Tamar Bolea Maria Arqués Andrei Moldovan Isabel Tomas n·lustrant textos breus: Pan Ferrando "El miedo' E. Galeano "El fantasma" A. Imbert "Helado de burro' Pepin Bello Taller amb Vicente Ferrer ¡¡·lustrador i editor de Media Vaca 1- ... Iris Caro Les paraules del meu diari secret (fragment) ha dlt (lu\!' aquest cap de setmani,l podiem 50rtlr al Cinema, totes nosaltres, pero ;1mb el seu germa 1 els seus amies, que només tenen un any més. A totes ens ha semblat bé aJxI que hem acceptat. Quan ilrrlbl a casa 11 ha diré a la mllre, pero Ja sé que La Geo~glna estara d'acord. Dissabte 14 de febrl!r No el conel:da I aril me'l trobaré flns a la sopalll Parto del Poi, el noi Que ve a buscar iI la seva germana 11 ballet. Resulta que va amb la colla del germ,) de la Georgina. les noles 5 'han entuslllsmlll quan han sabul (lul erll 1 m'han dit que dlarl el deixaré a Cllsa per si de caso Dlvendres 27 de febrer Han estat cinc dies fantastic. A part de nosaltres hi ha hagul mes cursos, lllxí que tenien a tota la colla de colonlesl Hem fet moltes coses tots, per6 a les hores lllures, perqué cadascú anava amb en seu curso També he fel coses amb en PoI. Aquesta setmana només té un Inconvenient; m'ha trucat el pare. M'ha dit que vagl demil a sopar. Em vol presentar la seva parella, AI)(o em fa sentir molt furlosal Oissabte 28 de febrer NecessRo saber quin és el superlatiu de catastroOument (atastrofic!!l SI no exlstelx l'hauré d1nventar, perque tela molt bolle p"rell<l amb mi. Amb mi? NOOOOO! Auu) no POI ser' l A part d'alxD. la pel-líeula ha estat bé I la guerra de crlS· petes dios de la sala lampoe ha estClt tan malament. DllIuns 16 de rebrer M'ha trucat el pare. Diu que el cap de setmana segOent II agradana que anenln a veure la casa que s'ha COmpl"i!lt, hi haura una habitacio per a mi, que me la podré decorar com jo vulgul. Les noies m'ajudaran, JII estan dabatent quin color de pllret combina mlllor amb els lIen~ols, Dlmarts febrer 17 de Avul, en Poi ha vlngut abans a buscar lilI Melanie. Mentre la Melanie es canvlava, hem xerrat una estona. La veritat, no sé per que II tenia tanta millnla. És bon noi i paria de cosesinteressants; en algunes coincldim, com en el programa de la televisló catalana sobre animillls. la em cau mUlor. Estefania Matijasevich després del sopar amb el pare i la seva nOlla parella, puc assegurar que existeix. No ha saps bé .... Carla Serr. AIIO, 3r ESO·A Dljous 21 de febrer M'ho he passat d'allo mes be! És tan encantilldorl Ja 1'01 tornem a ser. No puc parar de pensar alxo. Potser serll que no puc fer-hl res en contra. Hauré d'oblidar els meus esforl;os per eVitar que passi el que problement m'estlgul passant. Potser serll bo i tolo Dlumenge 22 de febrer He lInat a lIeure la casa de pare. No esta miJlament. Parquet, sls habitaclons • dos lavabos. M'agrada. A les nole, també els agradara; les alllsaré quan hillgi de remooelar la meya habitaclo. Ara a preparillr les maletes per a una setmana de colon les amb I'instltut, el 12 Ricos y pobres -IYa vesl MI mujer está encantada. Lleva un tiempo ,In dillrme la lata. Está dem.siilldo ocupada arreglándose para ir a bailillr o a cotillear con las marujas de sus amlgu. El asiento del copiloto vibraba al ritmo de la inquietud de James, un tiplco americano calvo '1 con unos indebidos centlmetros sobrantes en la barriga. A ojos de la gente era una canilllla mal educada, y puede que lo fuera, pero la fidelidad y el paso de los años me habian conservado junto a él; Junto a ese charlatan. -Las acciones no podrían ir mejor, M.rk. Ya no busco el dinero; el dinero vIene a mI. Ahora el dinero y yo somos colegas, muy colegas, ¿Sabes? SI no, ¿Cómo me habria comprado esta preciosidad de Ford? -Lo que yo me pregunto es para qué, 51 no sabes conducIr -diJe, con los ojos en blanco. -iTranqullol Para eso te tengo a ti, hermano. Asi puedes disfrutar de unos paseos tan fabulosos como éste ¿verdad? Sin darme cuenta, ese paseo nos había llevado a Crashlng road. No