butlleti del museu • ba

butlleti del m u s e u • ba-dLalozía.
00
O
0)
•o
4
c
•o
:^
u
p o r t a d a :
P^oto:
c a r r e r
J.
S a n t
A n a s t a s i
C o r t i n a s
d)
•o
X
I
o
u
CQ
d)
tdlterial/3
J U N Y
JULIOL
1981
S
U
M
A
R
I
Editorial
3
La prensa Badalonina 1868-1938, per Joan Abril
45
Any 1870: Mn. Jaume Solà visita Pomar, per Josep M.' Cuyàs .
6-7
Referències del «llegat» de D. Vicenç de Roca I Pi, per Gaspar Codina
«ffomenatge a Francesc Pujol» coordinador de la «Ginesta» .
Parapsicologia: Pescadors de Badaiona
BADALONA
.
.
8-9
9
10
DIRECTOR: Juan Mestres Pulg. _ REOACCIû- Narcis Arni Sanlisgo Beltran, Jaume S e c a - a s Uiqusl Lleonart, Silvestre Minovos. Llorenç
Monés. tJl.' Maree Montagut, Josep Parra, Pere Soriano COORDINACIÓ: Joan Mayné. Pepita Padrós.
IMPRIME: A. Gómez. - COMPOSICIÓN MECÁNICA: Quintana. - Depósilo Lepal: B. 41.016-1968
E
D
I
T
O
R
I
A
.
.
Novament amb el començament de l'estiu, el nostre Museu,
mitjançant el seu Grup d'Arqueologia comença la tercera campanya d'excavació al poblat ibèric del Turó d'en Boscà.
A l'igual que les altres campanyes —1979 i 1980— l'excavació serà dirigida per en Josep Guitart i Pepita Padrós amb la
participació d'estudiants i llicenciats de la Universitat de Barcelona i els membres del Grup d'Arqueologia del Museu.
Els treballs es centraran en una àrea d'uns 250 metres qua*
drats, al oest del poblat, al costat de la torre de defensa trobada
el 1933 per eís membres de l'Agrupació Excursionista de Badalona.
La novetat d'aquest any és que s'excavarà amb un sistema
nou a Badalona, creat per l'arqueòleg anglès Harris. La ventaja
d'aquest mètode és que permet excavar a l'hora tota una gran
extensió de terreny aixi com un perfecte estudi dels diferents
estrats, la qual cosa era més complicat amb el sistema de cates
de 5 x 5 metres que fins ara s'utilitzava, si be la situació tan
abrupta i costerada del turó, pot representar una dificultad d'aplicació.
Una vegada acabada l'excavació, es portarà a terme una
restauració de les restes arquitectòniques que es posin a la llum,
que no dubtem donarà a tots els visitants una visió més clara
d'aquest poblat.
Per concloure, la campanya serà finançada per el nostre Exm.
Ajuntament de Badalona, la Generalitat de Catalunya i el nostre
Museu.
TONI FONOLLÀ
1^
1=0
o
•a
i—
:x
I
c
a
ca
•a
:^
u
4
aol'latforaaiona
a Premsa
1868 -1938
laionma
per Joan abril
(Continuació)
1903 a 1905. El Rusinyol, setmanari catòlic regionalista.
Començà el 30 de maig de 19C3, fins el 25 de març de
1905. En total, 97 números, després dhaver sostingut animades polèmiques amb altres colegues badalonins -Gent
Nova» i .Verdad». H¡ col·laboraren assíduament, IVliquel
Serret i Serra, Ramon Niubó (el satíric popular. Pau Garrofa) mossèn Gaietà Soler, Emili Selva i Palau, l^anel de
Tera Fanals. Baldomer Solà i Seriol, el canonge Josep M.*
Baranera, Pere Lisbona, Faustí Nadal I altres,
1903 a 1904, Verdad, setmanari òrgan de la Joventut
Republicana que, començà la seva lluita el 4 de juliol de
1903 fins el 31 òe desembre de 1904 amb el número 79.
Director: Francesc Ferrer. Col·laboradors polítics: Teodor
Sanmartí, Màrius Borbonet, Francesc Feliu í Vegués, Xavier Parés, Baldomer Sanmartín, Joan Farré i altres.
1904 a 1905. El Combate, setmanari independent bilingüe, des del 7 d'agost de 1904 al 7 de setembre de 1905.
Director: Frederic Gonzalez Parcet. No obstant, aquest
setmanari estava inspirat per la majoria de l'Ajuntament
presidit per en Palay,
1904. La Porra, publicació independent inspirat per una
joventut xiraia que es comprava i no es venia, morta en
el primer número que veié la llum el 22 d'agost de 1904,
Director: Antoni Busquets.
