document base - Ajuntament de Barcelona

DOCUMENT BASE
propostes recollides durant
el procés participatiu previ
(de l’abril al juliol de 2009)
Dones
DOCUMENT BASE
propostes recollides durant
el procés participatiu previ
(de l’abril al juliol de 2009)
Coordinació i redacció:
Marta Arcarons i Rabadà
Laia Herrera i Pujol
Mercè Otero i Vidal
Amb el suport del Grup Promotor
del Consell de les Dones de Barcelona
Elsa Blasco i Riera
Berta Clemente Net
Rosa Ma. Dumenjó i Martí
Olga Fernandez Martín-Corral
Isabel Giralt Sampedró
Magda Juvé Escriu
Maria Luisa Latasa de Aranibar Balaguero
Antonia Latorre Domingo
Margarita Riera Camps
Anna Rubio Cillan
Malika Zedjaoui Pastor
Suport Logístic:
Espais per la igualtat
Disseny i maquetació:
Sac Disseny i Comunicacions sl.
Il·lustracions:
Marc Torrent
Edita:
Ajuntament de Barcelona
Regidories de Dones - Direcció de Dones
Barcelona, octubre de 2009
ÍNDEX
Pàg. 07
|
Introducció
Pàg. 09
|
Propostes a l’eix temàtic de ciutadania
Pàg. 21
|
Propostes a l’eix temàtic de cultura
Pàg. 25
|
Propostes a l’eix temàtic de temps i treballs
Pàg. 29
|
Propostes a l’eix temàtic espai públic i la
vida quotidiana
Pàg. 35
|
Reflexions sobre l’eix temàtic de ciutadania
Pàg. 51
|
Reflexions sobre l’eix temàtic de cultura
Pàg. 53
|
Reflexions sobre l’eix temàtic de temps
i treballs
Pàg. 59
|
Reflexions sobre l’eix temàtic d’espai
públic i la vida quotidiana
Pàg. 63
|
Origen de les propostes
5
INTRODUCCIÓ
QUÈ ÉS EL DOCUMENT BASE?
ÉS EL DOCUMENT ON HI HA RECOLLIDES LES PROPOSTES FETES DURANT EL PROCÉS
PARTICIPATIU DEL II CONGRÉS DE LES DONES DE BARCELONA (ABRIL-JULIOL 2009),
TANT PRESENCIALMENT, A TRAVÉS DELS TALLERS PARTICIPATIUS (DE DISTRICTES,
DE CIUTAT I D’ENTITATS), COM VIRTUALMENT, A TRAVÉS DE LA WEB. LES PROPOSTES
REBUDES DESPRÉS DEL 10 DE JULIOL ES TINDRAN EN COMPTE EN LA REDACCIÓ DEL
DOCUMENT FINAL, JUNTAMENT AMB LES PROPOSTES SORGIDES DURANT EL CONGRÉS.
LA PARTICIPACIÓ HA ESTAT IMPORTANT I, EN LA REDACCIÓ D’AQUEST DOCUMENT
BASE HI HA HAGUT LA FERMA VOLUNTAT DE RECOLLIR TOTES LES APORTACIONS,
AGRUPANT-LES PER COINCIDÈNCIES I DEIXANT ELS MATISOS PER A LES DISCUSSIONS
EN EL SI DEL CONGRÉS MATEIX I POSTERIORMENT EN EL CONSELL DE LES DONES.
COM ERA D’ESPERAR, HI HA NIVELLS DE CONCRECIÓ DIFERENTS EN EL DOCUMENT
PERQUÈ ALGUNES PROPOSTES SÓN A LLARG TERMINI, SÓN ALTERNATIVES GLOBALS
QUE IMPLIQUEN TOTA LA SOCIETAT, MENTRE QUE ALTRES, EN CANVI, SÓN MOLT
MÉS CONCRETES.
S’HAN RECOLLIT MÉS DE 1.300 PROPOSTES AL MARGE DEL SEU MARC COMPETENCIAL I SERÀ EN EL DOCUMENT FINAL ON AQUELLES QUE SIGUIN D’ÀMBIT
SUPRAMUNICIPAL S’INCORPORARAN COM A ANNEX.
EL DOCUMENT ESTÀ ORDENAT PER EIXOS TEMÀTICS I DINS DE CADASCUN D’ELLS,
PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ. ALGUNES PROPOSTES PODRIEN ESTAR DUPLICADES PEL
SEU CARÀCTER TRANSVERSAL, PERÒ, PER TAL D’ALLEUGERIR EL TEXT, CONSTEN
NOMÉS EN UN EIX O ÀMBIT.
DESPRÉS DE LES PROPOSTES, S’HAN AFEGIT LES APORTACIONS DE CAIRE MÉS REFLEXIU O PERSONAL, I FINALMENT S’INCLOU LA LLISTA DELS NOMS DELS CONSELLS DE
DONES DE DISTRICTE, DE CIUTAT, D’ENTITATS I DE PERSONES A ESCALA INDIVIDUAL
QUE HI HAN PARTICIPAT AL LLARG D’AQUESTS MESOS.
AQUEST DOCUMENT BASE HA DE SERVIR COM A INSTRUMENT DE TREBALL EN
EL II CONGRÉS DE LES DONES DE BARCELONA DURANT ELS DEBATS DEL DIA 17
D’OCTUBRE. AQUEST DOCUMENT EVIDENTMENT ES COMPLETARÀ AMB LES NOVES
PROPOSTES QUE ES FACIN EN EL MARC DEL II CONGRÉS.
7
PRESENTACIÓ DE L’EIX
DE LA CIUTADANIA
SI BÉ AL LLARG DELS SEGLES XIX I XX HA TINGUT LLOC, A LES SOCIETATS OCCIDENTALS,
UN RECONEIXEMENT PROGRESSIU DE LA IGUALTAT LEGAL ENTRE HOMES I DONES,
CONSTATEM QUE TOT I QUE AQUESTES REGULACIONS EREN IMPRESCINDIBLES PER
AVANÇAR EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS, NO IMPLICAVEN PER A LES DONES
GAUDIR DE LA CONSIDERACIÓ DE CIUTADANES. EL GRAN REPTE DE LES DONES
D’AVUI ÉS GAUDIR DE L’ESTATUS DE CIUTADANES A PARTIR DE LA PRÒPIA CONDICIÓ
FEMENINA. JA NO ES TRACTA ÚNICAMENT D’ACONSEGUIR LA IGUALTAT, SINÓ EL
RECONEIXEMENT DE LA DIFERÈNCIA, SENSE QUE AQUESTA COMPORTI DESIGUALTAT.
L’OBJECTIU NO ÉS ALTRE QUE AVANÇAR VERS UN NOU CONCEPTE DE CIUTADANIA
QUE PERMETI ARTICULAR LA COMPLEXITAT DE LES DIFERENTS IDENTITATS I INTEGRAR
LES DIVERSES FORMES DE PARTICIPACIÓ, TOTES ELLES NECESSÀRIES PER A LA
CREACIÓ DEL TEIXIT SOCIAL I EL DESENVOLUPAMENT D’UNS VALORS DEMOCRÀTICS.
LA CIUTADANIA S’HA DE PRENDRE EN CONSIDERACIÓ EN EL CONTEXT CONCRET DEL
SISTEMA, D’UN ENTORN, D’UNA CIUTAT. ÉS A PARTIR D’AQUÍ QUE HEM DE PARLAR DE
LES CONDICIONS QUE AFAVOREIXEN O NO LA CIUTADANIA DE LES DONES.
DE LA PONÈNCIA D’ENCARNA BODELÓN
9
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Feminització de la societat,
feminització de la política:
1.
Impulsar un nou marc de relació entre dones i homes més igualitari, basat en el respecte i l’equitat,
i avançar en l’eliminació del sexisme i l’androcentrisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
2. Promoure la igualtat respectant la diferència. Entenent la igualtat com aquell principi que dóna el
mateix valor a totes les persones i reconeix la diferència de ser dona i home en la societat, que valora les diferents aspiracions i necessitats de dones i
homes i que crea les condicions perquè totes les
persones puguin desenvolupar lliurement les seves
capacitats personals i prendre decisions sense les
limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, a fi i efecte d’aconseguir una societat
sense subordinacions, inclusiva i integradora.
10
3. Plantejar un nou model de masculinitat a través
de la implementació de polítiques actives de sensibilització adreçades als homes amb relació a la
seva conscienciació i capacitació vers una societat
més igualitària entre homes i dones.
10. Arribar a un pacte de gènere, un pacte entre
dones polítiques, on totes assumeixin que tenen
interessos i necessitats comunes i que han de treballar plegades pels drets de les dones.
11. Impulsar un nou sistema electoral que permeti escollir directament els i les representants polítics.
Foment de la participació,
l’associacionisme i la dinamització del
teixit associatiu femení:
12. Promoure l’associacionisme portant a terme accions concretes adreçades a dinamitzar el teixit
associatiu femení.
13. Potenciar la participació de les dones en les juntes de les associacions/entitats i afavorir-ne la renovació.
14. Reconèixer tots aquells espais on les dones destaquen fent polítiques de participació ciutadana:
associacions de veïns i veïnes, les AMPA, etc.
15. Fomentar la participació i l’associacionisme de les
dones nouvingudes.
4. Redefinir el contingut dels drets i les polítiques públiques per incloure les dones i les seves necessitats.
16. Fer visibles les bones pràctiques de les associacions que treballen amb totes les diversitats socials.
5. Incorporar en l’agenda política i en els plantejaments de les polítiques públiques el concepte de
«cuidadania». És a dir, avançar en la construcció
d’un concepte de ciutadania que, més enllà de la
superació del model dual, expressi la diversitat
humana i la seva vinculació a un territori.
17. Difondre la informació sorgida i creada pels grups
i les associacions de dones.
6. Promoure l’apoderament de les dones.
7. Més visibilitat i reconeixement per a les dones
que es dediquen a la política.
8. Promoure actituds i estils de fer política més propers.
9. Promoure la feminització de la política (tant en
òrgans polítics com tècnics), a través de la representació equilibrada de dones i homes.
18. Fer visible i fomentar la participació de dones joves en processos polítics.
19. Incentivar, entre les associacions, una mirada autocrítica per tal de crear una participació de futur
que respongui a les necessitats reals de la societat.
20. Demanar un canvi en l’organització de les associacions amb horaris adaptats a les dones per tal
que puguem accedir a càrrecs presidencials.
21. Consolidar la Mostra d’Entitats de Dones (bianual) per donar a conèixer a la ciutadania quina és la
realitat associativa, i per crear un marc de trobada
i intercanvi ludicoformatiu.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
22. Fer un reconeixement des de l’Ajuntament de
Barcelona del treball realitzat per les dones dins
de les entitats.
23. Fomentar l’obertura de les associacions de dones
a la participació dels homes que vulguin involucrar-se en temes d’igualtat en certes activitats.
33. Informar dels resultats i les propostes que sorgeixen
dels processos participatius per sensibilitzar la ciutadania, en especial les dones, sobre la importància de
participar i com això transforma la realitat.
34. Proposar nous formats participatius. Adaptar la
temàtica i el procediment de participació a les
demandes i necessitats de les dones.
24. Facilitar el servei de guarderia a les associacions.
25. Fomentar les activitats intergeneracionals en els
equipaments públics.
26. Augmentar i millorar la difusió que es porta a terme
de les associacions i les seves activitats i dels processos de participació en espais diferents a aquells en
què s’acostuma a fer (mercats, biblioteques, etc.).
27. Fomentar relacions de respecte en el món associatiu i en el món polític.
Impulsar la participació de les dones
a tots els òrgans de participació
municipal:
28. Desenvolupar un Pla estratègic per fomentar la
participació activa de les dones en la vida política
i social de la ciutat de manera que intervinguin en
tots aquells processos de debat, reflexió i decisió
que afecten el futur de la ciutat.
29. Promoure la creació de xarxes i incorporar en
l’agenda política les aportacions dels col·lectius
de dones.
30. Enfortir i difondre el Consell de les Dones de
Barcelona i els consells de dones de districte.
35. Avaluar i repensar els espais de participació de les
dones a la ciutat (consells de dones dels districtes
i de ciutat, així com altres espais de participació
formals de l’ Ajuntament) utilitzant mètodes de
consulta puntuals per a interessos concrets adaptats als temps personals i professionals.
36. Utilització de les TIC com a eines de participació i consulta ciutadana per activar l’expressió de
l’opinió de les dones i els grups sobre l’agenda política del bon govern de la ciutat.
37. Cercar i conèixer altres experiències i iniciatives
participatives que han tingut èxit entre les dones.
Reivindicar la millora i l’acompliment
de drets:
38. Impulsar i potenciar la Llei orgànica 39/2006 de
promoció de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència i a les famílies d’Espanya. I revisar els criteris actuals de
valoració per determinar el grau de dependència.
39. Reivindicar que es facin efectives la Llei orgànica
3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de
dones i homes i la Llei 39/1999, de 5 de novembre,
per promoure la conciliació de la vida familiar i
laboral de les persones treballadores.
31. Que el Consell de les Dones de Barcelona estigui
representat a la resta de consells municipals.
Promoure la coeducació:
32. Canviar el reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona per tal que les
propostes promogudes pels consells municipals
siguin vinculants.
40. Potenciar, a través dels diferents àmbits educatius (formal, informal i no formal), la coeducació per construir una nova organització de la
vida quotidiana.
11
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Fer visible, reconèixer i valorar la cura i
el treball domèstic i familiar:
41. Reconeixement polític i legal de les tasques domèstiques i de cura per tal de facilitar una compensació econòmica a totes les dones que no han
treballat de manera remunerada.
42. Incloure en els estudis econòmics el valor del treball de cura i domèstic, i fer visible el seu impacte
en l’economia.
43. Identificar i fer visible els costos o les conseqüències socioemocionals que ha suposat per a les dones encarregar-se de les tasques domèstiques i de
cura i el no-reconeixement d’aquestes.
12
44. Incrementar els serveis de proximitat (escoles
bressol públiques, centres cívics, etc.), així com
les prestacions per a l’atenció a la infància i a les
persones amb dificultats d’autonomia per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat de
serveis de suport a les persones dependents que
viuen amb les seves famílies.
45. Col·laborar amb agents privats que compten amb
la infraestructura i l’assentament en un territori
per oferir un servei, ja sigui d’atenció a les persones o d’escoles bressol, per satisfer la demanda
que existeix d’aquests serveis a preu públic.
46. Legislar per tal que els homes s’impliquin en la
cura dels fills i les filles sense que això vagi en detriment dels drets de les dones.
47. Impulsar l’equilibri en el valor i la distribució
dels temps dedicats als treballs de mercat i al
treball familiar i domèstic, tenint en compte el
temps personal.
48. Promoure mesures de conciliació de la vida
personal, familiar i laboral per afavorir que les
dones puguin accedir en igualtat de condicions
al món laboral.
49. Revaloritzar les tasques domèstiques i de cura i
promoure’n la coresponsabilitat des de les escoles, la família i els mitjans de comunicació.
Polítiques públiques inclusives:
50. Garantir els drets de totes les dones sense exclusions, de manera que s’atengui la seva diversitat i la
seva singularitat, que es facin visibles, s’esmentin
i es reconeguin les diferències i les particularitats
territorials, culturals, ètniques, religioses, personals, d’edat, estat de salut, socioeconòmiques i
d’orientació i identitat sexuals.
51. Especial atenció dels serveis públics envers les
famílies monoparentals, constituïdes majoritàriament per dones, que assumeixen la totalitat de la
gestió econòmica, material i emocional.
52. Establir un protocol d’accés als serveis públics
per a les dones que exerceixen la prostitució.
53. Tenir en compte, en totes les accions en les quals
es treballi amb la diversitat, la inclusió de les dones que exerceixen la prostitució, amb el reconeixement dels seus drets de ciutadania, com a col·
lectiu especialment vulnerable a causa de la forta
penalització moral associada a aquest col·lectiu,
cosa que n’agreuja la situació.
54. Incloure les dones que exerceixen la prostitució i
es troben en situació de greu vulnerabilitat social
en el disseny de les polítiques socials i de gènere.
55. Que el Pla per l’Abordatge Integral del Treball
Sexual deixi d’estar vinculat a l’Ordenança de
mesures per fomentar i garantir la convivència
ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
56. Continuar dotant de recursos humans i materials
el Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual.
57. Reconeixement dels drets de ciutadania per a les
dones que exerceixen la prostitució.
58. Lluitar contra prejudicis i discriminacions, superant els estereotips i l’estigmatització socials que
afecten la prostitució i facilitar habilitats i criteris
metodològics i de intervenció a professionals socials, sanitaris i jurídics i als cossos de seguretat.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
59. Regular els espais on s’exerceix la prostitució,
d’acord amb les associacions de treballadores del
sexe.
67. Que les dones que actuen en els mitjans de comunicació ajudin a transmetre la importància de fer
una bona gestió política.
60. Crear un centre de reinserció per a les dones que
exerceixen la prostitució.
68. Proposar que els mitjans de comunicació (ràdio,
TV...) posin en valor l’àmbit domèstic i de cura i
una nova organització de la vida quotidiana. Revisar els continguts de la publicitat per detectar
aquells que siguin masclistes.
61. Que les administracions públiques lluitin contra
el tràfic de dones.
62. Millorar l’atenció a les dones refugiades, intercedint pel reconeixement d’aquest estatus per a totes les dones víctimes de violència masclista al seu
país, és a dir, el procediment de sol·licitud d’asil
ha d’integrar la perspectiva de gènere per assegurar una adequada protecció internacional de les
dones i garantir l’accés a la informació sobre el
dret d’asil, tenint en compte que les dones troben
més dificultats per accedir-hi, especialment les
dones víctimes de tràfic amb fins de prostitució i
explotació sexual. Cal fer un esforç per assegurar
que aquestes dones coneguin la possibilitat d’acollir-se a la protecció del dret d’asil i les condicions
per sol·licitar-la.
L’Ajuntament de Barcelona a favor de
les dones:
63. Millorar la redacció de l’Ordenança de mesures
per fomentar i garantir la convivència ciutadana a
l’espai públic de Barcelona en relació amb les dones sense sostre ja que només serveix per estigmatitzar i marginar més les dones, sense ajudar a detectar seriosament totes les pràctiques abusives.
72. Publicar, tot actualitzant-la, la guia de recursos
amb tots els serveis que des de totes les àrees de
l’Ajuntament i/o altres organitzacions s’adrecen a
les dones. Publicar tríptics informatius i divulgatius de cada un dels serveis que s’ofereixen des de
la regidoria.
64. Escolarització dels 0 als 3 anys obligatòria.
73. Creació i aplicació d’un nou programa informàtic
que faciliti el treball coordinat i en xarxa entre els
diferents serveis.
65. Que l’Ajuntament pressioni les administracions
competents perquè les dones migrades puguin
reagrupar els seus familiars.
Treballar per uns mitjans de
comunicació no sexistes:
66. Promoure la igualtat en els mitjans de comunicació. Establir mecanismes d’acció positiva per tal
de promoure l’autoria femenina, no fer ús sexista
dels llenguatges, comptar amb una representació
equitativa de dones i homes i avaluar els continguts de les seves programacions amb perspectiva
de gènere.
69. Augment de la partida pressupostària (capítol 4)
destinada a les subvencions a les entitats del moviment de dones.