tuve mas remedio que seguir cIrculando por esa ulle de dlrecclon unlca. Era como un escaparate de desechos humanos, con la inmundiCia como vestimenta. Senti las miradu de esa gente sentada en el suelo; sentada en su _casa_o Las senti como balas contra la noche. Además, algo se mezcló con el aIre. Sen ti algo más deslizarse por los agujeros de mi nariz hasta llenar mis pulmones. Yo lo llamarla Infelicidad. -¿Es que tu no te sientes vivo? Los pájaros cantan, el sol luce y brlllaL .. La vIda me sonde, amIgo. Esto es felicidad, es riqueza. Son los feUces años veinte, Mark. ¡Felicesl -Segula la-mes con Su cháchara. ·Menudo escenariO has escogido para decir eso -reaccioné yo con un tono fria y despistado, ya que no podía dejar de mirar por la ventanilla-. Es Ir6nlco. De pronto un golpe en la delantera del coche me obligo a dete-nerme -iMI Fordl -grito lames saliendo del vehiculo-. Seouro que se a rallado. Voy a matar a alguien. Abri la puerta y fui a ver lo que habia ocurrido. Me paralicé en ver un niño tlrilldo en el suelo, pero respiré de nuevo cuando le vI moverse. -Que susto me hllbla llevado -dIlo lame!> aliviado después de ver las buenas condiciones de su preciado objeto-. venga Mark, vamos. Sube al coche. Mientras mi compañero ya subla al automóvil Intenclonando Irse, segul observando al niño, de unos doce años. Se estaba levantando con evidentes dificultades en una pierna. Me acerqué a ayudar y le tendi una mano, pero el niño me tiro unll mirada asesina que me congeló. Su respuesta fue clara, -¡Quita, sucio ricachón! Después y por su propIa fuerlll, se leventó y empezó a andar, aunque cojeando. lames ya se Impacientaba, y sus gritos sonaban cada vez m.ts fuerte, asi que subi al coche. Continuará ... Hacer Altiner 4t ESO-B New technology and the 1055 of freedom At "rsl Yiew, you ma", think that new technology liberales 1,1$ because it allow 1,15 to do lhings that we cooJdn'l: do bef()Q, or ror example Jet lIS chal wim peopIe around me wor1d. In one tland maybe lt'5 true. but on ttle other it infringes the right of freedom ofttle Humans RJ9hts Dowment. Multinational campan les require you to pay tor that right. a very common el(ample is the change from Wlndows XP to Windows Vista, whlle yOu were happy wlth your old and poor operatlng system won1 haYe of"clal, techolcal or updates support, and it obligates you to change and pay (200 Of what's worst, to change yOUf computer completely becaUsl! Vista needs a mor powerful one! lsn't It lIn injustice? 1 thlnk 50. Slnee the Middle Ages, humans haye been ftghtlng for their essentlal rI9MS. Now, the maio right is being vlolated and nobody seems to realize, or maybe ves. The biggest problem of the monopollzatlon is that it's yery easy to shut up mouths and seem that nothlng has happened, it's true that you can't huy eyerythlng wlth money, but also it's true that you can buy silence. Of course, not 1'111 the fault comes from Microsoft, the same probrem happens Wlth mobile pnooes, disc formats, game consoles, etc. And mere's aootner thing that must be mentioned, YQU can go to prIson If you try to WIn far you~lf your own Ireedom. Incredlble, Isn't It? Here a yery clear example, when you get 11 program, it comes with a license that you must accept obIl~tCM'y to be able lo run it., so l' YOU disagree wlth that IIcense you cannot execute that programo And l' you try to run It without accepting Its Ilcense, you can nnish In pri$iOfl. The best ~rt of 1'111 1$ that hackers are alwllYS seen as pirates that put on eyldence our freedom, really, who 15 destroying our frei!dom? These dlrty license proYide ttle ego15m, because they don't let you to share your proqrams wlth your frlends, so Ir they need help and they need a program you can't do anythlng, we.lI, you can of course, but maybe you wllI finlsh In prison again, you and your friend after 1'111. Fortunately, there are non profit organlzatlons that haye been 'Ightlng agalnst software monopolllatlons and haye won our freedom by giYlng us a complete free operatlng system lIS Is GNU! Unux, wlth a great communlty o, hard wor1clng hackers taking care al It I'm not iJ penguin. Aitor RUllno. 