Any 1 de Juny de 1918 Rpo11 II trnanart utonorntta bct 3ttvtct b Núm.$5 3utgcer Redacciói Administració:Batet, 15 Preus de Sotscripció: Trimestre 150 pts. Número solt 010 pta. Nos retornen els originais Deis articles firmats ne son responsables Etern record Etern record repetim nosaltres als braus de nostra terra. Etern recort als valents defensors ripollesos. Tarnbé ens es grat recordar com els passats la veu del himne patri justarnent dedicat ais martres, a n’ aquelis habitants que aportaren son esforç per salvar la vila d’ un assetge bar bre i per aqueli heroisnie de santa abnegació en el sacrifici de sa vida per el logro de sa llivertat i la deis seus fills. Etern record a les victimes que amb tant gran diosa resignació sapigueren soportar el martin de la seva existencia escursada per el bandálic furor de les hosts carlines comanades pel tirá i sangui flan Comte d’ Espanya. Etetn record en memoria d’ aquelles santes es poses, d’ aquelles piatoses e infelices mares, d’ aquelles virtuoses donzelles cent voltes santes que donaren llur vida en la defensa de sa vila ¡ de sa patria. La forta espiritualitat d’ un viure de liibertat contra 1’imposició imperialista d’ un absoiutisme despótic, induí a nostres avant passats, a fer Sa crificis inconcebibles per a poguer soportar la llui ta encarnadfssima per no caure presoners d’aquella bárbara soldadesca. La diferencia d’ atacants amb la deis defensors, fou que fós. un trebali penós el de la resistencia deis habitants quins es vegeren obligats a fer un esforç superior a tot i, en quin, encar tingueren que sucumbir a 1’últim. L’ heroisme deis defensors de Ripoll fou reco ilurs autors negut pels mateixos getierais carlistes quins 110 pogueren menys que reconeixer i admirar el valor de nostres plorats patricis, conquerint-se el nom de valents ¡ heroics. Justíssim homenatge es el que cada any com memora la vila de RipolI en el dia 27 de Maig, en lior an aquells dignes ¡ aimants ripollesos. Per petuitat eterna és el monument que os aixecá la vila en honor a vostre bravura i al vostre herois me, record etern que restará per sempre escnit en lletres d’ or en el llibre de la historia ripoiiesa. Recort de gratitut els hi mostrem nosaltres amb ferma voluntat ciutadana en magna manifestació cívica. Memoria imborrable es la devota prega ria que dirigim a Deu en recordant-sa d’ aquelles victimes compenetrant-se més i més en el cor i en el seny de tots els conviiatants, quins preguen per aqueils que derramaren sa sang en aquelles tristes jornades. Record etern es la paraula que devern gravar en nosfre cor, ja que la gratitut es el millor premi qu ‘s p01 donar als passats ¡ el que ‘ns donarán les futures generacions a nosal tres, si com els de 1’any 1839 sabem inculcar als presents, la fé de la virtut, la constancia en el trebali ¡ la bravura en la defensa de la vila ripo Ilesa contra lot atac de destrucció i malestar que pugul subvenir contra la vila. Descanseu en pau els que morireu en la fratri cida guerra; descanseu en pau, ánimes ferventes deis ripollesos de 1’any 39; descanseu i accepteu 1’ ofrena de gratitut de tot un poble que vos ad mira i venera en el record de vostra resignació en aquell crudel sufrir. Studiatur EL 2 RIPOLLES Saqueo, Destrucción e Incendio de Ripoil Ipse miserrima vidi 21 Mayo de 1839 CAUTIVERIO Rendido RipoIl y entregado al saqueo y a las lla mas toda la guarniaión y vecinos que se habían refu giado en la Iglesia de San Pedro; los eclesiasticos que se hallaban en la villa, en aquel día memorable y otros varios de sus moradores que pudieron salvarse del pu fial asesino fueron conducidos prisioneros a Berga; lle garon allí a las 11 de la mañana del día 30 del mes de Mayo, (fiesta de Corpus): fué aquel un día de doble júbilo y triunfo para Berga: los Oficiales, Sargentos y Cabos de la guarnición de Ripoil fueron invitados a la hermita de Corbera depósito