70. Augment del pressupost de la Direcció de Dones,
sobretot pel que fa a les línies estratègiques de
promoció de les dones.
71. Augment l’equip tècnic de la Direcció de Dones,
d’acord amb el nombre de serveis i programes
adscrits.
74. Incorporar la perspectiva de gènere en tots els
àmbits de la gestió municipal.
75. Elaborar un Pla transversal de gènere per fomentar l’equitat en l’equip municipal. I que aquest
inclogui la realització de formacions específiques
en gènere per als regidors i les regidores i per als
diferents professionals de l’Ajuntament.
76. Revisar els pressupostos municipals en perspectiva de gènere per aconseguir que l’impacte de la
despesa pública sigui equitatiu.
13
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
77. Vetllar per la posada en marxa del Pla d’Igualtat
de l’Ajuntament de Barcelona per tal de donar
compliment a la Llei orgànica per a la igualtat
efectiva entre dones i homes.
78. Treballar per aconseguir que en totes les recerques i informes que es promoguin des de l’Ajuntament les dades es recullin desagregades per sexes.
I que s’incorporin indicadors qualitatius.
79. Reimpulsar l’Observatori de les Dones dins l’Observatori Barcelona.
80. Convocar una beca bianual d’investigació en temes de gènere d’acord amb grups de recerca de
gènere de les diferents universitats de Barcelona
per tal de promoure la investigació amb perspectiva de gènere.
14
81. Garantir que tots els mitjans de difusió de l’Ajuntament mostrin la diversitat de les ciutadanes de
Barcelona, reconeguin les aportacions d’aquestes
i transmetin un missatge per fomentar la igualtat
d’oportunitats.
82. Establir mecanismes amb els diferents organismes
i institucions que gestionen la informació a la ciutat, per tal de crear nous sistemes de transmissió
de la informació més igualitaris.
83. Compliment de la normativa pel que fa a l’ús del
llenguatge i la comunicació no sexistes.
84. Fomentar la presència de la visió i els sabers de les
dones en la seva diversitat, tot promovent-ne una
imatge digna als diferents mitjans de comunicació
locals públics (espais a la ràdio i espais la TV, en
especial a BTV).
85. Continuar publicant la revista Món Dones Bcn.
86. Difondre tots els serveis municipals i d’altres administracions amb presència a Barcelona, en un
format que arribi a totes les dones de la ciutat.
87. Continuar com a membres actives de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació.
88. Que en el marc de la Secretaria per la Unió de
l’Euromediterrània es creï una àrea de les dones
amb una dotació de personal i recursos materials
específica, des de la qual es dissenyi una programació estable en matèria de dones i es faci seguiment de la resta d’accions que es desenvolupin
des de la Secretaria per tal que s’acompleixi la
perspectiva de gènere.
89. Que els telèfons d’atenció a la ciutadania siguin
gratuïts.
90. Que en la licitació de tots els concursos municipals hi hagi clàusules socials per afavorir la incorporació de les dones en el mercat laboral. I que es
vetlli perquè les empreses adjudicatàries tinguin
Plans d’Igualtat d’Oportunitats aprovats.
91. Que tots els jurats de premis promoguts per
l’Ajuntament siguin paritaris.
92. Que des de l’Ajuntament s’aprovi una declaració
institucional perquè es pugui delegar el vot quan
un/a regidor/a té baixa per maternitat o paternitat.
93. Que des de l’Oficina per la No-discriminació
(OND) es promogui una campanya sobre els drets
de les dones.
94. Que des dels PIAD i les OND es puguin vehicular
denúncies sobre discriminacions de gènere i que
aquestes es tramitin des de l’OND.
95. Que es promogui la figura de la Síndica de les Dones de Barcelona (defensora de la igualtat entre
homes i dones, que vetllarà perquè no es produeixin discriminacions per raó de sexe).
96. Necessitat d’introduir un canvi de model en el
funcionament dels òrgans polítics, especialment
en la dinàmica partidista entre govern i oposició.
Caldria passar d’un model bàsicament masculí, de
lluita de poders, protagonismes, joc de desacreditacions..., a un model més constructiu, de complementarietat, aliances i complicitats, per a un
resultat compartit i vàlid (model cooperativista).
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
97. Oferir una atenció més personalitzada per atendre la diversitat de dones.
98. Potenciar que en els mitjans de comunicació municipals es mostri la diversitat de les dones que
viuen a Barcelona.
99. Que a la Revista Barcelona Informació hi hagi
un espai específic per als temes de dones, des del
qual es doni visibilitat als consells de dones.
100. Augmentar els recursos econòmics per al conjunt
de polítiques de benestar: serveis socials municipals (ex. SAD), educació i sanitat.
101. Agilitzar els tràmits de les diferents gestions administratives per evitar una excessiva burocratització.
102. Formar els i les treballadores municipals sobre la
diversitat cultural de les dones de Barcelona, per
tal d’oferir una millor informació i atenció.
Prevenció i sensibilització per eradicar
la violència masclista:
103. Promoure l’apoderament de les dones.
104. Portar a terme accions de sensibilització sobre
la necessitat de denunciar els casos de violència
masclista.
105. Desenvolupar conjuntament amb tots els àmbits
educatius estratègies per a la prevenció, la detecció i la sensibilització de la violència contra les
dones, incidint especialment en el col·lectiu de la
petita infància i la gent jove.
106. Continuar treballant amb el conjunt de la ciutadania la sensibilització i la prevenció de la violència masclista, promovent valors com el respecte,
l’educació, el diàleg o l’estima per superar dependències emocionals.
107. Obligatorietat al professorat de fer formació en
gènere.
108.Revisar des d’una perspectiva de gènere els continguts dels jocs, dels contes infantils i dels llibres
de text.
109. Crear el llibre «Feminisme per a principiants»,
adaptat a nens i nenes.
110. Fer visible l’existència de la violència estructural.
111. Fer visibles les violències més subtils (microviolències).
112. Incidir contra totes les formes de violència, també
la jurídica, quan s’apliquen normatives amb abús i
vulneren drets de les persones més febles.
Atenció integral:
113. Ampliar els serveis municipals de detecció, atenció i recuperació per a les dones que han estat
maltractades.
114. Augmentar el coneixement que la ciutadania té
de la xarxa de recursos al servei de les dones que
es troben en situació de violència.
115. Crear centres de dones 24 hores on puguin rebre
una atenció integral gratuïta, amb assistència jurídica, social, psicològica, sanitària.
116. Crear més places a pisos pont, cases d’acollida,
pisos tutelats per víctimes de violència masclista.
117. Promoure plans de seguretat personalitzats (teleassistència i braçalets) per a les víctimes de violència masclista.
118. Facilitar la inserció laboral i social de les dones
que han patit maltractaments.
119. Assegurar que tots els serveis de la ciutat, fonamentalment escoles, centres de salut, serveis socials i guàrdia urbana, compleixin els requisits que
exigeix la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de
les dones a eradicar la violència masclista. I exigir
que la Generalitat de Catalunya tingui els recursos per desplegar-la.
15
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
120. Afavorir un sistema conciliador de gestió del conflicte i allunyar-nos d’un sistema sancionador.
Treballar la prevenció de la violència
masclista amb els homes:
121. Sensibilitzar l’àmbit judicial en temes de gènere i
crear una figura que analitzi des d’una perspectiva de gènere les sentències dictaminades.
131. Implicar els homes en el procés de prevenció i de
revisió d’estereotips i models de gènere. Donar
suport a les associacions d’homes igualitaristes.
122. Continuar impulsant serveis d’atenció als homes
que maltracten.
Prevenció i sensibilització des dels
mitjans de comunicació:
123. Promoure que qui hagi de sortir de casa en cas de
violència masclista sigui l’home i no la dona.
132. Instar els ens competents perquè els mitjans de
comunicació explotin àmpliament la seva capacitat per incidir en la prevenció de la violència
contra les dones revisant el llenguatge i els continguts violents i estereotipats que difonen i realitzant programes educatius de prevenció.
124. Instaurar, com a mesura de prevenció, els braçalets amb GPS.
125. Endurir les penes dels agressors des de la primera
denúncia i vetllar per tal que es compleixin.
16
126. Vetllar pel desplegament de les mesures d’àmbit
local previstes a la Llei dels drets de les dones per
l’eradicació de la violència masclista.
127. Treballar per a l’eradicació de l’assetjament sexual i per raó de sexe, en l’àmbit municipal i de les
empreses contractades per l’Ajuntament.
128. Ajudar, des de l’Administració pública, les dones
que es volen separar.
129. Que l’Ajuntament es personi com a acusació particular davant tots els casos de dones mortes per
violència masclista, ja que molts casos queden
sense resoldre.
Treballar la prevenció de la violència
masclista des de la coresponsabilitat
amb el teixit associatiu de la ciutat:
130. Fer un seguiment de l’Acord ciutadà contra la violència masclista i ampliar la sensibilització a altres sectors associatius, no només entre les dones.
133. Fer complir, a les TV, el respecte a l’horari infantil.
134. Formació en gènere als/a les professionals relacionats amb els mitjans de comunicació.
135. Convocar concursos públics per tal de fer campanyes publicitàries contra la violència masclista.
Sensibilització i prevenció en matèria
de salut:
136. Promoure accions de sensibilització i prevenció
sobre la salut de les dones, amb una especial atenció als programes preventius de càncer de mama,
osteoporosi, etc., tot impulsant mesures per a la
prevenció i el tractament de malalties que afecten
especialment les dones o que hi tenen un impacte diferencial, així com mesures que garanteixin
una detecció precoç de les situacions de violència
masclista com a fenomen que afecta en gran mesura la salut de les dones.
137. Promoure models de vida saludables i de coneixement del propi cos, tot fomentant l’apoderament
de les dones.
138. Fomentar la salut integral i l’apoderament de les
persones cuidadores.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
139. Promoure una bona informació sobre l’alimentació saludable a través de l’escola, el CAP, els mercats de Barcelona.
140. Incloure el principi d’igualtat entre dones i homes i les diferències de sexe i gènere en totes les
actuacions assistencials, diagnòstics i tractaments,
així com els plans d’acció comunitària, de recerca
i plans de docència en l’àmbit de la salut.
150. Crear un servei específic per a les malalties vinculades a les dones.
151. Potenciar les polítiques d’educació i atenció
afectiva i sexual, la informació i l’accessibilitat
als mètodes anticonceptius i elaborar programes
d’educació en salut sexual amb atenció especial
a joves i els grups més vulnerables, per tal d’evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual.
141. Organitzar un Congrés sobre salut i dones.
142. Reflexionar sobre les imatges corporals que transmeten els mitjans de comunicació i la influència
negativa que exerceixen: l’obsessió per les dietes,
moltes d’elles gens sanes, el compulsiu consum
cosmètic, la dependència de la cirurgia i l’arbitrarietat de la moda, que no s’adapta al cos real de
les consumidores.
152. Que les mútues permetin a la dona inscriure’s per
tenir un/a fill/a sense que sigui necessari inscriure
el pare de la criatura.
153. Garantir que les dones puguin rebre la prestació
de la interrupció de la gestació, en els supòsits
legals, dins del sistema públic de la salut.
154. Recuperar els centres de planificació familiar.
143. Promoure des dels mitjans de comunicació una
imatge positiva i inclusiva de la dona amb discapacitats.
144. Potenciar i assignar recursos municipals a les associacions de dones que treballen per la prevenció de la mutilació sexual, així com als diferents
professionals implicats.
145. Sensibilització per al reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones amb discapacitats.
Atenció sanitària:
146. Garantir una assistència sanitària de qualitat, sense estereotips i que prengui en consideració la salut de les persones durant tot el cicle vital i tingui
en compte les diferències de gènere.
147. Revisar, per tal de disminuir, l’excessiva medicalització i oferir altres tipus de cura.
148.Fomentar el reconeixement i l’acceptació social
de la fibromiàlgia o de malalties semblants.
149. Augmentar el nombre de minuts dedicats a
l’atenció primària per pacient.
155. Promoure l’existència de mediadors i mediadores
culturals en els CAP i que les dones tinguin com
a referent en el servei de mediació una altra dona.
156. Millora de la Xarxa de Salut Mental, que ha de
prendre en consideració la perspectiva de gènere
en la formació i l’atenció especialment dels col·
lectius en major risc.
157. Promoure les teràpies naturals (alternatives) mitjançant l’existència de serveis d’aquesta medicina
assumits per la seguretat social.
158. Que des de l’Ajuntament s’insti les institucions
competents a la rebaixa de l’IVA en els productes
d’higiene personal (compreses i tampons).
159. Fer difusió del Pla de Naixement i dels centres
hospitalaris que el segueixen. Revisió de protocols i actituds en l’atenció a l’embaràs, el part i la
lactància per avançar en la desmedicalització de
processos naturals de les dones.
160. Elaborar dades de morbiditat materna en l’embaràs i el part per tal de valorar millor les conseqüències i millorar les pràctiques.
17
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
161. Incidir i potenciar la coresponsabilitat de les tasques de la llar i de la cura de persones dependents
per evitar que les dones se sobrecarreguin i pateixin els problemes de salut que es deriven d’aquest
fet.
162. Ampliar les ajudes socials per a les famílies que
tenen una persona dependent, ja que, majoritàriament, són les dones les que s’encarreguen de
la seva cura.
163. Augmentar la informació i el control dels mitjans
de comunicació en relació amb les operacions
d’estètica.
164. Que l’Ajuntament vetlli per la qualitat de l’aire
a la ciutat per eliminar tòxics ambientals amb
efectes estrogènics i cancerígens. Aplicació de la
directiva REACH de la UE, que limita els productes que ja se sap que són cancerígens.
18
165. Facilitar, des dels estaments públics, la reincorporació al mercat laboral de les dones amb fibromiàlgia a un nou àmbit més adient. I considerar
la fibromiàlgia com una incapacitat permanent
(llarga malaltia) en l’àmbit laboral.
Aportacions de la Taula tècnica del pla
per l’abordatge integral del treball sexual:
a. Promoure accions divulgatives amb perspectiva de gènere al voltant dels drets humans dirigides a la població general i a la infància en
particular, a partir de projectes educatius a les
escoles i als barris.
b. Fomentar la participació dels col•lectius de persones excloses o en risc d’exclusió social.
c. Promoure la participació de les persones transgèneres i transsexuals.
d. Incorporar la visió intercultural a totes les polítiques públiques interlocutant amb els col•lectius
de dones migrades.
e. Promoure la interlocució de l’administració, en
especial de les persones amb càrrecs polítics,
amb el col•lectiu de dones treballadores del sexe
i que aquesta interlocució no sigui puntual sinó
permanent.
f.
Esports:
166. Promoure l’activitat física com a font de salut per
a les dones.
167. Garantir la igualtat d’oportunitats en l’esport de
lleure i de competició.
168. Promoure l’esport entre les dones habilitant equipaments esportius municipals assequibles i amb
flexibilitat d’horaris.
169. Analitzar, des d’una perspectiva de gènere, les
activitats promogudes des dels equipaments esportius.
Que l’administració escolti la valoració que les
usuàries fan dels serveis i projectes que subvenciona, no només a través de la memòria de
l’entitat sinó a través de mecanismes d’avaluació
d’impacte real.
g. Promoure les relacions de bon veïnatge a través
d’iniciatives com els bancs del temps, però també
amb projectes adreçats a professionals de l’administració de finques, presidents/es de comunitats
de veïns i veïnes, etc.
h. Establir mecanismes de mediació entre els veïns i
veïnes treballadores sexuals.
i.
Crear la figura tècnica de promoció de la ciutadania: una nova figura professional de prevenció
de conflictes de convivència, en especial amb els
veïns i veïnes.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
j.
Identificar i eradicar la violència masclista en les
seves diferents manifestacions.
k. Vetllar perquè en els operatius policials de tràfic
i/o trata es defensin els drets de les dones, en tant
que víctimes, i no com a dones immigrants en situació administrativa irregular.
l.
Donar continuïtat i potenciar les experiències de
formació i sensibilització als cossos policials.
m. Que l’administració faci un anàlisi de les necessitats del col•lectiu de treballadores del sexe tenint
en compte la seva opinió.
n. Que l’administració incorporar-hi en les seves
polítiques públiques un concepte ampli de salut
(més enllà d’absència de malaltia), seguint la definició de l’OMS.
o. Promoure actuacions en l’àmbit de la salut perquè els i les professionals respectin el dret de les
dones al propi cos.
p. Reconèixer i promoure la figura de l’agent de salut.
q. Promoure activitats comunitàries en l’àmbit de la
salut, més enllà de les visites mèdiques.
19
PRESENTACIÓ DE L’EIX
DE LA CULTURA
QÜESTIONAR I DUBTAR DEL QUE ENS HAN DIT QUE ÉS CULTURA. QUÈ ÉS CULTURA? PER
QUÈ? QUÈ ENTENEM PER CULTURA? QUÈ CREIEM QUE INCLOU EL TERME CULTURA?
QUÈ ENS HAN DIT QUE SIGNIFICA? QUAN PENSEM EN LA CULTURA LES IMATGES
QUE ENS VÉNEN —O ENS HAURIEN DE VENIR— SÓN LES GALETES DE LA MARE, LES
VEUS DE HILDEGARDA DE BINGEN, LES CANÇONS DE BEBE, EL MERAVELLÓS BIGOTI
DE FRIDA KAHLO, LES LLIMONES DE L’HORT DE LA NATÀLIA, LES GANYOTES D’ANA
MENDIETA, ELS MACARRONS DE L’ÀVIA, LES RASTES, ELS CONTES, LES LLEGENDES,
LA ROBA, EL COM EM MOC, COM EM RELACIONO, LA CURA QUE TINC PELS ALTRES,
I TANTES ALTRES COSES. LA DIVERSITAT ÉS IMMENSA I ÉS UNA FONT DE RIQUESA.
QÜESTIONAR PER PODER OBRIR CAMPS DE TREBALL I VALORAR AQUELLS ASPECTES
QUE ENS INTERESSEN, INQUIETEN I QUE NECESSITEM.
LES CIUTADANES DE BARCELONA TRANSFORMEM DES DE LA NECESSITAT D’INCIDIR
EN L’AMPLITUD DE MIRES I EN LA DIVERSITAT DE PERSPECTIVES. CAL SEGUIR EXIGINT
L’ESCOLA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ DE CONSCIÈNCIES I AUGMENTAR LA
FORMACIÓ PERMANENT EN CLAU DE GÈNERE EN TOTS ELS ÀMBITS (TREBALL EN LA
DIVERSITAT, EN LA COEDUCACIÓ, EN LA FLEXIBILITAT HORÀRIA; SEGUIR REVISANT
ELS PROGRAMES DE CONEIXEMENTS I D’ACTIVITATS DES D’UNA PERSPECTIVA
PLURAL I D’IGUALTAT). EXIGIR UNA POLÍTICA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE (AMB VISIBILITAT INSTITUCIONAL DE LA DIVERSITAT
DE LES FORMES DE FER I SENTIR DE LES DONES; INTERVENIR EN LA CONSTRUCCIÓ
DE LES INFORMACIONS I EN ELS PROGRAMES DE FICCIÓ; SER PRODUCTORES DE
CONTINGUTS). EXIGIR UNES POLÍTIQUES CULTURALS PLURALS, QUE FEMINITZIN ELS
CONCEPTES, ELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS CAP A LA RECERCA DE LA IGUALTAT
(INCORPORAR LA DIMENSIÓ D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS A LES ARTS). AUGMENTAR
LA PRESÈNCIA DE DONES EN TOT EL PROCÉS DE LA CULTURA PÚBLICA.
