Traición e identidad en Malinche de Rosario Castellanos

Anuncio
Inti: Revista de literatura hispánica
Volume 1 | Number 48
Article 3
1998
Traición e identidad en Malinche de Rosario
Castellanos
Ivette N. Hernánadez
Citas recomendadas
Hernánadez, Ivette N. (Otoño 1998) "Traición e identidad en Malinche de Rosario Castellanos," Inti:
Revista de literatura hispánica: No. 48, Article 3.
Available at: http://digitalcommons.providence.edu/inti/vol1/iss48/3
This Estudio is brought to you for free and open access by DigitalCommons@Providence. It has been accepted for inclusion in Inti: Revista de
literatura hispánica by an authorized administrator of DigitalCommons@Providence. For more information, please contact
[email protected].
TRAICION E IDENTIDAD EN
MALINCHE
DE ROSARIO CASTELLANOS
Ivette N. Hernández
University of California, Irvine
La ú l t i m a e s t r o f a del p o e m a t i t u l a d o " T r a d u t t o r e , t r a d i t o r i " d e J o s é
E m i l i o P a c h e c o ( T a r d e o temprano,
158-159) resume una de las tantas
c o n s e c u e n c i a s del p a p e l c r u c i a l q u e j u e g a n l o s i n t é r p r e t e s J e r ó n i m o d e
A g u i l a r y M a l i n c h e d u r a n t e la c o n q u i s t a : " A e s t o s t r a d u c t o r e s / d e b e m o s e n
g r a n p a r t e el m e s t i z a j e / la c o n q u i s t a y c o l o n i a / y e s t e e n r e d o / l l a m a d o
M é x i c o " . 1 L a i n t e r v e n c i ó n d e los i n t é r p r e t e s v i e n e a s u b r a y a r e n l o s v e r s o s
l a i m p o r t a n c i a d e l u s o d e l l e n g u a j e , s u f u e r z a f u n d a c i o n a l y, m á s
c o n c r e t a m e n t e , l a e s t r e c h a r e l a c i ó n e n t r e p o d e r y p a l a b r a s . L o q u e se d e b e
a l o s l l a m a d o s t r a d u c t o r e s v a m á s allá del u s o d e l l e n g u a j e , p o r q u e el
p r o d u c t o f i n a l d e su e j e r c i c i o es la p o s i b i l i d a d d e la c o n s t r u c c i ó n del
mestizaje y de un " e n r e d o " caracterizador de México. El verbo traducir, que
implica la necesidad de una comunicación estable y un traspaso de signos
efectivo (traduttore), d e s e m b o c a en cierta ininteligibilidad de ese espacio
c r e a d o , el t e r r i t o r i o m e x i c a n o ( t r a d i t o r i ) . Si el d i s c u r s o f u n d a c i o n a l p o r
e x c e l e n c i a p o s t u l a la e m e r g e n c i a d e u n a c o m u n i d a d í n t e g r a y firme —
f u n c i ó n o t o r g a d a al g é n e r o é p i c o — , v e m o s c ó m o , e n el o r i g e n m i s m o d e
M é x i c o , P a c h e c o resalta la m a r a ñ a d i s c u r s i v a y la m e z c l a c u l t u r a l . E n t r e e l
t r a d u c t o r , r e p r e s e n t a n t e d e la c a p a c i d a d e f e c t i v a d e la c o m u n i c a c i ó n , y el
enredo c o m o ininteligibilidad lingüística, encontramos el núcleo clave de
esta fundación.
E n la c o n q u i s t a d e A m é r i c a n o h a y figura m á s e s t r e c h a m e n t e a s o c i a d a
al u s o y p o d e r d e la p a l a b r a y l o s p r o b l e m a s q u e e s t o c o n l l e v a q u e la
M a l i n c h e . Y a d a b a t e s t i m o n i o d e su i m p o r t a n c i a B e r n a l D í a z del C a s t i l l o
e n la Historia verdadera de la conquista de la Nueva España, al o f r e c e r su
j u i c i o s o b r e ella:
34
INTI N° 48
fue gran principio para nuestra conquista, y así, se nos hacían todas las
cosas, loado sea Dios, muy prósperamente. He querido declarar esto
porque sin ir doña Marina no podíamos entender la lengua de la Nueva
España y México. (62) 2
P a r a B e r n a l D í a z , la i m p o r t a n c i a de la M a l i n c h e r e c a e en su f u n c i ó n de
intérprete e f e c t i v a , f a c i l i t a n d o el acceso y a v a n c e d e los e s p a ñ o l e s en el
p r o c e s o d e c o n q u i s t a . Q u e "las c o s a s " se p u e d a n h a c e r " p r ó s p e r a m e n t e " se
d e b e e s p e c í f i c a m e n t e al c o n o c i m i e n t o l i n g ü í s t i c o d e la t r a d u c t o r a . B e r n a l
Díaz, c o n t r a r i o a P a c h e c o , n o p i e n s a en t é r m i n o s d e e n r e d o , y sí en t é r m i n o s
d e t r a n s m i s i ó n e f e c t i v a d e s i g n i f i c a d o s , l i g a d o esto a u n p r o y e c t o d e
e x p a n s i ó n militar. E l t r a d u c t o r h a c e q u e el l e n g u a j e a d q u i e r a u n p o d e r
m a t e r i a l y e f e c t i v o p a r a el s o l d a d o c o n q u i s t a d o r , al articularse l i g a d o a u n a
f u n c i o n a l i d a d e s p e c í f i c a : la de la p r o s p e r i d a d d e los h e c h o s .
