El Ripolles_1917 1920 19180601

Any
1 de Juny de 1918
Rpo11
II
trnanart
utonorntta
bct 3ttvtct
b
Núm.$5
3utgcer
Redacciói Administració:Batet, 15
Preus de Sotscripció:
Trimestre 150 pts. Número solt 010 pta.
Nos retornen els originais
Deis articles firmats ne son responsables
Etern record
Etern record repetim nosaltres als braus de
nostra terra. Etern recort als valents defensors
ripollesos. Tarnbé ens es grat recordar com els
passats la veu del himne patri justarnent dedicat
ais martres, a n’ aquelis habitants que aportaren
son esforç per salvar la vila d’ un assetge bar
bre i per aqueli heroisnie de santa abnegació en
el sacrifici de sa vida per el logro de sa llivertat i
la deis seus fills.
Etern record a les victimes que amb tant gran
diosa resignació sapigueren soportar el martin de
la seva existencia escursada per el bandálic furor
de les hosts carlines comanades pel tirá i sangui
flan Comte d’ Espanya.
Etetn record en memoria d’ aquelles santes es
poses, d’ aquelles piatoses e infelices mares, d’
aquelles virtuoses donzelles cent voltes santes
que donaren llur vida en la defensa de sa vila ¡
de sa patria.
La forta espiritualitat d’ un viure de liibertat
contra 1’imposició imperialista d’ un absoiutisme
despótic, induí a nostres avant passats, a fer Sa
crificis inconcebibles per a poguer soportar la llui
ta encarnadfssima per no caure presoners d’aquella
bárbara soldadesca. La diferencia d’ atacants
amb la deis defensors, fou que fós. un trebali
penós el de la resistencia deis habitants quins es
vegeren obligats a fer un esforç superior a tot i,
en quin, encar tingueren que sucumbir a 1’últim.
L’ heroisme deis defensors de Ripoll fou reco
ilurs autors
negut pels mateixos getierais carlistes quins 110
pogueren menys que reconeixer i admirar el valor
de nostres plorats patricis, conquerint-se el nom
de valents ¡ heroics.
Justíssim homenatge es el que cada any com
memora la vila de RipolI en el dia 27 de Maig, en
lior an aquells dignes ¡ aimants ripollesos. Per
petuitat eterna és el monument que os aixecá la
vila en honor a vostre bravura i al vostre herois
me, record etern que restará per sempre escnit en
lletres d’ or en el llibre de la historia ripoiiesa.
Recort de gratitut els hi mostrem nosaltres amb
ferma voluntat ciutadana en magna manifestació
cívica. Memoria imborrable es la devota prega
ria que dirigim a Deu en recordant-sa d’ aquelles
victimes compenetrant-se més i més en el cor i en
el seny de tots els conviiatants, quins preguen
per aqueils que derramaren sa sang en aquelles
tristes jornades. Record etern es la paraula que
devern gravar en nosfre cor, ja que la gratitut es
el millor premi qu ‘s p01 donar als passats ¡ el
que ‘ns donarán les futures generacions a nosal
tres, si com els de 1’any 1839 sabem inculcar als
presents, la fé de la virtut, la constancia en el
trebali ¡ la bravura en la defensa de la vila ripo
Ilesa contra lot atac de destrucció i malestar que
pugul subvenir contra la vila.
Descanseu en pau els que morireu en la fratri
cida guerra; descanseu en pau, ánimes ferventes
deis ripollesos de 1’any 39; descanseu i accepteu
1’ ofrena de gratitut de tot un poble que vos ad
mira i venera en el record de vostra resignació en
aquell crudel sufrir.
