Descarga el pdf del fanzine

TERRASSA
Territori
De Fanzines
un fanzine tropical
per A Una
Exposició Tropical
Terrassa, novembre de 2009
Aquest fanzine ha estat editat en el marc de "Una exposició tropical: Terrassa territori de fanzines"
per a Interferències'09 a la Biblioteca Central de Terrassa
Participants:
Albert Madaula (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició)
Carles B. Arnan (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició)
Joni D. (participant a la xerrada)
Lluc Mayol (cura, coordinació, participant a la xerrada i maquetació del fanzine)
Margarita Pineda (catalogació dels fanzines i suport a la producció)
Marinetta (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició)
Mireia C. Saladrigues (registre d'audio, fotografies i transcripció)
Ricardo Duque (participant a la xerrada)
Santi Palos (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició)
Toni Tena (participant a la xerrada, donació de material per a l'exposició i fotografies)
Imatge de portada extreta del fanzine Terrazza Tropical núm. 1, realitzada per Toni Tena.
Distribució:
Impressos 100 exemplars que es regalaren durant la inauguració. Durant el període de l'exposició es podíen aconseguir
còpies del mateix a la copistería de Grup Digital situada al costat de la Biblioteca Central.
Organitza:
Amb el suport de:
www.terrassa.cat/artsvisuals
Aquest fanzine està subjecte a una llicència No comercial—Sense obres derivades Creative Commons. Vostè és lliure de
copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sota les condicions següents:
No comercial. No pot utilitzar aquesta obra per a fins comercials.
Sense obres derivades. No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada a partir d’aquesta obra.
Al reutilitzar o distribuir l’obra, ha de deixar bé clar els termes de la llicència d’aquesta obra. Alguna d’aquestes condicions
pot no aplicar-se si s’obté el permís del titular dels drets d’autor. Res en aquesta llicència menyscaba o restringeix els drets
morals dels l’autors.
Aquesta publicació pot descarregar-se lliurement de:
http://www.saladestar.com/interferencies09/fanzine.pdf
Un fanzine tropical
para una exposición tropical
Un fanzine tropical
per a una exposició tropical
Este fanzine pretende fijar parte del relato
colectivo que tuvo lugar el 10 de octubre
del 2009 en un encuentro entre distintas
personas que han tenido relación con
la edición de fanzines, la mayoría en el
contexto de Terrassa, desde finales de los
años ‘70 hasta la actualidad.
Aquest fanzine pretén fixar part del relat
col·lectiu que va tenir lloc el 10 d’octubre
del 2009 en una trobada entre diferents
persones que han tingut relació amb
l’edició de fanzines, la majoria en el context
de Terrassa, des de finals dels anys ‘70 fins
a l’actualitat.
Se trató de una estrategia para generar
los contenidos de una exposición sobre
“fanzines de Terrassa” (si es que hay
fanzines de algún lugar) que debía tomar
forma a partir de este encuentro. Todo el
material de la exposición fue cedido por las
personas que participaron en el encuentro y
su conversación se transformó en el cuerpo
de tesis de la propia exposición.
Es tractà d’una estratègia per generar els
continguts d'una exposició sobre “fanzines
de Terrassa” (si és que hi ha fanzines
d’enlloc) que havia de prendre forma a
partir d’aquesta trobada. Tot el material
de l’exposició va ser cedit per les persones
que van participar en la trobada i la seva
conversa es va transformar en el cos de
tesi de la pròpia exposició.
Haciendo el vermut, bonita manera de conocernos. Bonita manera de engendrar una exposición.
Nos citamos el sábado por la mañana, más bien tarde. Preparamos una mesa en el patio de la “Casa
Soler i Palet” con patatitas, berberechos y alguna cosa más. El vermut me lo traje del Maresme, el de
“Can Espinaler”.
Mireia trajo su grabadora de audio y la cámara de fotos. Yo había traído la cámara de vídeo y otra
cámara de fotos. Todo un despliegue de medios para registrar el encuentro. Decidimos que una de
las cámaras se quedaría en la mesa para que la usara quien quisiese.
Llegaron en primer lugar Marinetta y Santi. Parecía que ya se conocían. Estuvimos un buen rato
especulando sobre el movimiento del sol y cual sería el mejor lugar para situar la mesa. Más tarde
nos dimos cuenta que el problema principal no era el sol si no los mosquitos, por suerte Margarita
(que estuvo en todo momento ayudándonos en la preparación del evento) se escapo un momento y
consiguió una loción repelente.
Desupés fueron llegando el resto de los invitados: Carles y Albert, Ricardo, Toni y finalmente Joni.
Al principio el ambiente era parecido al de una fiesta de solteros: repasos de pies a cabeza, sonrisas
tímidas, miradas evasivas… para evitar que se tensara demasiado la situación, nos pusimos manos
a la obra. Nos sentamos alrededor de la mesa, nos servimos el vermut y empezó la conversación.
- Para vosotros, de qué hablamos cuando hablamos de fanzines? …
Fent el vermut, bonica manera de conèixer-nos. Bonica manera d’engendrar una exposició.
Ens vam citar el dissabte al matí, més aviat tard. Prepararem una taula al pati de la “Casa Soler i
Palet” amb patatetes, “berberechos”i alguna cosa més. El vermut me’l vaig portar del Maresme, el
de “Can Espinaler”.
La Mireia va portar la seva grabadora d’àudio i la càmera de fotos. Jo havia dut la càmera de vídeo
i una altra càmera de fotos. Tot un desplegament de mitjans per a enregistrar la trobada. Decidirem
que una de les càmeres es quedaria a la taula perquè la fes servir qui volgués.
Primer van arribar la Marietta i el Santi. Semblava que ja es coneixien. Vam estar una bona estona
especulant sobre el moviment del sol i quin seria el millor lloc per a situar la taula. Més tard ens vam
adonar que el problema principal no era el sol si no els mosquits, per sort Margarita (que va estar en
tot moment ajudant-nos en la preparació de l’esdeveniment) es va escapar un moment i va aconseguir una loció repelent.
Després van anar arribant la resta dels convidats: el Carles i l’Albert, el Ricardo, el Toni i, finalment, el Joni.
Al principi l’ambient era semblant al d’una festa de solters: repassos de cap a peus, somriures tímids, mirades evasives… per a evitar que es tibés massa la situació, ens vam posar mans a la feina.
Ens vam asseure al voltant de la taula, ens servirem el vermut i va començar la conversa.
- Per a vosaltres, de què parlem quan parlem de fanzines? …
Para nosotros el
fanzine era absolutamente
una publicación auto editada,
o sea, donde pudieras publicar
tú mismo sin tener que buscar
publicidad ni historias. Porqué todo
Carles B. Arnan:
esto empezó porqué queríamos... mm... hacer un
proyecto común en el que pudiéramos permitirnos
de hacer por dinero y tal, y tiempo. Y queríamos
hacer una revista pero no podíamos y... pues
dijimos, ah pues va, pues hacemos un fanzine!
Toni Tena: Es un museo, eh? (riures)
Carles B. Arnan: Es...es una expo...
