La música fallera durant els anys vint i trenta

La música fallera
durant els anys vint i trenta
Frederic Oriola Velló
Ajudant de biblioteca.
Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València
Resum: Les dècades dels anys vint i trenta del
segle passat suposaren un moment de transformació de la festa fallera. Hi destaca la participació de les bandes de música que visitaren
la ciutat procedents del seu hinterland, i que
participaren en els diferents actes festius, així
com en els novells concursos bandístics.
Paraules
cursos.
clau:
música, bandes de música, con-
Abstract: During the 1920’s and 1930’s several
transformations occurred in the Falles festival, one of the most important ones being the
participation of the music bands. These bands
came from the hinterland to visit the city and
to take part in different events of the festival
as well as in the new music band contest.
Key words: music, music band, contests.
Data de recepció: 17-07-2014. Data d’admissió: 02-01-2015.
1. Introducció
L
a dècada dels anys vint del darrer segle
va implicar un canvi de primera magnitud
per a la festa fallera, que es transformà
en una «atracció turística i en un símbol de les
belleses valencianes» (Ariño, 1996: 33). Fins a
la guerra de 1936 es van produir una sèrie de
canvis en el món faller, com ara l’increment del
nombre de falles; el naixement de la Setmana
Fallera; el triomf del kitsch faller, amb la consolidació d’uns trets estètics fonamentals en
els monuments;1 la jerarquització dels monuments, que passaren a estar dividits en categories en funció dels costos de construcció;
l’expansió de la festa més enllà de la ciutat de
València, i l’aparició d’un nou repertori temàtic, amb la defensa de l’antimodernisme i de
l’estil bròfec (Ariño, 1996: 34-41).
Pel que fa a les bandes de música, el fet d’assistir a les Falles es va convertir en un esdeveniment de gran importància. Això permetia als
músics eixir dels nuclis rurals i anar a la ciutat,
on desfilaven uniformats pels carrers i les avingudes, demostraven la seua qualitat musical, i
podien menjar i beure abastament. Era doncs
un moment esperat, com es relata en un text
costumista del 1934:
La banda ha venido por primera vez a
Valencia.
Por muy poco dinero ha sido contratada para
amenizar la fiesta «fallera» en una plazuela
modesta de los barrios populares.
El contrato es leonino; unas pocas muy pocas
pesetas, pero con la obligación de soplar
mucho.
Son tres días de sonar mientras den aire los
pulmones de los músicos. Tres «despertás»
al amanecer; pasacalles diarios; saludos a los
falleros mayores y Comisiones respectivas;
«conciertos» por las tardes en el tablado ad
hoc, y bailables nocturnos alrededor de la
falla.2
47
Frederic Oriola Velló
2. Bandes, actes i repertoris
La revista La Voz Musical ens informa fil per
randa sobre les bandes que assistiren a la festa
fallera de l’any 1920, el nombre de places, els
48
actes contractats i els diners convinguts (vegeu
quadre núm. 1).
Quadre núm. 1. Bandes que actuaren en les
Falles de 1920.3
Banda i director
Places
Lloc
Actes
Preu
Banda Parroquial.
Salvador Barber
38
plaça de la
Pertusa
«les oímos els vals Frenito de amor,
que lo interpretaron muy bien. Fue
contratada [...] para dos dianas, cuatro conciertos y bizcochada»
380 ptes.
Banda de Bombers.
Francesc Lozano
30
c/ Torn de l’Hospital
«para dos dianas, cuatro conciertos
y bizcochada»
312 ptes.
Banda de Veterans
—
—
c/ Guillem de
Castro i Triador
«creíamos que ya no existía, [...]
para dos dianas y tres conciertos»
195 ptes.
Banda Nova de
Mislata.
Josep M. Abad
25
c/ Conca
—
Contractats
a 2 ptes. per
individu i acte
Banda de Pedralba.
Enrique Jordá
38
c/ Gandia
«ha sido quizás la mejor de todas
pues tanto en ejecución de obras
como en el repertorio, han demostrado que trabajan de firme y pueden presentarse en todas partes.
