`Amics dels Dinosaures de l`Alt Urgell

g
U I A
D E
M U S E U S
Viatge al Límit K-T
MUSEU DELS DINOSAURES
DE COLL DE NARGÓ
78
Text: Marcel·lí Pascual Fotos: Albert Garcia
La singularitat del paisatge de Coll de Nargó ja
va sorprendre, fa més de setanta anys, la millor
escriptora catalana de tots els temps, Mercè Rodoreda, que després de visitar el poble va escriure
el següent: “sembla que dalt del pujol –vestit en
la seva base d’oliveres cendroses, que dansen al
bat de l’airet– un pare desitjós d’il·lusionar la
mainada hi hagués bastit un pessebre amb cases
de suro, ben acostades en perfecta companyonia...”. (Revista Clarisme, 1933)
79
La reproducció d’un crani de Tiranosaurus Rex és un dels atractius de la Sala d’Exposicions Límit K-T.
E
ntre els carrers costeruts i empedrats del nucli històric del poble,
enmig de les façanes de pedra i dels balcons de fusta guarnits amb
els penjolls de les panotxes, en una de les “cases de suro” descrites
per Rodoreda hi trobem la Sala d’Exposicions Límit K-T o Museu dels
Dinosaures de Coll de Nargó. Un espai que ens remunta 65 milions
d’anys enrere, quan el planeta patia una profunda transformació que
acabaria dràsticament el regnat dels dinosaures per donar pas a
l’expansió dels mamífers.
"La llum de la tarda es precipita
amb estrèpit al congost dels ulls.
Les feres del bosc, esbalaïdes,
busquen refugi. A l'hora roja,
un furiós desgavell d'astres
desferma la bèstia del foc.
El cel clava arrels a la terra."
Aquest és el moment científicament conegut com el Límit
K-T que va marcar el final del Cretaci i l'inici de l'Era Terciària i que
tot just a l’entrada del museu queda perfectament definit en uns
versos del poeta Joan Graell com “un furiós desgavell d’astres” que
va comportar l'extinció en massa dels dinosaures que durant 180
milions d'anys havien exercit l'hegemonia al planeta. Van desaparèixer
els dinosaures i amb el pas del temps Coll de Nargó va passar de ser
una càlida regió costanera d'aiguamolls a una zona muntanyosa.
Les planes al·luvials de Coll de Nargó properes a la mar i amb
petites llacunes –ideals per a la posta dels ous dels dinosaures– van
deixar d'existir, els dinosaures es van extingir en massa i la biosfera
es va transformar bruscament. Però aquest privilegiat territori alturgellenc ha sabut conservar les petjades del passat i ara, 65 milions
d'anys després, ha esdevingut un espai únic al món per entendre la
transformació més gran que ha sofert mai el planeta.
80
A la vall del riu Sallent hi ha el Mirador del Cretaci amb un dels jaciments de dinosaures més importants del món. A sota, icnites de titanosaures.
La troballa, ja al segle XX, del jaciment paleontològic de la vall
del riu Sallent ha posat al descobert un llegat excepcional divulgat
en una original proposta museística recollida d’una banda en el
mateix jaciment del Mirador del Cretaci i de l’altra en el Museu dels
Dinosaures Límit K-T, situat a l’antiga
rectoria, al vell mig del nucli històric de
Coll de Nargó.
La planta baixa de l’espai expositiu
es divideix en diferents sales, dues de les
quals són dedicades als dinosaures terrestres i una altra, als marins. En una
altra sala es recrea el despatx d’un geòleg
del principi del segle XX, mentre que el
passadís d’accés a aquestes sales serveix
per explicar la línia del temps. La planta
del soterrani és dedicada a l’extinció dels
dinosaures i inclou un audiovisual sobre el tema.
El Mirador del Cretaci
Les primeres informacions que es té del jaciment de Coll de
Nargó ens arriben de mitjan segle XX quan científics francesos,
holandesos i alemanys hi van anar per estudiar la rica i complexa
geologia de la regió. Els expedicionaris van ser els protagonistes de
grans troballes de restes paleontològiques de dinosaures de valor
incalculable, algunes de les quals ara estan repartides per tot el món.
Era l'època de l'espoliació de l’art i del patrimoni pirinenc. Camions
plens d'ous de dinosaure, de vegetació fossilitzada però també de
restes de romànic, de pedres tallades i de
pintures creuaven periòdicament la frontera
en direcció a encara no sé sap on...