Lluc Mayol: Para ellos un fanzine es un museo (riures)
Albert Madaula: Y era la idea también de que un
sobre fuera todo de pequeñas cosas que tu vas
descubriendo ¿no? que están todas cerradas y
tienes que abrir; que son de distinta gente... un
poco de nuestra generación, de nuestro entorno,
de... gente, gente que hace cosas y hacemos un
poco de plataforma para... para unir todo este
trabajo que es este, que se está moviendo ¿no? ...
Y era un poco así como agruparlo, pero no tal cuál
puesto sino también nos gustaba la idea esta de...
como que vas abriendo, vas descubriendo vas.... y...
.que todo tiene una historia en común ... y ... pero
esto ¿no?, que vas pasando y vas descubriendo
cosas y tal....
Lluc Mayol: (afirmación)
Albert Madaula: y un poco de esto, de .... y la razón
era de ajuntar cosas que, o sea, que fueran bonitas
e interesantes ¿No? Era un poco la idea de... de tal.
Y la ventaja es ésta. En comparación a una revista,
era eso de ... que era más... tu puedes coger esto
y, si te gusta, la puedes colgar en la pared de tu
habitación; si puedes tener esto... que nos encanta
esto de poder ir a los encantes y ver “chuminalles”,
que decimos nosotros ... pues, meter también una
"chuminalla que nos gusta" ... o ¿sabes? objetos
y estas cosas que una revista no puede hacer,
incluso material audiovisual y todo eso... Pues un
poco una ventaja que no
Ricardo Duque: ...Son iguales, son exactas la una con
...¿Cuántas copias hacéis?
Carles B. Arnan: Ah.... hacemos unas cincuenta.
(…)
Toni Tena: ¿Es una obra única o es una edición,
Santi Palos: Jo és que relaciono molt
els fanzines amb la fotocòpia i
fins i tot, com, amb la història
de la fotocòpia .... a veure no, és que ....
esto?
Carles B. Arnan: Ah...por ejemplo, esto , esto.... es
de un libro que encontramos de flores y cada, cada
uno es una foto diferente.
Toni Tena: Ajá
Albert Madaula: Y el otro era de un libro de
medicina.
Toni Tena: Msí
Albert Madaula: Y también. Cada uno pies tiene un
órgano distinto.
Ricardo Duque: Ya ya ya
Carles B. Arnan: ....claro, como está hecho a
mano cada uno es diferente, pero en principio, el
contenido sí que es... el mismo
Lluc Mayol: Mmm
he estat mirant una mica el tema i representa que,
clar, representa que el...el...els fanzines potser van
començar a ser possibles gràcies a l’Edison, no?
.... que va ser el que va inventar el ciclostil o ...el
mimeógrafo ...
Marinetta: el ciclostil
Lluc Mayol: Sí, sí
Santi Palos: ... però allavons a partir d’aquí, molta
gent va començar a auto publicar coses... potser
que la historia del fanzine seria la història de ....
l’auto publicació que ja comença gairebé amb el
començament de la impremta
Lluc Mayol: Mmmm...ja
Santi Palos: ... però jo crec que , em sembla que això
Albert Madaula: ... el animal, cada uno es distinto,
luego varía el dibujo de... de ...
ho deies el dia aquell que ens vam passar, que el
fanzine comença amb el món de la novel·la de la
ciència ficció, als anys 50 ... que és quan la gent
comença a fer, comença a fer aquelles publicacions
ciclostiades de ... de almenys de fans d’una cosa...
i d’aquí ve la paraula. O sigui, per exemple....
Carles B. Arnan: ... de la etiqueta ...
Toni Tena: Fans zines, clar
Albert Madaula: ...de a etiqueta adhesiva
Carles B. Arnan: Sí
Carles B. Arnan: ...y luego de....
Albert Madaula: ... que posteriorment van aparèixer
els que en deien els zines perquè li elimaven la
part de fan, feien... era més... tipus llibres d’art.
Únics, en series limitades... que era més ...
Albert Madaula: Lo que también varía, varía, por
ejemplo, es la ...
Carles B. Arnan: En el tercero es que ...
Lluc Mayol: Este es el último, ¿no? ...
Carles B. Arnan: Sí
Lluc Mayol: El que.. . está prometido pero no salió
aún jajá
Carles B. Arnan: Sí, sí
Albert Madaula: Tenemos problemas económicos y
por eso no los podemos sacar
Santi Palos: Però la història aquesta de petites
publicacions auto editades del món de l’art ....
mmm, suposo que ja existien amb les vanguardes
quan els anys 30, dels anys 20, no?
Lluc Mayol: Sí, inclús abans
Carles B. Arnan: Y hi havia uns zines que no recordo
com es deien, que eren, eren com col·laboracions,
eren diferents artistes que ajuntaven .... peces i
feien així com uns llibres .... però eren únics, em
sembla.
Ricardo Duque: El término, término, fanzine, bueno,
según lo que hemos investigado nosotros en la
fanzinoteca viene de ahí. Viene de allí, viene de
hecho, de las primeras publicaciones de ciencia
ficción... los fans no publicaban realmenteeee....
era una mezcla del mail art, del sistema del mail
art, o sea, del arte por correo y ... y ... pero eran
escritos, eran textos. Gente que sabía de algo,
y que se apasionaba por esos temas de ciencia
ficción, armaban grupos y se iban enviando.
Sacaban 15 copias... por ejemplo, si el grupo eran
15 , 15 copias de su texto y se lo mandaban a uno.
Y se sacaba una, y metía las otras 14 copias de, de
lo suyo y ... sabes, se iban pasando y al final cada
unos se quedaba con un fanzine...
Lluc Mayol: Mmmm
Ricardo Duque: Eso, eso era lo que era. Que viene de
allí, o sea, de la ciencia ficción. De los fans de estos
escritos, como de los 50s, 40s en Estados Unidos....
Marinetta: Yo supongo que luego el formato, luego la
gente lo acabaría usando para...
Ricardo Duque: Eso es lo que...
Marinetta: ...acabaría usando, tch, para lo que cada
uno era fan de ... no?
Lluc Mayol: Mmm
Ricardo Duque: Claro, claro... y la técnica de
fotocopiar...
Marinetta: Mmm
Ricardo Duque: ... de acceso a la rotoscopia, o hacer
dos copias... ya... ese sí que es el modo de hacer el
que se va generalizando....
Lluc Mayol: Però jo em pensava que, que ademés
... em sembla molt... lo que, lo que, lo que el Santi
estava com situant així... jo penso que quan estem
parlant de fanzines, sí que realment ens situem
en primer lloc en els fanzines de ciència ficció, de,
de... principis del segle vint ...
Toni Tena: Eje
Lluc Mayol: Però después ja Fem. un salt casi ...així
brutal al Punk i al do it yourlself, no? Jo penso
que....