1r BAT-A Le Cauchemar Je me suis Ieyee en sueur en un grarld cauchemar et fétals fatlguée. J'al descendu lentement I'escaller et 1'1'11 prls une douche, en pensant il ce y!ve blzarre dont je n'arriyals pIS 1I me souyenir. Le brult de I'eau qul tombalt me rappelalt quelque chose, mals je ne sayals pas qua!. Quand I'eau de la douche est devenue froide j'al eu une sensatlon étrange, 11 m'a semblé que je I'avals vécue ayant. J'étals déJa hablllée quand fal commencé 1I prendre mon petltl déJeuner et sans éucouter les mots de mon pere je contlnuals a penser 1I mon r~ve; je savals qu'lI étalt en relatlon l!Vec ce qul m'arrlvalt en ce momento Apr/!s etre montée dans la volture avec I'lntentlon d'aller au Iycée, je me 51.115 llssise dans un coln du sl~e et j'al fermé les yeux. J'étais latiguee car a cause du cauchemer j'ayais tres mal cIorml. Tout a coup me suls trouvée. en sueur dans les draps de mon lit: "mais qu'est-ce qul se passe? J'étals vf1llmeot conluse. J'avais revé tout le temps ou je m'étais endormie dans la voiwre? le M; savaiS pas oV se trouYait la frontiere entre la realité et ce qui comme~it 1I devenir un cauchemar. J'ai descerldu I'escaher et je suis entrée dans la salle de bains, J'al encore entendu le bruit de I'eau. Et cette fGls je suls sortle de la deuche avant que I'eau devienne 'roide, car je le savals d'avant. Pendant que j'étais en t~ln de déjeuner, j',,1 surpris mon pere en 11.11 répondant la question qu"ll allalt me poser. Je wls remontee dans la voiture mals cette tols Je n'al pas fermé les yeux un seul Instl!lnt. A me sauvenlr qu'un oiICcident desallréable lIrriveraiU'al commencé pendant que j'accélérals mon pas mon coeur /l commencé a battre tres fort. Je slIvals Que je découvrlrais cet Incldent en arrlvant au col n de la rue. J'étals pr@,te/ltournerquandsoundlllnj'al entendu: «-Mais qu'est·ce que tu fals? Tu vas arriver tard /1 I'école-Ah nonl Je m'étals endormle dans '" voiture. Cela youlalt ellre que dans la realité 11 pouvalt se passer ce que j'avals prédit, bien que je ne sache pas quotl. Je suis descendue une deuxieme fols et j'al avancé lentament vers le coln de rue maudlte. Je ne voulals pas y arriver parce que Je ne déslr1l1s pas voir ce que j1m"gln"ls, mais le moment de toumer 1'11,1 coin de la rue est arrlyé et je me suis trovvée tout d'un coup en sueur dans mon lit. Cette lols JI: ne me leverals pas, ce ne seralt vraiment pas un ban ;our pour mol et JI: ne youlals pas avolr souffert en valn. Mals, qu'est-ce que 1'avals vr¡Jlment revé' Je préférals ne pas le rappeler. MlIre Garela, 2n BAT-B a Mujer maltratada Envuelta en el silencio y lIen<1 de misterios es ella la dama de hierro que se refugia en sus miedos. Intrigante y pensativa y con el alma en turbadon, confundida e Insegura, encierra su desesperación. El manto de la noche la viste, adornado con un grito silencioso que le implora que lo libere ele ése mleóO lInsloso. Corre por la noche lrill. venciendo la dJstanda, mantos de niebla la cubren y le dejan w fragancia. De InsomniO la abrigará la luna mM ftenI, ~ de sus anhelM, borrandola como Sl Ilovle.r.t. -IMe camuflaré en el!a!dlrá alMando su terror, porque a muchos se ha llevado ¡Venl. ,Uévate SU errorl La oscuridad comparte su tristeza y es su aliada fiel en la agonía, le permite desanogarse libremente y le da su soplo de alegria. La lluvia cae sobre sus hombros, arrastra sus penas y alegrias, se mezcla con el llanto de sus ojos, limpia dulcemente sus heridas. "'ero ya se apagan los recuerdos, la amarga sensacl6n vuelve convendda y la lluvia que calaba hasta los huesos se va sintiendo menos vencida. Bajo esos ojos furiosos cuenta cada segundo locamente, nutriéndose de recuerdos sin valor y pagando sus golpes lentamente. Cuchillos vivos sangrando lICedlan su