Tu carácter

Anuncio
voz
ACCIÓN
Tu carácter
CATÓLICA
L'alegría
Algunes vegades, persones amigues
m'han dit que fací algún article peí
nostre,períbdic, amb la bona intenció
de teñir nous col'laboradors i ajudar
en aquesta tasca; pero tinc de contestar a agpest prec diént que no en sé, no
re un élxh les quaíitats nesessaries per
tal afer, com tú mateix, lector, et convencerás; ni em queda temps per ded¡car-m'hi. Complauré, pero, a aquests
bons a mies que m'ho han demanat.
Prímerament dec felicitar alsenyor
Director de nostre periódic i tota els
seus col'laboradors, per la seva constancia i acert, preganf-los-hi -ara soc
jo qui fáig un prec- eontijiu'in treballant ,
per l'enlairament espiritual i intelectual del nostre volgut poblé. Aplaudeixo ¡'iniciativa o proposta deis sehyofs Pons i Virgili, quan parla ven en
els mesos de geher i febrer, respectivament, de la col laborado jovenil,
demánant siguí concedit algún premi,
com a estímul. Cree útil dita col'laborado per a la vida de nostre butlletí,
per a l'augment d'adquisició i lectura
del mateix i peí desvetüament
deis
dons literaria¡de nostrejoven>t, ell que
sempre es una nota bonica i alegra.
L'alegría! És aquesta de la qual et
volia parlar, esiimat lector, amb la
meva poca traga, pero si bona volunta t; de ¡'alegría de bona llei, d aquella
qué.té•unbon regusí; no d' aquella alegría que porta el vid i les passions,
deixant aquel! gust de fel i mal record,
sino d'aquella altra que dona tranquilitat a 1'anima, deixant la dolcor de
me/.:, de ce!.
Reflexiona, lector: T'agrada una
persona alegre i animada? Si és jo vé,
Tembelieix i la fa atractiva; si nó hó
és, la fa agradable, 1robant-s'hi bé en
la seva companyia.
Mira aquelles que posen cara de pomes agres, rondinant, queixant-sesempre, com es fan ¡a vida trista i amarga
a elles i alsaltres qué han de conviurehi o tractar-hi; no animen a ningú, son
unes eternes descontentes, fíns fan la
cara mes Iletja amb aquella expressió
dé fronf arrugat, mirada furiosa o ¡lánguida: semblen un día d' hivern de
trons i vent que tant molesta, o un core
d'aqueüs qué és posen a la fusta i, fot
Jofadant, van grinyolant, que tant perjudiquen i molesten. A tú no f agraden
aqüestes persones, verifat? Et captiven
aquelles qué amb la seva alegría encoratgen ais febles i animen ais caiguts i
ais mala lis; que s'hi viu bé aprop seu
i sor,i com un día seré d'un sol resplendenf i suau: Voldras ésser d'aquestes
darreres, si és qne no ho ets? Potser
ém dirás que no tens él rosfre agraciat
amb el somriure, o no tens aquest carácter alegre. No hi fa res si no tens la
Voz de Malgrat. 1/3/1955. Pàgina 10
cara acompanyada menfre t'esforcis a
corregir aquesta manera d'ésser, d'agre a dolca, amb el treball constant de
cada día, tenint per lema: «Sempre vull
ésser miílor», prenent per models a Jesús i María,
També pots dir que tens penes, sofrimehts i no tens alegría. Qúi no té la
seva creu en aquest món? Quí diría
: que persones ben alegres, la porten ben
grossa ¡a creu? Pero gira els ulls a Jesucrist que és la mateixa bondat i et
diu: <E! meú jou és suau i la meva carrega Ileugera», Fem-li com un rameíl
de flors de ¡es tribulacions nostres i
ofrenem-li que ¡i darem alegría.
Vols aconseguir-ho amb mes facilita t? Practica Exercicis Espirituals; informa't de les moltes tandes que és donen durant l'any en diferentes poblacions. A la porta de la nostra parroquia
hi veurás els cártelIs que ho anuncien,
o bé"pregunta-ho a aquelles persones
que puguin orientar-te. ,
Ves ais Exercicis sense por. Alia hi
trobaras aquella tranquilitat i alegría
que dona ¡'obrar bé i que potser tú fa
temps has perdut; no temis, apronta la
SECCIÓN "DE AJEDREZ
T E O RI A
•
Expuesta la forma con
que hay que enfocar la
partida en conjunto, parece llegado el momento de
entrar en estudio más detallado, para lo cual habremos de valernos de la clásica división: apertura, medio
juego y final. íO final, apertura y medio
juego? El gran maestro cubano Capablanca decía que debía empezarse el estudio
del.ajedrez por la última fase y,en realidad,
la misma |dea latía en el artículo que titulé «La partida como unidad indivisible».
