra dels diversos tipus de
roques que es van emprar
originalment en la construcció
de la Sagrada Família i de les que
s’estan utilitzant en els treballs
actuals.
Obertura
del cicle de conferències:
Viu l’arquitectura
amb Gaudí
Biblioteques de Barcelona
Abril
Xerrades amb materials didàctics
i visites comentades per conèixer
com Gaudí duia a terme les seves
construccions.
Presentació del llibre
La Miscel·lània
17 d’abril
Una visió multidisciplinària i
actualitzada de l’obra de
l’arquitecte: Gaudí 2002
Març-abril
a Barcelona
Aquesta secció recull una
mostra de les activitats culturals
més destacades organitzades
per l’Institut de Cultura de
Barcelona o altres entitats.
Informació exhaustiva
i permanent actualitzada
a Internet:
www.bcn.es/cultura
AUDIOVISUAL
Festival Offf
Un festival que propicia
l’intercanvi en el camp de la
creació a Internet, la música
experimental i els nous
llenguatges audiovisuals.
Conferències, tallers, àrees de
treball compartit, concerts,
demos i exhibicions multimèdia.
Del 21 al 23 de març, a la
Universitat Pompeu Fabra,
edifici Jaume I (Ramon Trias
Fargas, 25-27)
Cicle a Michael Powell
i Jack Cardiff
a la Filmoteca
L’assistència el 25 d’abril a la
Filmoteca del prestigiós director
de fotografia Jack Cardiff,
guardonat l’any passat amb un
Òscar honorífic pel conjunt de la
seva carrera, serà una ocasió
formidable per recordar una de
les col·laboracions més creatives
plàsticament de la història del
cinema: la de l’original director
britànic Michael Powell amb el
propi Cardiff.
Abril, a la Filmoteca de la
Generalitat de Catalunya
(Av. Sarrià, 33)
EXPOSICIONS
París-Barcelona
Després de ser visitada per prop
de dues-centes mil persones al
Grand Palais de París, l’exposició
arriba a Barcelona per mostrar el
fèrtil diàleg creatiu establert entre
les dues capitals entre el final del
segle XIX i la primera meitat del
segle XX. Obres de Picasso,
Cézanne, Derain, Gargallo, Miró,
Van Gogh, Toulouse-Lautrec,
entre d’altres.
Del 28 de febrer al 26 de maig,
al Museu Picasso (Montcada,
15-23)
Conceptes de l’espai
Escultures, instal·lacions i
fotografies de quinze artistes
contemporanis que mantenen
posicions diverses en relació amb
el concepte d’espai. Obres de
Boltanski, Cabrita Reis, Hamilton
Finlay, Plensa i Weinberger.
Del 15 de març al 5 de maig,
a la Fundació Joan Miró (Parc
de Montjuïc)
Txomin Badiola
al MACBA
Guinovart,
a La Pedrera
Mostra antològica de la llarga
trajectòria artística de Guinovart amb peces elaborades entre
1948 i 2002- i que inclou dibuix,
pintura, escultura, murals i
instal·lacions tridimensionals.
Del 12 de març al 26 de maig, a
La Pedrera (Provença, 261-265)
Bestiari XXX
Uns trenta treballs, pertanyents a
col·leccions públiques i privades
internacionals, que mostren els
diferents suports que l’artista ha
investigat.
Del 15 de març al 2 de juny,
al MACBA (pl. dels Àngels, 1)
De Renoir a Picasso.
Obres mestres del
Musée de l’Orangerie
Quaranta fotomuntatges de la
fotògrafa Colita que donen una
visió fantasiosa del destí de la
humanitat. Desapareguts tots els
habitants d’un planeta Terra
destruït, només queden els vestigis caducs de la nostra cultura
contraposats a la supervivència de
la natura i del món animal.
Del 14 de març al 2 de juny, al
Museu de Zoologia (Parc de la
Ciutadella)
Unes vuitanta pintures provinents
del Musée de l’Orangerie de
París, entre les quals hi ha
algunes de les obres d’art més
representatives de l’impressionisme i el postimpressionisme.
Obres de Renoir, Cézanne,
Matisse, Modigliani, Picasso
i Utrillo, entre d’altres.
Del 12 d’abril al 7 de juliol,
a CaixaForum (av. Marquès
de Comillas, 6-8)
gener-febrer 2002
19
Nazario
Exposició antològica que vol
investigar les relacions entre la
ciutat de Barcelona i el dibuixant
Nazario, un artista provocador i
independent, observador i
transgressor que, a través del
còmic, va retratar la Barcelona
undergound dels anys setanta.
Del 17 d’abril al 9 de juny,
al Palau de la Virreina
(la Rambla, 99)
Carles Fontserè
Una mostra del treball fotogràfic
que, impulsat i dirigit per
l’escriptor mexicà Juan Rulfo,
Fontserè va realitzar entre 1966 i
1968 en el decurs de tres viatges
a Ciutat de Mèxic, en què va
retratar la ciutat i els seus
suburbis.
13è Festival de Guitarra de Barcelona
Un any més, el festival reunirà a la nostra ciutat alguns dels guitarristes
més destacats del panorama internacional en tots els estils: flamenc,
rock, fusió, jazz...
Del 12 d’abril al 4 de juny, a diversos escenaris: Palau de la Música,
Luz de Gas, Casal del Metge, Auditori i Auditori Winterthur
Festival de Música Antiga
Entre els grups i artistes convidats d’aquesta vint-i-cinquena
edició del festival hi ha noms tan destacats com Alla
Francesca, The Orlando Consort, Eroica Quartet, Cor i
Camerata Aurica, Lieder Camera, Orquestra Barroca de
Sevilla, Capella de Santa Maria del Mar o The Sixteen.
V Cicle d’Influències Musicals
Ricardo Descalzo
Barcelona, mosaic de cultures, fins al
10 de març, al Convent dels Àngels
(pl. dels Àngels, 1)
L’espectador com a espectacle, fins
al 10 de març, a La Capella (Hospital, 56)
Parc Humà, fins al 24 de març, al
Palau de la Virreina (la Rambla, 99)
La mòmia d’or, fins al 7 d’abril, al
Museu Egipci de Barcelona
(València, 284)
Raymond Pettibon, fins a l’11 d’abril,
al MACBA (pl. dels Àngels, 1)
Asger Jorn, fins al 21 d’abril, a la
Fundació Tàpies (Aragó, 255)
Ulls clucs, fins al 21 d’abril, al MNAC
(Palau Nacional. Parc de Montjuïc)
Joan Ponç, fins al 28 d’abril, Centre
Cultural de la Fundació “la Caixa”
(pg. de Sant Joan, 108)
Tirania, fins al 28 d’abril, al CCCB
(Montalegre, 5)
20
The Orlando Consort
Del 17 d’abril al 15 de maig, a CaixaForum,
església de Sant Felip Neri i basílica de Santa Maria del Mar
Del 16 d’abril al 31 de maig,
al Centre d’Art Santa Mònica
(la Rambla, 7)
Exposicions que encara
es poden veure...
T E AT R E
MÚSICA
En aquesta cinquena edició hi ha dos eixos
temàtics: la relació imatge-pintura-música i les
músiques inspirades en cultures antigues. Es
presentaran 25 estrenes mundials amb la
participació de compositors catalans,
americans, japonesos, neerlandesos i italians.
Fins al mes de maig, a diversos centres: CCCB, Arco Iris Bar,
Metrònom i Casa Elizalde
Janácek i Donizetti al Liceu
Aquesta primavera el Liceu presenta dues òperes ben diferents: Katia
Kabanova, de Leos Janácek, amb una posada en escena radical de
Christoph Marthaler, i La Favorite, de Gaetano Donizetti, amb direcció
d’escena d’Ariel García Valdés.
Katia Kabanova, del 17 al 27 de març
La Favorite, del 16 al 29 d’abril
Temporada de Música Clàssica
Al llarg de març i abril, Barcelona acollirà els concerts d’importants formacions i
solistes europeus com l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, a
l’Auditori, o el Cor de Cambra de Praga, que interpretarà el Rèquiem de Mozart
a Santa Maria del Mar. El Bach Collegium amb el Gächinger Kantorei Sttugart
oferiran la Passió segons Sant Joan al Palau de la Música, escenari on també
cantarà el tenor Josep Carreras, dins del cicle Palau 100. L’Auditori presentarà
tres concerts de l’Orquestra Simfònica d’Euskadi amb un programa integrat per
obres de Xostakòvitx i Ravel, i l’actuació del violinista Pinchas Zuckermann amb
l’OBC, amb obres de Ligeti, Beethoven i Schumann.
Sigue la tormenta,
d’Enzo Cormann
La companyia
Ur Teatro,
sota la
direcció
d’Helena
Pimenta,
explica la
singular
història del
descobriment del teatre per part
de Theo Steiner, deportat en un
camp nazi, juntament amb
nombrosos artistes jueus, on
s’organitzaven òperes, concerts i
espectacles teatrals.
Del 6 al 24 de març, al Mercat
de les Flors (Lleida, 59)
Refugiats
Aquesta obra analitza el paper
dels mitjans de comunicació en
els conflictes bèl·lics, vist amb la
ironia de Sergi Pompermayer, el
seu autor.
Del 7 de març al 14 d’abril, al
Teatre Nacional de Catalunya,
Sala Tallers (pl. de les Arts, 1)
Oráculos,
d’Enrique Vargas
Després de
recórrer alguns
dels festivals
europeus més
importants, arriba
al Mercat aquest
espectacle singular
que reclama la
total participació
del públic. Una
creació del Teatro
de los Sentidos, amb quatre
elements: el laberint, l’alquímia,
l’oracle i la faula.
Del 4 al 28 d’abril, al Mercat
de les Flors (Lleida, 59)
Ronda de mort
a Sinera
Torna el
Cirque du Soleil
Ricard Salvat recupera aquest
clàssic contemporani del teatre
català que és, potser, la peça més
rellevant d’Espriu perquè
constitueix una síntesi de les
seves pròpies obsessions i mites.
Amb la Companyia Teatre Lliure i
coreografia de Marta Carrasco.
Del 10 d’abril al 19 de maig,
al Teatre Lliure-Teatre Fabià
Puigserver (pg. de Santa
Madrona, 3)
Vindrà algú
De Jon Fosse. Fosse ubica el seu
drama en una casa aïllada prop
del mar. El somni d’una parella;
comprar la casa somniada i aïllarse de tot i de tothom. “Només tu
i jo, ningú més”. Però l’amenaça
s’anuncia aviat: “Pot ser que
vingui algú...”. Algú que trencarà
la solidesa aparent de la parella...
Del 13 de març al 21 d’abril,
a la Sala Beckett
(Alegre de Dalt, 55 bis)
La filla del mar
L’obra d’Àngel
Guimerà, tot un
clàssic del teatre
català, amb
direcció de Josep
Maria Mestres i
escenografia de Pep Duran.
Del 18 d’abril al 16 de juny, al
Teatre Nacional de Catalunya,
Sala Gran (pl. de les Arts, 1)
Altres veus de
Barcelona (Cicle de
creadors immigrants)
Les sales de teatre alternatives de
la ciutat obren els seus espais als
creadors d’altres cultures que
viuen a Barcelona per tal que
puguin mostrar els seus treballs.
Després dels èxits d’Alegria i
Quidam, el Cirque du Soleil torna
a Barcelona per presentar
Saltimbanco, un espectacle
surrealista i poètic que combina
la música amb les exhibicions de
jocs malabars, doble trapezi i
acrobàcies xineses.
Del 27 d’abril al 26 de maig
Encara en cartell...
Víctor o els nens al poder, fins al 10
de març al Teatre Lliure - Teatre Fabià
Puigserver (pg. de Santa Madrona, 3)
Don Juan, fins al 24 de març al Versus
Teatre (Castillejos, 179)
Follia d’amor, fins al 24 de març, al Nou
Tantarantana (Flors, 22)
Coriolà, fins al 28 de març, al Teatre
Nacional de Catalunya
Les addictes a la xocolata, fins al
14 d’abril a la Sala Muntaner
(Muntaner, 4)
Macbeth, fins al 28 d’abril, al Teatre
Romea (Hospital, 51)
Abril
gener-febrer 2002
21
Libreacán, de la
Companyia Losange
Cant, dansa i paraula que
conviden l’espectador a recuperar la capacitat regeneradora
que fa viure el cicle de la mort
dins del cicle de la vida.
FESTES
Sant Medir
Un any més la tradició omple els
carrers de Gràcia, Sarrià-Sant
Gervasi i Sants-Montjuïc amb el
cercavila de les colles a cavall i la
pluja de caramels.
4 de març
Del 7 al 24 de març, Mercat de
les Flors/Teatre Ovidi Montllor
(pl. Margarida Xirgu, 1)
Preludis -un instrument
imaginat
Nou espectacle de la companyia
Gelabert-Azzopardi basat en
l’ésser humà i la seva relació
cíclica amb el temps.
Del 14 al 24 de març, al Teatre
Lliure-Teatre Fabià Puigserver
(pg. de Santa Madrona, 3)
El Llac dels Cignes
Ballet de Kiev
Del 22 al 24 de març, Barcelona
Teatre Musical (Lleida, 40)
Elvira Dorado (que mai
no va conèixer l’amor)
Inspirat en Elvira, la filla de Lope
de Aguirre, assassinada pel seu
pare als dotze anys, la proposta
parteix de la llegenda del mític
Eldorado. Amb direcció d’Álvaro
de la Peña.
Del 18 al 28 d’abril, Mercat de
les Flors/Teatre Ovidi Montllor
(pl. Margarida Xirgu, 1)
Dia Internacional
de la Dansa
Per un dia, els carrers i les places
de Barcelona es converteixen en
escenaris improvisats per als ballarins
i en tallers de dansa per als que
volen aprendre a ballar.