1904 a 1906. El Garrot, fill de l'anterior publicació disposat a fer brometa i a no saber res de política. En la
seva presentació número 1 del 8 de setembre de 1904,
s'fil llegeix dirigint-se a la premsa ¡ al públic, un vers
humorístic.
• La Porra, ens va demanar
abans d'anar-se'n al sot
que el periòdic «El Garrot»
la vingués a reemplaçar,
I com que volem complir
la demanda que ens va fer
fem sortir el nombre primer
del periòdic que ens va dir,
í per un descuit no incórrer
ho direm ara en un mot:
Els que avui fem -El Garrot»
som els que fèiem .La Porra».
En el número 39. es convertí en setmanari i el 3 de
març de 1906, en el número 58 s'acomiadà del públic amb
un article inttíulat «Finis coronat apus». Director: Antoni
Busquets. Cor de redacció: Marc Giró i Ros, Jaume Mas
i Arenas I altres.
La antigua cascada de nuestro Paseo de Mar. hoy desaparecida.
1904. Gotllera de Badalona, que déla en el seu únic
número que veié (a llum el 3 de setembre de 1904, era
redactat per noies de la nostra ciutat. Segons -Gent Nova»
del 10 de setembre, resultà no ésser cert. Plegà el ram
per haver-la dit massa grossa Havia de sortir dos o tres
cops cada mes, segons com i de quina manera, ja que no
havia de tenir data fixa,
1905 a 1907. La Lucha, setmanari republicà òrgan del
partit d'Unió Republicana de Badalona, Començà ei 13 de
maig de 1905 i acabà les seves tasques, en el número 86
el 19 de gener de 1907. Poc més o menys, eren els que
feien .Verdad» el 1903.
1906. Revista para los pintores.
1906 a 1907. Pàtria î Llibertat revista mensual de l'Aplec Nacionalista Republicà, del qual sols sortiren sis
números, des del 15 d'agost de 1906 al 15 de febrer de
1907. Dels escriptors locals, entre altres de forans figuraven: Pere Renom. Pau Rodon, Pau Badia. Marc Giró i
altres.
1906, Catalunya Tèxtil, revista mensual dedicada a l'estudi professional de l'art tèxtil essent dintre el seu caràcter una de les millors revistes que es publicaven arreu
del món. Director i fundador: Pau Rodon.
1907. Lux, revista pedagògica, òrgan de l'Escola Moderna i de la qual sols sortiren sis números des del 23
de març al 31 d'agost. Director: Teodor Sanmartín
O-
i=^
d)
•a
<o
X
I
o
u
i—
<0
CQ
•a
sol'laboracioHóf
1907 a 1908- La Voz Pública, setmanari independent del
qual sols sortiren 23 números des del 20 de juny de 19Û7
al 4 de setembre de 1908. La independència no durà gaire
perquè es posà a les ordres d'en Lerroux —l'emperador
del Paral·lel—. Director: Josep Torner Corcelíes.
1909 a 1910. Juventud Rebelde, setmanari republicà radical que lluità tremolant les lletres de capçalera, des del
13 de novembre de 1909, amb diverses interrupcions o
intervals, fins al gener de 1910. Directors: Ramon Puig,
Joaquim Estrany —Pare Craspis— i algun altre.
1910. Acció, setmanari portantveu del Centre Republici
Català. Alguna temporada tingué molta acceptació: també
tou interromput alguna vegada en la seva publicació. Deixà
de sortir en fusionar-se amb l'Esquerra Republicana Catalana al Centre Republicà Català.
1910 a 1912. Democràcia, periòdic quinzenal republicà
radical, òrgan de la Joventut Republicana Radical. Començà el 15 d'octubre de 1910 i fina el 8 de gener de 1912,
sortiren solament 28 números. Director: Francesc Casamitjana,
1911 a 1923. Sol ixent, periòdic portantveu del Centre
Regionalista, començà el 7 dc gener de 1911, acabant les
seves campanyes de política local i general, el 22 de
setembre de 1923.
1911. Picarol, número únic que sortí el 24 de setembre
de 1911, en motiu de la inauguració de la sala d'espectacles.
1911. Casino Nuevo Apolo, revista trimestral literàrioinstructiva. portantveu de l'entitat del mateix nom També
va tenir altres noms: «Vidamor. (1912), -Casino Apolo.
(1913), -Apolo. (1917). -Magazine de Navidad» (1918). -Revista Apolo» (1919), -Apolo» (1920). S'editava amb rica
presentació, fou sempre portantveu del Casino Apolo un
dels més antics de Badalona.