[...] dos dianas y cuatro conciertos»
400 ptes.
Banda Nova d’Alaquàs.
Francesc Forment
34
c/ Espartero i
«para dos dianas y tres conciertos»
Guillem de Castro
300 ptes.
Banda Unió Musical.
—
67
en dos falles: c/
Cervantes, i Pare
Jofré, c/ Paloma i
Jerusalem
—
En c/ PalomaJerusalem,
500 ptes.
(117)
Banda Santa Cecília
de Masarrojos.
Alexandre Peris
—
c/ Buenavista
«para una diana y tres conciertos»
300 ptes.
Banda Instructiva de
Benimaclet.
El subdirector4
25
c/ Maties Perelló
«le oímos un pasodoble que lo ejecutó admirablemente, a pesar de su
poco personal»
—
Banda de la Font de
Sant Lluís.
Josep M. Esteve
30
c/ Puerto Rico
—
—
Banda Municipal d’Alfafar.
Manuel Muñoz
30
plaça del Contrast
«le oímos tocar una marcha y nos
gustó muchísimo; lleva partes muy
buenas, y tiene en conjunto una
sonoridad muy brillante, matizando
como se debe. Esta banda fue otra
de las que más nos gustaron [...]
para tres conciertos»
240 ptes.
La música fallera durant els anys vint i trenta
REF
Banda Filharmònica
de Catarroja.
Antoni Hervàs
32
c/ de Gràcia i
Garrigues
«para dos dianas y tres conciertos»
450 ptes.
Banda La Lira de
BunyolFrancisco García
35
plaça de Caixers
«le oímos el pasodoble de Jimeno
Brisas otoñales, que lo ejecutó
admirablemente [...] para dos dianas
y cuatro conciertos»
450 ptes.
Banda L’Exemple.
Vicente Redondo
30
c/ Sant Vicent
«para una bizcochada, dos dianas, y
tres conciertos, reparto de banderas
y un pasacalle»
450 ptes.
Banda del Patronat
Musical del Poble
Nou de la Mar.
Vicent Tomàs Ridaura
28
plaça de Roderic «para dos dianas y cuatro conciertos
Botet
[...] muchos de los individuos que la
componen son profesores de nuestra banda municipal»
400 ptes.
Banda d’Alboraia.
Alfred Clavel
36
c/ de les
Avellanes
«para dos dianas y tres conciertos»
300 ptes.
Banda de Paterna.
Domingo Mario
28
plaça de l’Arbre
«para dos dianas y tres conciertos»
250 ptes.
Banda L’Amistat de
Benimaclet.
Senyor Martínez
24
c/ Ripalda
—
—
Banda Primitiva d’Alaquàs.
Francesc Tàrrega
33
c/ Salvador Giner
«para una bizcochada, dos dianas y
tres conciertos [...] Nos parece excesivamente barato»
300 ptes.
Banda Artística.
Josep Esteve
40
plaça del Collado
«para dos dianas y cuatro conciertos»
450 ptes.
Banda d’Aldaia.
Joaquim Pascual
25
c/ Santa Teresa
«para tres conciertos»
200 ptes.
Banda de
Rafelbunyol.
Leocadi Andreu
25
—
«para cuatro conciertos»
275 ptes.
Com veiem, 22 bandes de música foren contractades per 23 falles, ja que la banda Unió
Musical es dividí en dues. Es tracta de bandes
procedents de la ciutat i de poblacions dels
voltants. Llevat de dues, la de Veterans i la de
Massarrojos, coneixem les places que aportaren a la festa josefina. Queden, per tant, 20
bandes que participen en 21 falles, un total de
653 músics, amb una mitjana d’uns 31 músics
per falla.