29 d’abril
22
Dia Internacional
de la Dona Treballadora
Diverses activitats organitzades
pels grups de dones de Barcelona.
8 de març
Diada de Sant Jordi
Festa del llibre a Catalunya.
23 d’abril
M É S C U LT U R A
Verdaguer al Lliure
Núria Candela recita Verdaguer al
Teatre Lliure de Gràcia, dins del
cicle “Paraula de poeta”.
L’11 i el 18 de març, al Teatre
Lliure de Gràcia (Montseny, 47)
Fòrum “L’escola
i la ciutat”
Un espai d’intercanvi i debat a
l’entorn de les relacions entre
l’escola i la ciutat en què es
plantegen els nous reptes de la
comunitat educativa.
Del 10 al 12 d’abril, a les
Drassanes Reials de Barcelona
(av. Drassanes, 1)
Debats Cultura XXI:
Nova societat? Nova
economia?
El desenvolupament de les
tecnologies de la informació i la
comunicació està generant
importants canvis en l’economia i
planteja grans reptes i
oportunitats en el sector cultural.
Amb la participació d’experts com
Manuel Castells, Gabriel Ferrater,
Sergi Jordà, Antoni Muntadas i
Vicent Partal, entre d’altres.
Els dimecres des del 10 d’abril
fins al 29 de maig, a les 19
hores, al Palau de la Virreina
(la Rambla, 99)
Art Contemporani
+ a prop
Exposicions, visites comentades,
conferències, cursos, tallers i
projectes pedagògics. Art
contemporani més a prop per al
públic i recursos per als creadors.
Durant març i abril, als centres
cívics de Can Felipa,
Barceloneta i Convent de Sant
Agustí, i a l’Espai Català Roca
Lletres
nord-americanes
Dins del
cicle
“L’Aventura
de Llegir”,
diversos
periodistes i
autors
catalans fan
un repàs
pels autors
més brillants
dels darrers quaranta anys de la
literatura nord-americana: John
Updike, Philip Roth, Raymond
Carver, John Irving, Tom Wolfe i
Paul Auster.
De l’1 al 21 de març, a les
biblioteques Pere Vila,
Nou Barris, Guinardó-Mercè
Rodoreda, Sofia Barat
i Joan Miró
Grec 2002:
per veure les estrelles
grans moments d’aEl Grec 2002 conquest Grec 2002: la
centrarà a Barcelona
dansa de Baryshnikov,
del 26 de juny al 31 de
el teatre de Tony Kushjuliol una oferta de teaner dirigit per Declan
tre, música i dansa que
Donnellan; Philip Glass,
es pot comptar entre
Barbara Hendricks canles més interessants de
tant Gershwin, Keith Jala cartellera europea
rret, el grup Manhattan
de l’any. L’avançament
El Festival d’Estiu s’inaugurarà amb L’Òpera de tres rals
Transfer, que celebra
de programa del Grec
de Brecht, sota la direcció de Calixto Bieito, a l’emblemàtic
trenta anys d’èxits, una
2002, tot esperant les
escenari del Teatre Grec
espectacular mostra de
confirmacions de dates
la musica hip-hop i rap i
d’alguns artistes amb
un programa de "Soquè es completarà el
los" que comptarà amb
programa
definitiu,
la participació d’alguns
portarà a la ciutat una
dels grans noms de la
sèrie
d’espectacles
música i la poesia nomolt atractius. El Grec
vaiorqueses.
ha confeccionat un cartell en què es busca l’eEl muntatge inauquilibri entre la presèngural serà aquest any
cia a Barcelona de
L’Òpera de tres rals, de
grans noms de l’escena
Brecht, dirigida per Cainternacional i la dels creadors locals, d’acord amb
lixto Bieito. Peter Brook presentarà el seu muntatla vocació manifesta del festival de fer possible
ge de Hamlet. Krystian Lupa, Extinció, de Thomas
l’exhibició d’espectacles que difícilment podrien
Bernhard. La Fura dels Baus estrenarà el nou esveure’s aquí i alhora facilitar la producció, l’exhibipectacle XXX. Xavier Albertí, Troilus i Crèsida, de
ció i la difusió del treball dels creadors catalans.
Shakespeare. Joan Ollé, Fedra, de Racine.
Un repàs a la llista ho fa ben explícit: Peter
El Grec 2002 presentarà també un espectacle
Brook, Krystian Lupa i el Teatre Dramàtic de
poeticomusical amb motiu del 40è aniversari de
Varsòvia, Tony Kushner, Declan Donnellan, Philip
la Coral Cantiga, que actuarà en companyia de
Glass, Baryshnikov, Lluís Pasqual, Calixto Bieito,
Maria del Mar Bonet i els actors Pepa López i
La Fura dels Baus, Joan Ollé, Xavier Albertí, Rafel
Abel Folk. També s’ha inclòs al programa un inteDuran, Sergi Belbel...
ressant Cicle de Músiques del Món dedicat a la
Conca del Nil, que es presenta com una descoLa ciutat convidada serà aquest any Nova
berta de músiques i intèrprets pocs coneguts proYork. El Grec i Barcelona volen retre així homevinents de països com Sudan, Etiòpia i Egipte.
natge a una de les capitals del món de l’espectacle i mostrar la solidaritat amb els novaiorquesos,
colpits per l’atac del terrorisme. El programa
Festival d’Estiu de Barcelona
Del 26 de juny al 31 de juliol. www.grec.bcn.es
Barcelona loves New York anuncia alguns dels
Foto Albert Casanovas
DANSA
“
El Festival d’Estiu de
Barcelona dedica un
homenatge a la ciutat
de Nova York
”
gener-febrer 2002
23
Barcelona...
L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, Estats
Units, 1947) va arribar a Barcelona, conduït per
l’atzar que protagonitza les seves novel·les, en una
escala aèria inesperada mentre viatjava cap a
Galícia. Durant l’estada va parlar dels seus nous
llibres: l’antologia de textos Vaig creure que el
meu pare era Déu i la novel·la El llibre de les
il·lusions.
Boris Mikhailov (Kharkiv,
Ucraïna, 1938) va ser a
l’Institut de Cultura amb
motiu de l’exposició Parc
Humà, que s’exhibeix
actualment al Palau de
la Virreina i que compta
amb una sèrie de fotografies de l’artista.
Aquestes obres, realitzades entre els anys 1997 i
1998, en ple procés de
Els bomyes russos
desmantellament del mide Mikhailov
te soviètic, retraten personatges d’una de les classes socials sorgides a
Rússia després de la perestrojka: els bomyes, els
indigents, els desheretats.
La soprano Anna Tomowa-Sintow (Stara
Zagora, Bulgària, 1941) va ser a Barcelona per formar part del jurat del 39è Concurs Internacional
de Cant Francesc Viñas, un certamen que en
aquesta edició ha assolit un rècord de participants: 285 joves cantants de 46 països. TomowaSintow, que ha cantat dinou anys consecutius al
Festival de Salzburg —setze dels quals sota la
direcció d’Herbert von Karajan— va afirmar que
el concurs Viñas representa "un prestigi per a
Barcelona".
Lorin Maazel (París, França, 1930), va dirigir,
a l’Auditori, la Philarmonia Orchestra de Londres en un concert amb la primera i la quarta
24
simfonies de Brahms. Maazel, un dels directors
més prestigiosos del món, compta amb una
extensa trajectòria al llarg de la qual ha dirigit
més de 130 orquestres amb més de quatre mil
representacions d’òpera i concerts. Maazel
combina la direcció amb les facetes de violinista i compositor.
L’Auditori també va ser l’escenari on Christopher Hogwood (Nottingham, Regne Unit, 1941),
mestre fundador de la prestigiosa Academy of
Ancient Music, va dirigir l’OBC en un concert amb
obres de Haydn i Martinu, un compositor txec poc
conegut. El director i clavecinista britànic creu que
és molt important incorporar peces d’aquests autors
al repertori de concerts.
El grup britànic de música electrònica The
Chemical Brothers, format per Tom Rowlands i
Ed Simons, va escollir Barcelona per fer-hi la presentació mundial del seu nou disc Come with us,
editat per Virgin Records.
El seminari "Guerra i pau al segle XXI. Una perspectiva europea", organitzat pel Centre d’Informació i Documentació de Barcelona (CIDOB), va
portar a mitjan gener a Barcelona diferents personalitats del món polític i cultural per parlar del
paper de la Unió Europea davant de qüestions
com el terrorisme, la seguretat i la globalització. El
seminari, que va ser inaugurat per l’alcalde Joan
Clos, va comptar, entre d’altres, amb la participació d’Alain Touraine (Escola d’Alts Estudis i
Ciències Socials de París).
Marina Picasso (Cannes, 1950), néta del pintor
i la ballarina russa Olga Koklhova, va visitar
Barcelona per presentar el seu llibre Picasso, mi
abuelo, editat per Plaza & Janés / Pòrtic, en el qual
revela la cara oculta i fosca del geni i les seves tortuoses relacions amb els seus descendents.
La comissària europea d’Educació i Cultura,
Viviane Reding, ha participat a la presentació del
Fòrum TVEuropa (a Montjuïc 2), on va destacar la
importància de la televisió com a eina d’integració cultural.
Barcelona
al món
Foto Xavier González
Han visitat
L’OBC rep
l’aplaudiment del públic
de Nova York
al Carnegie Hall
Barcelona i Mèxic:
intercanvi intel·lectual
A primers d’any, el catedràtic mexicà de Filosofia Luis
Villoro, un dels pensadors que
han reflexionat més sobre les
relacions entre ètica i poder, va
impartir un curs a Barcelona
entorn d’aquest tema. El professor Villoro ha estat el primer
convidat de la nova càtedra
Joaquim Xirau d’Humanitats i
Ciències Socials, creada per la
Universitat de Barcelona i la
Universitat Nacional Autònoma
de Mèxic (UNAM) amb l’objectiu "d’agermanar" en el terreny
intel·lectual ambdues ciutats.
ment es pot veure al Museu
Picasso de Barcelona, va rebre
prop de dos-cents mil visitants a
París durant els tres mesos que
es va exhibir al Grand Palais.
Pierre Guillet, administrador
general del museu francès, considera aquesta xifra d’assistents
"un vertader èxit". En opinió de
Guillet, "sens dubte, s’ha d’atribuir l’èxit a l’aura i la imatge de
seducció que té Barcelona per
al públic francès".
Èxit de París-Barcelona
al Grand Palais
L’exposició París-Barcelona.
De Gaudí a Miró, que actual-
The Washington Post, 1 de
febrer de 2002
per Joseph MacLellan
"Des de Barcelona, amb
subtilesa
Dimecres a la nit, l’Orquestra
de Barcelona va oferir un programa virtuós al Kennedy
Center. El concert, sota l’experta direcció de Lawrence Foster,
va mostrar clarament que es
pot afirmar que l’Orquestra
s’inclou entre les millors formacions d’Europa."
Gran Bretanya
Gaudí a Roma,
rècord de visitants
L’Institut Cervantes de Roma
va presentar, del desembre de
2001 al febrer de 2002, l’exposició Antoni Gaudí, una visió
polièdrica: l’obra de Gaudí a la
fotografia catalana contemporània. L’exposició va superar de
més del doble el rècord de visitants que fins ara ha tingut qualsevol altra mostra organitzada
per l’Institut Cervantes. Després
de Roma, l’exposició es podrà
veure a Milà, Tel-Aviv i Munic.
Estats Units
Els alcaldes de Barcelona i de Buenos
Aires reunits a Porto Alegre, on van
acordar una campanya de cooperació
i solidaritat per ajudar la capital
argentina
Porto Alegre i Nova York
A primers de febrer, Joan
Clos, alcalde de Barcelona va
assistir a dues cites internacionals: la trobada d’autoritats
locals per a la inclusió social de
Porto Alegre (Brasil) i el Fòrum
Econòmic Mundial de Nova
York. Aquests dos fòrums han
representat un escenari internacional de diàleg a fons sobre el
procés de globalització. Amb la
The Independent, 26 de gener de 2002
"La guia completa d’Antoni Gaudí per Cathy Packe i
Tom Templeton
Resulta impossible pensar
en Barcelona i no pensar en
l’obra de Gaudí. Entre el Modernisme i el Gòtic, compta
amb alguns dels paisatges
més importants de la ciutat.
(…) És del tot impossible visitar Barcelona i marxar ignorant l’existència de Gaudí,
però si feu la visita el 2002
serà molt difícil evitar convertir-se en un expert."
seva participació, Barcelona va
aportar la seva experiència en la
gestió de temes relacionats
amb l’educació, la cooperació,
la solidaritat, la democràcia ciutadana i el diàleg, àmbits que
protagonitzaran el Fòrum 2004
de les Cultures.
gener-febrer 2002
25
Es roda!
Torna Antonio Chavarrías
El veterà director torna amb un llargmetratge
nou després de dirigir Susanna l’any 1995. Ha
escollit una altre cop Barcelona per rodar
Volverás, amb un guió basat en la novel·la Un
enano español se suicida en Las Vegas, de
Francisco Casavella.
Volverás narra la història del retrobament entre
dos germans i, alhora, l’oposició entre dues
opcions vitals. Amb una estructura propera al
thriller, la pel·lícula recorre dos mons contraposats però que en el fons es complementen. El
rodatge, iniciat al començament de febrer, durarà fins al final de març.