pensamiento, tortazos que vuelan de repente, les más que un wfrlmlento! El ~ corazón de trapo llora cuando oye un vozarrón, espen la triste meIodial que le Inunda la razón. Mortal que extiendes tu mano y orgulloso cantas tu tnbuto, salir de entre rejas será en vano cuando por ti vistan de luto. Las mentiras Irreales qUIzás las muestre como oertas, dando placer a caudales hasta que al nnal no las sienta. -¿PoI" qué me dejé efl9añar por el llanto que quena ahogarme? ¿PoI'" qué le llamaba «amar» si quena Ir matándome?Rasca su alma en pena, buscando solución extrema, que la convierta para siempre en una mujer segura y plena. Para enterrar la miseria, acabar con esta mala vida V darle el cierre 11 la puerta que siempre la deja malherida. Mañana será otro día, rezará para que todo cambie, hasta que acabe con su valentía y no tenga motivos para quedarse. A todas aquellas mujeres del mundo que 1"1() encuentran la raz6n de su exIstencIa y están siendo maltratadas por hombres sin cabeza. Reme! Mingorance, 1r BAT·A ... y otra vez ese sentimiento Enamora~es de todo un poco y nada a la vel. Es el mirar sin extrañeza sm sensatez ni pensamiento, sólo con el core:z6n. Es el rozar de la piel, la sensación en el aire y el sentIr. Es sentir en mayúsculas. Es E-star Es N-aturaleza Es A-mor Es M-ostrar Es O-dlsea Es R-espeto Es A-fecto Es R-ecof"CIar Es S-aber Es E-scuchar No hay noción del tiempo ni tampoco lugar. es profurldo, frágil es sinc~o y senciIo. Es el senbm.ento que se aisla en lo más profundo, lattendo cada vez, en cada momento que sientes que YM a que.r-er. El amor entre cIos seres humanos es de todo un poco y nada a la vez. Marta Roca 3r ESO·... Sandra Rabanaque Desprendre't de mon pit Quan els teus ulls ja no vulguln mirar-me, absents del meu somriure, em perdré en el roeó de la nostiilgia i Ja mal mes tornaré a viure. Destil·laré deis meus ulls ardens, totes aquelles frases d'amor, Que un dja sortlren sinceres, 0'(1110 Que tothom en dlu «ban copo, M'o(egilre en la desolaci6, que sona en 1<1 meYa <l90nlll, crelent que encaril estuhs, besant-me mentre dormía. Obriré una esdebla del meu cor, cosire inftnits camlns sembrant amor, recardant aquells veUs temps vagant com un pobre ro<!amÓn. Sen~ un etern vi<ltger que repeteiK sempre una tllnl;6, tan profunda com la teva (erida, que em crema com un 01at;6. 1 de tots aquells records cabas per ofegar-105 tot seguir. en faré un bon per trencar Ja amb aquest !lat;. I tots els records enterraré, amb tot el mal que has pogut fer, i sent conscient del que perdré amb rilbla, furia i ira plararé. Pero el tren de I'obllt agafaré, despendré tot de mon plt, I diré amb la mil a I'anlma, que per tu Jo he emboglt. Remel Mlngorance, lr BAT-A Medianoche Olor de noche de luces lejanas de vidas desconOCidas ¿Quien me dIría que eso tenia olor? El vacío crea la distancia entre nosotros Mis hoJos, confusos, se tambalean a causa de la Incomodidad de la sItuación, pero a la vez, mi alma se mantiene firme llena de sf9uridad Lo desconOCido atrae, y a su vez crea ficción. Mientras la realidad me arrastra consigo a pisar la tierra Pero la realidad es mas extraña que la ficción, porque siento tu mirada, aunque lejana, que me taladra la sien, los ojos, el pensamiento Por eso se que de aliada solo tengo la medianoche, que es la única que me da Instrucciones validas, la que me dice que huya a cobijarme ¿Pero de qué? ¿De quién? Le pregunto. De ti misma, responde mi siempre puntual amiga. Mis citas contigo ya no son lo que eran ~dice ella· Tus aspiraciones, sueños y metas han cambiado... Ahora das miedo en un Intento de demostrar tu valía Así se explicaba mi brillante pero a la vez siempre oscura amiga, la que me hada callar y me transformaba en mirada apagada y no encontrada, aunque tampoco buscada Mi amig¡¡, a I¡¡ que entendí¡¡ sin ganas de escuchar Esa era mi fiel consejera, esa era MEDIANOCHE ... Hacer Altiner, 4t ESO-B 14 Discussions Avui en dla les dlscusslons 56n constants, encara no se