Ricardo Duque: Msí, msí
Joni D.: O sigui, aquí.... ve d’això, realment, aquí
els primers fanzines, a Barcelona, surten al ‘82,
al gener i.... i és per tota la moguda musical
juvenil. I en principi són molt molt exclusivament
musicals... i poc a poc es van obrint, jo diria, pues
a altres.... altres coses que ja es centren... o sigui,
ja obren a tot el panorama juvenil, des de ...polític,
musicaal, eeeh.... cineee.... de tot. Però en principi,
els primers fanzines que sorgeixen aquí, a part
d’algun que hi ha de ciència ficció a finals dels ‘70
ja ... perooò... quan hi ha el boom és al 82 amb els
fanzines musicals. I aquí en Terrassa en concreet,
pues el “Blitzkrieg Bop” , “Tentaciones” ... eh...
“Tutti Frutti” ... eh “Tutti Frutti”, no?
Santi Palos: “Trepidaciones”, “Trepidaciones”, no?
Joni D.: ... ai “Trepidación”...
(riures)
Toni Tena: “Trepidación” y “Tutti Frutti” , no?
Santi Palos: Sí ,sí,.... De totes maneres, per exemple,
això... allà als anys 60 70 hi ha com uns avanços
tecnològics... que , és clar, les fotocopiadores, per
exemple, ...... o el casset que permet gravar... això
és una gran revolució ...
Joni D.: Mm, mmmsí
Santi Palos: I allll. I al mateix temps, per exemple,
comença a sortir el el Punk .... i hi ha com una
mena dee..., bueno que que potser ja no importa
tant la forma com una mica la immediatesa i totes
les característiques de espontaneïtat i energia i
estètica...
Joni D.: Clar, jo crec que per nosaltres és una mica...
Santi Palos: ... tu... és que ....va una mica lligat. Com
el casset, la fotocòpia i el Punk...
Joni D.: Tot. Sí, sí, una mica sí. Però
jo crec
que és una necessitat visceral
d’expressar-te i que... sorgeix
així. No et plantegees, o sigui, eh.... realment
sí que diuSanti Palos: vaig a fer un fanzine, perooò
... perooò, o sigui, jo no sé si en el teu cas si
comences tot sol tirant del carro ... o sigui, jo en
el meu cas, amb 14 anys començo jo sol a fer un
fanzine per una necessitat...
Santi Palos: Mmsí
Joni D.: ...imperiosa d’expressar. I el primer numbro
gairebé és un recull dee .... notícies que has sentit
en una ràdio que has trobat de casualitat en dos
revistes underground, en el “Star” i ... a partir
d’aquí és quan comences a ficar-te en un món que,
que de cop vaas, vas desenvolupant.
Ricardo Duque: Claro, es que es muy guay eso ...
porqué son tus intereses que te mueven, en tanto
que tienes que sacarlos y .... y empiezas a armar
redes, porqué encuentras gente que responde, no?
Y así es como ....
Joni D.: O sea claro, yo en el... o sea, yo ahora he
hecho un ... un trabajo que saldrá un libro.... es una
crónica Punk del a Barcelona de los 80 ...
Ricardo Duque: Ahá
Joni D.: ....Y he hecho todo un repaso a los fanzines
y he encontradoo en ellos pues hasta la fecha que
conocí al Santi.
Lluc Mayol: Jaja
Joni D.: Que salía en un fanzine porqué nos
encontramos casualmente en un bar que se
distribuían fanzines de Barcelona y venían los de
la “FANTA” -que eran FANzines de TArrasa- que
venían a dejar sus fanzines y era e.... los tres.... o
sea, ehm... ens vem conèixer al Piano Bar ...
Santi Palos: El Piano Bar, sí sí
Joni D.: Barato
Santi Palos: A
més a més, és que el fet
del DIN A4 quan el doblegues,
hi poses una capçalera a dalt,
ni que sigui un foli, ja tenia una
sensació màgica de que era una
revista ...
Ricardo Duque: Ja
Marinetta: Sí
Santi Palos: ... i al ser una revista, era com un petit
univers, no?
Joni D.: ... que era un bar de Barcelona donde se
distribuían fanzines, en el 27 de julio del 82 ...
Marinetta: ahah
Lluc Mayol: Jajaja
teus gustos de la mateixa manera que les coses
que hi havien al al quiosc, vull dir...
Joni D.: .... que había gente de Código Neurótico
que llevaban el primer número de Bri..., el segundo
número de “Blitzkrieg Bop”, tu que portaves el
primer de “Trepidación”, el Soriano y jo...
Santi Palos: El “Tutti Frutti”
Joni D.: ... i jo, jo que portava el segon “Barna Rock”.
I això, per exemple, vull dir, és una data històrica...
Santi Palos: Sí, sí
Joni D.: ...que la trobes en els fanzines que si no...
Santi Palos: Que em sembla que els vam deixar en
dipòsit i no vam passar a a.... i no vam passar mai
a cobrar-los .
Joni D.: Jo ... anava a passar....
(riures)
Santi Palos: On tu expressaves la teva identitat i els
Joni D.: sí, sí
Lluc Mayol: Mm, mm
Santi Palos: O sigui, hi ha com com un simbolisme
aquest del...
Joni D.: És veritat
Santi Palos: ... però n’hi havia un que era que podia
ser com un foli...
Joni D.: Sí, però més tard
Santi Palos: Més tard
Joni D.: Al principi... bueno, no, hi havia algun, però
la majoria eren, eren....
Santi Palos: Era això. Un foli d’allòs... i ja podies fer
seccions, podies fer això...
Joni D.: Jo anava a passar
Joni D.: Sí
(riures)
Santi Palos: ... tot el món en en miniatura d’una
Santi Palos: ...., és que donava igual.... és que a
revista, però el feies tu.
més jo em sembla que fer fotocòpies, si fa no fa,
era lo que .... el que passa que uns anys abans, fer
fotocòpies era molt car...
Marinetta: Aha
Joni D.: Clar, perquè quan era novetat la
fotocopiadora, com tot, era caríssim i ...
Santi Palos: ... el que passa que va haver un moment
que es van abaratir, sobretot si en feies ja a partir
de cinquanta.
Santi Palos: I a més, amb totes les possibilitats de...
de contactar amb la gent que comparteix les teves
sèries...
Lluc Mayol: Mm, mm
(…)
Carles B. Arnan: jaja
Marinetta: Esto más, casi que pertenece más al tipo
Marinetta: ... tch, jugando con dos o tres nombres
de fanzine de “Yo y mi mundo”... a la necesidad
dee, de expresar tú un poco lo que, lo que
necesitaas y...
para que pareciera que el fanzine lo estaba
haciendo mucha gente, no?
Toni Tena: Cuántos hacías al final?
Marinetta: ¿De cada uno de éstos?... lo que, lo
que solía hacer era tiradas de 15, a lo mejor... Por
ahí va. 15 o 20 y luego las iba reeditando, vale?
Porqué si es que, la suerte, es que los fanzines
me los quitaban de las manos. O sea, sacaba
y enseguida los vendía, no? Y lo mismo, o sea,
no los vendía para sacar pasta,
los vendía exactamente para
recuperar a lo mejor las diez mil
o doce mil pelas que me había
dejado en fotocopias y... y demás, no?
Que diez mil pelas, pues estoy hablando de diez
mil pelas de...
Toni Tena: 60 euros, joder jaja
Marinetta: ... cuando yo tenía veinte años, o sea
que... que ...