DE LA PONÈNCIA DE MARTA DARDER
21
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Promoure el reconeixement i la
presència de les dones en els diferents
àmbits de la societat:
170. Donar visibilitat a les dones i fomentar el seu reconeixement i presència en tots els àmbits: cultural, social, econòmic i quotidià. Per tal de trencar
estereotips i fomentar lideratges femenins.
171. Reactivar l’Observatori de les Dones de Barcelona com a eina de coneixement de la situació
cultural a la ciutat des d’una perspectiva de gènere, per revisar indicadors, tendències i possibles
pràctiques sexistes.
Promoure espais individuals i col·lectius
d’intercanvi entre dones i homes:
22
172. Impulsar l’ús dels espais públics com a llocs de
trobada, d’intercanvi, diàleg, debat i aprenentatge en matèria d’igualtat, i potenciar que els i les
líders d’opinió fomentin els valors de la igualtat.
173. Facilitar espais perquè les dones puguin parlar i
aprendre, dissenyant projectes de formació permanent en gènere.
174. Analitzar, des d’una perspectiva de gènere, les
activitats que s’ofereixen en els diferents equipaments municipals.
175. Oferir tallers de llengua i conversa de català i castellà per a les dones nouvingudes.
Transformar des dels mitjans de
comunicació:
176. Realitzar campanyes de conscienciació sobre la
diversitat de dones, on es posin en valor la igualtat
i el trencament dels estereotips.
177. Promoure la presència paritària d’homes i dones
en els mitjans de comunicació.
178. Reclamar que el Consell d’Audiovisuals de Catalunya, d’acord amb la normativa vigent, prengui
mesures respecte als continguts sexistes, estereotipats, sobre el tractament de la violència masclis-
ta, i sobre l’ús no sexista del llenguatge.
179. Instar que l’Observatori de les Dones en els Mitjans
de Comunicació promogui una acció ciutadana que
tingui per objectiu assolir una legislació a escala europea que prohibeixi la comercialització de jocs on
aparegui violència sexista, xenòfoba, etc., tant si són
produïts al nostre país com a l’estranger.
180.Millorar la difusió de l’Observatori de les Dones
en els Mitjans de Comunicació per tal que es conegui més i constitueixi un espai on puguin participar totes les dones que hi tinguin interès.
181. Dotar de més recursos econòmics l’Observatori
de les Dones en els Mitjans de Comunicació.
Educació no sexista en el lleure:
182. Reivindicar el lleure (temps d’oci, lliure, extraescolar, esport, contes populars...), amb continguts
no estereotipats, i donar més difusió a les campanyes sobre el joc i la utilització de joguines no
sexistes, especialment en les diades més tradicionals (per exemple, Nadal i Reis).
Educació no sexista en els àmbits
familiar, escolar i cultural:
183. Fomentar l’aprenentatge de nous models de maternitat i paternitat basats en la igualtat.
184.Fomentar el diàleg entre pares, mares i comunitat
educativa, per trencar els estereotips.
185. Que l’escola esdevingui un referent pel que fa a
l’educació no sexista a través de: la formació de gènere entre els professors i les professores, creant materials específics segons les edats de l’alumnat, etc.
Valorar i reconèixer les reflexions
culturals i les manifestacions
artístiques de les dones:
186. Donar valor a les qualitats artístiques i la formació
en les arts.
187. Promoure un major suport a les manifestacions
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
culturals i artístiques de les dones. I augmentar la
presència de les dones en les programacions culturals de caire públic.
188.Impulsar projectes culturals comunitaris per tal
de promoure i conèixer les diferents cultures.
189. Establir jurats paritaris en els diferents esdeveniments culturals i artístics de caire públic.
190. Facilitar i/o crear equipaments per al desenvolupament cultural i artístic de les dones.
191. Millorar la difusió de les activitats que es promouen
des del Centre de Recursos i Informació a les Dones.
192. Fer visible la genealogia de dones que s’han dedicat a la cultura i les arts mitjançant tertúlies,
programes o xerrades. En especial, recuperar la
visibilitat d’aquelles escriptores que feien servir
pseudònims i difondre el seu nom vertader.
193. Editar material divulgatiu que reculli les produccions artístiques i culturals de les dones.
194. Incloure formació específica en clau de gènere
pels professionals dels museus i altres equipaments culturals de la ciutat.
Recuperar la memòria històrica de les dones:
195. Potenciar la recerca històrica sobre el paper de
les dones de la nostra ciutat en les diferents etapes històriques. Fer un èmfasi especial en la història dels barris protagonitzada per les dones.
196. Continuar treballant per la nomenclatura paritària als carrers i altres espais de la ciutat.
Facilitar a les dones l’accés a l’esport:
197. Ampliar i millorar l’oferta d’activitats esportives
per a les dones, facilitar-ne l’accés i revisar que
els horaris siguin compatibles amb l’organització
de la vida quotidiana.
198. Donar suport a les entitats esportives que tinguin
en compte en els seus programes la perspectiva
de gènere i l’eradicació de la violència a l’esport.
199. Promocionar l’esport, sobretot des de l’àmbit públic, des de la perspectiva de la salut i no tant des
de la competitivitat o la millora estètica.
200.Fer visibles i promocionar les activitats esportives
fetes per dones i donar suport i reconeixement als
clubs esportius que promocionin equips femenins.
201. Dur a terme campanyes per tal que a l’esport no
hi hagi discriminacions, i potenciar que des dels
mitjans de comunicació es facin visibles els esdeveniments, esforços i guanys de les dones esportistes, incrementant el percentatge progressiu de
temps dedicat en pantalla anualment.
Potenciar la utilització no sexista del
llenguatge:
202.Donar més valor a la llengua com a eina de transformació de la realitat, reclamant l’acompliment
de la normativa de l’ús no sexista del llenguatge en
tots els àmbits de l’Administració i recomanant-lo a
les entitats que col·laboren amb l’Ajuntament.
203.Treballar, des dels mitjans de comunicació, el
llenguatge i la imatge no sexistes de les dones.
204.Promoure la utilització del llenguatge no sexista
en tots els àmbits de la societat.
Fomentar les noves tecnologies de la
informació i la Comunicació (NTIC)
entre les dones:
205.Fomentar l’alfabetització i culturització de les dones en la utilització de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació (NTIC), als espais
públics (centres cívics, biblioteques, etc.), oferint
serveis de cura i fent especial incidència entre el
col·lectiu de dones grans.
206.Fomentar la creació i garantir el manteniment
dels mitjans de comunicació alternatius i les noves tecnologies als districtes, com a eines imprescindible per a les ciutadanes (televisió per Internet als barris produïda per les mateixes veïnes).
23
PRESENTACIÓ DE L’EIX
DEL TEMPS I EL TREBALL
SEGONS L’ECONOMIA I LA RESTA DE LES CIÈNCIES SOCIALS, EL TREBALL ÉS UNA ACTIVITAT
REMUNERADA; PER TANT, ES FA REFERÈNCIA A OCUPACIÓ O AUTOOCUPACIÓ, QUE
ÉS UN TIPUS DE TREBALL. PERÒ EXCLOU ALTRES TIPUS DE TREBALLS ABSOLUTAMENT
NECESSARIS PER A LA SOSTENIBILITAT DE LA VIDA HUMANA, COM EL TREBALL
DOMÈSTIC I EL DE CUIDAR PERSONES, O ABSOLUTAMENT NECESSARIS PER A LA
COHESIÓ SOCIAL, COM EL TREBALL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
ARA BÉ, LES NECESSITATS DE CURA DE LES PERSONES ESTAN ÍNTIMAMENT
LLIGADES A LA IDEA DE DEPENDÈNCIA. PERÒ EL CONCEPTE DE DEPENDÈNCIA QUE
HABITUALMENT S’UTILITZA N’ÉS UNA VERSIÓ RESTRINGIDA QUE S’HA REDUÏT A
LES PERSONES ANCIANES O AMB ALGUNA MINUSVALIDESA. NO OBSTANT AIXÒ, LA
DEPENDÈNCIA HUMANA —DE DONES I HOMES— NO ÉS CAP COSA ESPECÍFICA DE
DETERMINATS GRUPS DE POBLACIÓ, SINÓ QUE ÉS LA REPRESENTACIÓ DE LA NOSTRA
VULNERABILITAT; ÉS QUELCOM INHERENT A LA CONDICIÓ HUMANA I, PER TANT,
INTRÍNSECAMENT UNIVERSAL.
DES DELS MOVIMENTS FEMINISTES I DE DONES S’HA ANAT PLANTEJANT LA NECESSITAT
DE DESPLAÇAR LA CENTRALITAT DE L’OCUPACIÓ CAP A LES CONDICIONS DE VIDA DE
LES PERSONES, ENTESES AQUESTES COM A QUELCOM QUE VA MOLT MÉS ENLLÀ DE LA
IDEA DE BENESTAR QUE HABITUALMENT ES FA SERVIR DINTRE DE L’ANOMENAT «ESTAT
DE BENESTAR». INCLOU L’EXPERIÈNCIA DE LES DONES EN TOTES LES DIMENSIONS DE
LA VIDA, PARTICULARMENT AQUELLA QUE TÉ A VEURE AMB EL TREBALL DE CUIDAR
PERSONES. PERÒ AQUEST CANVI DE PARADIGMA NO ÉS FÀCIL I EXIGEIX D’ENTRADA
QUE S’IMPEDEIXI QUE LES EMPRESES TINGUIN DISPONIBILITAT ABSOLUTA SOBRE EL
TEMPS DELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES, QUE ES PLANTEGIN MESURES
EFECTIVES DE REDUCCIÓ DEL TEMPS DE TREBALL.
DE LA PONÈNCIA DE CRISTINA CARRASCO I DE TERESA TORNS
25
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Fer visible i reconèixer la importància
de la cura i les tasques domèstiques
i familiars i promoure’n la
coresponsabilitat:
207.Reconèixer i donar valor al paper de les dones com
a garants de la sostenibilitat social i econòmica que,
alhora, possibilita el funcionament del mercat, permet taxes de beneficis superiors i manté uns determinats nivells de benestar i qualitat de vida.
208.Que dones i homes prenguin consciència del valor cultural, social i econòmic que té la cura i les
tasques domèstiques i familiars, a través de la promoció de campanyes, tallers i cursos de sensibilització dirigits a tota la societat, en què es prioritzin
l’àmbit personal, familiar, educatiu, laboral i dels
mitjans de comunicació.
26
209.Donar suport a les associacions i entitats que treballen per la promoció de la coresponsabilitat de
la cura i les tasques domèstiques i familiars.
210. Promoure estudis que mostrin l’impacte econòmic de la cura i el treball domèstic i familiar i que
aquests es tinguin en compte a l’hora de dur a terme polítiques socials i econòmiques.
216. En cas de reducció de jornada per tenir cura d’un
familiar, mantenir la cotització al 100% a efectes
d’IT, accident laboral i jubilació.
Promoure la valoració de la cura des
dels mitjans de comunicació:
217. Fer visibles, en els mitjans de comunicació, inclosa la publicitat, les tasques domèstiques i de cura
de les persones com una responsabilitat social
compartida, i sensibilitzar la població sobre això
mateix.
218. Canviar els rols de gènere tradicionals, estereotipats, que apareixen a la publicitat, als jocs i les
sèries de ficció per rols més igualitaris.
219. Oferir distintius de bones pràctiques a les empreses audiovisuals que treballin temes d’igualtat de
gènere, en especial la coresponsabilitat de les tasques de cura i el treball domèstic i familiar, en els
seus productes.
Accés de les dones al món laboral en
igualtat de tracte i oportunitats que
els homes:
211. Promoure prestacions econòmiques i socials per a
les persones que es dediquen a la cura i de treball
domèstic i familiar.
220.Treballar perquè desapareguin la discriminació i
les segregacions horitzontal i vertical en el món
laboral, tant en el públic com en el privat (promoure la presència de les dones en els sectors subrepresentats i en els espais de decisió).
212. Desplegament efectiu de la Llei de promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència i les seves famílies. Ampliació de criteris i agilització de tràmits.
221. Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques d’ocupació.
213. Crear una nova llei de conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
222.Promoure la flexibilitat dels horaris laborals per
tal de poder fer els treballs de cura.
214. Penalitzar l’abandonament de la gent gran per
part de les famílies.
223. Facilitar la incorporació de les dones en el mercat
de treball remunerat mitjançant la participació en
diferents polítiques actives d’ocupació.
215. Promoure serveis de proximitat i prestacions per
a l’atenció a les persones.
224.Oferir formació a les dones que vulguin crear les
seves pròpies empreses.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
225.Potenciar la reinserció laboral per a les dones, en
especial per a aquelles dones que s’han dedicat al
treball domèstic i familiar.
239.Vetllar perquè s’implementin protocols d’atenció
a les dones víctimes d’assetjament sexual o discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral.
226.Introduir en els plans de formació de les empreses
la igualtat d’oportunitats i de tracte i la coeducació.
240.Promoure estudis sobre la situació de les dones en el
mercat de treball des d’una perspectiva de gènere.
227. Creació del Punt d’Igualtat a les empreses i/o
Agents d’Igualtat.
241. Incentivar que la patronal tingui més en compte
les dones com a col·lectiu i que les reconegui com
a interlocutores vàlides en el món laboral.
228.Que la inspecció laboral tingui formació en matèria de polítiques d’igualtat de gènere.
229.Fer una campanya divulgativa sobre els continguts i l’aplicació de la llei d’igualtat efectiva entre
dones i homes.
230.Que des de les administracions es doni suport a
aquelles empreses que promouen accions positives encaminades a la contractació de dones.
231. Fomentar i premiar la creació de plans d’igualtat
a les empreses i sancionar aquelles que per llei hi
estiguin obligades i no ho compleixin.
232. Conscienciar a través dels comitès d’empresa sobre la importància de les polítiques d’igualtat.
242.Fomentar la igualtat salarial entre homes i dones.
243.Facilitar que aquelles dones que treballen en els
sectors informals i les que treballen fent tasques
de cura, tinguin accés a aquelles prestacions socials que garanteixin i previnguin les situacions de
pobresa i exclusió social.
Valoració de la cura des de l’àmbit
educatiu:
244.Promoure que en l’educació formal es tinguin en
compte la cura i les tasques domèstiques i familiars en el currículum pedagògic.
233. Que l’Ajuntament de Barcelona incorpori clàusules d’igualtat en la contractació de serveis.
La inclusió social de les dones: treballar
amb els col·lectius de dones en risc
d’exclusió social i lluitar contra la
feminització de la pobresa:
234.Que la presència de dones i els valors femenins
siguin reconeguts en el món laboral.
245.Reconèixer i fer visibles les desigualtats econòmiques que pateixen les dones.
235.Promoure la formació en igualtat de gènere dins
dels sindicats.
246. Promoure estudis sobre qualitat de vida de les dones.
236.Que des dels centres educatius es treballi per
trencar el biaix de gènere que existeix en l’elecció d’estudis.
247.Que el col·lectiu de dones vídues que han treballat
com a mares, mestresses de casa i tenint cura de les
persones dependents i no hagin cotitzat a la seguretat social tinguin prestacions de viudetat dignes.
237. Que totes les ofertes formatives del Servei Català
d’Ocupació tinguin perspectiva de gènere.
248.Millorar les pensions (de jubilació, d’incapacitat
i de defunció, en les seves diverses expressions).
238.Revisar les ofertes de feina per tal que facin un ús
no sexista del llenguatge.
249.Fer efectiu, de forma immediata, el Pacte de Toledo.
27
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
250.Ampliar els beneficis socials de les persones pensionistes, en especial d’aquelles que tenen prestacions més baixes.
263.Reconèixer els drets laborals i socials de les dones
i fer visible així el treball de les dones migrades.
Una nova estructura del temps
251. Equiparar les pensions al salari mínim interprofessional i facilitar la reinserció laboral de les dones.
252.Que totes les pensions de viduïtat arribin al 70%
de la base reguladora de la pensió del difunt marit, d’acord amb la Proposició de llei aprovada el
24 de juny de 2008 per unanimitat per tots els
grups parlamentaris del Congrés de Diputats.
253. Abolir les incompatibilitats entre el SOVI i la
pensió de viduïtat.
28
264.Impulsar un nou pacte del temps que impliqui
una nova cultura del temps i del treball, amb l’objectiu d’afavorir una millor gestió del temps de la
vida quotidiana.
265.Promoure la flexibilitat i l’adaptació dels horaris
i les jornades laborals escolars, comercials i dels
serveis a les necessitats personals i familiars.
266.Promoure que les empreses facin programes per
conciliar la vida personal, familiar i laboral.
254.Que les dones migrades en situació irregular siguin legalitzades i gaudeixin de drets laborals.
267.Allargar el permís de maternitat i paternitat.
255. Que les dones reagrupades tinguin permís de treball.
268.Creació d’escoles bressol dins les empreses.
256.Que les polítiques municipals tinguin en compte
les desigualtats de gènere, de classes, de procedència, de discapacitat, etc., que viuen les dones i promoguin accions positives per tal de solucionar-les.
269.Promoure més els bancs del temps.
257.Promoure campanyes i estudis sobre exclusió i
pobresa de les dones en perspectiva de gènere.
a. Visibilitzar que les treballadores sexuals fan compatible les funcions de cura amb la flexibilitat dels
seus horaris.
258.Promoure accions per millorar la qualitat de vida
de les dones pensionistes, especialment per a
aquelles que viuen soles.
259.Treballar per tal d’equiparar els drets de les dones nouvingudes, tant en l’àmbit familiar com
laboral, fomentant la seva autonomia i independència (reagrupaments de les diferents tipologies de família existents).
260.Promoure campanyes informatives per donar a
conèixer la realitat de les persones nouvingudes.
261. Promoure xarxes comunitàries de suport a les dones nouvingudes.
262.Promoure campanyes informatives sobre els serveis
municipals dirigides a les persones nouvingudes.