de los prisioneros de guerra de la clase militar; otros fueron destinados a presidios cargándoles de grillos y cadenas; otros a va rios fuertes constituidos para la defensa de Berga; siendo tratados con todo rigor haciéndoles trabajar a los armeros en la fábrica de armas con el grillete; a los paisanos en las obras de fortificación que iban le vantando ocupando todos en los trabajos mas viles y gruesos; a los eclesiásticos, a los individuos del Ayun tamiento y otros particulares se les destinó a la her mita de Nfra. Sra. de QueraU punto fortificado y que los Carlistas consideraban inexpugnable como otro Montjuich que según ellos decían era destinado para prision de eclesiásticos, individuos de Ayuntamientos, personas de distinción en el que no se destinaba ningún criminal; estaban allí los presos con la más rigurosa incomunicación; se les socorría con ocho cuartos dia rios y medio pan de munición que faltaba los más de los días, y a los eclesiásticos con 16 cuartos y pan blanco permitiéndoles celebrar el Santo sacrificio de la misa en la Iglesia del Santuario peró parando de las cuadras en que se hallaban presos con guardias de vista a la Iglesia cuando volvía el uno de celebrar la misa para ba el otro, a nadie era permitido entrar al fuerte para comunicar con alguno de los presos sin permiso por es crito del fiero Conde; las madres, las hermanas, las hi jas, las esposas de los presos venían desconsoladas pa ra saber de la suerte y estado de sus padres y esposos; se les negaba la entrada sin piedad y sin compasión; era muy difícil poder lograr el hablar con tan raros obje tos despues de tan derecha borrasca, en una palabra, trataba a los presos con el mayor rigor como si fuesen unos criminales; a todos excepto a los eclesiásticos se les destinó trabajar en las obras de fortificación; dos o tres veces ai dia habían de ir con conpuertas vulgo samais a buscar como los presidarios agua a la fuente (1) Era el Gobernador del Fuerte un tal Jayme Casas (a) Mstgató, lefiador que hcbie sido de Manlieu o Torelió hombre grosero quien nos recibió con el modo más áspero y vulgar; nuestra canta era el duro socio durante el espacio de tres semanas que pudimos proporcionarnos un mal jargón. Virg. Eneid. ib. 2.° ver. 6 llamada Caro! sita al pie de la montaña Queralf y subirla para el consumo del destacamento y de los pre sos, y para las obras de fortificación; cada día se man daba salir a los presos por turno a hacer leña en aque llos alrededores para el abasto y en todas esas salidas escoltado sienipe por guardia con bayoneta calada; se discorrían todos los medios para oprimir e incomodar; no se crea que se exagera no, la pluma aun se queda corta para pintar tan penoso cautiverio; vigilados siempre de cerca incomodos a la discreción de un Co mandante hombre de obscuro nacimiento, estúpido, duro, áspero y grosero, complaciéndose en oprimir a los presos ocupándoles en los trabajos más viles corno barrer las cuadras, limpiar las murallas de las inmundi cias de los soldados y las cuadras de los caballos ame nazando siempre con cadenas y calabozos. Por esta sucinta relación del trato que se daba a los presos de Queralt junto según ellos decían el más cómodo y decente y que en el no se encerraban crimi nales, podía inferirse cual lo tendrían los infelices del presidio los del fuerte llamado Castaflea y de otros puntos en que los presos eran simples soldados Mili cianos o paisanos, los de la hermita de Corbera eran aun a quienes se les daba más buen trato por no ha cerles trabajar; la hermita de Queralt tenía solo la ventaja de ser grande y espaciosa y ser siempre pocos los presos, pues durante aquel tiempo nunca pasó de 30. Después de transcurridos cinco meses de penoso cautiverio fueron cangeados todos los prisioneros que se hallaban en la hermita de Corbera y en otros fuer tes de Berga, y los eclesiásticos presos en la hermita