El mausoleu de Jaume I

E l mausoleu de Jaume I
Una obra <<oblidada>>
de
LLuís Domenech i Montaner
a desamortització de 1835 se
salda amb un fort revés al
patrimoni religiós de tota
Catalunya. El monestir de
Poblet fou un dels cenobis més
perjudicats ates que no només
compta amb la destrucció i L'espoli
de totes les peces singulars sinó que
a més a més, el 1836 es van profanar les tombes dels comtes catalans
que hi havia enterrats. D'aquesta
manera van quedar escampades pel
terra de I'església les despulles de
Jaume 1, Pere el Cerimoniós, Joan
I i les esposes d'aquests últims.
Altres tombes també van ser
obertes, pero els cossos no van ser
extrets dels sarcofags. EL 1837 es
va concedir permís al rector de
I'Espluga de Francoli, Antoni Serret,
per recollir les restes de Jaume I i
es van traslladar a l'església de
I'Espluga, on es van guardar amb
una vintena més de membres de la
casa reial d1AragÓ. Anys després,
aquestes restes foren traslladades
al Govern Civil i posteriorment es
van dipositar a la Catedral de
Tarragona. L'any 1853 una Reial
Ordre va autoritzar que Les despulles
es quedessin a La catedral de
Tarragona i el 1856 es dipositaren
en una tomba de La part posterior
del cor.
L'any 1906, la Comissió de
Monuments de Tarragona va decidir encarregar a l'arquitecte Lluis
Domenech i Montaner un mausoleu
per dipositar definitivament les restes del Rei Jaume I i dos anys
1
-
Maurolcu de Jaurne I. í e t per
i ~ i i i iD o i i i r i i r c h i
Moiitaiie!
F -
Esbos inicial de Lluis Domenech i a la dreta, el mausoleu avui. iiiirai iar di'i clc 1992
després, e l 1908, e l Govern de
L'Estat ratificava I'oferta i a
rnés a rnés encomanava a
l'arquitecte una altra tornba
per a les restes ossies dels
a l t r e s corntes catalans.
Domenech accepta l'encarrec
i t r i g a poc temps a t e n i r
esbossats els dos mausoleus.
El diari La Vonguardia del 28
d'abril de 1908 publicava que
"han sido enviados a Madrid
l a memoria y los presupuestos de los mausoleos trazados por e l arquitecto señor
Domenech p o r encarga d e l
gobierno, p a r a guardar, en
esta catedral, los restos de
Don Jaime e l conquistador. La
obra sera monumental, digna de su destino".
Mesos després, e l 18 de juny
de 1908, e l Govern va aprovar
per Real Orden una partida
d e 50.000 pessetes p e r
r e a l i t z a r e l mausoleu d e
Jaume I m e n t r e q u e e l
rnonument per als Reis
d'Aragó, de mornent hauria
d'esperar per raons pressupostaries de I'Estat.
L'obra del rnausoleu de Jaurne
I es confia a l'escultor Narcís
Gosch i Boix i a l conegut
rnosa'icista modernista Lluis
Bru i Salelles, amb q u i
Domenech havia treballat en
diferents ocasions corn ara a
La Casa Navas d e Reus, a
l'lnstitut Pere Mata, a la Fonda Espanya de Barcelona o a l
Palau d e l a Música, e n t r e
d'altres. A Canet, e l mosaic
de I'angel que hi ha a La facana
de la Masia Rocosa també es
obra de Lluís Bru així com
t a m b é els arrarnbadors
ceramics florals que encara
podem veure a ['exterior del
Mas del Grau.
Pero a mesura que les obres
avanqaven,
d'escultura
20
El Sot de I'AubÓ
21
ipali
<!i
i',A)!i~ii,ii~ii.iiiti,,
'S.
i.iii.i~:,,~i.i
sorgiren
les
primeres
divergencies entre I'arquitecte
i I'Arquebisbat de Tarragona.
