Paraules - Bisbat de Mallorca

N. 16 - 17 d’abril de 2016
Preguem per
les vocacions!
En
aquest
quart
diumenge de Pasqua,
anomenat del Bon
Mons. Javier Salinas
Pastor, l’Església ens
a pregar per
Paraules convida
totes les vocacions,
DE V IDA
és a dir, perquè tots
els cristians responguin a la crida del
Senyor a participar en el creixement
del seu Regne. El Senyor crida
constantment, a tota hora i en tota
circumstància, i cadascú, amb la seva
resposta, contribueix al creixement
d’aquest gran mosaic que és el Regne
de Déu present ja en nosaltres a
través de tot el que creu, viu i celebra
l’Església.
Tota vocació cristiana neix en un
àmbit concret, en la família, en
la comunitat eclesial, enmig dels
desafiaments i dolors humans... Però
tota vocació és un camí a recórrer,
una resposta a la crida del Senyor.
És una la crida, però múltiples
les respostes. “Hi ha diversitat
de carismes però un sol Esperit”
(1Co 12,4). Ho veim en la vida de
l’Església: el ministeri sacerdotal; les
múltiples formes de vida consagrada;
la vocació matrimonial i laïcal, que
fan present l’Evangeli en el cor de
les realitats humanes. Una diversitat
que mostra que la vocació passa
també per la resposta personal de
cadascú, modulant així diferents
estils i sensibilitats. És sens dubte
la millor manera de mostrar la
riquesa multiforme de Déu mateix,
inesgotable en la seva vida i amor.
Aquest diumenge, preguem per les
vocacions, comprometem el nostre
viure en una gran invocació a Déu
perquè la seva crida sigui escoltada
per molts. Caldrà avivar la vida de
les nostres comunitats parroquials.
L’Església és mare de vocacions, les
fa néixer en el seu si pel poder de
l’Esperit, les protegeix, les alimenta i
les sosté. D’aquí la responsabilitat de
cada cristià de contribuir en aquesta
tasca fonamental. Però, com cridar
si no és des de l’alegria de la trobada
amb el Senyor, des d’una vida més
plenament cristiana?
BISBE DE MALLORCA
OPINIÓ
REFLEXIONES ÉTICAS SOBRE FRASES DE RAMON LLULL
Ramon Llull y la justicia
¿Por qué un texto tan duro? Ex 21, 24
Mn. Francesc Ramis Darder
Mn. Joan Bestard Comas
Ramon Llull (1232-1316) afirmó: “La justicia
te proporcionará paz, y también trabajos”. Si
defiendes la justicia, la verdad, la libertad y los
derechos humanos alcanzarás la paz, pero esta
defensa te exigirá un esfuerzo constante. Si te
decides por construir una sociedad más justa,
libre, veraz, humana y fraterna, conseguirás
la paz, pero, a la vez, tendrás que trabajar
tenazmente. La paz no es una palabra meliflua,
sino una meta difícil que solo se conquista con
ahínco. La paz no es un arco triunfal de salida,
sino un punto difícil de llegada que se construye
buscando la verdad, defendiendo los derechos humanos y
luchando por la libertad, la justicia y la fraternidad. La justicia
es una palabra recia que engendra paz. Y la paz, en definitiva,
solamente será una realidad si vivimos, según dice Juan
XXIII en su encíclica Pacem in terris, las cuatro condiciones
básicas que la hacen posible: la verdad, la justicia, la libertad
y la fraternidad.
El libro del Éxodo describe la naturaleza y la bondad del
Señor: “Dios de amor y de gracia, rico en ternura y en
fidelidad” (Ex 34, 6). Si Dios es amor y ternura ¿por qué
aparecen en el AT textos tan alejados de la misericordia?:
“Si resultare daño, darás vida por vida, ojo por ojo, diente
por diente, mano por mano, pie por pie, quemadura por
quemadura, herida por herida, golpe por golpe” (Ex 21,24).
Cuando deseamos comprender un texto bíblico, la primera
tarea consiste en situarlo en el ambiente histórico donde se
escribió. Mesopotamia era la región del Próximo Oriente
donde mejor se compilaron las leyes. Han llegado hasta
nosotros algunos de sus códigos legales; el más famoso es
el “Código de Hamurabi” (1728-1686 a.C.). Las leyes asirias
eran duras y crueles. Aunque las leyes del AT se inspiran
en la legislación de Mesopotamia, presentan una diferencia
importante. Israel confía en el amor de Dios, por eso al
aplicar las leyes lo hace desde el horizonte de la misericordia.