Fernando Trueba en el rodatge d’El embrujo de Shangai
Alan Parker a la Rambla
La nova pel·lícula d’Alan Parker tindrà com a
escenaris alguns indrets de Barcelona. Parker és
un enamorat de la ciutat i vol que alguns símbols
barcelonins tinguin un paper destacat a la seva
darrera producció. És el cas del Gran Teatre del
Liceu, on tindrà lloc una de les escenes del film
mentre s’escenifica l’òpera Turandot. El rodatge,
iniciat als Estats Units el mes de març, continua a
Barcelona al final del mateix mes.
La pel·lícula explica la història de David Gale, un
professor de Texas que defensa l’abolició de la
pena de mort i és acusat del segrest i assassinat
26
d’un altre activista. La pel·lícula es construeix a
partir d’un joc de flash-backs a mesura que David
Gale explica el seu cas a un periodista que el visita a la presó. Entre el repartiment de luxe que
vindrà a Barcelona de la mà de Parker destaquen
Kevin Spacey i Kate Winslet.
Greenaway fa les maletes
El prestigiós director ja ha concretat el període
de rodatge i les localitzacions on rodarà algunes
de les escenes de la pel·lícula La maleta de Tulse
Luper. Peter Greenaway vindrà a Barcelona el
mes de maig i té previst rodar al Museu de
Zoologia, l’Estació de França i l’estació de tren de
Vilanova i la Geltrú.
L’ambiciós projecte que iniciarà a Barcelona és
una història de ficció que pren la metàfora de les
maletes per repassar part de la història del segle
XX, des de l’any 1928 (amb el descobriment de
l’urani) fins al 1989 (any de la caiguda del mur de
Berlín). La narració dels fets s’inicia a partir de 92
maletes que es troben als llocs més insòlits i carismàtics del món i que van evidenciant la vida
apassionant de Tulse Luper, un artista multidisciplinari que al llarg de la seva vida va estar engarjolat en seixanta presons diferents. Entre els
actors que rodaran a la ciutat destaquen Ewan
McGregor, Jeff Bridges, Morgan Freeman i els
espanyols Juan Echanove, Imanol Arias, Marisa
Paredes, Jordi Mollà i Carme Elías.
Maria de Medeiros dirigirà Nada
Encara no hi ha dates de rodatge d’aquest projecte de Maria de Medeiros. L’adaptació cinematogràfica de Nada, la novel·la de Carmen
Laforet que es desenvolupa a Barcelona, ja està
preparada. El rodatge previst duraria unes onze
setmanes. Nada narra la història de passions i
secrets d’una noia que es debat en un triangle
amorós entre el seu oncle i la seva millor amiga
a la Barcelona de postguerra.
A més de les pel·lícules esmentades, els mesos de
març i abril Barcelona és l’escenari de rodatge de:
Avatar, del director Elio Quiroga (Messidor Films)
El día que murió Judy Garland, del director
Vicente Mora (Marcab Creativos)
Click
cultura
OVNi 2002 Arxius de l’Observatori
www.desorg.org
Barcelona Plató Film Commission
www.barcelonafilm.com
Un nou web amb la voluntat d’incentivar la realització
de rodatges a la ciutat i esdevenir una eina que faciliti
la gestió d’aquests per part del sector professional
audiovisual tan de l’àmbit local com internacional.
S’hi pot tramitar en línia la sol·licitud dels permisos
de rodatge i permet consultar les normatives i els
manuals de rodatge, una base de dades de
localitzacions i el directori del sector de l’audiovisual
de la ciutat.
Després de nou anys de programació, l’OVNI
(Observatori de vídeo no identificat) ha adquirit amb
caràcter permanent els drets, per a la consulta
pública en arxiu, d’uns quatre-cents vídeos i vint
CD-ROM que recullen tota mena d’experiències en el
camp de la creació audiovisual: videoart, documentals
independents, l’arqueologia dels mitjans de
comunicació de massa. Aquests arxius disposen d'un
cercador en línia a una de les videoteques més
importants d’Europa. Apte només per a Explorer.
Neokinok.tv
www.neokinok.tv
Neokinok és un canal televisiu que fa i emet la seva
programació en directe des de La Capella dins l’exposició
"L’espectador com a espectacle". Proposa una nova
manera de fer televisió amb la participació del públic.
Així, La Capella esdevindrà per uns dies un plató de
televisió que retransmetrà en directe. L’emissió es pot
sintonitzar des d’Internet, des de casa per televisió
(només a la zona de Ciutat Vella) i a través d’uns monitors
situats al CCCB, al Centre d’Art Santa Mònica, a l’Oficina
d’Informació de La Virreina i a l’Escola Massana.
Sigues accessible
www.diba.es/sigues_accessible
Artists of Brücke
Themes in German Expressionist Prints
www.moma.org/brucke/
Per primer cop, el MOMA (Museum of Modern Arts) ha
organitzat una exposició d’art tradicional exclusivament
a Internet. Aquesta exposició virtual presenta més de
110 obres gràfiques del moviment expressionista
alemany, entre aiguaforts, litografies i gravats sobre
fusta procedents dels fons del museu.
Sigues accessible és una iniciativa de la Diputació
de Barcelona per facilitar l’accés a Internet de les
persones amb discapacitats sensorials, cognitives o
motrius. Consisteix en una guia d’estil que té com a
objectiu fonamental garantir l'accés als continguts
web al nombre més gran de persones possible.
A més del llibre d’estil, el web ofereix una agenda
que recull els cursos i seminaris sobre el tema i
informació sobre les eines de hardware i software
que cal incorporar als equips informàtics per
permetre l’accés als discapacitats.
març-abril 2002
27
Textos en
castellano
Página 2.
Editorial
2001 ha sido un año rico por lo que se
refiere a la vida cultural de la ciudad, y culminó a mediados de diciembre con la presentación de los ocho formatos del Fòrum
Universal de les Cultures Barcelona 2004.
Los Premios Ciutat de Barcelona, otorgados recientemente en el marco de las fiestas de Santa Eulalia, son una excelente
muestra del trabajo que se hizo en nuestra
ciudad en lo que respecta a los ámbitos
de la cultura, la ciencia y la técnica a lo
largo del pasado año. En el decurso del
acto de entrega de premios, el concejal
de Cultura, Ferran Mascarell, glosó el
balance cultural del año 2001, cuyo resumen presentamos en estas páginas.
Vicent Partal, periodista y alma de
VilaWeb —jurado en esta edición de los
Premios Ciutat de Barcelona de
Multimedia y ganador con VilaWeb, en el
año 1999, del premio en la modalidad de
prensa escrita— es el protagonista de la
entrevista. Vicent Partal es uno de los participantes en el nuevo ciclo de debates
"Cultura XXI: nova societat? nova economia?" que tendrán lugar el mes de abril en
el Palau de la Virreina y tratarán de las
nuevas perspectivas de desarrollo de las
actividades culturales en el marco de la
nueva economía.
Y, como cada primavera, llega la cita puntual con el mundo del libro: Sant Jordi,
una auténtica fiesta ciudadana de las
letras. Barcelona Cultura dedica una atención especial al estado de la lectura pública en la ciudad y a la evolución del Plan de
Bibliotecas. Las bibliotecas crecen, y lo
hacen en número de centros, en superficie
disponible, en cantidad de volúmenes y,
sobre todo, en servicios. La antigua concepción de la biblioteca como almacén de
libros ha cedido el paso a una visión
nueva y más amplia de las bibliotecas,
consideradas como centros generadores
de cultura, información, estudio y relaciones humanas. En consecuencia, el aumento de usuarios y préstamos está siendo
espectacular.
Esta primavera enmarca también la inauguración del Año Internacional Gaudí
2002, un acontecimiento cultural que está
suscitando un gran interés y repercusión a
escala internacional. El amplio programa
expositivo de la Primavera Fotográfica, la
muestra Parc Humà en la Virreina y la reapertura de un espacio singular, la cripta de
esculturas en piedra del Museu Marès,
completan la propuesta del número 2 de la
revista.
28
Página 4.
Barcelona, la reivindicación
de la creatividad
El 11 de febrero,
presididos por el
alcalde Joan Clos,
se entregaron los
Premios ciudad de
Barcelona en el Saló
de Cent del Ayuntamiento. Divididos en 16
modalidades, los Premios quieren expresar
el reconocimiento de la ciudad al trabajo
de sus creadores e investigadores. El concejal de Cultura, Ferran Mascarell, que definió a los premiados como "la punta visible
de un iceberg creativo mucho más amplio
que invade los diversos ámbitos culturales y
científicos de la ciudad", hizo el balance
cultural del año 2001, cuyo resumen presentamos a continuación.
El 2001 pasará a la historia como el año de
la generalización del debate sobre la globalización y de las movilizaciones en pos de un
sentido y de una medida más justa y humana en la sociedad global. Ha sido el año del
hundimiento de las torres gemelas y de las
imprevisibles repercusiones políticas, económicas y culturales que se derivarán de
ello.
Desde una óptica infinitamente más hogareña, habrá sido el año de la visualización
mediática de la supuesta tensión entre
Madrid y Barcelona. Pero el debate entre
las dos ciudades es más la consecuencia de
la distancia entre las diferentes maneras de
construir el Estado que un pulso propiamente dicho.
El hilo que hay que seguir para hacer balance del 2001 es la propia ciudad a través de
cinco parámetros indicadores de nuestros
puntos débiles y nuestros puntos fuertes:
- La capacidad de crear, de innovar, de
investigar
- El grado de democratización de los conocimientos a disposición de los ciudadanos y
ciudadanas
- La habilidad de los centros de saber públicos y de las empresas privadas para crear
nuevos contenidos
- La fuerza para generar nexos e intercambios con las otras ciudades y realidades culturales del planeta
- La calidad en la práctica de los valores y las
actitudes de convivencia.
Todos los indicadores permiten afirmar que
en la Barcelona del 2001 la producción y la
democratización de nuevos conocimientos
ha sido positiva y que la práctica de los
valores de la convivencia ha superado los
complejos retos que ha tenido que afrontar.
El más valioso capital que históricamente ha
tenido esta ciudad es el capital creativo, el
capital intelectual. El bagaje cultural se ha
incrementado y ha contribuido a fortalecer
el capital social de la ciudad.
En artes escénicas se ha materializado el
viejo sueño de Fabià Puigserver, con el
Lliure instalado en el Palau de la Agricultura. Se ha reabierto la sala Ovidi Montllor. Ha
nacido el nuevo Teatre Musical de Barcelona en el Palau dels Esports: prácticamen-
te cuatro mil localidades más a disposición
del público. La oferta ha crecido más que la
demanda y el reto es encontrar nuevos
públicos. A ello contribuirá la creación del
consorcio de rehabilitación de teatros y el
nuevo fondo de capital riesgo para proyectos culturales de calidad estrenados el año
pasado.
En música el Liceu ha triplicado abonados
en tres temporadas, y la Orquestra, con sus
9.200 abonados, ha llegado a la cifra más
elevada de su historia.
El Sónar ha pulverizado todas sus marcas.
En otoño la primera edición de la B-parade
y el emergente LEM han triunfado. El activo
circuito de salas y clubs privados de música
ha acogido más actuaciones que nunca.
El 2001 ha confirmado la fortalezade
Barcelona como plataforma musical internacional: los nombres más destacados de la
música clásica, del pop rock y de las músicas avanzadas han estado en la ciudad.
En artes visuales se ha estrenado la Triennal,
un acontecimiento que ha abierto un camino genuino y arriesgado. El MACBA, el
CCCB, la Fundació Miró y Hangar han sido
especialmente activos en el ámbito de
la creación más contemporánea.
La
prestigiosa revista
americana Artforum
reconoció cuatro de las exposiciones
hechas en la ciudad entre las 100 mejores
del año. También han emergido una serie
de colectivos independientes que se están
haciendo notar en el calendario y los espacios de la ciudad.
Otra buena noticia del 2001 es el acuerdo
institucional para acabar las obras del
MNAC, que, además, ha ingresado en el llamado "Club de los cincuenta" mejores
museos del mundo. El Museu Picasso se
confirmó como el segundo museo estatal
en número de visitantes. El Picasso, el
MACBA, el MNAC y la Fundació Miró han
incorporado más de 500 nuevas piezas al
patrimonio de la ciudad. También se han iniciado los trabajos para poner en funcionamiento el Centro Les Glòries dedicado al
diseño industrial y gráfico, la moda, la joyería y la cerámica.
El conjunto de los museos y centros de
exposiciones ha sido visitado por 8.750.000
personas, un 3% más que en el año anterior.
En audiovisuales se ha doblado la producción en Barcelona: se han hecho 220 producciones. Muchos directores y productores han escogido Barcelona, entre otros
Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume
Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando
Trueba, Peter Greenaway y Alan Parker.
Barcelona es ya una capital importante en
la producción de cine de animación y de
programas para las televisiones españolas,
y también en la producción de documentales. Y en el marco del 22@ se ha puesto
en marcha en Ca l’Aranyó la ciudad del
audiovisual.
Durante el 2001 hemos conocido a través
del IAE el espectacular crecimiento de
empresas del ámbito cultural. Globalmente,
entre el año 1993 y el año 2001, las empresas culturales han crecido un 63%, siendo
especialmente llamativos los crecimientos
de las empresas de servicios culturales (el
216%) y de las empresas de radio y televisión (el 341%).
Las bibliotecas son el más grande equipamiento cultural en red de que dispone
Barcelona. Contamos con 25 bibliotecas de
más de 20.000 m2 (un 81% más que en el
año 1998), que han crecido en usuarios un
31% más que el año anterior.
Unas buenas bibliotecas que son el mejor
regalo que la ciudad puede hacer a los
escritores y al conjunto de la industria editorial, que sigue liderando la exportación
española de libros.