de Queralt, quedando los armeros y los individuos del Ayuntamiento y varios particulares de Ripoll sufrien con resignación su cautiverio, A 31 de Agosto del mismo año 1839 se verificó el célebre convenio de Vergara, en virtud del cual de todos los batallones Vízcainos, Guipuzcoa y parte de Castellanos en número de 21 batallon y 3 escuadrones habían dejado el Carlista concluyendo en aqiella pro vincia la atroz guerra civil; guerra fratrecida que había costado tanta sangre y tantas lágrimas, guerra que cuando la historia la consigne en sus fastos, habrá de consignar también horrores y heroismo. En la noche del 3 al 4 de Noviembre de 1839 desde el puente de Espiú fné arrojado al Segre el célebre Conde de España d funesta memoria y se le encontró junto al Col! de Nargó, estaba atado de pies y manos cori una cuerda aí cuello que tenía nis de cuatro a rrs, el cad.ver terie una oruazra en la cara y en las rodillas del golpe que debió di contra las piedras y otra moradura en la espalda; al cabo de la cuerda atada al cuello había un lazo en el que debió atarse un EL RIPOLLES piedra que la corriente del rio saltó y fué causa que se descubriera, saliendo a la superficie. En Orgañá se formóexpediente para averiguar de quie era el cadaver y lo habla echado al rio pero cuando el dia 5 la Justicia del ÇOll de Nargó dió parte del hallazgo a los Carlistas de Orgañá mandaronse enterarse el cadá ver por la noche y no se habló del caso bajo pena de muerte. La muerte del Conde de España puede hacer re cordar a los incrédulosque la mano de la Divina Pro videncia permitió un horrible fin y deja rara vez inpu nes los actos de esa humanidad que cometian los mortales; fué un golpe mortal por la causa Carlista al paso que una ventaja inmensa a la causa de la Reina pues nadie podia reemplazar el brazo del desventurado General, cuya iomplicidadde vender su causa no se ha visto comprobada. Las mujeres que se hallabanen Ripoll en el funesto dia de su destruccióne incendioy que lograron sobre vivir detanta catástrofe; sin piedad ni compasiónfue ron expulsadasdel país, insultadas, miradascon odios, tratadas con desprecio sin querer darles albergue ni quisiera rozarse con ellas para no comprometerse;an duvieron dispersas y errantes buscando asilo y pro tección en varios puntos fortificados, debiendosu sub sistencia a la generosidad de varios hombresbenéficos compadecidos de sus desgracias, y al parentesco y amistad. Habian transcurridoya mas de ocho meses después del incendioy destrucciónde esta villa que algunos vecinos intentaron habitar alguna habitacióndentro de la villa o preservar de su entera ruina parte de algún edificio que no habían consumidolas llamas; cincoo seis familiasno teniendo albergue donde poder habitar se habian proporcionadoentre ruinas i escombrosalgu na habitaciónpero vino luego orden de la Junta Supe rior, prohibiendoseveramentehacer ningún reparo en los edificicios destruidos de la villa ni habitar en ella, debiendo salir dentro el término de 10 dias las 5 o 6 familias que otra vez se habían establecidoen ella. t Dre D. EUDALDOM!RAPEIXY YLLA. (Continuara) La manifestació cívica del 27 de Maig Manifestació magna de civilitat i cultura ripo Ilesa fou la del dic 27 del passat maig, en comme moració de les victimes que secumbiren en aque lla diada en 1’any 1839en defenca de la vila de Ripoli. A les 10 del metí, la Corpocadó Murdcipal i demés digníssimes Autoritats, es dirigiren a la Ba sílica de Santa María per a assistir al Ofici So- 3 lemne que ‘s celebró per 1’etern descans d’ aque lles ánimos. La gentada que acudí al pietós tem ple fon grancdosa i de poas anys vista, no quedant seient en vaga- ¡ vegent-se obligats la major part de estar drets o acudir en busca de cadires a la iglesia de Sant Pere, lo que motivó tanta concu rrencia, que no hi haguessin prous candeles peis fideis devots. A la sortida d’ Of ¡ci s’ organitzá la manifesta ció cívica en la mateixa plaça de Santa María, recorreguent eis principals carrers, amb una nutri da representació de tots els estaments de la vila, amb el següent ordre : Guardia Municipal, nens i nenes de les escoles nacionais, música, co rona, comissions d’ entitats entre elles la de la societat ¿horal «La Flor de Maig», anib sa senye ra, del «Centro Republicano», «Foment Catala nista», «Joventut Nacionalista» Societat de Pes cadors » « Foment Mercantil» Casino de Ripoli » « Beneficencia Local » «Academia Católica» i altres representacions que sentim no recordar; se guides de una multitut de ciutadans, a darrera els quals hi anaven les Autoritats. Arribada que fou la manifestació a la Plaça de la Constitució, tota aquella gentada immensa que presenciava el pas de la mateixa, es congregá a dita plaça ont hi ha eregit el monument a les vIctimes del 39. Al depositar la aorona que feo ofrena el poble de Ripoli als valents defen sors de la vila, 1’ allumne de les escoles nacio nais, josep Serra, pronunciá un breu i sentit discurs que tenim el gust de reproduir a conti nuació: «Altre volta ‘ns teniu aqui reunits ¡oh víctimes braus de a Llivertat, que en jorns de trista recor dnça derramaren vostra sang i plens d’ ardiment lluitareu fins a mork per a defensar la llivertat d’ aquesta vila! Aquí torna avui tot Ripoil repre sentat per les dignfssimes Autoritats, corpora cions i entitats, junt amb lo restant poble format per gent de totes classes 1 condicions, sexes ¡ edats per a donar-vos públic i solemne testimoni de admiració en vers vostre heroic valor i tribu tar-vos el més sentit record. Acepteu desde 1’eternitat on ja goseu de la eterna benaventurança per vostres cíviques virtuts, aquesta nostra molt humil ofrena, que si be es mancada de valor material, va acompanyada per altra part de la més fonda gratitut i admiraci6 de que poden ésser capaços nostres tendres cors; i estigucu segurs de que vostres cíviques virtuts, la vose-a gran valentía i ‘1vostre heroic sacrificí, ja mai s’ esboii-ará de nostra pausa, i per aixó vos dihem ben alt: ¡daquí un altre any si Deu ho vol.» Acallaren les últimes paraules uníort aplaudi ment de les centes ánimes que l’escoltaven. Segui 4 EL RIPOLLES dament les cornissions, poble i Autoritats, es di rigiren ais Saló de Sessions de Casa la Vila ont 1’ alcalde accidental Sr. Teixidor dedicá un sentit record en lioança a les víctimes del 27 de Maig de 1839. * * * Al vespre, el chor de la Societat «La Flor de Maig», baix la direcció del seu intePligent mestre, En Narcís Maideu, cantó la buruca peça «Gloria al arte» i 1’ himne Etern record» anib la coopera ció de 1’orquestra 1’ «Alianza Ripollesa» que din geix 1’expert mestre Ramón Serrat. La gentada fou més que nombrosa i els aplaudiments unánims. Reporter. Desde Ribes de Preser La diada de Corpus al matí tinguerem el gust de oir per primera vegada en nostra Iglesia Parroquial, al «Chor lnfanti» que amb tant acert i entusiasme di rigeix el jove u’ Antón Font. Durant el Sant Sacrifici de la Missa, executaren amb molta finura 1 expressió la Missa gregoriana, Fons Bonitatis, i el Credo de la Missa Popular de la Mare de Deu de Nuria. Al ofertori cantaren els mo tets «Al Cel blau» de Millet i «Oidá» de Mn. Romeu. Al sortir de Id Iglesia les families deis menuts can taires obsequiaren a n’ aquestos amb un Vermouth, al Café del Freser. Una vegada més felicitem al Sr. Font i al seu Grop de menuts cantaires per el nou éxit obtingut. 5. OBJECTED’ ART, tema Monografía de Nuria, premi del ExcelentissimSr. Bisbe d’Urgeil. 6. CINQUANTAPESSETES, tema ¡liare, premi del Diputat Sr. Bertrand i Serra. 7. OBJECTE D’ ART, tema ¡liare, premi del Sr. Montagut. 8. COPA DE PLATA, tema Beileses de Ribes, pre mi del fabricant Sr. Recolons. 9. TRES PEÇES D’OR DE QUATRE DUROS, tema Excursionisme a Ribe.s, premi de la Societat Ri bes-Sport. 