1913. Badalona
mació general: art
des ,. Comença el
11 el 25 d octubre
i Munne.
Artística, setmanari il·lustrat i d'inforliteratura, teatre, esports, cinema, mo5 de juliol de 1913 i acabà al número
del mateix any, Director: Carles Big-s
1913. Gatzara fou cn periòdic dc campanya electoral
que mes rebombori monué sense ordre ni concert. Veié
la llum el 9 de juliol do 1 9 1 3 -, acabà amh el número 17,
el 8 de novembre del mateix any. Era collaborador tothom
que tingues ganes do gresca i bon humor
1914 Dominao, setmanari de gresca redactat per jovei
aprenents. Comença el 5 de setembre de 1914 I acabà el
4 de novembre. Total: 14 números.
S
1915. El Mico, setmanari festiu i d'informació. Començà a saltar el 2 de gener de 1915 I acabà al número 141,
el 1 de setembre de 1917. Fou el setmanari que s'arribà
més a vendre en aquella època. Director: Joaquim Busquets.
1915 Cultura.
1915 a 1920. La Colmena Obre.a, periòdic quinzenal.
Òrgan de la Federació local de les societats obreres. Començà el 28 d'agost de 1915, fins el 13 de gener de 1920.
Directors: Josep A. Arbós i Buxó i J. Peiró —Fuentes—.
1916. El Vidrio, començà la seva publicació el 1 de
gener de 1916, era el butlletí d'orientació del ram del
vidre.
1916 a 1917. Liga Española de las Regiones Forasteras,
periòdic quinzenal, portantveu i defensor de l'entitat d'igual nom, del qual sols sortiren 15 números des del 17
de juny de 1916 fins el 24 de juny de 1917. portà una
vida molt accidentada en la seva publicació. Director;
Francesc Ponce de León.
1916 a 1918. La Cotorra, setmanari festiu de joventut,
començà el 2 de setembre de 1916 i arribà fins al número
90, el 25 de maig de 1918.
1916. Nota Trimestral, que havia començat amb una
fulla sola el 1 d'abril de 1914, anunciant la compra i venda
de finques, fins el 14 d'agost va publicar-ne dotze. El 1
d'octubre es converteix en periòdic trimestral, hl afegí la
propaganda en general, literatura amena, efemèrides locals i gravats. Director: Josep Arquer i Rovira.
1917. Textoria, butlleti dels alumnes i exalumnes de
l'Escola de Teixits de Badalona, que dirigia en Pau Rodon
i Amigó.
1917. G;up Astronòmic Badalonés, (fundat l'any 1913)
inscrit a la Societat Astronòmica de Barcelona. Va sortir
un butlleti el 1 de gener de 1917, els inspiratíors del qual
eren: F. Tàpies, J. Oliva i A. Saladrigas.
1917 a 1918. El Ideal, setmanari republicà independent,
sortí el 17 de juny de 1917 al número 31 del 24 de maig
de 1910, amb algunes interrupcions. Foren directors: l'Antoni Golsina i en Joaquim Busquets.
1917 El Gripau, un setmanari que sols va publicar-se'n
un número, el 6 de setembre de 1917, era continuador
de «El Mico», Fou sospés també a causa d'uns fets lamentables el mes que s'hi havia traslladat la Festa Major
d'aquell any Figurava com a director, en Francesc Grange,
(Continuarà)
1^
Bon Servei
des de fa 100 anys
1=0
o
•a
i—
X
I
c
B A N C DE
SABADELL
a
ca
•a
:^
u
A n y 1870:
Mn. J a u m e Solà
visita P o m a r
per Josep m * ouyíts
Jaume Solà i Seriol nasqué el 19 de novembre de 1845,
de modesta família. Es distingí sempre per la seva constant aplicació, sl més no per la brillantor del seu talent.
Als 13 anys, demostrà sentir vocació pel sacerdoci.
Cursà la segona ensenyança en el col·legi dirigit pel Rev.
Dr. Mestres, establert des del 1859 a ia llavors vila. Ja
ingressat al Seminari Conciliar de Barcelona, hl obtingué
cada any la nota de <meritissimus>; simultaneijà els estudis amb els de Filosofia I Lletres, i aconseguí el titol de
batxiller el 10 de setembre de 1868. Rebé la tonsura i
i ordes menors el 13 de març de 1870; el subdiaconat i
diaconat, respectivament, el 22 de maig i 18 de setembre
del mateix any: el 17 de desembre següent, a Girona, fou
ordenat sacerdot, i cantà la primera missa a la nostra parròquia de Santa Maria el dia 29 del mateix mes. Prengué
la llicenciatura el 24 de novembre de 1877. Com a curiositat, cal anotar que el 13 de juny de 1870. festivitat de
Sant Antoni de Pàdua, sense encar ser presbiter, pronuncià el seu primer sermó a Badalona. Una ràpida malaltia el portà al sepulcre el 21 de setembre de 1880, als
34 anys d'edat.
