MONÀRQUICS I REPUBLICANS. Començant el segle XX

MONÀRQUICS I REPUBLICANS.
Començant el segle XX
Blasco Ibáñez, V. “Corpus Valencià”. En El Cuento del
dumenche. Núm. 24 (11 jun. 1914). BVNP. Biblioteca Nicolau
Primitiu
El segle XX, en cert sentit, començà com el XIX. Els intents
d’estabilitat prompte mostraren les seues limitacions i la
mateixa institució monàrquica quedà compromesa. Alfons XIII no
va poder finalment evitar aparéixer com l’encarnació d’un
règim antiquat, obsolet i injust. Monarquia o República era un
dels grans debats, i Vicent Blasco Ibáñez, un dels seus més
grans promotors, primer en La Bandera Federal i després en El
Pueblo. També ho va ser amb la seua activitat política i
literària, moltes vegades amb ressò internacional. Però, amb
tot, Blasco no en fou l’únic, la tradició republicana i
federal venia de més enrere, de la tant curta com idealitzada
Primera República. La generació dels Lluch Soler i Llombart
ara era seguida i ampliada amb més membres. Entre ells va
destacar, juntament amb Blasco, un dels seus deixebles, Vicent
Miguel Carceller, el jove director d’un setmanari satíric de
renom, La Traca. Carceller esdevindria, més endavant,
president també, d’un autèntic càrtel d’empreses del món de la
cultura i de l’espectacle.
El siglo XX, en cierto sentido, empezó como el XIX. Los
intentos de estabilidad pronto mostraron sus limitaciones y la
propia institución monárquica quedó comprometida. Alfonso XIII
no pudo finalmente evitar aparecer como la encarnación de un
régimen anticuado, obsoleto e injusto. Monarquía o República
fue uno de los grandes debates, y Blasco Ibañez uno de sus más
grandes promotores, primero en La Bandera Federal y después en
El Pueblo. También lo fue con su actividad política y
literaria, en muchos casos con eco internacional. Pero, con
todo, Blasco no fue el único, la tradición republicana y
federal venía de atrás, desde la tan corta como idealizada
Primera República. La generación de Lluch Soler y Llombart,
era ahora continuada y ampliada, con más miembros. Entre estos
destacaba, junto con Blasco, uno de sus discípulos, Vicent
Miguel Carceller, el joven director de un semanario satírico
de renombre, La Traca. Carceller, se convertiría, más
adelante, en presidente también, de un auténtico cartel de
empresas del mundo de la cultura y del espectáculo.