Cuando alguien, en una discusión, ha amputado la mano a su
vecino, el AT sentencia que al agresor también le amputen
una, pero no cinco como estipulaban las leyes asirias. Sin
duda, el texto del AT sigue siendo duro (Ex 21,24), pero
situado en su contexto y comparado con la fiereza de las leyes
antiguas, aparece como una norma dotada de comprensión y
equidad.
Con el paso del tiempo, el pueblo hebreo fue adoptando una
interpretación más humana de las leyes. La sentencia del “ojo
por ojo” dejó de entenderse desde el aspecto físico. Cuando
alguien, en una disputa, arrancaba un ojo a otro, la sentencia
no estipulaba que le sacaran otro a él, sino que el agresor
compensara con su patrimonio a la persona herida. Aún así,
Jesús transforma de raíz la idea anterior, pues afirma: “Al que
te abofetee en la mejilla derecha ofrécele también la otra […],
amad a vuestros enemigos y rogad por los que os persiguen”
(Mt 6, 39.44). Jesús, sufriendo injustamente la cruz, gritó:
“Padre, perdónales, porque no saben lo que hacen” (Lc 23,
34). El NT está escrito con la letra del amor y de la gracia, por
eso invita a vencer el mal practicando intensamente el bien,
la única actitud que tiene futuro (Rom 12, 21).
MÉS INFORMACIÓ: bibliayoriente.blogspot.com
LLIBRE
CHEQUEO ESPIRITUAL
AUTOR: Jesús Higueras
EDITORIAL: An Apple a Day
fulldominical
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
EDITA
Secretaria de Comunicació
Carrer Seminari, 4 - 3r pis
07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 21 46 01
[email protected]
2
DIRECCIÓ
Cristina Sànchez Bernardo
www.bisbatdemallorca.com
Dipòsit legal: PM 696/1986
IMPRIMEIX
Serveis Gràfics Eugeni
Carrer Temple, 16
07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 24 49 79
[email protected]
¿Se te ha ocurrido que tu yo más profundo
requiere también sus cuidados? Tu espíritu necesita hacer
pequeños parones, aislarse de las prisas y los ruidos de cada
día y, en medio del silencio, abandonarse al reposo sosegado,
a una revisión profunda. Jesús Higueras nos propone unos
ejercicios espirituales en formato libro para revisar el
estado de nuestro espíritu de forma sencilla y con el estilo
inconfundible del párroco de Santa María de Caná.
Catalina Monserrat
fulldominical
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
A LA PONTIFICIA ACADEMIA PARA LA VIDA:
LA VIDA HUMANA SE DEFIENDE CUANDO SE CONOCE Y SE MUESTRA SU BELLEZA
El estudio de las virtudes en la ética de la
vida es el tema elegido por la Pontificia
Academia para la Vida para su Asamblea
General que se celebra en estos días. Un
tema de interés académico que aporta
un importante mensaje a la cultura
contemporánea: el bien que hace una
persona no es el resultado de cálculos
o estrategias, ni tampoco el producto
de una constitución genética o de un
condicionamiento social, sino el fruto de un corazón bien
dispuesto, de la libre elección, que tiende al bien verdadero.
‘’La Sagrada Escritura de diversas formas nos dice que las
intenciones buenas o malas no entran en el ser humano desde
fuera, sino que brotan de su corazón... En la Biblia, el corazón
no es solamente el órgano de los afectos sino también el de las
facultades espirituales, de la razón y la voluntad; es la sede de
las decisiones, del modo de pensar y de actuar. La sabiduría
de las decisiones, abierta al movimiento del Espíritu Santo,
también implica al corazón’’.
‘’En nuestro tiempo, algunas pautas culturales ya no reconocen
la huella de la sabiduría divina en lo creado y tampoco en los
seres humanos. La naturaleza humana se reduce así a la mera
materia, maleable según cualquier diseño. ¡Nuestra humanidad,
sin embargo, es única y preciosa a los ojos de Dios! Por eso la
primera naturaleza que hay que custodiar, para que dé fruto,
es nuestra propia humanidad..., que florecerá así en una gran
variedad de virtudes’’. Y la virtud es ‘’la expresión más auténtica
de lo bueno que el hombre, con la ayuda de Dios, es capaz
de realizar..., no es sólo un hábito, sino la capacidad siempre
renovada de elegir el bien..., es la expresión más elevada de la
libertad humana..., lo mejor que ofrece el corazón del hombre.
