Hemeroteca Digital - Biblioteca Nacional de España

dbsxár XIII.
IgarceiouaDituecree34 tie tOctubre de 4883.
Tgúm. 2Vá6
SXNT DEL DIAt Sant Quintí, mártir.— Soné dé deetúr La testa de tots los Santa y Sant Benigna, pbre.— QUARANTA HORAS< Continíían en ia Iglesia pamoquial de Nostra Senyora de
Betlhém; se descuoreix á las vuit del me<i y 's reserva á las sis de la tarde.— CORT DE MARIA: Avuy se fa la visita á Nostra Senyora la Reyes de tots los Santa, y Mare del Amor Her
tnós, en Santa Maria del Mar¡privilegiada.
B<élleti égeteorologick del Dir<ars 30 de Oct<<tire de 1883.
Ocar tadort D. J. Itgontsarrat y
Archs,
dé lc Res< deseos<s de cit tciét satv sls p drtr.
mperatura'csntigr! <a l' ombra)
nnomet.
Psycbromet.
Ptnlt
y Eumitat.
O O
'o
biin.
Ther. Thet. de
ro-
en
M b.
Seéh.
b< el b
seda.
l'1,8
15,0
1279
18,6
15,9
18,8
,8 15;9
d)l
H
Vent.
O to
H
o
O
Miti.dia
en
6
h. 60 m.
4
h. 57
m.
Llana
nun
n
b'
<l<rece,
punt deis relotges de Sol=ll h. 48
© Biblioteca Nacional de España
m.
<E<x<dar
O <posta;
O.
6
5
O
OO
'OO d
tn
tn
9,6
.H
O
t
H
c
O O
áog H EE-S
ll,o
m
O
.
EiVE
9,8
ENE
1,9 7tü,g i
B«l leti astror<d<Eick del üirl<ecres 31 de Octrbre de 1883
< Eixida:
i Postas
=
'
HM H
h. 48
b. 90
m. mt
m.
t.
48 r. 70 deis relotges meeániehs;
LA. PA.NTER,A.
30
30, RAMBLA DEL CENTRO,
MIDA
FETAS Y
GRAN
BASAR
DE
A
BOBAS
assortit de
portes al públich¡oferint un inmens y variat
trsj os de caballer y noy.
Especialitat ea trajo de colegial pera 'Is última.
ECONOMIA, PROMPTITUT T ESNIERAOA CONFECCIÓ
obra avuy
sas
Avene de comprar roba pera la
robas fetas y á mida
30,
present estació,
vrsiteu
LA PANTERA
RAMBLA
DEL
lo
CENTRO,
géneros pera
magnigch
basar de
30
CAFÉ Y RESTAURAMT DE PARIR
Demá, diada de TOTS SAXTSr iIi lfaurá
ramellet de Galls-dindis, Panellets y Vins.
LA CAMELIA
CORONAS Y OBJECTES MORTUORIS DE W. LAZZOLI
4
33ISRZ,
ORAN CAFÉ COLON
Lo dia de Tots Sants hi haurá ramellet
Sr. Andreu Vilaseca.
PLASSA NOVA,
e s
aneilets
Pane
4
en
combinació ab l' acreditat fondista
GARRA
JGSEPH SE Vine
Licors
elaborats enlamateira casa,
llspecialitat en admetlla torrada.
y
P4gPPA Py$ g4g(P$4g$
classes
p4$ )p')$$ g 4g gps 4g$
Glasses
© Biblioteca Nacional de España
PLASSA NOVA,
d' acreditadas
4
marcas.
superiors.sevenenplassa
de
superiora. Vine, Licors pera
GRAN RESTAURANT NIARTIN
Ab motiu de la diada de Tots Ssnts y pera oomplaure á sa numerosa concurrencia
lo Resíaurant Martín celebrará ramellet de Pauellels, Gall-diudis y Vine.
Zspectacles públichs.
TEATRO PRINCIPAL.— Avuy dimecres.— l.' d abono.— Impar,— La opereta en 8 actas,
del mestre Chaissagne, Tancredi.— A dos quarts de nou.— Entrada 1 pesseta.— Demá dilous, festivitat de Tots los Santa, se representará tarde y nit lo drama fantástich en 7 quadros,
Don Juan Tenorio.— En Contaduría 's despatxan localitats.— Tertulia Barcelonesa.—
Continúa obert l' abono de 16 funciona, la 1. de las quals tindrá lloch lo próxim dilluas,
per ser lo divendres dia de morts,
GRAN TEATRO DEL LICEO.— Avuy dimecres.—5.' funci6 de abono.— Impar.— La comedia en, tres actes Kl noveno mandamiento, y la pesas Libre Jr sin costa.-A dos
quarts de nou.— Entrada 1 pesseta,— Quart y quint pis entrant per lo carrer de Ssnt Psu¡2 rs.
Demá di)ous.— 3.' representació de la ópera de Verdi unida.— per la tarde
16.s representaCi6 de la Opereta de Suppé, DOnna Juanita.—LO diVendrea.— Debut de laa Sraa. Vitali¡
Tréves y Morbini y '!s Srs. Engel, Lslloni, Vtda! y Lusso, ab P ópera P'auet.—Bn Contaduria
's despatxan localitats.— Nota: Las personas que haguessin pres localitats pera 'l Faust po
drán utilisarlas pera la íunció de demá di)ous 6 retornarlas ea la Administració y recullir son
—
—
import.
TEATRO DEL CIRCO.-Societst Gayarre.— Funció pera avuy dimecres 31.—12.' de abo1 4 representaci6 del drama en 'l actas Don Juan Tenorio.—A las 8.— Entrada 2 reis.
En la present setmana, estreno de la sarsuela La Tempestad y la nova en Espanya I a
Jsija del tambor malror.
Se despatxa en Contaducia y 's reben encárrechs de 10 á 12 del mati y de 4 á 6 de la tarde.
TEATRO DEL ODBON.—Extraordinarias funciona.— Dijous tarde y nit.— A 12 quartos.—
Per una sola
vegada tarde y nit, lo tant celebrat drama en 6 actes Segunda parte de don
Juan Tenorso.—Hi haurá bali en lo quart acte, y la xistosíssima gatada en tres quadroii
o
dia
deis
mortal!! la qual acaba ab Una cuadrilla.... hasta alli.....
Il!I
Lo dis de morts, se verigcara un espectacle adequat á la festivitat, constará de
i¡ICatorsa(
notes gr tres baile(i! A las 5 en punt de la tarde.— A 12 quartos la entrada,
Diumenge estreno del melodrama iantásttch de gran aparato en 4 actas y 15 quadros¡ Z,o
castell del p'antasma que será exornat ab varia baila per 10 bailarinas,
no.—
—
TEATRO ROAIKA.— Societat Julian Romas.— Avuy dimecres á las vuit.— Lo drama catalá
jogras de la Roser y la aplaudida pesas I a nit de nuvis.—Entrada
pera localitats 8 rala.— Segon pis per lo carrer de Mendíxábal, 2 rala.
en
tres actas Las
Demá di!ous tarde y
Juan Tenorio.
mt se
posará
en escena
magnígch
lo
drama
fantástich-relligiós Don
TEATRO DEL TIVOLI.-Funciona pera demá di)ous.— Tarde.—A un qusrt de quatre.
Entrada 12 quartos.— Lo grandi6s drama en 7 actas y en vera Don Juan Tenorio, quals
principals papers desempenyarán los actora D. Antoni Tutau y D.' Carlota Mena.
Nit.—4.' de abono.—Entrada 2 reis.—A las S.— Lo drama en 8 a«tes del infortunat poeta
D. Gerardo Blanco Kl vino del Wáldepe5as y l' apropósit en ur. acte eriginal de don B.
Vidal Valenciano I,a castanérada.
Pera las duas iunoons se despatxa en Cootaduria.
Lo divendres dia de difutrts, 5.' de abono. Lo drama Don Juan Tenorio.
TEATRO ESPANYOL.— Demá di!ous
de y nit.— Se despatxa en Contaduría.
BON RETIRO.—Avuy, á las S.-La
nan
sortidas.
estreno
dc la sarsuela Don Juan
aplaudida 6pera
SALO DE LA, PALMERA.— Carrer de Bilbao y
Tenorio,
tar-
Qli U gonotti.-A 2 rala.—No 's do
plassa de Junqueras.— Demá
ball tarde y nit.
