Relacions internacionals

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DRES DEL 1945 FINS ELS NOSTRES DIES
TEMA 5: LES RELACIONS INTERNACIONALS: DE LA GUERRA FREDA A LA NOVA
SOCIETAT INTERNACIONAL
1. LA GUERRA FREDA
La política de seguretat pública del període de entreguerres no va funcionar i per això és va imposar un
sistema bipolar articulat al marc de la II Guerra Mundial perfilant−se llavors el disseny de poder que va
acabar al conflicte entre Estats Units i l'URSS que durant la guerra estaven aliades però després s'enfrontaren
després per obtenir l'hegemonia.
Com a sistema és va establir entre el 1944/45 fins al 1947/48, sent aquestos anys un procés de divisió en 2
blocs liderats per les 2 grans superpotències.
Com a sistema és va establir entre el 1944/45 i el 1947/48, sent un procés de divisió en 2 blocs cada un d'ells
liderat per una superpotència.
URSS
Una vegada acabada la guerra, havia fet un gran esforç per derrocar al feixisme, va considerar que la resta de
potències eren capitalistes i per tant calia reconstruir un equilibri econòmic que garantira uns beneficia a
l'URSS , sent plantejaments de canvi a la situació europea.
El triomf bolxevic va implicar a Europa una amenaça pel capitalisme però una vegada Moscou se'n va adonar
de que la revolució no s'expandiria, va pensar en consolidar−la, però als anys del stalinisme és va plantejar la
recuperació de la revolució permanent, extenent la seva influència a través de l'ocupació militar al context del
conflicte, sent una forma d'assegurar−se unes fronteres que va mantenir amb l'ajuda de
• La diplomàcia
• El exèrcit roig que controlava la part central i oriental d'Europa
• Els partits comunistes europeus que a causa de l'ocupació soviètica, mantingueren al disciplina
marcada per Moscou
La clau per la seguretat estava a Alemanya a Alemanya però la solució no estava a les converses ni tractats de
pau ja que els aliats ho deixaren per solucionar−ho més endavant sols plantejant la divisió en 4 zones.
Entre el 1945 i el 1948 va culminar el procés de satel·lització dels països europeus per part de l'URSS, acabant
amb el cop de Praga que va mostrar la voluntat soviètica de crear una zona de democràcies populars a
l'Europa central i oriental però Iugoslàvia va voler buscar una solució nacionalista propis però els soviètics
respongueren amb la repressió dels dissidents, sent acusats els dirigents iugoslaus de desviacionistes.
És va veure la necessitat de crear una organització supranacional per tenir el control i per això al 1947 va
reunir als partits comunistes per crear el Kominform per primera vegada. A la reunió Jdanov va exposar la
seva teoria, oferint una visió antagònica dels Estats Units.
ESTATS UNITS
Els aliats tingueren que fer front una vegada acabada la guerra a
1
• Tractats diplomàtics
• Política quotidiana per repartir−se el poder i la influència especialment a Europa perquè la guerra
havia acabat amb una victòria aliada i la divisió en 2 parts i també, garantir la pau
Al 1948 van considerar l'amenaça soviètica com un fet real i per tant, podia arribar a occident a un moment de
crisi ja que els governs comunistes
• Tenien relacions amb l'URSS
• Tenien un gran prestigi per liderar la resistència antifeixista
• Tenir responsabilitats de govern, com a França
La situació més precària és vivia a Gran Bretanya va servir per definir la política europea dels Estats Units,
mostrant una gran debilitat sobretot si és te en compte el paper que devia tenir Churchill després de la guerra
ja que aquest és va mostrar favorable a que intervenguera per frenar al comunisme per estar a un procés de
descolonització.