Domenech volia ernplacar e l
mausoleu en e l creuer de la
Catedral, idea pero que no
cornpta arnb e l vistiplau del
clergat que s'oposa frontalment a autoritzar-ho. Aixo,
sumat al retard del pagament
de Les minutes professionals de
L'Estat a Domenech i
Montaner,
va
relentir
considerablement I'avenc de
les obres uns quants anys. El
26 de juny de 1914 e l diari La
Vanguardia publicava una
noticia que deia: "habiendo
e l a r q u i t e c t o d o n Luis
Domenech, autor del mausal e o de Jaime 1, designado
como habilitado a don Francisco Ixart, este ha percibido
h o y 10.000 pesetas p a r a
obras, creyéndose que en
breve empezaran los traba-
jos de emplazamiento en la
capilla del baptisterio de la
Catedral".
Pero tarnpoc va ser possible
acabar els treballs i I'obra es
demora una (larga ternporada mes. L'any 1923 encara es
debatia I'ernplacarnent del
rnonurnent si be Dornenech
insistia en \a conveniencia de
posar les tornbes al mig del
creuer, talrnent corn estaven
al rnonestir de Poblet.
La Vanguardia sezuia t o t el
conflicte i el 20 de febrer de
1923 tornava a publicar que
"se ha reunido lo Sociedad Arqueologico para tratar del emplazamiento del mausoleo del
rey Jaime 1, proyecto del arq u i t e c t o señor Dornenech
Montaner. Se nombra uno comisión compuesta de los señores Masti, Font Rubinat,
Toda y Bofarull para ponerse
de acuerdo con el cardenal y
el cabildo. Parece que se trata
de suprimir el coro de la catedral, trasladando parte de
él al presbiterio y al altar rnayor debajo del órgano que se
sustituiró por otro eléctrico,
se levantará el mausoleo de
Jaime 1". Tot i que llavors
sernblava que s'havia arribat
a un conscens, pel mar$ de
1 9 2 3 , l a Comissio d e
Monuments Historics de la
Provincia de Tarragona va decidir enviar una carta a la Real
Academia de la Historia, a
Madrid on els preguntaven si
consideraven pertinent portar
el tema de L'empla~arnental
Govern per tractar-se d ' u n
rnonurnent nacional. La carta
deixava constancia -de estar
ya completament terminado,
en Barcelona, el mausoleo
que, con destino a conservar
los restos del Rey d. Jaime 1,
el Conquistador, en la Catedral de Tarragona, encomendó el Exm. Sr. ministro de Instrucción Pública y B.A. al ar-
:
.
7-
.
,
. . 1
..
;:
. ,
'
Dibuixos inicials del mosaic del n;.ii;..rlti
quitecto D. Luis Domenech y
Montaner, y cuyo proyecto
fué aprobado por R. O. de 19
de junio de 1908; pero no estando aun bien definido el
emplazamiento que haya de
ocupar en la Seo Tarraconense y figurando ésta entre los
Monumentos Nacionales, la
Comisión creyó de su deber
(;C.
8,:t~w),
8
deliberar respecto de este
particular, y a propuesta del
vocal D. Eduardo Toda, se
acordó proponer a la R.A. de
su digna Presidencia por si estima pertinente elevar la petición a la superioridad.
lo
que se señale el primer
intercolumnio, a partir del
Crucero, correspondiente al
l
-El
Sot
de 1'Aubó
--
lado del Evangelio, camo lugarmasaprapósitoyapetecido por el arquitecto autor
del proyecto, para emplazamiento de la referida obra;
Z 0 de aceptarse esta praposición, tendrá que levantarse
el Coro del lugar que hoy ocupa, en medio de la nave central, y, a este efecto, se prapone instalar en el Presbiterio toda la parte de la sillería que sea menester, según
las conveniencias actuales, y,
el resto, montarla en la Sala
Capitular, en donde seguramente satisfará una necesidad notoriamente sentida
desde hace años.