A lo largo del 2001 algunos de los nombres
más destacados de la arquitectura catalana
y de la primera fila internacional se han
incorporado a la ciudad: Herzog-de Meron,
Jean Nouvel, Zaha Hadid, entre otros. Y en
el terreno de la arqueología se han hecho
importantes hallazgos en Ciutat Vella que
han aportado conocimientos científicos y
patrimonio monumental de primer nivel.
El alto nivel de excelencia de la investigación científica y técnica a lo largo de 2001
es un hecho: la investigación sobre el genoma humano o los trabajos de investigación
sobre la arquitectura de supercomputadoras son un ejemplo de ello.
Se han inaugurado importantes estructuras
de investigación: el Parc Científic de la Universidad de Barcelona, el Parc Tecnològic
de la Universidad Politécnica de Cataluña, y
el Instituto de Biotecnología y Biomedicina;
y se ha creado la Associació Barcelona
Aeronàutica i de l’Espai.
De igual manera han destacado diversos
proyectos en el ámbito de la cultura digital:
Metàpolis, Art Futura y el On Line Flash Film
Festival. Barcelona se está convirtiendo en
una referencia creativa a escala europea en
este sector. Y también en Eurociudades,
que, de las 15 propuestas europeas escogidas como "prácticas correctas " de cultura
tecnológica, ha elegido cinco que han sido
hechas en Barcelona.
Barcelona ha mantenido también el índice
más elevado de conexión a internet de
todas las ciudades de España, llegando al
37%, frente al 20% español, así como un
buen nivel dentro de la media europea.
Las actividades festivas, las fiestas de la
Mercè, las fiestas de los barrios, han sido
verdaderos festivales de civilidad, de fraternidad, de participación y de comunidad. La
combinación genuina de tradición y modernidad que expresan es uno de los rasgos
distintivos del clima cultural de Barcelona.
El 2001 ha servido también, de una manera
muy especial, para avanzar definitivamente
en el Fòrum Universal de les Cultures 2004.
Por un lado ha quedado claro que estamos
hablando de un acontecimiento necesario y
oportuno. Y pot otra parte ha sido el año
del acuerdo institucional y económico, de la
aprobación del guión básico, el Plan
Director y el sistema de organización.
Todos estos datos son la expresión del
clima positivo que la ciudad ha vivido
durante el año 2001; son la expresión de la
diversidad de ámbitos, de la amplitud de
agentes que intervienen en ellos, del deseo
participativo de los ciudadanos y sobre
todo del equilibrio cultural de Barcelona.
En el clima cultural de la ciudad hay también zonas de sombra. Pero en términos
generales hemos de estar razonablemente
satisfechos del grado de convivencia y de
cómo desde la cultura se ha contribuido a
hacer una ciudad más creativa, innovadora,
democrática, cosmopolita y acogedora,
más fuerte para afrontar un futuro que tiene
algunas incertidumbres pero que sobre
todo está lleno de posibilidades.
A Barcelona se le han seguido negando
algunos instrumentos de capitalidad
imprescindibles, así como unos niveles de
inversión cultural aceptables, y la ciudad se
resiente de la falta de políticas generales en
el terreno del audiovisual, el libro, el patrimonio y las nuevas tecnologías.
Queda mucho por hacer en lo que se refiere a las estrategias culturales metropolitanas. En este sentido durante 2001 se ha
incubado un proyecto muy importante: el
Foro Metropolitano de Concejales de
Cultura, que ya ha puesto en marcha sus
primeras acciones.
En cualquier caso, hay que continuar
impulsando líneas de actuación efectivas
como se ha venido haciendo durante los
últimos años. El Plan Estratégico del sector
cultural marca un camino de complicidad
entre todos los agentes culturales públicos
y privados que hay que continuar. Seguro
que el Cuarto Plan Estratégico de la ciudad recogerá la importancia central del
hecho cultural y de la producción de contenidos para el desarrollo económico y el
equilibrio social de la ciudad. Y que el
Fòrum Universal de les Cultures 2004 será
el gran revulsivo cultural que todos deseamos y la aportación genuina de Barcelona
en el debate global.
Ferran Mascarell
Concejal de Cultura
Página 8.
Entrevista: Vicent Partal
Vicent Partal es pionero del periodismo digital en Catalunya. En el
año 1994 creó el primer sistema telemático
informativo que apareció en nuestro país, El Temps On Line, y un
año más tarde puso en marcha la empresa
de la que surge el directorio de una infopista catalana que en 1996 se convierte en
VilaWeb, el principal diario electrónico en
catalán con más de 50 ediciones en varias
ciudades del mundo. Vicent Partal es uno
de los participantes del ciclo "Cultura XXI:
nova societat? nova economia?" que abrirá
en el Palau de la Virreina un espacio de
reflexión sobre las perspectivas de la cultura en el marco de la nueva economía.
Entre las dos visiones extremas de la
sociedad de la información: el del optimismo desbordante inicial de expectativa sobredimensionada y el del pesimismo de crisis de la nueva economía, ¿en
qué punto del ciclo estamos situados
ahora?
Uno de los problemas es que la gente
opina sin saber demasiado de qué está
hablando. La euforia [afortunadamente]
pasada, no era compartida por nadie que
estuviera trabajando realmente en el sector. De la misma manera, el pesimismo
actual tampoco lo es. Esta euforia y este
pesimismo proceden de comentaristas
que hablan de oídas y de un sector, demasiado amplio, de gente que tiene intereses
económicos concretos. Hubo, y hay, gente
que pensaba que en el mundo digital era
muy sencillo especular. Especularon los primeros, y los otros se quedaron con las
ganas...
¿Cómo ves posicionada a Barcelona en el
contexto digital? ¿en qué aspectos tendría que mejorar o fortalecerse y hacer
un esfuerzo por desarrollarse?
Barcelona es una ciudad donde continúan
desarrollándose proyectos muy interesantes. A mi entender, el problema es cómo
crear la marca de ciudad. Los medios de
comunicación continúan haciendo más
caso de lo que dice cualquier empresa
aparentemente multinacional que de lo
que realmente se hace y se crea. Por ignorancia, básicamente. Y siempre están pendientes de si Madrid va o no por delante.
A mí me parece que la discusión no es
ésta. La discusión es, en todo caso, qué
papel ha de tener Barcelona en Europa y
cómo jugarlo. Un ejemplo: la discusión
sobre si Barcelona tiene capacidad para
competir con el SIMO de Madrid como
feria no deja ver la gran oportunidad que
es competir con el Millia de Cannes. El
Millia se está ahogando por una política
comercial errónea. Barcelona tiene en los
contenidos uno de sus grandes ejes y la
Fira podría competir con el Millia, con
mucha facilidad, para crear el gran espacio
europeo de los contenidos multimedia. En
vez de esto nos peleamos por el SIMO...
En referencia al 22@, ¿te parece que
puede convertirse en el instrumento de
la ciudad para acceder plenamente a la
era digital? ¿Qué crees que puede aportar en términos de imbricación en el
entorno social, de digitalización de la
cultura, etc.?
No me cabe duda de que el 22@ es la
mejor operación que la ciudad puede
hacer en estos momentos. Me preocupa,
como a todos, la lentitud, muy difícil de
evitar porque estamos hablando de una
apuesta que no es nada virtual sino que
contiene muchos ladrillos. Eso sí: el 22@ es
mucho más que una operación urbanística
y empresarial, y eso lo repite -y con acierto- una y otra vez Vladimir de Semir. El 22@
también tendrá que crear escuelas, que
habrán de ser tan innovadoras como lo
fueron la Escola del Bosc o la Escola del
març-abril 2002
29
Mar de la Barcelona republicana. Y tendrá
espacios culturales que habrían de recrear
la pulsión de los ateneos obreros y la creatividad que marcó las primeras décadas
del siglo XX. Es una oportunidad muy compleja pero también muy grande.
Dentro de la sociedad-red y la economía-red, ¿qué retos/oportunidades ves
para el sector cultural?
El gran reto de los sectores culturales es
siempre la creatividad. Y todavía estamos
en pañales en creatividad digital. Todavía
estamos todos demasiado pendientes de
la tecnología. Nos quedamos deslumbrados -lógicamente- con lo que se puede
hacer a nivel tecnológico, y eso distrae
mucho. Por ejemplo, Barcelona tiene un
exitoso festival de tecnología Flash, que es
una iniciativa excelente. Pero su denominador es todavía el uso de un software
concreto, más que lo que se hace en él. Yo
creo, sin embargo, que esto es muy lógico
teniendo en cuenta que todo es muy
nuevo todavía.
Si consideramos la cultura como el sector
que produce contenidos, ¿qué visión tienes de la cultura en la sociedad del conocimiento a medio plazo (5-10 años)?
El gran reto será cómo alcanzar dimensiones industriales sin perder en creatividad.
En la sociedad del conocimiento la cultura
es y será uno de los grandes motores económicos. Cómo puede esto coexistir con
la creatividad y la innovación es lo que
creo que será complicado y lo que es, en
definitiva, el gran reto.
En alguna ocasión te has referido a las
"Internets plurales"; ¿podrías explicar
este concepto?
Era lógico que durante los primeros años
se hablara de Internet como un todo. Pero
hoy esto ya no tiene demasiado sentido.
Hay internets diversas y plurales. La internet de los grandes bancos y la de festes.org, por ejemplo, no tienen ningún
punto de contacto. pero, esencialmente,
creo que tendremos que hacer una distinción entre, como mínimo, la internet que
es una extensión virtual de lo que existe en
la vida real y la internet que crea desde la
red y que, en todo caso, hará el viaje al
revés y también irá consolidando posiciones presenciales. Y la una y la otra serán
ambas internet, pero no tendremos ni
siquiera parámetros para poder compararlas, debido a su gran disparidad.
Página 11.
Reabierta la cripta del Museu Marès
Frederic Marès ha sido un personaje excepcional en la historia de la cultura catalana
del siglo XX. Escultor y coleccionista apasionado, legó su patrimonio a la ciudad de
Barcelona. El Museo ha reabierto la cripta
de esculturas en piedra después de su
remodelación.
El Museu Frederic Marès, para conmemorar
el décimo aniversario de la muerte de su
fundador, ha organizado, desde el verano
de 2001, una serie de actos y publicaciones
30
a fin de rendir homenaje a un escultor que,
poniendo la vocación artística al servicio de
la pasión de coleccionista, legó a la ciudad
un rico patrimonio artístico que convierte al
Museu Marès en el primer museo de coleccionista de todo el Estado.
Entre todas estas celebraciones se incluye la
inauguración de la remodelación de uno de
sus espacios más emblemáticos: las salas de
escultura en piedra, conocidas como la cripta por su ubicación en el sótano. En este
espacio, desde finales de enero, los barceloneses pueden volver
a visitar la colección
de escultura en piedra
del museo y contemplar también los restos
de la muralla de la
Barcino romana. Después de un obligado
período de cierre a fin de continuar la remodelación del museo iniciada en 1997, y una
vez inaugurada la primera fase en abril de
1999, ahora se puede volver a visitar esta
parte.
En estas salas se conservan, entre otras
obras, una espectacular portada románica
de la iglesia de Anzano (Huesca), una parte
del claustro gótico del convento de Santa
Clara de Barcelona, algunos sepulcros castellanos de los siglos XIV y XVI, la colección
de capiteles de Catalunya y Castilla de los
siglos XII al XV, otra de capiteles califales y
una notable representación de escultura
gótica ilerdense.
La reforma arquitectónica, como la de la
fase anterior, ha sido obra del estudio de
Josep Llinàs, a partir del proyecto museográfico elaborado por el equipo técnico
del museo. La modificación arquitectónica
más visible es una estructura en forma de
cubo de color amarillo, situada en el centro de la sala, que, además de albergar el
valioso conjunto de esculturas góticas ilerdenses, resulta un espléndido mirador
para la portada románica de Anzano.
A principios de abril, el museo presenta la
exposición La colección soñada. Escultura
medieval en las colecciones catalanas, con
una cuidada selección de esculturas en piedra. La muestra reúne piezas de gran calidad, inéditas o poco conocidas, que permiten, además, trazar la historia del coleccionismo de la escultura medieval en
Catalunya. Es una excelente ocasión para
visitar el Museu Frederic Marès y redescubrir
la obra medieval en piedra rodeada de los
restos romanos que conforman el substrato
histórico de nuestra ciudad.
La col·lecció somiada. Escultura medieval a les col·leccions catalanes
(La colección soñada. Escultura medieval
en las colecciones catalanas)
Museu Frederic Marès. Pl. de Sant Iu, 5-6
Del 4 de abril al 23 de junio
Página 12.
Las bibliotecas crecen
En Barcelona hay 25 bibliotecas públicas,
a las que se añadirán dos nuevas esta primavera. Les bibliotecas públicas crecen y,
a la vez, buscan nuevas formas de comunicación para ganar lectores y lectoras nuevos, y para integrarse en el pulso de la vida
cultural de barrios y distritos.
Con el fin de ganar lectores, algunas de las
bibliotecas de la ciudad se han especializado en ámbitos concretos conectados
con actividades que se realizan en el barrio
desde los equipamientos públicos o
desde la iniciativa privada. Tal es el caso
de la Biblioteca Nou Barris, con un fondo
dedicado al mundo del circo, situada en
un distrito de la ciudad que acoge la
escuela de circo Rogelio Rivel y la
Associació de Circ de Catalunya, con sede
en el Ateneu de Nou Barris. La ambientación especial con que se ha decorado la
biblioteca —con un espacio en forma de
carpa para los pequeños lectores — también hace referencia al tema.