Mal podemos desarrollar el juego si no sabemos donde vamos a parar.
No obstante y a causa principalmente
de que los pequeños o jóvenes lectores ya
tienen nociones concretas del juego y lo
practican en competiciones, estableceré-;
mos el siguiente orden:
Apertura, final y medio juego.
No desarrollaremos sistemáticamente
una serie de jugadas de diversas aperturas,
que pueden hallarse perfectamente expuestas en infinidad de libros. El propósito que anima estas líneas es dar ideas personales, más o menos aprovechables según
el criterio,inteligencia o carácter del lector.
¿Cómo hay que estudiar las aperturas?
Entendiéndolas. Esto parece innecesario
decirlo y no lo es, pues aquí empieza el fallo de muchos jugadores y que, a algunos,
les dura siempre. No se estudian las aperturas aprendiendo cien, mil... movimientos
de memoria, aunque pueda ser provechoso
La relativa y pobre felicidad del e^M^ta, que se encierra en su torre de IU m 1
en su caparazón,., no es, difícil consf ¿'i \\\
en este mundo.
— Pero la felicidad del egoísta n<> tduradera.
:
.
— ¿Vas a perder, por esa criatuin i ti
cielo, la felicidad de la Gloria, que no tendrá fin?
Eres calculador. ••-'- No rae digas que
eres joven.. La juventud da todo lo: que
puede: se da ella misma sin, tasa. •
Egoísta. — Tú siempre a «io tuyo». —
Pareces incapaz de sentir la fraternidad
de Cristo: en los demás, no ves hermanos;
ves peldaños.
.
;..
Presiento tu fracaso rotundo. — Y,
cuando estés.hundido, querrás que vivan
contigo la caridad que ahora no quieres
vivir.
-
gracia que et dona Nostre Senyor i no
te'n penediras,
......
Ja n'has fet?, Millor. Torna-hi a renovar aquells bóns proposits que vaé
fer, a buscar noves /orees, quedar mes
convengut, disfrutar d-aquella pau i
ayatigar un pas mes a la san teda t. Que
en treuras de conquistar el món si
perds la teva anima?
' I. N. A.
y deban saberse. Esto me recuerda a mi.
hijo estudiando, las reglas de multiplicar
cuando afirma que las sabe todas. Las sabe
todas por un orden determinado, sabejj
música.
'
! • • • - •
- : Una partida de ajedrez tiene dos actores y hay que contar.mucho con el Otro.
Puede ocurrir que el adversario, por más
listo o por menos, nos estropee el disco y
¿qué hacemos entonces? Si sólo sabemos
que la defensa Siciliana, por ejemplo, tiene
dos sistemas, el Scheveningen y el Dragón,
y que a cada cual corresponden determinadas jugadas, cuando nos cambien alguna
estaremos perdidos. Pero si sabemos |o
que perseguimos al jugar P 4 AD amoldaremos las réplicas fuera de programa a la
idea básica. O, al revés, si cuando a P 4 R
nos contestan con P 4 AD estamos al corriente de las líneas estratégicas del sistema iremos derechamente al objetivo, a'un
cuando practique el adversario una variante que no conozcamos al dedillo, en cuanto
á las jugadas exactas.
Es más, podremos juzgar si la jugada
desconocida que nos han hecho es buena
o mala, según sea o no consecuente a la
clase de juego con que se ha iniciado la
partida. Elemen-to de juicio que es decisivo en muchas partidas.
'
Hay que saber pensar, hay que saber
improvisar por cuenta de cada uno.
¿Cuál situación plantea la Defensa Siciliana? ¿Cuál la Defensa Francesa?... La
contestación a estas preguntas y a tres o
cuatro más similares, correspondientes a
otras tantas aperturas y defensas, constituirá el principal tema delpróximo artículo.
'•
!. C. M.
Descargar