Universitat de les Illes Balears Departament de Ciències de l’Educació INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA PER A LA MILLORA DELS PROCESSOS DE PENSAMENT (1479) Llicenciatura en Psicopedagogia Optativa de 4,5 crèdits(3 teòrics + 1,5 pràctis) duració el 2n quadrimestre Curs 2003/04 Professora Dra. Rosa Isabel Rodríguez OBJECTIUS GENERALS Els alumnes han d’assolir els següents objectius: • Adquirir els coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar les diferents estratègies i habilitats de procesament d'informació que se poden incloure en programes orientats a la millora de la competencia cognitiva. • Adquirir les estratègies necessaries per a l’aplicació dels prorames d’entrenament cognitiu. • Aprendre a examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb el contingut de l'assignatura. • Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels estudiants en la construcció del propi aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent, i el desenvolupament d'una postura raonada en el tractament dels problemes. CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA TEMA 1. Perspectives sobre la intel.ligència i el pensament Definició i valoració de la intel.ligència La modificabilitat de la intel.ligència Discusió sobre el pensament: ensenyar a pensar millor? La solució de problemes, la creativitat i la metacognició TEMA 2. Els programes d’enriquiment cognitiu Visió general: per què aplicar un programa per a la millora del pensament? Classificació dels programes Criteris per a la selecció del programa correcte TEMA 3. Principals programes Programes d'orientació heurística: resolució de problemes; pensament lateral; filosofia per a nins… Programes per a la millora de les operacions cognitives: PEI; Odyssey; L’Aventura de Pensar; FLASH … Programes d'estimulació temprana: Doman; enfocaments per a la millora del llenguatge… TEMA 4. Avaluació i control dels efectes dels programes Propòsits de l'avaluació Indicadors del progrés del funcionament cognitiu Suggeriments per l’éxit METODOLOGIA DE TREBALL: ACTIVITATS FORMATIVES L’assignatura Intervenció psicopedagògica per a la millora dels processos de pensament es presenta com una matèria quadrimestral de 4,5 crèdits, dels quals 3 són teòrics i 1,5 pràctics. Per tal de permetre situacions de comunicació que facilitin l’aprenentatge reflexiu i actiu que capaciti a l’alumnat en l’establiment de relacions entre el que s’aprèn i la realitat, es treballaran els temes del programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics, tal i com s’indica tot seguit. Els crèdits teòrics es treballaran a través de: • Exposicions teòrico-pràctiques sobre els temes a càrrec de la professora i de part de l’alumnat. • Lectura i anàlisi d’articles i documents que s’aniran presentant al llarg del curs. • La lectura obligatòria i anàlisi del llibre que s’especifica a continuació: STERNBERG. R.J. i SPEAR-SWERLING, L. (1999). Enseñar a pensar. Madrid: Aula XXI de Santillana. • A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura, l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar. Els crèdits pràctics es treballaran a través de: Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. • • Presentació de les diferents parts dels Programes per grups. • Debats en petit i gran grup. *ATENCIÓ: L’entrega de les activitats pràctiques per part de l’alumne serà durant els primers 15 dies hàbils després de la realització de cadascuna d’elles o, en qualsevol cas d'acord amb la data màxima que apareixerà a cada una d'elles. Així i tot, el termini per entregar aquestes pràctiques serà el 26 de maig de 1’any 2004. Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de revisió no podran ser incloses a la convocatòria de juny corresponent. Aquestes activitats pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe, això significa que aquelles persones que deixin d’assistir a alguna de les sessions de treball pràctic es veuran obligades a fer l’entrega de la o les pràctiques pertinents de forma individual. CRITERIS D’AVALUACIÓ Per aprovar l’assignatura cal ser avaluat positivament dels crèdits teòrics a més d’haver entregat i superat positivament tots els exercicis pràctics. L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant un examen final que tindrà lloc en el mes de juny durant el periode que la universitat estableix a tal efecte. Els alumnes que no es presentin a aquest examen o que el suspenguin es podran presentar a l'examen de setembre (segona convocatòria). Per preparar l’examen els alumnes han d’emprar, com a mínim, les fonts següents: • explicacions de la profesora • lectures obligatòries i material complementari presentat durant les sessions de classe • discussions, debats i en general tots els continguts que s'hauran treballat a les classes teòrico-pràctiques. Per una altra banda, l’avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de: • la participació a classe • els resultats de les sessions de discussió • l’entregra i superació positiva de totes les activitats pràctiques proposades • la realització i exposició del treball d'aprofundiment sobre alguns dels continguts del temari, realitzat de forma individual o per parelles. OBSERVACIONS És obligatori presentar abans del dia 3 de març de 2004 una fitxa personal amb totes les dades corresponents a cada alumne. Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l’obligació de comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 3 de març de 2004. Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica ([email protected]). BIBLIOGRAFIA BÀSICA BELTRÁN, J. (1993). Procesos, estrategias y técnicas de aprendizaje. Madrid: Síntesis. CALERO, M.D. (coord.) (1995). Modificación de la inteligencia. Sistemas de evaluación e intervención. Madrid: Pirámide. FEUERSTEIN, R. et al (1993). LPAD: evaluación dinámica del potencial de aprendizaje. Madrid: Bruño. GARDNER, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós. PERKINS, D. (1995). La escuela inteligente. Barcelona: Gedisa. STERNBERG, R.J. i LUBART, T.I. (1997). La creatividad en una cultura conformista. Un desafío a las masas. Barcelona: Paidós. YUSTE, C. (1997, 2n ed.). Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid: CEPE. BIBLIOGRAFIA GENERAL ANTUNES, C. (2001). La teoría de las inteligencias liberadoras. Estrategias para entrenar la capacidad mental y la creatividad. Barcelona: Gedisa. BELTRÁN, J.; PÉREZ, L. i PRIETO, M.D. (1992). La inteligencia práctica en el aula. Madrid: Edición Experimental. Biblioteca de Recursos Didácticos Alhambra (1986). Aprender a razonar. Madrid: Alhambra. Biblioteca Deusto de Desarrollo Personal (1991). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento. Barcelona: Deusto. BRANSFORD, J.D. i SYEIN, B.S. (1993). Solución IDEAL de problemas: guía para mejor pensar, aprender y crear. Barcelona: Labor. BUZAN, T. (1999). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento. Bilbao: Deusto. CARRIÓN, J.J.; CARRETERO, M. (1998). Procrea 1 y 2, programa para el desarrollo del pensamiento creativo. Barcelona: Promolibro. COHEN, R. (1983). En defensa del aprendizaje precoz. Barcelona: Nueva Paideia. CRUZ, M.V. de la; MAZAIRA, M.C. i PARDO, M.I. (1984). P.D.A. Programa de desarrollo de aptitudes para el aprendizaje escolar. Madrid: TEA ediciones. DE BONO, E. (1986). El pensamiento lateral. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1987). Aprender a pensar. Barcelona: Plaza & Janés. DE BONO, E. (1992). El pensamiento práctico. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1992). Seis pares de zapatos para la acción. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1993). La revolución positiva. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1994). El pensamiento creativo. Barcelona: Paidós. DE SÁNCHEZ, M.A. (1992). Aprende a pensar: planifica y decide. México: Trillas. DOMAN, G. (1991). Cómo enseñar a leer a su bebé. México: Diana. DOMAN, G. i DOMAN, J. (1994). Cómo multiplicar la inteligencia de su bebé. Madrid: EDAF. DUCKWORTH, E. (1988). Cómo tener ideas maravillosas. Madrid: Aprendizaje Visor. FEUERSTEIN, R. i HOFFMAN, M.B. (1993). Programa de enriquecimiento instrumental: apoyo didáctico de la forma abreviada. Madrid: Bruño. GALINDO, A. (2003). Inteligencia emocional para jóvenes: programa práctico de entrenamiento emocional. Editor: Pearson Educación, S.A. GARCÍA, L.A.; et al. (2003). Ingeniería mental, intervención para la mejora de la inteligencia. Editor: ARTE Comunicación