M u j e r p o s e e d o r a de la palabra, sobre la q u e recae la d e s t r u c c i ó n de u n
m u n d o (la f u n c i ó n d e t r a d u c t o r a p r i v i l e g i a d a p o r B e r n a l Díaz), y la c r e a c i ó n
de otro (el e n r e d o l l a m a d o M é x i c o q u e e x p r e s a P a c h e c o ) ; p r i n c i p i o y f i n de
u n a raza, e x p l i c a c i ó n o n t o l ó g i c a y s í m b o l o f e m e n i n o d e u n a n a c i ó n . 3 L o s
t e x t o s h a s t a a q u í a d u c i d o s f o r m a n p a r t e d e la l a r g a t r a y e c t o r i a d e
t e x t u a l i z a c i ó n y a p r o p i a c i ó n de la M a l i n c h e c o m o m e t á f o r a c u l t u r a l q u e
s u p l e m e n t a la historia de M é x i c o y A m é r i c a . Phillips c o m e n t a lo siguiente
c o n r e s p e c t o a las d i f e r e n t e s a p r o p i a c i o n e s q u e se h a n h e c h o de ella: " S h e
h a s b e e n exploited w i t h o u t a p o l o g y b y writers of all d i s c i p l i n e s and
i d e o l o g i e s — historians, sociologists, n o v e l i s t s , d r a m a t i s t s , imperialists
and antiimperialists, rightists and leftists, all of w h o m h a v e t h o u g h t of h e r
as an e m p t y v e s s e l ready to be filled by their f o r m u l a t i o n s " (98-99). 4 C o m o
p a r t e d e esas r e f o r m u l a c i o n e s , c o n t a m o s c o n el e j e m p l o d e l p o e m a titulado
" M a l i n c h e " d e R o s a r i o C a s t e l l a n o s , q u e se e n c u e n t r a e n su libro En la tierra
de en medio.5 El p o e m a p e r t e n e c e a u n g r u p o de t e x t o s d e escritoras q u e
c o m e n z a r o n a reescribir los s i g n o s m á s visibles del o r d e n s o c i o - s i m b ó l i c o
patriarcal d u r a n t e los años setenta, y q u e f u e r o n r e a c c i o n e s ante u n m o d e l o
h e r e d a d o d e s d e la c o l o n i a y r a t i f i c a d o p o r el n a c i o n a l i s m o . N o s o r p r e n d e
el intento d e C a s t e l l a n o s d e r e i v i n d i c a c i ó n de la figura d e la M a l i n c h e si se
t i e n e en c u e n t a q u e u n o d e los d i l e m a s centrales entre las escritoras d e ese
m o m e n t o era el d e r e c h o al e j e r c i c i o m i s m o de la p a l a b r a . Si el sólo n o m b r e
M a l i n c h e e v o c a la u n i ó n entre p o d e r y palabra, c ó m o n o intentar r e c o n f i g u r a r
las r e p r e s e n t a c i o n e s d o m i n a n t e s sobre u n a m u j e r q u e h a e n c a r n a d o , real y
s i m b ó l i c a m e n t e , el p e s o de esa (des) u n i ó n . M á s aún, p o r ser u n a figura q u e
r e p r e s e n t a la c o n f l i c t i v a relación e n t r e el c u e r p o f e m e n i n o y el c u e r p o
social, g e n e r a u n a p r o d u c t i v i d a d d i s c u r s i v a q u e f a c i l i t a la e l a b o r a c i ó n de
dicho conflicto.
E n el p r e s e n t e e n s a y o e x a m i n o en detalle el p o e m a c o n c e n t r á n d o m e en
la r e e l a b o r a c i ó n d e la f i g u r a d e la M a l i n c h e y, en e s p e c í f i c o , e n la
t e x t u a l i z a c i ó n del m o t i v o de la traición a s o c i a d o t r a d i c i o n a l m e n t e a ella. E s
IVETTE N. HERNANDEZ
35
necesario aclarar q u e la traición a la q u e n o s referimos, y c o m o es representada
en el p o e m a , n o se relaciona c o n la f u n c i ó n de M a l i n c h e c o m o t r a d u c t o r a .
E n el p o e m a , C a s t e l l a n o s r e c o n s t r u y e el m o m e n t o en q u e la M a l i n c h e es
e n t r e g a d a p o r su m a d r e , c o m o esclava, a u n o s m e r c a d e r e s . L a e n t r e g a es la
m a r c a d e la traición d e la m a d r e y, p o r lo tanto, se asocia c o n u n n ú c l e o
f a m i l i a r en crisis. E n este sentido, se h a c e n e c e s a r i o y p r o d u c t i v o e x p l o r a r
a d e m á s la r e l a c i ó n e n t r e t r a i c i ó n e i d e n t i d a d , d o n d e esta ú l t i m a r e s p o n d e r í a
al e f e c t o d e u n v a c í o p r o v o c a d o p o r la p r i m e r a . S e v e r á c ó m o la t r a i c i ó n de
la m a d r e d a p r i n c i p i o a u n a c a d e n a de d e s p l a z a m i e n t o s p a r a el s i g n i f i c a n t e
" M a l i n c h e " (la h i j a ) q u e p e r d u r a h a s t a h o y . A c o n t i n u a c i ó n , i n c l u i m o s el
p o e m a en su totalidad:
Desde el sillón de mando mi madre dijo: "Ha muerto."
Y se dejó caer, como abatida,
en los brazos del otro, usurpador, padrastro
que la sostuvo no con el respeto
que el siervo da a la majestad de reina
sino con ese abajamiento mutuo
en que se humillan ambos, los amantes, los cómplices.
Desde la Plaza de los Intercambios
mi madre anunció: "Ha muerto."
La balanza
se sostuvo un instante sin moverse
y el grano de cacao quedó quieto en el arca
y el sol permanecía en la mitad del cielo
como aguardando un signo
que fue, cuando partió como una flecha,
el ay agudo de las plañideras.
"Se deshojó la flor de muchos pétalos,
se evaporó el perfume,
se consumió la llama de la antorcha.
Una niña regresa, escarbando, al lugar
en el que la partera depositó su ombligo.
Regresa al Sitio de los que Vivieron.
Reconoce a su padre asesinado,
ay, ay, ay, con veneno, con puñal,
con trampa ante sus pies, con lazo de horca.
Se toman de la mano y caminan, caminan
perdiéndose en la niebla."
36
INTI N° 48
Tal era el llanto y las lamentaciones
sobre el cuerpo anónimo; un cadáver
que no era el mío porque yo, vendida
a mercaderes, iba como esclava,
como nadie, al destierro.
Arrojada, expulsada
del reino, del palacio y de la entraña tibia
de la que me dio a luz en tálamo legítimo
y que me aborreció porque yo era su igual
en figura y en rango
y se contempló en mí y odió su imagen
y destrozó el espejo contra el suelo.
Yo avanzo hacia el destino entre cadenas
y dejo atrás lo que todavía escucho:
los fúnebres rumores con los que se me entierra.
Y la voz de mi madre con lágrimas ¡con lágrimas!
que decreta mi muerte.