D'entre els seus atributs es destacà per la seva modèstia i exemplaritat en el sacerdoci, i de la seva difusa
activitat cal anotar: propagandista infatigable, professor
de col·legi del segon ensenyament que amb els seus germans havia fundat al carrer de Mar; assidu col·laborador
d'«Eco de Badalona-; fundador de la secció literària del
Circol Catòlic: soci delegat a casa nostra de l'Associació
d'Excursions Catalana, i ànima del Primer Certamen Literari organitzat per l'esmentat setmanari badaloní.
Deixà escrit un dietari amb interessants notes sobre
la vida de la població del seu temps, del que extractaré
una visita que feu a Pomar. També cal consignar el text
de la seva •Història de Badalona-, de la
seva prematura mort) solament publicà
19x14 cms., en -El Eco de Badalonanotes sintetitzades del seu valuós treball
de Badalona..
qual (degut a la
64 pàgines, de
i finalment les
titulat «Millores
Heus aquí transcrites les seves anotacions sobre la
visita que feu a Pomar ei 14 de novembre de 1870, en
quina visita la primera masia que recorregué fou la de
«can Miravitges- que dins pocs dies s'obrirà al públic
com una extensió del nostre Museu de Badalona, baix el
patronatge del Ajuntament, com ja vàrem dir en altre
treball
«14 de noviembre de 1870. Ha fallecido el Señorito
Juan Dodero y Montobbio, joven de 19 anos de edad, que
ahora habia concluido el bachillerato en artes e hijo de
los señores de la casa Belvíches, en Poma. Su hermano
mayor Antonio es condiscípulo mío en la facultad de
Ciencias. El día de San Gerónimo (30 de setiembre) fuimos 7 sacerdotes a dicha casa para celebrar el segundo
aniversario de la única hija que tenían llamada Vicenta.
Nos quedamos a comer sólo el Ecónomo Vergés y yo,
por ser condiscípulo de Antonio. Es una propiedad muy
grande, rica y hermosa. Tiene sobre 40 mojadas de tierra.
El Señor D. José Oriol es muy aficionado a la confección
de vtnos y a todo lo que a la agricultura hace relación;
de modo que sus vinos, aceite y algarrobos fueron premiados en la grande exposición de París en 1867. Nos
hizo seguir la casa que es grandísima y espaciosa y muy
bien amueblada; nos enseñó la capilla también hermosa
y en la que tiene un cuerpo entero de un Santo mártir,
habiendo también unas sacras muy preciosas y de mucho
gusto artístico; vimos también el laboratorio de vinos y
licores en el cual había 14 clases de vinos preciosos;
seguimos parte de la propiedad que está muy bien cultivada y sobre todo un montecillo que hay detrás de la
casa que tiene vistas preciosas. En el salón hay cuadros
y muebles riquísimos. Un retrato de Armengol antiguo
O-
i=^
(1)
•a
<o
X
I
o
u
i—
<0
CQ
•a
'a
col'tabora
clonó/7
• Al volver a! pueblo pasamos a casa Boscá, también
dueño de la propiedad y exalcalde de Barcelona en tiempo de Carlos lll y otro de este mismo monarca. Un retrato de su abuelo, comerciante italiano que fue el que
vino a establecerse en España y el que compró a principios de este siglo curndo Don José tenia 8 años esta
propiedad. Otro de la madre de Den José. Un cuadro de
la Purísima y diferentes de costumbres, todas de mano
maestra. Varios sillones antiquísimos con sofá. Dos mesas
con un espejo venidos de Genova cuando los abuelos
vinieres y de la familia. Hubo una comida espléndida con
cfiampaña, moscatel, susmoll (que fue premiado), café,
curazao, todo elaborado suyo. En la comida estuvo también el Sr. Stagno primo hermano de Don José, a quien
enterramos la madre 5 días antes muerta de una apoplegia en casa Bestit, casa también de Poma y hermosa. Este
Sr. Stagno es cónsul de Ftoma en Barcelona y redactor
del diario absolutista de Barcelona la Convicción. En el
aniversario asistieron unas 50 personas todas de las diferentes propiedades de Poma.»
de Poma, su propietario el Sr, Malet, jurisconsulto y con
cuyo hijo mayor también soy condiscípulo del Instituto;
porque el Sr. Ecónomo tuvo que bendecirles algunos corporales y purificadores para ia capilla que también tienen, la cual es circular, y muy elegante y muy bien adornada. El invierno pasado hizo el Ecónomo una misión en
esta capilla, en la que asistieron mucha gente de Badalona. El último día de esta misión fue muy concurrido, de
modo que todo el patio de la casa y los contornos estaba
atestado de gente. Yo dije el rosarlo desde el balcón.