Els músics eren llogats per a fer diferents actes
ja preestablerts, com bescuitades,5 cercaviles,
dianes i concerts. Les bandes preparaven amb
NÚM.20 - 2015 pp. 47-54
hores d’assaig les obres per a les falles, un
repertori bastit per valsos, marxes i pasdobles,
que solien ser interpretats de nit damunt dels
cadafals: «De deu a onse de la nit, después
que la música en lo seu entaulat adornat de
florero eixecuta el últim pasodoble, que la
chovenalla aprofita pera agarrarse, escomensen els impasients a donar el crit de ¡foc!, crit
que no tarda en repetirlo mil boques».6
Però no sols s’arranjaven únicament aquestes
composicions. La crítica constant per part de
les publicacions falleres a les interpretacions
fetes per les bandes de música ens descobrei-
49
Frederic Oriola Velló
xen quins eren els repertoris de les bandes i
allò que, en realitat, la gent volia sentir. Les
bandes preparaven reduccions d’obres clàssiques, de sarsueles i de música simfònica, que
xocaven amb el que el públic volia, que era
en realitat música per a ballar. Aquesta crítica
als repertoris bandístics la trobarem de la mà
de festers, públic assistent i músics de gran
prestigi. Sobre això opinaven Eduardo LópezChávarri i Manuel Palau.
Complement musical de la festa són els concerts de les bandes, sobretot si són músiques
de poble sense pretensions. [...] Tocant pasdobles, i sobretot números lleugers de ball,
[...] i promou els ballets i l’algatzara, vertadera
il·lusió de la gent jove. Això si, una falla que
s’acompanye de música massa sèria, és una
espècie de «procesión cívica» d’aquelles de
descobriment de rótul de carrer o de «besamanos» oficial. [...] no menys lleig i fúnebre
resulta lo de les bandes que acompanyen la
fregida de bunyols en el preludi de «Persifal»
o una simfonia de Beethoven, que no pareix
sinó que van en competència en la bunyoleria del cantó. La música de les falles que siga
ben alegre, i ben valenciana, i en instruments
populars (López-Chávarri, 1930).
Claro está que las bandas no ejecutan un
repertorio especial que sirva como ilustración
adecuada a sus respectivas fallas. [...] las bandas tocan unos programas tan barrocos como
se pueda desear y en ellos se ofrecen sucesivamente fragmentos wagnerianos, la revista en moda, Beethoven, Rimsky-Korsakov,
zarzuelas, etc., enmarcado todo ello por
los pasodobles famosos o por el del propio
director (Palau, 1934).
Per contra, la gent preferia música lleugera i
ballable:
[...] perquè crec que la jovenalla [...] lo que vol
són «valsets de bescuitá» per a entretindre el
temps marcant-se quatre posturetes [...]. Fa
alguns anys, [...] vaig oir una fantasia wagneriana executada per ¡¡¡catorze músics!!! incloent els instruments de percussió [...]. Senyors
directors de banda: jo els pregue [...], no mos
incloguen en els programes obres de tan de
mèrit com la V de Beethoven o la fantasia de
les Walkyries, pues s’ha donat el cas que les
jambetes i jambets de sert barri s’agarraren
50
a ballar la cèlebre cavalcada wagneriana [...]
l’únic repertori que està en caràcter per a tal
marc són els valsets i fox-trots de moda, que
per a les obres de concert no vos faltaran
ocasions i públic escollit que sàpiga apreciar la llavor artística que en cada moment han
demostrat (Garcia, 1929).
Això sí, el jazz o els ritmes llatinoamericans
tampoc eren massa ben rebuts en la festa
fallera dels anys vint i trenta.
[...] els xiquets, arrepleguen l’«estoreta velleta» al só de «El negro que tenía alma blanca»; els engraellats són «traques xineses»;
les despertades, se fan als acords del gangós
reguiny del saxofon...
¡I la joventut de hui, [...] assieteix a la cremà
[...] i balla amb sa promesa «la carioca» [...]
o qualsevol altra música... «negra», eixes hermoses composicions, on cada músic pareix
que toca lo que li dona la gana. [...]
¡Me desespera veure ballar el «claqué» al
compàs del pasdoble faller! (Beltrán, 1936).
Aquestes crítiques tant als programes de
música clàssica com als ritmes afroamericans
i llatins perduraran en el temps i arribaran fins
a la dècada dels cinquanta. Fet i fet, gràcies a
aquest ambient, juntament amb l’impuls de les
autoritats franquistes, els festivals del pasdoble tindran per tot arreu un èxit notable.