E l título " M a l i n c h e " d e i n m e d i a t o p o n e e n m o v i m i e n t o u n a serie d e
e x p e c t a t i v a s e n el l e c t o r . A q u e l l o s q u e e s t é n f a m i l i a r i z a d o s c o n la v i d a del
p e r s o n a j e h i s t ó r i c o r e c o n o c e r á n e n u n a p r i m e r a l e c t u r a las r e l a c i o n e s
c e r c a n a s q u e m a n t i e n e el p o e m a c o n l o s d a t o s b i o g r á f i c o s d e l o s q u e se s i r v e
la a u t o r a : su o r i g e n n o b l e , su o r f a n d a d al m o r i r el p a d r e y el e v e n t u a l
rechazo materno en favor del hijo varón nacido con un nuevo esposo. A ese
h i j o a c u e r d a n su m a d r e y su p a d r e d a r el c a c i c a z g o q u e c o r r e s p o n d í a a
M a l i n c h e y, s e g ú n B e r n a l D í a z , " p o r q u e e n e l l o n o h u b i e s e e s t o r b o , d i e r o n
d e n o c h e a la n i ñ a d o ñ a M a r i n a a u n o s i n d i o s d e X i c a l a n g o , p o r q u e n o f u e s e
v i s t a , y e c h a r o n f a m a d e q u e se h a b í a m u e r t o " (61). E s e s t e e p i s o d i o
p a r t i c u l a r d e la v i d a d e M a r i n a - M a l i n c h e el q u e se e v o c a e n e l p o e m a . H a s t a
a h í la s i m i l i t u d e n t r e lo b i o g r á f i c o y la r e c o n s t r u c c i ó n p o é t i c a q u e e j e c u t a
C a s t e l l a n o s s o b r e l o s h e c h o s . E n el p o e m a se e l a b o r a u n a i n t e r p r e t a c i ó n
l i t e r a r i a d e la s i g n i f i c a c i ó n q u e t i e n e e s t e e v e n t o del p a s a d o f a m i l i a r .
E n el t e x t o es la p r o p i a M a l i n c h e q u i e n c u e n t a y r e v i v e lo o c u r r i d o e n
el m o m e n t o c u a n d o " D e s d e el sillón d e m a n o m i m a d r e d i j o : ' H a m u e r t o ' . "
A p a r t i r d e e s t e p r i m e r v e r s o la v o z p o é t i c a n o s h a c e p a r t í c i p e s d e lo q u e
p r o m e t e ser u n d r a m a f a m i l i a r i n i c i a d o p o r la m a d r e al e j e r c e r su a u t o r i d a d
" d e s d e el s i l l ó n d e m a n d o " y d e c r e t a r su m u e r t e . E l e s p a c i o d o m i n a d o p o r
la m a d r e está h a b i t a d o , a d e m á s , p o r " o t r o , u s u r p a d o r , p a d r a s t r o " ( o b v i a
r e f e r e n c i a al n u e v o m a r i d o ) , q u i e n la a p o y a e n e s e m o m e n t o d e c i s i v o " n o
c o n el r e s p e t o / q u e el s i e r v o d a a la m a j e s t a d d e r e i n a / sino c o n ese
a b a j a m i e n t o m u t u o / e n q u e se h u m i l l a n a m b o s , l o s a m a n t e s , l o s c ó m p l i c e s . "
La relación madre / padrastro implica un doble rebajamiento. Primero, por
IVETTE N. HERNANDEZ
37
l a d e s i g u a l d a d d e r a n g o e n t r e ellos, s i e r v o / m a j e s t a d , y s e g u n d o , p o r q u e su
c o m p l i c i d a d d e a m a n t e s y t r a i d o r e s los e n v i l e c e . H a y u n c o n t r a s t e e n t r e el
s i l l ó n d e s d e d o n d e se e m i t e u n d e c r e t o , y u n m o v i m i e n t o d e s c e n d e n t e d e
estos amantes manifestado por los vocablos "se dejó caer, c o m o abatida,"
"abajamiento," y "se humillan ambos."6 Esta caída f o r m a parte de un
c a m b i o f u n d a m e n t a l d e las f u n c i o n e s d e r e i n a y s i e r v o , r e l a c i ó n q u e se h a
eclipsado por la de amantes y la complicidad, ya sea sexual o criminal. Las
r e l a c i o n e s f a m i l i a r e s se d e f i n e n p o r u n c o n f l i c t o d o m i n a d o p o r e l d e s e o d e
u n a m a d r e p o r su a m a n t e . E s t e e x t r a ñ o n o es o t r o q u e u n a f u e r z a m a s c u l i n a
q u e m e d i a y c o n d i c i o n a l a s d e c i s i o n e s d e la m a d r e c o n r e s p e c t o a su h i j a .
I r ó n i c a m e n t e , la a u t o r i d a d m a t e r n a se e j e r c e q u i t a n d o la v i d a s o c i a l y
c o m u n a l a su p r o p i a hija, t r a n s g r e d i e n d o d e esta f o r m a l o s lazos y o b l i g a c i o n e s
filiales.7
L a p é r d i d a d e u n a h i j a n o b l e q u e , se s u p o n e , o c u p a r á el " s i l l ó n d e
m a n d o " e n el f u t u r o , t r a s c i e n d e l o f a m i l i a r y, p o r n e c e s i d a d , t i e n e u n a
i n g e r e n c i a p r o f u n d a e n el e s p a c i o p ú b l i c o :
" D e s d e la P l a z a d e l o s
I n t e r c a m b i o s / mi m a d r e a n u n c i ó : ' H a m u e r t o ' . " E s e n el m e r c a d o , el l u g a r
d e c a m b i o y n e g o c i a c i ó n p o r e x c e l e n c i a , d o n d e se a n u n c i a a la c o m u n i d a d
l a m u e r t e d e u n o d e s u s m i e m b r o s . E l e f e c t o se r e v e l a t r a s c e n d e n t a l ,
c ó s m i c o . E l a n u n c i o a f e c t a d i r e c t a m e n t e el p a s o del t i e m p o , p a r a l i z a n d o
t o d o . P o r u n i n s t a n t e l a a c t i v i d a d c o m e r c i a l c e s a , la b a l a n z a n o se m u e v e ,
el g r a n o d e c a c a o q u e d a q u i e t o e n el arca, el sol p e r m a n e c e e n su c e n i t . L a
c o m u n i d a d e n t e r a se d e t i e n e p a r a a s i m i l a r el m e n s a j e , m o m e n t o e n q u e
d o m i n a el s i l e n c i o y e l e s t a t i s m o , q u e d a r á p a s o al l a m e n t o , c o m o u n g r i t o ,
d e l a s p l a ñ i d e r a s . L a v o z u n i v o c a l d e l a m a d r e d e t i e n e t o d o , p a r a q u e el c o r o ,
al e x p r e s a r su " a y " d e d o l o r q u e " p a r t e c o m o u n a flecha," v u e l v a a d a r p i e
a la a c t i v i d a d c o m e r c i a l y el m o v i m i e n t o d e l a s e s f e r a s c e l e s t e s (la
temporalidad).