La Biblioteca Vapor Vell, en Sants-Montjuïc,
y la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
también trabajan en esta línea. Vapor Vell
cuenta con un fondo especializado en
músicas urbanas, no solo bibliográfico, sino
también musical, gracias a la maquetoteca
(fondo de maquetas procedente del
Ayuntamiento), y audiovisual, con las grabaciones que realiza la Escola de Mitjans
Audiovisuals (EMAV) de los conciertos de
grupos emergentes que tienen lugar en La
Bàscula. La Biblioteca Guinardó-Mercè
Rodoreda se dedica de manera especial a
la poesía y alberga el primer Club de
Poesía de Barcelona, que funciona con la
misma dinámica que los Clubs de Lectura.
Libros para todos
Actualmente hay diecisiete clubes (dieciocho con el de poesía) en funcionamiento en
las bibliotecas de Barcelona, que suman
unos quinientos lectores y lectoras en total.
Los grupos se reúnen una vez al mes
en la biblioteca
para hablar del libro que leen todos, guiados por
una persona que
conduce la conversación y que, previamente, prepara un
guión destacando determinados aspectos
de la narración que los miembros del grupo
deberán tener en cuenta mientras leen y
que servirán de base al diálogo y enriquecerán la puesta en común. Es un espacio
pensado para personas con inquietudes
culturales y ganas de leer, con la voluntad
de ser un punto de encuentro y de relación
entre vecinos con intereses comunes.
Y puesto que no hay límites de edad en el
mundo de los libros, los más pequeños
(entre 2 y 6 años) también tienen una cita en
la biblioteca. El programa El món dels
Tovets (El mundo de los blanditos), en marcha en ocho bibliotecas de la ciudad, propone una primera aproximación a los libros
ilustrados. De la mano de los "Tovets"
(Blanditos), muñecos de trapo que adoptan
la forma de algunos de los principales protagonistas de la literatura infantil (Las tres
mellizas, Elmer, Babar, El osito…) los niños y
niñas pueden descubrir las historias y los
libros que les cuentan.
Las mañanas de los sábados, las bibliotecas abren sus puertas a la música con una
serie de conciertos comentados pensados
para toda la familia:
los Aperitius musicals
(Aperitivos musicales).
Los asistentes reciben
en cada concierto un
programa de mano y
una guía con los CD,
libros, revistas o vídeos de que dispone la biblioteca y que pueden llevarse en préstamo a sus casas. Esta
actividad se inició el último trimestre del
año pasado, con un ciclo dedicado a la
música antigua. De enero a marzo del año
en curso, las bibliotecas proponen un
paseo por la historia del jazz, desde sus inicios en la segunda mitad del siglo XIX en el
sur de Estados Unidos, hasta los grandes
maestros contemporáneos como Miles
Davis o Louis Armstrong.
Las personas con problemas de movilidad
que no pueden desplazarse también pueden disfrutar de la biblioteca gracias al servicio de préstamo a domicilio. Actualmente
hay veinte bibliotecas que, a través de sus
voluntarios, prestan este servicio.
A fin de facilitar el acceso a todo el
mundo, las bibliotecas públicas también
amplían sus horarios. Durante el año 2001
se pasó de las 760 horas semanales de
apertura a 995, es decir, un 25,66% más, y
se incrementó el total de días y horas de
servicio, gracias al mantenimiento de un
mínimo de una biblioteca por distrito
abierta durante el período de vacaciones
de verano. A lo largo de 2002 continuará
esta ampliación de horarios con la previsión de crecer hasta alcanzar un mínimo de
1.035 horas semanales.
Nuevas bibliotecas
Durante el primer semestre de 2002 se
inaugurarán dos nuevas bibliotecas de
barrio: Torrent de l’Olla (Gràcia) y
Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). La biblioAños
Usuaris
1998
1999
2000
2001
1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815
(+15%)
(+12%)
(+31%)
Préstamos 759.658
Años
Número de
equipamientos
Metros
cuadrados
Crecimiento (%)
897.525
(+18%)
1.057.653 1.409.596
(+17%)
(+33%)
1998
1999
2000
2001
2002
18
20
22
25
27
11.038 13.700 17.800 20.000 23.200
24 %
30 %
12 %
16 %
teca de Torrent de l’Olla es un edificio singular y emblemático de nueva construcción, obra del arquitecto Josep Llinàs,
situado en el espacio donde antes hubo
una sala de lectura de la Obra Social de la
Caixa de Catalunya, entidad que, a través
de un convenio con el Ayuntamiento, ha
cedido el solar. Con una superficie de 800
m2, la Biblioteca Torrent de l’Olla contará
con un fondo especializado en cultura
mediterránea y tradicional que se integra
en la línea temática de los proyectos de los
dos centros cívicos de su sector: el l’Artesà
(Tradicionàrius) y La Sedeta (La Mediterrània).
La Biblioteca Vallvidrera forma parte del
centre cívico del mismo nombre. Se trata
también de una obra nueva proyectada
por el arquitecto Manuel Melo. Con una
superficie de 500 m2, que cubre las necesidades de los usuarios, ya que se trata de
una zona de la ciudad de poca densidad
de población, goza de una vista privilegiada sobre Collserola. Los lectores también
podrán disponer de los servicios que ofrece el centro cívico (zona de bar, exposiciones temporales, punto de información…).
El próximo otoño también abrirá las puertas la biblioteca de distrito Can Fabra, en
Sant Andreu, que recoge los fondos de la
Biblioteca Ignasi Iglésias y que contará con
una superficie de 3.000 m2. Así, a finales
de este año, Barcelona tendrá ya 27 bibliotecas públicas.
Consorcio de Bibliotecas de Barcelona
Palau de la Virreina
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 93 316 12 42 / fax 93 316 12 40
[email protected]
www.bcn.es/biblioteques
Página 15.
Moda Barcelona
La polémica sobre la continuidad de la
Pasarela Gaudí en Barcelona ha saltado las
últimas semanas. Mientras, la Pasarela
Gaudí ha cerrado las puertas de la presente edición con un incremento de visitantes
del 45% respecto al año pasado. Paco
Flaqué, organizador de la Pasarela Gaudí y
del Salón Moda Barcelona, y Antonio
Alvarado, diseñador de moda y presidente de Moda FAD, responden las siguientes
preguntas:
1- ¿Qué opina de la polémica sobre la
pasarela única en España?
2- ¿Qué cree que se debería hacer para
apoyar a la moda en Catalunya?
Paco Flaqué, organizador de la Pasarela
Gaudí y del Salón Moda Barcelona
1- Pienso que la Pasarela Gaudí debe
seguir celebrándose como hasta ahora y
que el tiempo pone todas las cosas en su
sitio. Debemos tener en cuenta que la
Pasarela Gaudí es un importante elemento
de difusión y promoción de la ciudad de
Barcelona, de Catalunya y de todo el
Estado Español. Además, el sector textil y
de la confección tiene un gran peso en
Catalunya, hasta tal punto que representa
para esta Comunidad Autónoma el 42%
de la facturación textil española, el 33,3%
de la ocupación (101.200 personas), el
50% de las exportaciones y el 44% de las
importaciones de textil y confección del
conjunto del Estado Español.
Sobre el Plan Global de la Moda presentado por el Gobierno, Moda Barcelona
expresa todo su apoyo para la proyección
internacional de los diseñadores de todo
el Estado.
2- Es necesario que la totalidad del mundo
cultural, artístico, político y social se implique en el nuevo programa que presentaremos el mes de septiembre y que convertirá, a lo largo de siete días, a la ciudad
de Barcelona en un referente del diseño, la
cultura y la moda, tal como es conocida
internacionalmente.
Antonio Alvarado, presidente de Moda
FAD
1- Que la monten donde quieran. Cada
diseñador decide donde debe presentar
las colecciones para que su marca consiga
una mayor difusión.
2- Limpiar la Pasarela Gaudí de las marcas
industriales que no aportan nada; incluir
las propuestas jóvenes con sentido y rodearse de asesores que tengan una visión
real de lo que se está haciendo fuera de
nuestra fronteras.
Página 16.
Retrato de Rotterdam
Rotterdam (Países Bajos) fue Capital
Cultural Europea el año 2001 (juntamente
con la ciudad portuguesa de Oporto). Este
acontecimiento culminó el nuevo programa cultural de la ciudad, con el objetivo
de favorecer la creación, la participación
de los jóvenes y la diversidad cultural en la
ciudad.
Rotterdam es una ciudad de casi 600.000
habitantes, en una área metropolitana de
1,2 millones, y uno de los emplazamientos clave de la ciudad anular (randstad)
de los Países Bajos. Rotterdam es quizás
la menos estereotipada de las ciudades
neerlandesas. Dos son los hechos clave
que la caracterizan: (1) Castigada y destruida durante la segunda guerra mundial, los urbanistas rehicieron el tejido
urbano, creando un nuevo centro. (2) La
afluencia inmigratoria, en parte de origen
postcolonial, en parte como consecuencia del proceso de consolidación del
puerto como primera empresa del país
(¡el puerto aporta el 10% del PIB!) la han
convertido en una ciudad multicultural
(tan sólo el 56% de la población es de
origen autóctono, un 28% pertenece a
una minoría étnica) y joven (el 30% de la
población tiene menos de 24 años).
Además, en términos relativos y en el
contexto nacional, Rotterdam no es una
ciudad rica: el 16% de los hogares se
halla por debajo de la mediana de riqueza/pobreza del país. El ayuntamiento
invierte cada año unos 95 millones de
euros en arte y cultura, lo cual significa un
8% del presupuesto municipal.
Estas características han tenido claras consecuencias sobre la política urbana posible. Rotterdam es hoy una "ciudad reinventada" (según palabras del Concejal de
Cultura, Kees Weeda); la política cultural
ha desempeñado un papel significativo en
el proceso de reinvención y es uno de los
març-abril 2002
31
ejes clave del desarrollo urbano. Prueba
de todo ello son las cuatro prioridades de
la política cultural de la ciudad:
-el papel de los jóvenes en la cultura
-la asunción de la diversidad cultural
-la relación entre los procesos educativos
y la cultura
-la necesidad de reforzar el papel de la
creación y de los artistas.
El año 2001 estas prioridades fueron llevadas al escaparate más reconocido, la etiqueta más atractiva en Europa: la capitalidad cultural europea.
Capital Europea
Bajo el lema "Rotterdam es muchas ciudades", inspirado en el libro Las ciudades
invisibles de Italo Calvino, Rotterdam 2001
Capital Cultural Europea se propuso como
un acontecimiento que examinara la identidad de la ciudad, que hiciera de laboratorio de una ciudad cosmopolita.
Rotterdam era ciertamente una ciudad
multiétnica, pero no una ciudad multicultural. La capitalidad cultural permitió dar
este salto, tanto en términos de gestión y
p ro g r a m a c i ó n
como en términos de comunicación.
En el terreno de
la multiculturalidad uno de los
ejemplos fue la
creación
del
nuevo
teatro
municipal
de
Zuidplein, cuya misión es exponer a la luz
pública la producción cultural de los
colectivos procedentes de la inmigración,
con dos objetivos claros: la producción
debía hacerse con las mismas exigencias
de calidad que todos los equipamientos
municipales y el plan de trabajo debía
contemplar la inserción de Zuidplein en
todas las redes nacionales e internacionales que tuvieran este elemento como
misión distintiva.
El paso de la multietnicidad a la multiculturalidad está interrelacionado con el descubrimiento y la celebración de una ciudad joven. Esta realidad no hallaba su
plasmación en el programa cultural de los
años noventa, y la capitalidad apostó fuerte en este sentido. Estas líneas también
responden a la necesidad de detener el
descenso, lento pero constante, que las
audiencias culturales de la ciudad habían
padecido a lo largo de los años noventa.
El trabajo conjunto de los departamentos
de cultura y educación del ayuntamiento
–impulsado por el ministerio neerlandés
con el Actieplan Cultuurbereik (Plan de
acción en el ámbito de la cultura)– también apunta en la misma dirección.
Rotterdam 2001 representó una excelente
oportunidad de comunicación exterior
(tanto en el ámbito estatal como en el
internacional), pero el acento se cargó en
la misma ciudad. Si normalmente la cultura y el arte llegan a un número reducido
de ciudadanos, la apuesta de la capitali32
dad cultural fue "sentar las bases para que
llegue a mucha más gente". Actualmente,
el gobierno de la ciudad continúa trabajando en esta línea iniciada el pasado año,
con la consiguiente creación de nuevos
instrumentos de gestión (gestores culturales comisionados para la producción de
proyectos multiculturales) y de márqueting necesarios para que esta relación
continúe en el futuro.
Aprovechando el impulso de 2001 se trabaja en este sentido. Rotterdam es, a la
vez, una ciudad antigua y joven, una ciudad que como muchas ciudades portuarias ha buscado su identidad en el dinamismo y que ha asociado identidad y futuro.
Nuevos equipamientos
En los últimos veinte años, la ciudad ha
invertido unos 170 millones de euros en
infraestructuras nuevas. Se construyeron
nuevos equipamientos, como el Teatro
Kunsthal y el Museo Marítimo Príncipe
Hendrik, y se renovó totalmente la
Biblioteca Central y el Centro de
Congresos y Conciertos De Doelen. El
año 2000 se inauguró el nuevo Teatro
Luxor, el Museo Bojimans Van Beuningen
y la ampliación del Museo Etnológico.
Rotterdam también invirtió en la construcción de talleres para artistas visuales
y en un edificio para la música pop. En su
presupuesto anual, la ciudad destina partidas dedicadas a la educación cultural,
las producciones de ópera, las nuevas
tecnologías y la creación emergente.
