Descarregar - Corts Valencianes

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 7
DIARIO DE SESIONES
VI Legislatura
Any 2005
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA,
COMERÇ I TURISME
realitzada el dia 24 de maig de 2005
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora Amparo Sancho Vicente
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 40 minuts)
Compareixença de la consellera de Turisme, senyora María Milagrosa Martínez Navarro, per a informar sobre els objectius i continguts de l’anunciat Institut Tecnològic de Turisme, sol·licitada pel GP
Socialista (RE número 16.934). ............................................................................................................................
pàgina 3
Intervencions del diputat Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista), de la diputada Dolors Pérez i Martí (GP
Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Juan Mariano Castejón Chaler (GP Popular).
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa per a la declaració
de Festes d’Interés Turístic Regional en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, presentada pel GP Socialista (RE número 16.524, BOCV número 66). ....................................................................................................
Intervencions del diputat Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista), de la diputada Dolors Pérez i Martí (GP
Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular).
Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 7 vots a favor.
Presa en consideració de les proposicions no de llei sobre la subscripció d’un conveni per a la promoció
de la Fira de Tots Sants de Cocentaina i l’elaboració d’un inventari de les fires tradicionals que siguen
pàgina 9
Pàgina 2
24.05.2005
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
referència de la tradició comercial, mercantil i cultural, presentada pel GP Socialista (RE número
17.221, BOCV número 73) i sobre el manteniment i la millora de la Fira de Tots Sants de Cocentaina,
presentada pel GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 17.248,
BOCV número 73). ............................................................................................................................................
pàgina 12
Intervencions de la diputada Rebeca Lirios Soler Cejudo (GP Socialista), del diputat Joan Antoni Oltra i
Soler (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i de la diputada Mercedes Alonso García
(GP Popular).
Votació de les proposicions no de llei: es rebutjen per 8 vots en contra i 7 vots a favor.
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la realització d’un mapa de zones eminentment
turístiques, presentada pel GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número
17.609, BOCV número 74). ...............................................................................................................................
pàgina 17
Intervencions de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana:
Entesa), María del Carmen Sánchez Brufal (GP Socialista) i Mónica Isabel Lorente Ramón (GP Popular).
Votació de les proposicions no de llei: Es rebutjen per 8 vots en contra i 6 vots a favor.
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre el desenvolupament turístic del municipi de la
Todolella i el conjunt de la comarca dels Ports, presentada pel GP Socialista (RE número 26.249,
BOCV número 99). ............................................................................................................................................
Intervencions del diputat Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista) i de les diputades Dolors Pérez i Martí
(GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Carolina Salvador Moliner (GP Popular).
Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 6 vots a favor.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 42 minuts)
pàgina 20
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme. Reunió celebrada el dia 24 de maig de 2005. Comença la reunió a les 10
hores i 39 minuts. Presidix l’Il·lustre Diputada Senyora
Amparo Sancho Vicente. Reunió número 7.
La senyora presidenta:
Buenos días.
En primer lugar, la señora secretaria comprobará la existencia de quórum.
(La senyora secretària passa llista dels membres de la comissió)
Muchas gracias.
Antes de comenzar con el orden del día, me gustaría darle
la bienvenida a la consellera de Turismo por su amabilidad y
por su disponibilidad siempre que le requerimos su presencia.
El primer punto del orden del día es la lectura y aprobación, en su caso, del acta de la reunión anterior. Todas sus
señorías tienen el acta de la sesión anterior y, si no hay ninguna duda y ningún cambio, se da por aprobada por unanimidad. Vale, pues la damos aprobada por unanimidad.
El segundo punto del orden del día es la comparencia del
conseller de Industria, Comercio y Turismo para explicar la
incidencia y las repercusiones que sobre el turismo rural tienen las actividades de la fundación Blasco de Alagón, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista. Esta comparecencia ha sido aplazada a petición del Grupo Parlamentario
Socialista y se verá en la próxima comisión.
El tercer punto del orden del día es la comparencia de la
consellera de Turismo para informar sobre los objetivos y
contenidos del anunciado Instituto Tecnológico de Turismo,
solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista. Para su defensa tiene la palabra la consellera de Turismo. Cuando quiera, señora consellera.
La senyora consellera de Turismo:
Buenos días a todos.