No és el cas de la música del «pasacalle» que
se compleix degudament amb la marxa o el
pasdoble i queda, per tant, al marge de qualsevol inculpació. Allò que ací es vol assenyalar
és la desviació que practiquen els de la banda
[...]. Si el que interpreten són ballables, el plat
de la balança s’inclina també pel que es diu
«ritmes moderns», que són negres, brasilers,
mexicans... Mes si el que llancen al vent són
peces de concert, solen emprant-se quasi
de ple en el gran repertori simfònic [...]. I ¡és
de vore! com senta a les falles, a elles, tan
populars, tan valencianíssimes, les serioses
interpretacions de Bach, Beethoven, Wagner,
Schubert, Rimsky o Soupé. Si algú, aleshores, ficat en ambient, acudeix a les serenates,
tanca els ulls i se limita a escoltar, davant del
despropòsit i la incongruència d’aquell babèlic llenguatge sonor, fora de to i de caràcter
(Soro, 1950).
La música fallera durant els anys vint i trenta
REF
Encara que, al costat de crítiques més dures,
també s’alçaren veus en favor dels músics i de
la seua música:
En Valencia, y con motivo de las fallas, se
reúnen más de cien bandas de música, siendo la mayoría de ellas de los pueblos próximos; bandas que están formadas por gentes
del campo [...] que ejecutan con gran maestría obras de grandes compositores como
Rimsky, Wagner, Giner, Serrano y otros
(Sartorio, 1934).
A més dels repertoris i dels actes organitzats
durant les Falles del 1920, el quadre anterior ens aporta una informació econòmica ben
interessant sobre el pagament dels serveis
musicals. A partir de les dades que tenim —
tot i que incompletes—, concloguem que
cada músic cobrava, si fa no fa, una mitjana de
10,9 pessetes per les festes falleres del 1920.
Vinculat a això, al voltant de 1916, l’arrova de
farina de blat costava de 4 a 5 pessetes; un
quilo de sardines, 1,25; l’arrova de creïlles, d’1
a 2; l’embotit, de 2,75 a 3 pessetes per quilo;
l’abadejo, 1,75 per quilo, i el pa, de 0,40 a 0,50
el quilo.
La relació entre els aspectes econòmics i musicals també va ser un tema recurrents en els
textos fallers anteriors a la guerra. Així, les
publicacions falleres també arrepleguen les
queixes sobre els pagaments als músics:
Pero señores, no hay ninguna tarifa que reglamente estos precios; todavía no hay tasa para
la música; por lo tanto, cada uno es dueño
de contratar a su libre albedrío. Nosotros,
al tomarnos este trabajo de información, ha
sido con el único objetivo de prevenir a todas
las bandas que no les sorprendan la buena fe
y que contraten a bajo precio en este tiempo, para el año que viene [...] pues es muy
de razón [...] los que lo producimos, seamos
remunerados debidamente al sacrificio que
hacemos.7
Des de la dècada dels vint fins al colp d’estat, la festa cresqué i s’expandí. Antonio Ariño
diferencia dues fases: fins al 1927, en què es
plantaren una mitjana de 41,5 falles per any,
i una segona fase, en què el nombre de falles
ascendí fins a 89,1 per any (Ariño, 1996: 15-41).
