nota informativa conjunta 7 sense increments amb garanties, no hi

Anuncio
NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 7
SENSE INCREMENTS AMB GARANTIES, NO HI HAURÀ ACORD, HI HAURÀ CONFLICTE
La patronal UPM continua sense situar els elements necessaris per tancar un acord en la mesa de negociació
del Conveni del metall de Barcelona, com va quedar palès en la reunió realitzada aquest dilluns, 4 de juliol.
En la reunió del passat 15 de juny, coincidint amb la primera mobilització sectorial, la patronal UPM va situar
una proposta que CCOO d’Indústria i l’MCA-UGT de Catalunya vam considerar insuficient per tancar un
possible acord i ens emplaçàvem a revisar les posicions per intentar trobar una sortida acordada per a la
reunió d’aquesta setmana.
CCOO d’Indústria i l’MCA-UGT continuem situant al damunt de la taula la necessitat d’avançar d’una manera
plural,quant a contingut, i decidida, quant a salari. Per als metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Barcelona és
important que el conveni del metall faci un pas endavant en qüestions com la formació, la salut laboral, la
igualtat i els drets sindicals. D’aquesta manera, tot i modulant la nostra proposta per trobar punts de
trobada que permetin l’acord, insistim en mantenir les nostres propostes en aquests àmbits.
Amb tot, no serà possible cap acord sense que la patronal assumeixi quesón imprescindibles el salari i la seva
garantia. La patronal UPM continua situant un 2% d’increment per als dos anys de vigència del conveni,
sense garantia de revisió salarial i sense una regulació de la compensació i absorció que garanteixi que els
treballadors i treballadores del metall veuran l’increment del salari real a les seves nòmines. Aquesta
proposta patronal fa impossible qualsevol acord, tots i els tímids avenços en altres qüestions.
CCOO d’Indústria i l’MCA-UGT de Catalunya vam insistir que els III AENC ens obliguen a patronals i sindicatsi,
així mateix, en un moment de creixement dels sectors metal·lúrgics, el Conveni del metall de Barcelona ha
de transformar part d’aquest creixement en drets laborals i increments salarials. Per tant, per obligació, per
coherència amb la situació industrial i, sobretot, per justícia, qualsevol possible acord en el Conveni del
metall de Barcelona passa per uns increments salarials en el marge alt de l’AENC (3,5% per als dos anys de
vigència), amb la garantia que, si l’IPC es dispara, els treballadors no perdran poder adquisitiu i, sobretot,
que els metal·lúrgics i metal·lúrgiques no tornen a patir els efectes de la compensació i absorció, veient com
el seu salari real queda congelat perquè l’increment assolit en el conveni el detreuen d’altres complements
salarials.
Les parts ens vam tornar a emplaçar per a una propera reunió el 14 de juliol. CCOO d’Indústria i l’MCA-UGT
de Catalunya continuem treballant en la campanya de mobilització a les empreses, traslladant-los la situació
de la mesa negociadora i la necessitat de preparar el sector davant la falta de voluntat patronal per arribar a
l’acord.El calendari de negociació està esgotat, la patronal UPM ha de decidir si vol un estiu tranquil en
l’acord o una tardor en conflicte en el desacord.
SI NO HI HA CONVENI DEL METALL DE BARCELONA, NO HI HAURÀ PAU SOCIAL
Barcelona, 6 de juliol de 2016
NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 7
SIN INCREMENTOS CON GARANTÍAS, NO HABRÁ ACUERDO, HABRÁ CONFLICTO
La patronal UPM sigue sin situar los elementos necesarios para cerrar un acuerdo en la mesa de negociación
del Convenio del metal de Barcelona, como quedó patente en la reunión realizada este lunes, 4 de julio. En
la reunión del pasado 15 de junio, coincidiendo con la primera movilización sectorial, la patronal UPM situó
una propuesta que CCOO de Industria y MCA-UGT de Catalunya consideramos insuficiente para cerrar un
posible acuerdo y nos emplazábamos a revisar las posiciones para intentar encontrar una salida acordada
para la reunión de esta semana.
CCOO de Industria y MCA-UGT continuamos situando encima de la mesa la necesidad de avanzar de una
manera plural, en cuanto a contenido, y decidida, en cuanto a salario. Para los metalúrgicos y metalúrgicas
de Barcelona es importante que el convenio del metal haga un paso adelante en cuestiones como la
formación, la salud laboral, la igualdad y los derechos sindicales. De esta manera, a pesar de modular
nuestra propuesta para encontrar puntos de encuentro que permitan el acuerdo, insistimos en mantener
nuestras propuestas en estos ámbitos.
Con todo, no será posible ningún acuerdo sin que la patronal asuma que son imprescindibles el salario y su
garantía. La patronal UPM sigue situando un 2% de incremento para los dos años de vigencia del convenio,
sin garantía de revisión salarial y sin una regulación de la compensación y absorción que garantice que los
trabajadores y trabajadoras del metal verán el incremento del salario real a sus nóminas. Esta propuesta
patronal hace imposible cualquier acuerdo, pese a los tímidos avances en otras cuestiones.
CCOO de Industria y MCA-UGT de Catalunya insistimos que los III AENC nos obligan a patronales y sindicatos
y, así mismo, en un momento de crecimiento de los sectores metalúrgicos, el Convenio del metal de
Barcelona debe transformar parte de este crecimiento en derechos laborales e incrementos salariales. Por lo
tanto, por obligación, por coherencia con la situación industrial y, sobre todo, por justicia, cualquiera posible
acuerdo en el Convenio del metal de Barcelona pasa por unos incrementos salariales en el margen alto del
AENC (3,5% para los dos años de vigencia), con la garantía que, si el IPC se dispara, los trabajadores no
perderán poder adquisitivo y, sobre todo, que los metalúrgicos y metalúrgicas no vuelven a sufrir los efectos
de la compensación y absorción, viendo como su salario real queda congelado porque el incremento
alcanzado en el convenio lo detraen de otros complementos salariales.
Las partes nos volvimos a emplazar para una próxima reunión el 14 de julio. CCOO de Industria y MCA-UGT
de Catalunya continuamos trabajando en la campaña de movilización en las empresas, trasladándoles la
situación de la mesa negociadora y la necesidad de preparar el sector ante la falta de voluntad patronal para
llegar al acuerdo. El calendario de negociación está agotado, la patronal UPM debe decidir si quiere un
verano tranquilo en el acuerdo o un otoño en conflicto en el desacuerdo.
SI NO HAY CONVENIO DEL METAL DE BARCELONA, NO HABRÁ PAZ SOCIAL
Barcelona, 6 de julio de 2016
Descargar