Cuando el corazón se aparta del bien y de la verdad contenida
en la Palabra de Dios, corre muchos peligros, carece de
orientación y es probable que llame al mal bien y al bien mal...,
cae en el error moral y se siente oprimido por una creciente
angustia existencial’. La Biblia nos muestra la dinámica del
corazón endurecido: cuanto más se
inclina el corazón al egoísmo y al mal,
más difícil es que cambie. Como dice
Jesús “Todo aquel que comete pecado
es esclavo del pecado”. Y cuando el
corazón se corrompe también son graves
las consecuencias para la vida social,
como recuerda el profeta Jeremías. Esta
condición no puede cambiar ni por las
teorías, ni por el efecto de las reformas
sociales o políticas. Sólo la obra del Espíritu Santo puede
reformar nuestro corazón, si colaboramos: Dios mismo, de
hecho, ha asegurado su gracia eficaz para los que buscan y los
que se convierten de todo corazón.
A continuación, Francisco recordó que hoy en día son muchas
las instituciones comprometidas en el servicio a la vida, a
través de la investigación o de la asistencia y promueven no
solamente buenas acciones, sino también la pasión por el bien.
Pero también hay tantas estructuras más preocupadas por
los intereses económicos que por el bien común. ‘’Hablar de
virtud significa afirmar que la elección del bien involucra y
compromete a toda la persona. No es una cuestión “cosmética”,
un embellecimiento exterior, que no daría frutos: se trata de
desarraigar del corazón los deseos deshonestos y de buscar el
bien con sinceridad. También en el ámbito de la ética de la vida
las normas necesarias, que sancionan el respeto de las personas,
no son de por sí suficientes para realizar plenamente el bien
del hombre. Las virtudes de los que trabajan en la promoción
de la vida son la garantía última de que el bien será respetado
realmente. Hoy en día no faltan ni conocimientos científicos ni
herramientas técnicas capaces de apoyar a la vida humana en
las situaciones en que se presenta débil. Pero a veces se echa
de menos la humanidad. La buena acción no es la correcta
aplicación de los saberes éticos; presupone un interés real en la
persona frágil. Los médicos y todos los profesionales de la salud
no deben descuidar jamás cómo conyugar ciencia, tecnología y
humanidad’.
LA “LLUM DE LLULL” ARRIBA A LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA LA MAJOR D’INCA
L’exposició es contemplà a la Parròquia de Santa Maria la Major fins al 21 de març.
L’artista canari Pepe Dámaso reinterpreta a la Parròquia de Santa Maria la Major d’Inca la llegenda de l’entrada a cavall al
temple per part de Ramon Llull mentre perseguia una dama de
la qual estava enamorat. En l’exhibició Llum de Llull, el visitant
contempla una vintena de retrats i dues escultures realitzades pel
creador. L’exposició demostra que “Dámaso està impregnat de la
llum lul·liana”. “En l’exhibició l’artista redescobreix el retrat i ens
desvetlla la seva particularíssima visió sobre Ramon Llull, una
visió que ens obre les portes de la seva ànima poètica”, resumeix la
comissària de l’exposició, Carmensa De la Hoz. Dámaso ha trobat
en la figura de Llull una “crida a la inspiració d’unes troballes
pictòriques que tracten de mostrar l’infinit i el misteriós des d’una
calculada ingenuïtat”. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
3
NOTÍCIES d’actualitat
‘DESCONHORT DE NOSTRA DONA’,
DE RAMON LLULL, A L’ESGLÉSIA
DE LA SANG
A càrrec de l’actriu Lina Mira.
L’AGRUPAMENT ESCOLTA
“RAMON LLULL”, AL SANTUARI DE CURA
La millor manera de preparar la Setmana Santa.
El dissabte 19 de març l’Agrupament Escolta “Ramon
Llull” del Col·legi Sant Francesc de Palma va celebrar la
seva tradicional trobada familiar al Santuari de Cura. Un
dia de convivència, pregària, viacrucis, compromís d’alguns
escoltes, jocs i una bona paella per compartir. La millor
manera de preparar la Setmana Santa.
