Professors: José Mª Barragán / Fernando Herráiz Objectius generals

Programa de l’assignatura
HISTÒRIA DEL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Curs 2005-06
6 crèdits / segon cicle
Professors: José Mª Barragán / Fernando Herráiz
Objectius generals del curs
•
Construir amb els estudiants itineraris per alguns dels àmbits de la història cultural
de la matèria curricular d’Educació Artística en les seves diferents denominacions,
(Dibuix, Treballs Manuals, Educació Visual i Plàstica...) representacions del
subjecte, pràctiques escolars, imatges i veus dels participants en els diferents
períodes d’aquesta història, en un procés reconstructiu des del present.
•
Explorar les perspectives discursives vinculades a diferents concepcions sobre el
currículum de l’Educació Artística, de manera especial aquelles que es presenten
com alternatives al currículum tradicional: la perspectiva deliberativa i postcrítica
•
Abordar des d’una perspectiva interpretativa, dins del context de la Història de
l’Educació i la Història Cultural, algunes temàtiques vinculades a qüestions
relacionades amb la identitat, el coneixement, la pràctica escolar, els valors i la
reproductivitat social.
•
Introduir als estudiants en estratègies de recerca en el camp de la història cultural de
la matèria d’Educació Artística, de manera especial en torn a històries de vida i
recerca narrativa.
•
Experimentar una organització del curs que no se centri en les explicacions del
professor, sinó en el debat, intercanvi de narracions, el diàleg crític amb les fonts, la
participació de convidats amb la finalitat de construir narratives alternatives a la
història tradicional del currículum d’Educació Artística.
•
Portar a terme recerques des de la perspectiva de la història cultural del currículum i
les històries de vida que pugin ser presentades en les VII Jornades d’Història de
l’Educació Artística
Metodologia
•
Reconstruir els relats que vinculen les històries del currículum relacionat amb les
Arts Visuals amb les narratives sobre el subjecte i els coneixements disciplinaris
•
Reconstruir les narratives educatives dels participants en el curs.
•
Construir narratives visuals en torn a històries de vida com exemple de recerca sobre
Història de l’Educació Artística.
•
Reconstruir, per mitjà d’un portafoli electrònic la narrativa sobre el procés del curs.
Algunes qüestions
•
Quines relacions es poden establir entre la història social i cultural de l’art, de
l’educació i la matèria curricular d’Educació Artística?
•
En quina mida el tipus de currículum que s’adopti fa de mediador dels tipus de
subjectes que es vol educar?
1
•
En quina mida els canvis i influències que s’observen en aquestes relacions estan
presents en les concepcions i pràctiques curriculars actual sobre l’Educació
Artística?
•
Què podem aprendre de les històries de vides pròpies i de les que d’una forma o
d’altre han estat protagonistes de la història de l’Educació Artística?
•
Quines relacions, es poden establir entre les representacions ‘mediades’ per les
diferents concepcions del currículum d’Educació Artística i les representacions
sobre la infantesa, l’art, les idees estètiques...?
•
En quins sentits el planejament del curs pot contribuir a un replantejament de la
matèria curricular relacionada amb l’Educació Artística?
•
És possible portar a terme un curs universitari centrat en el procés de recerca dels
participants i no en el dictat d’apunts i la realització d’avaluacions reproductives?
Llibres de lectura recomanada
DA SILVA, Tomas D. (2001) Espacios de identidad. Nuevas visiones sobre el
currículum. Barcelona: Octaedro.
GOODSON, Ivor (ED.) (2004) Historias de vida del profesorado. Barcelona: Octaedro.
HERNÁNDEZ, Fernando. , JOANOLA, Roser. i MOREJÓN, Laura (coords) (2001)
IV Jornades d’Història de l’Educació Artística. La perspectiva expressionista i els
llibres de text per a l’educació artística. Barcelona: Facultat de Belles Arts.
HERNÁNDEZ, Fernando., i MOREJÓN, Laura (coords) (2004) V Jornades d’Història
de l’Educació Artística. Històries de vida i educació de les visuals. Barcelona:
Facultat de Belles Arts.
Bibliografía general
ANGULO, Félix (1994) ¿A qué llamamos currículum?, en: ANGULO, F; BLANCO, N; Teoría
y desarrollo del currículum. Ed. Aljibe.
AYUSTE, Ana; FLECHA, Ramón; LOPEZ, Fernando; y LLERAS, Jordi (1994)
Planteamientos de la pedagogía crítica, Comunicar y transformar. Barcelona: Editorial
Graó.
BABBIE, E. (1999) Fundamentos de la investigación social. México: Thomsas Editores.
BRUNER, J. (1997) La construcción narrativa de la realidad. En: La educación, puerta de la
cultura. Madrid: Visor?
BURR, Vivien (1997) Introducció al construccionisme social. Barcelona: Proa.
