Imprimir aquest article

Anuncio
18
:?euistn del Cetztro d e L e d u r a
borear aqael h e ~ m o s oartículo «La v o c a c i h n ~eii el cual
debatía ese espinoso plinto de la ediicacihn y de paso
Iiacia resaltar la iinpoitrrncia de aquella sii ciencia f a vorita; y ahora, uno de estos dias, h a dedicado una
conferencia h la memoria de D. F. Facundo Riaiio,
sabio Director de la Academia de Bellas Artes de S a n
Fernando, y en ella, el seiior Sard&,con especial empeño. 118 puesto de rnti~iifiestolas eiividiables y nada
comunes aptitudes pedagbgicns del ilustre maestro.
Para S a r d i , coino para nosotros, dado e' cargo de
educador que Riaiio desempeñaba. tieoeii inucha
mayor trascendencia estic aptitudes: que 110 las dotes
q u e conio artista pudiera tener. Un biieir pedagogo
coa escasa ciencia, cducari. col1 más fruto il 1n juveutud. que no u n st~bioque i g ~ i o r elos inús rudimnntarios principios de la cieiiciti. de cuseiiar.
A los meieodos aplausos que es(:uchó el conferenNo faltnrh alguieu, que e n todas estas cosas, no ciante, ~iniriiosel nuestro con toda el alma. Siga, siga
i desmavea lu$s que una de tautas coiisec~ieiiciasde la apura- el S r . Sarda su obra; si@ como hasta a q ~ i sin
da situació~iecoii6mica de los espaiioles; pero iios- yas un plinto en su camirio, que si no falth ii Riaiio,
otros, vemos algo in6s: vemos cn ello u n triste slnto- tampoco faltarh él el cariiio entrafiable de s u s discim a de la escasa ciiltura del piiebio: y una prucba puios, y si lioy los necios rnirari iiidifrreiites sus espatente de qiie aqui no se u# iiingiiri valor al t r ~ b n j o fuerzos, niaiieiia los sabios le bendecirán por ellos,
intelecttial, piies estamos coiivencidos de que, si s e coiiio ya le beiideciinos los que soiiamos para iiiiestra
instriiyera a1 pueblo. s e leería mucho m&, los escri- desveiiturada patria, en dias m4s prbsperos (que los
tores eiicontiariaii el apoyo que no hallan ahora. todo actuales.
0.Roveliac y Priac.
el que quisiera dedicarse al cti'tivo !le la intel.,'oeiicia
podría hacerlo sin temor de morirse de h a n ~ b r e , y
pronto 1li.gariamos á salir del bochornoso puesto que
IazÚLTIM F A D K ~A R G E N T E R
ocupanos entre las naciones civilizadas.
Creemos nosotros que, si de alguna parte h a d e
A i'cdnt de 76 :~tiysha mort, fa pochs dias, ;i Reus,
venirnos la tan traída y llev,tda regenernción, es d e lo senyor Ramóii Muró, d ~ i r r e rfadri argenter dels que
la mayor iliistrncióii . del adelttnto inteleet~,al del tenían titol de tal, otorgat, previ esfimeii, per lo tribupueblo, porque si bien es cierto que reviste importau- nal del gremi, a\-u!. iio existcnl, ;i I'aiiy 1842.
L a s transforrnacions ocorregiidas desde llavors en
cia capital la ctiestihn econh~iiica,no lo es meiios que
d e nada han de servirnos las riquezas. si iio tenemos l'art de plateri;~y nrgenterin, un ternps rnolt fiorcscent
couocimiei~tossuficientes para h:~cerlas valer. Dad, á Reus, y f1iiioasi6 de In moda en la calitat y forma de
sino lo creéis asi, una forturia c<~Iosalá un tonto, y tota classe de joyas: son causa de que aqiiell estarnent,
veréis como hoy le sale un pariente pobre
quieii que al mitjaiisar lo siglc que acaba de finir encara contaba á la nostrli ciutat a b quinze botigüs ú obradors
amparar. rnaiiana iin amigo Q quien proteger, al sique ocupaban uns cincuanta opcraris, actuaiment hagi
guiente di* iin ~edelztorde la humanidad 6. qirieu
quedat reduhit á una 6 duas, y encara aquestas dedicaprestar ayuda con sus capitales, y así, tino tras otro, das exclusivarnent á vendrc objectes d'orfebreria y
s e encuentra con iiiia cuadrilla de vividore9 qiie ncs- platería fabricats forn de Reus, generalrnent á Barceban por dejarle m i s pobre de lo que antes ern. E n lona y al Estranjer.