Ricardo Duque: Era como meterle 350 euros a una
publicación tuya, no?
Marinetta: ...y era de cuando estaba enferma,
no? ...no, aún estaba con la quimio, estaba con
el rollo, yo no trabajaba... y yo las sacaba de la
pasta que me daba mi madre para la semana. La,
la típica paga que te dan tus padres para que...
puedas hacer alguna cosa, que yo me lo gastaba
en discos y en fanzines. Y me caían unas broncas
tremendas... Pero o sea... eso sí, que era todo... de
hecho, colaboraban sólo Juanjo, Kreato,... y luego
colaboraba un chico que era muy amigo mío que...
que ahora se dedica a hacer poesía digital, pero
un tío que se ha expandido bastante, Isaías, que
bueno, vivía eso como, como... sus sus croónicas,
era así un rollo como muy tolkiniano. Y todo lo
demás era yo, que entonces, como era el complejo
de que “lo estoy haciendo yo sola” y además era
un mundo como más masculinoo, no? el mundo
del fanzine... eeeh.. entonces me, me inventaba
pseudónimos, no? Entonces iba con el rollo de...
Joohny no sé qué, Portal de Belén, no se qué ...
Toni Tena: Jaja
Toni Tena: Es muy de tíos, no? El fanzine?
Marinetta: Sí, sí, Era ,era muy masc..., yo creo que
sí. Era muy ...
Toni Tena: Por ahí hay chicas a las que le gusta?
Ricardo Duque: Sí, sí.
Carles B. Arnan: Ah.. colaboradoras
Marinetta: ...masculino. Bueno, ahora no lo sé...
pero, pero en mi época era una cosa pues...
Toni Tena: ¿Colaboradoras?
Carles B. Arnan: sí
Albert Madaula: Colaboradoras
Marinetta: Ahora, ahora supongo, y más con esta
línea, supongo que será más fácil encontrar, pero
cuando yo lo hacía, pues... era una cosa que...
además lo hacía en mi habitación, encima de mi
cama. O sea, no tenía estudio...
Toni Tena: Jajaja
Marinetta: ...de hecho tengo un documento
biográfico que estoy yo con Juanjo a las 4 de la
mañana, pues pegando la manoo... tch, hay uno de
ellos que lleva una mano de pintura enganchada,
no sé cuál es ... que ponía, no sé, no sé cuál es,
pero lleva una merca de pintura... este lleva un
salva slip para ...
(riures)
Marinetta: ...absorber el ciclo del universo...
Toni Tena: Fanzine feminista, lo tuyo... como los del
País Vasco, no?
Marinetta: ...bueno...
Toni Tena: Es más femenino el fanzine en...
Marinetta: Sí, pero hay uno de estos, donde está la
mano...
Joni D.: Ee.... a Barcelona hi havia moltes dones en
el fanzine... a Barcelona hi havia moltes dones
Marinetta: Sí? ... pues jo no...
Toni Tena: ... primer fanzine feminista de Terrassa...
Joni D.: Els primers fanzines eehh... el “Radio
Caroline”... el feien entre 6 que eren tres dones...
Toni Tena: Ahà
Joni D.: ... eeeel, aal “Rompeolas” també hi havia la
Juana. Al “Cuánto hemos de aguantar”, que era del
Resorte, hi havia dos dones, al “Drama del horror”
hi havia 1 o 2 dones...
Marinetta: ... pues ...
Joni D.: ... sí, hi havia moltes dones, però a
Barcelona... o sigui aquí...
Marinetta: ... ah vale....aquí jo no vaig conèixer a
ninguna,
Joni D.: ... però en els d’aquí no hi havia ninguna
dona, no? En els fanzines d’aquí...
(...)
Joni D.: Clar, jo el sorgiment aquest
dels fanzines de n’aquells
moments sí que els relaciono
molt amb el canvi de Règim,
vull dir, de sortida d’un forat
comunicatiu súper important...
o sigui, jo sempre dic que nosaltres som la
primera generació sense Franco, saps?
Lluc Mayol: Mm
Joni D.: .. que, que... o sigui, de joves que... amb
14 anys aquest senyor ja no estava i hi havia
hagut un canvi de coses.... i llavors et prens laa
necessitat expressiva i la necessitat vivencial
d’una altra manera ....
Lluc Mayol: Mmm
Joni D.: ... o sigui, jo crec que nosaltres
necessitàvem sortir del forat de silenci, realment
...
Lluc Mayol: Mmsí
Joni D.: .. i era una necessitat imperiosa de, de , de
fer coses a tots els nivells, eh? Perquè, va haver-hi
una barreja de... vull dir, com la “FANTA”, que
hi havia un fanzine de Rockabilly, un de Punk, el
... o sigui, era tota una barreja de coses i que ...
en aquell moment, per exemple, aquí a Terrassa
eeh...., o sigui, va haver-hi una temporada que
jo crec que va ser gairebé la capital del Punk
catalana, no? .... perquè hi havia una dinàmica
d’activitats i... una mínima complicitat per part
de l’Aujntament que, que ... en altres ciutats i
poblacions no existien ni en broma. Però clar, jo
penso que aquestaa complicitat de l’Ajuntament
també ve gràcies a que hi ha uns fanzines i una,
una, una moguda al carrer que, que és real.
Toni Tena: Ja
Joni D.: ... perquè que si no, l’Ajuntament...
Lluc Mayol: I això de la “FANTA” què era?
Santi Palos: La veritat és que el nom aquest de la
“FANTA”, jo me n’havia oblidat del tot, eh?
(riures)
Toni Tena: Está buenísimo
Lluc Mayol: Aquí hay un lío...
(riures)
Joni D.: ...a la FANTA...
Santi Palos: A la FANTA? Ostres pues...
Joni D.: ...a la FANTA, sí. ...al 1981 al... al bar
de Santa Coloma que hi havia... s’havien fet
exposicions exposicions de la “FANTA”.
Santi Palos: I amb aquest nom, “FANTA”?
Joni D.: Sí, sí... o sigui, i en els fanzines sortia com,
com a tal... que s’havia creat la “FANTA” i...
Toni Tena: Fanzines Tarrasa, no?
Joni D.: ...estaven “Villa Triste” (?)... I era “FANTA”,
eh? O sea, Fanzines Tarrasa. No era, no era...
Toni Tena: Cómo es, no?
Joni D.: Sí, sí...
Toni Tena: Es que claro ... es otro tema... no?
Santi Palos: I això, això que deies, per exemple, jo
me’n recordo que era molt... era bastant
curiós perquè ensenyaves un
fanzine a alguna gent una mica
més gran que encara la seva
joventut l’havia passat en els
anys de de l’antic franquisme
i.... estaven una mica estorats.
Primer perquè al començament
deien: “Ostres, per això fa
quatre anys potser t’haurien
perseguit” ... I jo mai, jo mai....
Joni D.: Exacte....
Santi Palos: ...tenia la idea que m’haurien perseguit
per fer el fanzine aquest....
