Guia novel·la policiaca

Biblioteca Pública Municipal d’Alfara del Patriarca
MACDONALD, Ross: La mirada del adios. Madrid, Alianza, 1981. (N MAC mir)
MADRID, Juan: Las palabras no engañan. Madrid; Gijón, Júcar,1987. (N MAD pal)
Biblioteca
Alfara del Patriarca
MARTÍN, Andreu; Ribera, Jaume: Joc de claus. Barcelona, Columna, 2004. (N
MAR joc)
MENDOZA, Eduardo: El misterio de la cripta embrujada. Barcelona, Seix Barral,
1996. (N MEN mis)
PEDROLO, Manuel: Joc brut. Barcelona, Ed. 62, 1984. (N PED joc)
PÉREZ MERINERO, Carlos: La mano armada. Madrid; Gijón, Júcar,1986. (N PER
man)
POE, Edgar Allan: Els crims del carrer de la Morgue; El misteri de Marie Roget.
Alzira, Bromera, 2009. (JN POE cri)
SCIASCIA, Leonardo: El contexto. Barcelona, RBA, 1995. (N SCI con)
Guia de lectura
SIMENON, Georges: Luces rojas. Barcelona, Tusquets, 2001. (N SIM luc)
SIMENON, Georges: Maigret i el ministre. Alzira, Bromera, 1989. (N SIM mai)
NOVEL—LA POLICÍACA
TAIBO, Paco Ignacio: La vida misma. Madrid; Gijón, Júcar,198. (N TAI vid)
TASIS, Rafael: La Bíblia valenciana. València, 3 i 4, 1992. (JN TAS bib)
TORRENT, Ferran: Cambres d’acer inoxidable. Barcelona, Columna, 2000. (N TOR
cam)
TORRENT, Ferran: No emprenyeu el comissari! València, 3 i 4, 1996. (JN TOR
noe)
TRAPIELLO, Andrés: Los amigos del crimen perfecto. Barcelona, Destino, 2003. (N
TRA ami)
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Asesinato en el comité central. Barcelona,
Diario Público, 2009. (N VAZ ase)
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Los mares del sur. Barcelona, Planeta, 2000.
(N VAZ mar)
I també:
OAYAMA, Gosho: Detective Conan. Barcelona, Planeta DeAgostini, 2004. [Sèrie
de còmics infantil-juvenil] (JC DET )
GAMARRA, Pierre: El asesino gana el Goncourt. [Literatura juvenil] Barcelona,
Pirene, 1989. (JN GAM ase)
MARTÍN, Andreu: Wendy ataca. Alzira, Bromera, 2009. [Literatura juvenil] (JN MAR
wen)
NEILL, Roy William (dir.): Vestida para matar. [DVD] Int.: Basil Rathbone, Nigel
Bruce.
La novel—la policíaca: una introducció*
La novel—la policíaca és un gènere narratiu la trama del qual consisteix
generalment en la resolució d’un misteri de tipus criminal. El protagonista en
la novel—la policíaca és normalment un policia o un detectiu, habitualment
recurrent al llarg de diverses novel—les del mateix autor, que, mitjançant
l’observació, l’anàlisi i el raonament deductiu, aconsegueix finalment
esbrinar com, on, per què es va produir el crim i qui el va perpetrar.
Encara que els antecedents es remunten més enrere en el temps, està
generalment acceptat que el gènere policíac va nàixer al segle XIX de la mà
d’Edgar Allan Poe, en crear el detectiu Auguste Dupin en el seu relat Els
crims del carrer de la Morgue.
*
El text és de la Biblioteca Nacional de España. L’hem traduït i afegit alguns canvis. Disponible a
http://www.bne.es/es/Servicios/InformacionBibliografica/GuiaRecursosNovelaPoliciaca/index.html
Biblioteca Pública Municipal d’Alfara del Patriarca
www.bibliotecaspublicas.es/alfaradelpatriarca
Dupin, el primer detectiu de ficció, va servir de model a Arthur Conan Doyle
per donar vida al "més famós detectiu de tots els temps": Sherlock Holmes,
que constitueix per excel—lència el protagonista arquetípic de les novel—les
policíaques. Doyle, amb Agatha Christie, va fundar el que es coneix com
l’escola anglosaxona de novel—la policíaca.
BARDIN, John Franklin: Demasiado joven para morir. Barcelona, Versal, 1990 (N
BAR dem)
Quasi al mateix temps sorgeix l’escola francesa amb Gaston Leroux. Ja al
segle XX destaca Georges Simenon, creador del comissari Maigret qui resol
els crims posant-se al lloc del criminal.