Muchas gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
Hoy en día es incuestionable la necesidad de trabajar en la
incorporación de investigación, desarrollo, innovación a los
procesos productivos para el mantenimiento de la competitividad en cualquier tipo de empresa. Y lo considero incluso
más importante en un sector tan sujeto a los cambios y las
motivaciones y en las nuevas tendencias, como es el sector
del turismo.
Desde la Conselleria de Turismo trabajamos día a día con
el objetivo de mantener e incrementar la competitividad de
nuestro producto turístico de manera que consigamos la sostenibilidad a medio y largo plazo del empleo y la riqueza generada por el turismo en nuestra Comunidad. Creo que la calidad y la innovación son dos grandes retos que debe afrontar el
sector para la consecución de dichos objetivos. En este sentido, la incorporación de las nuevas tecnologías y la transferencia tecnológica son piezas fundamentales.
Desde la Conselleria de Turismo se ha venido apoyando la
implantación de sistemas de calidad y la mejora continua en
nuestras empresas turísticas, tanto en el ámbito de las instalaciones como en lo referente a la gestión, haciendo especial
hincapié en la introducción de tecnologías de gestión medioambiental y de las tecnologías de información. Pero lo cierto
es que la introducción de la cultura de la innovación en el sector turístico valenciano en ocasiones no se corresponde con el
dinamismo de esta actividad en nuestra Comunidad.
Pàgina 3
Entre los principales obstáculos para la introducción y uso
de tecnologías se encuentran el reducido tamaño de las empresas, la variedad de las actividades que se llevan a cabo
dentro del sector turístico, el gran éxito obtenido por nuestro
turismo, que no ha estimulado un mayor esfuerzo innovador,
y la falta de información sobre las posibilidades tecnológicas.
En este contexto, hemos decidido la creación del Instituto
Valenciano de Tecnologías Turísticas, Invatur, para dar un
mayor impulso a la introducción de nuevas tecnologías y de
productos innovadores dentro del sector, lo que nos permitirá
llevar a la vanguardia turística nuestra Comunidad. Invatur
permitirá canalizar las necesidades del sector y contribuirá a
la incorporación de las nuevas tecnologías en los distintos
subsectores de la actividad. El objetivo fundamental consiste
en facilitar la incorporación a todas las empresas turísticas de
nuestra Comunidad, de las oportunidades tecnológicas que
supone la base para la competitividad de su sector. Para alcanzar este objetivo fundamental nos apoyaremos en una serie de
objetivos instrumentales que pasan, entre otros, por el desarrollo de proyectos de investigación e innovación, la realización de acciones técnicas, informativas específicas sobre nuevas tecnologías y el asesoramiento personalizado a los
diferentes agentes de la industria turística valenciana.
Invatur se plantea como un instrumento de servicio para el
sector turístico, con un ámbito de actuación en áreas referidas
a las tecnologías relacionadas con la información y la comunicación, tecnologías ambientales y del agua, tecnologías de
calidad, la gestión y los procesos, tecnología de la comercialización y nuevos mercados y tecnología de la seguridad y de la
salud, entre otros.
El grado de competitividad de las empresas turísticas hasta
ahora estaba determinado por la capacidad de reacción a los
cambios dentro del entorno competitivo. Pero hoy más que
nunca, la velocidad y la profundidad de los cambios exigen
una actitud firme de anticipación e innovación en todos los
ámbitos de la organización. En este sentido, Invatur se constituirá en una plataforma destinada también a estudiar los cambios en el sector turístico, la aparición de nuevas tecnologías
aplicadas al sector, las tendencias del turismo a escala mundial y el desarrollo de la industria turística valenciana. Todo
ello permitirá obtener un profundo conocimiento del sector en
todo momento y, con ello, anticipar riesgos y adaptar las estrategias.
Quiero remarcar que el principal objetivo del Instituto Valenciano de Tecnologías Turísticas, Invatur, es el incremento
de la competitividad del sector turístico de nuestra Comunidad mediante la investigación, el desarrollo tecnológico y la
innovación. Y para conseguirlo Invatur va a desarrollar, entre
otras, las siguientes actividades: estudios e investigación de
mercados de nuevas tendencias, asesoramiento y apoyo técnico a las empresas y entidades turísticas de nuestra Comunidad, introducción de tecnologías avanzadas en el sector, desarrollo de proyectos de investigación e innovación junto con
empresas y entidades, la realización de transferencia tecnológica específica.