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
L’església de la Sang acollí ahir la lectura dramatitzada
del text ‘Desconhort de Nostra Dona’, de Ramon Llull. La
proposta escènica, a mig camí entre la lectura dramatitzada i
l’obra de teatre, volia que els espectadors, mentre escoltaven
els versos en occità, fessin un viatge sensorial en el temps
i cap al seu interior. Lina Mira (directora i actriu), Jaume
Compte (músic), Edu Biurrun (director de fotografia) i Belén
Iniesta (vídeo-artista) proposaren interactuar amb les seves
disciplines artístiques per tal de crear un muntatge on tot
girava entorn a aquest bellíssim i extremadament emocionant
text del mestre Llull. “És, sobretot, la història d’una dona mare
que ens narra en primera persona el prendiment, la tortura i
l’execució del seu fill, innocent de tota culpa, i de com ella,
malgrat que no ho pugui suportar, ho accepta. Nosaltres, a
través de la seva mirada, revivim amb ella, passa a passa, el
dolorós trànsit del seu fill cap a la mort”, afirma Lina Mira.
“Les paraules amb què Maria narra aquests fets transpuen
una emoció tan profunda que és molt difícil no condoldre’s.
El seu patir, que serà el nostre, esdevindrà gairebé insofrible
però, malgrat tot, és una història amb final feliç.”
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
EL PORT DE SÓLLER CELEBRA
LA FESTA DE JESÚS NATZARÈ
Una solemne festa que ja és tradicional cada any la primera setmana del
mes de març obrint el pòrtic de la Setmana Santa a Sóller.
El Port de Sóller va acollir la tradicional festa en honor a
Jesús Natzarè, que va tenir lloc a la Parròquia de sant Ramon
de Penyafort del Port de Sóller, que aquell dia va tenir les
portes obertes tot el dia pels qui volgueren anar a pregar
davant la imatge del Natzarè. Els actes s’iniciaren a primera
hora del capvespre amb la missa per a la gent major, que
va ser prou concorreguda. Ja després s’inicià la festa amb el
viacrucis del temps de Quaresma, per després donar pas a la
missa solemne concelebrada pels rectors solidaris de la Vall.
I acabada la celebració eucarística, es va iniciar la tradicional
Processó del Silenci presidida per la imatge de Jesús Natzarè
acompanyada pels membres de la confraria del mateix nom
i per representants de la majoria de confraries de la Setmana
Santa sollerica. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
4
VIACRUCIS SOLIDARI A LA REAL
El cor de la parròquia va ambientar l’acte.
El passat divendres 18 de març es va dur a terme el viacrucis
solidari en el claustre del Monestir de la Real, amb estacions
elaborades pel taller d’iconografia de la Real. Es va recollir
un bon nombre d’aliments per lliurar a Càritas Parroquial. El
cor de la parròquia va ambientar l’acte.
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página,
enviau un correu electrònic [email protected]
fulldominical
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
EL SANT CRIST
DE CAMPANET
JA ÉS A LA
PARRÒQUIA
El Sant Crist presideix el
poble fins al dimarts de
Pasqua, en què el poble en
comitiva torna la imatge al
lloc on descansa tot l’any.
El diumenge de Rams
té lloc la pujada de sant
Crist de sant Miquel
des de l’antiga església del segle XIII a l’església parroquial.
La pujada del sant Crist es converteix amb un dels actes més
viscuts de la Setmana Santa a Campanet on el sant Crist rep de
mans del Batle la vara de la batlia, ocupant durant tots aquests
dies el càrrec de batle major del poble, fet que ve d’antic. Mn
Pere Orpi i Ferrer ha estat l’encarregat aquest any de predicar
les 14 estacions a la pujada del Sant Crist de sant Miquel de
Campanet. Un centenar de persones escoltaren els relats que
el sacerdot narrà tant a l’antiga església de sant Miquel al Pla
de Tel com a l’entrada del poble i al temple parroquial. Les
seves reflexions sobre “el Camí del Calvari” han estat editades
com ja ve fent la parròquia des de l’any 2004 dins la col·lecció
Mn. Miquel Gual Martorell. El Sant Crist presideix el poble
fins al dimarts de Pasqua, en què el poble en comitiva torna la
imatge al lloc on descansa tot l’any. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
EL COL·LEGI SANT FRANCESC
D’ASSÍS DE SA POBLA
COL·LABORA AMB JUSTÍCIA I PAU
El donatiu ha estat de 448,52 euros.