El 2 de juliol de 1923,
l1Acadernia de la Historio de
Madrid adreqava un informe
a La Dirección General de Bellas Artes on es prohibia cap
mena d'obra a la Catedral, tal
i com volia fer la Comissió de
Monuments de Tarragona. El
motiu al.legat a la carta és
que -el emplazamiento del
mausoleo puede resolverse
sin detrimiento del coro y la
destrucción
de
este
perjudicaria á la fisonomia
ortístico del monumento del
cual es complemento el dicho coro, en el que como en
todos los situados en la nave
centrol, segun la costumbre
adoptada en el siglo XV por
efecto de los grandes retablos que cubrieron los fondos de los presbiterios, nos
solamente hay que considerar la silleria sino el faristol,
el transcoro enriquezido con
obras de arte, las rejas y otros
accesorios de tal modo que
su conjunto constituye por si
solo un monumento que debe
ser conservado en toda su integridad-. La Real Academia
proposava -queda señalar al
mausoleo sitio apropiado que
bien puede serlo, análogo al
que tuvo en Poblet, el braza
-
-
del crucero correspondiente
al lado del Evangelio donde
para nada estarbaria al coro,
y conforme con este criterio
la Acodemia, en sesión del 25
de junio última, ha acordado dirigirse a la Superiaridod
camo así se ha efectuado en
oficio de esta misma fecha,
expresando que el mausoleo
de Don Jaime 1 sea emplazada en el sitio ultimamente indicado y que no sea autorizada la modificación, división y traslado del cara-.
Poc despres La Vanguardia
vS-'
'
,
,,
..- :.
,.
1
,,
publicava que "estando presente el arquitecto D. Luis
Dome-nech, autor del nuevo
mausoleo de Jaime I se han
reunido los canónigos doctores Larrion, Goma y Rialt, de
l a Comissión provinciol de
monumentos a fin de ponerse de acuerdo sobre el emplazamiento de aquel, en la
Catedral, conviniéndose en
que sea en uno de los arcos
laterales del coro, desapareciendo el o l t a r de Santa
Lucio.
Se darán las órdenes para
trosladar a esta ciudad la piedra labrada y montar el mo-
22
El Sot de l'AuuM
numenta cuyo trabajo se prapone t e r m i n a r el señor
Domenech en breves meses
coincidiendo con la gran ceremonia del traslado de los
restos del Rey Jaime 1".
Pero Lluís Domenech va morir
a finals de 1923 i no va poder
veure l'obra acabada. Algunes
peces del mausoleu ja es
trobaven en un magatzem de
la catedral pero sembla ser
que els treballs escultorics no
estaven del tot finalitzats. A
partir de la mort de Lluis
Domenech, el seu fill Pere es
va fer carrec del projecte, la
gestió del qual tampoc va arribar a bon port per problemes
de finan~ament.L'any 1930
La Vanguardia publicava que
"el arquitecto señor Alcover
ha informado de las gestiones hechas cerca del arquit e c t o señor Doménech [es
referia a Pere Domenech] y
del artífice del mausoleo de
Jaime 1, del que existen gran
cantidad de elementos entregados u otro almocenodos en
Barcelona y algunos por terminar, pero no puede
ultimarse por no estar el presupuesto adicional presentado a lo superioridad,,.
Amb l'esclat de la Guerra Civil el monument va quedar
reclos en el magatzem de la
catedral de Tarragona i a mes
a mes, amb ['arribada del nou
regim, I'any 1952 el General
Franco va autoritzar el retorn
de les despulles reials de Jaume
I al Monestir de Poblet. Així,
les peces del mausoleu de Lluis
Domenech i Montaner van
quedar sense cap ús, en en
un racó de la catedral i amb
('arribada de la democracia,
l'any 1984 es traslladaren a
L'Escorxador deTarragona. No
va ser fins l'any 1986 quan
L'Ajuntament de Tarragona va
decidí iniciar la restauració de
tots els elements, per instal4ar
el monument en algun emplacament de la ciutat.
L'arranjarnent del mausoleu
va anar a carrec de l'escultor
Bruno Gallart i de l'arquitecte
Lluís Bañeras i des de l'any
1992 el conjunt escultoric es
troba en un dels patis interiors
de I'Ajuntament de Tarragona.
Interpretacio historica i
artística del monument
Amb aquest rnonument, Lluís
Domenech va voler defugir del
típic mausoleu i és per aixo
que va tracar-lo simulant una
nau que es fusionava arnb el
sarcofac de Jaume l. El mausoleu esta sostingut per una
base de pedra calcaria de tonalitat granatosa que remata
arnb unes volutes que simulen
Les onades del mediterrani.