Los beneficios que esperamos conseguir con el funcionamiento de este instituto son entre otros: el incremento de las
oportunidades de operación en los campos de innovación, investigación, desarrollo y transferencia tecnológica de este sector; cohesionar el tejido empresarial, mediante la puesta en
marcha de un proceso de desarrollo tecnológico fundamentado en los conocimientos de las personas y los recursos técnicos disponibles; posicionar a nuestras empresas turísticas entre las más innovadoras y avanzadas del país, permitiéndoles
incrementar su competitividad; la proyección de una imagen
de vanguardia de la industria turística de la Comunidad en el
mercado nacional e internacional.
Pàgina 4
24.05.2005
Y cabe destacar que para todo ello la sede de Invatur se va
a construir un nuevo edificio específico que se ubicará en Benidorm, con un presupuesto para este año de un millón de euros, para lo cual el Ayuntamiento de Benidorm ha cedido una
parcela de 5.000 metros cuadrados, de la que ya se han realizado los sondeos geotécnicos. Se ha publicado el concurso
para la redacción y dirección técnica del proyecto y se ha realizado informe y propuesta a la mesa de contratación para la
adjudicación del concurso.
Sobre los contenidos del Invatur hemos diseñado un área
de estudios e investigación, investigación de mercados, nuevos productos, gestión del cliente, modelos turísticos y sostenibilidad, productos, servicios y establecimientos del futuro,
gestión del destino e infraestructuras, patrimonio cultural y
natural, nuevas oportunidades de negocio, un área de tecnología de la información y comunicación, comercio electrónico, información y reservas, marketing por Internet, domotización de los establecimientos, gestión del cliente y nuevos
mercados, aplicación como base documental del sector turístico en todos los terrenos y desarrollos de Internet.
Respecto al área de gestión de procesos y medio ambiente:
optimización de energía; optimización hídrica; gestión de residuos y vertidos; sistemas de gestión medioambiental; arquitectura ecológica; gestión de recursos y reducción de costes;
procesos de trabajo; gestión del conocimiento; recursos humanos; sistemas de gestión de calidad; nuevos procesos industriales; gestión de compras y certificados de productos.
Y, por último, un área de tecnologías en seguridad y salud,
que hemos agrupado en seguridad alimenticia, análisis de
riesgos y puntos críticos de control, seguridad sanitaria, seguridad contra incendios, seguridad contra catástrofes y seguridad de bienes y personas.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora consellera.
En nombre del Grupo Parlamentario Socialista tiene la palabra el señor Colomer. Cuando quiera.
El senyor Colomer i Sánchez:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Senyora consellera, bon dia i molt agraït pel seu temps i la
seua informació.
L’objectiu que tenia la sol·licitud de la seua compareixença és que aquestes Corts no fórem les últimes en enterarse del contingut del objectius d’esta novetat que va introduir
el seu gabinet, la seua conselleria. En primer lloc, perquè este
Corts són les que posen i disposen els diners i recursos dels
contribuents per tal que aquí, en el debat de la Llei de pressupostos, s’orienten de manera, de la forma que políticament
s’estimen oportunes. Esta Casa, les Corts Valencianes, el Parlament valencià, té i volem que tinga tots plegats un protagonisme de primera magnitud. Per tant, jo crec que cal anar
trencant la tendència que el consellers informen primer a altres actors socials de la nostra Comunitat i els últims en enterar-se sovint som, sobre tot de les notícies turístiques, històricament ha sigut així, els últims en enterar-nos som els
parlamentaris en seu parlamentaria, que és on cal que els conseller donen la cara i expliquen els continguts de la seua gestió. És un fet de bones pràctiques no habituals explicar aquí,
per tant, estes qüestions.
El tema va ser presentar d’alguna manera en el debat pressupostari, fa set o vuit mesos que vosté va anunciar que anava
a crear esta conselleria. No apareixia molt clarament la quan-
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
titat consignada que vosté avui ha recordat, crec que no era
exactament la que es va dir en aquell moment, dóna igual, ara
seria, en tot cas, la qüestió anecdòtica. Tampoc quedava molt
clar la ubicació pressupostària, no estava nominalment fixada
en la Llei de pressupostos, encara que tots sabem que la seua
conselleria, i abans l’Agència Valenciana de Turisme, s’ha especialitzat en fer i presentar aquí al parlament els pressupostos d’una manera fortament fosca, per dir-lo així, d’una manera molt opaca. Només un percentatge molt reduït dels diners
que es consignen apareixen territorialitzats.
