Revista A Punt núm. 12 (11-15)

Anuncio
Tamar Bolea
Maria Arqués
Andrei Moldovan
Isabel Tomas
n·lustrant textos breus:
Pan Ferrando
"El miedo' E. Galeano
"El fantasma" A. Imbert
"Helado de burro' Pepin Bello
Taller amb Vicente Ferrer
¡¡·lustrador i editor de Media Vaca
1-
...
Iris Caro
Les paraules del
meu diari secret
(fragment)
ha dlt (lu\!' aquest cap de
setmani,l podiem 50rtlr al Cinema, totes
nosaltres, pero ;1mb el seu germa 1 els
seus amies, que només tenen un any
més. A totes ens ha semblat bé aJxI
que hem acceptat. Quan ilrrlbl a casa
11 ha diré a la mllre, pero Ja sé que
La
Geo~glna
estara d'acord.
Dissabte 14 de febrl!r
No el conel:da I aril me'l trobaré flns
a la sopalll Parto del Poi, el noi Que
ve a buscar iI la seva germana 11
ballet. Resulta que va amb la colla
del germ,) de la Georgina. les noles
5 'han entuslllsmlll quan han sabul (lul
erll 1 m'han dit que
dlarl el deixaré a Cllsa per si de caso
Dlvendres 27 de febrer
Han estat cinc dies fantastic. A part de
nosaltres hi ha hagul mes cursos, lllxí
que tenien a tota la colla de colonlesl
Hem fet moltes coses tots, per6 a les
hores lllures, perqué cadascú anava
amb en seu curso També he fel coses
amb en PoI.
Aquesta setmana només té un
Inconvenient; m'ha trucat el pare.
M'ha dit que vagl demil a sopar. Em vol
presentar la seva parella, AI)(o em fa
sentir molt furlosal
Oissabte 28 de febrer
NecessRo saber quin és el superlatiu
de catastroOument (atastrofic!!l SI
no exlstelx l'hauré d1nventar, perque
tela molt bolle p"rell<l
amb mi.
Amb mi? NOOOOO! Auu)
no
POI
ser' l
A part d'alxD. la
pel-líeula ha estat bé
I la guerra de crlS·
petes dios de la sala
lampoe ha estClt tan
malament.
DllIuns 16 de rebrer
M'ha trucat el pare.
Diu que el cap de
setmana segOent II
agradana que anenln
a veure la casa que
s'ha COmpl"i!lt, hi haura
una habitacio per a
mi, que me la podré
decorar com jo vulgul.
Les noies m'ajudaran,
JII estan dabatent quin
color de pllret combina mlllor amb els
lIen~ols,
Dlmarts
febrer
17
de
Avul, en Poi ha vlngut
abans a buscar lilI
Melanie.
Mentre la Melanie es
canvlava, hem xerrat
una estona. La veritat, no sé per que II
tenia tanta millnla.
És bon noi i paria de
cosesinteressants; en
algunes coincldim, com en el programa
de la televisló catalana sobre animillls.
la em cau mUlor.
Estefania Matijasevich
després del sopar amb el pare i la
seva nOlla parella, puc assegurar que
existeix. No ha saps bé ....
Carla Serr. AIIO, 3r ESO·A
Dljous 21 de febrer
M'ho he passat d'allo mes be! És tan
encantilldorl Ja 1'01 tornem a ser. No
puc parar de pensar alxo. Potser serll
que no puc fer-hl res en contra. Hauré
d'oblidar els meus esforl;os per eVitar
que passi el que problement m'estlgul
passant. Potser serll bo i tolo
Dlumenge 22 de febrer
He lInat a lIeure la casa de pare. No esta
miJlament. Parquet, sls habitaclons
• dos lavabos. M'agrada. A les nole,
també els agradara; les alllsaré quan
hillgi de remooelar la meya habitaclo.
Ara a preparillr les maletes per a una
setmana de colon les amb I'instltut, el
12
Ricos y pobres
-IYa vesl MI mujer está encantada.
Lleva un tiempo ,In dillrme la lata. Está
dem.siilldo ocupada arreglándose para
ir a bailillr o a cotillear con las marujas
de sus amlgu.