El passat dia 29 de gener l’escola de Sant Francesc d’Assís de
sa Pobla (Mallorca) celebrà el Dia Escolar de la Pau i la NoViolència. Els alumnes d’ESO varen veure uns vídeos sobre
els conflictes armats al centre d’Àfrica, conflictes que tenen
molta relació amb l’ús de les noves tecnologies. Entre els
actes organitzats hi havia un berenar solidari organitzat pels
professors i en el qual hi participaren els alumnes de la nostra
escola. L’equip de professors i l’equip directiu del centre ha
decidit que els doblers recaptat fossin per la l’ONG Justícia
i Pau ja que els seus objectius i les campanyes que duen a
terme estan molt relacionats amb aquestes inquietuds. El
donatiu ha estat de 448,52 euros, que ajudaran a col·laborar
amb les activitats i contribuir a fer un món més just, solidari
i pacífic. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
SÓLLER RECORDA L’ANIVERSARI DE LA
MORT DE FRANCISCA ALCOVER MORELL
Acabada la missa, es féu un responsori a la capella
on reposen les seves despulles.
El 10 de març és l’aniversari de la mort de la poetessa Francisca
Alcover Morell, qui té obert un procés de beatificació que es
va iniciar fa gairebé 20 anys. Per aquest motiu, i com cada
any, la Parròquia de Sant Bartomeu va recordar la Serventa de
Déu, i ho va fer amb una solemne celebració eucarística. Va
ser presidida per Mn. Marià Gastalver, que tornà a exaltar la
figura de Francisca, mentre que en la pregària es va demanar
per la seva beatificació. Acabada la missa, es féu un responsori
a la capella on reposen les seves despulles i, com cada any,
es va acabar fent la lectura d’alguns poemes de la poetessa a
càrrec d’alguns voluntaris. Abans el cor entonà dues cançons
amb lletra de Francisca Alcover. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
LES FAMÍLIES DEL SAGRAT COR, SOLIDÀRIES
AMB ELS REFUGIATS DE LAMPEDUSA
Ha recollit el donatiu la religiosa mallorquina Pilar Zaforteza.
Els alumnes del Col·legi Sagrat Cor - FECIB han fet entrega
a les Religioses del Sagrat Cor d’un donatiu de 3.040,76 €
recollits entre les famílies durant la campanya de solidaritat
que s’ha realitzat a l’escola. Aquest donatiu va destinat a dues
comunitats formades per 10 religioses de 8 congregacions i
de 8 nacionalitats distintes que s’han organitzat als pobles de
Ramacca i Agrigento, a l’illa italiana de Sicília, per atendre
l’allau de refugiats que són traslladats diàriament des de
l’illa de Lampedusa al centre de trànsit de Mineo (Sicilia).
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
5
DIUMENGE IV PASQUA
Lectura dels Fets dels Apòstols
13, 14. 43-52
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge
des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte
entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava
la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits
seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de
persuadir-los que es mantinguessin feels a la gràcia de Déu.
El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar
la paraula del Senyor. Quan els jueus varen veure aquella
multitud, s’engelosiren tant, que es posaren a impugnar
amb paraules injurioses tot allò que deia Pau. Però Pau i
Bernabé els respongueren amb valentia: - «Era el nostre
deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu.
Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feis vosaltres
mateixos indignes de la vida eterna, ara ens dirigirem als
qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: «T’he fet
llum de les nacions perquè duguis la salvació fins als límits
de la terra.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se
n’alegraren, i alabaven la paraula del Senyor. Tots aquells
que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la
fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.
Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i
els principals de la ciutat a promoure una persecució contra
Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells,
en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els
feien partir, i se n’anaren cap a Iconi. Els convertits de nou
vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Salm responsorial (salm 99)
Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Lectura del llibre de l’Apocalipsi
7, 9. 14b-17
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú hauria
pogut comptar. Era gent de tota nacionalitat, de totes les
races, i de tots els pobles i llengües. Estaven drets davant
el trono i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes
a les mans. Un dels ancians em digué: - «Aquests són els
qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits
amb la sang de 1’Anyell, i els han quedat blancs. Per això
estan davant el trono de Déu, donant-li culte nit i dia dins
el seu santuari. El qui seu en el trono els protegirà amb la
seva presència, no passaran fam mai més, no passaran set
mai més, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè
l’Anyell que està en el trono els guiarà i els conduirà a les
fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les
llàgrimes dels seus ulls.»
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
10, 27-30
En aquell temps digué Jesús:- «Les meves ovelles
reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em
segueixen. Jo els don la vida eterna: no es perdran mai ni
me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha
donat val més que tot, i ningú ho podrà arrancar de les mans
del Pare. Jo i el Pare som un.»