E l c o r o a s u m e a h o r a la v o z p o é t i c a ( m a r c a d a p o r el
entrecomillado), articulando imágenes de extinción y desaparición: "Se
d e s h o j ó la f l o r d e m u c h o s p é t a l o s , / se e v a p o r ó el p e r f u m e , / se c o n s u m i ó la
l l a m a d e la a n t o r c h a . " L a i m a g e n v i o l e n t a d e l a flecha q u e p a r t e (el " a y " d e
l a s p l a ñ i d e r a s ) m a r c a o t r o m o m e n t o q u e m o v i l i z a el e s t a t i s m o c a u s a d o p o r
l a s p a l a b r a s d e la m a d r e . E n u n i n s t a n t e r á p i d o , la n i ñ a M a l i n c h e s e r á
l a n z a d a h a c i a l a s e s f e r a s d e la m a d u r e z ( s e p a r a c i ó n d e l n ú c l e o f a m i l i a r ) y la
m u e r t e ( u n a m u e r t e s i m b ó l i c a ) . L a flor q u e se d e s h o j a es la r e p r e s e n t a c i ó n
d e la e n t r a d a i n e s p e r a d a y t r á g i c a al m u n d o a d u l t o o, d e s d e o t r o á n g u l o , l a
c o n s u m a c i ó n del Carpe diem,8 El p e r f u m e , a t r i b u t o d e la flor, se e v a p o r a ,
y l a a n t o r c h a se e x t i n g u e p o r q u e se g a s t a el c o m b u s t i b l e o la e n e r g í a q u e
s u p l e la l l a m a , c u a l i d a d d e la j u v e n t u d q u e se p i e r d e . L o s v e r b o s e n p r e t é r i t o
a t e s t i g u a n e s t e m o m e n t o f u l m i n a n t e e n q u e M a l i n c h e p a s a d e la n i ñ e z a l a
e s f e r a d e la m u e r t e en u n s e g u n d o , e n e l t i e m p o e n q u e la m a d r e d i c e " h a
m u e r t o " y l a s p l a ñ i d e r a s l a n z a n su q u e j i d o .
38
INTI N° 48
C o n t i n u a n d o c o n las i m á g e n e s d e la m u e r t e , las p l a ñ i d e r a s r e l a t a n el
e n c u e n t r o en el m á s allá de la h i j a c o n su p a d r e a s e s i n a d o a t r a i c i ó n . 9 Sin
e m b a r g o , el c o r o d e s c o n o c e la i d e n t i d a d real del c a d á v e r d e e s a n i ñ a
e n t e r r a d a q u e , c o m o se v e r á e n la e s t r o f a q u e s i g u e i n m e d i a t a m e n t e a la
i n t e r v e n c i ó n d e las p l a ñ i d e r a s , es u n c u e r p o s u s t i t u t o . El c o r o h a c e a l u s i ó n
a la m u e r t e d e l p a d r e e j e c u t a d a c o m o t r a m p a p o r m e d i o del v e n e n o , el p u ñ a l
y " c o n l a z o d e h o r c a . " L o q u e n o s a b e e s t a v o z c o r a l es q u e esa m u e r t e a
t r a i c i ó n (la d e l p a d r e ) se c o n v i e r t e e n u n a e s p e c i e de c o n t r a p u n t o a la otra
m u e r t e e j e c u t a d a c o n m a l d a d y " a b a j a m i e n t o " p o r la m a d r e d e M a l i n c h e .
H a y u n a c o n c a t e n a c i ó n d e s e c r e t o s y c o m p l i c i d a d e s q u e se m u l t i p l i c a n . E l
c o r o l l o r a f r e n t e a u n e n g a ñ o q u e i g n o r a , d a a c o n o c e r a la M a l i n c h e
v e r d a d e r a la t r a i c i ó n (el a s e s i n a t o d e su p a d r e ) , y la v o z d e la n i ñ a d e s t e r r a d a
n o s r e v e l a la s e g u n d a t r a i c i ó n d e la m a d r e , a n o s o t r o s , los lectores. 1 0 L a v o z
c o m u n i t a r i a , a s u m i e n d o el p a p e l d e su c o n t r a p a r t i d a e n e l t e a t r o g r i e g o , es
la e x p r e s i ó n d e u n d o l o r c a t á r t i c o y d e u n a v e r d a d s e c r e t a , p e r o q u e es
n e c e s a r i o r e v e l a r p a r a l o g r a r la r e s t i t u c i ó n e n u n n i v e l casi m í t i c o del o r d e n
t r a n s g r e d i d o p o r la m a d r e . E s e c o n o c i m i e n t o l l e g a a o í d o d e la M a l i n c h e
v e r d a d e r a , esa q u e t o d a v í a v i v e p e r o q u e h a m u e r t o s i m b ó l i c a m e n t e d e n t r o
d e su c o m u n i d a d : "... yo, v e n d i d a / a m e r c a d e r e s , iba c o m o e s c l a v a , / c o m o
n a d i e , al d e s t i e r r o . " D i c h o o r d e n q u e b r a n t a d o a b a r c a d o s a s p e c t o s : p o r u n
l a d o , la r e l a c i ó n p a t e r n o filial y, p o r o t r o , las i m p l i c a c i o n e s d e e s t a r e l a c i ó n
p a r a la c o m u n i d a d . E l c o r o c o n s t r u y e u n a e s c e n a d o n d e el p a d r e y su h i j a
" s e t o m a n d e la m a n o " p o r q u e l o s u n e e n su e n c u e n t r o n o s ó l o la m u e r t e sino
el r e c o n o c i m i e n t o ( a n a g n ó r i s i s ) d e la traición. 1 1 E n e s t e s e n t i d o la m u e r t e
t i e n e la f u n c i ó n d e r e s t i t u i r l o s l a z o s filiales y a f e c t i v o s q u e la t r a i c i ó n h a
d e s t r u i d o . E n c u a n t o al a s p e c t o c o m u n i t a r i o , la n o r m a l i z a c i ó n d e la
a c t i v i d a d c o m e r c i a l y del u n i v e r s o s ó l o p u e d e d a r s e c o n el r e c o n o c i m i e n t o
d e u n a ley m u c h o m á s p r o f u n d a e i m p o r t a n t e , la l e y d e l o s l a z o s filiales, e s a
l e y q u e la m a d r e v i o l e n t a y d e j a e n s u s p e n s o p o r u n i n s t a n t e c o n su d e c r e t o .