El asiento del copiloto vibraba al ritmo
de la inquietud de James, un tiplco
americano calvo '1 con unos indebidos
centlmetros sobrantes en la barriga. A
ojos de la gente era una canilllla mal
educada, y puede que lo fuera, pero
la fidelidad y el paso de los años me
habian conservado junto a él; Junto a
ese charlatan.
-Las acciones no podrían ir mejor,
M.rk. Ya no busco el dinero; el dinero
vIene a mI. Ahora el dinero y yo somos
colegas, muy colegas, ¿Sabes? SI
no, ¿Cómo me habria comprado esta
preciosidad de Ford?
-Lo que yo me pregunto es para qué, 51
no sabes conducIr -diJe, con los ojos
en blanco.
-iTranqullol Para eso te tengo a ti,
hermano. Asi puedes disfrutar de
unos paseos tan fabulosos como éste
¿verdad?
Sin darme cuenta, ese paseo nos había
llevado a Crashlng road. No tuve mas
remedio que seguir cIrculando por esa
ulle de dlrecclon unlca. Era como un
escaparate de desechos humanos,
con la inmundiCia como vestimenta.
Senti las miradu de
esa gente sentada en
el suelo; sentada en
su _casa_o Las senti
como balas contra
la noche. Además,
algo se mezcló con
el aIre. Sen ti algo
más deslizarse por
los agujeros de mi
nariz hasta llenar
mis pulmones. Yo lo
llamarla Infelicidad.
-¿Es que tu no te
sientes vivo? Los
pájaros cantan, el
sol luce y brlllaL ..
La vIda me sonde,
amIgo. Esto es
felicidad, es riqueza.
Son los feUces años
veinte, Mark. ¡Felicesl
-Segula la-mes con Su
cháchara.
·Menudo escenariO
has escogido para
decir eso -reaccioné
yo con un tono fria y
despistado, ya que no
podía dejar de mirar
por la ventanilla-. Es
Ir6nlco.
De pronto un golpe
en la delantera del
coche me obligo a
dete-nerme -iMI Fordl
-grito lames saliendo
del vehiculo-. Seouro
que se a rallado. Voy a
matar a alguien.
Abri la puerta y fui
a ver lo que habia
ocurrido. Me paralicé
en ver un niño tlrilldo en el suelo, pero
respiré de nuevo cuando le vI moverse.
-Que susto me hllbla llevado -dIlo
lame!> aliviado después de ver las
buenas condiciones de su preciado
objeto-. venga Mark, vamos. Sube al
coche. Mientras mi compañero ya subla
al automóvil Intenclonando Irse, segul
observando al niño, de unos doce años.
Se estaba levantando con evidentes
dificultades en una pierna. Me acerqué
a ayudar y le tendi una mano, pero el
niño me tiro unll mirada asesina que
me congeló. Su respuesta fue clara,
-¡Quita, sucio ricachón!
Después y por su propIa fuerlll, se
leventó y empezó a andar, aunque
cojeando. lames ya se Impacientaba,
y sus gritos sonaban cada vez m.ts
fuerte, asi que subi al coche.
Continuará ...
Hacer Altiner 4t ESO-B
New technology and
the 1055 of freedom
At "rsl Yiew, you ma", think that new
technology liberales 1,1$ because it allow 1,15
to do lhings that we cooJdn'l: do bef()Q, or
ror example Jet lIS chal wim peopIe around
me wor1d. In one tland maybe lt'5 true.
but on ttle other it infringes the right of
freedom ofttle Humans RJ9hts Dowment.
Multinational campan les require you
to pay tor that right. a very common
el(ample is the change from Wlndows XP
to Windows Vista, whlle yOu were happy
wlth your old and poor operatlng system
won1 haYe of"clal, techolcal or updates
support, and it obligates you to change
and pay (200 Of what's worst, to change
yOUf computer completely becaUsl! Vista
needs a mor powerful one! lsn't It lIn
injustice? 1 thlnk 50.