Studiatur
EL
2
RIPOLLES
Saqueo, Destrucción e Incendio de Ripoil
Ipse miserrima vidi
21 Mayo de 1839
CAUTIVERIO
Rendido RipoIl y entregado al saqueo y a las lla
mas toda la guarniaión y vecinos que se habían refu
giado en la Iglesia de San Pedro; los eclesiasticos que
se hallaban en la villa, en aquel día memorable y otros
varios de sus moradores que pudieron salvarse del pu
fial asesino fueron conducidos prisioneros a Berga; lle
garon allí a las 11 de la mañana del día 30 del mes de
Mayo, (fiesta de Corpus): fué aquel un día de doble
júbilo y triunfo para Berga: los Oficiales, Sargentos y
Cabos de la guarnición de Ripoil fueron invitados a la
hermita de Corbera depósito de los prisioneros de
guerra de la clase militar; otros fueron destinados a
presidios cargándoles de grillos y cadenas; otros a va
rios fuertes constituidos para la defensa de Berga;
siendo tratados con todo rigor haciéndoles trabajar a
los armeros en la fábrica de armas con el grillete; a
los paisanos en las obras de fortificación que iban le
vantando ocupando todos en los trabajos mas viles y
gruesos; a los eclesiásticos, a los individuos del Ayun
tamiento y otros particulares se les destinó a la her
mita de Nfra. Sra. de QueraU punto fortificado y que
los Carlistas consideraban inexpugnable como otro
Montjuich que según ellos decían era destinado para
prision de eclesiásticos, individuos de Ayuntamientos,
personas de distinción en el que no se destinaba ningún
criminal; estaban allí los presos con la más rigurosa
incomunicación; se les socorría con ocho cuartos dia
rios y medio pan de munición que faltaba los más de
los días, y a los eclesiásticos con 16 cuartos y pan blanco
permitiéndoles celebrar el Santo sacrificio de la misa
en la Iglesia del Santuario peró parando de las cuadras
en que se hallaban presos con guardias de vista a la
Iglesia cuando volvía el uno de celebrar la misa para
ba el otro, a nadie era permitido entrar al fuerte para
comunicar con alguno de los presos sin permiso por es
crito del fiero Conde; las madres, las hermanas, las hi
jas, las esposas de los presos venían desconsoladas pa
ra saber de la suerte y estado de sus padres y esposos;
se les negaba la entrada sin piedad y sin compasión; era
muy difícil poder lograr el hablar con tan raros obje
tos despues de tan derecha borrasca, en una palabra,
trataba a los presos con el mayor rigor como si fuesen
unos criminales; a todos excepto a los eclesiásticos se
les destinó trabajar en las obras de fortificación; dos
o tres veces ai dia habían de ir con conpuertas vulgo
samais a buscar como los presidarios agua a la fuente
(1) Era el Gobernador del Fuerte un tal Jayme Casas (a) Mstgató,
lefiador que hcbie sido de Manlieu o Torelió hombre grosero
quien nos recibió con el modo más áspero y vulgar; nuestra canta
era el duro socio durante el espacio de tres semanas que pudimos
proporcionarnos un mal jargón.
Virg. Eneid. ib. 2.° ver. 6
llamada Caro! sita al pie de la montaña Queralf y
subirla para el consumo del destacamento y de los pre
sos, y para las obras de fortificación; cada día se man
daba salir a los presos por turno a hacer leña en aque
llos alrededores para el abasto y en todas esas salidas
escoltado sienipe por guardia con bayoneta calada; se
discorrían todos los medios para oprimir e incomodar;
no se crea que se exagera no, la pluma aun se queda
corta para pintar tan penoso cautiverio; vigilados
siempre de cerca incomodos a la discreción de un Co
mandante hombre de obscuro nacimiento, estúpido,
duro, áspero y grosero, complaciéndose en oprimir a
los presos ocupándoles en los trabajos más viles corno
barrer las cuadras, limpiar las murallas de las inmundi
cias de los soldados y las cuadras de los caballos ame
nazando siempre con cadenas y calabozos.