A açò és va unir l'opinió de George Kennan que pensava que els Estats Units no devia de desfer ràpidament
l'estructura militar a Europa i Àsia per poder haver una nova guerra propiciada per l'URSS, quedant eixa
possibilitat sancionada per algunes passes donades pels soviètics com
• No integrar−se al Banc Mundial
• Actitud de l'URSS a algunes zones amb hegemonia no definida com al suport al hellas que eren uns
grecs procomunistes per intentar frenar l'expansió nord−americana
Truman va plantejar iniciatives que foren els definitòries de la postura occidental , anant des de llavors a una
confrontació directa amb iniciatives com
• La Doctrina Truman plantejada el 12/03/1947, plantejava la necessitat nord−americana de substituir a
la Gran Bretanya a Turquia i Grècia
• Pla Marshall fou fet públic a Harvard a un discurs al Juny del 1945, plantejant un pla de reconstrucció
europea amb plantejaments ideològics per sostenir la democràcia i el capitalisme. Aquest va excloure
a l'URSS i a part dels països europeus, fent que Europa és dividira en 2 parts
LA GUERRA FREDA
Els punts de divisió entre els 2 blocs foren
• La divisió alemanya ja que les élites volien unir les 3 zones occidentals però açò o estava als acords
de pau. La situació va acabar amb al divisió d'Alemanya en 2 parts separades per teló d'acer que anava
des del països bàltics fins Triestre
• Un bombarder va donar probes de que l'URSS havia provat armes atòmiques al 1949 fent que el
monopoli nord−americà s'acabara a aquesta matèria i per això és va obrir un període de tensió nuclear.
Cregueren que Europa estava en perill
La pau era impossible i la guerra improbable.
Fou un moment de tensió permanent que en principi era entre els líders dels Estats Units i l'URSS però és va
extendre als líders nacionals dels 2 blocs.
Les característiques del sistema eren
• Ser un enfrontament directe ni bèl·lic primer entre els Estats Units i l'URSS però després és va
2
extendre als països de tots 2 blocs
• Una influència mundial des del 1947, sent 2 superpotències
• Ser un sistema internacional flexible al països no aliats i l'ONU (per atendre les tensions
internacionals). Els 2 líders intentaren diferenciar entre aliats i enemics, fent un espai delimitat de
seguretat amb intents d'ampliar les zones de influència al evitar qualsevol dissidència. Era difícil ser
neutral
• Paper del l'ONU, sent usat pels 2 blocs pels seus interessos i aconseguir els seus objectius. Era un
fòrum de propaganda per denunciar el que el bloc contrari feia
• Originar−se a Europa però progressivament és va mundialitzar l'antagonisme estratègic al ampliar−se
a sectors ideològics o econòmics, convertint−se a un enfrontament global
• Impulsar una política de risc calcular per no entrar a una confrontació directa de interessos. És basava
a una estratègia diplomàtica i militar a través de
• La política de contenció i dissensió del enemic a través de pactes hostils per l'amenaça atòmica
• La persuasió enemiga a través de la propaganda
• Us de la subversió per eliminar a les autoritats que no acceptaven les regles de joc
• L'espionatge
El desenvolupament no lineal del conflicte va estar molt marcat per
• El canvi a les cúpules del poder
• El control sobre el poder dels polítics sobre els militants
• La percepció pròpia de la política enemiga i les seves estratègies
Aquest sistema va crear 2 subsistemes
• Un conjunt de 15/16 països liderats per la Unió Soviètica que disposava com a armes de control de
• El Kominform
• El Pacte de Varsòvia
• El Comecon
• Els tractats bilaterals amb els partits comunistes de les democràcies populars
• El Atlàntic−Occidental liderat pels Estats Units que defensava una valors que s'extenien per un
sistema articulat a través de
• L'OTAN
• Les institucions econòmiques internacionals per renovar el capitalisme com el FMI
• Els pactes militars que unien a països d'altres continents com la CEATO a Àsia
La cronologia clàssica és
• 1947/1948−1953, la guerra de Corea com a conflicte tipus
• 1953−1962 el conflicte tipus fou la crisi dels míssils de Cuba
• 1962−1973/1975 el conflicte tipus fou el de Vietnam
• 1973/1975−1991
A aquesta divisió cada període
• Començava amb un període de distensió
• Naixement de signes de tensió
• Increment de la tensió que va provocar un augment dels pressupostos militars
3
• Tensió esclatava amb l'esclat d'un conflicte tipus entre les 2 potències de forma indirecta a països del
tercer mon
Un altra divisió és
• 1947−1962
• 1962−1979
• 1979−1991
1947−1962
Va començar amb la Doctrina Truman i el Pla Marshall, responent l'URSS amb l'augment del procés de
satelització dels països de l'Europa central i oriental i així a Europa a principis del 1948, ja estava dividida.