Slnee the Middle Ages, humans haye been
ftghtlng for their essentlal rI9MS. Now, the
maio right is being vlolated and nobody
seems to realize, or maybe ves. The
biggest problem of the monopollzatlon is
that it's yery easy to shut up mouths and
seem that nothlng has happened, it's true
that you can't huy eyerythlng wlth money,
but also it's true that you can buy silence.
Of course, not 1'111 the fault comes from
Microsoft, the same probrem happens
Wlth mobile pnooes, disc formats, game
consoles, etc.
And mere's aootner thing that must be
mentioned, YQU can go to prIson If you
try to WIn far you~lf your own Ireedom.
Incredlble, Isn't It? Here a yery clear
example, when you get 11 program, it
comes with a license that you must accept
obIl~tCM'y to be able lo run it., so l' YOU
disagree wlth that IIcense you cannot
execute that programo And l' you try to
run It without accepting Its Ilcense, you
can nnish In pri$iOfl. The best ~rt of 1'111
1$ that hackers are alwllYS seen as pirates
that put on eyldence our freedom, really,
who 15 destroying our frei!dom?
These dlrty license proYide ttle ego15m,
because they don't let you to share your
proqrams wlth your frlends, so Ir they
need help and they need a program you
can't do anythlng, we.lI, you can of course,
but maybe you wllI finlsh In prison again,
you and your friend after 1'111.
Fortunately, there are non profit
organlzatlons that haye been 'Ightlng
agalnst software monopolllatlons and
haye won our freedom by giYlng us a
complete free operatlng system lIS Is GNU!
Unux, wlth a great communlty o, hard
wor1clng hackers taking care al It
I'm not iJ penguin.
Aitor RUllno. 1r BAT-A
Le Cauchemar
Je me suis Ieyee en sueur en un grarld
cauchemar et fétals fatlguée. J'al
descendu lentement I'escaller et 1'1'11 prls
une douche, en pensant il ce y!ve blzarre
dont je n'arriyals pIS 1I me souyenir. Le
brult de I'eau qul tombalt me rappelalt
quelque chose, mals je ne sayals pas qua!.
Quand I'eau de la douche est devenue
froide j'al eu une sensatlon étrange, 11 m'a
semblé que je I'avals vécue ayant.
J'étals déJa hablllée quand fal commencé
1I prendre mon petltl déJeuner et sans
éucouter les mots de mon pere je
contlnuals a penser 1I mon r~ve; je savals
qu'lI étalt en relatlon l!Vec ce qul m'arrlvalt
en ce momento Apr/!s etre montée dans la
volture avec I'lntentlon d'aller au Iycée, je
me 51.115 llssise dans un coln du sl~e et j'al
fermé les yeux. J'étais latiguee car a cause
du cauchemer j'ayais tres mal cIorml.
Tout a coup me suls trouvée. en sueur dans
les draps de mon lit: "mais qu'est-ce qul
se passe? J'étals vf1llmeot conluse. J'avais
revé tout le temps ou je m'étais endormie
dans la voiwre? le M; savaiS pas oV se
trouYait la frontiere entre la realité et ce
qui comme~it 1I devenir un cauchemar.
J'ai descerldu I'escaher et je suis entrée
dans la salle de bains, J'al encore entendu
le bruit de I'eau. Et cette fGls je suls sortle
de la deuche avant que I'eau devienne
'roide, car je le savals d'avant. Pendant
que j'étais en t~ln de déjeuner, j',,1 surpris
mon pere en 11.11 répondant la question
qu"ll allalt me poser. Je wls remontee dans
la voiture mals cette tols Je n'al pas fermé
les yeux un seul Instl!lnt. A me sauvenlr
qu'un oiICcident desallréable lIrriveraiU'al
commencé pendant que j'accélérals mon
pas mon coeur /l commencé a battre tres
fort. Je slIvals Que je découvrlrais cet
Incldent en arrlvant au col n de la rue.
J'étals pr@,te/ltournerquandsoundlllnj'al
entendu: «-Mais qu'est·ce que tu fals? Tu
vas arriver tard /1 I'école-Ah nonl Je m'étals endormle dans '"
voiture. Cela youlalt ellre que dans la
realité 11 pouvalt se passer ce que j'avals
prédit, bien que je ne sache pas quotl.