Joni D.: Claro, perquè nosaltres ja veníem, ja
veníem de llegir el “Star”, per exemple... I aquesta
ara avui en dia seria sacrilegi total. Clar, jo no
crec que no sigui, o sigui no ho sé .... espero
equivocar-me però ... no? Una revista com l’”Star”,
quee .. o sigui, s’ho carregava absolutament tooot
amb una naturalitaat i una llibertat absoluta....
clar, nosaltres ja, el que poguéssim dir o fer als
fanzines...
(…)
Toni Tena: ...eh...
Toni Tena: Mmm, o sea, “Terrazza
Tropical” era...una una gente
que se juntó por ahí variopinta...
con, con, o sea, con inquietudes
diferentes y luego.... acabamos
organizando la quincena ....
Marinetta: Sí, de hecho, el paso de una de les
Marinetta: Això és.. o sigui, si t’ho vols mirar... tinc
trobades de fanzines a la del siguiente año o a
la ... creo que fue biennal, yo recuerdo dos,...
había un cambio bastante significativo el tema
infraestructura, no? Recuerdo una en La Rambla,
pleno invierno, pasando un frío allí con una
pancartica .... todos allí rolloo mercadillo...
aquí la...
Carles B. Arnan: Ahá, okey
Toni Tena: ... Jolín jajjaja
Toni Tena: Y luego fue más...
Lluc Mayol: Jajaja
Marinetta: ... y luego fue en la Didó, que nos daban
Toni Tena: ... tremendo. Pero pues sí, luego se
como una especie...
montaban pues ...
Toni Tena: Sí, sí como ...
Marinetta: Hi havia la..
Marinetta: ... sí, como unas carpitas a cada uno, no?
Toni Tena: ...la trobada de fanzines....
Toni Tena: Y fue muy sonado, no? Me parece...
Marinetta: ...la trobada de fanzines
Marinetta: Sí, ahí vino, vino el Sputnik, que es el
Toni Tena: ... era muy interesante. Eran todas las
publicaciones independientes de la Península
Ibérica pues venían aquí. Subterfuge, por ejemplo,
cuando empezaba .... es, es ... había un concurso,
no? Y ellos se llevaron el primer premio, no? Esto
es un poco la, la, la... o sea Mariscal, o sea....
Lluc Mayol: Claro, i l’Ajuntament, la Baumann...
Toni Tena: ... pero sí...
Lluc Mayol: ...Diputació i...
Toni Tena: ... la gente era, bueno, lo que te contaba
antes. Era la España Tropical, el Euskadi Tropical,
era un poco, no? Había diferentes inquietudes
o había gente más vinculada a la música, a la
políticaa, a.... al cómic, también.. no? Y.... de todo
esto, “Terrazza Tropical” nació así un poco por
accidente, no? Por gente, sobretodo gente del
cómic que estaba un poco en el mundo del cómic
y que luego pues.... llegó, llegó otra gente con
otras inquietudes quee .... acabamos organizando
laa... luego se convirtió en un colectivo, acabamos
organizando la quincena del cómic y ahí era un
pocoo.... mucha complicidad municipal y entonces
era un culo de ideas, no? Que toda esa gente que
colaboraba, tenía sus ideas y colaboraba, no? ...
pues....
Lluc Mayol: Mmsí
trozo de tele este que sale el .....
(…)
Santi Palos: Es que de fer, fins i tot com a
consumidors de fanzines, que és clar, jo sempre
també he comprat tots els fanzines que veia...
supo... la gràcia és és sempre
trobar, trobar una informació
que no trobaves a les revistes
estàndars que estaven als
quioscs. Per exemple quan quan... els fanzines
musicals parlaven de grups, ademés en un
moment en que la premsa musical estava molt
tancada a tot això...
Joni D.: sí, sí
Marinetta: Mmm
Santi Palos: ...vull dir, és que la (…incombrensible…)
podia treure un article sobre el Punk en general,
però una informació...
Joni D.: Molt atrassada ademés
Santi Palos: ...concreta. I a sobre, això que feien que
publicaven amb casset ademés és que no, no...
Joni D.: Clar, no, no...
Santi Palos: ...no existia, vull dir...
Marinetta: I també per promocionar a bandes
que sorgien... hi ha molts fans, jo tinc molts
fanzines de la època que... el que feien
era dedicar tota l’atenció als
grups independents, ja no
independents, vull dir, quina
sort, no? estar en un grup
independent, sinó tots els
grups maqueteros... enviaves la
maqueta al fanzine. O al revés,
el fanzine s’enterava que havies
fet una maqueta... jo me’n recordo que
em van arribar a arribar mogollón de cartes de
fanzineros que volien... tch, allò, la típica entrevista
por teléfono o... por cartaa o quedando con ellos
para poder hacer un un artículo sobre tu grupo
porqué acababa de salir y era interesante. Y
tu... clar, era una forma de... òstia mira, hi ha un
fanzine que, jo què sé, a Castellón o Andalusia
que parlaran dels Helly o dels Bandecul o de
qui sigui.... i és l’única manera que conseguim
de que en parlin i també... també era la forma
d’aconseguir informació de grups que ningú mes,
ningú més parlaria d’ells ,no?
Lluc Mayol: Mmsí
Marinetta: Hi havia realment un d’aquests era
“Miracles for Sale” i estava bé perquè hi havia una
part que era molt de cinema, que és veritat, que hi
havia un apartat de cinema, però... sí que parlaven
de grups que tu potser ni, no en senties a parlar,
no? O maqueteros, d’aquests que...
Albert Madaula: I també tot aquest moviment de
connexió entre fanzines , d’aquestes coses, crec
que també una mica ara, pels amics que tenim i
gent que li agrada fer coses i... i s’interessen per
coses h i ha molt la plataforma dels blogs que...
pues mouen pues...
Toni Tena: Es tu fanzine personal
Ricardo Duque: Es muy interesante, por ejemplo,
vuestra opinión sobre esto porqué básicamente
cuando empezasteis a, a publicar el fanzine existía
blogspot y existían todas estas herramientas
gratuitas de publicación, donde puedes subir
audios, puedes subir vídeos, puedes subir... o sea,
es lo mismo, pero aún así resistís a juntar cosas, a
imprimirlas, a jugarlas...
Carles B. Arnan: Pero a ver, es que cuando hicimos el
fanzine, la gente que conocimos que colaboraron,
nos conocimos porqué publicaban en internet en
blogs y cosas. Lo que queríamos era conseguir
que... o sea, el problema es que
internet está muy bien y todo
el mundo lo conoce pero todo
es muy rápido, nada permanece
realmente...
Lluc Mayol: Mm, sí
Carles B. Arnan: ... y que aparecían cosas nuevas,
pero ... era como, es como aire. Realmente no
existía. Y hasta que no, no intentamos como...
coger un momento y convertirlo en algo real
porqué al menos esto permanece porqué en in,
internet también todo se borra, todo desaparece,
no te acuerdas dónde has visto...
Albert Madaula: Y un poco lo que decís de
buscar información que no está en las revistas
convencionales es un poco lo que hacen la gente
con sus blogs, no? Que agrupan allí información
que no te encuentras en las publicaciones
Ricardo Duque: Claro, pero además, hacerlo,
publicarlo en papel, es como
hacer una polaroid, no? Es como
hacer una instantánea...