E l e n c u e n t r o d e l a h i j a y su p a d r e , y a d e f i n i t i v a m e n t e u n i d o s p o r la m u e r t e ,
y q u e el c o r o p r o c l a m a c o m o " u n s i g n o , " d e v u e l v e el s e n t i d o al o r d e n
f a m i l i a r , c o m u n i t a r i o y u n i v e r s a l ( c ó s m i c o ) . C l a r o está, la b a s e d e e s t e
o r d e n a m i e n t o ritual p r o v i e n e d e u n e n g a ñ o , d e u n c u e r p o q u e n o e s el d e
M a l i n c h e , s i n o el c u e r p o p r o d u c t o de otra t r a i c i ó n e j e c u t a d a p o r la m a d r e .
C o m o v e m o s , la t r a i c i ó n c r e a u n a s e r i e d e s c o n t r o l a d a d e e v e n t o s q u e
g u a r d a n e n su o r i g e n u n a m a l d a d s e c r e t a , u n e n g a ñ o e s c o n d i d o .
D e s p u é s d e la i n t e r v e n c i ó n c o r a l , la v o z d e la M a l i n c h e r e t o m a el c u r s o
d e su l e n t a e x p u l s i ó n - m u e r t e y n o s i n f o r m a d e lo q u e p a r a m í r e s u l t a c r u c i a l
e n la r e f o r m u l a c i ó n d e su h i s t o r i a : el d e s p l a z a m i e n t o d e la i d e n t i d a d . L a s
p l a ñ i d e r a s c o n su l l a n t o h a n p u e s t o e n m a r c h a e s e " g r a n o d e c a c a o " q u e
h a b í a q u e d a d o q u i e t o c o n el a n u n c i o d e la m a d r e , y c o m o e s e g r a n o , el
c u e r p o d e la M a l i n c h e e n t r a r á e n u n n u e v o p r o c e s o d e s i m b o l i z a c i ó n a m o d o
d e i n t e r c a m b i o . E n el p o e m a , el " c u e r p o a n ó n i m o , " e s e " c a d á v e r / q u e n o
IVETTE N. HERNANDEZ
39
era el m í o " es el o b j e t o q u e s u s t i t u y e a o t r o , u n s i g n o q u e c o b r a s e n t i d o al
c o n v e r t i r s e en s u p l e m e n t o d e otro. E l c a d á v e r a n ó n i m o p a s a a t e n e r el v a l o r
d e i d e n t i d a d d e la M a l i n c h e , m i e n t r a s q u e é s t a p a s a a ser " n a d i e " : " A r r o j a d a ,
e x p u l s a d a / d e l r e i n o , d e l p a l a c i o y d e la e n t r a ñ a tibia / d e la q u e m e d i o a
l u z e n t á l a m o l e g í t i m o . " 1 2 L a i d e n t i d a d q u e o t o r g a la p e r t e n e n c i a a u n a
c o m u n i d a d ( d e s d e l o s p a d r e s h a s t a el l u g a r g e o g r á f i c o q u e d i c h a c o m u n i d a d
o c u p a ) , al p e r d e r s e , b o r r a t o d o l a z o o c o n e x i ó n c o n el o r i g e n , y lo q u e q u e d a
es e l d e s t i e r r o , el c a m b i o d e l u g a r , la n o - p e r t e n e n c i a .
Es un nuevo
n a c i m i e n t o al r e v é s : u n n a c i m i e n t o s u r g i d o p o r el s i m u l a c r o d e u n a m u e r t e
q u e c o n d u c e al e x i l i o , al l u g a r d o n d e l o s l a z o s m a t e r n o s y c o m u n i t a r i o s n o
existen.
L o s d a t o s b i o g r á f i c o s d e la M a l i n c h e c o n f i r m a n su c o n d i c i ó n d e o b j e t o
d e i n t e r c a m b i o y s i g n o e n c o n s t a n t e t r a n s m i g r a c i ó n . D e la m a d r e p a s a a
m a n o s d e los m e r c a d e r e s y c o m i e n z a la l a r g a l í n e a d e t r a s l a d o s y c a m b i o s
d e l u g a r q u e la c a r a c t e r i z a n . L o s m e r c a d e r e s la e n t r e g a n a l o s i n d i o s d e
T a b a s c o , q u i e n e s la p r e s e n t a n a C o r t é s c o m o u n r e g a l o , y é s t e a su v e z la
regala a Alonso Hernández de Puerto Carrero, de quien vuelve a Cortés, para
t e r m i n a r s i e n d o e s p o s a d e J u a n J a r a m i l l o . 1 3 Su n o m b r e t a m b i é n s u f r e d e
múltiples transformaciones:
Malinal, Marina, Malintzín y Malinche.
E x p e r i m e n t a t a m b i é n c a m b i o s q u e a f e c t a n su c o n d i c i ó n s o c i a l : d e n o b l e a
esclava, de esclava a intérprete, de amante a esposa. A nivel simbólico y del
l e n g u a j e t a m b i é n h a s u f r i d o m ú l t i p l e s t r a s l a c i o n e s d e s e n t i d o : d e s d e su
r e p r e s e n t a c i ó n e n las c r ó n i c a s y l o s c ó d i c e s i n d í g e n a s , p a s a n d o p o r l a s
r e e l a b o r a c i o n e s d e l s i g l o X I X , h a s t a O c t a v i o P a z , C a r l o s F u e n t e s , el
f e m i n i s m o y las chicanas.
L o q u e se r e p r e s e n t a e n el t e x t o d e C a s t e l l a n o s es, p r e c i s a m e n t e , el
origen de esa concatenación móbil y transmigratoria del signo "Malinche."
L a s p r e g u n t a s q u e n o s p o d r í a m o s h a c e r e n este m o m e n t o s o n l a s s i g u i e n t e s :
¿ C u á l sería la r e l a c i ó n e n t r e la t r a i c i ó n y el s i g n o ? ¿ Q u é s i g n i f i c a ser
d e f i n i d o d e s d e el o r i g e n p o r la t r a i c i ó n y c ó m o e s t o a f e c t a al l e n g u a j e d e la
identidad?