Je suis descendue une deuxieme fols
et j'al avancé lentament vers le coln de
rue maudlte. Je ne voulals pas y arriver
parce que Je ne déslr1l1s pas voir ce que
j1m"gln"ls, mais le moment de toumer
1'11,1 coin de la rue est arrlyé et je me suis
trovvée tout d'un coup en sueur dans mon
lit. Cette lols JI: ne me leverals pas, ce ne
seralt vraiment pas un ban ;our pour mol
et JI: ne youlals pas avolr souffert en valn.
Mals, qu'est-ce que 1'avals vr¡Jlment revé'
Je préférals ne pas le rappeler.
MlIre Garela, 2n BAT-B
a
Mujer maltratada
Envuelta en el silencio
y lIen<1 de misterios
es ella la dama de hierro
que se refugia en sus miedos.
Intrigante y pensativa
y con el alma en turbadon,
confundida e Insegura,
encierra su desesperación.
El manto de la noche la viste,
adornado con un grito silencioso
que le implora que lo libere
ele ése mleóO lInsloso.
Corre por la noche lrill.
venciendo la dJstanda,
mantos de niebla la cubren
y le dejan w fragancia.
De InsomniO la abrigará
la luna mM ftenI,
~ de sus anhelM,
borrandola como Sl Ilovle.r.t.
-IMe camuflaré en el!a!dlrá alMando su terror,
porque a muchos se ha llevado
¡Venl. ,Uévate SU errorl
La oscuridad comparte su tristeza
y es su aliada fiel en la agonía,
le permite desanogarse libremente
y le da su soplo de alegria.
La lluvia cae sobre sus hombros,
arrastra sus penas y alegrias,
se mezcla con el llanto de sus ojos,
limpia dulcemente sus heridas.
"'ero ya se apagan los recuerdos,
la amarga sensacl6n vuelve convendda
y la lluvia que calaba hasta los huesos
se va sintiendo menos vencida.
Bajo esos ojos furiosos cuenta
cada segundo locamente,
nutriéndose de recuerdos sin valor
y pagando sus golpes lentamente.
Cuchillos vivos sangrando
lICedlan su pensamiento,
tortazos que vuelan de repente,
les más que un wfrlmlento!
El ~ corazón de trapo
llora cuando oye un vozarrón,
espen la triste meIodial
que le Inunda la razón.
Mortal que extiendes tu mano
y orgulloso cantas tu tnbuto,
salir de entre rejas será en vano
cuando por ti vistan de luto.
Las mentiras Irreales
qUIzás las muestre como oertas,
dando placer a caudales
hasta que al nnal no las sienta.
-¿PoI" qué me dejé efl9añar
por el llanto que quena ahogarme?
¿PoI'" qué le llamaba «amar»
si quena Ir matándome?Rasca su alma en pena,
buscando solución extrema,
que la convierta para siempre
en una mujer segura y plena.
Para enterrar la miseria,
acabar con esta mala vida
V darle el cierre 11 la puerta
que siempre la deja malherida.
Mañana será otro día,
rezará para que todo cambie,
hasta que acabe con su valentía
y no tenga motivos para quedarse.
A todas aquellas mujeres del mundo que
1"1() encuentran la raz6n de su exIstencIa
y están siendo maltratadas por hombres
sin cabeza.
Reme! Mingorance, 1r BAT·A
... y otra vez ese
sentimiento
Enamora~es
de todo un poco
y nada a la vel.
Es el mirar sin extrañeza
sm sensatez ni pensamiento,
sólo con el core:z6n.
Es el rozar de la piel,
la sensación en el aire
y el sentIr.
Es sentir en mayúsculas.
Es E-star
Es N-aturaleza
Es A-mor
Es M-ostrar
Es O-dlsea
Es R-espeto
Es A-fecto
Es R-ecof"CIar
Es S-aber
Es E-scuchar
No hay noción del tiempo
ni tampoco lugar.
es profurldo, frágil
es sinc~o y senciIo.
Es el senbm.ento que se aisla
en lo más profundo,
lattendo cada vez,
en cada momento
que sientes que YM a que.r-er.
