El misteri de la passarel·la de Mútua

Opinión
Diari de Terrassa Sábado, 1 de noviembre de 2014
27
Opinión
EDITORIAL
Lo oportuno
E
L pleno municipal aprobó el jueves una moción presentada por el PSC mediante la que se
redactará un código ético que reinará en todas
las actuaciones que tengan una relación con la
administración municipal desde un punto de vista técnico y también político. A veces, el don de la oportunidad, cuando aparece por exceso, adquiere aires de impostura y consigue, precisamente, el efecto contrario
que pretende.
En un principio no existe razón alguna para poner en
cuestión que se quieran hacer las cosas bien, pero ante
lo obvio es imposible evitar pensar en si realmente es
necesario que rija un código ético en un ayuntamiento
cuando debe ser precisamente eso, la ética, la pátina
que recubra la cotidianeidad de la Administración. Máxime cuando se trata de un Ayuntamiento que no es sospechoso de nada; es más, si por algo se ha distinguido
el Ayuntamiento terrassense ha sido por su rigor y eficacia.
Por tanto, en primera instancia se puede detectar un
punto de gratuidad en la medida, por innecesaria en si
bloc de notes
misma. Por otra parte puede llegarse a la conclusión,
por tanto, de que hay algo exógeno que no funciona y
probablemente la manera de arreglarlo no es con reglamentos éticos, que como en la mili, se les supone, sino
con decencia.
Otra cuestión es la forma en que se ha propuesto, votado y aprobado la moción que presentaba el PSC. Fue, al
menos, curioso. La propuesta de reglamento ético o algo
parecido fue presentada y desechada también en pleno hace algunos meses (el propio PSC votó en contra).
Esta semana se presenta, casualmente cuando se descubre la penúltima gran trama corrupta en Madrid, y
los grupos municipales consideran poco apropiado votarla puesto que entienden que algo así que debe consensuarse y, además, en Àgora Terrassa se está trabajando sobre ello. El PP, al que le rechazaron una propuesta
similar, decide votar que sí; CiU, finalmente, se anima
y también la vota. El problema se le vino encima a ICV,
que se mostraba sumamente crítico con la moción por
entenderla innecesaria; los concejales rojiverdes se vieron irremediablemente obligados a aceptarla para no
quedar en evidencia, siendo el único partido que se hubiese negado a votar un reglamento para que las actuaciones del Ayuntamiento de Terrassa se rijan desde presupuestos éticos. La política tiene estas cosas.
El misteri de la passarel·la de Mútua
SALVADOR
CARDÚS ROS
N
O entenc -per dir-ho el més
suau que puc- l’oposició dels
col·lectius FAVT, Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública, comitè d’empresa de Mútua i
Podemos a la construcció de la passarel·la
que hauria de connectar l’edifici de Mútua
Terrassa amb les consultes externes del mateix centre que s’han de traslladar a l’edifici de la nova estació dels Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya. En conjunt, es
tracta d’un projecte que ha de millorar
l’oferta sanitària de la ciutat -molt particularment, amb l’ampliació del servei d’urgències- en la perspectiva dels propers decennis, i a càrrec d’una entitat sense ànim
de lucre que ha estat la principal proveïdora local de serveis públics de salut, sempre
de la màxima qualitat possible.
En particular, l’oposició no és al projecte de trasllat de les consultes externes, sinó
estrictament a la passarel·la que ha de
construir-se per sota del pont del Passeig i
que té un discret pressupost d’un milió i
mig d’euros. I aquí ja hi ha la primera raó
de la meva incomprensió, perquè el propi
trasllat de les consultes externes segur que
Presidente Editor:
Julián Sanz Soria
Directora Editorial:
Anna Muñoz Núñez
Director: Pedro Millán Reyes
bé ha de tenir un cost superior. També
s’oposen al trasllat i a l’ampliació d’urgències? Segonament, si veuen bé el trasllat, a
què es deu l’oposició enfurismada a una
connexió que representa una millora òbvia
per al conjunt del servei, i molt particularment per als treballadors que s’hauran de
traslladar des d’unes instal·lacions fins a les
altres? Misteri.