Por esta sucinta relación del trato que se daba a
los presos de Queralt junto según ellos decían el más
cómodo y decente y que en el no se encerraban crimi
nales, podía inferirse cual lo tendrían los infelices del
presidio los del fuerte llamado Castaflea y de otros
puntos en que los presos eran simples soldados Mili
cianos o paisanos, los de la hermita de Corbera eran
aun a quienes se les daba más buen trato por no ha
cerles trabajar; la hermita de Queralt tenía solo la
ventaja de ser grande y espaciosa y ser siempre pocos
los presos, pues durante aquel tiempo nunca pasó de
30.
Después de transcurridos cinco meses de penoso
cautiverio fueron cangeados todos los prisioneros que
se hallaban en la hermita de Corbera y en otros fuer
tes de Berga, y los eclesiásticos presos en la hermita
de Queralt, quedando los armeros y los individuos del
Ayuntamiento y varios particulares de Ripoll sufrien
con resignación su cautiverio,
A 31 de Agosto del mismo año 1839 se verificó el
célebre convenio de Vergara, en virtud del cual de
todos los batallones Vízcainos, Guipuzcoa y parte de
Castellanos en número de 21 batallon y 3 escuadrones
habían dejado el Carlista concluyendo en aqiella pro
vincia la atroz guerra civil; guerra fratrecida que había
costado tanta sangre y tantas lágrimas, guerra que
cuando la historia la consigne en sus fastos, habrá de
consignar también horrores y heroismo.
En la noche del 3 al 4 de Noviembre de 1839 desde
el puente de Espiú fné arrojado al Segre el célebre
Conde de España d funesta memoria y se le encontró
junto al Col! de Nargó, estaba atado de pies y manos
cori una cuerda aí cuello que tenía nis de cuatro a
rrs, el cad.ver terie una oruazra en la cara y en las
rodillas del golpe que debió di contra las piedras y
otra moradura en la espalda; al cabo de la cuerda atada al cuello había un lazo en el que debió atarse un
EL
RIPOLLES
piedra que la corriente del rio saltó y fué causa que
se descubriera, saliendo a la superficie. En Orgañá
se formóexpediente para averiguar de quie era el
cadaver y lo habla echado al rio pero cuando el dia 5
la Justicia del ÇOll de Nargó dió parte del hallazgo a
los Carlistas de Orgañá mandaronse enterarse el cadá
ver por la noche y no se habló del caso bajo pena de
muerte.
La muerte del Conde de España puede hacer re
cordar a los incrédulosque la mano de la Divina Pro
videncia permitió un horrible fin y deja rara vez inpu
nes los actos de esa humanidad que cometian los
mortales; fué un golpe mortal por la causa Carlista al
paso que una ventaja inmensa a la causa de la Reina
pues nadie podia reemplazar el brazo del desventurado
General, cuya iomplicidadde vender su causa no se
ha visto comprobada.
Las mujeres que se hallabanen Ripoll en el funesto
dia de su destruccióne incendioy que lograron sobre
vivir detanta catástrofe; sin piedad ni compasiónfue
ron expulsadasdel país, insultadas, miradascon odios,
tratadas con desprecio sin querer darles albergue ni
quisiera rozarse con ellas para no comprometerse;an
duvieron dispersas y errantes buscando asilo y pro
tección en varios puntos fortificados, debiendosu sub
sistencia a la generosidad de varios hombresbenéficos
compadecidos de sus desgracias, y al parentesco y
amistad.
Habian transcurridoya mas de ocho meses después
del incendioy destrucciónde esta villa que algunos
vecinos intentaron habitar alguna habitacióndentro de
la villa o preservar de su entera ruina parte de algún
edificio que no habían consumidolas llamas; cincoo
seis familiasno teniendo albergue donde poder habitar
se habian proporcionadoentre ruinas i escombrosalgu
na habitaciónpero vino luego orden de la Junta Supe
rior, prohibiendoseveramentehacer ningún reparo en
los edificicios destruidos de la villa ni habitar en ella,
debiendo salir dentro el término de 10 dias las 5 o 6
familias que otra vez se habían establecidoen ella.
t
Dre D. EUDALDOM!RAPEIXY YLLA.