El Ecónomo predicó en un pijlpito que se improvisó encima una mesa y después del sermón se quemaron varios
libros protestantes. Ahora el Sr. Malet ha engrandecido
el patío haciendo un pequerto claustro delante de la casa
con un terrado encima. Los Sres. Malet, padre e hijos,
nos acompañaron por entre su propiedad hasta encontrar
el camino para bajar a la población y al encontrarnos entre
su propiedad en un lugar por donde pasa la cañería que ha
de conducir las aguas desde Argentona a Barcelona nos
-Antes de comer fuimos a ver la casa propiedad del
dijeron que al hacer los hoyos para colocar la cañería se
caballero Don Manuel Pujol y Senallosa, soltero de unos
habian encontrado unos sepulcros muy sencillos con un
40 años de edad, llamada casa Colomer. Casa antigua y
esqueleto en cada uno y que todos miraban a Oriente y
que contiene pinturas preciosas en los techos de algunos
habiendo hecho venir a algunas personas entendidas de
salones y en la capilla, pero que necesitarían restaurarse,
Barcelona, como Don Antonio Bofarull, Don Pablo Milá
pues casi todo está descuidado, Su principal riqueza es
y Fontanals y otros, dijeron que creían que eran del tiem-
también el vino. Don Manuel nos dijo que hasta ahora no
po de los fenicios. Eran cuerpos muy agigantados y des-
había tenido afición a esta propiedad, pero que desde
cubrieron unos 8 sepulcros y no habiendo continuado las
ahora quería ponerla bien, como ya lo ha hecho con algu-
excavaciones creían que aún había más. Tal vez era un
nos salones, en los cuales no hay más que mirar. Escul-
cementerio de aquellos tiempos.»
turas, pinturas, muebles todo precioso. Cuando todo esté
«Así terminamos nuestra excursión aquel día.»
arreglado será la mejor de Poma; pues ninguna hay que
domine todo el llano de Barcelona como ésta. También
tiene armas de nobleza por parte de madre y padre.»
1^
*
#
41
ITT
4t
4'
#
4<
*
%
TRADAJOS AN MARRO, alumlnlQ, IAL6N,
ACARO INOX. \t RATRACTARTO.
CIZALLA OULLLATINA DA MOQ I 10 M M .
PLAGADORA DA 2000 X 10 M M ,
CORTAS CIRCULARAS AN GALRU.
PRANAA PLEGADORA HIDRÁULICA SOOBÍN
INSTALADONAI AN GENARAL.
CONATRUCCIÓN ^ RAPARACLAN DA RNAQULNARLA.
TRABAJOS DA TORNO Y FRASA
CONSTRUCCIÓN DATADA CLAAA DA PIARAS
CURVADORA da PARFJIAS HAITA 1 DA
400
Ta/feres QENE, S. A
i=Q
TALLER
DE
PLANCHISTERIA,
CALDERERÍA Y MECÁNICA
O)
•O
§S
X
I
CQ
•a
Pi u M a r a g a l l . O
T e l é f o n o s 387 3 4 04
v 887 3 3 0 0
-
B A D A L O N A
u
S/aol'íaboracloH^
lerencies aei «negat» a e
Don Vicenç de Roca i Pi
R a c ó de c a l a i x
p e r graspar
lll
Derogada que fou l'esmentada Reial Ordre, i proveída
la vacant susdita en la persona de don Joan-Baptista Soler,
advocat distingit, fill d'aquesta ciutat, ben aviat es posà
l'atenció tocant a l'estat del plet, el qual, com ja s'ha dit,
fou promogut per donya Maria Ventura d'Abadal.
Un eminent lletrat, don Maurici Serrahina, defensava
el ple dret de don Vicenç a la fundació de l'Obra Pia,
objecte i causa del litigi.