El amor entre cIos seres humanos
es de todo un poco
y nada a la vez.
Marta Roca 3r ESO·...
Sandra Rabanaque
Desprendre't de mon
pit
Quan els teus ulls ja no vulguln mirar-me,
absents del meu somriure,
em perdré en el roeó de la nostiilgia
i Ja mal mes tornaré a viure.
Destil·laré deis meus ulls ardens,
totes aquelles frases d'amor,
Que un dja sortlren sinceres,
0'(1110 Que tothom en dlu «ban copo,
M'o(egilre en la desolaci6,
que sona en 1<1 meYa <l90nlll,
crelent que encaril estuhs,
besant-me mentre dormía.
Obriré una esdebla del meu cor,
cosire inftnits camlns sembrant amor,
recardant aquells veUs temps
vagant com un pobre ro<!amÓn.
Sen~ un etern vi<ltger
que repeteiK sempre una tllnl;6,
tan profunda com la teva (erida,
que em crema com un 01at;6.
1 de tots aquells records
cabas
per ofegar-105 tot seguir.
en faré un bon
per trencar Ja amb aquest !lat;.
I tots els records enterraré,
amb tot el mal que has pogut fer,
i sent conscient del que perdré
amb rilbla, furia i ira plararé.
Pero el tren de I'obllt agafaré,
despendré tot de mon plt,
I diré amb la mil a I'anlma,
que per tu Jo he emboglt.
Remel Mlngorance, lr BAT-A
Medianoche
Olor de noche
de luces lejanas
de vidas desconOCidas
¿Quien me dIría que eso tenia olor?
El vacío crea la distancia entre nosotros
Mis hoJos, confusos, se tambalean
a causa de la Incomodidad de la
sItuación,
pero a la vez, mi alma se mantiene firme
llena de sf9uridad
Lo desconOCido atrae, y a su vez crea
ficción.
Mientras la realidad me arrastra consigo
a pisar la tierra
Pero la realidad es mas extraña que la
ficción,
porque siento tu mirada, aunque lejana,
que me taladra la sien,
los ojos, el pensamiento
Por eso se que de aliada solo tengo la
medianoche,
que es la única que me da Instrucciones
validas,
la que me dice que huya a cobijarme
¿Pero de qué? ¿De quién? Le pregunto.
De ti misma, responde mi siempre
puntual amiga.
Mis citas contigo ya no son lo que eran
~dice ella· Tus aspiraciones, sueños y
metas han
cambiado...
Ahora das miedo en un Intento de
demostrar tu valía
Así se explicaba mi brillante pero a la vez
siempre oscura amiga,
la que me hada callar y me transformaba
en mirada apagada y no encontrada,
aunque tampoco buscada
Mi amig¡¡, a I¡¡ que entendí¡¡ sin ganas de
escuchar
Esa era mi fiel consejera,
esa era MEDIANOCHE ...
Hacer Altiner, 4t ESO-B
14
Discussions
Avui en dla
les dlscusslons 56n constants,
encara no se sap
que no són gens elegants?
Les conslderem normals
perqué és un tema molt frequent,
fins i tot els politlcs
ens transmeten aquest sentimentl
Entre le pares, baralles,
poques rialles,
sempre hl ha una dlscussió
vages on v<lges.
Per un tema ridicul, insignificant,
v¡¡n comen¡;ant,
pero acaben provocant
dlscussions alertants.
Mal humor
m¡¡1 rendiment,
I tu et preguntes,
que he fet malament?
Comences a pensar
en les discussions d'aquella nit,
sents nostalgia
I et fiques a plorar al IIit.
Tens massa mals de cap
per pensar en els estudls,
la única solucló
és no pensar en la discussiÓ.
Arribes a casa,
animat,
aquest examen,
I'has aprovat.
Pero vas a la cuina
alertat,
i et trabes a la mare,
que li han pegat.
Penses que no té soludó,
que no pots fer res miUor,
tens por que el pare
no et faci res pitJor.
1 al dia següent,
continuem amb la rutina,
tornen les dlscusslons
i tu ja n'estas més fart cllda dia.
Tens una vida sotmesa
a lIuita sense presa.