Albert Madaula: sí, sí
Ricardo Duque: De un momento ,de todo lo que
estáis viendo y bajarlo ahí... y queda.
Carles B. Arnan: Y además de hacer que luego
hubiera lago real, daba más sentido que luego
hubiera más información en internet porqué claro,
también había, también hicimos la web de la... del
fanzine
Ricardo Duque: Sí compagináis además la
publicación con la movida online porqué...
Lluc Mayol: Es que casi tothom que está fent
fanzines està jugant a aquestes dues bandes...
Ricardo Duque: Mmm, mmm
Lluc Mayol: ...està jugant a aquests dos suports per...
Ricardo Duque: Claro, pero es una reconciliación con
lo que dices que... claro, realmente parecía que
no tuviera sentido publicar en papel, pero... pero
me hace ilusión que sí, que sí se compaginan y
además se apoyan. La red y el papel
Marinetta: Ostras, no? Nada como coger una cosa...
lo que habéis hecho me parece una idea excelente,
no de? ... porqué lo virtual está allí como... es
como... infinito pero por ahí inalcanzable, no?
(riures)
Carles B. Arnan: Sí
Marinetta: Es como que te sientes absolutamente
perdido en el océano y dices... sss, lo tengo todo...
Carles B. Arnan: Ya
Joni D.: Peroo, pero el concepto y visualmente... era
exactamente lo mismo, o sea, todo muy agresivo
como si fuera fotocopia, porqué el original estaba
hecho en fotocopia... o sea, y... y... a nivel de
tratamiento de textos imágenes y demás, pues era
igual
Ricardo Duque: Entonces el tema de la autoría
también y el de derecho de autores, superclaro...
porqué lo mismo que dices tú. Tú leías una cosa
en un sitio y luego haces un remix de ese artículo
porqué tenías que sacarlo aquí. Traducido...
Joni D.: Y bueno en aquella época se hacían muchos
Marinetta: ...y en realidad no, no tengo nada . Y en
fanzines que lo único que hacían era traducir
fanzines o revistaas inglesas, por decir algo
cambio, cuando tienes esto es como... como sí, no?
Toni Tena: Exacto, exacto...
Joni D.: Bueno, no? La cuestión es empezar, yo
Santi Palos: Sí
creo... o sea yo... la primera tirada seguramente
sería de 50 o algo así, que es lo que solía hacer... y
la final el fanzine llegó a tener una tirada de 1000
números... y ya llegas a decir si es un fanzine o
no es un fanzine... se imprimía en Zaragoza, se
distribuía por todo el Estado...
Joni D.: La información... Tampoco todo el mundo
sabía inglés en aquella época y entonces se...
habían fanzines que eran traducción de, de cosas
editadas en Inglaterra o en los Estados Unidos
Joni D.: El “Niños…”
Ricardo Duque: Pero pensando que se puede hacer
un paralelo por ejemplo en... no sé si conocéis los
"Torrents" y todas estas cosas de las descargas en
internet...
Ricardo Duque: Te salía más barato hacer de offset...
Marinetta: Mm, si
Lluc Mayol: El del “Niños…”
Ricardo Duque: Que mucha gente se pregunta quién
coño se dedica a coger una serie de internet, tres
minutos después la comprime perfecta, impecable
y la sube. Y el otro la baja y la traduce y la
sincroniza y la... sabes? esa, esa cosa. Es lo mismo,
quién coño se dedica a comprar una revista, o
sea, las encargas de no sé dónde y además las
traduce, y además se pone en contacto con el
autor, y demás las saca en español y en catalán...
es lo mismo, no? Es como la gente que por las
ganas, solamente por compartir, es una cosa de
de de compartir. Te mueve a hacer cosas que una
editorial, una burocracia de una editorial podría
a veces tardar... o sea se pasa... se se disuelven
los grupos antes de que salgan los artículos. Si
tuvieras que hablar con el grupo, hablar con el
director, hablar con el manager, los que publicaron.
Los...
Joni D.: O sea, la necesidad de “si yo no hago esto,
no lo va a hacer nadie”, por lo tanto, lo hago.
Toni Tena: Vale, exacto, es eso.
Ricardo Duque: Es la inmediatez como de compartir
y es eso como...
Lluc Mayol: Es como una máquina invisible
que, que se niega... des de circuitos oficiales,
obviamente fundamentalmente porqué no no
sale a cuenta decir que eso funciona. Pero es
obvio que la potencia y la efectividad que tiene,
no? Esta, esta red de trabajo en el momento que
eran fotocopias, eran fotocopias; en el momento
que era cassettes, eran cassettes, que funciona.
O sea, funciona y produce y distribuye a un
nivel tan impresionante como la multinacional.
O sea, todo eso está hablando
de micro historias, micro...
de cuestiones absolutamente
domésticas que... esto es
imposible de fagotizar. ¿Cómo
haces de algo doméstico, íntimo,
micro algo meganegocio? O sea,
es imposible. Se contradice por
esencia, es imposible. Y eso, que
funciona por red, funciona porqué alguien que sale
en el fanzine de “Terrazza Tropical” también sale
en “Blow Cosmic”, también sale... esas cosas, es
esa máquina de la que yo hablo.
(…)
Joni D.: Vosaltres distribuïu a altres llocs?
Carles B. Arnan: Bueno, veníem a tendes de
Barcelona
Joni D.: I fora de Barcelona, re? I a nivell
d’intercanvi, a nivell de coses així?
Albert Madaula: Volíem arribar a passar a Madrid a
vendre, perquè teníem una de les tendes que ens
deia que ens portaria a Madrid. El que passa que
això al final no va funcionar.
Joni D.: A
la nostra època
et trobaves que hi havia
l'intercanvi. O sigui, jo t’envio
50 fanzines , tu m’envies 50
fanzines y cadascúuu ven els
de l’altre... i això funcionava
moltíssim.
Toni Tena: Coreos se ponía por las nubes...
Marinetta: Ja, ja... I además no llega...
Joni D.: ...i la majoria de botigues que venien
fanzines o... a fanzines directament sota la base de
l’intercanvi.
Lluc Mayol: Mm
Santi Palos: Clar, jo era d’aquells que de les 100
còpies, em sembla que, algun dels últims números,
la majoria dels exemplars, era intercanvi un per un
a altres que me n’enviaven. I llavors jo ressenyava.
Lluc Mayol: Mm
Albert Madaula: Però correu sí que havíem usat
abans , perquè abans teníem xapes. I era anterior
al fanzine i allavorans, a través del photolog, pues
enviàvem xapes a gent d’arreu d’Espanya que
ens demanava xapes. I això sí que ho enviàvem
per correu tradicional. Ens arribaven les monedes
per correu tradicional, que les enganxaven, els
demanàvem que les enganxessin amb celo per a
que no...