¿ Q u é e c o n o m í a s i m b ó l i c a se e s t a b l e c e a t r a v é s de u n
d e s p r e n d i m i e n t o v i o l e n t o d e esa c o m u n i d a d q u e d e f i n e a u n a p e r s o n a y d e
l o s l a z o s m a t e r n o s o f a m i l i a r e s q u e la c a r a c t e r i z a n ? L a t r a n s g r e s i ó n v a a
m a r c a r la p o s i c i ó n q u e v a a o c u p a r e l s u j e t o e n u n a c a d e n a d e s i g n o s q u e
t i e n e c o m o o r i g e n u n e n g a ñ o s e c r e t o . E s a m a r c a se r e p r e s e n t a e n e l p o e m a
a través no sólo de las imágenes de expulsión y sustitución, sino también por
m e d i o del c u e r p o m i s m o d e la m a d r e e n su r e f l e j o e s p e c u l a r : " y se
c o n t e m p l ó e n m í y o d i ó su i m a g e n / y d e s t r o z ó el e s p e j o c o n t r a el s u e l o . "
P a r a la m a d r e p o d e r ser, e n su n u e v a i d e n t i d a d a s u m i d a c o n el c ó m p l i c e ,
t i e n e q u e q u e b r a r la i m a g e n q u e l e d e v u e l v e su h i j a q u e es, a su v e z , ella
m i s m a . A t r a v é s d e l a q u i e b r a d e l o s l í m i t e s , se i m p o s i b i l i t a la u n i d a d e n t r e
m a d r e e h i j a y se d i s l o c a la r e l a c i ó n c o n el o r i g e n . 1 4 L o q u e se e s c u c h a al
final s o n " l o s f ú n e b r e s r u m o r e s c o n l o s q u e se m e e n t i e r r a . " P e r o e s t a
40
INTI N° 48
m u e r t e , c o n t r a r i o a lo q u e p o d r í a p e n s a r s e , n o c a n c e l a el f u t u r o , y a q u e ella
a v a n z a " h a c i a el d e s t i n o e n t r e c a d e n a s " . E s a s c a d e n a s s o n la m a r c a del
o r i g e n q u e r e s u l t a i m b o r r a b l e p e r o q u e a la v e z a y u d a a las c o n t i n u a s
t a c h a d u r a s del ser y q u e v i a b i l i z a n su c o n s t a n t e m e t a m o r f o s i s . S e p u e d e
c o n c l u i r q u e l a s c a d e n a s s o n r e p r e s e n t a c i ó n m a t e r i a l d e la t r a i c i ó n , e s d e c i r ,
un avanzar restringido o contextualizado por un destino impuesto desde
f u e r a , q u e n u n c a se e l i g i ó p e r o q u e f o r m a p a r t e i n t e g r a l d e u n o r i g e n
d e f i n i d o c o m o d e s t i e r r o , e x p u l s i ó n y m o v i m i e n t o . L a e n t r a d a al m e r c a d o d e
s i g n o s es la d e u n o b j e t o q u e c o n t i e n e la i m a g e n q u e b r a n t a d a d e u n t o d o q u e
a h o r a e s t á f r a g m e n t a d o , roto: d e u n a n o b l e q u e a h o r a es e s c l a v a (y p o r lo
t a n t o se t r a s t o c a su v a l o r social), d e u n a t r a i c i o n a d a q u e será c o n s i d e r a d a
t r a i d o r a , d e u n a i n d i a c r i s t i a n i z a d a , d e l n a h ú a t l al m a y a y d e a h í al c a s t e l l a n o .
El p o e m a a b r e y cierra c o n el d e c r e t o d e u n a m u e r t e y la f a l s i f i c a c i ó n
d e u n a e s c e n a . L a s l á g r i m a s e n m a r c a d a s al f i n a l en s i g n o s a d m i r a t i v o s s o n
la señal d e la f a l s e d a d d e l o s g e s t o s , d e e s e l e n g u a j e d e l c u e r p o c u y o d e c r e t o ,
d e s d e el a s i e n t o del p o d e r , se e s g r i m e c o n t r a su h i j a y c o n t r a sí m i s m a . El
final del p o e m a n o s r e p r e s e n t a el g e s t o ú l t i m o d e la m a d r e q u e c i e r r a su
" p e r f o r m a n c e " o e s p e c t á c u l o . E s t a i n t e r p r e t a c i ó n se j u s t i f i c a r í a c o n el
s e g u n d o v e r s o del p o e m a , d o n d e l a m a d r e se d e j a c a e r " c o m o a b a t i d a " (o
sea, n o a p a r e c e a b a t i d a , sino como si estuviera
a b a t i d a ) . P e r o c a b r í a la
p o s i b i l i d a d d e otra i n t e r p r e t a c i ó n q u e p r o b l e m a t i c e el e s p e c t á c u l o d e la
m a d r e a ú n m á s . A q u í p o d e m o s v a l e m o s d e la i m a g e n del e s p e j o f r a g m e n t a d o
c o m o i n d i c a d o r d e u n o d i o q u e s i e n t e la m a d r e h a c i a sí m i s m a . E n e s t e
s e n t i d o l a s l á g r i m a s serían c o m p o n e n t e s d e u n a s i t u a c i ó n t r á g i c a d e la
m a d r e , s u j e t a a u n a s f u e r z a s p a t r i a r c a l e s y m a s c u l i n a s q u e la d o m i n a n , q u e
la c o n v i e r t e n e n c ó m p l i c e al a c e p t a r su p a p e l d e a m a n t e y t r a i d o r a . D e s t r o z a r
la i m a g e n p r o p i a i m p l i c a t r a i c i o n a r lo f e m e n i n o , e s la f u e r z a d e s t r u c t o r a q u e
r o m p e l o s l a z o s f u e r t e s q u e d e b e r í a n existir, s i g u i e n d o a h o r a a C h o d o r o w ,
e n t r e m a d r e e h i j a ( v e r n o t a 13).