Aportacions de la Taula tècnica del pla
per l’abordatge integral del treball sexual:
b. Fomentar projectes com el de “minuts menuts”
(Generalitat de Catalunya) de suport a les famílies, especialment les monoparentals (aquest programa permet deixar les criatures unes estones
concretes quan les mares tenen una visita mèdica
o a una entrevista de feina)
PRESENTACIÓ DE L’EIX
DE L’ESPAI PÚBLIC I LA
VIDA QUOTIDIANA
ELS ÚLTIMS ANYS S’HA ESTAT DIVULGANT AL NOSTRE ENTORN EL CONCEPTE
D’URBANISME I GÈNERE. TOT I QUE TROBEM QUE ENCARA NO ESTÀ GENS CLAR DES DE
LA PRÀCTICA I L’ACTUACIÓ TÈCNICA I POLÍTICA AL TERRITORI, DES DELS COL·LECTIUS
DE DONES FA TEMPS QUE SE SAP QUÈ VOL DIR I QUINES IMPLICACIONS POT TENIR
EN EL PROJECTE URBÀ I TERRITORIAL LA PERSPECTIVA DE GÈNERE. ES TRACTA
D’UN CONCEPTE TRANSVERSAL QUE ESTÀ ASSUMIT I ESTUDIAT DES DELS ÀMBITS
DE LES CIÈNCIES SOCIALS, PERÒ, DES DE L’ÀMBIT URBANÍSTIC ARQUITECTÒNIC O
DE L’ENGINYERIA ÉS ENCARA UN CAMP POC CONEGUT. L’ENSENYAMENT DE LES
CARRERES TÈCNIQUES, AMB UNA MENTALITAT DE LA MODERNITAT DESENVOLUPISTA,
CONSIDERA L’INDIVIDU UN NEUTRE UNIVERSAL. ÉS EN AQUEST PUNT ON LA VISIÓ DE
GÈNERE EN L’URBANISME VOL FER ESPECIAL INCIDÈNCIA: CIUTADANS I CIUTADANES
NO SOM EL MATEIX, LA PRIMERA DIFERÈNCIA ES DÓNA ENTRE HOMES I DONES,
ESPECIALMENT PELS ROLS ASSIGNATS CULTURALMENT. PERÒ, A MÉS D’AQUESTA
DIVISIÓ, QUE COMPORTA DESIGUALTATS QUE AFECTEN TOTA LA SOCIETAT, HI HA
TAMBÉ DIFERENTS CLASSES, EDATS, ORÍGENS CULTURALS, RELIGIOSOS, SOCIALS,
ETC., QUE HAN D’ÉSSER CONSIDERATS EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC PER TAL
D’APROPAR-NOS, TANT COM SIGUI POSSIBLE, A UN ESPAI URBÀ QUE PERMETI UNA
VERITABLE IGUALTAT I PERMETI PARTIR A TOTHOM D’OPORTUNITATS REALS PER
ESCOLLIR I PORTAR DIFERENTS ELECCIONS DE VIDA.
DE LA PONÈNCIA DE ZAIDA MUXÍ
29
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Urbanisme amb perspectiva de gènere
270.Que la planificació urbanística que es faci des de
l’Ajuntament tingui en compte la perspectiva de
gènere.
271. Que el personal tècnic i polític que es dedica a la
planificació urbanística estigui format amb perspectiva de gènere.
272. Promoure la participació ciutadana en les actuacions urbanístiques i fer-ne el corresponent retorn.
273.Avaluació de l’impacte de gènere en les actuacions urbanístiques.
274. Vetllar per la supressió de les barreres arquitectòniques tenint en compte les necessitats dels diferents col·lectius.
30
275.Revisar i millorar el manteniment de la ciutat per
gaudir d’una bona qualitat de vida.
276.Promoure una major planificació de les possibles
obres que s’hagin de fer a la ciutat perquè no
afectin la qualitat de vida de la ciutadania.
277.Tenir en compte els espais de pas per als vianants
quan hi ha obres.
278.Revisar els paviments exteriors de la ciutat per tal
d’evitar relliscades.
279.Vetllar per la qualitat del paisatge urbà, promovent la construcció dels edificis amb una composició més harmònica i amable.
280.Evitar la contaminació acústica i oferir ajudes
econòmiques per millorar-la, així com promoure
un major aïllament tèrmic en els edificis.
282.Augmentar el parc d’habitatge públic i el nombre
d’ajudes públiques per a totes les persones, sigui
quina sigui la seva edat, la seva tipologia de família i la seva procedència.
283.Que en les promocions de pisos públics i privats
prevalguin els espais comunitaris sobre els privats.
284.Ampliar el nombre de residències públiques.
285.Promoure més menjadors municipals.
286.Promoure més habitatge dotacional per a gent
jove.
287.Crear una borsa d’habitatges compartits per a
gent jove.
288.Promoure més habitatge dotacional per a gent
gran amb serveis bàsics.
289.Desenvolupar un programa de mobilització dels
habitatges buits.
290.Promoure l’accés a l’habitatge per a col·lectius en
risc d’exclusió social (per exemple, famílies monoparentals, etc.)
291. Vetllar perquè tots els habitatges públics, nous i
antics, estiguin adaptats a les diferents realitats
socials (famílies monoparentals, etc.) i siguin accessibles amb el suport d’un pla d’ajudes econòmiques (ascensors, rampes, cintes rugoses a les
escales, domòtica, etc.).
292.Promoure la rehabilitació d’habitatges i barris de
la ciutat.
Accés a l’habitatge:
293.Promoure que els habitatges de vella i nova construcció, públics i privats, siguin sostenibles i més
lluminosos (utilització de materials reciclables, ús
d’energies renovables, etc).
281. Promoure i estendre l’accés a l’habitatge assequible i protegit, tant per operadors privats com per
operadors públics, i vetllar tant pels drets de les
persones propietàries dels immobles com pels de
les persones llogateres.
294.Preveure les necessitats de cura i de treball domèstic i familiar en el disseny dels habitatges (per
exemple, estenedors tapats i amb espai suficient,
cuines més amples, espai per a la recollida selectiva, etc.).
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
295.Revisar els plans de desnonament.
296.Controlar els pisos sobreocupats per una millor
convivència entre el veïnatge.
297.Promoure un servei d’atenció per a les persones
que pateixen assetjament immobiliari.
312. Dissenyar les sortides de les escoles als carrers
menys transitats.
313. Vetllar perquè a tots els pàrquings de la ciutat hi
hagi miralls per veure els i les vianants.
314. Adjudicar les residències per a gent gran tenint
en compte la proximitat de la zona on viu.
298.Donar preferència a les persones residents al barri a l’hora d’adjudicar l’habitatge públic.
315. Ampliar els horaris dels centres de dia.
299.Que hi hagi pisos d’acollida per a dones maltractades a tots els districtes de la ciutat.
316. Ampliar i millorar les activitats que s’ofereixen als
casals per a la gent gran.
Més i millors equipaments i serveis
317. Donar un major suport a les persones grans pel
que fa als serveis de la vida diària (anar a comprar,
etc. ).
300.Fer estudis a cada barri per conèixer les seves necessitats d’equipaments i serveis per tal de distribuir-los segons les necessitats de cada barri.
301. Fomentar la reserva de sòl per a l’espai públic i
per a equipaments, i fomentar, d’aquesta manera,
l’associacionisme.
302.Que els equipaments públics estiguin adaptats.
303.Afavorir la proximitat dels serveis bàsics i ampliar-ne els horaris (centres de dia, els CAP, etc.).
318. Que als equipaments municipals hi hagi productes d’higiene personal.
319. Dotar de jocs infantils els parcs de la ciutat i que
aquests siguin segurs i adaptats.
320.Instal·lar lavabos amb canviadors de nadons als
parcs.
Per un transport col·lectiu de qualitat i
integrat
304.Promoure més centres cívics.
305.Que els centres cívics tinguin serveis d’atenció
sexual i reproductiva.
306.Promoure més equipaments infantils.
307.Promoure més equipaments culturals.
308.Promoure més equipaments esportius.
309.Crear equipaments específics per a dones.
310. Instal·lar a tots els equipaments públics canviadors de bolquers, tant als serveis d’homes com de
dones.
311. Instal·lar, a tots els equipaments públics, zones
d’alletament.
321. Avançar cap a una ciutat compacta i complexa,
amb serveis pròxims i variats que disminueixin les
necessitats de mobilitat de les dones.
322. Promoure estudis sobre mobilitat no rodada i que
aquests es tinguin més en compte en el disseny
de la ciutat.
323. Augmentar la freqüència de pas i els horaris del
transport públic, així com la ubicació de les seves
parades, tenint en compte la proximitat amb els
equipaments i els serveis públics.
324.Implantar la xarxa ortogonal d’autobusos (de mar
a muntanya i de Besòs a Llobregat) per tal de reduir els temps d’espera i facilitar les connexions.
31
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
325.Augmentar les plantilles de treballadors i treballadores en els transports públics nocturns.
341. Augmentar el nombre de pàrquings públics, sobretot a les entrades de la ciutat.
326.Adaptar el transport col·lectiu, tant públic com
privat (per exemple, escales mecàniques i ascensor a la parada del metro Virrei Amat, Sant Andreu Comtal).
342.Facilitar que en els autobusos es pugui comprar
la T-10.
327. Instal·lar més marquesines a les parades d’autobusos si la normativa ho permet.
343.Millorar el manteniment de la via pública (voreres, carrers, etc.).
328.Que tots els vagons del metro estiguin units.
344.Construir més escales mecàniques en aquelles zones amb orografia complicada.
329.Millorar l’emplaçament de les parades d’autobús (per exemple, des de la plaça Cerdà a la
plaça Espanya).
330.Augmentar el nombre de busos de barri.
331. Augmentar el nombre de seients destinats a la
gent gran als autobusos.
32
332. Augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa
viària dedicada als i a les vianants.
Espai públic
345.Millorar la il·luminació de la via pública, en especial parcs i places.
346.Augmentar el nombre de cadires i bancs a la via
pública.
347.Suavitzar i anivellar els laterals dels guals.
348.Crear més carrers per a vianants.
349.Prioritzar «els camins escolars».
333. Foment de l’ús de la bicicleta i del transport públic.
Sostenibilitat i educació ambiental:
334.Augmentar els carrils bici i millorar-ne la ubicació i ampliar el servei del Bicing.
335.Respectar i ampliar la normativa sobre la circulació de bicicletes i patins.
336.Promoure la seguretat viària i el respecte de les
normes de circulació (per exemple, no estacionar
ni aturar-se als passos de vianants).
337. Adequar la senyalització de la via pública.
338.Abaratir la Zona Blava.
339.Revisar la durada dels semàfors perquè sigui suficient per creuar sense perill i indicar el temps
restant abans no canviï de color.
340.Abaratir el cost dels autobusos quan aquests són
una alternativa als retards del tren.
350.Gestionar, amb criteris de qualitat i sostenibilitat,
la prestació dels serveis urbans i el manteniment
de l’entorn. Aquest objectiu implica el lideratge
en els compromisos de millora del medi ambient i
de lluita contra el canvi climàtic per una qualitat
de vida sostenible de la ciutadania.
351. Promoure campanyes educatives sobre sostenibilitat i respecte al medi ambient —per exemple,
promoure la cultura de les «tres erres» (reduir,
reciclar i recuperar), l’ús de punts verds, un ús
racional dels aires condicionats, una bona gestió
de l’aigua, etc.
352. Que l’Administració pública sigui un exemple
d’utilització d’energies renovables i de la gestió
sostenible de l’aigua.
353. Fomentar l’ús de bosses de roba per anar a comprar.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
354.Afavorir les cooperatives de consum responsable i
promoure ajudes per consumir productes alimentaris naturals.
368.Evitar que els arbres tapin la il·luminació dels fanals.
369.Augmentar l’espai verd de la ciutat i d’horts urbans
i procurar que aquests tinguin un bon manteniment.
Aigua:
355.Recuperar i augmentar les fonts dels carrers.
370.Plantar arbres autòctons de la ciutat, amb el rètol
corresponent, i flors i plantes aromàtiques, pròpies del clima mediterrani.
356.Augmentar l’ús de les aigües freàtiques.
Neteja i residus:
357. Augmentar i millorar la neteja dels carrers i espais
públics (neteja de vials, voreres, zones pavimentades, accessos, excrements de gossos, etc.).
358.Adaptar els contenidors d’escombraries i fer-los
accessibles a les persones amb discapacitat visual.
359.Instal·lar papereres amb bosses per a les defecacions dels gossos.
360.Instal·lar més «pipicans», evitant posar-los a la
vora dels parcs infantils.
371. Que els parcs i jardins de la ciutat siguin accessibles a tothom.
372.Reduir l’emissió de gasos a la ciutat (per exemple,
utilitzant cotxes i motos elèctrics).
373.Controlar la reproducció de la població animal
(per exemple, coloms, gats, etc.).
374.Supervisar la xarxa de clavegueram per evitar períodes de males olors.
375.Posar més jardineres als carrers, especialment en
aquells llocs on es vulgui evitar que la gent aparqui.
376.Proposar de guarnir els balcons.
361. Instal·lar més papereres amb cendrers.
Seguretat:
362.Instal·lar més contenidors, si pot ser, subterranis,
en especial de brossa orgànica, i millorar-ne la
recollida.
363.Instal·lar més contenidors de piles a les superfícies
comercials.
364.Recuperar les draperies.
365.Augmentar la proximitat dels contenidors i l’accés als punts verds mòbils i ampliar l’horari i augmentar els punts verds fixos.
Qualitat ambiental
366.Evitar la contaminació acústica i promoure un
major control a través d’inspeccions.
367.Augmentar la il·luminació blanca, en lloc de groga) als carrers, i que els fanals de llum enfoquin al
carrer per evitar la contaminació lumínica.
377.Augmentar la vigilància dels carrers, les places,
els parcs, les entrades dels centres educatius, etc.
378.Fer la formació de gènere als cossos policials.
379.Promoure la seguretat viària, especialment a l’escola.
380.Millorar els serveis d’emergència.
381. Promoure campanyes informatives sobre els diferents cossos de seguretat i conèixer, així, les seves
competències.
382.Augmentar la vigilància sobre les màfies.
33
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Convivència:
383.Promoure la sensibilització i comunicació envers
els valors propis de la convivència i el civisme
mitjançant el treball amb la xarxa comunitària de
la ciutat i les escoles.
384.Promoure l’ús compartit de l’espai públic (per
exemple, vianants i patinadors/es).
385.Augmentar el nombre d’educadors i educadores
de carrer.
386.Conscienciar la ciutadania de la responsabilitat
que suposa tenir animals (mal ús dels espais verds,
defecacions, etc.).
387. Fomentar les xarxes de treball comunitari als barris.
388.Promoure campanyes pel bon veïnatge.
34
389.Promoure el respecte al mobiliari urbà (evitar
pintades, enganxines, etc.).
390.Sancionar aquelles persones que no respecten la
normativa vigent respecte a l’espai públic.
391. Evitar zones de «botellón».
392. Vetllar perquè tothom pagui en el transport públic.
393.Fer campanyes de sensibilització cívica a les persones que treballen en els serveis públics (transport, neteja, etc.) i als seus usuaris i usuàries.
394.Fomentar la conscienciació de la ciutadania sobre
la necessitat de recollir els excrements dels animals.
395.Sensibilitzar la ciutadania del compliment dels
horaris de recollida de mobles i trastos vells.
396.Ampliar la formació de la GUB sobre la ciutat per
poder orientar millor la ciutadania.
Aportacions de la Taula tècnica del pla
per l’abordatge integral del treball sexual:
a. Tenir en compte les situacions laborals de les dones en el moment d’adjudicar l’habitatge protegit.
b. Revisar la concepció actual de l’espai públic perquè es tingui en compte els drets i deures de les
treballadores sexuals.
REFLEXIONS DELS
QUATRE EIXOS
EIX CIUTADANIA:
35
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
CA LA DONA
Fent una mica d’història, recordem que en el 1r Congrés de les dones de Barcelona Ca la Dona va presentar una ponència sobre participació que va ser molt
ben acollida i que feia aportacions alternatives a la participació entesa tradicionalment o oficialment, perquè
es demanava el reconeixement de la participació de
les dones en tots els àmbits de la societat i feia patent
que la sostenibilitat social està en mans de les dones,
sobretot pel que fa al treball de cura i a la xarxa de
dones que promou, sense jerarquies, la cohesió social.
Justament en el Congrés d’enguany el fil conductor
que travessa les quatre ponències és el treball de cura.
A hores d’ara el moviment feminista ja ha encunyat
el mot «cuidadania» per parlar de tot el que implica
aquest concepte complex. El joc de paraules que relaciona la «cuidadania» amb la «ciutadania» és la manera de fer veure el canvi de paradigma que es proposa
quan la cura de la vida passa a ocupar el centre.
36
Les dones transformem la societat des de la cuidadania
En els tallers sobre les ponències del II Congrés que
hem dut a terme a Ca la Dona, amb la participació de
les autores de cada text, s’han fet presents algunes idees recurrents que pensem que poden ser d’utilitat.
Com a punt d’inici, podem dir que es poden fer moltes
reivindicacions concretes per tal d’assolir mesures o objectius determinats en les polítiques de les institucions
que vagin en la línia del canvi de paradigma proposat des
de la cuidadania. Seria necessari, en aquest sentit, que es
creessin eines de seguiment i control de les institucions
per anar avaluant el grau de compliment dels objectius.
Podria ser un bon exercici fer un repàs de les propostes i
els compromisos que van sorgir del I Congrés i veure què
ha passat amb cadascuna d’elles... Per exemple, s’han de
posar en marxa els observatoris corresponents i exigir els
pressupostos amb perspectiva de gènere.
De tota manera, cal estar molt amatents perquè ja sabem
que les propostes concretes són acceptades per la institució sense un canvi en la idea central, sense res que transcendeixi i es dirigeixi vers un canvi en les estructures del
patriarcat. Per tant, s’imposa un objectiu prioritari que és
assolir un canvi més global: la cuidadania.
Una possibilitat de treball seria definir la cuidadania
com si es tractés d’un conjunt de drets (de forma paral·
lela a com es defineixen els drets de ciutadania). Això
ens permetria situar indicadors, avaluar-los i seguir-ne
el compliment, però també sabem que ens hem de situar
més enllà dels Drets, ja què aquests són instruments i no
un fi. El discurs dels drets ens serveix per defensar-nos,
per establir límits, i a més és un discurs que s’entén, com
en el cas de l’actual campanya pel dret a l’avortament.
El dret és una eina, però no podem oblidar que ens
limita. Perquè el que volem no és «millorar» el poder
i que aquest ens «reconegui» més drets, sinó que l’objectiu és que el poder no reguli les nostres vides. Hi ha
en canvi l’opció d’apostar per uns pocs principis, que
podem invocar en cada cas concret, en lloc d’apel·lar a
tanta norma i codificació. De tota manera, val la pena
recordar que els drets són una construcció social.
Des de Ca la Dona pensem la nostra participació en la
línia de desapoderar perquè ens centrem en el que nosaltres, les dones, volem i no en el que les institucions
necessiten. Volem buscar sempre l’impossible, trencar
cotilles, perquè res és inamovible. Volem posar en el
centre que totes i tots som cuidadanes, que la cura de
la vida és l’eix sobre el qual s’ha d’organitzar tota la societat. Volem ser subjectes polítiques i no objectes de
les polítiques. Volem ser visibles i presents arreu. Volem
treballar des de la diversitat i les diferències com a base
i punt de partida i no a la inversa (quan es converteixen
totes les diferències a la norma en excepcions, serveis
específics o discriminacions positives...).
Pensem que l’actitud del moviment feminista hauria de
ser la d’irrompre, ser un focus d’irrupció permanent dins
de les institucions perquè entenem que les institucions
són les que s’han d’acostar i reforçar els moviments socials, donant-nos suport, i no al revés. Viure, dir, escriure,
no «demanar» sinó «fer», és fer real i donar autoritat al que
fem. Aquestes serien dues maneres de desactivar el poder.