10. UNÇAD OR, tema Font.s de Ribes, o altre tema pirinenc, premi de la colonia Istiuenca. En tots los temes, tindrán preferencia les obres de carácter pirinenc, particularment sobre coses de Ribes ¡ sos voltans, des de les Coyes i el Taga fins a Nuria, Puigmal i Coli de Toses. Totes les obres, en la forma acostumada, se reme trán al Secretan deis Jocs Fiorais deis Pirineus, Ribes, avans del 10 de Juliol. Els poetes premiats que vinguin a rebrer el premi serán obsequiats pe Mag. Ajuntament i el poble de Ribes: els que no vinguin ni deleguin, s’ entendrá que renuncien al premi. El Mag. Ajuntament se reserva per un any la pro pietat de les obres premiades. Que les Muses Pirinenques vos inspirin per cantar Patria, Fe i Amor en eixes muntanyes beneides, ¡ a nosaltres iluminin per judicar ab encert y coronar als més dignes cantors. Ribes i Barcelona, 10 Maig 1918. President d’honor, Angel Guirnerd; President, Mi quel 5. Oliver; Vocals, Jesús Pinilla, Antón Serrat Josep Bonada, Eudald Dosta; Secretan, Josep Casadesús. El Corresponsal. CARTELL DELSJOCS FLORALS DELS PIRINEUS Ribes del Fresar: 18 d’Agost de 1918 Ais poees catalans, eis Mantenedors deis JOCS FLORALS DELS PIRINEUS, instituits pel Magní iic Ajuntameur de Ribes del Fresser, centre de la Vail de Ribes, salut. El diumenge 18 Agost 1918, será celebrada la poé tica festa, al aire lliure (o al teatre si fés mait temps) 1 en la forma acostumada, adjudicant-se a les millors obres els següents premis: 1. ENGLANTINAD’ OR, tema Patria, premi del Mag. Ajuntament. 3. VIOLAD’OR 1 ARGENT, tema Fe, premi del S. Rc cr-Axipreste. ,:LC TURAL, tema Amor, premi d’ honor i 4. cotesa, per er-ne ofrena a la Reina de la festa. CINQUANTA PESETES, tema ¡liare, premi del Mag. Ajuntamentde Caralps. 5011 da Somniava,’ i cridant deia alló de lyon 1’Escop. «Força és el mar quan tomba navilis 1 brame contra el ce!; forçs és el vent quan arrocega e!s arbres ¡ aixeca els teniporais; força té 1’allau en sepultar els pobles; peró más força té en 1’esperit la bellesa, que 1’atrau, fascina i cega.» Ben cert; la bellesa extraordinaria de la María es una força que m’ atrau; una força que ‘ni fascina; una força que ‘m cega. 1 m’ atrau, fascina i cega amb tanta de força, que estic determinat a ca sar-m’hi. ¡Oh poderosa força de bellesa! M’ obligues a fer 1’esforç més gran. A una gran forsa deu aplicar-se-liuna resistencia de forsa, Per aixó faig fer l’ artnari mirali de nogue ra, que da fusta forte. De noguera el uit,de noguera el palanganer, de noguera el sofá, de noguera les ca dines, i bus Ella, la Maria, Noguera. EL RIPOLLES Erem en una tenda de la piuça Ñova. —jPermetim recordar-ii que ha promésparlar amb franquesa. —Amb la mateixa que parlan a a una germana meya; arnb la franquesa que inspiren els séus ulis plens de bondat; el seu gest ignoscent. ¿Vol fer-me ana la mer c de dir-me en franquesa el seu nom? ¿Ambqui tinc el gust de parlar? -—Amb la Franquesa.— ¡Si si! amb tota la franquea diguim ¿qui es y.? —La Franquesa personificade 1 no la vaig poguer treurer d’ aqui. 5 una columna o poc més que en queden moltes al set manan, les quais bern posat sempre a disposició deis que en pro de la moral i de Catalunya han volgut es criure; vull dir, que tan vosté com la seva comunicant, tenen lioc per mostrar ses habilitats, can el receptar es molt més fácil que’l pendre, 1en aquest cas si no pren Ii diré com ais de Sant Joan; Entornissen al llit que aixó és la Lluna. DELS LLIBRES D’ EN TOCASSONS Al costat d’ una dona bona les penes es redueixen a la meltat, i es dupliquen els plaers. Severo Catalina Les dónes tenen ingeni per envellir-ho tot. Lamy - CONTESTA A A LES DOS LLETRES LA NO FIRMADA: ¿Que ‘s proposa y? ¿Qué vol dir? ¿Qué vol Que 1’ incertem? !No!, ni tan sols ens ho demana. Vol mostrar-nos la seva refinada literatura? En aquest cas, diguim com se diu i on viu que vindré a felicitar lo. Jo crec