CABALLERO, Zulma (2001) Aulas de colores y sueños, La cotidianidad en las escuelas
multiculturales. Barcelona: Octaedro – EUB
CONNELLY, F. Michael; y CLANDININ, D. Jean. (1995) Relatos de Experiencia e
Investigación Narrativa. En: LARROSA, Jorge (1995) Déjame que te cuente, Ensayos
sobre narrativa y educación. Barcelona:
CUESTA, R. (2005) Pensar históricamente la escuela. Modos de educación en la España
contemporánea. En: Felices y escolarizados. Crítica de la escuela en la era del
capitalismo. Barcelona: Octaedro.
2
DA SILVA, T.T. (2001) Espacios de identidad. Nuevas visiones sobre el currículum.
Barcelona: Octaedro.(101-173)
EISNER, Elliot (1998) El ojo ilustrado. Barcelona: Paidós.
EULÁLIA Calzada, Teresa (¿?) Alguns elements per a l’estudi de l’evolució del sistema escolar
espanyol (1812-1980), en: Sociologia de l’Educació. Barcelona: ¿?
FREEDMAN, Kerry (2002) Cultura visual e identidad. Barcelona: Praxis – Cuadernos de
Pedagogía nº 312 .
GAY, J.; PASCUAL, A.; y QUITLLET, R. (1975) Sociedad catalana y reforma escolar. La
continuidad de una institutición.
GEERTZ, Clifford (1989) El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.
GERGER, K. (1996) Cap 2. La crisis de la representación y la emergencia de la construcción
social. GERGER K. (1996) Realidad y relaciones. Aproximación a la construcción
social. Ed. Piadós.
GIROUX, H. (1997) La pedagogía radical como política cultural; más allá del discurso de la
crítica y del antiutopismo, a: MCLAREN, P. Pedagogía crítica y cultura depredadora.
Políticas de oposición en la era posmoderna. Ed. Paidos. (47-77)
GOODSON, Ivor (2004) Profesorado e historias de vida, Un campo de investigación
emergente. En: GOODSON, Ivor (ed.) Historias de vida del profesorado. Barcelona:
Octaedro. (45-61)
GOODSON, Ivor F. (2004) El estudio de las vidas del profesorado. Problemas y posibilidades.
En: GOODSON, Ivor (ed.) Historias de vida del profesorado. Barcelona: Octaedro.
HERNÁNDEZ, Fernando (¿) Estudios culturales y lo emergente en la educación. Barcelona:
Cuadernos de pedagogía.
HERNÁNDEZ, Fernando (2002) Repensar la educación de las artes visuales. Barcelona:
Praxis – Cuadernos de Pedagogía nº 312
HERNÁNDEZ, Fernando (2004) Romà Vallès: un pionero de la perspectiva expresionista en
Educación Artística. En: En: HERNÁNDEZ, F.; y MOREJÓN, Laura (comp.) Historias
de vida y Educación de las Arte Visuales. V Jornades d’Història de l’Educació Artística.
Barcelona: Universidad de Barcelona – Facultat de Belles Arts.
LATORRE (2003) La investigación-acción, conocer y cambiar la práctica educativa.
Barcelona: Editorial Graó. (23-30)
LATORRE, Antonio; DEL RINCON; Delio; y ARNAL, Justo (2003) Base Metodológica de la
Investigación Educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia. S.L. (pág. 25-50)
LATORRE, Antonio; DEL RINCON; Delio; y ARNAL, Justo (2003) Proceso general de
investigación En: Base Metodológica de la Investigación Educativa. Barcelona:
Ediciones Experiencia. S.L. (51-86)
LUKE, Carmen (1999) (comp.) Feminismos y pedagogía en la vida cotidiana. Madrid: Morata.
MEASOR, L. Y SIKE, P. (2003) Una vista a las Historias de Vida, Ética y metodología de la
historia de vida. En: GOODSON, Ivor (ed.) Historias de vida del profesorado. Barcelona:
Octaedro.
MIDDLETON, Sue (2004) El desarrollo de una pedagogía radical: autobiografía de una
socióloga neocelandesa sobre la educación de las mujeres. En: GOODSON, Ivor (ed.)
Historias de vida del profesorado. Barcelona: Octaedro.
MORGAN, David (1999) Aprender a ser Hombre: Problemas y contradicciones de la
experiencia masculina. En: LUKE, C. (comp.) Feminismos y pedagogía en la vida
cotidiana. Madrid: Morata. (17-41)
3
NOVOA, António (?) Textos, imágenes y recuerdos. Escritura de “nuevas” historias de la
educación. En: POPKEWITZ, T.; FRANKLIN, B.; y PEREYRA, M (2003) Historia
cultural y educación. Barcelona:¿?
RIFÀ, Montserrat (2004) Una investigación arquegenealógica del currículum oficial del área
de Educació Visual i Plàstica en la ESO. En: HERNÁNDEZ, F.; y MOREJÓN, Laura
(comp.) Historias de vida y Educación de las Arte Visuales. V Jornades d’Història de
l’Educació Artística. Barcelona: Universidad de Barcelona – Facultat de Belles Arts.
SCHIATO, TONY and Webb, Jan (2004) Visual narrative. Understanding Visual. London
Sage.
TORRES (1998) El currículum y la ideología, en: TORRES El Currículum oculto. Ed: Morata.
4