P a r a R o s a r i o C a s t e l l a n o s , la h i s t o r i a d e la M a l i n c h e c o m i e n z a e n el
n ú c l e o f a m i l i a r . L a e x p l o r a c i ó n p o é t i c a d e la p o e t a b u s c a e n l o s o r í g e n e s
u n a p o s i b l e e x p l i c a c i ó n d e l o s a c o n t e c i m i e n t o s q u e se a s o c i a n c o n esta
figura. E s u n i n t e n t o d e d a r a la M a l i n c h e m a y o r d e n s i d a d p s i c o l ó g i c a p o r
m e d i o d e u n a r e c u p e r a c i ó n y r e c o n s t r u c c i ó n d e su m i c r o h i s t o r i a (el c o n f l i c t o
f a m i l i a r q u e , c o n el p a s o d e l t i e m p o , se c o n v e r t i r á e n u n o d e l o s p u n t o s
á l g i d o s d e la h i s t o r i a m e x i c a n a ) . E s u n g e s t o r e c u p e r a t i v o m u y p a r e c i d o al
q u e a r t i c u l a n m u c h o s d e los r e p r e s e n t a n t e s d e la l l a m a d a n u e v a n o v e l a
h i s t ó r i c a y, t a m b i é n , se p u e d e r e l a c i o n a r c o n el i n c r e m e n t o e n el i n t e r é s p o r
el p a s a d o c o l o n i a l d e e s c r i t o r e s c o n t e m p o r á n e o s . E s t a m b i é n la m a n e r a e n
q u e la c r í t i c a s i t u a d a e n u n a z o n a b i l i n g ü e y e n c o n s t a n t e f l u j o d e r a z a s y
l e n g u a s , a q u e l l a q u e h a b l a d e s d e el e s p a c i o c h i c a n o , se v a a p r o p i a n d o d e
esta figura p a r a e x p l o r a r o t r o s d e r r o t e r o s , o t r a s p o s i b i l i d a d e s , b a s a d a s en
narraciones alternativas. Es un movimiento crítico y literario que busca
IVETTE N. HERNANDEZ
41
e n s a n c h a r la i m p o r t a n c i a d e la i n d i v i d u a l i d a d d e M a l i n c h e ( o t o r g á n d o l e u n a
c o m p l e j a prehistoria p s i c o l ó g i c a ) , p e r o q u e n u n c a p u e d e o l v i d a r la amplitud
d e u n ser q u e sigue siendo el r e c e p t á c u l o s i m b ó l i c o d e u n a n a c i ó n . L o
p s i c o l ó g i c o , e n otras palabras, intenta d e s a r t i c u l a r u n a i n t e r p r e t a c i ó n a m p l i a
del o r i g e n de M é x i c o c o m o traición, para sustituirla p o r otra d o n d e la
p a l a b r a " t r a i c i ó n " se c o n c e n t r e e n la m a d r e y n o e n la h i j a M a l i n c h e . E s p o r
eso q u e C a s t e l l a n o s t o d a v í a n o p u e d e r o m p e r c o n u n a t r a d i c i ó n q u e a s o c i a
a la M a l i n c h e c o n la traición. C i e r t a m e n t e su a c e r c a m i e n t o e x p l o r a u n a
v a r i a n t e distinta, p e r o la traición sigue m a r c a n d o la p o s i c i ó n q u e el s u j e t o
o c u p a e n la c a d e n a d e i n t e r c a m b i o s s i m b ó l i c o s , p e r o ahora c o m o v í c t i m a ,
c o m o la t r a i c i o n a d a . N o obstante, lo q u e a m í m e interesa s u b r a y a r es q u e
la t r a i c i ó n f o r m a parte de u n a e c o n o m í a s i m b ó l i c a q u e es n e c e s a r i a p a r a la
p r o d u c t i v i d a d d i s c u r s i v a q u e g e n e r a la M a l i n c h e . E s t a e s p e c i e d e circuito
se g e n e r a , en el p o e m a d e C a s t e l l a n o s , p o r el v a c í o p r o v o c a d o e n el n ú c l e o
f a m i l i a r , e n el origen, p e r o e n t e n d i d o c o m o traición / e x p u l s i ó n del á m b i t o
d e lo m a t e r n o l i g a d o a su vez c o n los o r í g e n e s n a c i o n a l e s , c o n el p r i n c i p i o
de M é x i c o c o m o país. D i c h o v a c í o f u n c i o n a c o m o u n i m á n q u e atrae
d i v e r s a s p r á c t i c a s discursivas (historia, literatura, arte, crítica) q u e lo q u e
b u s c a n es l l e n a r el signo " m a l i n c h e " c o n n u e v o s sentidos. E s t e " g r a n
p r i n c i p i o " para la c o n q u i s t a , c o m o la l l a m a B e r n a l D í a z , y q u e v i e n e a ser
el c o m i e n z o de ese " e n r e d o l l a m a d o M é x i c o " del q u e h a b l a J o s é E m i l i o
P a c h e c o . E s la f r a g m e n t a c i ó n de ese e s p e j o q u e r o m p e la m a d r e , y la
c o n s t a n t e t r a n s m i g r a c i ó n de la h i j a c o n v e r t i d a en signo c a m b i a n t e .
NOTAS
1 En la colección de relatos titulada El naranjo, el escritor Carlos Fuentes
incluye la narración titulada "Las dos orillas," donde el personaje de Jerónimo de
Aguilar habla sobre la rivalidad que mantuvo con la Malinche. Más recientemente,
en su novela La frontera de cristal, vuelve sobre el tema de Malinche en el cuento
titulado "Malintzin de las maquilas." La misma postura del poema de Pacheco
aparece en el libro de Todorov: "es ante todo el primer ejemplo [la Malinche], y
por eso mismo, el símbolo, del mestizaje de las culturas; por ello anuncia el estado
mexicano moderno y, más allá de él, el estado actual de todos nosotros, puesto que,
a falta de ser siempre bilingües, somos inevitablemente bi o triculturales" (109).
2 Recuérdese que es en el texto de Bernal Díaz donde se ofrecen muchos datos
importantes sobre la vida e importancia de Malinche para la conquista. Véanse en
especial los capítulos XXXVI-XXXVII. Para un recuento detallado de su aparición
en textos diversos a través de la historia, véase el libro de Messinger Cypess. Util,
aunque mucho menos detallado, resulta el artículo de Phillips.
3
Idea central del pensamiento de Octavio Paz en su Laberinto
de la
soledad.
42
INTI N° 48
4 En la cita Phillips se refiere más a los intelectuales masculinos, y por eso la
negatividad que se trasluce en su comentario. Ella se posiciona dentro de un
feminismo reivindicador de la Malinche. Para otros ejemplos de apropiaciones
feministas, véanse los capítulos siete y ocho del libro de Messinger Cypess.