L'espoliació es va allargar durant
dècades i no va ser fins els anys 1980 que
un grup d'estudiants de la Universitat de
Barcelona (UB) van escollir Coll de Nargó
per fer-hi els seus treballs de recerca. Aquest
va ser l'embrió del reconeixement a Catalunya del jaciment paleontològic actual,
una part del qual està oberta al públic en
el que es coneix com el Mirador del Cretaci,
a més del projecte museístic i la Sala d'Exposicions Límit K-T que
se'n deriva i que en els darrers anys s'ha convertit en una referència
internacional.
El jaciment de la vall del riu Sallent és considerat pels experts
un dels jaciments de dinosaures més importants del món juntament
amb el desert del Gobi (Mongòlia), la Patagònia (Argentina) i Montana
als Estats Units d’Amèrica. Els resultats de les excavacions efectuades
81
Dues de les sales de l’espai expositiu són dedicades als dinosaures terrestres i una altra, als marins (foto de les pàgines 78-79).
els darrers anys ha estat el següent: més de 900 nius descoberts, 20
punts amb ossos o fragments i 3 rastres de petjades.
La majoria dels nius estudiats es troben molt propers els uns
dels altres, la qual cosa fa pensar en una zona de posta de grup en
la qual la disposició dels ous dins el niu pot ser diversa: en cercle,
alineats o a l'atzar i generalment es troben en diferents nivells o pisos.
Actualment hi ha descrites 13 famílies d'ous de dinosaures (oofamílies),
de les quals la que predomina a la zona és la Megaloothidae, que
correspon a ous postos per femelles del grup dels titanosaures,
dinosaures amb el cap petit, pota d'elefant, coll i cua llargs. Aquests
ous es caracteritzen per tenir una mida d'entre 15 i 20 cm, forma
arrodonida i gruix de closca al voltant dels 3 mm.
El projecte Dinosfera
Els estudis d’aquests darrers anys han constatat dues circumstàncies: la primera, que el jaciment de Coll de Nargó era més important
del que a priori es pensava i la segona, que l'espoliació estrangera
no s’havia aturat. Això es va posar en coneixement de les diverses
institucions i l'any 2001, per vetllar pel jaciment, es va crear
l'Associació d'Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU).
Uns anys després, el 2005, es creà el Museu dels Dinosaures
Límit K-T amb l’objectiu de divulgar el valor científic de les troballes fetes a la zona i pocs mesos després es constitueix el Consorci
de Paleontologia i Entorn. A partir d'aquest moment es desenvolupen diferents activitats educatives, científiques i pedagògiques al
voltant del jaciment, que s'incorpora al projecte Terra de Dinosaures juntament amb els consorcis de la Noguera, el Pallars Jussà i el
Berguedà.
Entre els projectes de futur immediats del Consorci de Paleontologia i Entorn hi ha la construcció d'un Centre d'Interpretació dels
Dinosaures, Dinosfera, en un modern edifici de nova planta situat
prop de l'església romànica de Sant Climent, un altre dels patrimonis
d’un municipi del qual n’han quedat impactats personatges com
Mercè Rodoreda, Joan Amades o el pintor Joaquim Mir. G
D’INTERÈS
COM ARR IBAR-HI
A la Seu d’Urgell
Sala d'Exposicions Límit K-T
Organyà
C -14
Coll de Nargó
l'Alt Urgell
C/ Unió, 10 - 25793 Coll de Nargó - Tel.: 973 38 30 48 - 636 41 76 78
Web: www.collnargo.com E-mail: [email protected]
Horaris d'obertura:
Dissabtes: d’11 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges: d’11 a 13 h; laborables: visites concertades.
Consulteu horaris especials d'estiu i Setmana Santa.
Mirador del Cretaci
L-401
L-511
A Tremp
C -14
A Lleida
A Sant Llorenç
de Morunys
Camí de Sallent, s/n - 25793 Coll de Nargó - Tel.: 973 38 30 48 - 636 41 76 78
www.colldenargo.com - [email protected]
Entrada lliure. Consulteu visites concertades.
82
Museo de los Dinosaurios de Coll de Nargó
En el núcleo histórico de Coll de Nargó encontramos la Sala de Exposiciones Límite K-T o
Museo de los Dinosaurios. Un espacio que nos
remonta a 65 millones de años atrás, cuando
el planeta sufría una profunda transformación
que acabaría drásticamente con el reino de los
dinosaurios para dar paso a la expansión de
los mamíferos. Este es el momento científicamente conocido como el Límite K-T que marcó
el final del Cretáceo y el inicio de la Era Terciaria y que justo a la entrada del museo queda
perfectamente definido en unos versos del poeta
Joan Graell como “un furioso desorden total
de astros” que suposo la extinción en masa de
los dinosaurios que durante 180 millones de
años habían ejercido la hegemonía en el planeta.
