1010

RESUM
El formidable desenvolupament de les arts en general que es produeix a
Europa a partir de la segona meitat del segle XV i que floreix completament durant el
segle XVI, té com a inspiració i model, els grans mestres de la Grècia i la Roma
antigues tot just redescoberts pels intel·lectuals de l'època. L'exemple d'uns poetes,
arquitectes, escultors morts fa més de 1500 anys, serveixen d'estímul i de model per
als més grans escriptors, arquitectes, pintors i escultors de l'Europa del 1500 i
comença així un dels més grans períodes creatius de la civilització occidental, que
més tard es coneixerà amb el nom de "Renaixement". Tanmateix, amb la música no es
podia produir un veritable "renaixement" ja que, a l'inrevés de l'arquitectura o de la
literatura, no existia cap exemple musical grec o antic, ni s'havia conservat cap
composició musical d'aquells temps remots que pogués servir de model, i sense un
model sobre el qual poder inspirar-se, aquest Renaixement no es va produir. Així
doncs, els músics van continuar component i evolucionant segons el geni dels
compositors del moment, sense tenir consciència del llegat dels mestres que els
havien precedit: cada obra nova superava les obres dels compositors antics, que
quedaven oblidades en ser considerades arcaiques, primitives, desfassades,
marginables.
Caldrà esperar fins a l'any 1829, quan un jove director i compositor de 20 anys,
anomenat Fèlix Mendelssohn, torni a interpretar per la primera vegada després de la
mort del compositor, La Passió segons St. Mateu de J.S. Bach, per així trencar aquest
prejudici sobre la música antiga i iniciar aquesta recuperació històrica que encara
continua avui amb més força que mai. Un dels canvis culturals i musicals més
significatius del segle XX ha estat el procés de recuperació del fabulós patrimoni
musical medieval, renaixentista i banoc. El redescobriment de tantes músiques
meravelloses dels segles X al XVIII que dormien oblidades als arxius i a les
biblioteques, ha possibilitat, ara sí, un veritable ''Renaixement musical" que, a més a
més, comporta la recuperació de la memòria històrica d'un dels patrimonis més
importants de la humanitat. Cal esperar que el coneixement cada cop més ampli
d'aquest patrimoni musical mil·lenari actuï com a element inspirador i revitalitzador de
la creativitat dels compositors actuals dins del nou Renaixement musical que encara
estem vivint en aquest segle XXI.
RESUMEN
El formidable desarrollo de las artes en general que se produce en Europa a
partir de la segunda mitad del siglo XV y que florece completamente durante el siglo
XVI, tiene como inspiración y modelo a los grandes maestros de las antiguas Grecia y
Roma acabados de redescubrir por los intelectuales de la época. El ejemplo de unos
poetas, arquitectos, escultores muertos hace ya más de 1500 años, sirve de estímulo y
modelo para los más grandes escritores, arquitectos, pintores y escultores de la
Europa del 1500 y empieza así uno de los más grandes períodos creativos de la
civilización occidental que más tarde se conocerá con el nombre de "Renacimiento."
No obstante, con la música no se podía producir un verdadero "renacimiento"' puesto
que, a diferencia de la arquitectura o de la literatura, no existía ningún ejemplo musical
griego o antiguo, ni se había conservado composición musical alguna de esos tiempos
remotos que pudiera servir de modelo, y sin modelo sobre el que inspirarse, este
Renacimiento no se produjo. Así pues, los músicos continuaron componiendo y
evolucionando según el genio de los compositores del momento, sin tener conciencia
del legado de los maestros que los habían precedido: cada obra nueva superaba a las
obras de los compositores antiguos que quedaban olvidadas al ser consideradas
arcaicas, primitivas, desfasadas, marginables.
Habrá que esperar hasta el año 1829, cuando el joven director y compositor de
20 años llamado Félix Mendelssohn, vuelva a interpretar por primera vez desde la
muerte de su compositor, La pasión según San Mateo de J.S. Bach, para así romper el
prejuicio sobre la música antigua e iniciar esta recuperación histórica que todavía
continua hoy día con una fuerza imparable. Uno de los cambios culturales y musicales
más significativos del siglo XX ha sido el proceso de recuperación del fabuloso
patrimonio musical medieval, renacentista y barroco. El redescubrimiento de tantas
músicas maravillosas de los siglos X al XVIII que dormían olvidadas en archivos y en
bibliotecas, ha posibilitado, ahora sí, un verdadero "Renacimiento musical" que,
además, conlleva la recuperación de la memoria histórica de uno de los patrimonios
más importantes de la humanidad. Cabe esperar que el conocimiento cada vez más
amplio de este patrimonio musical milenario actúe como elemento inspirador y
revitalizador de la creatividad de los compositores actuales dentro del nuevo
Renacimiento musical que estamos viviendo todavía en este siglo XXI.
SUMMARY
The formidable development of the arts in general which took place in Europe
from the second half of the 15th century and flourished during the 16th century drew its
inspiration from the great masters of ancient Greece and Rome who had recently been
rediscovered by the intellectuals of the age. The example of poets, architects and
sculptors who had been dead for more than 1,500 years provided a stimulus and model
for the outstanding writers, architects, painters and sculptors who were active
throughout Europe around 1500, thus giving rise to one of the greatest creative periods
in the history of Western civilization, one which would come to be known as the
Renaissance. In music, however, a true "renaissance" was impossible because, unlike
architecture or literature, there was no example of ancient Greek music to act as a
spur, and no musical composition dating back to some remote time in the past had
survived to act as a model. In the absence of any such model and the inspiration it
could have provided, no comparable musical Renaissance took place. Musicians,
therefore, continued to compose and develop according to the individual genius of the
composers of the day, unaware of the legacy of the masters who had preceded them:
each new work superseded works by earlier composers; dismissed as archaic,
primitive, outmoded and unworthy of attention, the latter were consigned to oblivion.
The world would have to wait until 1829, when a twenty-year-old conductor and
composer called Felix Mendelssohn performed The St. Matthew Passion for the first
time since the death of its composer, J.S. Bach, to begin to overcome its prejudice
against early music and embark on a process of historical rediscovery which has
continued with undiminished vigour up to the present day. One of the most significant
cultural and musical watersheds of the 20th century has been the rediscovery of the
extraordinary musical legacy of the Mediaeval, Renaissance and Baroque periods. The
rediscovery of so much wonderful music dating from the 10th to the 18th centuries
which had lain forgotten in archives and libraries has at last made it possible to talk in
temis of a taie "musical Renaissance", one which restores the historical memory of an
outstandingly important heritage of mankind. We can only hope that our steadily
increasing knowledge of this ancient musical legacy will inspire and revitalize the
creative genius of contemporary composers in the new musical Renaissance that we
continue to witness in the 21st century.