DIVERSIONS PARTICULARS.
SOCIETAT JULIAN ROMBA.— Teatro Romea.—Atés p extraorúinari éxit que ha obttngut
io drama Lasjo Jas de Ia Roser, en lo que prenen part lo director dei Teatro Catalá se
nyor Fontova, y qstprímers actora Srs. Bonaplata, Goula y Soler, la Direcci6 d' aquesta Socíec
ha disposat pera avúy dtmecres, vigilia de la festivitat de Tots los Santa, la escullida íunte
ci6 seguent: primer. Lo drama cata!á en 8 act s I as joyas de la Roser.— Segon: Estreno en dia de Societat de,la comedia ea 1 acta Z,a nit de nuvis.
Se despatxan vales pera aquesta funció en la rellot)cría de Cortés (Sant pau, I,)
perruque
rías de Prades y Americana¡ botiga de Tió, y camisería de Casany y Sisó (Porta-Ferrissa).
tat
© Biblioteca Nacional de España
6476
Cráynica
general.
Baix la presidencia del Excm. Sr. Alcalde Constitucional D. Francisco de P. Rius y
Taulet celebrá ahir tarde sessió ordiaaria nostre Ajuntament.
Oberta á las quatre y 37 minuta ab assistencia de vint y sis senyors regidors, y després de llegida l' acta de la anterior que fou aprobada ab una petita modificació
proposada pel senyor Pelfort, lo seoyor Gasull prengué la paraula pera fer una interpelació á la Alcaldía respecte d' una visita que feren dcs individuos á un establiment de sa
propietat, la qual li fou negada per la presidencia, fundantse en que 'I senyor Gasull anava á traetar d' ua assumpto propi.
Terminataixis aquest incident, s' entrá desseguida á V ordre del dia, aprobantse á
continuació gran número d' expedients d' escás interés general.
'I dictámen referent á la
A petició del senyor Cabot, la comissió correspoaent retirá
construcció de pórtichs en lo cerrar riel llfarqués del Duero que havia quedat sobre la tanla en la sessió anterior.
Desseguida la Corporació municipal, acordá informar favorablement á fi de que sía
creu
aprobat per complert pel Excm. Sr. Gobernador civil de la provincia, si aixis horelatiu
convenient, lo dictámen que també havia quedat sobre la taula en la sessió última,
al projecte de tranvia presentat per D. Rafel Luna, que comensant en la Creu Cuberta deu
recorrer lo cerrar de las Corta Catalanas (Gran-vía) fin al passeig de Sant Juan y deu terminar en lo de Provensa passant per l' anterior via.
A petició del senyor Cabot, l' Ajuntament acordá celebrar las sessions extraordinarias
qae sian convenients, á li de discutir per complert lo projecte de reglament interior pera
'I régimen del Ajuntament, proposat per la Comissió de Gobernació.
Fou aprobat un dictámen de la mateixa Comissió en lo que aquesta proposa s' exciti 'I
zel de la Diputació provincial pera que estableizi una escola de dibuiz aplicat á la industria en Hostafranchs, á la que hi podrian assistir los obrera d' aquest districte y del de
Sana.
Quedé aprobat lo dictámen de las comissious de Foment y del Escorzador, que havia
qnedat pendent sobre la taula en la prop-paseada sessió. Pera cumplimentar lo segon extrém de la proposició continguda en lo mateix, se nombrá, una comissió ponent pera que
prepari 'ls travalls que deu sometre ú la aprobació de las esmentadas comissions, que la
compondrán los seoyors Casas y Micheí com á presidente de las comissioos de Foment y
del Escorxador y 'ls senyors Pone, Coll y Pujol, Amengual y Payerols.
S' aprobaren los següents comptes: un de St9 pessetas, de la Comissió de Foment,
qual suma
import de 15 vestits per altres tans peons caminera; tresdede771la mateiza comissió del
lloguer
pessetas import
pola á 011 pessetas; altre de g,áóá pessetas y altre
deis cotxes que 'I Sr. Andreu ha proporcionaL á la Alcaldia durant lo més prop passat.
Entre a!tres dictámens que quedaren sobre la taula n' hi ban dos de la Comissió de
Gohernarió proposant la imposició de duas multas de 50 pessetas cada una en cada un d'
ells al regidor Sr. Gasull per infrsccions á las ordenansas municipals.
Terminat lo despatx d' ezpedients aquest seuyor, entre altras cosas preguntá á la
Presidencia si la Alcaldia te jurisdicció sobre 'ls establiments de la zona maritima. Aquella li respongué que sa moció passaria á la Comissió de Fomenh
Y com no hi havían més assumptos de que tractar, s' aizect la sessió.
Eras las 'I menos 10 minuta.
La concurrencia que hi assisti era numerosa.
Los propietaria y 'ls industrials de Barcelona están molt alarmats á causa de las noticias que correa favorables á la aprobació per lo gobern del plano del Sr. Baixeras.
Per aquest motiu, se 'ns assegura que s' está organisant una manifestació en nostra.
ciutat á fi de manifestar al gobern los grana perjudicis qne tant á la propietat com á la industria pot irrogar la aprobació poch meditada d' aquest projecte.
éQué fa 'I senyor Rius y Taulet en aquest assumptof
Gracias á las acertadas disposicions del Sr. Gobernador y á las activas diligencias
practicadas per lo segon comandant de municipals senyor Vilaseca, fou retornar ahir un.
rellotje y cadena que havía sigut robar fa tres ó quatre dias á uu comaadant de caballería
al atravessar desde 'I Café Colon al carrer de Fernando.
—
—
© Biblioteca Nacional de España
6477
qaatre horas de tenirne coneixement la Autoritat, nna dona portá un padel germá de dit militar, y qual seria sa sorpresa al desferlo l' interessat v trabarse ab los afectes robats.
Ahir al vespre '! Sr. Gobernador visitá V Ateneu Obrer establert en los baixos de
la casa número 2ñ del carrer de Barbará.
Dita Societat, que té per objeete la instrucció ilimitada de la classe obrera y la propaació de Centros d' objecte análech conta actualment ab 600 alumnos, essent ja insuficient
o local de que disposa pera contenir las plassas demanadas.
Lo senyor Gil Muestre s' emerá minuciosament del estat de la Associació, quedant
molt complascui deis avensos que hsn fet en taa poch temps los alumnos que assisteixen
los vespres á rebre la instruceió que se 'ls proporciona y molt especialmentlos de la classe de dibnix que están á gran altura, dirigint á tots ells frases que demostravan l' entussiasme y la satisfacció experimentada en aquell momeut per M primera Autoritat de la
Provincia.
Aquesta tarde visitará probablement l' Asil Naval.
Vna comissió de vehius del districte tercer, presenta anit al senyor Rius y Taulet,
pera que la remetés al president del Cousell de ministres, una instancia suscrita per 600
propietaris. comerciante é industrials, demanant la coutinuació del senyor Gil Maestre en
lo gobern d' aquesta provincia.
L' Excm. senyor gobernador de la provincia, don Manel Gil Maestra, cedeiz los
gastos de representaci6 que li pertocan per V alt cárreeh que desempenya, á las casas de
beneficencia y establiments públichs d' utilitat que 's sosteuen deis dona!ius particula rs.
Digna de verdader elogi es la conducta observada per lo senyor gobernador en pró
del desvalgut.! Tant de bó tingués molts imitadors!
Ahir foren detinguts en aquesta capital alguna subjectes reclamats per lo Jntjat de
Reus.
També foren agafats dos d' altres de primera fila, d' un deis quals ja 'n donarem
compte ahir en costra edició de la tarile.
Entre set y vuit d' ahir vespre ocorregué una sensible desgracia prop del fielat de
la Creu Cuberta. Tal, fou la mort d' un guarda de consume iV aquell resguart, que en
cumpliment de son deber intentá junt ahaltre guarda registrar un coime del tranvia de
Sana.
En lo moment de verificar lo registre s' amotinaren los tranzeunts que per aquella
carretera passavan y lins sigan d' ells dispará alguna tiros, donant per resultat la mort casi instantánea d' un deis meucionats guardas.