Este privilegiado territorio altourgelense ha
sabido conservar las huellas del pasado y ahora,
65 millones de años después, se ha convertido
en un espacio único en el mundo para entender
la transformación más grande que jamás ha
sufrido el planeta.
El descubrimiento, ya en el siglo XX, del yacimiento paleontológico del valle del río Sallent
ha puesto al descubierto un legado excepcional
divulgado en una original propuesta museística
recogida por un lado en el propio yacimiento
del Mirador del Cretáceo y por otro en el
Museo de los Dinosaurios Límite K-T, situado
en la antigua rectoría, en el núcleo histórico
de Coll de Nargó. La planta baja del espacio
expositivo se divide en varias salas, dos de las
cuales están dedicadas a los dinosaurios terrestres y otra, a los marinos. En otra sala se recrea
el despacho de un geólogo de principios del
siglo XX, mientras que el pasillo de acceso a
estas salas sirve para explicar la línea del tiempo.
La planta del sótano está dedicada a la extinción
de los dinosaurios e incluye un audiovisual
sobre el tema.
Las primeras informaciones que se tiene del
yacimiento de Coll de Nargó nos llegan de
mediados del siglo XX cuando científicos franceses, holandeses y alemanes estudiaron la rica
y compleja geología de la región. No fue hasta
los años 1980 que un grupo de estudiantes de
la Universidad de Barcelona eligieron Coll de
Nargó para hacer sus trabajos de investigación.
Este fue el embrión del reconocimiento en
Cataluña del actual yacimiento paleontológico,
una parte del cual está abierta al público en lo
que se conoce como el Mirador del Cretáceo,
además del proyecto museístico y la Sala de
Exposiciones Límite K-T.
El yacimiento del valle del río Sallent está
considerado por los expertos uno de los yacimientos de dinosaurios más importantes del
mundo. Los resultados de las excavaciones
efectuadas los últimos años han sido los siguientes: más de 900 nidos descubiertos –con 13
familias de huevos–, 20 puntos con huesos o
fragmentos y 3 rastros de huellas. En el año
2005 se creó el Museo de los Dinosaurios
Límite K-T. El yacimiento se incorporó al
proyecto Tierra de Dinosaurios junto con los
consorcios de la Noguera, el Pallars Jussà y
el Berguedà. Entre los proyectos de futuro
inmediatos está la construcción de un Centro
de Interpretación de los Dinosaurios, Dinosfera, en un moderno edificio de nueva planta
situado cerca de la iglesia románica de Sant
Climent. G
The Dinosaur Museum of Coll de Nargó
In Coll de Nargó visitors will find the Sala Limit K-T exhibition, or
Dinosaur Museum. This is a space that takes us back in time 65 million
years, to when the planet suffered a profound transformation that
brought a drastic end to the kingdom of the dinosaurs and opened the
way for the rise of the mammals. This is the moment referred to by
scientists as Limit K-T which marked the end of the Cretaceous Period
and the beginning of the Tertiary Period. The privileged territory of
L'Alt Urgell has known how to conserve these signs of the past and has
now turned them into a truly unique space for understanding the greatest
transformation that this planet has ever undergone.
The discovery of the paleontological remains of the Sallent river valley,
back in the 20th century, revealed an exceptional legacy that has been
disseminated through a very original museum that, on the one hand,
includes the archaeological site at the Cretaceous Observatory and, on
the other, is formed by the Limit K-T Dinosaur Museum, which is
housed in the old rectory, in the old part of Coll de Nargó. The lower
floor of the exhibition space is divided into various halls, two of which
are dedicated to land-dwelling dinosaurs, with the third focusing on
those that lived in the sea. In another hall, there is a mock up of what
a typical geologist's office would have looked like at the beginning of
the 20th century, while the passage that leads to these halls provides a
time line that places events in a historical context.
The basement is dedicated to the extinction of the dinosaurs and includes
an audiovisual presentation on this subject. Experts consider the River
Sallent Valley archaeological site to be one of the most important in the
world for dinosaur remains. Excavations carried out over recent years
have yielded: over 900 nests –with 13 families of eggs–, 20 points with
whole or fragments of egg, and 3 sets of dinosaur prints. G
83