més que tot que va sentir-se Tocassons en un moment d’ insomni ¡ volgué mostrar-nos-ho. ¡Som tants en aquest món de Tocassons! AL SR. LA LLUNA. Digul a la seva distingida i escaienta damisella que mai amb cap faisó 1 forma he cregut nialparlar del vrger florit que cobeja la Covadonga Caía/a Diguili també; que no ha sigut temps perdut el que he gastat escribint els meus Bou dia; car, amb ells he iograt, (si no res menys) atraurer 1’atenció de les se nyoretes d’ eixa vila, enterant-les que a Ripoll surt al gún periódic semanal (cosa que algunes ignoraven). També he lograt que ilegint-lo, es descuidessin de Ile gir La Novela Corta, La Novela Galante o el Pa pila quins pestilents efectes ja deu coneixer; i diguili també, que si en lloc de recomenara V. perque inter cedeixi amb que jo mmdide tarannó, hagués escrit ar tícles divulgant vis grans problemes femen/ns que aquesta era la rnissió que havia amprés la Srta. Justa Defensa (tinguent-ho de deixar per manca de colabo radores), hauría ¡eportal grans beneficis a les dami selles d’aquesta xamosa vila, al ensemps que hau ría colaborat a una major dignifícació de la dóna avui per aval proclamada inferior al home. Que Ii fassi present que ‘Is meus «Bon dia», tenen per objecte ésser i’aimant per atraure a la dona a ile gir quelcom deis gratis problemes femenin.s els que tinc en projecte estampar-los amb ptits fragments al peu deis «Buc dia can ja 3€. de crt que si tos Haro el passaríen par &t Eis problemes abans mentats ser/ui copia d’?Iguns llhres qüe tino, tingaent de recorre a n’aquest mitj/i perue com pot veue anib la mostra, poc pot donan de si la nieva migrasa literatura i la meva barroera intel-ligencia. Pot recordar-li tanibé que’ls meus somnis ocupen , En 1’origen de totes les grandeses hi ha sempre una dóna. Lamartine Tocassons - Noves l sepulcre &en Jofre el Pllós.—Ahirdiven dres visit el Monestir, acompanyat de la Junta de Conservació del mateix, 1’ arquitecte Sr. Puig i Cada falch, encarregat pel Sr. Bisbe de la Diócesi de fer el projecte del sepulcre que per a guardar dignement les cendres de Jofre el Pilós, una comissió creada a 1’ efecte a Barcelona tracta d’ erigir en nostra Basílica per mitjíi de sotscnipció pública en substitució de la urna provisional que els guarda en 1’actualitat. De teatre.—S’ ens diu que amb un pie a vessar, el teatre del Casino diumenge a la nit tingué lloc la representació de la Crema de Ripoll. De comenta n referent a n’ aquesta obra n’ hem sentit niolts peró no ‘Is posein a la llum pública perque, com deixaren per alt la pnelnpsa, no hi assistire i penm aquest motiu no sabem si son justos. Naixement.—Dilluns d’ aquesta setmana, la espo sa de nostre amic en Josep Caballería, desiiiur amb tota felicitat un xamós nen. Rebin la més afectuosa enhorabona i que Deu els concedeixi llarcs anys de vida per a veurel pie de fe iicitat. ’ Tipografíapo Batet, 15.—Ripol! !MPRESS!ONS DE TOTES CLASSES SENSCOMPET Tipografia Ripoilesa,Batet, 15.—Ripoil, Arni Si PROCURADOR ¡ fl1 DELS TRIBUNALS Cas Serrallonga, 2.611 RIPOL ADMINISTRACIO DE FINQUES ORIENTACIO EN TOTA MENA D’ ASSUMPTES JUDICIALS = ACTES DE CONCILtACLO= JUDICISVLRBALS, DE FALTES, DESAUCIS, TERCERIES, ETC. PREUS SEGONS ARANZELS Amigo Débil PARA CURARPRORTO TOMAR Elixir CALLOL que dá tuerza, v1or toe DISPOSABLE juventud Médicosio flamenel RemedIo de los DébIles A y le Real AeademlaA” c,/’7tflLL y *TeIa as 55U9TO AGRADA,4’ Artad. 520 BARCtLONA SiPwo ,‘‘ VÇD. MALALTIES DE LA PELL 1 SECRETES AVARIOSIS = TRACTAMENTS MODERNS = APLICACIO DE SELVASSAN (606) eflvÍO, 5VU0 _________ EXPLICATIVO VI FARMACIAS Y OROItRIU PIANOS Vendes a plaços, al comptat de lloguer i CASA MAIDEU.—Ripoll Dr. F. Sotorra Metje PlassaMajor, 5.—praL, 1 aSaflt JoandelesAbadesses Consulta de12a 2 : Festius de9 a 12 Pintors 1 Decoradors Coma & Germá Especialitaten toldosde carruatges Passa de Sant Eudalt, 6.--RipoIl