Inmediatamem s' hi personá 'l jutjat de guardia que procedi al aixecsment del cadaver del desgraciat dependent de consuma.
Ampliant la noticia que havém donat en la edició ahir matí referent á la pres6
d' un timador en La Bisbal, debém dir que en mérits de diligencias solicitadas per lo
jutjat de La Bisbal, lo gobernador interi d' aquesta provincia, seoyor Gil Maestre, comisaioná al actuari senyor Güell pera que practiqu s carta reconeixements, á fi de descubrir
als autora de certa estafa d' eizas conegudas ab lo nom d' enterros.
A aquest objecte, 'l citat aetuari acompanyat del ofioial senyor B!asco y del agutzil
gbello, feren dos reconeizements en las casas número 7, eutressol, del carrer del Arch
de Sant Agua!i y numero 81, quart, del de la Princesa, donant per resultat la ocnpació
de ññ cartas sense direeci6 y altras ab direeció y sense fetxa, preparadas pera verificar altras tantas raalifetas, la ocupació d' uns timbres pera sellar, diferente nombraments y altres objectes necessaris pera aqueixos enferros.
L' autor de las estafas sembla ser lo que ha sigut pres en La Bisbal y que usá indistintament los noms de Joseph Iglesias, Joseph Leonisa Garcia, E. Ricaut, Jaume Wilson
y Pau Mañosa.
Celebrém molt lo bon resultat ohtingut en aquesta ciutat y en La Bisbal.
Ha passat á residir de nou en la cort, pera qual punt sortí en V expréss d' avans d'
ahir tarde, 'l distingit y antmh periodista don Cárlos Wrontaura y Yazquez, que ha sigut
nombrat representant en la cort d' uua societat catalana.
A las vint y
quet á
casa
—
—
—
—
—
—
—
© Biblioteca Nacional de España
RAS
S' ha donat part á la autoritat d' haver
desaparegut d' una bctiga del carrer de Jovéllanos, que tenía una porta interior fracturada, seteents duros perteneixents á uu llfonte-pio ó Germandat y trenta ciuch perteneixents á la persona que ocupa dita botiga y
—
que exerceix cárrech en ia referida Assoeiació.
Avena d' ahir hi hagué en la Sala de la Junta d'
Agricultura, Industria y omers,
Cestablerta en lo primer pis de ls casa Llotja d' aquesta
capital, una reunió d' alcaldes,
propietaria y vinyaters de las poblacions de Canet, Sant Pol, Sant Cebriá de Vallalta,
Calella, Pineda, Saut Pere de Biu, llfalgrat y Palafolls, totas d' aquesta provincia, pera
tractar de la cuestió filoxérica.
Presidia l' acte lo senyor Benet y Colom de la Comissió
provincial de defensa contra
la filoxéra, ocupaut los a!tres llochs de la 'Mesa, un
delegat del senyor Goberoador civil;
lo senyor Benach, diputat per lo districte de Vilanova
y Geltú; lo senyor Quet, per lo de
Arsoys de Mar y alguna altra persona.
La reunió tingué per objecte exposar las
queixas d' aquella part de comarca invatlida
per la filoxéra en vista de la alarma produhida per tot aquell pais ab lo mortifer sistema de
sulluratje empleat per las brigadas anti-íiloxéricas,durant los última mesos en que plena sos
cepa de fruyt, havian de veure com las brigadas los hi malmetiau tot, Rcantse per las vinyas á dreta y esquerra, lo qual fou causa de la fundada alarma, que prengué tantas proporcione, que fin obligá á las brigadas á abandonar la comarca invadida y á privarla de
prosseguir en son recoueixement per las rahons exposadas y que en aquella moments
eran dignas d' atendres.
Lo Sr. Benet y Colom manifestá á la reunió 'Is bona resultats uue havían
ohtingut al eztranjer sb la formació deis Sindicats compostos deis mateixos terra-tinents y la organisació
que s' hi estava donant en nostras comarcas del panadés, del Vallés y altras qoe pensavan
establirlos, á qual objecte 'ls de Vtlanova y Geltrú havían fet ycirculat un reglament pera
la formació deis mateixos, com á mida
preventiva en cas d' invasió d'aquella comarca,
que ja havian imitat algunas altras, entre ellas la de Tarrassa, manifestauloshi al mateiz
temps que la Ezcma. Diputació Provincial estava disposada á secuodar sas miras en lo
possible y á facilitar tots los medie pera portar á esp lo plan de defensa proposat per la
Junta.
Los alli reunits s' inclinaran
per la formació de Sindicats, á imitació deis establerts ja,
no sense manifestar lo temor
que abrigavan de que si 'l resto de la Provincia y part de la
de Gerona no 's defensava, res
lograrían ner si sola y per últim sembla que pera 'l diumenje vineut acordaren tenir una reunió á Calella per lo mateiz objecte, presidida per lo
dlputat provincial del districte Sr. Iluet, á fi de veure si podian posarse d' acort pera ultimar la cuestió tant intrincada de sí.
A pesar de tot, estém en la convicció de
que es impossihle defensar la comarca espressada si no 's procura fer medie pera que al menos lo tros de la provincia de Gerona,
desde Santa Coloma cap aqui no 's defensa, formant també
Sindicats, puig d' altra manera creyém
que las Rloxeras aladas, que segons diuhen los cientifichs poden trasladarse
fius á 18 y%0 kiíómetres de distancia, iovadirán la comarca del litoral sense
remissió, y
sobre tot si desde la zona natural de bosch
que va desde la montanya al mar enclavada en
aauella provincia, no 's practica la defensa cap á la de Barcelona.
D' altre modo creyém temps
perdut diners llenaste, lo mateix los de la Diputaeió que
'ls deis particulars per mes esforsos que js fassin, lo
qual fora una llástima per los sacriRcis imposats, si 'ls demés y 'l resto de las comarcas viticolas no 'ls
ajudessin.
Avuy se celebrarán en la iglesia parroqoial de Sant Miqueí Arcángel (Nostra Senyora de la Mercél los funerals pera descans del anima de la senyora donya Josepha Mente y Cauela, esposa que fou de uostre
particular amich y company en la prempsa D. Francisco áfiquel y Badia, redactor en jefe del Diario de Brtvoeforta.
En lo mati d' avene d' ahir
tingué lloch en lo esmeril de Nostra Senyora de la Mercé l' enllás del conegut metje d' aquesta
capital D. Agustl Farriols, ab la simpática senyoreta Dolors Centena de
Bonay, filla del reputat dentista del mateiz apellido.
Desitjém aM recent caseta moltas felicitats en son nou estat.
Ha sigut contractat pera donar alguna coneerts en p acreditat Café del
Sigle XIX, lo
distingit copólech Sr. Comicio Gagliano que s' ha fet aplaudir molt en alguna punta d'Ita.
—
—
—
© Biblioteca Nacional de España
6419
lia, d' ahont ha arrivat fa poch temps. Lo primer concert d' aquesta serie tindrá lloch avuy
per la nit.
Eu l' aparador que la acreditat serraller arttstich don P. M. Sancristófolte establert en la plassa de Santa Agna, se troba exposada una elegant corona de ferro, que dedican sos amicbs al distingit y simpátich jove don Santiago Serra y Gil.
En Ia casa de socorro de Ias Dressanas fou curada ahir una dona que tenía una mossegada en lo dit gros de la ma dreta que li causá altra doua ab la que 's barallá en lo carrer de Parlament.
Segons telegrama rebut per la Companyía General de Tabacos de Filipinas, lo vapor «Isla de panays sortí del port de Aden lo dia 80 d' Octubre, seguint sena cap novetat
son viatje en direcció á Manila.