NÚM.20 - 2015 pp. 47-54
3. Concursos bandístics durant les falles
dels anys trenta
Les acaballes de la dècada dels vint veuran com
en el si de la festa fallera de la ciutat començaran a introduir-se concursos d’interpretació
bandística. Un dels primers que es poden citar
fou l’organitzat per la falla de la plaça del Molí
de na Rovella l’any 1928.8 Aquest se celebrà
el dia de Sant Josep i finalitzà amb el triomf
de la banda de Picassent, acompanyat per un
guardó per a la banda d’Alboraig i un accèssit
per a la banda de Polinyà.9
El 1929 fou el de l’estrena del pasdoble El
Faller, de Josep Serrano, i per a aquest esdeveniment els veïns del carrer de la Pau, en
col·laboració amb el Cercle de Belles Arts,
organitzaren un nou concurs que comptà amb
aquest pasdoble com a obra obligada. La
Banda Municipal de Riola va ser-ne la guanyadora.10
En les falles de 1930 trobem el concurs de
composició de pasdobles organitzat pel diari
Las Provincias, on resultà guardonada l’obra
presentada pels germans Vicent i Artur Terol
Gandia. Així, durant aquestes festes, el diari
establí una sèrie de desfilades per al dimarts
18 de març i el dimecres 19 de març,11 de set a
dues de la matinada, en què les bandes inscrites interpretaren, entre altres, aquesta novella
composició.12
Però no serà fins a les Falles de l’any 1931
quan s’introduí amb força un novell concurs de
pasdobles, esta vegada organitzat pel Comité
Central Faller i que des d’aleshores fins al
colp d’estat romandrà com un acte més en
el programa festiu. En aquest cas la Festa del
Pasdoble se celebrà el dia 17 de març.
El jurat quedà format per Josep M. Navarro,
Josep Manuel Izquierdo i Emili Campos, i les
bandes es van dividir en dues seccions. Dins
de la secció primera els premis foren: primer
premi, Banda d’Anna; segon premi, Unió
Musical d’Alberic; tercer premi, desert. I en la
secció segona: primer premi, Unió Musical de
Picassent; segon premi, L’Artística Nulera; tercer premi, Banda de la Llosa de Ranes, i l’accèssit, per a la Banda Instructiva de Sollana.13
51
Frederic Oriola Velló
Per la seua banda, en la convocatòria de 1932
van organitzar-se dos festivals, en concret el
Certamen Musical Popular i el Concurs de
Pasdobles.
El Certamen Musical Popular es va organitzar el 17 de març a la plaça de bous. Es van
establir quatre premis i sis accèssits, concedits
per votació popular mitjançant unes urnes.
Les bandes inscrites havien d’entrar a la plaça
Quadre núm. 3. Bandes i peces interpretades en el Certamen Musical Popular del 17 de
març de 1932.14
Banda
Pasdoble
Obra lliure
Santa Cecília de Foios
Girona
Pan y toros, fantasia de Barbieri
Agrupació Musical de València
Angelillo
El ball de Luis Alonso, de Jiménez
Santa Cecília de Massarrojos
Tercien
Una noche en Calatayud, de Pablo Luna
CIM de Massanassa
Girona
Una noche en Calatayud, de Pablo Luna
CIM de la Creu Coberta
Vito
La virgen de bronce, de Soutullo i Vert
Joventut Musical d’Albal
Botijistas
Música clàssica, de Ruperto Chapí
Primitiva de la Font de Sant Lluís
Gallo
La Marchenera, preludi de Torroba
Foment Musical de Sollana
Gallo
El barberillo de Lavapiés, de Barbieri
Centre Eslava d’Albuixec
Dauder
La Dolorosa, de Serrano
L’Amistat de Paterna
València
Marina, fantasia d’Arrieta
Banda Municipal de València
Girona
La Revoltosa, fantasia de Chapí
La votació popular atorgà el primer premi, de
1.500 pessetes, a la banda de Paterna, amb
750 vots; el segon premi, de 1.000 pessetes,
a la banda de Massanassa, amb 450 vots; el
tercer premi, de 750 pessetes, a la banda d’Albal, amb 396 vots; el quart premi, de 500 pessetes, a la banda d’Albuixec, amb 269 vots; el
primer accèssit, de 300 pessetes a la banda de
Massarrojos amb 194 vots; el segon accèssit,
de 300 pessetes, a la banda de Foios, amb 142
vots; el tercer accèssit, de 300 pessetes, a la
banda de la Font de Sant Lluís, amb 133 vots;
el quart accèssit, de 300 pessetes, a la Banda
Municipal de València, amb 63 vots; el cinqué
accèssit, de 300 pessetes, a la banda de la Creu
Coberta, amb 53 vots, i el sisé accèssit, de 300
pessetes, a la banda de Sollana, amb 52 vots.15
Per la seua part, el Concurs del Pasdoble
es va celebrar el 18 de març de 1932 a la
plaça d’Emilio Castelar, davant de l’Ateneu
Mercantil. En aquest concurs s’establiren tres
premis. Les bandes inscrites havien d’interpre-
52
interpretant un pasdoble de Santiago Lope.