Imposa't a I'adversltat
i viu en lIibertatl
Alry Mul'oz Ortí, 3r ESO-B
Llar, dolc;a llar?
Crec que la propia vida és un estudl
sociolbglc. Cada persona en fa el seu propi
amb le vivencies t experlencies.
Un deis temes Importanes per tradar en
¡¡quests estudls
la Immlgracló, I he fet
la introducció anterior per avano:;ar que
vull parlar-ne, pero ja no des d'un pont de
vista politlc o economic, que és el que els
mltJans de comunicació ens mostren, sino
veure'l des del punt de vista social; huma.
Crec que el prejudlc! és un deis virus mes
greus que afecten la societat, tot i que la
majoria de vegades passa Inconsclentment.
A més, afecta a tothom, Incloent els
Immlgrants. Amb el pas deis IInys s'ha
creat un topic per als estrangers. Se'ls
veu com inquillns, Invasors de les terres I
propietats, o com destacants per les seves
diferencies. En el pltjor deis casos, flns I tot
com a sobrants.
Cree que tot aixo s'hauri/l de deixar de
banda, comen¡;ant per les nostres íntlmes
reflexions, que és on nelxen les nostres
opinions personals. Hlluríem d'esfor~ar-nos
per desenvolupar la capacltat d'entendre o
posar-nos a 1¡¡ pell de les persones. Potser
aixo ajudarill 1I veure els immlgrants com
a humans, com a persones sotmeses a
les condicions de vida que el destí els ha
lIiurat i que es veuen obligats a Intentar
es
trabar alternatives, o vles de solucl6 per a
problemes generalment econOmlcs.
Pero jo vull piantejar un fet que pass"
desapercebut als que no es veuen afeetaes,
i és la pérdua o confusió els conceptes de
llar. Als que emigren d' un 1I0c per dlrlglrse'n a un altre de desconegut per a ells
(fet que els fa molt valents als meus ulls)
són persones consclents que deixen la
seva terra, 111 que els va acolllr en el seu
naixement o la que els v¡¡ criar.
El que vull dir és que Un¡¡ person¡¡ que
deixe enrere les seves arrels, encara que
s'instal·1I I s'lntegrl en un nou Uoc, mai
podr.!a veure aquest lIoc com un¡¡ llar, ni
sentir-se com a casa, ni sentir que esta on
11 pertoca. És dur adonar-se d'alxo, sempre
es té un bult en I'esperlt I en la Identitat.
El fet de ser Immlgrant m'ha ajudat a
treure aquestes conclusfons; pero no
vull que s'interpretl com una Intendó de
victlmltzar·me, ni mott menys.
M'¡¡gradllrl¡¡ foment¡¡r I'intent de
comprensl61 el pensament que als ulls de
Déu (o de la naturalesa) tots som Iguals.
No vull ¡¡cusar la societat en general de cap
delicte o falta comuna, pero vull recordar
que per molt que ho Intentem evitar o
negar, encara es donen casos, flns i tot
greus, de discriminaCiÓ o raclsme.
Hacer Altiner, 4t ESO-B
My favorite picture
In this photo I am practising my favourlte
sport: pole sault.
It was taken here, in Amposta's athletlcs
track, whne 1was competing for Catalonla's
Championship. In thls photo I am upslde
down, vaulting, flying .. I dldn't wln thls
competition, I was the second. But what
does it matter? I vaulted better than ever
before and 1 beat my own record!
Thls is my favourite plcture because It
represents one of a lot of my favourlte
moments in my Ilfe: moments when [ can
fly, dream, when I enjoy what I do ¡¡nd I can
think that everythlng 15 possible; moments
when I destroy my IImlts, moments when
I see my endeavour becomlng true.
This photo also remlnds me of all these
things 1 have won practlslng athletlcs: a
fighting splrit, wonderful frlends, beautifull
experlences.
Erlc Ollver Oblol, 4t ESO-B
Qué pasaría si no
tuviésemos memoria?
La historia de un hombre que luchó por
no perderla.
Un sinfín de recuerdos flota por mI ClIbeZ.ll.