—
—
—
éNO SERA PRESIDENTy
Si M declaració de que no será president del Congrés, atribuhida al senyor Sagasta,
resulta certa y 'Is fets la coo6rman, comensará á realisarse la predicció quereiteradament tenim formulada: la de que no hi bá
que congar en la aparatosa concordia de las
fracciona mouárquieh-lliberals, que se 'ns havia anunciat ab tan soroll.
i Tan enginyosa com era la combinació!
i Tan ben ideat com era aizó d' qne 'i senyor Sagasta passés A ocupar lo sitial deixat
vacant per lo senyor Posada Herrara en tan que aquest ocuparia 'I lloch ab«udonat patrió.
ticament per Io senyor Sagastal
égué 'n farém de totas aquellas promesas y de tots aquella acorta de mútua inteligencia y elevadas miras d' aliar la bfonarquia áb la Democrácia, cas de que 'I seuyor Ssgasta no admeti, com ezpre ssva 'I telégrama que ahir publícáremy
Ja estém veyent desunidas, fraccionadas y renyidas las diversas agrupacions que haurian de consolidar en lo Congrés lo tractat de concordia entre dreta y esquerra dinástica,
ja estém vayent, darrera de tal divisió, ia necessitat urgent de dtsoldre las Corta y cridar
á altras en que la oposició mes formidable será sostinguda per los mateizos constitucionais.
No deixa de fer presumirho desde ara 'I que 'I ministre de la Gobernació, senyor Moret, estiga disposat á admetre totas las dimissious que li envibin los gobernadora de provincia.
A esser de bona fé, certa y positiva la unió á, que 'ns referím, no ezistiria semblant
disposició per part del ministre aludit, sinó que considersria com clemente favorables de
que no pot presciodir V actual miaisteri 'Is mateixos que 6ns avuy mereiziau la con6ansa
del anterior gohern al davant de las proviocias espanyolas.
Per aixó, per aquest dato concret y molt elocuent pera nosaltres, trobém molt verossimil la noticia que motiva 'l present article.
Lo senyor Ssgasta, ha sigut y es borne de partit; uo pot resigaarse al paper passiu
que se li senyala y que si convenia al valetudinari senyor Posada Herrera, no s' ajusta gota á las condicione batalladoras y á Ias qualitats dominante en lo senyor Ssgasta.
Lo senyor Sagasta no pot esser altra cosa que jefe d' un ministeri ó d' una oposició.
Aixis lo concebím y aixis lo eoncebeix lo sert yrrsrtét que, digas y fasses lo qne 's vulga,
sempre será 'I setc
No més per via de transició, es á dir pera retornar al primer siti del banch blau, se
comprén que 'l senyor Sagasta estiga en carácter admetent la presidencia del Congrés de
Diputats.
Los venta deuhen baver cambiat molt, los venta deuhen empéayar molt enllá la barca
del progressisme quan s' agrma que '1 senyor Sagasta está disposat á no acceptar dita presidencia. Si 'I seoyor Sagasta veyés en ella yteroertét no deixaria segurament de contrariar lo seu carácter y de sacrigcarse de moment pera conseguir altra vegada 'I poder.
Quan no procedeiz de tal manera, qaaa se retrau ó penas retraures del honor que la
Demorrácia dinás(ica vol concedirli, seoyal es de que ha perdut ó pert cartas esperansas
que podiau alentarlo.
Lo temps s' encarregará, de segar, de donamos més complerta rahó, demostrant que
ño hem stgut gene pessimistas en nostras prediccions.
© Biblioteca Nacional de España
54SO
INAUGURACIO DE LA. CARRETERA DE SANT FELIU A CENTELLAS
Ahir se dóná al públich la carretera provincial de Sant Feliu de Codinas ó del Pinyó
á Centellas.
At ac!e oficial de la recepció de las obras de la mateixa hi assistiren los senyors D. Ró.
mul Mascaró president de la Excma. Diputació Provincial, 'ls senyors Diputats D. Odó
Ferrer, Prats. Cofiasso y Brossa. aquest últim, diputat del districte per ahont atravessa la
citada carretera; D. Theodor Ljavallol sectetári y 'l senyor puigxuriger jefe de Foment
de la mateiza; D, Juan Martinez Villa eogioyer jefe d' obras de la provincia de Barcelona,
D. Melcior de paÍau enginyer de ia Diputació. lo senyor Vigo ajutlant, lo sobrestant de
carreteras senyor Rossinyol, lo contractista senyor Ptera de Sarriá
J 'l que sixó escriu,
per invttació particular.
Sortint de Barcelona en lo primer tren, se tardaren nns cinch quarts d' hora pera arribar á Caldas de Montbuy, desde ahont los earruatjes preparats al efecte conduhiren als
expedicionarís csp á Sant Feliu, arribanthi á las nou del mati.
L' xjuntament d' acuesta vila sortí s rebre á la Diputació y oferí á la comitiva lo convenient pera desdejunarse en la sala del Cassino l'eliuhench.
Eu lo plá de la Botera, á uns dos kilómetres y múj de la població se troba l' entroncament de la carretera de Sant Feliu á Moyá y á Centellas. Una columna de ferro ab dos
rótuls al cap de munt, senyalan la direcció de las brancas y marcan las distancias de 15 y
I7 kilómetres respectivament pera Moyá y pera Centellas, tenint la carretera una amplada de 6 metres, ab un gruix de grava de mes de 20 centimetres en sa part central.
Desde aquí comensá h inspecció facultativa 'l regoneixement de las obras de f.hrica,
practica diversas catas y mesurá dtferentas pilas de grava, ah lo qual doná per aceptada
lo carretera.
La primera obra de fábrica d' alguna importancia se troha en lo kilómetre á á contar
desde 'l entroncament y es lo pont de tres ulls sobre la riera de Tenaz en Sant {}uirse Safaja. Es sever y esbelt, en sa mejor part de pedra picada, portaat á la cara del poble l'
auy de sa construcció y á la oposada 'ls escuts del Primpcipat y de la Provincia, de relleu
sobre pedrs. Lo panorama que presenta aquella valí es hermosíssim; y segons noticias está
tret ja per lo pinzell tV un boa artista. Lo cop de vista que presentava en lo moment de
la inauguració oficial, lo feya pujar encara de tó. Ocupat per los carruatjes de la comitiva¡
á la que esperava una com asió del Ajuntameot de Sant íjuirse presidida per lo senyor
Alcalde, los Mossos de la Esquadra y demés, la montanyosa població á curta distancia y
'l soroll de las pausadas ayguas que mes avall s' estimban furientas á Sant Miquel del
Fay, no cal dir si V efeete era complert. Aqui s' adjuntaren lo senyor Sarrá y l' ex-diputat
provincial senyor Calí, D. Domingo.
Seguiat la carretera 's puja fios á 700
metros sobre 'l nivell del mar, punt culminant
de la carretera, que pasea á un 600 metros del Sarrá, ab qual casa de psgés está unida
per un ramal més estret que acaba de construhir per son compte l' hisendat don Genís
Sarrá, en qual masía s' bostatjaren los expedicionaris pera dinar y ahont se 'ls hi prodigaren tota mena de consideracions per part del propietari y de sa senyora esposa y filla,
que feren los honors de la casa ab la amshilitat que 'ís hi es característica, durant tot lo
temps que permanesqueren en ella.
A las quatre de la tarde s' emprengué de nou la msrxa cap á Centellas trobant per lo
cami l' elegant pont del Aliguer, construhit ab una pedra especial d' allá, prop mateix, d'
un groch tirant á palia y de
grá molt fi. Una misa més avall sorú A saludar á la Diputació,
l' Ajuntament, párroco y poble de Sant Martí del Recó ó de Centellas, arrivant sense tardar á la població tí' aquest últim nom situada á 500 metres sobre 'l nivell del mar.
A la entrada de Centellas la esperava també V Ajuntament lo clero y primers contribuyente ab la música tocant himnes. Doná la benvinguda als expedicionaris lo senyor Alcalcalde, á qai contestá lo senyor Mascaró manifestant que las Diputacions provincials están
sempre disposadas á secundar las miras de sos administrats, encaminadas al bé general de
hs comarcas que representan, per lss quals s' interesase especialment. Atravessada la pohlaeió engalanada y plena d' archs de triomf alsats en honor de la Excma. Dipntació provincial de Barcelona, visitadas la Casa Consistorial é Iglesia, foren acompanyats á la estació del ferro-carril de Vich á Sant Joan de las Abadesas, fin que hagué sortit lo tren de
© Biblioteca Nacional de España
6481
las sis pera retornar á la compta! ciutat, abont s' arrivá á dos quarts de nou del vespre.