(Continuara)
La manifestació
cívica del
27
de Maig
Manifestació magna de civilitat i cultura ripo
Ilesa fou la del dic 27 del passat maig, en comme
moració de les victimes que secumbiren en aque
lla diada en 1’any 1839en defenca de la vila de
Ripoli.
A les 10 del metí, la Corpocadó Murdcipal i
demés digníssimes Autoritats, es dirigiren a la Ba
sílica de Santa María per a assistir al Ofici So-
3
lemne que ‘s celebró per 1’etern descans d’ aque
lles ánimos. La gentada que acudí al pietós tem
ple fon grancdosa i de poas anys vista, no quedant
seient en vaga- ¡ vegent-se obligats la major part
de estar drets o acudir en busca de cadires a la
iglesia de Sant Pere, lo que motivó tanta concu
rrencia, que no hi haguessin prous candeles peis
fideis devots.
A la sortida d’ Of ¡ci s’ organitzá la manifesta
ció cívica en la mateixa plaça de Santa María,
recorreguent eis principals carrers, amb una nutri
da representació de tots els estaments de la vila,
amb el següent ordre :
Guardia Municipal,
nens i nenes de les escoles nacionais, música, co
rona, comissions d’ entitats entre elles la de la
societat ¿horal «La Flor de Maig», anib sa senye
ra, del «Centro Republicano», «Foment Catala
nista», «Joventut Nacionalista» Societat de Pes
cadors » « Foment Mercantil» Casino de Ripoli »
« Beneficencia Local » «Academia Católica»
i
altres representacions que sentim no recordar; se
guides de una multitut de ciutadans, a darrera
els
quals hi anaven les Autoritats.
Arribada que fou la manifestació a la Plaça de
la Constitució, tota aquella gentada immensa que
presenciava el pas de la mateixa, es congregá a
dita plaça ont hi ha eregit el monument a les
vIctimes del 39. Al depositar la aorona que
feo ofrena el poble de Ripoli als valents defen
sors de la vila, 1’ allumne de les escoles nacio
nais, josep Serra, pronunciá un breu i sentit
discurs que tenim el gust de reproduir a conti
nuació:
«Altre volta ‘ns teniu aqui reunits ¡oh víctimes
braus de a Llivertat, que en jorns de trista recor
dnça derramaren vostra sang i plens d’ ardiment
lluitareu fins a mork per a defensar la llivertat d’
aquesta vila! Aquí torna avui tot Ripoil repre
sentat per les dignfssimes Autoritats, corpora
cions i entitats, junt amb lo restant poble format
per gent de totes classes 1 condicions, sexes ¡
edats per a donar-vos públic i solemne testimoni
de admiració en vers vostre heroic valor i tribu
tar-vos el més sentit record.
Acepteu desde 1’eternitat on ja goseu de la
eterna benaventurança per vostres cíviques virtuts,
aquesta nostra molt humil ofrena, que si be es
mancada de valor material, va acompanyada per
altra part de la més fonda gratitut i admiraci6 de
que poden ésser capaços nostres tendres cors; i
estigucu segurs de que vostres cíviques virtuts, la
vose-a gran valentía i ‘1vostre heroic sacrificí, ja
mai s’ esboii-ará de nostra pausa, i per aixó vos
dihem ben alt: ¡daquí un altre any si Deu ho vol.»
Acallaren les últimes paraules uníort aplaudi
ment de les centes ánimes que l’escoltaven. Segui
4
EL
RIPOLLES
dament les cornissions, poble i Autoritats, es di
rigiren ais Saló de Sessions de Casa la Vila ont
1’ alcalde accidental Sr. Teixidor dedicá un sentit
record en lioança a les víctimes del 27 de Maig
de 1839.
*
*
*
Al vespre, el chor de la Societat «La Flor de
Maig», baix la direcció del seu intePligent mestre,
En Narcís Maideu, cantó la buruca peça «Gloria
al arte» i 1’ himne Etern record» anib la coopera
ció de 1’orquestra 1’ «Alianza Ripollesa» que din
geix 1’expert mestre Ramón Serrat. La gentada
fou més que nombrosa i els aplaudiments unánims.