sap que no són gens elegants? Les conslderem normals perqué és un tema molt frequent, fins i tot els politlcs ens transmeten aquest sentimentl Entre le pares, baralles, poques rialles, sempre hl ha una dlscussió vages on v<lges. Per un tema ridicul, insignificant, v¡¡n comen¡;ant, pero acaben provocant dlscussions alertants. Mal humor m¡¡1 rendiment, I tu et preguntes, que he fet malament? Comences a pensar en les discussions d'aquella nit, sents nostalgia I et fiques a plorar al IIit. Tens massa mals de cap per pensar en els estudls, la única solucló és no pensar en la discussiÓ. Arribes a casa, animat, aquest examen, I'has aprovat. Pero vas a la cuina alertat, i et trabes a la mare, que li han pegat. Penses que no té soludó, que no pots fer res miUor, tens por que el pare no et faci res pitJor. 1 al dia següent, continuem amb la rutina, tornen les dlscusslons i tu ja n'estas més fart cllda dia. Tens una vida sotmesa a lIuita sense presa. Imposa't a I'adversltat i viu en lIibertatl Alry Mul'oz Ortí, 3r ESO-B Llar, dolc;a llar? Crec que la propia vida és un estudl sociolbglc. Cada persona en fa el seu propi amb le vivencies t experlencies. Un deis temes Importanes per tradar en ¡¡quests estudls la Immlgracló, I he fet la introducció anterior per avano:;ar que vull parlar-ne, pero ja no des d'un pont de vista politlc o economic, que és el que els mltJans de comunicació ens mostren, sino veure'l des del punt de vista social; huma. Crec que el prejudlc! és un deis virus mes greus que afecten la societat, tot i que la majoria de vegades passa Inconsclentment. A més, afecta a tothom, Incloent els Immlgrants. Amb el pas deis IInys s'ha creat un topic per als estrangers. Se'ls veu com inquillns, Invasors de les terres I propietats, o com destacants per les seves diferencies. En el pltjor deis casos, flns I tot com a sobrants. Cree que tot aixo s'hauri/l de deixar de banda, comen¡;ant per les nostres íntlmes reflexions, que és on nelxen les nostres opinions personals. Hlluríem d'esfor~ar-nos per desenvolupar la capacltat d'entendre o posar-nos a 1¡¡ pell de les persones. Potser aixo ajudarill 1I veure els immlgrants com a humans, com a persones sotmeses a les condicions de vida que el destí els ha lIiurat i que es veuen obligats a Intentar es trabar alternatives, o vles de solucl6 per a problemes generalment econOmlcs. Pero jo vull piantejar un fet que pass" desapercebut als que no es veuen afeetaes, i és la pérdua o confusió els conceptes de llar. Als que emigren d' un 1I0c per dlrlglrse'n a un altre de desconegut per a ells (fet que els fa molt valents als meus ulls) són persones consclents que deixen la seva terra, 111 que els va acolllr en el seu naixement o la que els v¡¡ criar. El que vull dir és que Un¡¡ person¡¡ que deixe enrere les seves arrels, encara que s'instal·1I I s'lntegrl en un nou Uoc, mai podr.!a veure aquest lIoc com un¡¡ llar, ni sentir-se com a casa, ni sentir que esta on 11 pertoca. És dur adonar-se d'alxo, sempre es té un bult en I'esperlt I en la Identitat. El fet de ser Immlgrant m'ha ajudat a treure aquestes conclusfons; pero no vull que s'interpretl com una Intendó de victlmltzar·me, ni mott menys. M'¡¡gradllrl¡¡ foment¡¡r I'intent de comprensl61 el pensament que als ulls de Déu (o de la naturalesa) tots som Iguals. No vull ¡¡cusar la societat en general de cap delicte o falta comuna, pero vull recordar que per molt que ho Intentem evitar o negar, encara es donen casos, flns i tot greus, de discriminaCiÓ o raclsme. Hacer Altiner, 4t ESO-B My favorite picture In this photo I am practising my favourlte sport: pole sault. It was taken here, in Amposta's athletlcs track, whne 1was competing for Catalonla's Championship. In thls photo I am upslde down, vaulting, flying .. I dldn't wln thls competition, I was the second. But what does it matter? I vaulted better than ever before and 1 beat my own record! Thls is my favourite plcture because It represents one of a lot of my