La carretera maugurada te 17 hilómetres de llargada fine á Centellas y prop de 9 desde aquí aí punt d' enllás ab la del Estat que va á Ribas.
Desde ara pot anarse cómodament en un dia á Sant Miquel del Fsy ab temps sugcient
pera visitsrho iot, sortint de Barcelona en lo primer tren 6os á Centellas. D' aquí á Sant
Miquel, haixant á casa Sane, situada en la nova carretera hi ha una hora y mitja de caratje y caballería que ah las duas y mitja de carril fan quatre horas.
Fnxnuisco X. TOBELLA.
Coxresyoybdencia
d.e LA
HZNAiKZNBA.
MAIIRID 99 d' Octubre.— Dia es avuy de pocas aoticiss, quan tots esperavam que ho
fos de molt abuodants. Lo senyor Martos, no ha anat á Palacio; no se ssp perqué, pero
'ls seus íntima diuhen que hi anirá squssta nit sena fsha. ñper quéjtanta dilació y splassament per fer uua visiia que fa ja tres dias, que havia d' haverse efectust! No se sap de
cert, pero no fora extrany que hi entrés per molt los pocha ó cap desitj que de deixar
Madrid té 'I senyor Martos; y com se diu que en la visita de que tant se parla, 's tractará
d' aixó en sentit de que deu aceptar la embaixada de Paris que 'I Gobern li ofereix, de
aquí qae 'I senyor ñfartos se fassi 'I peresós y 's prengui temps per penssrhi.
Lo opiuió general es que Martes s' excusará d' aceptar per ara dita embaizada. Si tal
fa, la cosa 'e complica no poáh per lo gobern. Aquestos última dias s'ha trsvsllat y ab algun éxit en lo de la conciliaeió entre esquerra y sagastias. Rebutjats, dihembo aixís per
los conservadora los centralistas, han resoít ja no sola extrenyer 6las ab los sagastins, sino que intentar de veras allá del gran partit lliheral de la dinastia, procurant que la gent
de 'n Moret y 'ls constituciousls descontenta de Sagasta que forman avuy la esquerra¡
coustituheixin ab eíls Ia gran colla.
Tot anava hé, pero Sagasta posa per condició que per esser elí president del Congrés,
es indispensable que Martos no s' erigeizi en jefe de la mejoría, y parque tal no siga. no
hi ha altre remey que 'I rival atrabilari se 'n vsgi á la embaixads de París. Martos que
veu la treta, diu que no pasea per aizó, y, aixís estém, penjats de lo que en definitiva
acordin las parte, ó esperant que un deís atletas se rendeixi.
No es ficil que csp deis dos ho fassi, y per lo tant, preparemse á presenciar escenas
edigcants en quant se reuneixin las Corte. La conciliació de que tant se parla, dona,
donchs, moltas ensopegadas; y que hi ha pocas ganas de que 's realisi per lo menos per
art del partit triunfant, ho proba la guerra despistada que en las columnas deis perióichs esquerrans 'y en los Ministeris de Goberascio y Foment se fa als funcionaris sagastius que no dimiteixen. Las indirectas mortigcant los sueltos en La Corzespondeitcitt dihent que dita empleats hsn dimitit ó están á punt de ferho, la designació del suocessor
deis mateizes un y altre dia, son los medie mes cortesos y suaus que contra squets desgraciats avuy s' emplean. Ab tot¡ de rés serveixen las indirectas y ls esquerrans ja no 's
podas aguantar mes. Tot senyala que no s pasearán quiuzs dias acuse que apareixi La
&acefts feut cessantias á tort y á dret contra la voluntat deis interessats.
Tal s' ha resolt ab alguna gobernadora civils que fine ara no han volgut entendre indirectas. Demá probablement veurém la Gitceta donaut com se sol dir, Io gran eop. Sonso per dotzeaas los uoms deis nous agraciats ab las desitjadas prebendas. No 'm considero en lo deber de perdre temps en repetir aquí aqaets noms, no pocha d' ells perteneizents á subjeetes molt coaeguts á casa seva.
Sois dech dir respecte d' aixó, lo que pot interessar á Catalunya. La vacant de Barcelona, no 's proveheiz per ara, 6ns passat un mes. Lo Lfbsrrtf d' avuy diu que aquell senyor Recio de fpola, á qui 'm referia ahir, se decideix á acceptar lo cárrech de gobernador de la capital catalana, pero es com si nó. Me sembla que 'I Liberal pert lo temps y
la tinta. Lo gobernador civil de Barcelona será 'I senyor Moren y Sanchez.
A Gerona hi asirá un germá del senyor Diz Romero, y á Tarragona lo senyor ñfartí y
Tarrats, jove aquest, molt conegut en Barceíoaa, diputat de la mejoría gubernamental en
© Biblioteca Nacional de España
6482
las
Constituyente de 18'78,
y
un
d'
aquella
cent que
caigueren
al costat de Castelar
en
la
nit del 3 de Janer. Lo senyor Marti y Tarrats es l' úoieh d' aquella cohort que ha claudicat, pasantes als demócratas monárquichs. Es digee de millor sort. Per Lleyda, squest mati
no
eslava encara
oposadas.
designat lo
nou
gobernador, perque bregan duas
ó tres
influencias
Res dich de las circulara de Foment y Marina que publicá ahir la Gneefn, perque
mereixen ocupar la ateoció de ningú. La de Sardoal sobre instrucció pública, desfá
ab la qua lo que fa ab lo esp, y la de Marina, signiflca allá que 'Is castellana diuhen: hacer Ffce Atacamos.—X.
poch
PARls 99 d' Octubre.—No ha deixat de sorpendre lo fet per la diplomacia zina, puhlieant los doouments que han intervingut eotre 1 Celest imperi y la Transa. Pero la
sorpresa aumenta, si uo se fa 'l cárrech de que no s' ban pas publicat á Pekin, parque la
nació assiática no sol obrar com las europeas, que 's tractan de germanas: no. La Xina no
te igual: tolas las naeions no xinas son bárbaras, y no podria sufrir aquell poble que lo
embaixador de Xina parlés ab tants boas modos.
JPer qué, donchs, s' ha fet la publicacióy Pera conquistarse Ias simpatias d' Europa,
diuben alguna, y fios s' sfegeix que 'l marqués de Tseug ha viatjat tant per Europa á fl
de conquistarse 'I ben voler de las altras naeions. Al(res creuhen que 'I marqués de Tseng
te una altra mira, més diplomática, més flna: ja que no tots los parlits fraocesos son partidaria de la expedició del Tonkin, oportú es que 's mogui fresas y 's procuri per lols los
media dividir més las opinions que prou divididas están.
pero deixant á part lo propósit de la diplomacia áina, aném á veure que 'n resulta
deis documents publicats. Eu primer lloch la Fraosa no demana sino 'I oumpliment ó
execució del iractat de 187á, que estableiz la independencia del imperi d' Annam y 'í
protectorat de noslra nació; en segon terme, que la Fransa no demana res més que exercir
lo seu dret sobre 'I Tonkin, part del imperi annamita; en tercer lloch que la Xina aceptá
aquest tractat, y que no sois l' aceptá sino que 's compromelé á respectarlo; en quart
llocb que no se consola la Xina á copia de lemps, y que reelamá de primer una zona neutral entre l' Annam y 'I Cerest imperi, pero després ha concretat més sas pretensions y
reclama 'I Tonkin, y flualment que la Xina no ha pogut conseguir res de lo que volíar
mercés á la constancia de nostres ministres de negocia extraojers.
áY després de tot aixó encara hi haurá quí sia partidari;de discutir respecte de la oportunitat de la expedieióf Crech que no hi haurá eap francés de cor; las discussions podían
admétres avena de compromesos en la expedirió; ara es tart ja pera resóldres y es á temps
encara pera imprimir mes aelivitat al assumpto y sortir victoriosos. Tingas en compte que
la Xina se 'os presenta avuy com á victoriosa, com si la Fransa hagués soferl una gran
derrota, y esperessem ja las condicione de pau: de segur que aquestas no serian pas gayre
mes onerosas.