Reporter.
Desde
Ribes de Preser
La diada de Corpus al matí tinguerem el gust de
oir per primera vegada en nostra Iglesia Parroquial,
al «Chor lnfanti» que amb tant acert i entusiasme di
rigeix el jove u’ Antón Font.
Durant el Sant Sacrifici de la Missa, executaren
amb molta finura 1 expressió la Missa gregoriana,
Fons Bonitatis, i el Credo de la Missa Popular de la
Mare de Deu de Nuria. Al ofertori cantaren els mo
tets «Al Cel blau» de Millet i «Oidá» de Mn. Romeu.
Al sortir de Id Iglesia les families deis menuts can
taires obsequiaren a n’ aquestos amb un Vermouth, al
Café del Freser.
Una vegada més felicitem al Sr. Font i al seu
Grop de menuts cantaires per el nou éxit obtingut.
5.
OBJECTED’ ART, tema Monografía de Nuria,
premi del ExcelentissimSr. Bisbe d’Urgeil.
6.
CINQUANTAPESSETES, tema ¡liare, premi del
Diputat Sr. Bertrand i Serra.
7. OBJECTE D’ ART, tema ¡liare, premi del Sr.
Montagut.
8. COPA DE PLATA, tema Beileses de Ribes, pre
mi del fabricant Sr. Recolons.
9. TRES PEÇES D’OR DE QUATRE DUROS, tema
Excursionisme a Ribe.s, premi de la Societat Ri
bes-Sport.
10. UNÇAD OR, tema Font.s de Ribes, o altre
tema pirinenc, premi de la colonia Istiuenca.
En tots los temes, tindrán preferencia les obres de
carácter pirinenc, particularment sobre coses de Ribes
¡ sos voltans, des de les Coyes i el Taga fins a Nuria,
Puigmal i Coli de Toses.
Totes les obres, en la forma acostumada, se reme
trán al Secretan deis Jocs Fiorais deis Pirineus,
Ribes, avans del 10 de Juliol.
Els poetes premiats que vinguin a rebrer el premi
serán obsequiats pe Mag. Ajuntament i el poble de
Ribes: els que no vinguin ni deleguin, s’ entendrá que
renuncien al premi.
El Mag. Ajuntament se reserva per un any la pro
pietat de les obres premiades.
Que les Muses Pirinenques vos inspirin per cantar
Patria, Fe i Amor en eixes muntanyes beneides, ¡
a nosaltres iluminin per judicar ab encert y coronar als
més dignes cantors.
Ribes i Barcelona, 10 Maig 1918.
President d’honor, Angel Guirnerd; President, Mi
quel 5. Oliver; Vocals, Jesús Pinilla, Antón Serrat
Josep Bonada, Eudald Dosta; Secretan, Josep
Casadesús.
El Corresponsal.
CARTELL DELSJOCS FLORALS DELS PIRINEUS
Ribes del Fresar: 18 d’Agost de 1918
Ais poees catalans, eis Mantenedors deis JOCS
FLORALS DELS PIRINEUS, instituits pel Magní
iic Ajuntameur de Ribes del Fresser, centre de la Vail
de Ribes, salut.
El diumenge 18 Agost 1918, será celebrada la poé
tica festa, al aire lliure (o al teatre si fés mait temps)
1 en la forma acostumada, adjudicant-se a les millors
obres els següents premis:
1.
ENGLANTINAD’ OR, tema Patria, premi del
Mag. Ajuntament.
3. VIOLAD’OR 1 ARGENT, tema Fe, premi del
S. Rc cr-Axipreste.
,:LC
TURAL, tema Amor, premi d’ honor i
4.
cotesa, per er-ne ofrena a la Reina de la festa.
CINQUANTA PESETES, tema ¡liare, premi del
Mag. Ajuntamentde Caralps.