favourlte moments in my Ilfe: moments when [ can fly, dream, when I enjoy what I do ¡¡nd I can think that everythlng 15 possible; moments when I destroy my IImlts, moments when I see my endeavour becomlng true. This photo also remlnds me of all these things 1 have won practlslng athletlcs: a fighting splrit, wonderful frlends, beautifull experlences. Erlc Ollver Oblol, 4t ESO-B Qué pasaría si no tuviésemos memoria? La historia de un hombre que luchó por no perderla. Un sinfín de recuerdos flota por mI ClIbeZ.ll. He oído rumores por CllS/I de que una enfermedad llamada Alzhelmer se est~ a~erarnlo de mi, Dicen Que perdere la memorlót. asi que antes de no sabef" quién soy y de no ten~ rKlJento alguno, qule1'O escrIblr todos estos recuerdos de mi ",ida que ilhora aün aguardo en mi memoria, Aunque. puedo ver que tal como Vil pi!lsando el tIempo, muchos de ellos son fugaces. Noto que las rices de mi memoria se pierden en el tiempo como tagrlmas en la lIuvii!l, se que van a volver y que lltabaran pudriéndose Y perdiéndose para siempre. Me queda poco tlempo de VIda y memoria, al menos eso creo. Asi que ap.rovecharé para escribir mi dl/lrlo. un <liarto que siempre soñé por hacer de él un libro. Todo lo que escribo aquí, es para que las palabra de mi mente sean pensadas y leidas en éstas páginas, porque las palabra de mi boca, las recoge el viento, y adem6s, nadIe se cuerda de los pensamientos que he ido transmitiendo a las personas mas queridas, Será mejor que empiece mi SlJeoo para ser escritor, an~s que se desvanelt.a,.. 20-5-1996 -'Yo, un modesto profesor de lengua hlspanica del instituto, me encuentro sentado en mi estudio de trabajo. Con una plumll estilográfica y un pequello cuaderno, Inicio lo que sera mi futuro diana o libro. No quiero convertinne en un autista que escribe SlJ norntN"e SIO cesat"; ni un ser sin memoria, vKkl, SIn sentImientos. Un ser al cual la gente le mira sentado en su silla de recuerdos por no reconlar andar con a1rt1 de pena. Gente q~ uno no conoce, por muy prÓJllma que sea. No sé cuanto tiempo podré escribir més, pero algo es evidente: el Alzhélmer se va apoderando lentamente, sin dolor, de mi cerebro y de todo mi wef"PO. veo de reojo como abre la puerta y entra de puntfllas para tener una ocasión para ponerse dentro de mis labios. Hay recuerdO que te enmarcan la Vida y Crff$ que no vas a poder sobrevivir en ellos. Recuerdo cuando empecé mi segunda etapa de la vIda y la inicié dIciendo las dos palabras más sinceras que pueden pronunciar unos labio: -,sr quiero'" Desde aquel dia, me despedí de la Juventud y de la adolescencia, etapas que te gustana volver a repetir sin pensartelo dos veces. Cuando las pronuncié, al cabo de un tiempo me encuentro cambiando los paf'iales de mis tres hijos y dandoles el blber6n. El tlempo es oro, queridos lectores, la vida pas<! sin darte cuenta mientras Intentas planearla. Recuerdas la tardes que Ibas con ellos al parque que está en frente de mi casa, y de repente, te encuentras en iglesia siendo suegro y más tarde abuelo. P1Jes todos sabemos, que hay un momento que nos tenemos que despedir de ellos, bajar en otro mundo, sólo recordando sus lágrimas por su rostro. Sabemos que en la realidad es lIsi y que voy a dejar esta vida para una larga eternidad. He estado dos a/los sin poder escribir. Esos dos años he v"9ado poi'" casa como un ser sin alml. Sin saber el nombre de aquellos que me querían, sin saber que hac&!" ni adónde Ir. Por éste motivo, me despido desde mi Cima mirando las espléndidas vistas del mar. Voy cerrando los ojos... oIgo llantos de ésas se/loras de las cuales no puedo recordar su nombre. algo risas en el parque... 