Per tant, per a nosaltres el Congrés té un sentit en tant
que espai de relació, de trobada entre dones, nosaltres
amb d’altres. I no tant com un espai en el qual anar a
dir a l’Ajuntament què ha de fer. Com volem les dones
la ciutat, la cuidadania, les relacions? Què volem fer
per transformar la ciutat.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Per tot plegat, ens ha semblat que la nostra aportació
al Congrés podria ser el text que ve a continuació. Un
text publicat a la nostra revista número 67 que recull
debats i reflexions fetes a Ca la Dona a l’entorn de la
relació entre els grups de dones i les institucions, i sobre com s’entén la participació. Esperem que en gaudiu, i que us sigui de profit!
de diferents espais institucionals, i a mesura que dones
feministes s’hi han anat incorporant com a tècniques i
també en càrrecs polítics, hem pogut establir-hi algunes relacions de col·laboració que, per una banda, han
estat positives i han permès una certa contaminació
però, per l’altra, ens creen una contradicció deguda a
la forma jeràrquica i dirigista –i de vegades utilitària–
en què sovint s’articula la interlocució.
Relacions amb les institucions
Comencem aquest escrit per a la revista Ca la Dona
sobre les relacions amb les institucions fent referència a les paraules de la companya i amiga Anna Bosch
quan afirma que «la capacitat transformadora dels
paradigmes només es pot realitzar si amb ells som capaces de contaminar la realitat per mitjà de l’acció»,1
alhora que es pregunta com traduir la llibertat femenina en termes concrets que siguin susceptibles d’intervenció institucional, no des de qualsevol intervenció,
sinó d’aquella que facilita l’apoderament de les dones,
individualment i com a moviment.
Aquesta referència s’exposa perquè està estretament
relacionada amb els interrogants i les idees per al debat que es varen plantejar a Ca la Dona en la jornada
de reflexió sobre les relacions amb les institucions que
vam celebrar el 8 de novembre de 2008. En el mateix
text, l’Anna Bosch recorda que «un moviment social
s’apodera quan és capaç de pensar-se i dir-se des de
la seva pròpia experiència, definir la seva ubicació en
la societat i des d’aquest lloc arrogar-se la llibertat de
relacionar-se d’igual a igual amb el poder establert».
I afegeix que «això equival a realitzar una nova estratègia davant el poder que no consisteix a combatre’l
per canviar-ne el signe ni a limitar-lo actuant com a
contrapoder, sinó a desapoderar-lo».
A partir d’aquesta idea, ens preguntàvem si estem
desapoderant el poder institucional quan hi establim
espais de col·laboració, o l’estem sustentant? En el
debat vam veure que no sempre totes valorem políticament de la mateixa manera la presència d’algunes
dones de Ca la Dona en espais de «participació» creats dins les institucions. Als anys vuitanta es va fer una
crítica forta al model patriarcal de funcionament de
les institucions; aleshores, aquest enfrontament no ens
creava conflicte i ens donava força. Posteriorment, hi
ha hagut una política de convidar a la participació des
En aquest sentit, pensem que cal distingir tres nivells
en les relacions que establim amb les institucions. Per
una banda, des del moviment feminista es plantegen
una sèrie de reivindicacions a les quals esperem que
donin resposta les institucions i, per l’altra, podem establir amb aquestes relacions de col·laboració per tirar
endavant conjuntament, encara que treballant des de
vessants i en àmbits diferents, determinades propostes.
Sovint es tracta de propostes nascudes de demandes del
mateix moviment per al desenvolupament de les quals
reclamem el suport i els recursos públics, econòmics i
d’altre tipus, que les institucions gestionen i l’accés als
quals controlen. En el debat es va assenyalar que això
pot crear relacions de dependència; al mateix temps,
també es va reclamar una major sensibilitat per part de
les institucions envers les necessitats de grups i entitats
com la nostra, que ens «faciliti una mica més la vida».
Finalment, un tercer nivell seria el dels òrgans de participació, que proporcionen un marc formal per al diàleg
entre les institucions i els moviments socials, promoguts
des de les primeres com un espai per difondre i impulsar les seves polítiques, però que alhora també permeten
una certa contaminació. En aquest àmbit, Ca la Dona
participa en el Consell Nacional de Dones de Catalunya
(CNDC), òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya
per a les polítiques de dones i en el Consell de les Dones
de Barcelona, i ha format part del Consell de Ciutat durant el mandat que ha finalitzat aquesta primavera.2
L’experiència de participació més llarga i intensa
ha estat en el Consell de les Dones de Barcelona, en
l’evolució del qual hem tingut una certa incidència, a
partir sobretot del procés de la preparació del Primer
Congrés de les Dones de Barcelona, celebrat el 1999,
per al qual Ca la Dona va elaborar una ponència sobre
la participació. En aquesta ponència proposàvem un
canvi de perspectiva des del reconeixement del fet que
les dones sostenim la societat i que, per tant, hi parti-
37
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
cipem amb la nostra presència i activitats quotidianes
en tots els àmbits –treball, cultura, educació, mobilitat, urbanisme, sanitat, etc.–, més enllà de les diferents
formes organitzatives dels diversos grups de dones i amb
la presència, fins i tot, de dones individuals. Com a resultat del debat iniciat aleshores, des de 1999 fins ara
els discursos referents a la democràcia participativa, a
escala municipal, han anat en augment, com es veu, per
exemple, en les propostes de reglaments de participació
i en els intents de pressupostos participatius. També hi
ha hagut intents de posar en marxa un observatori per
fer el seguiment de les polítiques de dones, tal com es va
demanar al Congrés; proposta que no s’ha arribat a concretar i que, en alguns moments, ha tingut la forma de la
promoció de la transversalitat de la realitat de les dones
en totes les polítiques i actuacions de l’Ajuntament, desenvolupades des de les diferents regidories.
38
També en el Consell de Ciutat hi ha hagut alguna
experiència positiva pel que fa als resultats, concretament el procés de discussió i reflexió a partir del
qual les entitats membres d’aquest Consell han forçat l’Ajuntament de Barcelona a introduir canvis en
el reglament de funcionament que afavoreixen que
aquest espai de participació pugui arribar a ser més
transparent, més democràtic i més decisori, i que les
seves opinions siguin més vinculants per a l’acció del
govern municipal. En aquest procés, Ca la Dona va
formar part de les veus més crítiques a l’hora de qüestionar l’anterior model de funcionament del Consell i
va tenir una participació molt activa en la comissió de
treball creada per fer les propostes de canvi que han
donat com a resultat el model actual.
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya ha
avançat també cap a una estructura més participativa i
favorable al diàleg des de l’arribada de les esquerres al
govern de la Generalitat i amb el nomenament al capdavant de l’Institut Català de les Dones d’un equip de
dones amb una trajectòria anterior compromesa amb
el feminisme,3 que ha potenciat la participació d’una
gran diversitat d’associacions i grups, amb la creació
d’assemblees territorials i de comissions de treball sobre els diferents eixos del Pla de polítiques de dones
del govern, alhora que dones de diferents grups del
moviment i estudioses feministes, entre elles moltes de
Ca la Dona, han col·laborat com a expertes en l’elaboració de lleis i propostes d’acció. Amb tot el que això
té de positiu, la contrapartida negativa és que exigeix
una dedicació creixent per fer sentir la nostra veu en
tots aquests espais, i cal que mesurem quantes energies i temps hi podem dedicar sense que això vagi en
detriment del desenvolupament del nostre propi projecte i del nostre procés de reflexió i de debat.
La nostra experiència personal de participació en els
diferents consells ens permet constatar que la presència
de Ca la Dona en aquests espais té un efecte de legitimació per a la institució, que pretén legitimar així les seves
polítiques3 -fet que, com es va remarcar en el debat, pot
situar-nos en fortes contradiccions, quan no volem precisament legitimar determinades polítiques, i aquí ens
cal treballar per fer sentir també les nostres crítiques i
deixar clar que la nostra presència no suposa un suport
incondicional–, però en un cert grau també per a Ca la
Dona, en la mesura en què hi ha un reconeixement i valoració explícits de les experiències i sabers que podem
aportar, així com un posicionament, almenys teòric, a
favor de la incorporació del punt de vista de les dones a
l’acció política institucional. També ens facilita l’accés a
la informació i a la relació amb la resta d’entitats i grups
de dones que hi participen, i ens ofereix una oportunitat de diàleg i d’intercanvi. I el que és més important:
participar en els consells vol dir «fer visible» una part
important del moviment feminista davant de les institucions i de tots els altres grups de dones que en formen
part, i que ens tinguin com a punt de referència.
No obstant, enfront de tot això que valorem positivament,
hi ha altres elements que intervenen negativament en les
relacions, com ara la burocratització i el tecnicisme en la
concreció de les instàncies de participació a diferents nivells (consells, comissions, districtes, territoris…), el problema de la fluïdesa i regularitat en la circulació de la informació, les diferències de funcionament, sobretot de temps.
Tots ells aspectes de caràcter organitzatiu amb una certa
possibilitat de solució, però que també són expressió de la
pròpia concepció de l’estructura de les institucions, que
continuen responent a paràmetres de funcionament basats
en relacions de poder jerarquitzades entre les persones
que ocupen llocs de presa de decisió i la ciutadania, i que
segueixen sense assumir, per manca de voluntat política,
el que representa una participació democràtica, que vol
dir una relació d’iguals a iguals; fet que s’agreuja quan les
prioritats i els ritmes d’ambdues parts no sols són diferents,
sinó que de vegades són molt distants i fins incompatibles.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Sobretot, la primera i principal de totes les «deficiències» en la relació amb les institucions prové del fet que,
per ara, tots els consells i instàncies de participació són
només consultives i en cap cas decisòries. En la presa de
decisions i en l’avaluació dels processos i dels resultats de
les actuacions és on volem i creiem que cal posar l’èmfasi
de la participació per poder avançar. Sense oblidar que
l’acció institucional té uns límits, en la mesura en què se
sustenta en unes estructures de poder i de repartiment
de la riquesa i els recursos que reflecteixen les divisions
jeràrquiques de la societat en què vivim. Així, fins i tot
quan les institucions es mostren obertes a l’aportació
de noves propostes i demandes, i àdhuc les reclamen, el
marc formal en què aquestes propostes s’han d’articular
les separa del context en el qual s’han desenvolupat i en
el moment de l’aplicació pràctica sovint es fa difícil una
participació que vagi més enllà de la col·laboració de suport. Aquí rau el nucli fort de la contradicció, davant la
qual una part del moviment feminista rebutja rotundament tota relació amb les institucions, com també es va
assenyalar durant el debat tot recordant que la participació en espais institucionals ens pot distanciar d’aquests
col·lectius i «deslegitimar-nos» als seus ulls.
que –com ens recordava la Carolina Egio– «som una comunitat de pensament mobilitzada a escala mundial, feminista, articulada en diferents punts modals, com moltes llumetes repartides arreu que il·luminen el món», una d’elles,
Ca la Dona. És des d’aquesta posició de reconeixement del
nostre valor que ens podem relacionar amb les institucions, com també ho fem amb els moviments socials, amb
les universitats, amb col·lectius diversos, marcant nosaltres
els ritmes i els objectius. Malgrat les contradiccions i sense
menystenir els riscos, podem buscar sortides i trobar solucions en funció de les circumstàncies de cada moment si
no oblidem les nostres arrels i si som conscients de quines
són les nostres prioritats i els nostres desigs en relació amb
cada tema i amb cada situació, sense sentir-nos obligades a
seguir una agenda que no és la nostra.
Notes:
1.
«Feminismo, nuevos paradigmas y acción gubernamental»,
Anna Bosch. Dins La política en la red: anuario de movimientos sociales, coordinat per Elena Grau Biosca i Pedro Ibarra Güell. Barcelona, 2005, ISBN 84-7426-894-X, p. 209-219.
2.
Les qui signem aquest article participem o hem participat
d’aquests Consells en nom de Ca la Dona: Mercè Otero-
També pesa el context històric en què s’ha desenvolupat la
tasca de moltes associacions i grups de dones que, davant
les carències dels serveis públics, durant molt de temps han
cobert buits en l’actuació institucional i han fet una tasca
de suplència, alhora que han estat pioneres en la reivindicació de serveis per millorar les condicions de vida de
les dones. Però quan aquests serveis van ser assumits per
les institucions, els col·lectius que els havien impulsat van
perdre’n el control i es va establir una relació utilitarista,
que encara perviu en molts casos, en la qual les associacions reben recursos a canvi de prestar uns serveis, moltes
vegades amb una infradotació pressupostària.
Vidal al Consell de les Dones de Barcelona, Mireia Bofill al
CNDC i Maria Morón al Consell de Ciutat.
3.
Anna Bosch ens ho recorda en el text ja citat, quan ex-
plica com neix el s’ha anomenat espai de governança: «... la
continuïtat de qualsevol sistema només és possible si té un
grau acceptable de legitimitat. Per això les institucions de
l’Estat i els partits polítics han començat a mirar cap a la
societat civil organitzada tot cercant legitimitat. Aquí és on
apareix l’espai que s’ha anomenat de governança, un espai
on les institucions s’obren a les idees dels moviments socials,
i on els moviments tenen la possibilitat de contaminar l’acció
institucional amb els seus valors i objectius per fer realitat les
En aquest marc «deficitari» cal entendre les contradiccions que ens genera i el recel que desperta o pot
despertar en el col·lectiu de Ca la Dona la presència de
«representants» en els Consells –«representants» entre
cometes, ja que en realitat no ens considerem representants ni delegades de res, sinó que el que intentem és
ser transmissores de la veu múltiple i diversa de Ca la
Dona–, i la sensació que moltes van expressar durant
el debat que el que cal és no dedicar-hi gaires esforços.
A la vegada, com a conclusió del debat, també vam veure
seves utopies, trobant un lloc per al seu no-lloc». A nosaltres
ens toca valorar fins a quin punt estem aconseguint crear
i/o eixamplar aquest espai de governança, i en funció d’això
mesurar fins on volem arribar en la relació.
Mercè Otero Vidal, Maria Morón i Mireia Bofill. Participants
de Ca la Dona al Consell de Dones de Barcelona, el Consell de
Ciutat i el Consell Nacional de Dones de Catalunya
39
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
CENTRE PENITENCIARI DE DONES
CAN BRIANS
Des de la Fundació NUS s’està duent a terme al Centre Penitenciari de BRIANS I el projecte VEU DE
DONA; subvencionat per l’obra social de “la Caixa”.
La tècnica responsable del projecte és Marina Sanmartín i la tècnica que el du a terme és Cristina Martínez Vidal. Aquest va començar a dur-se a terme el
passat mes de juny al Departament d’Atenció Especialitzada, DAE, del mòdul de Dones II, i tindrà lloc fins
al novembre del mateix any. Posteriorment, es desenvoluparà el projecte al Mòdul de Dones II també amb
una durada de 6 mesos.
40
L’objectiu principal d’aquest projecte és que la veu de
les internes pugui arribar a l’exterior; donar a conèixer
les temàtiques que són importants per a elles mitjançant la campanya de comunicació que elles escullin. El
desenvolupament d’aquest projecte s’ha dut a terme
mitjançant dues sessions setmanals de tallers participatius. Les participants oscil·len entre 10 i 15 internes atès que algunes d’elles en el mateix horari tenen
permisos, vis-à-vis o sortides programades. Aquests
tallers es basen en diferents tècniques centrades en
la metodologia apreciativa: World Café, entrevistes
apreciatives, diàlegs apreciatius... Aquesta metodologia consisteix a centrar-se en aquells aspectes positius, extreure una visió positiva d’experiències difícils;
tenir una visió constructiva del futur. En la població
penitenciària el treball amb aquesta metodologia no és
fàcil però durant la realització dels tallers s’han pogut
extreure conseqüències positives d’aquelles accions o
experiències que inicialment semblen negatives; s’ha
pogut treballar des de la visió constructiva dels nostres
actes a través de les entrevistes apreciatives.
Les internes del DAE van escollir els temes que volien expressar a la societat mitjançant la metodologia
del World Café (taules participatives constituïdes per
grups de cinc persones on feien una pluja d’idees dels
aspectes que els agradaria tractar amb la ciutadania).
Les conclusions extretes de cadascuna de les taules
participatives ens porten a agrupar les diferents temàtiques escollides en tres eixos principals:
1.
Dones mares dintre de la presó:
• Dret de seguir gaudint dels fills i filles, encara
que estiguin complint condemna.
•
Centres d’acollida per complir condemna
amb els fills/es de forma més normalitzada.
•
Polsera telemàtica a la 1/4 part de la condemna per a la llibertat condicional i poder estar
amb els fills i filles.
•
Fills/es d’estrangeres a la presó amb les seves
mares (n’evitaria la fuga).
•
Patiment sumat a l’empresonament (major al
dels homes pares). Existeix una separació i no
participen de l’evolució dels seus fills (si els
dos estan presos la càrrega familiar recau sobre la mare >> DOBLE CONDEMNA).
2. Desigualtat amb la dona a la presó:
• Desigualtat del tracte a les dones a la presó.
Per què els càstigs són més grans en dones
que en homes (positius, trencaments de permisos..., informes disciplinaris)?
•
Les condemnes en dones es castiguen més severament que en un home.
•
Per què està tan mal vista la toxicomania en
les dones?
•
Discriminació de la dona en el penal, privació
de comunicacions familiars, no es compleix la
reinserció d’apropament a la família (vis-à-vis
íntim-familiar).
•
Poca informació en l’àmbit laboral per a les
dones, ja que els homes poden optar a molts
més llocs de formació.
•
Explotació laboral de les dones a la presó.
3. Temes fruit de les experiències a la presó:
• Desinformació a les presons (drets, deures,
ajudes per a fer instàncies –motí–) >> No existeixen activitats on s’ensenyi això.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
•
Pont d’unió centre penitenciari ----- carrer.
•
Atenció sanitària.
•
Professionalitat funcionaris.
L’ampliació de cadascuna d’aquestes temàtiques s’ha
fet mitjançant els diàlegs apreciatius i l’experiència
personal de cadascuna de les participants en els tallers.
Pel que fa a l’eix principal de Dones mares dintre de
la presó, les internes que han ampliat aquest aspecte
expressen el seu patiment pel fet de no estar al costat
dels fills i filles. Entenen que han de pagar el delicte
que han comès, però consideren que la millor manera no és separant-les dels menors, sinó trobar una
alternativa per complir condemna al costat dels fills
i filles, però creuen que per qüestions econòmiques
no es busca. Senten que el jutge les ha tractat com a
«monstres» només per ser mares i haver delinquit; consideren que per aquest fet se les tracta més durament
que als homes. Manifesten que en cap moment es va
demanar opinió als seus fills i filles i senten que no es
va tenir en compte el seu benestar i, en conseqüència,
a elles se’ls ha tret el dret d’estar amb ells i gaudir de
la seva criança. Qui millor que elles per expressar com
se senten!:
«Como madres que somos sufrimos y por estar presas sufrimos doblemente, por qué?; porque se nos quita el derecho
más preciado que tiene una mujer, el poder disfrutar de sus
hijos, el verlos crecer, el disfrutar de ellos, poder sentirlos a
nuestro lado, sentirlos reír, sentirlos llorar, poderlos mimar
y cuidar, consolarlos si alguna vez están tristes, y compartir
sus risas y sus pequeñas anécdotas, todo lo que cualquier
madre vive con sus hijos.» (P., E., M., A.)
En definitiva, a aquest grup d’internes els agradaria
parlar amb la societat de la seva experiència com a mares i poder reclamar els seus drets al respecte.
A escala més personal, una d’aquestes internes considera que la condemna no només l’ha pagat ella sinó
també els seus fills ja que quan ella va entrar a la presó
ells eren uns nadons i ara tenen 9 i 10 anys; els ha vist
créixer en els vis-à-vis familiars, a la presó:
«El castigo no lo he sufrido yo sola, porque si así fuese, pues
bueno, como se suele decir, “A LO ECHO, PECHO”,
pero también lo han sufrido mis hijos conmigo y ellos no han
cometido ningún delito, excepto ser mis hijos, y sin querer,
conmigo fueron condenados a pagar mi castigo y mis años
de prisión.