Festivales
Los festivales son una parte importante
entre las actividades culturales que ofrece Rotterdam, porque tienen la capacidad de atraer a un gran sector de público. Hay una gran diversidad de festivales,
nacionales e internacionales, entre los
que destacan Dunya, el Carnaval de Verano, el Dance Parade, el Festival Internacional de Cine y el Festival Internacional de Poesía. Las artes aplicadas también son uno de los objetivos del programa cultural de la ciudad, que se centra
básicamente en las variantes tecnológicas del arte, como la fotografía, el cine, el
vídeo y el apartado multimedia. Como
consecuencia de la capitalidad cultural
europea de 2001, la ciudad ha querido
dar continuidad a la Bienal de
Arquitectura y al nuevo Festival Marítimo.
Organización municipal
- Concejal: J.C. Kombrink
- Director general de Cultura: Kees
Weeda
- El Comité Municipal para las Artes y los
Medios de Comunicación asesora al
alcalde y al concejal
- La Fundación de Arte de Rotterdam
asesora a las autoridades municipales en
lo referente a las artes y proporciona ayudas y subvenciones.
Ayuntamiento de Rotterdam
www.stadhuis.rotterdam.nl
Cultura
www.cultuur.rotterdam.nl
Página 23.
Grec 2002: para ver las estrellas
El Grec 2002 concentrará
en Barcelona del 26 de
junio al 31 de julio una
oferta de teatro, música y
danza que se puede contar entre las más interesantes de la cartelera europea del año. El
avance del programa del Grec 2002, a la espera de las confirmaciones de fechas de algunos artistas con que se completará el programa definitivo, trae a la ciudad una serie de
espectáculos muy atractivos. El Grec ha confeccionado un programa en que se busca el
equilibrio entre la presencia en Barcelona de
grandes nombres de la escena internacional y
la de los creadores locales, de acuerdo con la
vocación manifiesta del festival de hacer posible la exhibición de espectáculos que difícilmente se podrían ver aquí y al mismo tiempo
facilitar la producción, la exhibición y la difusión del trabajo de los creadores catalanes.
Un repaso a la lista lo hace bien explícito: Peter Brook, Krystian Lupa y el Teatro Dramático
de Varsovia, Tony Kushner, Declan Donnellan,
Philip Glass, Baryshnikov, Lluís Pasqual,
Calixto Bieito, La Fura dels Baus, Joan Ollé,
Xavier Albertí, Rafel Duran, Sergi Belbel...
La ciudad invitada de este año será Nueva
York. El Grec y Barcelona quieren rendir así
homenaje a una de las capitales del mundo
del espectáculo y mostrar la solidaridad con
los neoyorquinos, golpeados por el ataque
del terrorismo. El programa Barcelona loves
New York anuncia algunos de los grandes
momentos de este Grec 2002: la danza de
Baryshnikov, el teatro de Tony Kushner dirigido por Declan Donnellan; Philip Glass,
Barbara Hendricks cantando Gershwin,
Keith Jarret, el grupo Manhattan Transfer,
que celebra treinta años de éxitos, una
espectacular muestra de la música hip-hop
y rap y un programa de "Solos" que contará con la participación de algunos de los
grandes nombres de la música y la poesía
neoyorquinos.
El montaje inaugural será este año la Ópera
de tres centavos, de Brecht, dirigida por
Calixto Bieito. Peter Brook presentará su
montaje de Hamlet. Krystian Lupa, Extinción, de Thomas Bernhard. La Fura dels
Baus estrenará el nuevo espectáculo XXX.
Xavier Albertí, Troilo y Crésida, de Shakespeare. Joan Ollé, Fedra, de Racine. El Grec
2002 presentará también un espectáculo
poéticomusical con motivo del 40º aniversario de la Coral Cantiga, que actuará en
compañía de Maria del Mar Bonet y los
actores Pepa López y Abel Folk. También incluye en el programa un interesante Cicle
de Músiques del Món dedicado a la Cuenca
del Nilo, que se presenta como un descubrimiento de músicas e intérpretes poco
conocidos llegados de países como Sudán,
Etiopía y Egipto.
Festival d’Estiu de Barcelona
Del 26 de junio al 31 de julio
English
version
Page 2.
Editorial
2001 was a splendid year in the cultural
life of the city, culminating in midDecember with the presentation of the
eight formats of the Fòrum Universal de
les Cultures Barcelona 2004 (Universal
Forum of Cultures Barcelona 2004). The
Premis Ciutat de Barcelona (City of
Barcelona Prizes) whose recent award
coincided with the Santa Eulàlia's day
celebrations, are a good example of the
work done in our city in the cultural, scientific and technical fields over the past
year. During his prize-giving speech
Ferran Mascarell, the City Hall's
Councillor for Culture, drew up the balance of cultural achievements in 2001, a
résumé of which is presented in the pages
that follow.
Vicent Partal, journalist and guiding spirit
behind VilaWeb - a judge for this year's
Premis Ciutat de Barcelona for Multimedia
and the 1999 winner, along with VilaWeb,
of its prize in the written media category is the subject of our interview. Vicent
Partal is one of the participants in the new
cycle of debates - "Cultura 21: nova societat? nova economia?" (Culture 21: New
society? New economy?) - at the Palau de
la Virreina in April, dealing with new perspectives for the development of cultural
activities and the role of these in the new
economy.
And as it does every spring, our annual
rendezvous with the world of books has
come round again: Sant Jordi, a veritable
everyman's feast of literature. Barcelona
Culture gives special attention to the state
of public reading in the city and the evolution of the Libraries Plan. Libraries are growing: in number, in available space, in
quantity of volumes held and, above all, in
services. The timeworn concept of libraries as storehouses for books has given
way to a new and wider vision that sees
them as centres for the generation of culture, information, study and personal relationships. As a result, the increase in users
and loans has been spectacular.
This spring also forms the backdrop for
the inauguration of the International
Gaudí Year 2002, a cultural event that is
producing much interest and impact on
the international scene. The extensive
exhibition programme of Primavera
Fotogràfica (Spring of Photography), the
exhibition "Parc Humà" (Human Park) at
the Virreina, and the re-opening of a unique space, the stone sculpture crypt of
the Museu Marès, complete the menu in
this second number of our review.
Page 4.
Barcelona, the recognition
of creativity
February 11th 2001 saw the award of the
Premis Ciutat de Barcelona (Barcelona
City Prizes). The event, held in the City
Hall's Saló de Cent, was presided over by
the Lord Mayor, Joan Clos. With its 16
categories, the Prizes are intended to
express the city's recognition of the work
of its creators and researchers. There, the
Councillor for Culture, Ferran Mascarell,
defined the prizewinners as "the visible tip
of a very much larger creative iceberg that
includes all the diverse cultural and scientific ambits of the city", and drew up the
Cultural Balance for 2001, a résumé of
which is presented below.
2001 will go down in history as the year
when the debate on globalisation became
generalised, the year of mobilisation in
search of a juster and more humane sense
and measure of world society. It was also
the year that witnessed the destruction of
the twin towers and the unpredictable
political, economic and cultural repercussions following in its wake.
And on a much more domestic note, it
was the year when the media focussed on
the supposed tensions existing between
Madrid and Barcelona. A debate between
the two cities that derives more from the
result of the distance between their different lines towards constructing the state
than from any genuine controversy.
The thread to follow when drawing up the
balance for 2001 is the city itself, with the
help of five parameters that express both
our strengths and our weaknesses:
-The capacity to create, innovate, investigate
-The degree of democratisation of knowledge available to its citizens
-The ability of centres of excellence in the
public domain and in private companies
to create new content
-The strength to generate exchanges and
links with other cities and cultural realities
throughout the world
-Quality in the putting into practice of
values and attitudes for coexistence.
All these indicators confirm the following
facts about the Barcelona of 2001: that its
production and democratisation of newfound knowledge were a positive element,
and that its values for coexistence as put
into practice overcame some complex
challenges. In historical terms, the city's
most valuable capital has always been of
the creative and intellectual kind. Its cultural baggage has increased, and this has in
turn contributed to strengthening its social
capital.
Theatre
The dream of Fabià Puigserver has at last
come true, with the Lliure installed in the
Palau de l'Agricultura, and the Sala Ovidi
Montllor has been re-opened. The Palau
dels Esports has become the city's new
Music Hall, with almost 4,000 more seats
available to the public. Supply has grown
març-abril 2002
33
more than demand, however, and the
challenge is now to find new publics. This
will be aided by the creation of the consortium for theatre rehabilitation and by
the new risk capital funding for cultural
projects of quality inaugurated last year.
Music
The Liceu Opera House tripled its season
ticket holders in just three seasons, and
the Orquestra (OBC), with its 9,200 subscribers, boasted the highest figure in its
history.
Sonar smashed all records. In autumn, the
first year of the B-parade and the emergent LEM proved to be a great success.
The active circuit involving private music
venues and clubs welcomed more events
than ever.
2001 confirmed the strength of
Barcelona as an international platform for
music: the most outstanding names in
the classics, pop, rock and avant-garde
musical movements visited the city.
The visual arts
The Triennial, with its genuine and daring
agenda, was inaugurated. MACBA,
CCCB, the Fundació Miró and Hangar
were particularly active in the field of more
contemporary creation. The prestigious
American review Artforum recognised four
of the exhibitions created in our city as
among the 100 best in the year. A series of
independent groups also emerged that
are making a name for themselves in city
cultural agendas and venues.
Museums
Another news item from 2001 is the institutional agreement made to complete the
works at the MNAC, and also its entry into
the so-called Club of 50 (the 50 best
museums in the world). The Museu Picasso
was confirmed as the second-top museum
in Spain in terms of number of visitors.
Picasso, MCABA, MNAC and the Fundació
Miró incorporated more than 500 pieces
into the city's artistic heritage. Work also
began towards the opening of the Centre
de les Glòries, a centre to be devoted to
industrial and graphic design, fashion,
jewellery and ceramics.
Overall, museums and exhibition centres
were visited by 8,750,000 people, 3%
more than in the previous year.
Audiovisuals
There were 220 productions, double the
previous year's figure. Many directors and
producers visited Barcelona, among them
Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume
Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando
Trueba, Peter Greenaway and Alan Parker.
Barcelona is now big in the production of
animated films and programmes for
Spanish television as well as for documentary production.
The audiovisual city took off at 22@-based
Ca l'Aranyó.
Culture businesses
During 2001, a study of the records of IAE
(the tax on economic activity) have revealed the spectacular growth in companies
operating in the cultural field. In global
34
terms, between 1993 and 2001, cultural
businesses grew 63%, of particular note
being the growth of cultural services
(216%) and radio and television companies
(341%).
Literature
Libraries form the largest network of cultural facilities in Barcelona. There are 25
libraries with more than 20,000 m2 (81%
more that in 1998), which saw a 31 percent
growth in users over the previous year.
Good libraries are the best present any
city could make to its writers, and to its
publishing industry as a whole, that continued to lead Spanish book exports.
Architecture and archaeology
During the course of 2001 some of the
most outstanding names in Catalan and
international architecture have been active
in the city: Herzog-de Meron, Jean
Nouvel, Zaha Hadid, to name but a few.
And in archaeology there have been
important finds in the Ciutat Vella that
have contributed scientific knowledge and
built heritage of prime importance.
Science and technology
The high level of excellence in scientific
and technical research in 2001 was undeniable: investigations on the human genome and research into the architecture of
supercomputers are prime examples here.
Important research facilities have been
inaugurated: the Scientific Park of the
Universitat de Barcelona, the Technology
Park of the Universitat Politècnica de
Catalunya,
and
the
Institut
de
Biotecnologia i Biomedicina (Institute of
Biotechnology and Biomedicine); the
association Barcelona Aeronàutica i de
l'Espai (Barcelona Aieronautics and Space
Association) was also created.
Similarly, there were outstanding and wideranging projects in the field of digital culture: Metàpolis, Art Futura and On Line Flash
Film Festival. Barcelona is becoming a reference point for creativity in Europe in this
sector. Also in the
Eurocities
project,
where out of the 15
European proposals
chosen as "good practices" of technological
culture, 5 were created in Barcelona.
Barcelona also maintained the highest
index of connection to the Internet of all
cities in Spain with 37%, ahead of the
20% for Spain as a whole, and a good
level within the European average.
Fiestas
Festive activities, La Mercè, and other district festivals, have been veritable feasts of
public-spiritedness, brother/sisterhood,
participation and community. The genuine
mix of tradition and modernity they express
is one of the distinctive traits of the cultural
climate of Barcelona.
Fòrum 2004
2001 also served, in a very special way, to
make definitive progress in the Fòrum
Universal de les Cultures 2004 (Universal
Forum of Cultures 2004). Firstly, it became
obvious that we are talking about a necessary and entirely appropriate event. And
secondly, this was the year of institutional
and economic agreement, of approval of
its basic script, its Management Plan and
its organisational system.
All this information is an expression of the
positive climate that enveloped Barcelona
during 2001; an expression of diversity of
fields and range of agents taking part, of
citizens' will to be involved, and above all,
of the city's cultural equilibrium.
There were also inevitably some grey
areas in this cultural climate. But in general terms, we should be reasonably satisfied with our degree of coexistence, and
with how culture has contributed to
making the city more creative, innovative,
democratic, cosmopolitan and welcoming; stronger in the face of a future that
is in some ways uncertain, but more than
that also full of opportunities.
Barcelona is still being denied some
essential instruments of capitality, nor
does it enjoy an acceptable level of cultural investment; the city is suffering from
the lack of a general policy in the fields of
audiovisuals, literature, heritage and new
technologies.
Much remains to be done to make its cultural strategies truly metropolitan. In this
area, 2001 saw the incubation of a very
important project: the Fòrum Metropolità
(Metropolitan Forum) for Councillors for
Culture, which has already taken its first
actions.