6
DOMINGO IV PASCUA
Lectura de los Hechos de los Apóstoles
13, 14. 43-52
En aquellos días, Pablo y Bernabé desde Perga siguieron
hasta Antioquía de Pisidia; el sábado entraron en la sinagoga
y tomaron asiento. Muchos judíos y prosélitos practicantes
se fueron con Pablo y Bernabé, que siguieron hablando
con ellos, exhortándolos a ser fieles al favor de Dios. El
sábado siguiente casi toda la ciudad acudió a oír la Palabra
de Dios. Al ver el gentío, a los judíos les dio mucha envidia
y respondían con insultos a las palabras de Pablo. Entonces
Pablo y Bernabé dijeron sin contemplaciones: -Teníamos
que anunciaros primero a vosotros la Palabra de Dios; pero
como la rechazáis y no os consideráis dignos de la vida
eterna, sabed que nos dedicamos a los gentiles. Así nos lo
ha mandado el Señor: «Yo te haré luz de los gentiles, para
que seas la salvación hasta el extremo de la tierra.» Cuando
los gentiles oyeron esto, se alegraron mucho y alababan la
Palabra del Señor; y los que estaban destinados a la vida
eterna, creyeron. La Palabra del Señor se iba difundiendo
por toda la región. Pero los judíos incitaron a las señoras
distinguidas y devotas y a los principales de la ciudad,
provocaron una persecución contra Pablo y Bernabé y los
expulsaron del territorio. Ellos sacudieron el polvo de los
pies, como protesta contra la ciudad, y se fueron a Iconio.
Los discípulos quedaron llenos de alegría y de Espíritu
Santo.
Salmo responsorial (salmo 99)
Somos su pueblo y ovejas de su rebaño.
Lectura del libro del Apocalipsis
7, 9. 14b-17
Yo, Juan, vi una muchedumbre inmensa, que nadie podría
contar, de toda nación, razas, pueblos y lenguas, de pie
delante del trono y del Cordero, vestidos con vestiduras
blancas y con palmas en sus manos. Y uno de los ancianos
me dijo: -Estos son los que vienen de la gran tribulación, han
lavado y blanqueado sus mantos en la sangre del Cordero.
Por eso están ante el trono de Dios dándole culto día y
noche en su templo. El que se sienta en el trono acampará
entre ellos. Ya no pasarán hambre ni sed, no les hará daño el
sol ni el bochorno. Porque el Cordero que está delante del
trono será su pastor, y los conducirá hacia fuentes de aguas
vivas. Y Dios enjugará las lágrimas de sus ojos.
Lectura del Evangelio según san Juan
10, 27-30
En aquel tiempo, dijo Jesús: -Mis ovejas escuchan mi voz,
y yo las conozco y ellas me siguen, y yo les doy la vida
eterna; no perecerán para siempre y nadie las arrebatará de
mi mano. Mi Padre, que me las ha dado, supera a todos y
nadie puede arrebatarlas de la mano de mi Padre. Yo y el
Padre somos uno.
SANTORAL de la setmana
Dilluns, 18
Dilluns de la setmana IV.
Sant Perfecte, sant Galdí, sant Hermògenes. Missa: Fets 11,
1-18; Sal 41, 2-3. 42. 3-4; Jo 10, 1-10.
Dimarts, 19
Dimarts de la setmana IV.
Sant Lleó IX papa, santa Marta de Pèrsia, sant Jordi
d’Antioquia. Missa: Fets 11, 19-26; Sal 86, 1-7; Jo 10, 22-30.
Dimecres, 20
Dimecres de la setmana IV.
Sant Anicet papa, sant Secundí, santa Agnès de
Montepulciano. Missa: Fets 12, 24 – 13, 5; Sal 66, 2-3. 5-6.
8; Jo 12, 44-50.
Dijous, 21
Dijous de la setmana IV.
Sant Anselm de Canterbury, sant Conrad de Parzham, sant
Romà Adame. Missa: Fets 13, 13-25; Sal 88, 2-3. 21-22. 25.
27; Jo 13, 16-20.
Divendres, 22
Divendres de la setmana IV.
Sant Soter papa, sant Leònides, sant Agapit I papa. Missa:
Fets 13, 26-33; Sal 2, 6-11; Jo 14, 1-6.
Dissabte, 23
Dissabte de la setmana IV.
Sant Jordi, sant Adalbert, sant Gerard. Missa: Fets 13, 44-52;
Sal 97, 1-4; Jo 14, 7-14.