»Por fin se está acabando esta pesadilla, pero nadie me
devolverá todos los años que sin “ellos” yo he estado, todo
lo que me he perdido al lado de “ellos”, todo lo que con
“ellos” no he podido ni disfrutar, ni reír, ni llorar.
»Soy su madre y a su lado me hubiese gustado poder estar,
y aunque hubiese tenido que pagar mi castigo, la justicia
tenía que haberme dado la oportunidad de poder demostrar de que no por el hecho de ser madre “SOY NINGÚN
MONSTRUO”, he delinquido, sí, como muchas otras
personas en la vida, pero se me ha condenado más duramente tan sólo por el hecho “DE SER MUJER Y MADRE A LA VEZ.» (P.)
Per altra banda, una altra de les internes està orgullosa
de l’esforç que ha fet per deixar les drogues ja que ara
surt de permís i pot gaudir dels seus fills:
«Llevo dos años presa, y cinco meses saliendo de permiso,
pero he estado un año y medio separada de mis hijos y eso
me ha pesado bastante y he derramado muchas lágrimas.
Pero he sido fuerte para llevar todo esto y he luchado por
estar sin consumir droga y lo sigo haciendo y ahora veo la
vida de otra manera mucho más bonita y con ganas de hacer cosas nuevas para mí, pero lo más bonito es que estoy por
mis hijos como ellos se merecen; es decir, como una madre
normal y corriente y dándoles todo el amor y cariño que necesitan de su madre.» (Anònim)
Finalment, una d’aquestes internes se sent dolguda
perquè quan va entrar a la presó va deixar de veure la
seva filla, però ara, gràcies als permisos i al treball pot
estar al seu costat, encara que sigui en períodes curts
de temps:
. Aquesta interna es refereix a l’article 100.2 del Règim Penitenciari que diu el següent: No obstante, con el fin de hacer el sistema más flexible, el Equipo Técnico podrá proponer a la Junta
de Tratamiento que, respecto de cada penado, se adopte un modelo de ejecución en el que puedan combinarse aspectos característicos de cada uno de los mencionados grados, siempre y
cuando dicha medida se fundamente en un programa específico de tratamiento que de otra forma no pueda ser ejecutado. Esta medida excepcional necesitará de la ulterior aprobación del
Juez de Vigilancia correspondiente, sin perjuicio de su inmediata ejecutividad. En definitiva, és un tipus de condemna en què els/les interns/es poden sortir al carrer per estudiar o treballar,
i només estan fora aquestes hores de jornada laboral i han de tornar després a presó. Poden estar en 2n grau amb l’aplicació d’aquest article penitenciari.
1
41
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
»Porque además, no es normal que para optar al lavabo
tengamos que escoger una habitación de vis a vis íntimo
porque los niños hacen preguntas que una a veces no sabe ni
qué contestarle, porque se ve en un compromiso.
«Llevo cinco años en prisión estando saliendo de permiso
y un 100.21 haciendo tele marketing y desde que estoy aquí
me separaron de mi hija sin poderle dar todo el cariño que
necesita pero ahora puedo al menos pasar con ella aunque
sean unas horas y darle todo lo que necesita el cariño y el
amor de su madre y esperando pronto que pueda rehacer mi
vida pronto a su lado.» (M.)
42
Aquestes i altres internes han vist créixer els seus fills
i filles mentre elles eren a la presó, a través dels vis-àvis familiars i del contacte telefònic. Posteriorment, els
han pogut gaudir durant els permisos. Per aquest motiu, al llarg dels tallers han explicat com se senten durant la realització de la visita familiar; entenen que les
sales no estan habilitades per als infants atès que no hi
ha una sala de joc, sinó que les visites les fan al mateix
lloc on fan la resta de visites o en una sala de vis-à-vis
íntim. Com bé han assenyalat les internes mateix anteriorment, no s’ha de condemnar també els menors i
per això elles consideren que ja que és l’únic espai que
poden compartir mares i fills/es, aquest hauria d’estar
condicionat per als infants ja que, del contrari, és un
espai fred i els menors s’hi avorreixen i, en conseqüència, les internes se senten rebutjades pels seus propis
fills i filles. Així és com ho senten i viuen elles:
«Ya es bastante lamentable el estar presas y separadas de
nuestros hijos y tenernos que conformar con poderlos ver tan
solo una vez al mes; pero mucho más lamentable es ver donde
tenemos que pasar con ellos el poquito tiempo que nos dan al
mes; pues los vis a vises suelen ser de 1 hora y media tan solo
si son extras son de 3 horas. Pero la realidad es que prácticamente es imposible tener a los niños 3 horas metidos en la sala
que nos dan para poder estar con ellos, porque no es un sitio
adecuado para estar con los niños, porqué en primer lugar
normalmente tienes que elegir entre que te den una habitación de vis a vis íntimo porque tiene lavabo, o si escoges una de
vis a vis familiar ya sabes que carece de lavabo, pues fatal;
así que al cabo de 1 hora o poco más los niños están ya deseando irse, porque se aburren, se sienten encerrados, agobiados,
sin nada que hacer. Y nosotras sin quererlo nos sentimos muy
mal, pues nos da la sensación de que nuestros hijos no quieren estar con nosotras, aunque no es así, está clarísimo que si
existiera una habitación adecuada para pasar el rato con los
pequeños, donde ellos tuviesen juegos y tuviesen cositas para
entretenerse los vis a vises con nosotras no se les harían tan
agobiantes, sino todo lo contrario.
»Creemos que ya que no nos queda más remedio que pasar
y cumplir nuestra condena dentro de prisión y que nuestros
hijos se ven obligados a tener que venir a vernos a nosotros
aquí dentro por lo menos podrían poner una habitación
adecuada para ellos y para que todo fuese más llevadero
para los niños y para nosotras.» (P., M., E., A.)
Un dels subtemes sorgits en aquest eix principal és el
fet d’implementar la polsera telemàtica a la 1/4 part de
la condemna per a la llibertat condicional i poder estar
amb els fills. Val a dir que a escala personal una interna
que no té fills també està d’acord amb aquest punt ja
que el fet de tenir la polsera telemàtica afavoriria les
possibilitats laborals i estar a prop dels éssers estimats.
Considera que és el primer pas per a la reinserció:
«Yo creo que en muchos casos sería importante y necesario
optar por esta posibilidad. Ya que aunque no tengamos hijos, el poder trabajar y estar en casa, ya sea de tus padres,
como con tu pareja, es la mejor forma de reinsertarnos a la
sociedad, y es en tu ámbito privado dónde puedes contar
con más apoyos y ayudas, así como también puedes buscarlos en otros centros como C.A.S.2 o Narcóticos Anónimos,
Alcohólicos Anónimos, etc. Con tu terapeuta o psicólogo,
o psiquiatra, o algún amigo que te entienda y no te juzgue,
o tu pareja o padres, hermanos, familia en general.» (E.)
Per altra banda, el grup d’internes que han treballat
l’eix general de Desigualtat en la dona a la presó han
ampliat, concretament, el punt que tracta el fet que
elles senten que la toxicomania en les dones no està
ben vista. Entenen que la desigualtat de la dona no la
viuen només dintre de la presó, sinó que també existeix
abans d’entrar-hi i després, quan han de reintegrar-se,
ja que la societat es regeix per estereotips que són molt
difícils de trencar. Aquestes internes senten que quan
la dona no es regeix pels patrons que estableix la societat la jutgen sense cap mirament i és quan comença la
marcada desigualtat social: tant funcionaris com jutges
condemnen de manera diferent un home i una dona
toxicòmans o que han delinquit i davant d’una baralla
entre internes hi ha més probabilitat que les regressin
2
. .Centro de Atención y Seguimiento.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
a primer grau que si es barallen dos homes; el mateix
senten que passa amb els informes disciplinaris. Així és
com ho expliquen:
«Todo radica en que la sociedad tiene marcados los estereotipos que marcan como tiene que ser la mujer, y en cuanto
alguna mujer rompe con los esquemas ya lo tienen muy mal
visto (que delincan, que se echen a la calle y que se droguen).
»Entonces vemos que nos llevamos la negativa antes de entrar, dentro y una vez en el momento de reinserción al salir
de la cárcel.
»Antes de entrar ya hemos dicho que estamos más mal miradas por el hecho de ser mujer y pensamos que tenemos los mismos problemas que puede tener un hombre o incluso más ya
que tenemos presiones a nuestro cargo. En el momento de ser
juzgadas por un delito el juez no tiene en cuenta para nada
la igualdad. Tendrían que darles módulos especiales a todos
esos jueces que están basados en leyes patriarcales. También
pensamos que estos módulos serían necesarios para la mayoría de funcionarios/as con estas mismas características que se
ve a leguas que también se les pasa bastante la igualdad que
ha de haber para que no ocurran las discriminaciones que ha
habido, hay y si no se ponen medios seguirán habiendo.
»Por ejemplo, dos hombres se pelean en el patio y los funcionarios ya sea porque lo ven normal esta actitud en hombres
o por miedos no actúan. En cambio, dos mujeres se pelean
y llaman a un montón de refuerzos y sin miramientos se las
llevan a un primer grado.
»También en el caso de las mujeres nos llueven partes disciplinarios más bien por tonterías que los hombres también las
tienen, como el contestar mal, pero en este caso lo pasan por
alto.» (M., Y., C., V., J., P.)
Un cop dins la presó, consideren que les dones reben
menys formació, tant educativa com laboral, que els
homes. Tanmateix, a escala laboral les dones fan totes aquelles feines que no fan el homes per estar mal
pagades:
«Dentro de prisión la mujer paga duro esta discriminación en
todos los ámbitos ya sea en el profesional, para formarse y para
su propia recuperación.
»Los trabajos de talleres son los trabajos que no quieren y se ni-
egan a hacerlos los hombres porque están mal pagados y a nosotras no nos queda otra que cogerlos porque sino no traen otros.
»En la formación los hombres tienen un gran abanico de posibilidades para formarse y luego ejercer en la calle con un título,
en cambio a la mujer ya por el mismo rol discriminatorio solo les
dan formación de cocina, confección, geriatría y desde hace un
año informática. Así la mujer le cuesta más trabajo el hecho de
recuperarse y entonces reinsertarse.» (M., Y., C., V., J., P.)
«Yo creo que deberíamos de tener más cursos de formación profesional, ya que somos igual o más inteligentes que los hombres,
y estamos infravaloradas en todos los ámbitos carcelarios, ya
que por ejemplo los funcionarios nos tratan con más dureza y
somos marcadas como “escoria”, o como que no valemos nada
ya que somos reincidentes, aunque sea por accidente.
»Aunque aquí en el D.A.E., gracias a Dios, no es así, ya
que tenemos unas funcionarias muy guays, o sea que puedes
hablar de tú a tú con ellas, y que no nos castigan como en
el módulo, y además nos ayudan y escuchan cada vez que
lo necesitamos, al igual que el equipo profesional que nos
lleva, tutora, psicóloga. Y que hacen todo lo posible para
que nos integremos en la sociedad, limpias y con la cabeza
bien alta, ya que valemos mucho.» (E.)
Aquestes internes consideren que la llei penitenciària
està dirigida als homes i per això les dones són les que
més pateixen a causa de la família i dels/de les fills/es
que deixen a fora. Consideren que les condemnes en
dones són més llargues que en els homes i més estrictes.
Tanmateix, veuen que hi ha una desigualtat en les activitats de lleure dintre el centre penitenciari atès que
els homes tenen accés a un poliesportiu mentre que les
dones només tenen un minigimnàs; els homes tenen activitats de teatre o música fora del mòdul i les dones no:
«La mujer sufre más en la cárcel ya por diferentes motivos,
baja autoestima y problemas externos pensando en sus hijos
en la calle y si es extranjera sus hijos en otro país. Entonces la mujer en la cárcel se droga más ya sea con “drogas
legales” (medicaciones dadas por el médico) que la dejan
ausente y la anulan completamente o drogas ilegales compradas en el patio.
»Como la ley penitenciaria está hecha y basada para hombres, la mujer sale muy mal parada.
43
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
»Entonces en un módulo dentro de una gran prisión de
hombres dónde ellos están clasificados por delitos, programas, años de condena y terceros grados y en cambio nosotras
convivimos en el mismo módulo con mucha diversidad.
»En tu celda pueden meter a una presa preventiva y tu estar saliendo de tercer grado y quien tiene más que perder
siempre eres tú.
»Igual que con las instalaciones como el polideportivo para
ellos, mientras nosotras tenemos un mini-gimnasio o actividades fuera del módulo como teatro o música.» (M., Y.,
C., V., J., P.)
Finalment, val a dir que aquest grup d’internes, basant-se en la seva experiència penitenciària, conclouen que encara que la solució a aquesta desigualtat la
trobem a llarg termini, el que és important és treballar
en l’educació en la igualtat a escala social, començant
pels més petits; treballant la igualtat de gènere i la discriminació social:
44
»Vemos que es un problema educativo por parte de la sociedad. Tendríamos que cambiar la manera de diferenciar lo
que es género. Siempre salimos perdiendo las mujeres y pensamos que aunque sea largo el camino educando a mayores
y pequeños para que en un futuro podamos vivir todos/as
en igualdad». (M., Y., C., V., J., P.)
Aquesta conclusió és ben encertada atès que és en els
més petits amb qui podem treballar per trobar un canvi social a llarg termini. Aquesta educació en igualtat
és necessària, però els adults som els seus referents i,
per tant, si aquesta educació s’estableix però no se segueix amb l’exemple, no veurem cap canvi o aquest
serà desdibuixat; esbiaixat.
A escala personal, una interna fa referència a la seva
experiència amb les drogues i considera que actualment els joves tenen més mitjans per informar-se al
respecte. Tot i així, creu que és necessari que aquest
aspecte també es treballi a les escoles, no només a casa:
«Hoy en día gracias a Dios, tanto mujeres como hombres tenemos más información sobre este tema, pero aún así yo creo
que tendría que haber más información para la juventud que
siempre están diciendo (yo controlo) cosa que sin saberlo se
están engañando a sí mismo. Así que tendría que haber más
información tanto para la mujer como para el hombre, en los
colegios, hablando con sus padres, sin ningún tipo de vergüenza, simplemente ponerlos al día del daño que te pueden
hacer las drogas y sus consecuencias.» (A.)
Finalment, de l’últim dels eixos sorgits, Temes fruit
de les experiències a la presó, un grup d’internes estan treballant més concretament la desinformació a les
presons. Aquestes internes consideren que quan s’entra a la presó ningú informa els interns i internes dels
seus drets i deures, de com fer una instància, de com
recórrer un permís... En definitiva, del funcionament
penitenciari. Elles expliquen que si un/a intern/a
n’ajuda un altre a fer una instància això es pot arribar
a considerar un intent de motí i, en conseqüència, una
regressió de grau. Per aquest motiu molts interns i internes es troben sols quan entren a la presó ja que no
saben moure’s en l’àmbit penitenciari i no se senten
ajudats pels companys i les companyes; senten vulnerats els seus drets. Aquestes internes entenen que hauria d’existir una espècie de curs inicial de desenvolupament en l’àmbit penitenciari per tal que els interns
primaris coneguessin els seus drets i deures i la vida
quotidiana al centre.
Aquest grup d’internes consideren que moltes vegades
per falta d’informació legal els interns i internes han
acceptat un acord entre advocats per complir menys
condemna de la que estableix el jutge sense haver-hi
proves del delicte comès. Creuen que si rebessin més
assessorament legal hi hauria interns que no entrarien
a la presó o les condemnes dels quals serien mínimes.
Aquestes internes han fet un dibuix on es reflecteix una
escena que elles consideren de vulneració dels drets
d’un intern davant del seu advocat d’ofici. Aquesta escena representa un intern amb el seu advocat, aquest
li diu que accepti la condemna acordada; l’intern, plorant, l’accepta i després es veu l’advocat relaxat amb
un puro, gaudint dels diners que ha guanyat. A aquest
dibuix adjunten escrits personals d’experiències penitenciàries degudes a la falta d’informació.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Amb aquest dibuix es reflecteix la percepció que tenen les internes de discriminació, de poca comprensió, de desinformació... Podem creure que no és així,
però quan existeix la seva percepció en la vulneració
dels seus drets ens hem de plantejar per què existeix
aquesta percepció i què podem fer per canviar-la.
Atès que aquests tres eixos sorgits del les sessions de
VEU DE DONA tenen a veure amb la vida quotidiana de les internes dintre la presó, considerem que és
adequat incloure-les en l’eix que rep el mateix nom
del Congrés de la Dona que tindrà lloc el proper mes
d’octubre a Barcelona.
45
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
REPTES DE FUTUR A LA PRESÓ DE
BRIANS I, segons les internes del DAE.
Respecte a les mares dintre de la presó:
•
Dret de poder seguir gaudint dels/de les fills/
es, encara que s’estigui complint condemna.
•
Creació de centres d’acollida per complir
condemna amb els/les fills/es de forma més
normalitzada.
•
Que existís la polsera telemàtica en la 1/4 part
de la condemna per a la llibertat condicional i
estar amb els/les fills/es.
•
•
46
Que els/les fills/es d’estrangeres poguessin estar a la presó juntament amb les seves mares
(n’evitaria la fuga).
El patiment sumat a l’entrada a la presó és
més gran que el dels homes (pares). Existeix
una separació i no participen de l’evolució
dels fills. Si tots dos pares estan presos, la càrrega familiar recau sobre la mare; per tant, és
una doble condemna.
per què? L’única formació que tenen igual és
la d’informàtica.
•
Explotació laboral de les dones a la presó. Tot
aquell treball que no volen els homes per estar
mal pagat, el fan les dones, ja que és això o
cap feina.
•
El catàleg de vambes que hi ha és per a homes
ja que només hi ha dos parells de vambes per a
dones mentre que la resta són d’home a partir
del número 40.
•
Hi ha una discriminació quant a les activitats:
el gimnàs, teatre...
•
Les dones no tenen un mirall de cos sencer.
•
La medicació és diferent en homes que en dones ja que es creu que les dones són les que
tenen més tendència depressiva.
•
A la secció oberta hi ha desigualtat entre homes i dones quant als positius en les anàlisis.
En la secció oberta, si dónes un positiu, et regressen de grau; en les dones es compleix, en
canvi en els homes no.
•
Hi ha una discriminació social quant a estereotips entre homes i dones.
•
Només hi ha perruqueria al mòdul 1 i sense
continuïtat; haurien de posar-ne a tots els mòduls, ja que les dones es tenyeixen el cabell...
Sobretot, quan surten de permís, els agrada
arreglar-se’l i ara s’ho han de fer entre elles.
Respecte a la desigualtat de la dona a la presó:
•
Els càstigs amb les dones dintre de la presó són
més grans que amb els homes (trencament de la
condemna, positius, comunicats disciplinaris...).
•
Les condemnes en dones es castiguen més severament que en els homes.
•
La toxicomania no està ben vista en les dones.
Respecte a altres temes:
•
•
Hi ha una discriminació de la dona en el penal. Hi ha privació en les comunicacions familiars i no es compleix l’apropament a la família
(vis-à-vis íntim-familiar).