Whatever else may happen, lines of effective action must continue to be encouraged now as in previous years. The
Strategic Plan for the cultural sector marks
a way forward for joint action among all
public and private cultural agents that
must be fostered. But what is certain is
that the Fourth Strategic Plan for the city
will recognise the central importance of
culture, and its production of content contributing to the economic development
and social equilibrium of the city. And that
the Fòrum Universal de les Cultures 2004
will be the great cultural happening that
we all wish for, and a genuine contribution
to Barcelona in the great global debate.
Page 8.
Interview: Vicent Partal
Vicent Partal is one of the pioneers of digital journalism in Catalonia. In 1994 he created the first data transmission information system to appear in our country, El
Temps On Line (The Times On Line), and
a year later he established the company
which originated the directory of a
Catalan info highway that in 1996 became
VilaWeb, the main electronic daily in
Catalonia, with more than 50 editions in
different cities throughout the world.
Vicent Partal is one of the participants in
the cycle "Culture XXI: nova societat?
nova economia?" (Culture 21: New
Society? New economy?) in the Palau de
la Virreina that will open up a space for
reflection on the perspectives for culture
in the new economy.
Between the two extremes of the society of information, that of the initial
overwhelming optimism, with its overblown expectations, and the pessimism
and crisis of the new economy - at what
point on this cycle are we now?
One of the main problems is that people
give their views when they don't really
know what they are talking about. The
euphoria of the past was (fortunately) not
shared by anyone really working in the sector. Nor is the current pessimism. That
euphoria and this pessimism are more than
anything something invented by commentators who bandy about hearsay, and by an
over-sized sector of folk with specific economic interests. There have been, and
there still are, people who thought that
speculation was very easy in the digital
world. The first comers speculated, and
others took their winnings...
How do you see Barcelona's position in
the digital context? In which aspects
will we have to improve or get stronger and make efforts to develop?
Barcelona is a city that is always developing very interesting projects. In my view,
the crux is how to create the city's trademark. The media continue to pay more
attention to what any apparently multinational company says than to what they
really do or create. Due to ignorance, basically. And they are always concerned
about whether Madrid is getting ahead or
not. I don't think that this is the discussion
at all. The discussion is, in any case, what
is Barcelona's role in Europe, and how to
play it. Here is one example: the discussion on whether Barcelona has the capacity to compete with SIMO in Madrid as a
Trade Fair venue stops us seeing the great
possibilities of competing with the Millia in
Cannes. The Millia is going under because
of a mistaken commercial policy.
Barcelona has in its contents one of its
great strong points, and the Fira could
very easily compete with the Millia, to create the great European space for multimedia content. Instead of that, we are quarrelling with the SIMO...
Referring to 22@, do you think this
could be the city's instrument for
finally entering the digital age? What
do you think it could contribute in
terms of involving society, of digitalising culture, etc?
I have absolutely no doubt that 22@ is the
best operation that the city could have just
now. I, like everyone, am worried about its
slowness to develop, very difficult to avoid
since we are talking about a commitment
that is by no means virtual and that has
many gaps. Be that as it may: 22@ is much
more than a cooperation between the city
and business, and this has been said time
and time again by Vladimir de Semir. 22@
should also create schools, that will have to
be as innovative as were in their day the
Escola del Bosc or the
Escola del Mar schools in
republican
Barcelona.
And there will be cultural
spaces that should recreate the impetus of the
workers'
Athenaeums
and the creativity that
marked the first decades of the 21st
Century. It is a very complex opportunity,
but also a very great one.
Within the on line society and economy, what challenges/opportunities
do you see for the cultural sector?
The great challenge for the cultural sectors
is always creativity. And we are still in the
cradle as regards digital creativity. We are
still too dependent on technology. We are
involved (logically) with what we can do in
technological terms and this distracts us.
For example Barcelona has a successful
festival of technology, Flash, that is an
excellent initiative. But its name is still better known for its use by a specific software
than for what is does. But I think that this is
very understandable given that everything
is still so new.
If we consider culture as a sector that
produces content, what vision do you
have of culture in the knowledge society in the mid-term (5-10 years)?
The great challenge will be taking on
industrial dimensions without losing out
on creativity. In the knowledge society culture is and will be one of the great economic motors. How creativity and innovation
can coexist - I think that will be complicated and will in the end be the biggest
challenge.
You have sometimes referred to the
"plural Internets", could you please
explain this concept?
It was obvious that at first Internet should
be referred to as a whole. But today this
already makes little sense. There are different and plural Internets. The Internet of
the large banks, and the Internet of festes.org (parties.org), for example, do not
have anything at all in common. In essence, however, I believe that we will have to
distinguish at least between the Internet
that is a virtual extension of what exists in
real life, and the Internet that creates
taking its start from the network (but then
making the journey in reverse, and beginning to consolidate a physical presence).
Both of these will be the Internet, but
there will not even be parameters in common to compare them, since they are just
so different.
Page 10.
Parc Humà: la humanidad como
obra de arte (Human Park: mankind as work of art)
Our era began with the genome and the
possibility of manipulating the human species; with virtual reality and the extension of
information technology. But this is also the
era of some desperate and archaic forms of
human displacement; in the small boats and
rafts inundating and overwhelming the
world from every point on the planet. In
these two forms of global apotheosis - technology and precariousness - we can perceive, on their different scales, the return of
the human. An Odyssey of the species that
cannot be understood today either through
the fragmentary obsessions of multi-culturalism - nation, gender, race, ethnic group or through the no less obsessive standardising that is globalisation. Starting from this
situation, which could be defined as NeoRomantic, some of the art of our times is
trying to take up the challenge: of granting
a humanity that we do not yet possess, to a
future humanity not yet in existence. This as
a precept is excessive, witnessed both by
cloning and by the discovery of the genome, by the irruptions of New British Art, and
by the theses of Peter Sloterdijk. Except
that art - like human beings - is here visibly
taking a long backward journey. After plunging into other worlds - politics, the media,
technology - it is returning, late and badly,
as it always does from its odyssey, to the
domestication of its permanent Ithaca: the
museum, great happenings and traditional
and ever-inherent forms of self gratification.
The incomplete nature of that return is the
theme of this odyssey. But if in its treatment
of the theme of return,
Homer's Odyssey considered the problem of
time; and Kubrick's
Odyssey was based
more on the effusion
of space, today we are perhaps experiencing this odyssey in more human terms;
both in its centrifugal (escape and outflow)
and its centripetal (arrival and return) forms
of energy. There was a time, however, when
man disappeared. In 1966, Michel Foucault
concluded Les Mots et Les Choses with an
affirmation that signalled a limit in modern
thought. If one day the reasons that had
marked man out as the centre of modern
knowledge were to disappear - stated
Foucault - man would also be erased, "like
a face drawn in sand at the edge of the
sea". Thirty years later - in the time when
more faces and bodies have been erased
and redrawn at the edge of this sea - the
German philosopher Peter Sloterdijk took
an even more important step forward, and
this controversy has been even more heated. Above all because of Sloterdijk's reference to man as not a theme of modern
knowledge, but as a species; the only species that divides itself between those that
teach and those that are taught. It is no
coincidence, then, that figures of disoriented child-creatures abound in contemporary art. These children are "old" children,
children who urgently need to reproduce
and at the same time to be educated, children at once too spent, and too innocent.
Perhaps this is the real drama of man's
apprenticeship in this digital era embraced
by late capitalism: that man is too spent for
individualism, but still too infantile to achiemarç-abril 2002
35
ve community. And this is, among other reasons, because what we understand by society has no format for the cultural and political variants of such a transition.
Perhaps the most interesting thing about
this future state is not just that it points the
way to a resurgence of humanism, but to a
humanism stripped of the alibis provided by
existentialism, Marxism or liberalism. If
nothing else, it serves to escape from words
whose meaning has been hijacked. If communism, as Blanchot affirmed, referred to
the simple act of creating a community,
humanism should be no other than the creating of humanity. So rather than aiming for
humanist art, what our era proposes is the
possibility of conceiving the human as a
work of art: surely
the ideal art work
as envisaged by
Nietzsche:
the
work that has created itself. Faced
with that possibility, the range of
the human that concern us today is worth
exploring. And this is exactly what an exhibition like Parc Humà is trying to achieve.
Iván
de
la
Nuez,
Exhibition
Commissioner and Director of Virreina
Exhibitions
Parc Humà. Una exposició de criatures
globals (Human Park. An exhibition of
global creatures)
To 24 March, Palau de la Virreina
Page 11.
Crypt of the Museu Marès
reopened
Frederic Marès was an exceptional character in the history of Catalan culture in the
20th century. Sculptor and enthusiastic
collector, he left his legacy to the city of
Barcelona. Now re-opened after its refurbishment is the Museum's crypt with its
collection of sculptures in stone.
Since summer last year, the Frederic Marès
Museum has been commemorating the
tenth anniversary of its founder's death by
organising a series of ceremonies and
publications in homage to its founder.
Frederic Marès was a sculptor who, placing his artistic vocation at the service of
his enthusiasm for collecting, has left his
city a rich artistic heritage that makes the
Marès the first collector's museum in the
country.
Amongst these events is the re-inauguration of one of its most emblematic spaces,
now re-furbished: its stone sculpture
rooms, known as "the crypt" due to their
basement location. From the end of
January on, Barcelona residents will again
have the opportunity to visit this space to
admire the museum's collection of sculpture in stone. Also on view are the remains
of the city walls of what was once the
Roman city of Barcino. After its period of
enforced closure to continue the refurbishment started in1997, and following the
36
inauguration of its first phase in April
1999, this part of the museum is happily
once again open for visits.
Among other treasures preserved in these
rooms are a spectacular Romanesque
façade from the church at Anzano
(Huesca); part of the Gothic cloister of
Santa Clara in Barcelona; some Castilian
sepulchres from the 14th and 16th centuries; a collection of capitals from Catalonia
and Castile from the 12th to the 15th centuries, another of Caliphate capitals and a
notable example of Gothic sculpture from
Lleida.
This architectural reform, like the previous
phase of restoration, was the result of a
study by Josep Llinàs from the museographic project drawn up by the museum's
team of technicians. The most visible
architectural modification is the presence
of a structure in the form of a yellow cube
Years
Users
1998
1999
2000
(+15%)
Loans
2001
1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815
759.658
(+12%)
897.525
(+18%)
Years
Number
of facilities
Square
metres
Growth (%)
(+31%)
1.057.653 1.409.596
(+17%)
(+33%)
1998
1999
2000
2001
2002
18
20
22
25
27
11.038 13.700 17.800 20.000 23.200
24 %
30 %
12 %
16 %
in the centre. As well as housing the valuable collection of Gothic sculptures from
Lleida, this serves as a splendid vantage
point for observing the Anzano
Romanesque façade.
In early April, the museum opens its exhibition La col·lecció somiada. Escultura
medieval a les col·leccions catalanes (The
dream collection: Medieval sculpture from
Catalan collections), with a careful selection of stone sculptures. The exhibition
includes so far unseen or little known pieces of great quality. It also allows the tracing of the history of medieval sculpture
collections in Catalonia. This is an excellent occasion to visit the Frederic Marès
Museum and rediscover its medieval
works in stone surrounded by the Roman
stones that make up the historical substratum of our city.
La col·lecció somiada. Escultura medieval a les col·leccions catalanes
Frederic Marès Museum. Pl. de Sant Iu, 56
From 4 April to 23 June
Page 12.
Libraries are growing
Barcelona currently has 25 public libraries:
this spring will see two more open their
doors. Public libraries are growing. They
have new goals: new forms of communication; the winning over of new readers;
and finally, becoming part of the cultural
groundswell in the neighbourhoods and
districts of the city.
Some of the city's
libraries have begun to
specialise in particular
fields connected with
the publicly or privately sponsored activities taking place in
their neighbourhoods. One example of
this is the Nou Barris Library with its collection devoted to the world of the circus:
Nou Barris is the home of the Rogelio
Rivel circus school and also of the
Associació de Circ de Catalunya (Catalan
Circus Association), based at the Nou
Barris Ateneu. The library's special themed decoration - with a space for its smallest readers in the form of a Big Top - is
yet another reference to the same topic.
The Vapor Vell Library in Sants-Montjuïc,
and the Guinardó-Mercè Rodoreda
Library are also following the same
policy. Vapor Vell has a special collection
of urban music, and not just in the form
of books: it also has music, in its "maquetoteca" (the City Council's collection of
musical rough-cuts), and audiovisual
material in the form of recordings of concerts by up-and-coming groups at the
Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV)
(Audiovisual Media School), based at La
Bàscula. The Guinardó-Mercè Rodoreda
Library takes a special interest in poetry,
and hosts the first Poetry Club in
Barcelona, which works in the same way
as its Reading Clubs.
Books for everyone
At present there are seventeen active reading clubs in Barcelona libraries (eighteen
if we include the poetry club), catering for
a total of some five hundred readers.
These groups meet up once a month in
the library to discuss the book being read
at the time. To help the conversation
along, a group leader prepares a guide
with some pointers on the narration that
group members can use while they read,
and which then forms the basis for dialogue and enriches the meetings. As well as
being a space dedicated to people who
enjoy culture and reading, it also acts as a
forum where neighbours with interests in
common can get together and exchange
experiences.
And since there are no age limits in the
world of books, even the youngest (2 to 6
year olds) also have their place in the
library. The programme El món dels Tovets
(World of the Softies), operating in eight of
the city's libraries, serves as their first
introduction to illustrated books. Through
the Softies, cloth dolls dressed up as some
of the main characters from children's literature - Les tres bessones (the Triplets),
Elmer, Babar, El petit ós (the Little Bear) boys and girls can discover their stories
and the books where they are told.