Joni D.: No es moguessin i tot això... Home,
nosaltres a la nostra època eh... bàsic per distribuir
fanzines era.... ficar-lis sabó a tots els segells
(riures)
Joni D.: I era un cosa que feien tots fanzines, que
quan tu rebies un paquet i 50 fanzines del País
Basc, de Madrid o de Las Canarias, tallaves el
troços on hi avíen els segells, agafares una esponja
amb una miqueta d’aigua, treies el sabó, treies el
mata segells i aquells segells els utilitzaves per a
tornar-li a enviar els teus fanzines en ell
Toni Tena: Jaja, muy Punk
Lluc Mayol: Jaja
Joni D.: Això ho feia absolutament tothom
(riures)
Ricardo Duque: Pero tiene mucho que ver con el mail
art...
Joni D.: Els segells els utilitzaves 4 o 5 vegades
i quan rebies un paquet de discos o fanzines
d’Alemania, li havies de tornar el segells. Sempre...
es venien a botigues, també. Com Castelló i
llavors ja ho assumies, que era una cosa pública.
Que no hi havia clandestinitat possible. O sigui,
que al mateix temps que deia que a ell se li feia
impossible pensar que pogués passar algo, o
sigui, jo que sí que ho pensava perquè el meu
fanzine era una mica... o sigui, va arribar a un
punt en que era més canyero políticament, eh...
m’era absolutament indiferent. Perquè sí que
era una cosa pública i tampoc pretenies nar a
la clandestinitat, ni res semblant. O sigui, no
pretenies fer premsa clandestina.
Santi Palos: No és que, que això, això era una
generació dels...
Joni D.: 70...
Santi Palos: ...anterior...
Joni D.: ...anterior
Lluc Mayol: Mmm
Santi Palos: ...ostres, i és que a vegades et trobaves
Joni D.: ...sempre. Perquè els segells portaven sabó.
algú que et deia “Ostres, això no té dipòsit legal”
I clar, com que eren d’Alemania, tu ja no els podies
utilitzar... però ells els tornaven a utilitzar
(riures)
Santi Palos: Bueno, és que clar, amb internet has
guanyat amb això, vull dir, li envies l’arxiu i ja
no cal enviar-li un CD. Per altra banda, per això,
suposo que els mecanismes de tot lo que surt per
internet pot ser molt més fort per part d’un govern
que no... que no el fet de fer un fanzine fotocopiat i
repartir-lo a la gent.
Toni Tena: Clar, clar, clar
Santi Palos: I aquí això pot tenir una petita
importància, però a d’altres països com Xina o
l’Iran suposo que...
Joni D.: Bueno, jo realment en aquella època, la
paranoia de... si el fotoco... o sigui, si el de la
impremta li passava a la policia o li passava a no sé
qui sempre la tenia, realment.
Lluc Mayol: Mmm, mmm Però ja a la impremta,
perquè anava a la impremta...
Joni D.: O sigui, el fotocopiador. El de la papereria
Joni D.: Clar jo... eh...
Marinetta: Què és això?
Joni D.: una ,una... o sigui, sobre això sempre me’n
recordo que la CNT tenia una parada a Les Rambles
de Barcelona que... bueno, encara de tant en tant
continúa estant, que venien llibres i venien revistes
anarquistes i així... i va haver-hi una vegada, la
primera vegada que vam nar a portar-li un parell de
fanzines que van... o sigui, van dir que ells allò no ho
venien, que jo era molt curte, que no sé què i.... clar,
nosaltres érem coMarinetta: “Però com és possible?”
Lluc Mayol: Mmsí
Joni D.: O sigui, aquesta gent que són anarquistes,
que no sé què... ens estan dient que això és cutre,
que ells volen qualitat i... saps?... era una mica
contraposat, però era una qüestió generacional,
realment.
Santi Palos: Sí, és que lo de les fotocòpies hi havia...
Lluc Mayol: Ja
la la generació anterior no ho entenia perquè en
tot cas la gent més polititzada havia fet coses
d’aquestes amb ciclostil que...
Joni D.: Però bueno, realment eren fanzines que
Joni D.: Que ja era clandestí...
on féiem les fotocòpies o el que fos
Santi Palos: ... i era perquè allò tenia com una
Marinetta: No ho sé, ara que jo ho escolto així
estètica per ells...
potser, des de fora també sembla més una
necessitat de, de ser reconegut com a part
de lo que hi havia, no? Ser reconegut, o sigui,
moltes vegades -i suposo que ens ha passat a
tots d’alguna manera-, no?, eh... quan mires
el panorama musical o... en què se centren els
programes de televisió, o en què se centra la
cultura no sé què no sé cuantos, sempre hi ha
moments a la teva vida o ... o, potser et passes
tota la vida pensant, que mai estàs representat.
o sigui, jo jo no em trobo. On estan els textos que
m’interessen, on estan els grups que m’interessen,
quan faran el cinema que m’interessa? Llavors,
quan trobaré coses que jo em vull trobar? Perquè,
perquè... saps? La necessitat de primer de ser
reconegut i després de dir “Ei! a veure si n’hi ha
més com jo”, no?
Joni D.: ...sí, sí
Santi Palos: ...però absolutament diferent
Ricardo Duque: Sí, era un salto estético más que de
contenidos porqué...
Joni D.: ...clar, no hi havia fotos amb ciclostil, era
una altra cosa
Lluc Mayol: Sí, clar
Joni D.: Jo no ho sé. per nosaltres, per exemple,
també era molt important la guerra contínua amb
els mitjans de comunicació...
Lluc Mayol: Clar, mm mm
Joni D.: ...convencionals... o sigui tots els fanzines
parlaven horrors de les revistes musicals que hi
havien en el moment, etc etc
Toni Tena: Jaja
Joni D.: I això era bàsic i... o sigui, perquè no
reflectien... o sigui, a les revistes quan hi havia el
típic apartat del que passa a Barcelona, no reflectia
la realitat de lo que nosaltres vivíem; i que era
la realitat que s’explicava als fanzines. I clar, o
sigui, hi havia molts articles amb noms i cognoms
dels periodistes, fotent-los verds dient que era
tot mentida... i era un, i era... una necessitat vital
,també de de de demostrar que hi havia també una
altra forma de comunicar, també. no?
Lluc Mayol: Mm, mm
Santi Palos: Sí, mira...
Joni D.: Jo crec més això, jo per la meva banda...
Santi Palos: Sí, sí...
Joni D.: ...estic convençut de que no estic sol...
Marinetta: Clar, però no deixa de ser una forma de
ser reconegut, de dir...
Joni D.: ...jo no necessito, o sigui,...
Marinetta: ...no, no reconeixement de:
“oh, que que em reconeguin”,
sinó de... algú més s’ha
d’identificar amb mi i jo amb
ell...
Joni D.: ...o sigui, jo existeixo
Joni D.: Sí
Marinetta: ... exacte. De ser reconegut
Toni Tena: ...los 80...
Joni D.: ...jo existeixo. I segur que hi ha més com
jo...
Joni D.: Yo es lo que digo, que hubo un momento en
el que...
Marinetta: ...clar
Toni Tena: Blue Tabern , no? Blue Tavern...
Joni D.: ...i és la manera de trobar-nos
Joni D.: Sí, sí
Marinetta: És la manera, sí sí.