Altre deis assnmptos que cridan la atenció, es lo discurs pronunciat pel com(e Kal-,
noki, ministre de negocia extranjera d' Austria-Hungría, y la i portancia de sas paraulas
si, q ie es porament relativa: tractá de la possibilitat il' uaa sgressió per parí de la Russiu
contra l' Austria, dihent que sortiria malsment de la empresa la primera, no sola per sa,
situació interior sino per sa situaeió exterior. Es mes: la prempsa alemanya ba fet lo resezagerant la importancia de las deciaracions del ministre austríach, afirmant un diarü
oflciós que 'I comte Kalnoki ha expressat bé y ab precisió lo qoe constituheiz lo cnsstfs
federis.— Cortsxztf v.
tant
AnLLTLCiS OQCiala.
Sooietatt Eszianxrolta de Eleotzdcitat.— Sc posa an con.lzcmont dala acnyora tanedora dc raaguarta ab drat á adquirir acciona d' aqucata Soclctat¡amcaoa ab arreglo á la propo-,
slcló aprobada cn junta general de 6, 8 y 12 da Abril dcl
any últím, que'la«gon plaaao pera
retirar laa acciona cn cartera, da conformltat ab l' acort dc la referida Junta general, 6 ba ab
arregla á lo díapoaat par lo Sr. Director y Junta dc lnapcccló an ua dc la autorlaació que'la hl
otorgada cn Junta general da 28 de Mara dcl praaant any, y quala detalla oapllca '1 quadro'
al efecto poaat de manlfcat cn Secretaría comenta cn 16 d' aqucat mea y acaba cn 80 del matcü
fou
© Biblioteca Nacional de España
6483
per qual motiu los senyors resguardistas que desitjin realisar aqu estas operaclons lieurán fer
ho presentant en las expressadas dependencias de 10 dcl mati á la 1 de la tarde dintre del ter
me indicat, los respectius documenls de
resguarts de una acci6 B, uúm. 201 sl 300 ó las terceras cédulas corre ponente,
psgant de con tat 125 pessetas los resguardistas y Hj los tenedors de
cédulas, prevenintse que de no veriflcerho en aquesta conformitat quedaran caducats y sena
cap valorice resguarts y cédulas qual cambi procedeix.
Barcelona 11 de Octubre de l883,— P, A. de la J, de I,— Lo Secretari, Ramon
Tapie.
AJUNTAbfENT
Belactó del bestial raort
Octubre de 1883.
CONSTITUCONAL DE BARCELONA.— Esconxsnoa I onr.lcn.
son per e' lraport aels d«sM gue haa adcatat en los dias
scgücnts de
Dia 13.— Sous, 85.— Vacas, 22 Badellas, 47.— Moltons, 618.—
Crestats, p.— Cabrita, ll7.—
Bens, 6L Total de cape, 900.— Despullas, pessetas, 606'90.— Pes total de las mateixas, 21¡263.
Dret, céntima, 30.— Recaudació, 6985'80.
Dia14.— Bous, 32.— Vacas, 22.—Badellas,49,—Moltons, 663.—
Crestats, p Cabrita,159.—
Bens, ll7.— Total de cape, 1042.— Despullas, pessetss 660'10. Pes total de las mateixas, 24,093.
Dret, céntima 80.-Recaudaci6, pcssetas 7883'00.
—
—
—
—
—
—
Secció
religiosa.
Xnterros, fttnerels
Bl anáversarls.
álanté y Canela de Miquel: funerals avuy en la iglesia
parroquial de Nostra
de
la
Mercé.
Senyora
Don Antoni Fatj6 y Borrell: misase avuy de vuit á dotse en la capella del Santísslm
Sagrament, en la Catedral.
Don Jaume Glbert y Mora: avuy misase de vuit á deu en la
del
Santissim Segra
capella
ment¡en la iglesia parroquial de Sant Pera.
Donya Ramona Pescual Pulg: funerals avuy en lo Real Monastir de Santa Clara.
Don Francisco Gavin y Lacasa: avuy funerals en la
iglesia parroquial de Sant Jaume.
Lo jove don Andreu Corominas y Oliba:
avuy funerals en la Iglesia parroquial de Sant
Pare de las Puellas.
Donya Josepha
Secció comercial.
CAMBIS CORRENTS donats per /a Junta de Gobern
Comer's de la
p/asea
90 dios fetxa.
Dtnen.
Londres.
4720
i
5
ptcs
4'92
Henlbuvgc..
Gflncva
Albacete...
ll2
5
ptas
...
álicant....
l/2
I/2
5/8
l/2
almario...
dsés.'..".
Bilbao.....
Bátgcs.
~
Caste116...
Córdoba...
Logronyo..
l/R
8/4
8/4
Lago....
llálsxa...
Madrid...
uádle....,
Ilureia
Oronse
l/R
BFBCTSS
PÚSLICHS.
rltole al portador perpetua interior.
Id.
ie
id
exterfor.
M.
id. Be la deuda amorleable.
Consolidad interior.
Sitllets del Trcsor de Cuba.
ACCION S
Baneh de Barcelona
Banch hispano eolonlal
Bsnch de Catalonpa
Bsnch de Vilenova..
Banch de prestamos y Deecomptes.
.
..
.
Banch Ibériom
© Biblioteca Nacional de España
.,
c
5/8
'
Oviedo...
Palma...
Falencia..
I
Pamplona.
~
Salamaoca
S. Sebsetiá
Santandsr.
Sjá
Santiago..
Sevilla...
Talragoaa.
Tortosa.
Valencti..
8/4
l/'R
Valladolit.
l/2
1/R
B/4
centran.
Vigo.
vlto la..
Saragoési.
Inre
Pme
500
e
R sus....
5/8
Lores....
5/3
..
B/8
B/4
nge,
4
4
%
4
o
8
S
s
de
8 dias vista.
dany.
Dln.
Glrona....
Grlanlule
Hueeca...
Jefes....
dany. i Lleyde...
&soy,...
8
Cattagena.
Corunya..
Figueras..
4'Fl l l'l
~
de Cerradora Rea/s
8 dlas vista
papas.
8 dias vista
Parle....
lfarsella...
Amsterdam
de/Cofegf
de Barca/sna d 30 de Oc/ubre de 1883.
apeas
mona.
l/2
S/4
S/4
S/4
S/8
S/4
5/8
8/8
B/8
I/2'
1/4
5/8
3/8
l/2
1/4
5/B
l/2
Oosns.
Dinar.
Pacer
59'40
58'10
18'
5341
9l'90
danp
Dln
59'50
'lr50
9F15
ossaav.
p.% valor
C. COII'
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
Desee.'
BOO
2500
500
1000
500
1909
40%
84'
25
To\
25'
50
33
R5
58 25
81'
92'
2250
85'59
5SS0
25"l5
dv.
c. n.
c.
n.
c. n.
3220
22 75
c. n.
c. n,
c.
0
B
643 á
R5
25
Baach Fina»ciar
Ba»ch General da Madrid.
500
500
sccicta» caralaaa General d» crédin
Sccicrat dc Grédir Mcrcaafiu.
Gcmp. 8»al. de tabacos dc Filipinas, l.' Série.
Farra-carril» dc Tarragcaa, B é Frac»a..
250
500
T»t.
500
óc
Tct
.
Id.
Almas»a, Valencia
p
Tarragcaa.
Id. »I»di»a á Zamcra r c
Granea» V1gc..
Id. y bliaas Saat Jcac de Ia» Abade»sas.
Id. Ncrr d' B»paspa.
Id. dc hiadmd á Ser»g»a»a y Airea»t.
rd. dIrcctce dc Madrid á Bar»al»»a..
Tram»ia dc Barcelona á Saa».
c.n.
c. a.
46 50
50
475
88140
4'15
emi s»1ó da Jaac r 1880 y Jal. Isin
cmi»»ió
..
.
fdfrcctcsb
c. a.
1%»50
28'
c.a.
8
llw50
l l S'
c. a.
44
48
8
475
c. o.
100O
500
Farra-carrn N Sepa»ya pricrItat Be»calcos..
M. Tarragcca, Bareelcca y Fraasa
14.
Id.
Id.
Ia. Gran á Alm. p aímacca á Valencia y Tar..
Id. y tnaa» S. Jcaa dc >a» Abad»»aas..
ld. ar»dr»a á Zamora y c. á v. Bm. 1880 y SL
ld. Madrid á Bar»clo»a
Ccmpaayia Trasatlántica.
c. a.