I en este cas, en el tema que avui ens ocupa, l’objecte
d’esta compareixença era un altre exemple que no apareixia
en lloc clarament la inversió en Institut Tecnològic de Turisme i en Benidorm i amb les característiques que vosté ha descrit. Però ens fiem, és una qüestió de fe, de què efectivament
en algun indret de tot el macro pressupost estarà, efectivament, esta quantitat.
Desitgem que no siga la materialització d’este projecte un
altre episodi dels culebrons habituals de la seua conselleria i
abans de l’Agència Valenciana de Turisme. L’exemple més
clamorós ha sigut el CDT de Castelló o el balneari de Benassal. Vull dir, el seu departament té una llarguíssima, malauradament, experiència en anunciar obres i tardar set o vuit anys
en culminar-les, perquè després tot són entrebancs i tot són…
Cosa que la que oposició en un moment donat denuncia que
les coses no es plasmen clarament als pressupostos i després
les virtualitats tarden, com he dit, set o vuit anys en concretarse. La seua conselleria les poques inversions que ha fet en els
últims deu anys s’han caracteritzat precisament per esta qüestió, per este extrem que estic exposant.
Aparentment la forma jurídica que han triat per a omplir de
contingut les polítiques que vosté ha dit és un institut tecnològic, en este cas el de turisme, que pren la nomenclatura dels
instruments dependents d’indústria de tota la vida, crec que
van a ajudar, jo crec que en això el nostre autogovern ha sigut
pioner en el conjunt de l’estat espanyol, la contribució en
matèria d’innovació que han fet els instituts tecnològics en altres sectors ha sigut capdavantera i ha sigut un exemple per a
altres comunitats. I és just fer un reconeixement en eixe sentit.
Per tant, la filosofia, volem interpretar, senyora conseller,
que vosté per analogia la vol emular i la vol traslladar, la vol
transportar a l’àmbit del turisme. Però en el fons estem parlant
d’investigació, estem parlant de creativitat, estem parlant
d’encarrilar investigació, d’encarrilar creativitat, innovació i
coneixement.
En primer lloc, es tractaria de donar-li valor a estes qüestions, la qual cosa ja és tota una novetat en el seu departament, perquè el seu departament s’ha caracteritzat per entronitzar el model del formigó, per dir-ho així, el model
immobiliari —és, diguem-ne, una filosofia compartida per tot
el govern, i vosté no ha discrepat mai i li hem brindat moltes
vegades l’oportunitat que es desmarcara—, front al model del
coneixement. El que ha dit vosté —per què no dir-ho?— té
tota l’aparença de donar un gir cap al model del coneixement,
encara que jo no me la crec —i li ho dic sincerament, jo no
me la crec, no ens la creem—, però aparentment és un discurs, per primera vegada en molts anys, il·lustrat, un discurs
innovador en eixe sentit.
Es tracta de traslladar el coneixement al món de l’empresa, al món de l’economia real. Ha sigut un mal presagi —per
això li dic que no ens la creem, no a vosté especialment, a la
senyora Milagrosa Martínez, sinó al que vosté representa,
perquè la vida dels fets va marcant i va dictaminant tot el contrari—, ha sigut un pèssim presagi el que han fet en la universitat, que ja era un gran preàmbul, ja era, diguem-ne, el poso
de tota la filosofia que ara vosté vol traslladar a l’Institut Tecnològic en qüestió, carregant-se —el que li vaig l’altre dia en
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
el Ple—, amb una voladura controlada que ve de deu anys, la
Fundació d’Alts Estudis Turístics Cabanilles, que tenia com a
missió fonamental exactament el que vosté diu ara.
Per tant, inventar, el que es diu inventar, no inventen res,
però el seu govern en estos deus anys també ha sigut un gran
especialista en trocar, semànticament, tot el que ja existia i
donar la impressió que són creatius. És el tema de l’Itva, que
el van substituir per l’Agència Valenciana de Turisme; és el
tema del Procova, que el van substituir i el van desgraciar, entre cometes; l’Ivex, amb tots els escàndols que ha generat. I és
tota eixa obsessió per canviar el nom de les coses i aparentar
que estan innovant.
Jo crec que ara tenen una oportunitat de fer autocrítica i
d’encarar les coses d’una altra manera. Jo vaig a acabar esta
primera intervenció dient-li que discrepem d’algunes coses
que ha dit. En el tema que li he comentat del seu comportament en relació a les universitats, a la Fundació Cabanilles,
que tenia una estructura autonòmica ben orquestrada, ben estructurada, en les tres províncies, en totes les universitats, per
a fer exactament el mateix que ara diu que vosté vol fer des
de Benidorm. Eixe ha sigut un mal símptoma.