5011
da
Somniava,’ i cridant deia alló de lyon 1’Escop.
«Força és el mar quan tomba navilis 1 brame contra el
ce!; forçs és el vent quan arrocega e!s arbres ¡ aixeca
els teniporais; força té 1’allau en sepultar els pobles;
peró más força té en 1’esperit la bellesa, que 1’atrau,
fascina i cega.» Ben cert; la bellesa extraordinaria
de la María es una força que m’ atrau; una força que
‘ni fascina; una força que ‘m cega. 1 m’ atrau, fascina
i cega amb tanta de força, que estic determinat a ca
sar-m’hi. ¡Oh poderosa força de bellesa! M’ obligues
a fer 1’esforç més gran.
A una gran forsa deu aplicar-se-liuna resistencia
de forsa, Per aixó faig fer l’ artnari mirali de nogue
ra, que da fusta forte. De noguera el uit,de noguera
el palanganer, de noguera el sofá, de noguera les ca
dines, i bus Ella, la Maria, Noguera.
EL
RIPOLLES
Erem en una tenda de la piuça Ñova.
—jPermetim recordar-ii que ha promésparlar amb
franquesa.
—Amb la mateixa que parlan a a una germana meya;
arnb la franquesa que inspiren els séus ulis plens de
bondat; el seu gest ignoscent. ¿Vol fer-me ana la mer
c de dir-me en franquesa el seu nom? ¿Ambqui tinc
el gust de parlar?
-—Amb la Franquesa.—
¡Si si! amb tota la franquea diguim ¿qui es y.?
—La Franquesa personificade
1 no la vaig poguer treurer d’ aqui.
5
una columna o poc més que en queden moltes al set
manan, les quais bern posat sempre a disposició deis
que en pro de la moral i de Catalunya han volgut es
criure; vull dir, que tan vosté com la seva comunicant,
tenen lioc per mostrar ses habilitats, can el receptar es
molt més fácil que’l pendre, 1en aquest cas si no pren
Ii diré com ais de Sant Joan; Entornissen al llit que
aixó és la Lluna.
DELS LLIBRES D’ EN TOCASSONS
Al costat d’ una dona bona les penes es redueixen
a la meltat, i es dupliquen els plaers.
Severo
Catalina
Les dónes tenen ingeni per envellir-ho tot.
Lamy
-
CONTESTA
A
A LES DOS LLETRES
LA NO FIRMADA:
¿Que ‘s proposa y? ¿Qué vol dir? ¿Qué vol
Que 1’ incertem? !No!, ni tan sols ens ho demana.
Vol mostrar-nos la seva refinada literatura? En aquest
cas, diguim com se diu i on viu que vindré a felicitar
lo.
Jo crec més que tot que va sentir-se Tocassons en
un moment d’ insomni ¡ volgué mostrar-nos-ho.
¡Som tants en aquest món de Tocassons!
AL SR. LA LLUNA.
Digul a la seva distingida i escaienta damisella
que mai amb cap faisó 1 forma he cregut nialparlar
del vrger florit que cobeja la Covadonga Caía/a
Diguili també; que no ha sigut temps perdut el que
he gastat escribint els meus Bou dia; car, amb ells he
iograt, (si no res menys) atraurer 1’atenció de les se
nyoretes d’ eixa vila, enterant-les que a Ripoll surt al
gún periódic semanal (cosa que algunes ignoraven).
També he lograt que ilegint-lo, es descuidessin de Ile
gir La Novela Corta, La Novela Galante o el Pa
pila quins pestilents efectes ja deu coneixer; i diguili
també, que si en lloc de recomenara V. perque inter
cedeixi amb que jo mmdide tarannó, hagués escrit ar
tícles divulgant vis grans problemes femen/ns que
aquesta era la rnissió que havia amprés la Srta. Justa
Defensa (tinguent-ho de deixar per manca de colabo
radores), hauría ¡eportal grans beneficis a les dami
selles d’aquesta xamosa vila, al ensemps que hau
ría colaborat a una major dignifícació de la dóna
avui per aval proclamada inferior al home.
