Creació

Anuncio
C o i n c i d i n t a m b r e m i s s i ó f i l a t é l i c a , la temática de la qual va ésser el Tapís de la Creació,
aquesta Revista li dedica t a m b é un n ú m e r o m o n o gráfic — e i corresponent al tercer t r i m e s t r e de
1 9 8 0 — i es pot ben d i r que tant l'estudi m o n o g r á f i c c o m l'emissió, a base de =is segells integrats en un bloc-full q u e reprodueix !a t o t a l i t a t
del b r o d a t o tapís, van meréixer grans elogis i
acceptació.
Aleshores v á r e m t e ñ i r el goig de col-laborar
a la revista a m b un a r t i c l e El brodat de la Creació i el brodat de la Invencló de la Santa Creu.
Ja es dedueix d'aquest t í t o l que d e s t r i a v e m un
tema de l'altre, i així en acabar f o r m u l á v e m la
h i p ó t e s i ; «que el b r o d a t de la Creació f i n s ara
t i n g u t per una sola pega j u n t a m e n t a m b el tema
de la Invenció, o r i g i n á r i a m e n t no va ser així i es
tracta de dues peces meravel loses del mateix
temps, l'una a m b el tema de la Creació i l ' a l t r a
a m b el de la Redempció. El p r i m e r , no sabríem
c o m explicar-ho, no s u r t mai d o c u m e n t a t p e r o
resta forga ben conservat, m e n t r e q u e el de la
Invenció de la Santa Creu es t r o b a mes d o c u m e n t a t i conservat en un f r a g m e n t » .
El
brodat
A i x í les coses, no fa gaires dies que cercant
unes notes en un calaix del meu e s c r i p t o r i , e m
va venir a les mans un plec, on tenia recollits
uns articles q u e m'havien interessat i q u e ja no
recordava. Entre els quals un signat per Joaq u i m Folch i Torres sobre Las joyas de arte de
la Catedral de Gerona, que sota l'epígraf « M u seus y Colecciones», va pubMcar el d i a r i «La
V a n g u a r d i a » de Barcelona, el dia 2 d ' a b r i l de
l'any 1936.
de la
Creació
i el parer de
No cal ponderar la meva sororesa i satisfácelo q u a n vaig v e u r e q u e J o a q u i m Folch i T o r res, aleshores Director del Museu d ' A r t i Arqueologia de Barcelona, havia intu'ít, després d ' u n det i n g u t e s t u d i , i tal com j o defensava, la probable existencia de dos b r o d a t s : el de la Creació
i el de la Redempció.
Joaquim
Folch i
Torres
Aquest a r t i c l e , desapercebut, com dissortad a m e n t passa s o v i n t , entre les coHaboracions
deis d i a r i s i revistes, era desconegut de t o t s els
que vam t e ñ i r l'honor de col-laborar a l'esmentat fascicle de la Revista de Glrona, ¡a que cap n o
hi va f e r referencia, i tenlnt en c o m p t e l'estudi
q u e fa de les obres d ' a r t de la nostra Seu, q u e
a mes afianza la nostra hipótesi i sobretot la
c o n s i d e r a d o i prestigi del seu a u t o r , creiem q u e
mereix ésser reprodu'ít, i així ho f e m tot seguit
d'aquest b r e u c o m e n t a r i .
LAS JOYAS DE ARTE DE LA
CATEDRAL DE GERONA
A m e n u d o , e n t r e nosotros, la e x c u r s i ó n d o m i n g u e r a del m o t o r i s t a no tiene más o b j e t i v o
q u e el del « p i q u e ñ i q u e » en el bosque o en la
p r a d e r a , ante un bello paisaje. El g r u p o f a m i liar, b a j o los pinos o en la ladera del m o n -
por
Lluís Bat/ie i
Prais
115
Tapis de la Creado.