1, ja sigui per la confiança que inspiraven amb el talent i l'activitat de tan notable jurisconsult, ja sigui per
la convicció de tothom que no més la temeritat podia
posar en entredit el dret de Badalona a la possessió dels
béns del -Llegat», bé sigui per ambdues coses a la vegada, és el cas que ningtj no dubtava que el veredicte definitiu recauria sobre l'afer sotmès als Tribunals de Justícia,
VEREDICTE D'AQUEST
TRIBUNAL
-Fallamos que debemos declarar y declaramos no haber lugar al recurso de casación interpuesto por D. José
M.' Prat Abadal contra la sentencia que en 4 de Marzo
iJítimo dictó la Sala primera de lo Civil de la Audiencia
de Barcelona; se condena á las costas al recurrente y
á la pérdida del depósito que se constituyó, el cual se
distribuirá con arreglo a la ley; líbrese la presente certificación a la Audiencia de Barcelona con devolución de!
apuntamiento. = Así por esta muestra sentencia, otie se
publicará en la Gaceta y se insertará en la colección legislativa, pasándose al efecto las copias necesarias, lo
pronunciamos, mandamos y firmamos.
Ricardo Diaz y Rueda = Alejandro Benito y Avila =
José M.' Alió y Bonastre - José B. Maestre ^ Raimundo
Ferriz Cuesta = Ricardo Gullon = José de Cárnica
Publicación: Leída y publicada fué la anterior sentencia
por el Excmo. Sr, José de Cárnica Magistrado del Tribunal
Supremo, celebrando audencia pública la Sala primera del
mismo día de hoy de que certifico como Relator de dicha
Sala.
Madrid, 2 9 de Diciembre de 1886.
Firmado: L. Mariano Fernandez Garcia.»
coAlna
• La fortuna total de l'herència sobre la qual va fallar
a favor de la fundació del "Llegat" de Roca i Pi. era: una
casa sita al carrer de Petritxol; una altra al de San Severt;
una altra al de Cucurulla; una altra als Encants ¡ un tros
de terra, part de la qual. estava ocupada, feia anys, pel
Tetre Novetats. Tota aquesta herència estava dintre Barcelona i el seu valor total ascendia a uns 3.500.000 pessetes.»
Y mientras tanto se resolvían los incidentes que sur
gieron á consecuencia de la administración del «Legado^'
fundándose en atinadas y poderosas razones, el Ayunta
miento había solicitado y obtenido la ampliación del nú
mero de los individuos que debían constituir el Patronato
medida conveniente y previsora, a! parecer, pero que, des
graciadamente, no ha producido los resultados que con
ella se propusieron alcanzar los autores de la reforma en
cuestión.
Porque fuerza es confesarlo. Desde ol momento en
que el Patronato fué pasto de los desenfrenos de banderías locales, perdió su respetabilidad. No son todos los
hombres llamad-^s á drsempcñ?r funciones cn el mismo.
Para ello rencirrrse cr^nd'cicn"s de h(;norabí|ir'?H social,
y ésta, por decirlo así, «Investidura, no cubre los hombros de todos los ciudadanos».
No es nl .ínimo clel que esto escribe (Ponç S"!rrat)
ofender ni molestar á nadie; pero su deber es decir la
verdad, y la verdad es ésta: que la opinión pública no
está, ni mucho menos, satisfecha de la gestión de las
Administraciones que vienen sucediendo desde el año
1890.
Pel que fa a l'Administració, les funcions de !a qual
h i n acabat aquest any (1902), el menbre de la mateixa,
'''•n Joan-Baptista Soler, ha esc;-:t una lluminosa Memòria
en la qual llegim, entre altres coses, el que segueix:
-. .Aquesta es la historia fidel i exacta de tot l'esdevingut rfes que l'Administració de) "Llegat" estigué a la
cura dels sotasignats administradors i dels altres que ho
són encara, els quals després d'haver sortit ben parats de
les diverses qüestions sorgides, totes de gran trascendencia i deixar ben assegurada la permanència del " L ! c i " t " ,
hgn poqut tenir la immenoa satisfacció de poder distribuir
als malalts pobres d'aquesta vila, cn qualitat d'almo'na,
I P suma de 86,000 pessetes, havent deixat en caixa unes
50,000 pessetes, í haver fet efectiu ei pagament a Hisenda
d)
•a
X
I
o
u
i—
•a
ccl'laberacÍoHóf9
dels drets de traspàs, cosa que havia donat tant què pensar, i que mercès a la zelossa cura portada a terme pels
Administradors actuals, s'ha pogut fer tot amb un resultat
més aventatjat i satisfactori que podia esperar-se
De tot això pot deduïr-se que la situació actual del
"Llegat" és sumament fàcil que pugui consolidar-se per
sempre més, si s'esmerça i te cura, escrupolositat i honradesa que requereix..