Que Ii fassi present que ‘Is meus «Bon dia», tenen
per objecte ésser i’aimant per atraure a la dona a ile
gir quelcom deis gratis problemes femenin.s els que
tinc en projecte estampar-los amb ptits fragments al
peu deis «Buc dia can ja 3€. de crt que si tos Haro el
passaríen par &t Eis problemes abans mentats ser/ui
copia d’?Iguns llhres qüe tino, tingaent de recorre a
n’aquest mitj/i perue com pot veue anib la mostra,
poc pot donan de si la nieva migrasa literatura i la meva barroera intel-ligencia.
Pot recordar-li tanibé que’ls meus somnis ocupen
,
En 1’origen de totes les grandeses hi ha sempre
una dóna.
Lamartine
Tocassons
-
Noves
l sepulcre &en Jofre el Pllós.—Ahirdiven
dres visit el Monestir, acompanyat de la Junta de
Conservació del mateix, 1’ arquitecte Sr. Puig i Cada
falch, encarregat pel Sr. Bisbe de la Diócesi de fer
el projecte del sepulcre que per a guardar dignement
les cendres de Jofre el Pilós, una comissió creada a 1’
efecte a Barcelona tracta d’ erigir en nostra Basílica
per mitjíi de sotscnipció pública en substitució de la
urna provisional que els guarda en 1’actualitat.
De teatre.—S’ ens diu que amb un pie a vessar,
el teatre del Casino diumenge a la nit tingué lloc la
representació de la Crema de Ripoll. De comenta
n referent a n’ aquesta obra n’ hem sentit niolts peró
no ‘Is posein a la llum pública perque, com deixaren
per alt la pnelnpsa, no hi assistire i penm aquest motiu
no sabem si son justos.
Naixement.—Dilluns d’ aquesta setmana, la espo
sa de nostre amic en Josep Caballería, desiiiur amb
tota felicitat un xamós nen.
Rebin la més afectuosa enhorabona i que Deu els
concedeixi llarcs anys de vida per a veurel pie de fe
iicitat.
’
Tipografíapo
Batet, 15.—Ripol!
!MPRESS!ONS DE TOTES CLASSES
SENSCOMPET
Tipografia Ripoilesa,Batet, 15.—Ripoil,
Arni
Si
PROCURADOR
¡ fl1
DELS TRIBUNALS
Cas Serrallonga, 2.611
RIPOL
ADMINISTRACIO DE FINQUES
ORIENTACIO
EN TOTA MENA D’ ASSUMPTES JUDICIALS =
ACTES DE CONCILtACLO= JUDICISVLRBALS,
DE FALTES, DESAUCIS, TERCERIES, ETC.
PREUS SEGONS ARANZELS
Amigo Débil
PARA CURARPRORTO
TOMAR
Elixir CALLOL
que dá tuerza,
v1or
toe
DISPOSABLE
juventud
Médicosio flamenel
RemedIo de los DébIles
A
y
le Real AeademlaA”
c,/’7tflLL
y
*TeIa
as
55U9TO AGRADA,4’
Artad. 520
BARCtLONA
SiPwo
,‘‘
VÇD.
MALALTIES DE LA PELL
1 SECRETES AVARIOSIS
=
TRACTAMENTS MODERNS =
APLICACIO DE SELVASSAN (606)
eflvÍO,
5VU0
_________
EXPLICATIVO
VI FARMACIAS
Y OROItRIU
PIANOS
Vendes a plaços, al comptat de lloguer
i
CASA MAIDEU.—Ripoll
Dr. F. Sotorra
Metje
PlassaMajor,
5.—praL,
1 aSaflt JoandelesAbadesses
Consulta
de12a 2 : Festius
de9 a 12
Pintors 1 Decoradors
Coma & Germá
Especialitaten toldosde carruatges
Passa de Sant Eudalt, 6.--RipoIl