(Catedral
de
Girona)
y de d i v u l g a c i ó n , i t i n e r a r i o s sencillos p r o p i o s
para una excursión d o m i n i c a l , se ofrecen al ciud a d a n o c o m o una tentación de conocer e ilustrarse. El « p a t e r f a m i l i a s » aprovecha p o r ellos la
excursión d o m i n g u e r a , y así da a conocer a los
suyos las gracias del paisaje y los tesoros de
arte del país, y con ellos, t a m b i é n , un poco de
h i s t o r i a . De d o n d e resulta esa c o m u n i c a c i ó n tan
ú t i l del c i u d a d a n o con su p r o p i a t i e r r a , con el
c u e r p o y el alma de su t i e r r a , eso es, el paisaje
y la h i s t o r i a .
te, recoge los beneficios de unas buenas horas
de aire l i b r e y la e m o c i ó n sedante de los espectáculos de la naturaleza. Esto es m u c h o ,
p e r o más p o d r í a ser sí la e x c u r s i ó n tuviera com o p r i n c i p a l o b j e t i v o la visita a un m o n u m e n t o
o a una o b r a de arte de las muchas que se
hallan esparcidas por villas y ciudades de nuest r a t i e r r a . A p a r t e los goces q u e p r o d u c e al esp í r i t u su c o n t e m p l a c i ó n , ello, generalmente, i m plica un gesto de gran u t i l i d a d para el h o m b r e
a c t u a l , c o m o es el m i r a r un poco hacia el pasad o , ya q u e p o r \igera que sea la sensación de
que o t r o s f u e r o n antes que nosotros a p o b l a r ,
con esfuerzo, de obras y de cosas este suelo
q u e r i d o , ésta n u t r e , m u c h o más que m i l reflexiones, las raíces más p r o f u n d a s de nuestra
vida i n t e r i o r .
Es con el p r o p ó s i t o de ayudar a este f i n , que
hoy damos a conocer algunas de las grandes
joyas de a r t e q u e posee la catedral de Gerona.
S o b r a d a m e n t e conocidas p o r los estudiosos de
nuestras cosas de arte, no dejarán de ser inéd i t a s para m u c h o s lectores q u e , más de una
vez, en e x c u r s i ó n de p u r o placer, c r u z a r o n ja
bella c i u d a d de los tres ríos sin darse cuenta
de la existencia de estas verdaderas maravillas
q u e a su paso d e j a r o n sin la m e n o r idea de q u e
a su alcance estaba el a d m i r a r l a s .
Los pueblos de g r a n c u l t u r a han c o m p r e n d i d o esta u t i l i d a d y han e s t i m u l a d o y f a c i l i t a d o
m u c h o la c o n t e m p l a c i ó n de los m o n u m e n t o s y
de las o b r a s d e a r t e q u e el país atesora, no sólo
en vistas a una c o r r i e n t e e?<ter¡or de t u r i s m o ,
lucrativa en el f o n d o , sino a la f o r m a c i ó n espir i t u a l de los nacionales. L i b r o s de fácil m a n e j o
i 16
En p r i m e r lugar, t r a t a r e m o s del f a m o s o retablo de o r f e b r e r í a que, bajo el dosel del baldaq u i n o de p l a t a , preside la inmensa nave de la
catedral gerundense. Las f o t o g r a f í a s que se p u blican en nuestras páginas de gráficos dan idea
de su labor en plata r e p u j a d a , o b r a p r i m o r o s a
de nuestros orfebres del siglo X I V . La o b r a esta
c o n s t i t u i d a por tres p a r t e s : una de base a manera de predela, o t r a de cuerpo a manera de
r e t a b l o y o t r a s u p e r i o r , f i n a l m e n t e , a m o d o de
remate o crestería. En la p a r t e baja preside un
espacio d o n d e a manera de t r í p t i c o está representada la Virgen y f i g u r a s orantes a sus pies.
Parejas de santos ocupan los c o m p a r t i m i e n t o s
restantes, excepto los de los extremos laterales,
donde hay en cada uno la f i g u r a de un prelado
presentada por un ángel. Llevan estos ú l t i m o s
cuadros, en el f o n d o decorado de esmaltes translúcidos, los escudos de !as f a m i l i a s de Cruilles,
por lo que se deduce que los obispos f i g u r a d o s
son los que lo f u e r o n de la sede gerundense
G u i s l a b e r t o y Berenguer de este n o m b r e , los
cuales se cree que costearon la o b r a , si no en
t o d o , en p a r t e .
El c u e r p o central está centrado por la puerteciila del Sagrado, q u e ocupa la a l t u r a de las
dos series de cuadros en que, por sus d i m e n siones, está d i v i d i d a esta p a r t e del retablo. Desaparecida la antigua p u e r t a , f u e sustituida por
o t r a m o d e r n a . En los c o m p a r t i m i e n t o s f i g u r a n
escenas de la vida de Jesús.