Seguidament, havien de tocar com a obra
obligada La festa russa, de Joan Frígola, i una
altra d’elecció lliure. L’acte l’havia de cloure la
banda municipal de la ciutat, que hi participava fora de concurs (vegeu quadre núm. 3).
tar dos pasdobles: l’un, obligat (Juli Cèsar, de
Josep Roca) i l’altre, lliure.16
Al remat el jurat va atorgar els premis següents:
primer premi, de 300 pessetes, a la Banda de
Nostra Senyora de les Neus, que va interpretar com a pasdoble lliure Camí de roses; segon
premi, de 200 pessetes, a la banda de Paterna,
que va tocar com a pasdoble lliure La bellesa
del nord, i tercer premi, de 100 pessetes, a la
banda de Benimodo, que va triar com a pasdoble lliure Salutació a la bandera.17
Encara que no es preveia, es va concedir un
accèssit de 50 pessetes a la banda de Benissanó
per la seua actuació, que va agrair interpretant
el pasdoble L’entrada de la murta. També va
ser molt aplaudida la interpretació de la banda
de Bunyol. Com a anècdota, en els programes
va aparèixer la banda de Benaguasil, que ni hi
estava inscrita ni va actuar en l’acte.
El concurs del 1933 es va convocar la vesprada del 17 de març, una altra vegada davant
La música fallera durant els anys vint i trenta
REF
de l’Ateneu Mercantil. El jurat, format per
tres catedràtics del Conservatori de Música
i Declamació de València i dos membres del
Comité Central Faller, contemplava les actuacions des dels balcons de l’entitat. Com els anys
anteriors les bandes inscrites havien d’interpretar dos pasdobles: l’un, obligat (Entre festes,
de Julián Garijo) i l’altre, lliure. Hi havia tres
premis i un accèssit.18 Pel que fa als premis, les
bandes guardonades van ser: primer premi,
de 500 pessetes, a la banda Foment Musical
de Sollana; segon premi, de 200 pessetes, a
la banda Unió Musical d’Algímia de la Baronia;
tercer premi, de 100 pessetes, a la banda
Agrupació Musical de Paterna, i finalment,
l’accèssit, consistent en un «suculento plato de
dulce», a la Lira Ampostina, d’Amposta.19
En la convocatòria de 1934, s’hi va introduir
una lleu modificació, ja que es van donar dos
premis per la interpretació del pasdoble obligat i un altre premi per la del pasdoble lliure.
Aquest any el concurs es va celebrar la vesprada del 17 de març de 1934. De les dotze bandes inscrites, sols se’n presentaren nou davant
del jurat integrat per Jacint R. Manzanares,
Pedro Sosa i B. Sospedra. La decisió va ser la
següent: primer premi pel pasdoble obligat,
a la banda Ateneu Musical Giner de Llaurí;
segon premi pel pasdoble obligat, a la banda
Unió Musical d’Alberic, i un únic premi pel pasdoble lliure, a la banda Centre Artístic Musical
de Tavernes de la Valldigna.20
Per la seua part, el 18 de març de 1935, en el
concurs que va celebrar el Comité Central Faller,
es repartiren tres premis: primer premi, de 300
pessetes, a la banda Lira Fontina, de la Font de
la Figuera; segon premi, de 200 pessetes, a la
Banda d’Anna, i tercer premi, de 100 pessetes,
a la banda Artística de Quintanar de la Orden.21
Finalment, el 13 de març de 1936, fou el darrer
en què se celebraren les Falles amb normalitat
abans de l’esclat de la guerra. Ací 24 bandes
van optar als premis del concurs celebrat a la
plaça d’Emilio Castelar.22 De les inscrites sols
se’n presentaren tretze al judici de Benjamín
Lapiedra, Emili Seguí i Vicent Terol. La decisió
va ser: primer premi, a la Banda Municipal de
Villamayor Santiago (Conca); segon premi, a
NÚM.20 - 2015 pp. 47-54
la Banda de Corbera d’Alzira; tercer premi, a
la Banda Municipal de Quintanar de la Orden;
primer accèssit, a la Unió Musical de Real, i
segon accèssit, a l’Artística de Benissanó.23
Notes
1. Aquests trets estètics són definits per Antonio
Ariño (1996: 38) com «el principi d’inadequació o
distorsió, el principi d’acumulació o atapeïment,
la percepció sinestèsica o assalt a la totalitat
dels canals sensorials, el principi de mediocritat
—art de masses— i el de confort o acceptació
fonamental».