He oído rumores por CllS/I de que una
enfermedad llamada Alzhelmer se est~
a~erarnlo de mi, Dicen Que perdere
la memorlót. asi que antes de no sabef"
quién soy y de no ten~ rKlJento alguno,
qule1'O escrIblr todos estos recuerdos de
mi ",ida que ilhora aün aguardo en mi
memoria, Aunque. puedo ver que tal
como Vil pi!lsando el tIempo, muchos de
ellos son fugaces. Noto que las rices de
mi memoria se pierden en el tiempo como
tagrlmas en la lIuvii!l, se que van a volver
y que lltabaran pudriéndose Y perdiéndose
para siempre.
Me queda poco tlempo de VIda y memoria,
al menos eso creo. Asi que ap.rovecharé
para escribir mi dl/lrlo. un <liarto que
siempre soñé por hacer de él un libro.
Todo lo que escribo aquí, es para que las
palabra de mi mente sean pensadas y
leidas en éstas páginas, porque las palabra
de mi boca, las recoge el viento, y adem6s,
nadIe se cuerda de los pensamientos
que he ido transmitiendo a las personas
mas queridas, Será mejor que empiece
mi SlJeoo para ser escritor, an~s que se
desvanelt.a,..
20-5-1996
-'Yo, un modesto profesor de lengua
hlspanica del instituto, me encuentro
sentado en mi estudio de trabajo. Con
una plumll estilográfica y un pequello
cuaderno, Inicio lo que sera mi futuro
diana o libro.
No quiero convertinne en un autista que
escribe SlJ norntN"e SIO cesat"; ni un ser sin
memoria, vKkl, SIn sentImientos. Un ser
al cual la gente le mira sentado en su silla
de recuerdos por no reconlar andar con
a1rt1 de pena. Gente q~ uno no conoce,
por muy prÓJllma que sea. No sé cuanto
tiempo podré escribir més, pero algo es
evidente: el Alzhélmer se va apoderando
lentamente, sin dolor, de mi cerebro y de
todo mi wef"PO. veo de reojo como abre la
puerta y entra de puntfllas para tener una
ocasión para ponerse dentro de mis labios.
Hay recuerdO que te enmarcan la Vida
y Crff$ que no vas a poder sobrevivir
en ellos. Recuerdo cuando empecé mi
segunda etapa de la vIda y la inicié
dIciendo las dos palabras más sinceras
que pueden pronunciar unos labio: -,sr
quiero'" Desde aquel dia, me despedí de la
Juventud y de la adolescencia, etapas que
te gustana volver a repetir sin pensartelo
dos veces.
Cuando las pronuncié, al cabo de un
tiempo me encuentro cambiando los
paf'iales de mis tres hijos y dandoles
el blber6n. El tlempo es oro, queridos
lectores, la vida pas<! sin darte cuenta
mientras Intentas planearla. Recuerdas
la tardes que Ibas con ellos al parque que
está en frente de mi casa, y de repente,
te encuentras en iglesia siendo suegro y
más tarde abuelo. P1Jes todos sabemos,
que hay un momento que nos tenemos
que despedir de ellos, bajar en otro
mundo, sólo recordando sus lágrimas por
su rostro. Sabemos que en la realidad es
lIsi y que voy a dejar esta vida para una
larga eternidad.
He estado dos a/los sin poder escribir. Esos
dos años he v"9ado poi'" casa como un ser
sin alml. Sin saber el nombre de aquellos
que me querían, sin saber que hac&!" ni
adónde Ir. Por éste motivo, me despido
desde mi Cima mirando las espléndidas
vistas del mar. Voy cerrando los ojos...
oIgo llantos de ésas se/loras de las cuales
no puedo recordar su nombre. algo risas
en el parque...
2,01-2025
Por fin ha lIC9ado enero. Yo y mI famllla
nos dirigimos a casa de mIs abuelos. Me
Instalo en el ático, mi sitio predilecto.
Desde aquí se puede observar el mar, la
montaí'ill y un parque i!Ib/lOdonado.
Limpio lo que será mi habitación estos
dras en un rincón lleno de polvo encuentro
un baul y un escritorio. Son vIeJos.