88'60
6
R50
R50
4'15
500
475
475
500
óoc
5
S
8
6
8
»
S
»
25'50
101'
27'
86'50
101'25
07*'15
67'15
58'15
7F50
4» 75
8
8
500
500
25'25
6'L'
s
51'25
Reen
6
16
17
4
l'I
8840
Irs'
500»
4'15
47'
c. a.
84
27"15
acc
CBLIGACÍONS
Bmp. Mun.
R
e. D.
61'25
5S'85
78'
46'
51'50
Ssvó
c. a.
c.
ccrrb
M.
14.
íd.
ia.
id.
id
Id.
id.
ce»r.
BOLSI.— O-coa»a Io consolidar á las deu de Ia nit: 4 per 100 5975 dioer; 59 7 » ll2 paper.
BOLSI CATALA.— Lo Consolidar quedá á Iaa deu de ia nir: 4 per 100 perpéruc 597812
paper.
Ocrr:RRR 30.—EbfBARCACIONS ARRIVADAS DESDE 'L MITJDIA.
De Terranova en 8 dias, pollacra-goleta italiana Masaniello, de 220 ts. C. Tonietii,
ab 220 ts. carbó á Canadell y Villavechia.
Ds Marsella en 2 dias, corbeta francesa Deuz Amis, de 184 ts. c. Debergne, ab afectes de tránzir.
De Charleston en 21 diss, vapor inglés Chiswich, de '796 ts. c. WVaítr, ab 3075 balas
cotó á successors de A. Basté.
Ademés 3 barcos menors ab 26,900 k. garrofas, llenya y altres efsctes á 10 ordre y vi
de tránzit.
DnsIATRADAs I.o DIA 30.—Pera Habana, vapor Cristóbal Colon, c. Zaragoza, ab efectes.—Pera Marsella, vapor Cámara, c. Muñoz, ab id.— Pera Mshó, vapor Nuevo bfahonés, c. Tuduri, ab efectes.—Pera Buenos Ayrss, vapor francés Bourgogne, c. Grosfils,
ab efsctes.—pera Cartagena, vapor inglés Leverington, c, Jupp, en lastre.—pera Cagliari, pollacra italiana Msry, c. Ferrentíno, en lastre.
Ademés 5 barcos menors ab efectes y lastre.
SCRTIDAs r.o DIA 30.—Corbeta francesa Cesar Etienne, c. Beaugrand, pera bfaracai
bo.—Vapor id. Bourgogne, c. Grosfils, pera Buenos Ayres.
GUAYTA MARITIM DEL CASTELL DE MOñTJUICH DEL DIASO DE OCTUBRE
onsnnvacrons NRTRonor.óurcas.
A la sortida del sol, vent al NE. gargal ENE. llevant y gargal, de tres llegues fora 10
mar los dos frescos y círcol tancat y boira, al mitj dia E. llevant fresquet, núvols y calitja 81 círcol, y á la posta del sol segueiz lo mateix vent pero fresch¡marejada del dit
vsnt y lo círcol acelatjat y la calitjs, v després núvols ala 'horisons.
M»VINRNT DR R»a»ARCACIONR
á
RNTRADA DR rosCR.
cenyeix de la volta de fora y un barco
goleta amurada per babor y una corbeta que pasea al O. ponent en popa, y al SO lleveig un bergantí ó pollacra y una pollscra-goleta que pretenen E. llevsnt ó aquest port, y segueix al OSO. ponenr y lleveig
y recalats de lo seu oposst, dos vapors, un d' 81jueixos de figura de lo Sant Jossph deis
senyors ponsetí y Robreño d' aqusst comers y l altre també mercant y extrsnjer de tres
als, senss vargas; ds vela llatina sis falutxos que navegan per diferentas direcciona y
os per aquest port; del O, 'ponerir á dos quarts de tres d' aqueixa tarde ha fondejat al
port lo vapor inglés «Chiswigk».
Quedan al E.
de gavias que ve
llevant:
en
pollacra-goleta
per lo S. mitjorn,
una
popa;
que
una
DIRRANcrá NAVRGAD». DRLs Ránccs 0UR RAN scRTrT AvUT
Fora d' horisó y del SO. lleveig ss troban los vapore aColon» y «Guadslete», ho practica per lo msreix rumbo y en popa la corbeta francesa aCesar Etienne» y á vuit lleguas al SSO. mitjorn y llevsig lo goberna, y ab bona del Cap de Sant Antoni, pera desrés seguir ls seva derrota pera l' América del S. mitjorn lo vapor trasatlántich de lá
ita nació »Bourgogne» deis ssnyors Ripol y companyia d' aquest comers.
© Biblioteca Nacional de España
6485
Anuncis
particulars.
tC
r+
8
cC
4
CC
$-s
ED
ga
$?»
E3
CI
8
8
rg
X
»V
cC
~
~
cC
»C
S-s
$?s
gs
cE
B
© Biblioteca Nacional de España
d
6486
6ESWTS N8
Se
per
sa
recomanan
per
esser
especialitat péra'
rye ~onda
en
1
lo
més
agradable y económich y
xacolata y vl champagnei
tetas las conííterias y tenc=as de comestibles
REPOSE
EMBALADOR
CaNef de Batea, l t,
postre
thé, café, llet,
eaüaat Ber
:
la Plata del
AVINYO, 32
Batel
llrpecfetilelee
edooccc pera oslo!u de eell
y dersér fescicsc dh /cecas meforr.
FRANCISCO ROQUER o""t"11'-'
de ssetreria de ls Rambla de nauta
ment
mero
ment
Oberturas de
PERA
Surtirá '1 divendres 2 de Novembre
Montea,
número5,en!ressol,
alcarrer d' Escudillers, nft
15 y Zurb r no 1 b o t ige, lo que posa en coneixe
de sos favoreixedors y del públich es general.
registre.
ZZVZRPOOL
lo vapor espanyol
Son eapitá D.
Domingo ñTieto; admetent sarga.
Se d espatxa en lo narrar .de hlendizábal, núm. 19 butaca.— Agents d'
Sintes y Ora?a, carreg Cristina, núra: 5, baixos.
Aduana, senyors
>EFM( PNER M Lk 3)EMSlk "ihkM'lI kNI(k
(AVANS OE A. LQPEZ V C.')
Servey pera Puerto-Rico, Habana y Veracruz.
eervey pera Venezuela, Cclomibia y Pacííícb.
I Barcelona.....
Sl)RTI0AS
Los vapore
lns diaa 5 y 25
Málaga.....
s
'1 y
27(
cádrn»
loyso:0E CAPA
San lsnder....
»
29
l
21
1 Gorüña.....
que surtenláíi ílisá 5 de Barcelona y ?0 d Cadizadmetec carga y paseatjers pera LASpAL
AIEA
sfdz IGran Canana) y Vera Cvaz.
.Los que surten los
dissggdeBarcelonay gede cádiz. enüassant eb serveys antiüants de la mateixa
compsnyia Trasatlántica, en comhinaetó.ab lo feáro.carrt? de panamá y linces de vapots del páeateh,
préáenccarga á ?le!e segúit parar?s següsnts puntee
'
J itOral de PuertczRiec.—Saut
Juan, Mayagüex
y POnCe.
Litoral df! 'Cüba.—Seatiago, Gibara y.Nusvttas.
llmérica Ciúitral.—iza Guaira, puerto Cabello, Sabanilla, Cartagena d' indias, Colon y tots los pelee!pela yorts del pacülch com punta Arena, Sant Joan del Sur l Sant Joseph de Guatemala, Champerico y
Saáua Cruz..
,dáert deislaeisch.—Tots los porta nrincipals desde paasmá á california com á Acupulco, btanxent-
lloabfazat?sñd y. Ssnt Francisco de Calttoynia
nttd'de? paciach.—Tots los porte priñeipals desde panamá á Valparaiso
qnib payta, Ca?rgo, Aries, Yqutque Callista, Coguimbo y Valpqraiso.
lleba ixas á familias. preris cónvencioáel s pera camarote de laxo.
com
Buenaventara¡Guaya
Rea!aixas per passatgersde asada y tlngudal Bitllets de a. clósse pera Habana puerto Rleo soaLtto
y
ralb 5 35 duros.