D'aquestes volutes, a manera ascendent, en surten les
bases de les vuit columnes que
aguanten el doser, d'influencia
goticornodernista, amb arcs
lobulats, realgats arnb una
cresteria d'elements vegetals
i rernatat amb els quatre pinacles de la coberta conica,
al més bell estil de Violet-leduc. D'altra banda, el rnausoleu conté tarnbé, a La seva
base, uns medallons, tres per
banda, que reprodueixen sis
segells reials acompanyats de
diferents Ilegendes. A l primer
medalló Domenech hi representa el rei Jaume assegut en
un tro amb una espasa a una
rna i una creu a l'altra i hi
podem llegir, -s. locobi di gra
reg Arag comit Borch,, que es
correspondria a -segel1 de
Joume 1per la gracia de déu,
rei d'Arogó, compte de Borcelo no^^. En el segon medalló
-el central- hi ha un Ileó que
simbolitza el poder i la Llegenda -Sigillum Concilli Cesorougusto.. que es tradueix per
-Segel1 del Consell de Soragosso- mentre que al tercer
medalló s'hi pot veure Jaume
I dalt d'un cavall amb la Ilegenda -+S domini Montis Pesvlani-, ,'Segel1 del senyor de
Montpellier,, ates que la seva
mare era Maria de Montpellier i ell va néixer en aquesta
ciutat de Franca.
A l'altra banda del rnonument
el medalló contempla de nou
Jaume 1, en aquest cas dalt
d'un cava1 arnb el text -Cornitis Borchi et lirgelli et dni
que ve a dir
Montis Pessvl~~,
-
/
-F-r9
b-a
i)
I.94
1
-
.*Delcornpte de Barcelona i de
L'Urgell i senyor de Montpeller,,. AL segell del mig s'hi pot
llegir -envoltant una creu4iniversitatis Barch- (Universitat de Barcelona) i al darrer
hi ha Jaume I amb barba arnb
la llegenda -+lacobi Dei gro
reg Arogon e t Moioricor e t
Volencie,,, que traduirn per
'~Segellde Jaume 1, perla gracia de déu rei d'Aragó, Mallorca i ValenciaPel que fa a la coberta del
mausoleu, Domenech hi va
projectar un doser totalment
forrat, tant I'exterior corn
l'interior amb estrelles dau-
23
El Sot de l'Aubó
rades d'estil Violet-le-duc
mentre que l'interior reprodueix I'escut dels quatre pals
sobre una creu decorada amb
rnosaics de tots blavosos idaurats i rematats amb una creu
de Sant Jordi de la qual en
surt una corona reial a cada
punt de partenea del braq.
El sarcofag té forca sernblanca
a les tombes gotiques pero
esta cobert amb un excel.lent
mosaic policromat classic arnb
dotze grius a la part superior
que sirnbolitzen la forca i que
custodien les tres corones dels
Regnes d'Aragó, Valencia i
Mallorca. D'altra banda, als
laterals, Domenech hi va voler posar sis escuts custodiats
per aguiles bicefales i dotze
lleons que fan referencia als
títols i les gerarquies que ostentava el monarca. A una
banda hi presenta els escuts
del Regne de Mallorca, l'antic
escut d'Aragó i el de Montpellier mentre que a l'altra banda hi posa ('emblema de Mallorca, el del comtat de Barcelona i el modern del rei
d1Aragó. Dornenech va voler
rematar el doseret amb dues
figures fernenines d'estil totalrnent rnodernista. A La
proa, a manera de rnascaró,
hi esbossa una dona que amb
les mans alga una corona -que
va estar feta per Joan Blázquez- que simbolitza el poder
reial i a la popa, un angel
aguanta una senyera feta de
bronze.
EL rnausoleu de Jaume I es,
en definitiva, la suma de totes les virtuds de Domenech i
Montaner. L'arquitecte hi fusiona el bon gust de l'estetica
rnodernista amb la seva gran
afició per l'heraldica i el passat gloriós de la Catalunya
medieval. Una obra total.
CARLES SAIZ I XIQUES
historiador