Visual, S.L. GARDNER, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós. GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós. GUZMÁN, M. (1991). Para pensar mejor. Barcelona: Lábor. HERNÁNDEZ, P. i GARCÍA, L.A. (1991). Psicología y enseñanza del estudio. Teoría y técnicas para potenciar las habilidades intelectuales. Madrid: Pirámide. JUAN-ESPINOSA, M. de (1997). Geografía de la inteligencia humana. Las aptitudes cognitivas. Madrid: Pirámide. KHALFA, J. (Ed.) (1995). ¿Qué es la inteligencia? Madrid: Alianza Psicología Minor. LIPMAN, M. (1989). Filosofía para niños. Madrid: Ediciones la Torre. LIPMAN, M. ; SHARP, A.M. i OSCANYAN, F.S. (1992). La filosofía en el aula. Madrid: Ediciones de la Torre. MARTÍNEZ BELTRÁN, J.M. (1995). Enseño a pensar. Madrid: Bruño. MAYOR, J.; SUENGAS, A. i GONZÁLEZ, J. (1993). Estrategias metacognitivas. Aprender a aprender y aprender a pensar. Madrid: Síntesis psicología. MEGÍA, M. (Ed.) (1993). Proyecto de inteligencia "Harvard" (6 vols.) Madrid: CEPE. MENCHÉN, F. (1998). Descubrir la creatividad. Desaprender para volver a aprender. Madrid: Pirámide. MONEREO, C. i CASTELLÓ, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Barcelona: Edebé. MONEREO, C. i CLARIANA, M. (1993). Profesores y alumnos estratégicos. Cuando aprender es consecuencia de pensar. Madrid: Biblioteca práctica. Formación del profesorado. Pascal investigación. MUÑOZ, J. (1994). El pensamiento creativo: desarrollo del programa Xènius. Editor: Ediciones Octaedro, S.L. NICKERSON, R.S.; PERKINS, D.N. i SMITH, E.E. (1987). Enseñar a pensar. Aspectos de la aptitud intelectual. Barcelona: MEC/Paidós. NIETO, J.M. (1997). Cómo enseñar a pensar. Los programas de desarrollo de las capacidades intelectuales. Madrid: Editorial Escuela Española. ORTEGA, J.A.; FERNÁNDEZ, E. (1996). Alfabetización visual y desarrollo de la inteligencia : programa de intervención didáctica basado en el entrenamiento de capacidades perceptivovisuales. Editor: Fundación Educación y Futuro. PÉREZ, L. et al. (1997). La aventura de aprender a pensar y resolver problemas. Madrid: Síntesis. PÉREZ, L. i GUTIÉRREZ, P. (1998). Programa FLASH. Refuerzo del desarrollo cognitivo. Manual del profesor y Manual del alumno. Madrid: CEPE. POZO, J.I. et al. (1994). La solución de problemas. Madrid: Santillana. PRIETO, M.D. (1989). La Modificabilidad Estructural Cognitiva y el Programa de Enriquecimiento Instrumental de R. Feuerstein. Madrid: Bruño. PRIETO, M.D. i PÉREZ, L. (1993). Programas para la mejora de la inteligencia. Teoría, aplicación y evaluación. Madrid: Síntesis. SÁNCHEZ, M.A. (1993). Aprende a pensar. México: Trillas. STERNBERG, R.J. (1997). Inteligencia exitosa. Cómo una inteligencia práctica y creativa determina el éxito en la vida. Barcelona: Paidós. STERNBERG, R.J. i DETTERMAN, D.K. (eds.) (1988). ¿Qué es la inteligencia?: enfoque actual de su naturaleza y definición. Madrid: Pirámide. STERNBERG, R.J. i POWELL, J.S. (1988). Inteligencia humana: la naturaleza de la inteligencia y su medición (4 vols.) Barcelona: Paidós. TORRE, J.C. (1992). Aprender a pensar y pensar para aprender. Estrategias de aprendizaje. Madrid: MEC/Narcea editores. VALLÉS, A. (1998). Educación Infantil: programa de desarrollo de la inteligencia (área de comunicación y presentación; área de identidad y autonomía personal; área del medio físico y social) . Madrid: Escuela Española. VALLÉS, A. (2001). Programa de desarrollo de la inteligencia: Educación Primaria. Madrid: Marfil. VALLÉS, A. (2002). Programa de desenvolupament de la inteligencia: Educació Primària. Madrid: Marfil. VIDAL-ABARCA, E. i GILABERT, R. (1991). Comprender para aprender. Madrid: CEPE. WHIMBEY, A. i LOCHHEAD, J. (1993). Comprender y resolver problemas. Madrid: Aprendizaje Visor. WILLIAMS, W. et al (1999). La inteligencia práctica. Madrid: Aula XXI. Santillana. WITTROCK, M.C. i BAKER, E.L. (1998). Tests y cognición. Investigación cognitiva y mejora de las pruebas psicológicas. Barcelona: Paidós. YUSTE, C. (2000). Intervención de un nuevo programa de mejora de la inteligencia. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Servicio de Publicaciones. YUSTE, C. et al (1994). PROGRESINT: programas para la estimulación de las habilidades de la inteligencia. Madrid: CEPE.