Quatre Vents (fragment
El c u e r p o s u p e r i o r lo preside, e n t r e pináculos, una imagen de la Virgen M a r í a , en pie, con
el N i ñ o en sus brazos, teniendo a cada lado las
imágenes de los santos m á r t i r e s gerundenses
Narciso, o b i s p o , y Félix, diaca. En los espacios
que median entre estas representaciones, aparecen colocadas los « j u r a t o r i o s » , que son placas
de o r f e b r e r í a , iguales a las que se u t i l i z a r o n co
m o c u b i e r t a de ios Evangeliarios, sobre los que
se presentaba j u r a m e n t o ante el a l t a r , y que,
dispuestos sobre éste un día para tal acto, transf o r m á r o n s e después en o r n a m e n t o del m i s m o .
En c u a n t o a los que en este retablo existen, se
cree q u e los dos de la parte baja de cada g r u p o
( a n v e r s o y reverso de una cubierta de Evangel i a r i o sn cada caso) f u e r o n colocados
allí ai
c o n s t r u i r s e el a l t a r , o poco después. No así los
dos superiores, cuyo e n c u a d r a m i e n t o b a r r o c o
indica un a d i t a m e n t o p o s t e r i o r .
Dies Solis
El r e t a b l o viene e x p l í c i t a m e n t e f i r m a d o en
la base del cuerpo i n f e r i o r , donde una inscripción d i c e : «Pere Berneg me f e u » . Además se deduce de algunos d o c u m e n t o s que c o l a b o r a r o n
en la o b r a un Maestro B a r t o m e u , a quien se
a t r i b u y e el c u e r p o c e n t r a l , y o t r o , Raimundo
A n d r e u , que son los m i s m o s que se supone int e r v i n i e r o n en la obra del b a l d a q u i n o . Pere Berneg era valenciano y f u e p l a t e r o de Pedro I V ,
del cual recibe encargos de retablos, sellos, p u ños de espadas, etc. Existen datos de él e n t r e los
años 1348-1377. Del Maestro B a r t o m e u hay datos documentales que p e r m i t e n suponer su in-
117
(fragment
del Tapis de la
del Tapis de la
Creado).
Creado).
tervención en esta o b r a , del 1325 y a n t e r i o r e s ,
r e l a t i v o a una o b r a efectuada en V i c h en el año
1320. De Raimundo A n d r e u sabemos que era nat u r a l de Gerona y que t r a b a j a b a en dicha ciudad en el año 1357. E n t r e estas fechas e x t r e m a s ,
puede, pues, situarse la o b r a de la Seo g e r u n dense, toda ella en relieve de plancha de plata
sostenida sobre madera y realzada de piedras
engarzadas y esmaltes t r a n s l ú c i d o s .
Aparece el Creador sentado según el t i p o del
Dios de M a j e s t a d , con el L i b r o de la Sabiduría
en su m a n o izquierda y levantada la derecha
en a c t i t u d de b e n d i c i ó n . Una i n s c r i p c i ó n en el
c í r c u l o , en t o r n o de la f i g u r a , r e p r o d u c e las palabras del Génesis: « D i x i t q u o q u e D o m i n u s f í a t
lux et facta est l u x » , c o n t i n u a c i ó n de la leyenda de la o r l a del c í r c u l o m a y o r , donde se leen
las p a l a b r a s : « I n p r i n c i p i o creavit Deus celum
et t e r r a m m a r e et o m n i a q u a m in eis sunt et
v i d i t Deus cungla que fecerat et erant valde bona». Estas palabras en f r i s o encuadran la serie
bellísima de f i g u r a c i o n e s de la creación del m u n d o , con el E s p í r i t u de Dios aleteando sobre las
aguas; siguiendo a su derecha el Ángel de la Luz,
la d i v i s i ó n de las aguas, cielo y m a r , sol y l u n a ;
A d á n , el p r i m e r h o m b r e , e n t r e los animales de la
t i e r r a ; las aves, los peces y los cetáceos; la creación de Eva y el árbol del Bien y del M a l ; el
g l o b o del f i r m a m e n t o e n t r e las aguas y, f i n a l m e n t e , el Ángel de las T i n i e b l a s . En las c u a t r o
secantes del c í r c u l o soplan los Vientos grandes
cuernos, cabalgando odres repletos que c o n s t r i ñen con sus piernas. Los n o m b r e s de los vientos: « S e p t e n t r i o » ( N o r t e ) , «Subsolanus» «Lev a n t e ) , « C e p h i r u s » ( P o n i e n t e ) y «Auster» ( M e d i o d í a ) se inscriben al lado de cada alegoría.