El primer conflicte fou el bloqueig de Berlín, però des del 1949 és va extendre a Àsia quan a causa de la
proclamació de la República Popular Xina, l'URSS va firmar un tractat d'aliança. Açò i l'experiment de la
bomba atòmica per part dels soviètics va obligar a Truman a expandir la influència nord−americana pel
continent asiàtic amb una política de contenció del enemic a través de
• L'ajuda militar a Formosa
• L'ajuda a Taiwan
• L'ajuda al Japó era fou un país derrotat a la II Guerra Mundial però era una peça estratègica
fonamental front a la Xina
El segon enfrontament és va donar a Corea per
• La declaració comunista a la Xina
• El desplaçament de interessos al continent asiàtic
Aquestos 3 anys de conflicte va manifestar la guerra freda, tenint conseqüències importants al continents
perquè
• Els Estats Units va començar a instal·lar bases militars com al Japó
• A Vietnam estava en joc el mateix que a Corea
Va provocar altres canvis com la percepció de l'amenaça nuclear al
• Un moviment pacifista internacional
• Haver una crítica des de l'esquerra als Estats Units
• Haver una dreta contrària a l'URSS
• Haver crides contra les armes nuclears, criticant l'obscuritat de la guerra freda
Va culminar a petites crisis que alertaven de la necessitat de haver un període de convivència, estant
manifestat per
• La crisi de Suez i la consegüent guerra
• Xafar la revolució hongaresa
• La construcció del Mur de Berlín
• La crisi dels míssils
1962−1979
4
Plantejaren una etapa de reconeixement, possibilitant−ho
• L'elecció de Kennedy
• La presidència de Krushev
Va haver un reconduiment al ser una aturada on és va conèixer un status quo pel qual va haver un procés per
llevar−li components ideològics a la guerra freda, permetent
• Una menor tensió
• Obrir negociacions per coses puntuals com
• El telèfon roig
• La celebració de reunions per limitar l'armament per considerar que l'extensió del armament era
excessiva, limitant−les pel Tractat de No Proliferació d'Armes
S'aclariren en aquestos anys les circumstàncies interiors ja que
• Estats Units va intentar fer un ampli marc de cooperació amb els europeus aliats però li contestaren
els francesos al demanar més autonomia De Gaulle, abandonant l'ONU i per això, Estats Units va
suportar a la República Federal Alemanya
• Els problemes interns de l'URSS amb Hongria i Romania
La guerra de Vietnam va posar a prova la distensió començada pels Estats Units, sent aquesta guerra un error
pagat amb la derrota nord−americana, provocant una contestació social al considerar que la participació social
fou excessiva però a pesar d'això, no van poder guanyar a les tropes del Viet−com, marcant les actituds
nord−americanes a altres conflictes.
La coexistència fou usada per l'URSS per recolzar als moviments anti−imperialistes com Laos o Etiòpia
A pesar dels avanços, al 1978/79 hi hagueren motius de tensió com les crisi de
• Iran amb la revolució de Homeini i la crisi dels hostatges
• Afganistan que va provocar la invasió soviètica
L'URR fou incapaç de ser un bon interlocutor al veure la crisi agreujada per la mort de Bresnev.
1979−1991
Els fets ocorreguts al 1979 arcaren les relacions, sent una etapa on va haver molta tensió ideològica,
especialment durant el govern de Reagan que va dur a cap accions alarmistes per
• La colaboració amb la Xina
• El increment dels pressupostos militars
• L'ús de la bomba de neutrons
• La defensa estratègica
Tenia els Estats Units com a suports sòlids
• Tatcher
• A alguns aspectes i des del 1982, Khol
Se'n va aprofitar d'açò algunes repúbliques democràtiques per alçar−se contra l'URSS.
5
Van tenir els nord−americans problemes per ofegar l'URSS i per això va suportar a
• La contranicaragüense
• A la guerrilla anticomunista d'Angola
• Als talibans
• Les tesis jueves, portant a la guerra del Líban
• Invasió de Granada per canviar el seu govern
Els pitjors moments foren el 1983/84 al
• Produir−se el boicot soviètic a les olimpíades de Los Angeles
• Produir−se el desplegament d'armes i per això, l'URSS va abandonar les converses de desarmament
Al 1985 va haver un canvi espectacular un període de reformes internes i de promoció de una política de
distensió escenificada a la cimèra de Ginebra on Gorbachov va mostrar la voluntat d'acabar amb la guerra
freda.
2
6