On Saturday mornings, libraries open
their doors to music with a series of
Guided Concerts for all the family, under
the series Aperitius musicals (musical
starters). At each concert, those attending receive a programme and a guide
featuring the CDs, books, magazines or
videos available in the library for home
loan. This activity was first staged during
the last three months of 2001, with a
cycle devoted to ancient music. From
January to March this year, libraries involved are offering a stroll down the history
of jazz, from its earliest days in the second half of the 19th century in the southern United States up to great contemporary masters like Miles Davis and Louis
Armstrong.
People with mobility problems unable to
visit in person can also make use of city
libraries, thanks to the home service for
loans. At present there are twenty libraries
providing this service, with the help of
volunteers.
To facilitate access for all their readers,
public libraries have also extended their
opening hours. In 2001, weekly opening
hours rose from 760 to 995, in other words
an increase of 25.66%. The total of days
and hours of service provided also rose
thanks to at least
one library per district
remaining
open during the
summer holiday
period. In 2002 it is
hoped that this
extension of opening hours will
continue, increasing to a minimum of 1,035 per week.
New libraries
During the first six months of 2002, two
new neighbourhood libraries will open
their doors: Torrent de l'Olla (Gràcia) and
Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). The
Torrent de l'Olla library is an unusual and
emblematic modern building, work of the
architect Josep Llinàs. It has been built on
the site of a former reading room of
L'Obra Social de la Caixa de Catalunya
(the Caixa de Catalunya's social activities
department), which ceded land for the
purpose under an agreement with the City
Council. With a surface area of 800 m2,
the Torrent de l'Olla Library will have a
collection specialising in Mediterranean
and traditional culture, a theme also being
covered by projects at the two civic centres in its area: L'Artesà (Tradicionàrius)
and La Sedeta (the Mediterranean).
The Vallvidrera Library forms part of the
civic centre of the same name. It is also
housed in a new building, designed by the
architect Manuel Melo. With a surface area
of 500 m2, enough to cover the needs of
users in this sparsely populated area of the
city, it enjoys a privileged view over
Collserola. Readers will also be able to
take advantage of the services offered by
the civic centre (bar area, temporary exhibitions, information point etc.).
Next autumn will also bring the opening of
the Can Fabra district library in Sant
Andreu. This library will include the collec-
tion of the Ignasi Iglésias Library, and have
a surface area of 3,000 m2. All this means
that by the end of the year, Barcelona will
have a total of 27 public libraries.
Barcelona Libraries Consortium
Palau de la Virreina
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 93 316 12 42 / Fax: 93 316 12 40
[email protected]
www.bcn.es/biblioteques
Page 16.
Portrait of Rotterdam
Rotterdam (The Netherlands) was
European Cultural Capital in 2001 (jointly
with the Portuguese city of Oporto). This
event was the high point of the city's new
cultural programme, aimed at encouraging creation, participation by the young
and cultural diversity.
Rotterdam city with its almost 600,000
inhabitants in a metropolitan area with a
population of 1.2 million, is one of the key
nodes of the country's city ring (randstad).
Although a Dutch city, Rotterdam is possibly the least stereotyped among these.
Two key facts have marked its identity: 1.
After sustaining massive destruction in the
second world war it had to have its urban
fabric recreated by town planners, thus
giving rise to a new city centre. 2. Its considerable immigration, due in part to postcolonial factors, in part to consolidation of
the port as the country's top enterprise
(accounting for 10% of the Dutch GDP!)
has made it both multicultural (only 56% of
its population is of Dutch origin, 28%
belong to an ethnic minority) and young
(30% are under 24 years old). But in relative terms and in the Dutch context,
Rotterdam is not a rich city: 16% of homes
are below average in the country's
wealth/poverty index. The city council
invests some 95 million euros each year 8% of the municipal budget - in art and
culture.
These characteristics have had obvious
consequences for the urban policy that
could be adopted. Today's Rotterdam is a
"city re-invented" (in the words of its
Councillor for Culture, Kees Weeda); cultural policy has played a key role in this
reinvention, and is one of the central cores
of urban development. Proof of this are
the four priorities of the city's cultural
policy:
- the role of the young in culture
- the assumption of cultural diversity
- the relationship between education and
culture
- the need to reinforce the roles of creativity and artists.
These priorities were carried to the most
famous shop window and the most attractive label in Europe: European cultural
capital of 2001.
European Capital
Under the slogan "Rotterdam is many
cities" inspired by the book Invisible Cities
by Italo Calvino, Rotterdam 2001
European Cultural Capital was welcomed
as the event that would put the identity of
the city under the microscope and make a
laboratory out of this cosmopolitan city.
Rotterdam certainly was multi-ethnic, but
it was by no means multicultural.
Becoming European cultural capital helped it bridge this gap, both in the management and programming of culture and
in its communication.
In the area of multiculturalism, for example, with the new Zuidplein municipal theatre, whose mission was to bring into the
public domain cultural production by
groups with immigrant origins, and with
two indispensable
elements: the production would have
the same quality
requirements as all
other
municipal
initiatives, and the working brief would
include the Zuidplein becoming part of all
national and international networks that
shared this distinctive mission.
This transition from multi-ethnicity to multiculturalism was intimately linked with the
discovery and celebration of a young city.
This concept had not found its expression
in cultural programmes of the nineties, and
becoming European capital gave it a considerable boost. Furthermore, both these
lines of development met the need to halt
the slow but sure decline in audiences for
culture in the city during the nineties. The
joint work of the city council's departments
of culture and education - encouraged at
ministerial level by the Actieplan
Cultuurbereik (Action plan for culture) - also
worked towards this.
Rotterdam 2001 provided a great opportunity for external communication (both at
national and international level), but the
accent was supplied by the city itself. If
culture and art usually only reach a small
number of citizens, the challenge in being
cultural capital was "to establish the bases
for it to reach many more". At present, city
governors are continuing to work along
the lines opened up last year, creating new
instruments - for management (cultural
managers commissioned for specific multicultural projects) - and for marketing
required if this relationship is to continue
into the future.
In the wake of the 2001 initiative, this is
what is happening. Rotterdam these days
is both an ancient and a young city. Like
many ports, it has always seen dynamism
and an eye to the future as part of its identity.
New facilities
Over the last twenty years the city has
invested some 170 million euros in new
infrastructures. It has built new facilities
like the Kunsthal Theatre and the Prince
Hendrik Maritime Museum, and has completely refurbished its Central Library and
De Doelen Conference Centre and
Concert Hall. 2000 saw the inauguration of
març-abril 2002
37
Biblioteques
públiques
de Barcelona
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent
www.bcn.es/biblioteques
Biblioteca Clarà
Dr. Carulla, 22-24
Tel. 93 280 15 47
Horari: matí: dimecres, dijous i
dissabte de 10 a 14 h;
tarda: de dilluns a divendres
de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - fons
especialitzat en escultura
noucentista - música - vídeos - CD
Rom - sala d'actes
Biblioteca
Antoni Julià de Capmany
Torrent de l'Olla, 219
Tel. 93 218 78 55
Horari: matí: dijous i dissabte
de 10.30 a 14 h; tarda: de dimarts a
divendres de 16 a 21 h i dilluns
de 16 a 22 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- fons especialitzat en literatura
catalana
Biblioteca
Barceloneta-La Fraternitat
Comte de Santa Clara, 8-10
Tel. 93 225 35 74
Horari: matí: dimecres i dissabtes de
10 a 14 h; tarda: dilluns, dimarts,
dimecres i divendres de 15.30 a
20.30 h; matí i tarda: dijous
de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom
Biblioteca Can Rosés
Deu i Mata, 57
Tel. 93 419 19 29
Horari: matí: dissabtes de 10 a
13.30 h; tarda: dilluns, dimarts,
dijous i divendres de 15.30 a 20.30 h;
matí i tarda: dimecres de 10 a
20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom
Biblioteca Canyelles
Ronda Guineueta Vella, 34
Tel. 93 274 94 74
Horari: matí: dimarts i dissabte de
10 a 14 h; tarda: de dilluns a
38
Biblioteca Francesc Candel
Mare de Déu del Port, 363
Tel. 93 432 01 99
Horari: matí: dijous i dissabte
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- fons especialitzat en l'obra de
Francesc Candel
Biblioteca
Francesca Bonnemaison
Sant Pere més Baix, 7
Tel. 93 268 01 07
Horari: matí: dimarts i dissabtes
d'11 a 14 h; tarda: dilluns, dimarts,
dimecres i divendres de 16 a 21 h;
matí i tarda: dijous de 10 a 22 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- fons especialitzat en temes de la
dona, moda i cuina - àrea infantil
independent - servei per a
persones amb disminució visual
Biblioteca Garcilaso
Juan de Garay, 116
Tel. 93 243 17 19
Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;
tarda: dilluns, dimarts, dimecres i
divendres de 16 a 21 h; matí i tarda:
dijous de 10 a 21 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom - bibliomercat sala d'actes
Biblioteca
Guinardó-Mercè Rodoreda
Camèlies, 76-80
Tel. 93 435 31 70
Horari: matí: dimarts, dimecres i
dissabtes de 10 a 14 h;
tarda: dilluns, dimarts i dimecres
de 16 a 20.30 h; matí i tarda: dijous
i divendres de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - fons
especialitzat en poesia - música vídeos - CD Rom - Efedata - sala
d'actes - sala de treball
Biblioteca Ignasi Iglésias
Segadors, 2
Tel. 93 311 35 03
Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;
tarda: dilluns, dimecres, dijous i
divendres 15.30 a 20.30 h; matí i
tarda: dimarts de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom - material de la
biblioteca particular d'Ignasi
Iglésias - la biblioteca de pares
Biblioteca Infantil
i Juvenil Lola Anglada
Rocafort-Còrsega / Jardins
Montserrat
Tel. 93 439 41 90
Horari: matí: dijous i dissabtes
de 10 a 13.30 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- fons especialitzat en Lola Anglada
Biblioteca Joan Miró
Parc de l'Escorxador / Vilamarí, 61
Tel. 93 426 35 32
Horari: matí: dijous i dissabtes
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom
Biblioteca
Les Corts - Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3
Tel. 93 449 31 07
Horari: matí: dimecres, divendres i
dissabte de 10 a 14 h; tarda:
dilluns, dimecres i divendres
de 16 a 21 h; matí i tarda: dimarts i
dijous de 10 a 21 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom - sala d'actes sala de treball
Biblioteca Les Roquetes
Pla de Fornells, 31
Tel. 93 359 65 27
Horari: matí: dijous i dissabtes
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
Biblioteca
Montbau-Albert Pérez Baró
Àngel Marquès, 4-6
Tel. 93 427 07 47
Horari: matí: dimecres i dissabtes
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 16 a 21 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom - sala d'actes
Biblioteca Nou Barris
Albert Einstein, 2-4
Tel. 93 291 48 50
Horari: matí: dimarts, dimecres i
dissabtes de 10 a 14 h; tarda:
dilluns, dimarts i dimecres
de 16 a 20.30 h; matí i tarda: dijous
i divendres de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic àrea infantil independent - fons
especialitzat en circ - música - vídeos
- CD Rom - sala de treball - banc de
dades Efedata
Biblioteca Pere Vila
Passeig Lluís Companys, 18
Tel. 93 300 92 58
Horari: matí: dijous de 10 a 14 h;
tarda: de dilluns a divendres
de 16 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- fons especialitzat en pedagogia
Biblioteca
Poble-Sec Francesc Boix
Blai, 34 - Tel. 93 443 01 05
Horari: matí: dimarts, dimecres,
dijous i dissabtes d'11 a 14 h;
tarda: dimarts, dimecres, dijous i
divendres de 16 a 21 h i dilluns
de 16 a 22 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - fons
especialitzat en cultura de la pau música - vídeos - CD Rom - sala
d'actes - sala de treball
Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner
Prim, 87-89 (Centre Cívic)
Tel. 93 266 39 36
Horari: matí: dimarts i dissabte
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
Biblioteca
Sant Martí de Provençals
Selva de Mar, 215 (Centre Cívic)
Tel. 93 308 97 93
Horari: matí: dijous i dissabtes
de 10 a 13.30 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
Biblioteca Sant Pau - Santa Creu
Hospital, 56 / Carme, 47
Tel. 93 302 07 97
Horari: matí: dimecres, dijous i
dissabtes de 10 a 14 h; tarda:
de dilluns a divendres
de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom - fons
especialitzat en cultura àrab i
documentació infantil
Biblioteca Sofia Barat
Girona, 64-68, interior illa
Tel. 93 231 77 67
Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;
tarda: dilluns, dimarts, dimecres i
divendres de 15.30 a 20.30 h; matí i
tarda: dijous de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - música
- vídeos - CD Rom
Biblioteca Torre Llobeta
Santa Fe, 2 bis (Centre Cívic)
Tel. 93 358 56 14
Horari: matí: dimecres i dissabte
de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a
divendres de 15.30 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
Biblioteca Vapor Vell
Joan Güell, 14-22
Tel. 93 409 72 31
Horari: matí: dimecres, dijous i
dissabte de 10 a 14 h; tarda: dilluns,
dimecres i dijous de 16 a 21 h;
matí i tarda: dimarts i divendres
de 10 a 21 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - fons
especialitzat en músiques urbanes música - vídeos - CD Rom - sala
d'actes - maquetoteca
Biblioteca Xavier Benguerel
Av. Bogatell, 17
Tel. 93 225 18 64
Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;
tarda: dilluns, dimarts i dijous de
15.30 a 20.30 h; matí i tarda:
dimecres i divendres de 10 a 20.30 h
[email protected]
Serveis: activitats de promoció
de la lectura - internet per al públic
- àrea infantil independent - fons
especialitzat en cinema - música
- vídeos - CD Rom - sala d'actes
La xarxa de biblioteques de Barcelona
està gestionada pel Consorci de
Biblioteques integrat per l’Ajuntament
i la Diputació de Barcelona
març-abril 2002
39