Toni Tena: Blue Tavern era un lugar alucinante. O
Santi Palos: Hi havia un fanzine de de de dones
gordes, no? Que reivindicaven...
Marinetta: ...ah , sí?
Joni D.: Bueno, i a Barcelona hi havia un fanzine
gay, també... que per exemple, en un moment que
no... o sigui, que no...
Santi Palos: Sí
Joni D.: ...que no hi havia cap mena de visibilitat,
però hi havia, me’n recordo, un, un... dins dels
moviments gays un col.lectiu més radical,
diguéssim, i van fer un fanzine per visibilitzar... de
dir: “Existim”. Però bueno, la meva vinculació amb
Terrassa és això: de... amb 14 anys, o sigui, conec
aquesta gent i va haver-hi un vincle que va durar
bastant de temps
Marinetta: Mmm, mm
Toni Tena: Es curioós, porqué en aquella època
era todo como más efervescente no? De hecho
Terrassa, en aquella època, en los los...
sea, la periferia tenía su, su vida, no? O sea, como
Liverpool, no? Es que tenía un montón de bares,
un montón de gente, un montón de conciertos,
un montón de bandas.... Y eso se ha perdido un
poquito, no? Es más genérico todo, no?
Joni D.: Mmm, o sea, era más fácil tocar un grupo
Punk en una plaza de Terrassa que en una plaza de
Barcelona
Toni Tena: Sí, sí
Joni D.: Eso por supuesto
Toni Tena: sí
Marinetta: Pero eso, eso es la percepción, eh? De de
que ahora no está pasando eh...
Lluc Mayol: Están pasando otras cosas
Marinetta: Están pasando cosas
Santi Palos: De todas maneras, tornant a això a lo
que dèiem ara, les possibilitats de comunicació,
interconnexió i de canals de comunicació que hi
ha ara comparat amb els anys 80, són...
Marinetta: Ja
Santi Palos: ...jo les veig infinites... mai hauria, jo
crec que ara mai no hi haurà gent per a aprofitar
tots els canals de comunicació, però...
Lluc Mayol: Però, però a la vegada és al revés, no?
Santi Palos: Pensa una mica en la societat dels anys
80 quan trèiem els fanzines...
Joni D.: O sigui, jo crec que ara és més difícil de
canalitzar-ho, ara...
Lluc Mayol: Clar
Joni D.: ...mentres que abans era molt fàcil.
Santi Palos: Clar, és que abans no hi havia res.
Joni D.: No hi havia res, i en el moment que feies
algo ja sabies.... o sigui jo, per exemple, eh... el
fet de ficar-m’hi amb tota aquesta moguda és
perquè un dia...eh.. .quan amb 14 anys quan
havia d’anar al cole, amb 14 anys, em poso malalt
i sintonitzo Radio Pica. Era una ràdio lliure, pirata,
sense permís, sense llicència, i... i des d’allà, o
sigui, sento el primer grup musical de Barcelona
que sento... em diuen que hi ha una cosa que es
diuen fanzines, em diuen on es poden trobar i... i
per una casualitat tal com aquesta. Però a partir
d’aquí ja saps a on t’implica i... i com canalitzar
tota la xarxa. O sigui, ara internet, com a mínim
peer a nosaltres, com a generació, se’ns fa molt
complicat pensar que realment puguis dirigir en
la bona direcció i que puguis arribar a tothom que
puguin estar interessat. no? Mentres que llavors si,
si, si tu feies un fanzine diguem, per exemple, pels
Punks , sabies on portar-lo per a que els Punks el
poguessin localitzar i els hi interessava comprar-lo
o no.
Albert Madaula: Però també es queden, això, els
submóns, eh?
Marinetta: Sí
Albert Madaula: ...dintre, dintre de lo que la gent
es queda interessat també es creen xarxes, i amb
links i no sé què... Si, si t’agrada un blog o t’agrada
et linkarà a tot de coses que també et portarà a un
revista interessant, no sé què... i es van creant com
petites xarxes a dintre de...en ell…
Blitzkrieg Bop
Fanzine musical. Vinculat al
grup “Código neurótico”
Homec
Fanzine de còmic de ciencia
ficció.
núms.: 2 i 3
(anys '80)
núm.: 1
(actual)
Borkösmic
Fanzine de creació.
Kringlan
Fanzine literari.
núms.: 0, 1, 4 i 5
(primera meitat dels '90)
(principis dels '80)
Bowling Balls from
Terrassa
Fanzine musical (d’un sol
número) editat a Terrassa
en anglès amb material de
col·laboradors internacionals.
(anys '80)
Melodías Destructoras
Fanzine Punk musical.
núms.: 0, 1, 1 extra i 2
(principis dels '80)
Mirall de Glaç
Fanzine literari de poesia
visual.
(principi dels '80)
Editorial
Fanzine Dadà.
(anys '80)
Escola de Sirenes
Fanzine música, moda,
cinema, cultura i altres temes
relacionats amb Terrassa.
núms.: 1, 2, 3, 4, 5 i 6
(primera meitat dels '80)
Necrológica
Fanzine poètic.
núm.: 1
(anys '80)
Pollemón
"Fanzine de sexuals i
depravades aventures".
núms.: 1 i 2
(principi dels 2000)
Sodoma & Camorra
Revista/Fanzine del Centre
d’estudis dels moviments
socials de Terrassa.
núms.: 1,2,3,4,5,6,7,8 i 9
(segona meitat dels '80)
Tabazco en la Mazkina
Fanzine músical.
núms.: 3, 4 i 5
(finals dels '80)
Terrassa se'n va de l’olla
Fanzine de continguts
variats crítico-polítics de
l’àmbit de Terrassa i els seus
voltants.
núms.:1 i 3
(finals dels '80, principi dels '90)
Terrazza Tropical
“humor crítico,
pretendidamente negro,
bastante manoseao, poco
resignado y demasiado
paciente”.
núms.: 1, 5, 6, 7 i 8
(primera meitat dels '90)
Una exposició tropical: Terrassa territorin de fanzines
Llista d'exemplars de l'exposició
Tony Tonic
“Fanzine del cómic y el
dibujo animado” amb temes
de l’actualitat cultural
nacional i internacional del
moment.
Villa Triste
Fanzine Dadà.
núms.: 1 i 2
(principi dels '80)
Trenc
Fanzine d'actualitat cultural.
Yeah! Fanzine
“El Fanzine de cosas
bonitas”. Al voltant
d’una temàtica comú, els
col·laboradors elaboren
continguts per al fanzine en
múltiples formats: Artícles,
objectes, fotografíes, cartells,
enganxines, “xuminalles”,
etc.
núm.: 1
(principi dels '80)
núms.: 2 i 3
(actual)
núms.: 1,2,3 i 4
(principi dels '80)
Trabajo y Vigilancia
Fanzine musical.
(principi dels '80)
Trepidación
“Fanzine de música
moderna”.
núms.: 1,2 i 3
(principi dels '80)
Tuttifruti
Fanzine Rockabilly.
núms.: 1,2,3, 4 i 5
(principi dels '80)
Dates de publicació aproximades
Una
Terrassa
Tropical
Interferències
’09