cambio. si dais, no una fortuna. sino tan solo inedios
En aquel1 ternps totas las botigas d'argenter que hi
para desarrollar sus energías. k un hombre iristriiído, havia ií Reus estavan en los casrers Majos y de la
á un hombre de valer. podréis estar seguros de que (:oncepció, á el1 adjiint. L o primer especialrnent, e r a
sabrá aplastar los reptiles que le. ~ a l g a n al paso. y tipich baix aquest ;>specte: casa per aitra, tenia botiga
d'argeiiter, totas ellas d'apariencin es:ictament igual.
s a h d elevar cada vez más su posición.
Por fortuna, no somos iiosoaros solamente los rjue Coberts de plata y joyas de tota mena rstavan simétriasí peiisamos. Algunos y aiiu rnuclios hay, q u e 2om- carnent exposadas cii uns aparadors O escaparalas de
caoba, de tres parns d'arnplada per cuatre d'alsada,
prende11 q u e debe darse especial importancia & la eniorrnaiit plano inclinat, ab 10 seu ridre corresponent, y
señanza d e l a juventud. Etiire ellos, ociipa Iiigtir cual rnoble apareixia dernuiit d'un petit taulcll, il r a n
preferente, nuestro paisano el ilustrado Director d e la de la porta d'cntrada, aparato que's posava y's treya
Norinnl Central seíior S a r l 6 , p a i ~ d i n infatigable de cada dia al obrir y tancar la botiga. L'amo ó'l fadri
la Pedagogla. E n estas mismas páginns pudisteis sa- argenter trebaliavaii darrera d'aquest tauleil.
uno de excelente. 9 q u i tenéis Francia, por ejesiiplo,
en doiide hay inúsicos como Aiidrán, que de ~nisero
organista de una iglesia rle quinto orden, pas6 A ser
u n potentado, con su hotelito y todo después del afortunado estreno de «La Mascotan; peribdicos qiiz como
«Le petit jouriial» alcauzriu un tiraje de uii milliiii d e
e j e m p l ~ r e s ,y otros como «La D+p&clie» qiis á pesar
d e publicurse en i ~ n aciudad siibalterna como es 'folose. s e vende en nú~iierode 200.000 ejemplares diarios. i> sea el doble de lo que venden ordinariamente
los diarios qiie aqiií se eiivariecen cori el poniposo titulo (le diavios de lizayor circzrlnció?~;y escritores que
pueden entregarse por entero h lahor liteuaria, puesto
que les d$ lo suficiente y veces rnks de lo suficiente,
para poder vivir desahogaclamente.
19
Rez,istn del Centvo d e Lectura
Los dias de bullanga, ó que perillava n'hi hagués, se
concixia a l carrer hfajor en que'ls argenters deixaqan
de posar sobrc'l taulell de la porta'ls apar;idors de las
arrecadas.
Aquestas eran, segons la moda d'aqiiells temps, geiieralment formadas a b esmeraldas y rubis, y moi~tadas
cn or que tenia'ls quilats de Iley L a forma e r a llarga,
dc vuyt 6 nou centimetres per dos d'amplária. En los
temps A que'rn refereixo, ja sois las pagesas de Reus y
las dels poblcs de la rodalia, Priorat y Baix Arag6,
usavan arrecadas d'aqueila forma y classe; no obstant
se'n venían moltas, pcrque era costúm que'ls promesos
en tots los casaments que's projeitavan 6 tractasan en
los pobles de la montanya, vii~guessin á comprar
Rens las joyas dc la iiuvia. Aixís molt sovint, casi tots
los dias, s e vcya al carrcr Major entrar 6 sortir de
casa'ls argenters, familias pagesas 6 forasteras, a b los
seus trajos caracteristichs que t a i ~ en
t aquclls temps se
distingian dcls de Reus.
L a s innov;icions de la moda y la competeiicia en
classc y prcu feta per la gran industria procedent de
fora, han aeabat, pot dirse, ah los argenters de Reus.
Los pochs que quedan ja no construheixen arrecadas
ni joyas dc cap mena. Aisis que de vint anys á aquesta
part rio han iiigressat B I'ofici aprenents y'ls tadrins
que hi havia ha11 mudat d'ofici 6 han mort. Lo derrer
ha estat lo senyor Muró A que m'he referit. Fins als
iiltims dias de la scv;r vida ha trcballat en iiii rec6 de
gorfa fent las Jirrecadas llargas tradicionals qiie venia
als botigucrs de Casp y d'algún altre poblc del Baix
Aragó, ahont encara bi h.i pagesas que las usan.