2,01-2025 Por fin ha lIC9ado enero. Yo y mI famllla nos dirigimos a casa de mIs abuelos. Me Instalo en el ático, mi sitio predilecto. Desde aquí se puede observar el mar, la montaí'ill y un parque i!Ib/lOdonado. Limpio lo que será mi habitación estos dras en un rincón lleno de polvo encuentro un baul y un escritorio. Son vIeJos. El escritorio a penas se mantiene en pie. El baul sin cerrar contiene papeles amarillos, parecen ser unos exámenes de literahJra castellana que no han podido ser COITC9ldos, datan de 1999, también hay una pluma estllogr6fiCl negra en el fondo. Hay un cuaderno, escrito con letra pequeí'ia en cursiva. Son papeles de mi bisabuelo. Yo no le conoer, dicen que murió de Alzhélmer. Esta enfermedad, ahora curable, hizo estragos hace unos años. Me adentro en la lectura y una tristeza me invade al pesar cuantos recueroa pueden perderse con tanta facilidad. Puede que no me cIe<Iique a la medicina Y termine el sueño de un bisabuelo. Ser escritor. Mlreia Rol" Ferré, la BAT-A The soul of a band Thls 15 my favounte picture. It Is a photo of my favourite muslc band, they a~ Imm l<orea. It was taken when they made a film three years ago. They iJre very handsome, aren't the)' 1 T lave thls photo because In this photo it looh hke they are very good friends, the)' are very klnd when they are together, and this photo glves me a very hannounious feeling, and they look IIke a hannounlous family. That 15 why 1 Iike this perfect muslc group. They slng very well, when 1 listen to their 50ng5, 1 can feel a feellng that I"m In the forest, l'm sittlng next to the r1ver, under the blue sky. I like this feeling too mucho In my apiniOn, they are the most pertect music group in this world. Every time, when llook at thls photo, I laugh, I laugh as a child. Why? T don't know. Maybe it Is just I've fallen in love wlth one of them, or 1 just Cl!ln't leave them apart every day, because they have become a part of my life, I listen tu thelr songs when I"m upset, when I'm happy, when I'm ... And I always lave them, because they're TVXQ, !he most perfect music bilnd In the workll Wenjing Huo, 4t ESO- B Society We don't think a relationship bctween popularity and the quotldian social Ilfe. But there It IS. I talk about social clas5es. Nobody cares about tl\em because nobody feels them, but they can make us act In ~me way unconsclously. In !he wOl1d 01 teenagers tl\ere are 1015 01 toplc:s and prejudlces, and thls can be bec.luse ofyoor Iook., yoor apinlons DI' your d,fferences. Wheo there Is a -'high dass.., the opInlons and aetlons of people depcnd on that. Sometlmes people have some type of fear about their way of thlnklng because of Ihe -'what will they thlnk?". Another thing 15 that If you watc.h thls supposed .. high class" you wlll see that they aU glve a blg importance to appearancc, so they all have the same opInlons and try aet in (he same way. So they have this bad influence on me otheI'" people. The worst thing is that thls matteraeatcs a ...Iow c1ass". 1 thlnk they are weak people who let thelr own mi!lnlpulation, who let themselves be in a social eclipse. 1 want to tel! everybody in general that wc have to forget all we have to g,ve importance only to the opinions of the peopIe who we really are about, who have an importance In our n-e'$. We only have to listen to !hese oplnion about us, bec.luse if the othet" people talk about us they do it with out really knowing 1,15. Moreover, we have to be rebel, we have to say our real oplnlon everytime, l!Ind we have to defend lt too. But It's a personal and spiritual matter to get thls. We have to remember that nobody 15 better than anybody. Hacer Altiner, 4t ESO-B Núrla Arias That wasn't love love Is not whal you gave me love 15 not what you thought love 15 a feellng that i found only after we spllt up another fairytale has flnished It's better to be IMends l'm not !he klnd of glM you wantecl fOf" such a short romance I know that you ioved me but i Wil'S/l't your only one I'm not a gin who shares love 15 more than having fun those days I felt so bad I remember i use<! to cry and today writing this poem 1am wondering why '. !oYe is not what you ga~ me lave is not what you t:hought Iove is a feellng ttlat 1 found only after we split up Sarll Polo, 3r ESO-E 15