¿Es que el pueblo andará equivocado en sus juicios'
¿Serán estos hijos del'recelo y mala voluntad, vicios tan
comunes en puntos dominados por insanas pasiones?
fDeja escrito D. Ponç Serrat.)
No quizás; más sea como fuere, ello es que existen
motivos para creer que si tales administraciones han procedido con perfecta honradez, no han procedido, empero,
con acierto y discreción. Y si esto es de sentir, si esto
constituye un grave mal, lo es mucho más en estos instantes en que, como espada de Damocles, pende sobre la
suerte de las pobres, una Real Orden por la cual se pretende convertir en valores del Estado la riqueza legada a
aquéllos por D, Vicente de Roca y Pí,
Contra ella hay que precaverse, ya que su cumplimien-
to asestaría rudo golpe de muerte â la existencia del
mismo «Legado».
Desaparecidas las fincas que forman este valioso y
sagrado patrimonio, fácilmente otro dia podrían desaparecer
menguados valores en que se pretende fundar
la esperanza y consuelo de los desheredados, y el quebranto que con ello sufriría nuestra Ciudad, seria inmenso.
esos
Hay, pues, que combatir á sangre y á fuego, si llega el
caso, para sostener el actual modo de ser del «Legado»,
acudiendo resueltamente á todos los medios legales que
sugieran á nuestro pueblo, su honor y su propio interés.
No obrar así, más que indigno, seria infame. Indigno,
porque revelaríase ingratitud hacía al gran bienhechor de
Badalona, no defendiendo con virilidad su precioso depósito, á nuestra virtud confiada: infame, porque abandonariase la causa más noble y santa que existe en la tierra:
la causa de los menesterosos y desvalidos.
Pero no hay temor de que esto suceda porque Badalona, que tiene conciencia de sus deberes, y es honrada,
y amante de sus gloriosas tradiciones, inspirándose en el
ejemplo que dieron sus hijos, allá, hace 18 años, cuando
se disputaba a los pobres la posesión de sus bienes, se
levantaría como un solo hombre, si alguien osare destruir
la hermosa y fecunda obra creada por el inolvidable Don
Vicente de Roca y Pí.
«Homenatge a Jr'rancesc
?u]oh
coordmador d e la
"Gmesta"
guanyat l'admiració i l'afecte dels amics del Museu que
habitualment venen el diumenge a la tarda.
El passat dia 17 de maig, la comissió d'Actes del Museu i l'Agrupació «La Ginesta», varen dedicar un merescut homenatge al tenor Francesc Pujol «El cantaire de la
vella cançó».
Francesc Pujol, una vida dedicada a la cançó nostra.
Des dels nou anys el coordinador de «La Ginesta canta
amb català, va començar en el cor de l'església del seu
barri, més tard forma part dels «Antics Escolans de Montserrat», solista del Orfeó Gracienc, recitals a Ràdio 4,
a la Cova del Drac, etc, etc,
A l'any 1975 forma l'Agrupació «La Ginesta», el millor
grup que actua en el nostre Museu, per la seva varietat
i per la seva qualitat dels intèrprets. «La Ginesta- s'ha
Per això el Museu i els companys del Grup li varen
dedicar un homenatge, sumant-se també a l'acte el matrimoni Segarra de l'Agrupació «Art I Seny»,
El programa va ésser excel·lent i en començar la segona
part en Beltran, dedicant unes paraules al Sr. Pujol, fentli entrega d'una artistica placa. Seguidament la poetissa
Rosa Trian li dedicà uns inspirats versos i li entrega un
• llibre d'or». La soprano Maria Gibert en nom de «La
Ginesta», li va fer entrega d'un obsequi i la Pepita Bellosta en nom de «Art i Seny», també ll entrega un pressent.
El Sr. Pujol molt emocionat va agraïr l'acte.
El ptjblic assistent va dedicar un fort aplaudiment al
Sr, Pujol i a la resta dels actuants, sortint molt compla-
1^
i=Q
•a
i—
X
I
a
ca
•a
u
guis del Festival.
i:^
10/ oienciea nou«^
PARAPSICOLOGIA
Pescadors de
Badalona
Un erudit en aquestes matèries, és el popular fotògraf,
membre de la Secció Fotogràfica del Museu, En Josep
Cortines, veritable arxiu dins lambit badaloni. de fets i
situacions, històrio-anecdòtiques, qui ens fia proporcionat
dades respecte a certes fórmules de tipus paranormal
(on estem posats], que utilitzaven, antany, els pescadors de Badalona,
Es feia patent la seva condició supersticiosa, quan,
qualsevol d'ells anomenava «el maligne»; era tabtj. Si
es donava el cas dins el mar, inmediatament la barca
retornava a terra i a voltes, en precaució, es passava
uns dies sense avarar. O almenys, era desembarcat i
sancionat aquell qui, d'una o altra forma, s'hagués referit
al «diable», segurament, a fí d'esquivar malestrugances.