Ba gr' preferent ab mes comoditat á 50 daros pera Puerto Rico y 60 daros pera Habana.
ao áia 5 de Novembre sunirád'aquestport
Lo
'Pera Cádiz, Las
Consignaterist
senyors
Nota.—Aquesta
y efectos
afectes
vapor
Pa?ué?s ~arte Rico,
ANTONIO LOPEZ
Habana y Veracrur.
élpo? y Companyia, plazca de
palacior cantonac!a
en
al
carrái ñe la
llfarqnesa.
sgen@aümtifacilitardtjeetament als earregadors losmedis d' assegurar las mercsncias
se!esta cómpanyia, dns á veriiicar la eatregs, de düas mereanciasy
de
trasportats per los vapórs d'
los pun!s
ccasignacló.
I
© Biblioteca Nacional de España
Valors-Paaaots 6o!a Goma' Gonoral 6o Tabacos Qo Pililiaas.
SERVEY REGULátR MENSUAL
DZ
ab escala
BARCELONA
L
MANILA
Port-Said, Snet, Aden, Ptinta de Gales y Stngagoore
VAPOR8 DE LA COMPANYIA
en
ISLA DE LUZON..
Id.
btINDANA.O.
ld.
PANAY..
Id.
CE Bit.
Lo mag niilch vapor de gran
8.800 toneladas
8.190
'l.'loc
7.'700
ingleses de desplassament
marxa
ISLA DE LUZON
sortirá de Barcelona pera éianila 'lic de Novembre¡ admetent carga y passatéers pera
dit punt y escalas intermediarias.
Lcs seuycrs passatjers tro harán espayosos y ben ventilats allotjaments, puig aquestos
vapora han sigut construits expressament pera 'l aervey á que se 'ls destina. Hi ha banps
y cuantas ccmoditats poden desitjarse en los climas en que han de uavegar.
Consignataria en Bart elena, Srs. Bipol v Companyia, Places de Palacio, canto al esrrer
de la
idarquesa
SERVEY REGULAR Y SETMANAL ENTRE BARCELONA Y CETTE.
Pera Cette.
Scrttrá avup
dimecres, Sl dc Octubre,
lo
v cpct
CORREO
capits
ecpcopol
DE
CETTE.
al.
curarte; cdmctent carga p passcticts pera dit punt. consignataria casaseca y compaapie¡ Tras
Palacio, uúm. l, agencia.
Corren nacional.
ESTRACTE DELS DIARIS DE MADRID DEL DIA 29 DE OCTUBRE.
Jutjant las denuncias pendents deis periódichs escriu la Ibeáia d' avuy:
sigut,portats als tribunals lo t«Iotin y la Gorda per sas respectivas caricaturas,
segons veyém en varia colegas.
Lo fet no te res de eztraordinari, lo extrany es que alguna periódichs republicana po—
«Han
.ein lo crit en lo cel ab aquest motiu.
Nosaltres sentlm molt lo percans ocorregut á dos companys nostres en la prempsa, desitjariam que resulti de la causa la absoiuoió, si 'ls tribunals estiman que no bán comés
cap delicte; pero, no ooncebíni que 's censuri la aplicació del Códich comú.
INo han defensat tots los partits la aplicaeió del Códich penal á la prempsay
éNo está la teona lliliersl mes avansada?
Donchs fine aqui arrivá 'l gobern dcl senyor Sagasta aboliut las lleps especials p tornant la prempsa sl fur comú.
IEs que 's vol la impunitat pera la prempsav Douchs qne 's declari francament; squest
es un punt ée Vista mes ó ménos rahonable y podrém discutirlo.
Lo pitjor es defenssr la penalitat establerta en lo Códich
y acusar en l' acte de reaccionaria als góberns, en quant los tribunals trobin moiiu pera aplicarla,»
© Biblioteca Nacional de España
6488
TelégrayyLas particulars
de LA RZNAIXENSA
Menuln 80, á las 3'80 mati.— La Gaceta publica varia indulte y altres decreta dispooücial primer del ministro de Marioa don Simon lúanzauo; jubilaot al magistrat de l' Audiencia de P Habana D. Autoni Batanero; y orgauisant la secretaria del ministeri de la Guerra en la següent forma: se suprimeixen las secciona, quedant solzament los
negociats de campanya, y d' assumptos generala, dirigits per los brigadiers senyors Tuero
y Rivera. Los directora de las armas despatxaráu dtreetament ab to miaistre. Se refuudeiz en una sola las direcciona de Sanitat y Administració militar. Se suprimetx la direcció d' Estat Mejor, despatzantla en calitat de jefe lo subseeretari de la Guerra.
publica també un deeret reorganisant la junta suoerior consultiva de guerra, refundint
sdmiuistració y sanitat. Altra disolen ellas las juntas especials d' arulleria, enginyers,
guent lo batalló d' escribeuts y ordenansas y creant secciona de igual nom ahont ingressarán los sargentos llicenciats y altras classes del ezércit ab varia sous Rns lo de 8,000
rala.
sant cessi l'
Publica altres decreta nombraat gobernador militar de Alicant al brigadier Feroandez
de Rodea; cambiant de destí 'ls intendeats de Madrid y Valencia; concedint la crea blanca
del mérit militar al general don Anton Daban.
Avuy á las sis de la tarde anirá 'I senyor Hartos á Palacio.
Las reformas fetas en lo ministeri de la Guerra produheixen una economía de més d.'
un milló de rala.
Ha dimitit lo senyor Riaño, director d' Instrucció pública.
Bolsí.—á per 100 interior perpétuo, 59'30, contat; 59'95 R de mes; 59'9n, próxim.
hfxnntn 80, á las á'30 tarde.— Aqaesta matinada ha mort lo tinent general Córdoba.
Ademés deis detalla telegraüats sobre l' arreglo del ministeri de la Guerra, 's trasforma la caiza de flítramar convertintse la direcctó.
La Ióelqa declara que no acepta altre sufragi que 'l proposat per don Venanci Gonzalez. Respecte á la reforrua constitucional, la rebutja considerantla iunecessaria.
EJ Progreso diu que 'l senyor Sagasta apoyará la candidatura del seuyor Navarro
Rodrigo pera la presidencia del Cougrés,
Los seuyors Sagastaíábascal, Navarro Rodrigo y altres, sortirán de casas 'l dijnus.
Bolsa.— á per 100 interior perpétuo, 59'40.— á per 100 amortisable, 'l3'5u Bitllets
del Tresor de Cuba, 9%'80.
MADRID 80, á, las 5'15 tarde.— Lo Consell de ministres ha acordat oferir al senyor
Beranger la presideacia de la secció de Guerra y Marina del Consell d' Estat.
Lo senyor Moret segueiz malalt.
S' assegura que 'I senyor Linares Rivas penas retirar son projecte sobre 'I Jurat y modigcarlo en ser.ttt mes lliberaL
Ea Lleyda s' ha enfouzat una casa, resuhant dos morts y cineh ferits.
Mauarn 80, á las 5'90 tarde.— Lóudres.— Uu despaig de Filadelga diu que prop de
Pitsburgo ha ocorregut una explossió de dinamita al pesar unas mercaderías resultant
cíneh morts entre 'ls empleats en dita tasca.
Belgrado.—La ordre d' entregar lo poble las armas á las autoritats, ha provocat disturbis. Los servia se negau á obehirla.
Ppaga.—S' ha suieidat aquest bishe en un accés de bojería.
Cantora.— Segueizen activament los travalls de defensa de la eiutat y acopiantse municiona de guerra. Se debilita la autoritat deis funcionaris xiuos pera impedir los ezoessos que 's cometen contra 'Is europeus.
—
Tetdííraraaeparlicalare
de las Bateas de Jfadríd, París p Ldadree.
Msnnrn 80 á tas 5'45 dc ta rardc.-Rcnda 4 pcr 100 pcrpérne¡ conrar, 59'55.— Ronda 4 pcr
fi ae mee, 59'50.— Renca 4 pcr 100; 0 dct mes préxim¡00'00.
100;
Bnpreropfa
© Biblioteca Nacional de España
LA REWAIXEIqSA,
Xacld, 13, Jaiaoe,