Diumenge, 24
Diumenge V de Pasqua i setmana I del saltiri.
Sant Fidel de Sigmaringuen, santa Maria Cleofàs i santa
Salomé. Missa: Fets 14, 21b-27; Sal 144, 8-13; Ap 21, 1-5a;
Jo 13, 31-33a. 34-35.
OPINIÓ
CERCA SEMPRE LA VERITAT
P. Gregori Mateu
Deia el reconegut savi Unamuno: «Cerquem de debò la
veritat i tota la resta se’ns donarà per afegitó». Hi ha coses
que pareixen vertaderes i no ho són; també hi ha situacions i
persones que semblen bones i tampoc no ho són. És de savis
saber destriar la veritat de la mentida, les aparences de la
realitat, el bé del mal.
Cal distingir en tot moment allò que contemplen els nostres
sentits i també el que hi ha dintre i no es pot percebre. La
veritat no depèn de paraules confitades, ni dels gestos
sofisticats; arriba, més aviat, amb la força de les petites
fidelitats i de les obres profitoses. «El coneixement de la
veritat equival al coneixement de Déu i tan sols, en aquest
coneixement, es pot trobar la vertadera felicitat» (Papini). La
veritat no pastura per les bardisses de la conveniència, ni pels
racons de la farsa, ni, molt manco, pels comellars foscs de
la malícia. Cal caminar pels indrets de bonança per retrobar
l’encís d’una vida sense taca, d’un món sense enganys,
d’una família sense amagatalls, d’uns comportaments prou
agradosos, d’una fe ben compromesa.
«La mentida ens duu deu anys d`esforços, mentre que la
veritat es troba en un capvespre de caminar» (Proverbi
africà). Els camins de la veritat són plans i lluminosos: els de
la mentida són foscs i plens de sotracs i desventures. Per tot
això, cal transitar, en el dia d`avui, pels indrets de la veritat.
COMENTARI a l’Evangeli
Diumenge del Bon Pastor
Marc Capó i Mestre
Ja en aquest quart diumenge de Pasqua, deixam de banda les
aparicions de Jesús als seus deixebles i ens centram en un
text plenament pasqual. L’essència d’aquest evangeli és el
verb escoltar. Escoltar és un gest que expressa amor; quan jo
escolt l’altre li faig saber que és important per a mi, és una
manera d’estimar. Però, quantes vegades a la nostra vida no
escoltam els altres i tampoc Déu. I com podré seguir-lo, com
podré fer allò pel que em crida si no l’escolt?
Cal puntualitzar que el verb escoltar també pot significar
obeir. Podré obeir, si no visc atent al que Déu em vol dir?
Es necessari posar de la nostra part, es necessari viure, sense
cap por, amb el cor dispost a Déu, perquè Ell el pugui tocar!
Cert que a voltes no és senzill, però Déu què ens promet si
vivim oberts a Ell? Ens promet tota una vida amb Ell, perquè
el seu amor no separa, és un amor que abraça. En definitiva,
ens regala la Vida Eterna. El qui s’ha deixat estimar per Déu
ha arribat a la plenitud de la seva Revelació.
En aquest diumenge del bon pastor, jornada mundial per
les vocacions, demanem que ens faci dòcils a escoltar la
seva Paraula, per seguir la seva voluntat, sense cap reserva.
Demanem també que ens faci pastors, els uns als altres, per
recolzar-nos en aquest camí cap a la Vida Eterna i així arribem
a ser un signe pel món del Seu Amor feel i misericordiós.
7
¡Oremos
por las
vocaciones!
En este cuarto domingo
de Pascua, llamado del
Paraules Buen Pastor, la Iglesia
DE VIDA nos invita a orar por
todas las vocaciones, es decir, que
todos los cristianos respondan a la
llamada del Señor a participar en el
crecimiento de su Reino. El Señor
llama constantemente, a todas horas
y en toda circunstancia, y cada uno,
con su respuesta, contribuye al
crecimiento de este gran mosaico
que es el Reino de Dios presente ya
en nosotros a través de todo el que
cree, vive y celebra la Iglesia.
Toda vocación cristiana nace en un
ámbito concreto, en la familia, en
la comunidad eclesial, en medio de
los desafíos y dolores humanos...