I un mal símptoma i un mal preàmbul ha sigut també
que... tot el que vosté ha dit, de sistemes de qualitat de les tecnologies mediambientals en estos anys no precisament han sigut el frontispici o l’emblema, la senyera del seu departament.
Per exemple, Qualitur, que és un programa interessantíssim,
només cal revisar el pressupost d’enguany i constatar que és
menys que el de l’any passat. I anar enrere és tancar-se, i ja és
anar enrere, però és que decréixer nominalment, decréixer
quantitativament ja és una rendició, una claudicació en tota
regla, des del punt de vista de l’aposta per la qualitat.
Si vosté fera una enquesta —que les ha de fer, però objectivament, no trucant les xifres i dient sempre el que l’interessa el
Govern, enfrontant-se en l’opinió i les estadístiques del mateix
sector privat, que això ha sigut el súmmum que hem constatat
en els últims anys—, però si vosté fera una enquesta en tota la
trama comercial, en tots els negocis d’interés turístic, que en
són moltíssim en tot el territori valencià, i volguera saber
quantes xicotetes empreses participen d’algun programa de
qualitat d’una institució pública, el percentatge seria ridícul,
ridícul. Vostés han fet una política per dalt, superficial, conreant una nova casta empresarial, una nova aristocràcia empresarial per dalt, però per davall, senyora consellera, al xicotet i
mitjà comerç, a la xicoteta i mitjana empresa turística, l’han
deixada moltes vegades… l’han abandonada a la seva sort.
I quan diu que —i acabe amb açò—, l’èxit del sector turístic no ha estimulat l’esforç innovador… Llavors, què és
això? Morir d’èxit? Serà perquè la Generalitat no ha sabut injectar la cultura de la qualitat, injectar la cultura que la Fundació d’Alts Estudis Turístics fa molts anys, en tota la nostra
història de l’autogovern, ha estat intentant. Clar que és mot
d’èxit! Però un èxit que es fam per a demà. Eixe és el model
que vostés han instal·lat, el model immobiliari, front al del coneixement, que ara, de les seues paraules, es deduïx que potser que canvien eixa tendència. És clar, no ha sigut modern,
senyora consellera. No és modern ni és innovador callar —i
vosté ahí li he de tornar a reiterar la responsabilitat que té—,
callar front a l’eclosió del model immobiliari, que és el que
està conduint el destí del nostre territori, turísticament parlant.
Vosté encara no ha obert la boca en eixa qüestió. Això no és
modern, no és innovador. Alguna cosa haurà de dir. És veritat
que és responsabilitat de tot el Consell el que s’està fent en els
nostres destins turístics, però vosté alguna opinió qualificada
haurà de tindre.
I no és modern les distàncies que ha marcat amb la universitat. I no ha parlat res de la universitat en este institut. Jo li
demane que compte amb les universitats per tal de configurar
Pàgina 5
les estructures de gestió d’este institut tecnològic, que vosté
anomena Institut Tecnològic del Turisme Valencià.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
En nombre del Grupo Parlamentario la Entesa, tiene la palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera, agrair-li, com no, la seua presència, i
esperar que el seu fill estiga millor, ja que l’última vegada haguérem d’ajornar esta compareixença per motius personals.
Espere que tota haja resultat magníficament bé.
Aviam. A mi, com a explicació que vosté em dóna, me
val, me val, perquè el turisme sempre ha sigut el calaix de
sastre de tot. El turisme ha tingut unes grans deficiències. I
em sembla que vosté sap quin és el meu plantejament en referència al turisme, perquè haurà llegit un article d’opinió del
semanari Empresa y Finanzas, en el qual vaig dir i vaig explicar què s’havia de fer en turisme. Per tant, ahí està tot dit.
Queda poca cosa més, per a no repetir-nos.
Bé. Vosté hui mos anuncia la creació de l’Institut Valencià
de Tecnologies Turístiques —molt bé—, que va a fer-se a Benidorm i que supose que açò eixirà arran del Novè Fòrum Internacional de Turisme, que es va realitzar a Benidorm els
dies 24 i 25 de novembre, amb 50 especialistes en la matèria
d’entre els Estats Units americans i Europa. Supose que eixirà
de tots aquells acords, encara que no se conforme, i després
parlarem de la forma en què es va convocar a la gent, però si
era convocar-la exclusivament per a crear Invatur, probablement estiga justificat.