Recomendamos el artículo de Norma Alarcón, que se dedica a lo que ella llama la
"modernistic stage" de los acercamientos a la Malinche, o sea, las maneras en que
se ha trabajado su figura en el siglo XX, llegando hasta las chicanas.
5 Citamos de la edición titulada Poesía no eres tú: Obra poética, 1948 - 1971.
El poema se encuentra en las páginas 181 - 182. Castellanos trabajó la figura de
Malinche en su obra de teatro El eterno femenino.
Hace alusión también al
personaje en el ensayo "Otra vez Sor Juana" del libro Juicios sumarios.
6 Existe ya una correlación entre ese movimiento en descenso y los personajes
que lo sufren desde una perspectiva sonora del lenguaje. Dicha correlación se
concentra en las palabras que comparten las vocales iniciales de los siguientes
significantes: abatida, abajamiento, ambos, amantes.
7 Las implicaciones de esta transgresión serán discutidas con más detalle en las
páginas que siguen.
8 El tema del Carpe diem siempre estuvo relacionado con la imagen de la flor que
perderá los pétalos o se marchitará con el tiempo, perdiendo así su perfume y su
brillantez (flor también como llama de la antorcha). Presenciamos lo que Riffaterre
ha denominado una derivación hipogramática de una frase o cliché preexistente
(23), en este caso "La flor de la juventud," frase que se destruye con la aparición
de otro cliché, el Carpe diem.
9 En las historias sobre la Malinche no se menciona cómo murió su padre.
Rosario Castellanos reconstruye la historia familiar valiéndose de una traición muy
parecida a la de Gertrudis en Hamlet, y que comparte con una tradición mítica
donde se representa el mundo de los muertos, la búsqueda de un origen, la
revelación de un enigma.
10 Es importante recalcar aquí que, para algunos críticos, la traición de la madre
se ha convertido en un componente fundamental del aspecto biográfico y psicológico
de la Malinche. Estos críticos intentan hasta cierto punto cancelar la visión de
Malinche como traidora. Candelaria se refiere a esto al decir que "the fact that La
Malinche had been betrayed by her mother and sold into slavery cannot be
overlooked as a factor in a more complete interpretation and understanding of this
remarkable woman" (5). De forma parecida comenta Bruce-Novoa: "If we
concentrate on her life prior to the arrival of Cortés as one of betrayal by her own
family, of being sold and enslaved, then, like Marina, she was a woman traumatized
by her loss of familial ties and home" (82). Todorov también intenta reinvindicarla
en su libro (108).
11 Según Aristóteles en su Poética, la anagnórisis "es una inversión o cambio de
ignorancia a conocimiento que lleva a amistad o a enemistad de los predestinados
a mala o buena ventura" (118). El tipo de reconocimiento que privilegia Aristóteles
es aquél que, como en Edipo Rey, se mezcla con la peripecia, justamente lo que
intenta hacer aquí Rosario Castellanos, enfocándose en la "mala ventura".
IVETTE N. HERNANDEZ
43
12 También recordemos los versos ya citados: "como esclava, / como nadie..."
13 Todos estos datos aparecen en Bernal Díaz.
14 Esta relación entre madre e hija parece estar cercana y a la vez distanciada de
las definiciones de la maternidad expuestas por Chodorow: "Primary identification
and symbiosis with daughters tend to be stronger and cathexis of daughters is more
likely to retain and emphasize narcissistic elements, that is, to be based on
experiencing a daughter as an extension or double of a mother herself..." (109). En
la imagen del espejo roto, la madre de Malinche se enfrenta con su propio ser
extendido en el cuerpo de su hija. Sin embargo, existe un fuerte componente de
fragmentación y falta de cohesión entre madre e hija, elemento que Chodorow no
postula. Por otra parte, Cherríe Moraga ve la disyunción entre madres e hijas como
un componente fundamental de la familia chicana que siempre privilegia al varón:
"In a way, Malinche's mother would only have been doing her Mexican wifely
duty: putting the male first" (101; énfasis de Moraga; ver también 102). Moraga
elabora más el problema de la traición en este ensayo desde la perspectiva de la
cultura chicana y la mujer.
OBRAS CITADAS
Alarcón, Norma. "Traddutora, Traditora: A Paradigmatic Figure of Chicana
Feminism". Scattered Hegemonies.
Inderpal Grewal y Caren Kaplan, eds.
Minneapolis: University of Minnesota Press, 1994. pp. 110-133.
Aristóteles. Poética. Juan David García Bacca, trad. Caracas: Universidad
Central de Venezuela, Ediciones de la Biblioteca, 1982.
Bruce-Novoa, Juan. "One More Rosary for Doña Marina". Confluencia 1
(1986): pp. 73-84.
Candelaria, Cordelia.
(1980): pp. 1-6.
"La Malinche, Feminist Prototype".
Castellanos, Rosario.
Económica, 1975.
El eterno femenino.
------.Poesía
Cultura Económica, 1972.
no eres tú: Obra poética, 1948 - 1971. México: Fondo de
Chodorow, Nancy. The Reproduction
of California Press, 1979.
México:
of Mothering.
Frontiers
5
Fondo de Cultura
Berkeley: University
Cypess, Sandra Messinger. La Malinche in Mexican Literature.
History to Myth. Austin: University of Texas Press, 1991.
From
Díaz del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva
España. México: Porrúa, 1970.
Fuentes, Carlos. El naranjo.
Madrid: Alfaguara, 1995.
44
INTI N° 48
. La frontera de cristal. Madrid: Alfaguara, 1996.
Moraga, Cherríe. "A Long Line of Vendidas". Loving in the War Years.
Boston: South End Press, 1983. pp. 90-144.
Pacheco, José Emilio.
Económica, 1986.
Paz, Octavio.
Económica, 1959.
Tarde o Temprano.
El laberinto de la soledad.
México: Fondo de Cultura
México:
Fondo de Cultura
Phillips, Rachel. "Marina/Malinche. Masks and Shadows." Women in
Hispanic Literature. Icons and Fallen Idols. Beth Miller, ed. Berkeley: University
of California Press, 1983. pp. 97-114.
Riffaterre, Michael. Semiotics of Poetry. Bloomington: Indiana University
Press, 1984.
Todorov, Tzvetan. La conquista de América.
México: Siglo XXI, 1987.
Descargar