Hi ha poca informació en l’àmbit laboral per
a les dones, ja que els homes poden optar a
molts més llocs de formació. Els homes tenen
tallers de formació en fontaneria, mentre que
les dones els tenen en costura i en geriatria;
•
Existeix desinformació sobre com funcionar
dintre de la presó: els drets i deures de les internes i els interns, com fer una instància o un
recurs... Si un intern o interna n’ajuda un altre
a fer una instància o un recurs, esta penalitzat
perquè es considera un principi de motí. No
hi ha cap activitat penitenciària on s’ensenyin
totes aquestes coses. Moltes internes se senten enganyades pels seus advocats ja que se
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
senten desinformades a escala legal i accepten
pactes entre advocats en lloc de seguir amb la
totalitat del judici.
•
•
•
•
•
No existeix un pont d’unió entre la presó i
el carrer. Molts interns i internes no saben a
on dirigir-se un cop surten i moltes vegades
tornen a reincidir. Un repte de futur important és la creació d’una associació de dones
que han estat a la presó; aquest seria un vincle
d’unió entre la presó i el carrer. Més endavant
s’aporta un esquema dels objectius d’aquesta
associació.
L’atenció sanitària és mínima. Hi ha internes
que han tingut atacs epilèptics i el metge ha
vingut massa tard, d’altres que només les han
portat a l’hospital quan el cas era de vida o
mort... Acostuma a haver-hi un o dos metges
per a tota la presó.
A alguns/es funcionaris/àries els falta professionalitat respecte el tracte amb la població
penitenciària.
A la presó les coses són més cares que al carrer. Per exemple, un xampú és més car que al
supermercat.
En els vis-à-vis, no es pot portar menjar sinó
que s’ha de comprar de l’economat.
Creació de l’associació de dones que han estat a la presó
Les internes del DAE plantegen la creació d’aquesta
associació perquè creuen que es necessita com un lloc
on trobar amics, treball...
Elles mateixes realitzarien diferents activitats:
•
Tallers productius
•
Informàtica: com crear un CV, com consultar
un correu electrònic, cercar feina...
•
Tallers d’autoestima i habilitats socials: no és
el mateix estar cada dia privada de llibertat
que sortir al carrer.
•
Art-teràpia: analitzar cançons, reportatges, pel·
lícules sobre drogues, sexistes, política, amor...
•
Gimnàstica.
•
Dintre de la presó hi hauria tres persones dels
tres mòduls diferents que farien enquestes sobre necessitats. També se’ls portaria roba, se’ls
donaria informació sobre el centre, es parlaria
amb la família...
•
Es treballaria la sortida de la presó, amb el que
elles anomenen «Ocios limpios» i hàbits alimentaris; és a dir, es treballaria perquè la reinserció fos possible amb activitats d’oci diferents
a les que feien abans d’entrar a la presó.
•
Es farien xerrades i cursos de toxicomanies
per evitar les recaigudes; també des del CAS
es farien activitats de reducció de danys...
•
Convenis amb Narcòtics Anònims.
•
Teràpia grupal.
Es farien convenis amb empreses perquè les internes
poguessin trobar feina aviat un cop sortissin de la presó o fins i tot estant-hi dintre, aplicant l’article 100.2
del règim penitenciari (poder sortir de la presó per a la
realització de cursos i per feina; després de la jornada
laboral, es torna a la presó).
47
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
MOVIMENT VEÏNAL DE BARCELONA
Cuidadania... Un mot que s’ha inventat fa poc per posar de relleu que les dones transformem la societat des
de l’exercici de la ciutadania. Un joc de paraules, una
manera de fer i de veure les relacions socials necessàries, quan la cura de la vida passa a ocupar el centre de
les nostres vides. Partim d’una idea troncal: les dones
com a agents de transformació de la ciutat de Barcelona. Vet aquí que transformem la ciutat a partir de la
realitat polièdrica de la cuidadania...
La cura de la vida en l’economia submergida tradueix una terrible injustícia: són les dones les qui paguen en primer lloc la crisi del sistema, perquè hi
són doblement captives.
La crisi continua afectant amb força sectors econòmics
com els serveis, ocupats majoritàriament per dones.
48
El 65% de persones en situació d’atur de llarga durada
som dones.
El 99% de persones ocupades en el sector del servei
domèstic són dones. En moments de crisi, d’escassetat
de feina, la primera despesa que s’elimina és l’ajuda en
les tasques de cura per a les dones que treballen. Les
dones que havíem entrat en el mercat laboral, si ens
quedem sense feina i sense recursos, deixarem d’externalitzar les tasques de cura.
Les dones tornen a casa per força!
El treball de cura no forma part de l’economia «reconeguda», però el sistema usurpa el temps de cura –com
ho fa, d’altra banda, amb tots els recursos naturals– per
mantenir-se.
D’això en resulten tres implicacions importants:
1.
Les dones en situació més vulnerable, les dones
grans, soles o immigrants, que majoritàriament són
les que estaven realitzant aquestes feines, deixaran
de tenir cap mena d’ingressos, perquè es movien en
l’àmbit de l’economia submergida, val a dir que en
un marc sense regulació ni prestacions. Les xarxes
tradicionals, gestionades per les solidaritats familiars de la cura, en trencar-se, provocaran efectes
devastadors aquí i als països que depenen en gran
mesura de les aportacions de la immigració... Sense
parlar de les pensions baixes que resultaran de no
haver cotitzat com els homes!
2. Moltes dones ja han abandonat el mercat del treball per problemes de conciliació entre vida laboral
i personal. Amb una conseqüència nefasta: l’angoixa de les penúries econòmiques i l’augment de la
violència vers les dones. I, sobretot, de cara al futur, limitacions en la seva autonomia i llibertat.
3.
Hi haurà un augment de la divisió sexual del treball,
amb les conseqüències ja conegudes (jornades parcials, horaris atípics...). I també més precarietat per a
les dones, perquè disposaran de menys oportunitats,
i allà on es podran incorporar al mercat laboral es
trobaran amb feines devaluades i amb un augment
de la mercantilització del cos de les dones.
4. Des del moviment veïnal constatem que la crisi
afecta de manera indestriable la llar i el món laboral. Les solucions passen necessàriament per fer
visible i central, per donar un valor la feina de cura
dins l’estructura econòmica i compartir-la. Vet
aquí una responsabilitat indefugible de les administracions públiques, començant per la més propera, la municipal.
Salvin-ne DAHAN
Moviment veïnal de Barcelona
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
ASSOCIACIÓ CATALANA DE
LLEVADORES
La ciutadania de les dones s’ha desenvolupat en el context d’un model de ciutadania i drets androcèntrics
fonamentats en una clàssica diferenciació entre l’espai
públic i privat. Als homes els pertocava l’esfera pública i
a les dones l’esfera privada o domèstica. En aquesta esfera domèstica es desenvoluparen les activitats pròpies
de les dones com són l’embaràs i el part, la criança dels
fills, la cura dels vells o les tasques de la llar.
Els drets polítics i socials només tenien lloc en l’esfera pública, cosa que constituïa un sistema d’opressió
per a les dones. En els estats del benestar es produí
una incorporació de les dones als drets civils, polítics i
socials de ciutadania, però aquesta incorporació es caracteritzà pel requeriment d’assimilació de les dones
a un model de ciutadà masculí. Les tasques i funcions assignades a les dones continuaren circumscrites a
l’àmbit privat o domèstic, per tant els drets i la ciutadania, vigent avui en dia, no tenen en compte la vida
quotidiana ni la cura, ni les necessitats que totes i tots
tenim en els diversos moments de les nostres vides.
De la ciutadania a la cuidadania: una ciutadania en
clau de gènere. Cal reconfigurar els drets per englobar la vida de les dones, la xarxa de relacions, els valors i les capacitats desenvolupades per elles. Aquests
espais i relacions són també polítics; són ciutadania.
«La cura té a veure amb la sostenibilitat de la vida» i
per tant ha de ser central en la ciutadania a la ciutat.
CUIDADANIA: Nou concepte que es refereix a un
model social alternatiu que posa en valor i reconeix les
relacions humanes i el treball de cura. Entenem la cuidadania com la responsabilitat social i compartida per
la cura de la vida humana. La cura té a veure amb la
sostenibilitat de la vida, el benestar de les persones i la
manera com cobrim les necessitats bàsiques quotidianes: subsistència, protecció, afecte, coneixement, participació, descans, creativitat, identitat, llibertat... En
definitiva, posar en el centre de la vida les persones.
Propostes per promoure la salut de les dones
La divisió dicotòmica entre públic i domèstic anà
acompanyada d’una divisió entre cos i cultura. Les
tasques de l’àmbit domèstic quedaren allunyades de la
cultura cívica. Si quan es preveu el procés de la procreació humana es produeix una separació infranquejable entre cos i cultura, i si es produeix una adscripció
de l’embaràs únicament a l’àmbit de la corporalitat,
és a dir a l’àmbit privat; llavors des de la perspectiva
sanitària es tenen en compte únicament els processos
vinculats a la biologia, i s’ignora tota la seva implicació
intel·lectual i social, i d’aquesta forma es reprodueixen
els valors vinculats a la lògica patriarcal; el cos de la
mare esdevé exclusivament el lloc on es desenvolupa
l’embrió, i més tard la criança dels fills es considera
com a quelcom bàsicament privat i per tant la conciliació de la vida domèstica i laboral esdevé dificultosa.
Cal una visualització social de la procreació com a
quelcom que interessa a les dones, als homes i al conjunt de la societat. Per visualitzar i promoure els drets
de salut sexual i reproductiva proposem:
1.
Donar veu a les dones: conèixer l’experiència
femenina des de la perspectiva de les mateixes
usuàries. A primera vista sembla que hi ha una
enorme coincidència entre l’èmfasi a donar veu
a les dones i les estratègies metodològiques de
recerca qualitativa proposades per la sociologia
interpretativa (interaccionisme simbòlic, etnometodologia, fenomenologia, etc.). La tradició
interpretativa emfatitza la importància de recuperar el punt de vista dels actors, així com la seva
pròpia definició de la situació en què es troben
involucrats. Ens cal també però desenvolupar una
epidemiologia feminista ja que el coneixement i
l’estudi d’una gran quantitat de fenòmens socials
com les tendències demogràfiques i econòmiques
o els canvis macrosocials necessiten metodologies de recerca quantitatives, que contribueixin a
visualitzar i comprendre tots aquells aspectes de
la procreació i l’atenció assistencial que passen
desapercebuts.
2. En segon lloc i com a punt fonamental cal fer èmfasi en l’educació, la participació ciutadana i la
deliberació. Les dones que arriben a la maternitat
han de ser objecte d’aquests objectius. Parlem de
la creació d’espais de deliberació no dogmàtics
i evidentment respectuosos amb la diferència i
no portadors de veritats absolutes; per fer-ho cal
49
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
desenvolupar valors com la llibertat responsable
i la consciència crítica, i sobretot la capacitat de
deliberació que permeti l’apoderament de les
dones per afrontar, amb llibertat i responsabilitat,
les decisions referents a tots els aspectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva. Aquest
èmfasi en la deliberació democràtica hauria de
fixar-se com a objectiu una incentivació perquè
la ciutadania s’involucrés en una discussió dels
assumptes públics, com els dels tipus d’atenció
sanitària en matèria de salut, i també en matèria
de salut reproductiva.
Propostes per eradicar la violència masclista
50
Cal un treball permanent entre dones i homes ja des
de moments inicials. Considerem fonamental el treball
educatiu de relacions igualitàries entre dones i homes
a la mateixa escola, on es porti a terme una prevenció
de les relacions abusives i violentes, i on els valors de
la igualtat, el diàleg i la comunicació des del respecte
entre ambdós gèneres sigui un element clau. També
caldria una intervenció preventiva que fomentés la
vinculació dels homes amb el seus fills i filles des de
l’inici de l’embaràs. Aquesta vinculació pot ser un element clau per a l’educació dels fills i que aquests tinguin capacitat de treballar els conflictes futurs des del
diàleg i no des de llocs de poder diferents.
REFLEXIONS DELS
QUATRE EIXOS
EIX CULTURA:
51
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
GRUP DONA DEL CONSELL
MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL
El concepte de cultura suposa tenir els més amplis
coneixements de tot. En parlar o tractar el tema de
la cultura és imprescindible o necessari fer visibles les
dones i a la vegada pensar que també és necessari que
les dones fem visibles punts de mira diversos. La cultura està en contínua transformació.
cament que es fa en la ponència de «transformació des
de la cultura». Es parteix de la idea que les coses que
tradicionalment han fet les dones no són visibles en la
cultura. I la visió que aporta la ponència és insuficient
o reduccionista, perquè hem estat fent més coses que la
cura de les persones persones. Aquesta visió corre el risc
de fer més rígid l’estereotip tradicional segons el qual
les dones hem nascut per fer la cura dels altres. Hem
d’anar alerta, i reivindicar que la cultura és el saber de
la cura (del manteniment de la vida) però incorporant
també i necessàriament molts altres sabers.
Es remarca molt favorablement la idea expressada en aquesta ponència d’entendre la cultura com a vida, i pensar en les
cultures en plural, no en una única cultura. La concepció de
cultura que és la vida, ens referma la idea que fem cultura
en la quotidianitat, fem cultura en la forma com cuidem els
altres (la cura a la vida quotidiana i la pública).
Les dones tenen i aporten altres sabers que és necessari valorar a escala social. Així per exemple les dones
són pintores, fusteres..., saben lluitar i liderar una revolta o un comitè sindical i podríem afegir un llarg etcètera. Haurien d’estar més explicitats en la ponència
els sabers de les dones en la vida pública.
S’assenyala la importància del llenguatge. Hem
d’aprendre que nosaltres mateixes som les que impartim cultures i no és el que ens mostren. Les dones hem
de creure en nosaltres mateixes, fugint de la cultura
patriarcal. Es vol trencar amb el que ens han donat per
fet que és cultura, per tal de fer i avançar cap a una
cultura real de dones, feta o vista «amb ulls de dones».
En definitiva, es considera imprescindible prendre en
consideració una visió de la cultura en sentit ampli.
Una visió que incorpori també el culte a la bellesa, a
la creació. Incidir o explicitar que cultura són també
les narracions col·lectives sobre la vida, narracions col·
lectives vistes des del que han fet i aportat les dones. I
per tant cal incidir-hi quant a les accions a fer.
En aquesta ponència es proposa una visió de la cultura, que és el que sempre hem volgut transmetre des
del feminisme i encara continua vigent. La proposta de
transformar i canviar és el que m’ha agradat. Es proposa una manera diferent d’estar al món, d’actuar, de
parlar, etc., i aquest és el valor que hem de fer visible,
la proposta d’una mirada diferent, la de les dones. El
document reivindica aquesta manera diferent de fer.
Les manifestacions abstractes, per exemple la música, quan
pots dir que és d’homes o de dones? Segons qui ho ha fet?
Aportacions favorables o en concordança amb la ponència:
52
S’ha recollit la idea de cultura en sentit ampli i és significatiu
fer visible que les dones som grans transmissores de valors.
Es vol destacar que és la ponència més oberta, més
suggeridora i més plural de totes les ponències del
Congrés, per la temàtica que tracta i per la manera de
plantejar-ho. La cultura és entesa com a transformació
de les persones i per tant, per això és més inclusiva.
Aportacions crítiques a la ponència:
S’expressa també una opinió diferent respecte a l’enfo-
Les propostes de fer visible, valorar i qüestionar estan molt bé.
Es troba a faltar també que en el document no es recull
res de les cultures de les dones a Barcelona, dels espais,
grups o centres de dones que hi ha actualment a la ciutat. És un tema que està molt abandonat, es constata
que no hi ha un recull de les cultures que estan fent
les dones a Barcelona o una voluntat de fer-les visibles.
Ens estem estereotipant amb el tema de la cura. Cal fer
èmfasi en la resta d’activitats i realitzacions que fem les
dones a l’espai públic. La cura forma part o pertoca a homes i dones i per tant també hem d’incloure els homes. El
valor de la cura és imprescindible i té molt valor per a la
societat, però no hi hem de fer èmfasi en el fet que ho fan
sempre les dones o els incumbeix a elles.
REFLEXIONS DELS
QUATRE EIXOS
EIX TEMPS I TREBALLS:
53
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
CCOO, SECRETARIA DE LA DONA DEL
BARCELONÈS
A CCOO del Barcelonès creiem que parlar de transformar els temps és parlar de canviar l’organització del treball en primer lloc. El treball és per a nosaltres el tema
central en aquest debat, ja que articula no només els
temps de treball, sinó també la resta de temps. És especialment important tenir en compte que també marca
els temps de cura, el d’educar els fills i filles, el d’atendre
la gent gran, i també el de les tasques domèstiques.
54
A CCOO del Barcelonès hem obert el debat de com
transformar des del temps de treball, i és per això que
us parlem dels nostres objectius sindicals en la negociació col·lectiva d’enguany, propostes que pretenen fer
front a la crisi, contribuir a un model de desenvolupament alternatiu i aconseguir condicions de treball
dignes per a les dones de Barcelona. També hem dissenyat objectius que creiem que són d’àmbit municipal i
que poden contribuir a ajudar a elaborar les polítiques
municipals del futur, o si més no enriquir el debat del
II Congrés de les Dones de Barcelona.
A partir d’aquí hem parlat de la igualtat entre homes i
dones al món laboral, on també fem constar els nostres
objectius sindicals i el que creiem que des de l’Ajuntament es pot fer.
Finalment hem entrat a debatre el valor de la cura, i
la responsabilitat compartida entre homes i dones en
aquestes tasques, sobre la qual cosa tenim propostes basades sobretot en l’aplicació de la Llei de dependència.
Propostes perquè hi hagi una nova
estructura del temps
El temps de treball és el temps que articula la resta
dels temps, tant el de la gent que treballa com de la
gent que no treballa. És per això que us volem fer
constar els objectius de CCOO en la negociació col·
lectiva respecte als temps de treball:
•
•
Millorar els sistemes de flexibilitat negociada del
temps de treball i reducció del temps efectiu de treball cap a les 35 hores, reorganitzant els temps reals.
Els convenis col·lectius han de regular l’avaluació
periòdica del temps de treball i el sistema de flexibilitat i anàlisi dels problemes de conciliació de la
vida personal i la laboral, així com els problemes de
mobilitat i transport al centre de treball.
•
•
Millorar les garanties per a les persones i la seva capacitat d’autogestió del temps, en la regulació dels
sistemes de flexibilitat:
•
Els sistemes flexibles de temps de treball han
de tenir en consideració les diverses situacions personals: persones dependents, horaris
de formació i ensenyament, etc.
•
Les persones afectades per sistemes flexibles
han de tenir capacitat de control documental
de l’evolució de la seva jornada personalitzada.
Regulació del teletreball: és necessari incorporarlo a la negociació col·lectiva com una nova forma
d’organització del treball per aconseguir protecció i garanties per a les persones teletreballadores, tant assalariades com treballadores autònomes dependents.