Amb el pas dels anys, la novel—la policíaca va anar evolucionant cap a formes
narratives més complexes, la resolució del misteri plantejat com un joc de
lògica va deixar de ser l’objectiu principal de l’obra, quedant en primer pla la
denúncia social i un intent de comprendre els conflictes de l’ànima humana.
Va ser així com va nàixer al EUA un subgènere dins de la novel—la policíaca: la
novel—la negra. Els pares del gènere van ser Raymond Chandler i Dashiell
Hammett, en les obres dels quals es van basar algunes de les pel—lícules més
representatives del cinema negre americà com El falcó maltès o El somni
etern.
El nom de novel—la "negra" va ser degut per una banda als ambients foscos que
reflectien, però sobretot a que aquells relats es van publicar per primera
vegada a la revista Black Mask, creada el 1920 i en la Sèrie Noire de l'editorial
francesa Gallimard nascuda el 1945. Aquelles novel—les van marcar un abans i
un després en la forma de narrar el crim.
A diferència dels relats britànics on intervenien les classes socials altes, els
crims eren generalment "refinats" i on el culpable quasi sempre era descobert
i castigat per la llei, en la novel—la negra americana es reflecteixen sobretot
els ambients sòrdids dels baixos fons i l’heroi és un personatge cínic i
desencantat que habitualment està sense feina, no té un dòlar a la butxaca i
ha de fer front ell sol, no només al criminal, sinó també a un poder establert
generalment corrupte.
Encara que el detectiu o el policia continuen sent el protagonista principal,
apareixen novel—les de crims narrats des d’altres punts de vista: a mitjans
dels anys 50 del segle XX Patricia Highsmith publica El talent de Mr Ripley, la
primera d’una magnífica sèrie de novel—les que narren les peripècies de Tom
Ripley, un estafador que suplanta les persones a qui assassina.
La novel—la policíaca va patir una època de crisi en els anys 60, però des dels
80 fins als nostres dies han seguit apareixent grans figures que han mantingut
viu el gènere: Andrea Camilleri, Donna Leon, Vázquez Montalbán, González
Ledesma, Juan Madrid, Andreu Martín i Ferran Torrent, entre altres.
BORRÀS, Xavier: Octubre pinta negre. València, Eliseu Climent, 1987. (N BOR oct)
CAMILLERI, Andrea: La forma de l’aigua. Barcelona, Edicions 62, 2002. (N CAM
for)
CAMILLERI, Andrea: La muerte de Amalia Sacerdote. Barcelona, RBA, 2009. (N
CAM mue)
CHANDLER, Raymond: El largo adiós. Madrid, El País, 2002. (N CHA lar)
CHASE, James Hadley: Una radiante mañana estival. Madrid, Alianza, 1975. (N
CHA rad)
CHESTERTON, G. K.: El hombre que fue jueves. Barcelona, Planeta, 1982. (N
CHE hom)
CHRISTIE, Agatha: Asesinato en el Orient Express. Barcelona, Molino, 2003. (N
CHR ase)
DOYLE, Arthur Conan: Las memorias de Sherlock Holmes. Madrid, Valdemar,
2004. (JN DOY mem)
DOYLE, Arthur Conan: Sherlock Holmes i el constructor de Norwood. Alzira,
Bromera, 1990. (JN DOY she)
DÜRRENMATT, Friedrich: Justicia. Barcelona, Tusquets, 1986. (N DUR jus)
FONSECA, Rubem: El cas Morel. Alzira, Bromera, 1994. (N FON cas)
GONZÁLEZ LEDESMA, Francisco: Las calles de nuestros padres. Madrid; Gijón,
Júcar, 1989. ( N GON cal)
GUELBENZU, José María: No acosen al asesino. Madrid, Alfaguara, 2001. (N GUE
noa)
HAMMETT, Dashiell: El agente de la Continental. Madrid, Alianza, 1982 (N HAM
age)
HIGHSMITH, Patricia: Extraños en un tren. Barcelona, Anagrama, 1986. (N HIG
ext)
HIGHSMITH, Patricia: El talento de Mr. Ripley. Madrid, El País, 2004. (N HIG tal)
HIMES, Chester: El fin de un primitivo. Madrid; Gijón, Júcar, 1989. (N HIM fin)
JAMES, P. D.: Mortaja para un ruiseñor. Barcelona, Edhasa, 1987. (N JAM mor)
LARSSON, Asa: Sangre derramada. Barcelona, Seix Barral, 2010. (N LAR san)
LARSSON, Stieg: Los hombres que no amaban a las mujeres [I]. Barcelona,
Destino, 2009. (N LAR hom)
LEON, Donna: Malas artes. Barcelona, Seix Barral, 2003. (N LEO mal)