Pero toda vocación es un camino a
recorrer, una respuesta a la llamada
del Señor. Es una la llamada, pero
múltiples las respuestas. “Hay
diversidad de carismas pero un
solo Espíritu” (1 Co 12,4). Lo
vemos en la vida de la Iglesia: el
ministerio sacerdotal; las múltiples
formas de vida consagrada; la
vocación matrimonial y laical, que
hacen presente el Evangelio en el
corazón de las realidades humanas.
Una diversidad que muestra que
la vocación pasa también por la
respuesta personal de cada uno,
modulando así diferentes estilos
y sensibilidades. Es sin duda
la mejor manera de mostrar la
riqueza multiforme de Dios mismo,
inagotable en su vida y amor.
Este domingo, oremos por las
vocaciones, comprometamos nuestro
vivir en una gran invocación a Dios
para que su llamada sea escuchada
por muchos. Habrá que avivar
la vida de nuestras comunidades
parroquiales. La Iglesia es madre
de vocaciones, las hace nacer en su
seno por el poder del Espíritu, las
protege, las alimenta y las sostiene.
De ahí la responsabilidad de cada
cristiano de contribuir en esta tarea
fundamental. Pero, ¿cómo llamar si
no es desde la alegría del encuentro
con el Señor, desde una vida más
plenamente cristiana?
Mons. Javier Salinas
BISBE DE MALLORCA
MÉS INFORMACIÓ: bisbedemallorca.blogspot.com.es
8
AGENDA
Del 17 al 24 d’abril de 2016
DIUMENGE 17
JORNADA DE PREGÀRIA
PER LES VOCACIONS
DILLUNS 18
DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
Seminari de formació permanent del professorat de religió al CEP d’Inca de 17 a
20 h. “L’experiència de Déu a la cultura
popular i a les tradicions II”, a càrrec de
Mn. Francesc Vicens.
RÀDIO MARIA
Santa Missa retransmesa des del Reial
Monestir de Santa Teresa de Jesús (Carmelites Descalces). A les 10 h.
DIMARTS 19
ARXIPRESTAT DE PONENT
Reunió de capellans a Calvià a les 20 h.
VIDA CREIXENT
Convivència d’animadors a sa Pobla.
DIMECRES 20
PARRÒQUIA D’ANDRATX
“Evangeli i vida”: Estudi de l’Evangeli
a l’estil pradosià inspirat la metodologia
del beat Antoni Chavrier. A les 21 h a la
Parròquia d’Andratx.
DIJOUS 21
DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
Junts per l’Esport VII. Activitat per a
alumnes de 6è de Primària dels Centres
d’Església al Santuari de Lluc.
MÀ AMIGA
Acompanyar i compartir la vivència del
dol a la Rectoria d’Andratx. De 17 a 18 h.
PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL
Conferència a càrrec de Mn. Teodor
Suau: “No han tingut amb tu misericòrdia? El deixeble, home/dona misericordiós sense límits”. A les 19:30 h a la Parròquia de Sant Miquel.
DISSABTE 23
PASTORAL PENITENCIÀRIA
Reunió de voluntaris i formació.
CURS D’INICIACIÓ A
L’ARXIVÍSTICA ECLESIÀSTICA
Taller pràctic: “Taller de restauració”, a
càrrec d’Àngela Sitges, conservadora.
De 10 a 12:30 h a l’Arxiu Capitular de
Mallorca.
PREGÓ ‘ROCIERO’
Pregó ‘rociero’ a càrrec de Manuel Sañudo Pajuelos a l’església de Monti-sion
a les 20 h.
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
Jornada de formació organitzada per
l’Hospital Sant Joan de Déu per a voluntaris. Es treballarà de manera interactiva
el tema de les “habilitats de comunicació dins l’àmbit hospitalari”. De 9:30 a
17:30 h. Coordina: Pere Ribot.
DIUMENGE 24
ARXIPRESTAT DES PLA
Trobada de formació a Pina a les 19 h.
II TROBADA DE CORALS
II Trobada de corals dels Col·legis
d’Església al Santuari de Lluc. Organitzat per la Delegació d’Ensenyament.
DIADA DE
MALLORCA MISSIONERA
Els missioners, familiars i amics
de les missions peregrinaran aquest
diumenge 1 de maig fins al Santuari
de la Sang per guanyar el Jubileu en
aquest Any de la Misericòrdia.
Concentració a les 18 h a la Plaça de
Santa Magdalena de Palma. Pujada a
peu i entrada per la Porta Santa del
Santuari de l’Anunciació (la Sang). A
continuació, missa presidida pel Bisbe
Javier Salinas.