També el dia dels morts, ja que ningú s'hi atrevia a
sortir a pescar. El més probable és s'atrapés algun mort,
com segons es deia havia succeit. Un dia que el «Rebullu» [Rosendo Fontrrodona) no va fer-ne cas en tal jornada, va pescar... un sac d'ossos de morts.
Un altre signe d'aquesta aprensivitat era el «Avara en
nom de Déuí» al moment de propulsar la barca en cada
partida. Tot un símbol i una veritable pregària, i es considerava en perill a qui la descuidés. Al «calar l'art» o
sigui tirar les xarxes, ho feien així mateix «en nom de
Déu», i fins patrons com era En Jacint Bertran (àlies
Vallesà], es senyaven tres vegades. Costava moítíssim
«llevar l'art», quan aquest s'havia enganxat en alguna roca,
i després de «maldar» molt, potser dues hores o més,
quan s'aconsseguia «llevar-, es donava Gràcies a Déu!,
afegint -ja ha marxat la bruixa»
Una situació veritablement apurada, es produia si un
pescador era picat, o millor dit, punxat per un «peix aranya». És sabut que aquest accident produeix sobre l'afectat un desasaossegament terrible de dolor rabiós. Al efec-
te, disposaven d'uns especialistes que ho curaven en un
santiamén, mitjançant una oració i creus sobre el lloc de
la picada. Enregistrem a En Ramon Bertran dit de mot
• El Vallesà», pel que s'entenien millor; a En Pere Joan
Serra, àlies «Manonus» i En Pere Ribas o -Peret d'en
Balsa», En aitals incidents s'acudia de barca a barca a la
que hl pesqués un d'ells 1 «oli en un llum» L'efectivitat
ha sigut provada innombrables vegades, ben al marge de
la ciencia mèdica quina teràpia, en el cas, és molt altre.
Per això nosaltres som els que estudiem aquests fenòmens incomprensibles, tractant de donar-ne la resposta.
Des del punt de vista de l'existència de la Llei Universal d'Orbitacions El·líptiques al Pla de la Ment que
investiguem, ja en tenim una de resposta. Per això en
una altra ocasió, ens vàrem prendre la llicència d'afirmar
que les supersticions són vàlides, com aixi mateix totes
les tècniques mentals conegudes, inclòs religions. Infinitat de sistemes que aportant punts d'apoi d'ordre abstracte com són la fe o altres formes de convicció, polaritzen al focus-reial o personal de l'eHípsi, una supraenergia trascendent a temps i espai, i per tant sobre la matèria, en la que es plasmen els efectes.
Es diu, que els poders de la ment són fabulosos, i és
ben cert quan també tenim homes capaços de tallar mànegues d'aigua al mar. En Roget de la Marina, pescador
amb barretina i blanca barba, agenollat a la platja vora
el mar, resant una oració i llençant a l'ensems grapats de
sorra, les abortava. També en tallava En Miquelet Teixidó.
Uns d'una manera, altres de l'aítre. com per exemple brandejant un ganivet a l'aire, cap d'ells tenia por diésser-ne
atrapat a alta mar, perquè sabien com lliurar-se'n dívolintles.
d)
•a
X
I
Hem comprovat personalment que podem dissoldre nuvolets a distància. Així tampoc ens ve de nou que hi hagi
homes capaços de provocar la pluja. Naturalment, en
virtut de la Llei Universal de l'EHipsi, que propugnem,
(Tertúlies obertes a tothom, cada dijous
i dissabtes, de 7 al 9 , al Museu)
o
u
i—
•a
GODSIniGBiones
padm sa
L A Y E T A N I A , 3 - T E L . 3 8 9 5 2 OO*
A P A R T A D O 101 - B A D A L O N A
1^
CQ
•a
i—
X
I
a
CQ
d)
•a
u
Ó P T I C A
P. MOTOS
OPTrCO
P|e Mercant» Maignón. 3
D I P L O M A D O
BADALONA
Vestits - C a m i s e s - Jerseis
Sport - Sabates
MAR, M
4 per vostè senyor
qué li agrada vestir bé
o en ceràmica
COMERCIAL
DE
CERAMIQUES
REUNIDES
sani onastQst 26
t*ti 38013 45 - 3 8 0 0 * 6
bada\ana
d)
•a
X
I
o
u
i—
co
•a