2. «Cuadro costumbrista: la primera salida», Álbum
Fallero, 1934.
3. La Voz Musical, 31 març 1920, núm. 11.
4. «Dirigida por el subdirector, por estar tocando
en el Regimiento de Mallorca su director D.
Manuel Belando».
5. Eren esmorzars o berenars populars on la gent
de la falla menjaven acompanyats per la banda
de música que interpretava diferents peces per a
amenitzar l’acte.
6. La Chola, 41, 26 febrer 1927.
7. La Voz Musical, 31 març 1920, núm. 11.
8. El Mercantil Valenciano, 16 març 1928.
9. Las Provincias, 20 març 1928.
10. El Mercantil Valenciano, 19 març 1928.
11. Las Provincias, 15 març 1930.
12. Diverses bandes hi van participar durant les dues
jornades, entre aquestes es trobaran Foment
Musical de Navarrés, amb 28 places, dirigida
per Salvador Villa Salero; la Lira Musical de Xera,
amb 20 places, dirigida per Francisco Richart;
la Nova de Xàtiva, amb 52 places, dirigida per
Josep Garcia Pastor; la Lira Unión de Xelva, amb
45 places, dirigida per José M. Barrachina; la
Banda Nova d’Alaquàs, amb 42 places, dirigida
per Emili Seguí; la Banda Municipal de Rubiols,
amb 25 places, dirigida per Juan Sanchis; Foment
Musical de Sollana, amb 35 places, dirigida per
Idelfons Esparza; Primitiva de Benissanó, amb
20 places, dirigida per Francesc Castellano;
Banda de Benifaió, amb 40 places, dirigida
per Agustí Gimeno; Primitiva de Xella, dirigida
per Godofredo Talón; la Lira d’Aldaia, amb
45 places, dirigida per Joan Bañón; el Centre
Instructiu Musical de Xirivella, amb 32 places,
dirigida per Rosend Albiñana; Unió Musical
d’Alberic, dirigida per Francesc Molina Valero, i
la Banda de Riola, amb 33 places, dirigida per
53
Frederic Oriola Velló
Josep Tamarit. Las Provincias, 19 març 1930 i 20
març 1930.
13. El Mercantil Valenciano, 18 març 1931.
14. El Mercantil Valenciano, 16 març 1932.
15. El Mercantil Valenciano, 18 març 1932.
16. Les bandes inscrites foren: Banda de Nostra
Senyora de las Neus, amb 50 places; l’Armónica
de Bunyol, amb 50 places; Banda de Montolivet,
amb 35 places; Banda de Picanya, amb 35
places; Nova d’Aldaia, amb 42 places; Primitiva
de Benissanó, amb 35 places; Agrupació Musical
de Paterna, amb 40 places; Unió Musical
de Benimodo, amb 35 places; Primitiva de
Benimàmet, amb 35 places, i Primitiva d’Alaquàs,
amb 35 places.
17. El Mercantil Valenciano, 19 març 1932. En la
premsa no figura quina entitat va organitzar
aquest acte, però deduïm, per les convocatòries
d’altres anys, que aquest concurs el va organitzar
el Comité Central Faller.