Propostes perquè les dones accedeixin
al món laboral en igualtat de condicions
que els homes
El centre i l’eix estratègic dels plans d’igualtat o les
mesures d’igualtat han de ser l’organització del treball
en l’empresa. Les organitzacions del treball discriminatòries, que col·loquen la dona en una posició desigual i subalterna, són grans motors de desigualtat de
gènere i desigualtat social. És per això que a continuació relatem els objectius sindicals de CCOO respecte
a la igualtat en el treball:
Objectius de la negociació col·lectiva
•
Les polítiques d’igualtat de gènere i conciliació:
intervenció sindical en les organitzacions del
treball discriminatòries.
•
L’estratègia sindical per aconseguir una organització del treball més igualitària ha de centrar-se en
l’aplicació i el desenvolupament de la Llei orgànica
3/2007, d’igualtat efectiva de dones i homes.
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
•
•
•
La igualtat entre dones i homes és una qüestió
de justícia, però és, al mateix temps, una necessitat social, una necessitat de les persones i una
necessitat de la nostra economia i de les nostres
empreses per a la seva modernització.
Les mesures d’igualtat també tenen importància perquè permeten, des dels convenis
col·lectius sectorials, estendre l’aplicació de la
llei a les petites empreses, establint comissions
d’igualtat sectorials per avaluar i fer seguiment
de l’aplicació de les mesures d’igualtat.
Els convenis col·lectius han de:
•
Adaptar la regulació del conveni col·lectiu a la
legislació mínima i obligatòria.
•
Millorar l’aplicació mínima correcta de la
normativa.
•
Obrir un espai de negociació específic per als
plans d’igualtat.
•
Els convenis col·lectius sectorials han de dimensionar les empreses en les quals s’establiran necessàriament plans d’igualtat. Sent
obligatori el pla d’igualtat en les empreses de
més de 250 persones de plantilla, el conveni
ha de preveure’l. El conveni sectorial té la
capacitat d’estendre els plans d’igualtat a empreses de dimensió més reduïda.
•
•
Establir la constitució de les comissions d’igualtat per a la gestió del pla d’igualtat en l’empresa,
i les comissions d’igualtat sectorials per a l’avaluació de l’aplicació de les mesures d’igualtat.
Regular, com a metodologia de treball en la
negociació, una fase de diagnòstic i avaluació
de desigualtats.
•
Regular que els plans d’igualtat tinguin una
avaluació periòdica en l’empresa.
•
Els convenis col·lectius han de regular que els
plans d’igualtat han d’avaluar l’impacte, en
termes de gènere, de canvis significatius en la
vida de les empreses.
•
El conveni col·lectiu ha d’establir els mecanismes d’informació, consulta i participació
sindical.
•
Els convenis col·lectius han de concretar els
àmbits materials i els criteris principals que
han de contenir els plans d’igualtat. I han
d’establir que aquests constitueixin, també, la
base de les mesures d’igualtat:
1.
Establiment de criteris d’acció positiva
respecte dels grups professionals i categories en què la dona estigui subrepresentada, en els diversos moments de la relació
laboral: selecció, contractació i promoció.
2. Anàlisi dels sistemes de classificació professional i sistemes retributius, a fi de corregir possibles discriminacions.
3. Pla de prevenció de riscos laborals, que
prengui en consideració la dimensió de
gènere.
4. Millora dels sistemes de flexibilitat del
temps de treball,
5. Conciliació de la vida laboral i la personal,
i saber que les previsions legals tenen el
caràcter de dret mínim.
•
Establir els objectius del pla d’igualtat o, en
defecte d’això, de les mesures d’igualtat.
6. Llei de violència de gènere. És important
la seva difusió a través dels plans d’igualtat
i dels convenis col·lectius, i la seva millora
a través de la negociació col·lectiva o el pla
d’igualtat.
•
Determinar que les comissions d’igualtat,
quan s’hagin constituït, siguin els organismes
estables per a la gestió del pla d’igualtat.
7. Implantació o millora dels procediments
de protecció respecte de l’assetjament sexual o assetjament per raó de gènere.
55
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
8. Ajudes complementàries a les situacions
de dependència, no substitutòries de les
polítiques públiques necessàries.
9. Anàlisi de les possibles raons de gènere
quan, en circumstàncies diverses, es produeix la pèrdua d’ocupació de la dona.
•
Ràtios de plantilla suficients:
•
•
Formació i qualificació de professionals:
•
Establir els perfils professionals necessaris per a
cada un dels serveis, en funció de la seva naturalesa.
•
En cas que un perfil pugui ser cobert per diferents titulacions i/o qualificacions, caldrà
facilitar mecanismes de reconeixement de
competències adquirides en el desenvolupament de l’experiència laboral.
•
Garantir la formació adequada (inicial i contínua) a les qualificacions professionals dels
diferents perfils professionals.
10. Anàlisi dels problemes específics de mobilitat sostenible amb relació al gènere.
Propostes per posar en valor la cura
Llei de Dependència. La seva aplicació ha de ser
una oportunitat per al reconeixement social de les
tasques de l’atenció a les persones i una bona oportunitat per crear ocupació per a col·lectius amb dificultats d’inserció laboral com dones d’edat avançada
i/o amb escassa qualificació professional.
56
A CCOO apostem decididament perquè la gestió
d’aquests serveis sigui de caràcter clarament públic,
ja que això suposa la garantia del control de primera
mà de qui té la responsabilitat última, l’Administració,
tant de la qualitat de les prestacions com de les condicions laborals en què es presten, en unes plantilles,
per cert, altament feminitzades. No obstant això, vista
la tendència externalitzadora general, proposem una
sèrie de criteris perquè la contractació i els concerts
amb empreses i entitats públiques i privades amb ànim
de lucre o sense dels serveis d’assistència a la dependència no sigui precària:
•
Estabilitat en l’ocupació:
•
L’activitat principal de les empreses o entitats
haurà de ser el servei que han de prestar, per evitar la mesa posada a disposició de treballadors/es.
•
La qualitat del servei que rebin les persones
usuàries s’ha d’enriquir a partir de la millora de
les condicions laborals dels i les professionals.
•
Caldrà establir mesures que permetin la subrogació de plantilles.
•
Compliment de la quota de reserva del 2% establerta en la LISMI per a treballadors/es amb
discapacitat:
•
•
Que assegurin la qualitat del servei, que garanteixin una atenció adequada i permanent.
Tot i tractar-se d’una norma d’obligat compliment, caldrà determinar explícitament, com
a condició imprescindible per a l’acreditació,
l’acompliment de la reserva de llocs de treball.
Avaluació i seguiment de la qualitat:
•
Mitjançant instruments públics i específics
de control, vigilància i avaluació del grau de
compliment dels requisits exigits i la qualitat
dels serveis.
Des de CCOO rebutgem la coexistència de serveis
i prestacions de tipus econòmic com a instrument
d’atenció a la dependència, tant per a cura en l’entorn
familiar com per a vetlladors i vetlladores no professionals. Ho rebutgem no només pel que significa d’elusió
de la responsabilitat de l’Administració en la dotació
de serveis, sinó perquè des d’un punt de vista de gènere significa el manteniment del rol d’homes i dones
respecte a les cures familiars i la no-consideració de
treball ni professionalitat de persones cuidadores informals, en un 84% dones. (Font: Imserso. Enquesta
suport informal a les persones grans a Espanya. 2004.)
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
Espais familiars municipals d’atenció i suport a la
petita infància i les seves famílies (0-3). Que siguin
un servei universal i obert a tot tipus de famílies. Actualment no existeix a tots els barris i les places són
clarament insuficients.
És un servei amb l’objectiu principal que mares i pares
se sentin competents per educar els seus fills i filles. Hi
ha professionals que ajuden a educar en una etapa tan
important com és la de 0 a 3 anys a aquelles mares i pares que no porten els seus fills i filles a l’escola bressol i
per tant és un servei que orienta, afavoreix i reforça les
competències de cura a aquelles famílies que encara
no tenen contacte amb educadors ni educadores.
regulada i perfeccionant les clàusules fins a convertir-les en clàusules de garantia completa, és a
dir, sense limitacions i retroactives a l’inici de la
vigència del conveni.
•
Els convenis col·lectius han de superar la negociació salarial nominal i avançar en la negociació
del conjunt salarial i les retribucions de tot tipus.
•
Rebutjar les dobles escales salarials i corregir les
desigualtats de gènere. Analitzar la classificació
professional discriminatòria per fer realitat el principi d’igual retribució per a feines d’igual valor.
Barcelona, 18 de juny de 2009.
Escoles bressol
S’ha de garantir una oferta suficient de places per
atendre la demanda educativa per a infants de 0-3 anys.
ASSOCIACIÓ SALUT I FAMÍLIA
Els Bancs del Temps:
Places municipals per atendre infants en els períodes
de vacances, principalment durant el mes d’agost.
Propostes per eradicar la pobresa
femenina i afavorir la cohesió social
Una política sindical forta contra els baixos salaris, especialment en els sectors feminitzats de molts àmbits
de la negociació col·lectiva, és el millor camí per a la
lluita contra la precarietat laboral de les condicions de
treball de les dones. En aquest sentit els OBJECTIUS
PER A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA són:
•
•
Eradicar els baixos salaris estructurals
Cal prestar especial atenció a majors increments
en sectors d’activitat amb baixos salaris estructurals, i amb l’objectiu general d’establir un salari
mínim garantit d’almenys el 60% dels salaris mitjans, d’acord amb el que estableix la Carta Social
Europea, i que és l’origen de l’emblemàtica reivindicació dels 1.000 euros, com a salari mínim,
i la nostra exigència al Govern de continuar incrementant, amb aquest objectiu, el salari mínim
interprofessional.
Conquistar una millora real i efectiva del poder
adquisitiu dels salaris incorporant la clàusula de
revisió salarial en els convenis que no la tinguin
Noves oportunitats per a la reciprocitat i la posada en
valor de la cura d’una mateixa i dels altres.
Els Bancs del Temps estan oberts a tothom i pretenen
millorar la qualitat de vida aconseguint, sobretot en el
cas de les dones, noves formes de compartir les tasques
de cura així com oportunitats de trobar persones en
qui confiar.
Els Bancs del Temps promouen que les persones, i especialment les dones, facin política de la vida quotidiana partint de si mateixes i per a si mateixes.
Els Bancs del Temps multipliquen les oportunitats de
donar i rebre, a la vegada que són espais on s’aprèn a
escollir serveis i activitats partint de les pròpies necessitats i desitjos.
Els Bancs del Temps són instruments innovadors de
política social a escala local, arrelats al territori i propers a les persones. Per això fan emergir noves necessitats i permeten acompanyar-les i satisfer-les.
Elvira Méndez Méndez
Directora General de l’Associació Salut i Família.
57
REFLEXIONS DELS
QUATRE EIXOS
EIX ESPAI PÚBLIC I VIDA QUOTIDIANA:
59
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
GRUP DONA DEL CONSELL
MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL
Un primer apunt o consideracions generals que fa el
Grup, no específic d’una ponència en concret, és que
cal tenir present i donar valor al que han fet les dones
anteriorment.
El disseny de la ciutat és un concepte que s’ha d’introduir en els Plans d’Igualtat de l’Ajuntament de
Barcelona, de forma transversal. I també s’ha d’introduir la transversalitat de gènere. En tots els moments
de la planificació i l’actuació urbanística s’ha de tenir
en compte el punt de vista del gènere, començant pel
moment d’inici del planejament urbà.
60
Quan es fa la fase d’Informació pública d’un projecte
urbanístic, s’hauria d’incloure a l’igual que es fa amb
l’informe econòmic, un informe de pacte de gènere. El procés d’informació ha de ser participatiu, és
a dir, s’ha de consultar a la gent o la ciutadania a qui
impactarà, i ha de tenir present la diversitat, és a dir,
considerar l’equitat de gènere, les diferents edats, les
diferents necessitats de mobilitat, etc.
S’apunta el tema de la legislació, com un tema clau.
És important que la legislació ordeni i reflecteixi la
visió de gènere, en la seva transversalitat, i per tant
és important que existeixin realment aquestes lleis.
Així, per exemple en temes d’urbanisme, té molta
rellevància la Llei de barris, que s’està aplicant a l’actualitat a diferents barris de la ciutat de Barcelona.
Quins temes implica que una ciutat es pensi des de
la mirada de gènere?, és a dir, en quins temes s’ha
d’actuar? La seguretat de les persones; els equipaments (plantejar-se quin ús se’n fa, qui els gestiona,
com es participa des de la ciutadania en el disseny
d’aquests criteris o models...); l’habitatge; la mobilitat i els transports.
Com incorporem la vida quotidiana en el disseny de
les ciutats i com fem que els dissenyadors (professionals) ho tinguin en compte? El disseny de la ciutat
té un impacte social a la ciutat que pot fer-la o no
habitable.
S’està d’acord que cal abordar el tema de l’habitatge,
per la seva transcendència i perquè és o ha estat un
tema poc tractat, però a la vegada s’afirma que l’habitatge és un tema difícil d’implementar a la pràctica. Com s’hi pot incidir o arribar? I és cert que, per
exemple, les dones no podem tenir espais individuals
a les vivendes.
Hi ha un element de realitat que és el fet que les dones no estem en llocs on es prenen les decisions, i per
tant és prioritari, tant en la ciutat, com en el tema
de la cultura, i tots els altres que es tracten en les
ponències del Congrés de les Dones de Barcelona,
plantejar aquesta qüestió. Mentre no hi hagi dones
que estiguin als òrgans de decisió, serà molt difícil
d’aconseguir resultats. I, alhora, aconseguir que els
homes s’impliquin en la vida privada i per tant s’adonin d’aquestes necessitats.
Un altre element de realitat o realisme que es planteja i es demana que es faci en el Congrés, és posar o
acordar aquelles accions, propostes o activitats que
realment es poden complir («no hem de fer farols o
dir coses maques»). Si es fa un procés de revisió del
Congrés anterior (que es va celebrar fa uns deu anys),
es veu que hem de fer ara un Congrés diferent i incorporar aquest element de realisme.
Respecte a la necessitat de mesurar els impactes de
gènere i per tant construir indicadors de gènere, s’assenyala que aquests indicadors no existeixen, o gairebé, però són necessaris perquè són instruments que
permetran fer els informes de pactes de gènere, que
s’haurien d’implementar ens els projectes urbanístics
de la ciutat.
El tema de la seguretat, que tracta la ponència, s’hauria de segregar de l’espai públic, ja que es considera
que és un concepte més ampli, i no només hauria
d’incloure la seguretat física, sinó abastar un concepte de seguretat integral més ampli o global (econòmica, de salut, de benestar, etc.), tot i que es prioritzi la
seguretat física.
Es comenta que pel que fa als plans d’equipaments,
hi ha moltes diferències entre els districtes de la ciu-
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
tat. En alguns encara no n’hi ha o no estan realitzats,
i això pot representar una oportunitat per tal de poder incloure-hi la perspectiva de gènere, en els plans
i per tant en el disseny dels equipaments també.
Respecte als plans d’equipaments que ja estan elaborats, cal veure en quina mesura es poden revisar i
incorporar-hi la perspectiva de gènere.
Cal vigilar de no deixar de banda les dones del carrer que tenen unes necessitats concretes i reals. La
pregunta és: com les recuperem? No només cal incorporar dones arquitectes, etc.; tenen el mateix
valor les dones qualificades amb un reconeixement
professional que les dones quotidianes «del carrer»,
la qüestió és com ho fem per recollir la seva veu. Per
tant, apuntem aquest interrogant de cara al Congrés,
el de com treballar, articular i fer efectiva o possibilitar la participació real de les dones «del carrer»,
quins mecanismes ens caldrà utilitzar.
A l’hora de plantejar el tema de l’espai públic és necessari tenir en compte el doble vessant «macro» i
«micro», és a dir, és important pensar en termes globals, però alhora no descuidar la concreció. Així, a
tall d’exemple, esmentem el tema dels contenidors
d’escombraries, pensant en clau d’espai públic, que
hem de considerar que, els actuals, no són còmodes i
que la gent gran no arriba sovint a poder aixecar-ne
les tapes... Aquests aspectes més concrets, que formen part de la vida quotidiana de les persones, no
tan sols no els hem d’oblidar, sinó que cal valorar-los
i treballar-los.
61
ORIGEN DE
LES PROPOSTES
63
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
CONSELL DE LES DONES DEL
DISTRICTE DE:
1.
7. Centre penitenciari de dones Wad Ras
8. Col·lectiu Al Hanan
Ciutat Vella
9. Col·lectiu de Xineses Empresàries
2. Eixample
10. Comissions Obreres, Secretaria de la Dona
3. Gràcia
11. Comitè d’escriptores del Pen català
4. Horta-Guinardó
5. Les Corts
6. Nou Barris
12. Consell de la Joventut de Barcelona (L’Aranya
Creació, Joves Esquerra Verda, Avalot, Lescat,
Jove Cambra Internacional de Barcelona, Joventut Socialista de Barcelona, Casals i Grups de Joves de Catalunya)
7. Sant Andreu
64
8. Sant Martí
13. Consell Municipal de Benestar Social, Grup
Dona
9. Sants-Montjuïc
14. Convergència i Unió
10. Sarrià- Sant Gervasi
15. Dones amb Iniciativa
Consell de Ciutat
16. Dones Socialistes de Barcelona PSC
17. Dones en l’Església
PROFESSIONALS DEL SECTOR:
1.
18. El Lloc de la Dona
PIAD (punts d’Informació i Atenció a les Dones)
2. ABITS (taula tècnica del pla per l’abordatge integral
del treball sexual)
19. Esquerra Republicana de Catalunya, Secretaria
de la Dona de la Federació Regional de Barcelona
20. Esquerra Unida i Alternativa
ENTITATS:
21. La Pizarra de Raimunda
1.
22. Moviment Veïnal
AGIMA
2. Associació Catalana de Llevadores
23. Partit Popular de Catalunya, Barcelona
3. Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes
24. Projecte Dona
4. Associació Salut i Família
25. Unió General de Treballadores
5. Ca la Dona
26. Xarxa de 50 i Més
6. Centre penitenciari de dones Can Brians
DOCUMENT BASE II Congrés de les Dones de Barcelona
CIUTADANES DE BARCELONA:
24. Josefina Altés
1.
25. Mercè Queralt de Quadras
Pilar Fransitorra Brasó
2. Marina Sayfullina
26. Anna Pérez Quintana
3. Ana Aguirre
27. Rut Fuertes Rion
4. Graciela Magon Gutièrrez
28. Paulina i Encarnita
5. Amor Pujol Sáez
29. Esther Martínez Adelantado
6. Ana Ferrer Berot
30. Teresa Clua i Bosch
7. Rosa Gallar Muste
31. Judit Díaz Garcia
8. Antonia Fernández González
32. Marta Michelena
9. Isabel Sendra Orejas
33. Talia Soldevila
10. Maria Perramon Llavina
34. Maria Casas Mira
11. Leonor Seda Torres
35. Marina Parés Soliva
12. Kozn Huguenin
36. Federica Sestu
13. Estela Rodríguez Garcia
37. Mercè Juan
14. Teresa Vallejo Fernández
38. Blanca Santos
15. Geovana Yaipen Rodríguez
39. Alejandra Guibert
16. Regina Garcia Chávez
40. Montse E. Saura
17. Nora Rodríguez Vega
41. Meritxell Marta-Orriols
18. Manuela Tello Martín
42. Ana Garcia Arroyo
19. Mònica Romero González
43. Dolors Coloma Torrents
20. M. Pau Trayner Vilanova
21. Julia López López
22. Gemma Lienas Massot
23. Mercè Espinosa Tapias
65