El escritorio a penas se mantiene en
pie. El baul sin cerrar contiene papeles
amarillos, parecen ser unos exámenes de
literahJra castellana que no han podido
ser COITC9ldos, datan de 1999, también
hay una pluma estllogr6fiCl negra en el
fondo. Hay un cuaderno, escrito con letra
pequeí'ia en cursiva. Son papeles de mi
bisabuelo. Yo no le conoer, dicen que murió
de Alzhélmer. Esta enfermedad, ahora
curable, hizo estragos hace unos años.
Me adentro en la lectura y una tristeza me
invade al pesar cuantos recueroa pueden
perderse con tanta facilidad. Puede que
no me cIe<Iique a la medicina Y termine el
sueño de un bisabuelo. Ser escritor.
Mlreia Rol" Ferré, la BAT-A
The soul of a band
Thls 15 my favounte picture. It Is a photo
of my favourite muslc band, they a~ Imm
l<orea. It was taken when they made a film
three years ago. They iJre very handsome,
aren't the)' 1
T lave thls photo because In this photo it
looh hke they are very good friends, the)'
are very klnd when they are together, and
this photo glves me a very hannounious
feeling, and they look IIke a hannounlous
family. That 15 why 1 Iike this perfect
muslc group.
They slng very well, when 1 listen to their
50ng5, 1 can feel a feellng that I"m In the
forest, l'm sittlng next to the r1ver, under
the blue sky. I like this feeling too mucho
In my apiniOn, they are the most pertect
music group in this world. Every time,
when llook at thls photo, I laugh, I laugh
as a child. Why? T don't know. Maybe it Is
just I've fallen in love wlth one of them,
or 1 just Cl!ln't leave them apart every
day, because they have become a part of
my life, I listen tu thelr songs when I"m
upset, when I'm happy, when I'm ... And I
always lave them, because they're TVXQ,
!he most perfect music bilnd In the workll
Wenjing Huo, 4t ESO- B
Society
We don't think a relationship bctween
popularity and the quotldian social Ilfe.
But there It IS.
I talk about social clas5es. Nobody cares
about tl\em because nobody feels them,
but they can make us act In ~me way
unconsclously. In !he wOl1d 01 teenagers
tl\ere are 1015 01 toplc:s and prejudlces,
and thls can be bec.luse ofyoor Iook., yoor
apinlons DI' your d,fferences. Wheo there
Is a -'high dass.., the opInlons and aetlons
of people depcnd on that. Sometlmes
people have some type of fear about their
way of thlnklng because of Ihe -'what will
they thlnk?".
Another thing 15 that If you watc.h thls
supposed .. high class" you wlll see
that they aU glve a blg importance to
appearancc, so they all have the same
opInlons and try aet in (he same way. So
they have this bad influence on me otheI'"
people.
The worst thing is that thls matteraeatcs
a ...Iow c1ass". 1 thlnk they are weak people
who let thelr own mi!lnlpulation, who let
themselves be in a social eclipse.
1 want to tel! everybody in general that
wc have to forget all we have to g,ve
importance only to the opinions of the
peopIe who we really are about, who have
an importance In our n-e'$. We only have to
listen to !hese oplnion about us, bec.luse
if the othet" people talk about us they do
it with out really knowing 1,15.
Moreover, we have to be rebel, we have
to say our real oplnlon everytime, l!Ind we
have to defend lt too. But It's a personal
and spiritual matter to get thls. We have
to remember that nobody 15 better than
anybody.
Hacer Altiner, 4t ESO-B
Núrla Arias
That wasn't love
love Is not whal you gave me
love 15 not what you thought
love 15 a feellng that i found
only after we spllt up
another fairytale has flnished
It's better to be IMends
l'm not !he klnd of glM you wantecl
fOf" such a short romance
I know that you ioved me
but i Wil'S/l't your only one
I'm not a gin who shares
love 15 more than having fun
those days I felt so bad
I remember i use<! to cry
and today writing this poem
1am wondering why
'.
!oYe is not what you
ga~ me
lave is not what you t:hought
Iove is a feellng ttlat 1 found
only after
we
split up
Sarll Polo, 3r ESO-E
15
Descargar