A b Mur6 ha finit lo gremi d'argenters de Reus.
tJ.
G ü e l t y mercadep.
E N V I A N T L I CANSONS
Com un esbart d'alegres aurenetas
que fugcn de ciutat, sentintse atretas
per la grogor suau d'un camp de blat;
aixis, donchs. mas cansons van á tú, hermosa.
Reblas ben somriseiit y carinyosa
y óbralshi lo teu cor de bat á bat.
No son els planys d'un' ánima entristida.
Son notas que s'escapail d'una vida
que bojameiit s'abrassa en els vint anys.
Son els esplays d'un cor qu'estima mass a...
L'alegria que passa
y s'emporta recels y desengaiiys
&las cansons no seran may acabadas.
Mas cansons brotarán enamoradas
mentres tú y jo ocupém lloch en l'espay.
T ú ves llegint y més cansons espera,
que son flors d'una hermosa primavera
que no passará may.
Y si algil11cop se para ma complanta.
besa mon front y després digam: -¡Canta!Y en rnon cor floririn novas cansons.
Jn cantaré cansons vibraiits y y alegres
mentres hi hagi caliu en tos i ~ l l snegres
y en tos Ilabis petons!
R. Surinyaeh
.~ ..
Cr6nica Científica
~
.
.~~~
.
,
~
Senties.
-
FUERZAS PERDIDAS Y APROVECHABLES
P A R A L A l N D U S T R I A ESI->ANOLA
En la naturaleza hay infinitas fuerzas que el ingcnio
humano utiliza para su proveebo, dependiendo en gran
parte los adelantos de la industria moderna, del aprovechamiento di: estris fuerzas natur:ilcs. L a nr:iquina de
vapor requiere fuerza calorifica,'que se obtiene de la
hulla, carbón petreficado ó vegetales fósiles qiic en
rcmotísimos tiempos absorbieron calor solar.
E l agua que desciende desde cierta altiira, es un
motor de primera importancia, que se utiliza constantemente haci6ndola obrar sobre mdquinas conrcriiente
mente dispuestas, que se conocen con el nombre de
motorcs hidriiulicos; pero e1 agua que desciende, aprovéchese 6 no su fuerza viva, pierde toda su acción desde el momento que llega al m a r , y es ~ r e c i s oque un
agente natural la vuelvi~,í elevar á las montaiias, para
que, descendiendo por arroyos y rios, sea nuevamente
utilizada como fuerza motriz. Estc aparato natural, no
es otro que el calor solar, el cual evztpora el agua esparcida por el haz de la tierra, la que, condensada inás
tarde, desciende cii forma de lluvia .ialinieiitar los valles y los cauces, beiiericiando antes los campos y los
prados, y á veces, no sienipre, 12%utiliza la industria
para poner en moviniiento y activickad la maquinaria de
las iábricas.
E n España se pierden grandisinias caiitidades de cslas fucrzas natiirales y solameiite eii Cataluiia so11 regularmente aprovechadas poi- la iodusti-ia maiiufacturera de las riber;is del Llobregat y del T e r ; en otros
paises, cuando liay una corriciitc de agua constaiite y
de cierta importancia, s e procura crcni- saltos, cortando
con presas la corriente de los rios, <i fin de que se elcve
el nivel del liquido para haccrlo pasar. aprovechando
la caída, por la miquina motriz que ha de permitir utilizar la fuerza de :iqui.l; sübido es que el trabajo de
una fuerza, en un tiempo dado, es el producto de dicha
fuerza por el calnino recorrido en este ticrnpo; aquí la
fuerza no es el agua, que al fin y al c:ibo cs la materia,
pero puede decirse que es el origen de 1 ; ~fuerza, ó mejor el revelador dc csta fuerza, que no es otra que la
gravedad, la que obrando sobre las moléculas liquidas,
las hace descender con un movimiento acelerado, y el
trabajo producido es el que puede aprovechar la Iodustria.
E l receptor es generalmente de dos tipos distintos: 6
una rueda vertical, en cuyo caso se llama rueda hidráulica, 6 una'rueda horizontal conocida con el nombre de tzcrbilra.
Una de las dificultades que antes existian, para aprovechar la fuerza hidráulica, e r a quc debía montarse el
establecimiento industrial cerca de los saltos, y estos
Descargar