En t o r n o , una orla con recuadros y medallones,
que preside una f i g u r a del A ñ o , y las de las estaciones. El c a r r o del sol en los ángulos y la representación de los meses siguen a los lados,
siendo t o d o ello i n s p i r a d o en una de esas cosmogonías medievales llenas de m i s t e r i o y de remedios de la ciencia helenística. C o m o un poema m a g n í f i c o de estilo y de c o l o r , el b o r d a d o
a p u n t o de cadenilla, hecho en tintadas de d u l ces tonos p a r d o s , amarillos, rojos y verdes suav í s i m o s , habla al e s p í r i t u de ese m i s t e r i o de la
Vida y de la T i e r r a , con un acento temeroso y
s o l e m n e a la vez. O b r a del siglo X I I en sus i n i cios, c o n s t i t u y e una pieza capital de nuestro
tesoro a r t í s t i c o .
O t r a de las muchas obras dignas de a d m i r a ción que en ía catedral pueden verse, es la imagen de un rey de A r a g ó n , q u e por muchos años
f u e tenida por imagen de C a r l o m a g n o . Perla
verdadera de la escultura catalana del siglo X I V ,
le f u e r e n d i d o c o m o a tal C a r l o m a g n o el c u l t o
de una fiesta anual establecida en 1345 por el
o b i s p o A r n a l d o de M o n r o d o n , en la capilla sep u l c r a l de cuyo prelado estuvo puesta la estatuilla por muchos años, llevando al pie la insc r i p c i ó n de «S. Carolus M a g n u s » . Estudios e investigaciones posteriores d i e r o n a esta obra o t r a
a t r i b u c i ó n iconográfica, considerándola una de
esas estatuas votivas q u e , ya en cera ya en
m a t e r i a más d u r a b l e , los reyes de Aragón o f r e cieron devotamente a algunos t e m p l o s . Así, se
cree que la estatuilla de Gerona es un r e t r a t o
del rey Pedro IV de A r a g ó n , y el e s t i l o de su
p r i m o r o s a f a c t u r a en alabastro peMcromado parece corresponder al g r u p o de los escultores cortesanos que p r e s i d i ó Jaume Castalls y f u e const i t u i d o p o r é l , por el griego J o r d i de Déu y p o r
Maestro Aloy, a quien se a t r i b u y e más en conc r e t o la escultura aquí c o m e n t a d a .
O t r a pieza c u l m i n a n t e de las que en la cated r a l de Gerona se conservan, es el bello tapiz
de «La Creación». Sin duda alguna, éste, con
la n o menos famosa tapicería de Bayeux, son
las dos piezas de b o r d a d o de la época r o m á n i ca más i m p o r t a n t e s que existen en E u r o p a . De
t a m a ñ o ú t i l a la decoración m u r a l , servía posiblemente de decoración de un f o n d o o de los
costados de un a l t a r , siendo r a r í s i m a la circunstancia de su buen estado de conservación
y del esplendor de su c o l o r i d o . Estudiado a f o n d o por quien esto s u s c r i b e , se hallan, en la
p a r t e baja del m i s m o , retales añadidos en una
r e c o m p o s i c i ó n no m u y c o r r e c t a , q u e acaso sirvan para i n d i c a r q u e existió en la catedral gerundense o t r a tapiz p a r e j o , dedicado a la Red e n c i ó n , puesto q u e en dichos f r a g m e n t o s se
hallan aspectos relativos a la iconografía del desc u b r i m i e n t o de la Santa Cruz. La c o m p o s i c i ó n
general iconográfica del tapiz de «La Creación»
es interesantísima, p r o d u c i é n d o s e d e n t r o de un
gran c í r c u l o c e n t r a l , en t o r n o a o t r o c o n c é n t r i c o
más pequeño, en que está f i g u r a d a la imagen
del Creador, las escenas del Génesis.
I m p o s i b l e dar en este resumen idea de todas
las bellas obras de arte medieval que la cated r a l de Gerona encierra. Las arquetas r e p r o d u cidas en nuestras páginas de g r á f i c o s , cuya época y f i l i a c i ó n artística viene señalada en los epígrafes c o r r e s p o n d i e n t e s , dan idea de este tesor o , q u e todos los catalanes cultos deben conocer
para a d m i r a r l o y a m a r l o c o m o una de las glorias
de la herencia artística que nuestro pasado nos
legó a todos y q u e todos tenemos el deber de
g u a r d a r a m o r o s a m e n t e para t r a n s m i t i r l o a los
venideros.
Joaquín Folch y Torres
118
Descargar