Pel que s’ha publicat, sembla que s’addueix que la inversió del milió i mig d’euros podria anar a disminuir retallades i llistes d’espera. L’argument em sembla increïble, en el sentit que no me’l crec. Aquest
estalvi en la inversió és allò que se’n diu “pa
per avui, gana per demà”, o allò altre dels
“estalvis que es mengen les estovalles”, perquè precisament retalla, també, les possibilitats de creixement dels serveis hospitalaris. Més misteris. A més, les retallades o
les llistes d’espera actuals tenen poc a veure amb Mútua Terrassa i molt amb el finan-
Costa
d’entendre una
oposició a una
inversió que no
és sumptuària
Jefe de redacción: Josep Arnero Argüello
Jefe de redacción (Suplementos): Jordi Estapé Madinabeitia
Jefe de Cierre: Josep Mª Riera Pintó Jefa de
sección de Terrassa: Laura Hernández Rojas
Jefe de sección Deportes: Josep Cadalso
Borjas
Coordinadora de Gent DT: Teresa Romero
Serrano
çament públic dels serveis que se’ls autoritza a oferir, que és el que determina
aquestes limitacions. És absurd voler fer pagar a Mútua allò que és responsabilitat de
l’administració pública, perquè trasllada a
un particular l’ofec econòmic a què ens sotmet el govern espanyol a causa del dèficit
fiscal amb què ens té escanyats.
Finalment, costa d’entendre l’oposició a
una inversió que no és sumptuària sinó
que, a més de ser necessària per millorar el
servei, el milió i mig d’euros aniran a parar
a paletes, vidriers, metal·listes, pintors, arquitectes tècnics, enginyers... És a dir, que
no es tracta d’augmentar sous de directius,
ni d’organitzar actes de representació, sinó
de donar feina. Tan sobrats anem que es
pugui prescindir d’aquesta inversió? Misteri sobre misteri.
Aquests col·lectius que s’oposen a la passarel·la -una decisió que no sabem a quin
nivell de participació han pres- és evident
que, amb una mirada curta en el temps i en
l’espai, s’equivoquen d’adversari, si és que
realment els preocupa la qualitat de la sanitat local. Encara que també podria ser
que, efectivament, tinguessin Mútua per
adversari predeterminat, bé sigui per raons
ideològiques, bé per ajustar comptes passats, i que la passera no fos més que un pretext. Llavors, ja ho entendria tot. I el misteri quedaria resolt.
Redacción y Administración:
Vallhonrat,45. 08221 Terrassa
93 728 37 00
Teléfono
93 728 37 19
Fax redacción
93 728 37 17
Tel. publicidad
93 728 37 18
Fax publicidad
E-mail publicidad [email protected]
I tu,
què faràs
el 9-N?
JOAN
ROVIRA
ONCS mira, no sé. Depèn una mica de com
estiguin les coses. Crec
que em llevaré d’hora i
llegiré una estona la Constitució del
1978 i un resum del dictamen del Tribunal Suprem del Canadà del 1998:
lectures rares, ja ho sé, però molt recomanables si volem ser ciutadans de
veritat i no súbdits de ningú.
Plogui o faci sol, el més probable,
ara per ara, és que surti a passejar una
mica de bon matí. No m’estranyaria
gens que acabi anant a parar a la Rambla i que vagi pujant amunt, amunt,
fins que arribi a un institut. Quin? No
sé, algun n’hi haurà, oi? Allà possiblement em trobaré més gent, matinera
i neguitosa. Crec que en aquell moment, si l’institut està obert, entraré,
per curiositat, per veure quina mena
d’ambient hi ha. I ja posats, com qui
no vol la cosa, si em trobo una urna i
una papereta -que ja podria ser- no
m’estranyaria gens que acabi votant.
Casualment, clar. No tots els diumenges et trobes un procés participatiu
quan surts a fer el volt o a comprar els
diaris o el pa: un dia és un dia. I, de diumenges com el 9 de novembre, n’hi
haurà pocs en el futur, de manera que
segurament aprofitaré l’ocasió. Sí, clar,
ja sé que serà un acte simbòlic i sense
validesa legal, però que algú m’expliqui de què serveixen els referèndums
consultius i legals. O és que m’he perdut alguna cosa i resulta que ara els referèndums a Espanya són vinculants
i per tant decisius de veritat? Sigui com
sigui, ja sé també que m’autodetermino cada vegada que hi ha eleccions o
decideixo la roba que em poso al matí.
Si les meves previsions per al matí del
9-N acaben essent inviables, que no
pateixin, que m’ho prendré bé. Simplement la propera vegada que pugui
autodeterminar-me legalment tindré
les coses encara més clares i actuaré
en conseqüència, independentment
que, a mi, m’hauria agradat trobar una
solució millor dintre d’una Espanya
que segurament els que monopolitzen el patriotisme no volen que existeixi mai. Per tant, si no és el 9-N, que
diguin quin diumenge els sembla bé.
D
Director General: Raúl Sanz Álvarez
Coord. de publicidad: Nuria Hernández
Ortega
Depósito legal: B-19.719-77