18. El Mercantil Valenciano, 17 març 1933. Bandes
participants en el concurs de pasdobles del
1933: Unió Musical d’Algímia de la Baronia, amb
35 places; Club Esportiu Musical de Castellar,
amb 35 places (falla d’aquesta població); Banda
de Xalanç, amb 30 places (Falla Unió FerroviàriaPuerto Rico); El Buen Humor d’Honrubia, amb
35 places (Falla Sant Vicent-Periodista Azzati);
Banda d’Olocau, amb 28 places (Falla En BanyMaldonado); Banda de Mutxamel, amb 35
places (Falla Cuba-Dénia); Banda de Montilla de
Palancar, amb 35 places (Falla Francesc SempereMestre Aguilar); banda El Micalet de València,
amb 35 places (Falla Plaça de Mossén Sorell); El
Foment Musical de Sollana, amb 38 places (Falla
Jordana-Soguers); La Primitiva d’Alfafar, amb 35
places (Falla Murillo-Palomar); La Lira Ampostina,
d’Amposta, amb 35 places (Falla Cadis-Dénia);
La Lira Fontina, de la Font de la Figuera, amb
35 places (Falla Mestre Gozalbo-BorrianaCatorze d’Abril); Banda del Casino Autonomista
de Xirivella, amb 30 places (Falla Cadis-Vivons);
Agrupació Musical de Paterna, amb 40 places
(Falla Plaça de Santa Creu); Banda de Xest, amb
35 (Falla Pelai), i Banda A. Musical de Benissanó,
amb 35 places (Falla Almodí-Salvador).
19. El Pueblo, 18 març 1933.
20. El Mercantil Valenciano, 18 març 1934.
54
Paterna, Unió Musical Santa Cecilia del Villar
de l’Arquebisbe, Banda de Casasimarro, Banda
Municipal de Riola, Artística de Montroi, Societat
Musical La Primitiva de Serra, Artística de
Benissanó, Banda de Montolivet, Banda Municipal
de Quintanar de la Orden, Banda Municipal de
Canals, Banda Municipal de Villamayor Santiago
(Conca), L’Exemple de Xirivella, Banda d’Albalat
de la Ribera, Unió Musical de Xiva, El 26 de Mayo
de Quintanar de la Orden, Unió Musical de Xest,
Lira Almussafenca d’Almussafes, Banda de la
Font de la Figuera, Banda del Ràfol de Salem,
Banda de Sumacàrcer i Banda de Quatretondeta.
23. El Mercantil Valenciano, 17 març 1936, i també
Las Provincias, 18 març 1936.
Bibliografia
Ariño Villarroya, Antonio (1996): «Del naixement
a la consolidació (1849-1936)», dins Associació
d’Estudis Fallers, La festa de les falles, València,
Consell Valencià de Cultura, pp. 15-41.
Beltrán, Enrique (1936): «Música valenciana»,
Gráfico Fallero.
Garcia, Nicolau (1929): «Solfa fallera», El
Buñol, 6.
López-Chávarri, Eduardo (1930): «La música»,
La Donsaina, febrer.
Oriola Velló, Frederic (2009): «Cifesa i el concurs de pasdobles en les Falles de València
(1942-1955)», Revista d’Estudis Fallers, 14, pp.
54-63.
— (2010): En clau de festa: l’evolució de la
música en el cicle festiu valencià, València,
Institut Valencià de la Música.
— (2010): «L’estrena d’El faller l’any 1929»,
Revista d’Estudis Fallers, 15, pp. 28-35.
Palau, Manuel (1934): «La música y las fallas»,
Mundo Gráfico, any 24.
21. El Mercantil Valenciano, 19 març 1935.
Sartorio (1934): «Lo que cuestan las fallas»,
Foc Valenciá en la Semana Fallera.
22. El Mercantil Valenciano, 17 març 1936. Bandes
participants en el concurs del 1936: Banda
de Corbera, Unió Musical de Montroi, Banda
de Benimodo, Instructiu Musical L’Amistat de
Soro, Frederic (1950): «Música estrangera en
la festa més popular o açò és París», Pensat
i Fet.