Però jo tinc un xicotet problema. Aviam. Aitem és l’Institut Tecnològic d’Empresa, encarregada en estos moments de
tota la part turística i el desenvolupament turístic, la investigació, la innovació, les noves tecnologies, que existix al País
Valencià, i és diu Aitem, l’Institut Tecnològic d’Empresa.
Parla sobre projectes a realitzar, compta els seus plantejament
vers el turisme, la mancança de preparació de les noves tecnologies i, clar, parla del desenvolupament d’una guia virtual
turística per al coneixement de la mateixa Comunitat Valenciana.
Bé. Si es crea un Institut Valencià de Tecnologies Turístiques a Benidorm i, al mateix temps, tenim ja un institut, el
d’empresa, que com a institut, dintre d’ell existix Aitem, què
anem a fer repetint tasques? Perquè això en un moment determinat pot significar un enfrontament d’empreses que vagen a
sol·licitar les ajudes pertinents o vulguen la investigació pertinent dels mateixos instituts, i un institut pot treballar d’una
forma determinada i l’altre d’una altra forma.
Per tant, no sé si açò significa provincialitzar el País Valencià novament, cosa que em semblaria que no, però sí em
sembla una burrada de les més grans la repetició de tasques.
Jo voldria saber quin paper és el que ha de continuar tenint
Aitem i si ha de canviar eixe paper i si Invatur va a ser aquell
institut que va a absorbir les competències que en este moment té Aitem. I si absorbix competències, vull saber també
com queden els treballadors d’este institut.
I ahí jo me pararia perquè, com li dic, a mi el turisme me
sembla que és un calaix de sastre, mai en la vida s’ha solucionat el problema turístic. Per al govern actual, dejad hacer, dejad pasar, el mundo va por sí solo, es una máxima. I no és
això el que hui en dia en economies modernes i en plantejaments de futur s’ha de fer.
Pàgina 6
24.05.2005
Per tant, espere la seua contestació.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
En nombre del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra el señor Castejón. Cuando quiera.
El senyor Castejón Cháler:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera.
Senyores i senyors diputats.
Després d’haver escoltat tant a la senyora consellera com
als portaveus dels dos grups polítics, encara tinc més clar que
el Govern Valencià ha encertat totalment, totalment quant a
les línies bàsiques del que és el programa referent a turisme i,
especialment, en projectes específiques, i en este projecte encara molt més específic, com és l’Invatur.
Està clar —i penso que està clar per a tots, per a tots—
que per al manteniment de la competitivitat en qualsevol
tipus d’empresa, i especialment en el que són empreses
turístiques, resulta avui per avui inqüestionable la incorporació de la investigació, el desenrotllament i la innovació. I
cal fer-lo, naturalment, a tots els processos productius, que,
com bé afirmava la senyora conselleria, el turisme —jo diria que afortunadament i desgraciadament, al mateix
temps— està contínuament subjecte als canvis tant en les
tendències com en les motivacions.
Afortunadament —dic afortunadament perquè és així—,
les dades de la passada setmana que oferia l’Institut Nacional
d’Estadística sobre les visites turístiques a la nostra comunitat, posen en evidència la favorable progressió en els darrers
mesos. Concretament 1.301.161 visites, d’estrangers, turistes
estrangers, entre els mesos de gener i abril, que això significa
un 9,6% d’augment respecte a la mateixa època de l’any passat. I això vol dir que estem obrant bé. I a tot això s’unix la futura creació del que avui estem presentant, l’Invatur.
Este projecte s’enfronta a un dels principals objectius que
té la Conselleria de Turisme, perquè realment és important —
i així ho dia la mateixa consellera— que des de la sostenibilitat es continue treballant per mantindre i incrementar la competitivitat del nostre producte turístic, i especialment pel que
té d’incidència tant en l’ocupació i, naturalment, en la creació
de riquesa que això genera.
Les noves tecnologies tant de gestió mediambiental com
les noves tecnologies de la informació i la transferència tecnològica són avui per avui peces fonamentals per a la implantació de sistemes de qualitat i la millora continua de les empreses turístiques. La consellera destacava dos coses molt
importants, que són la qualitat i la innovació, i realment són,
jo diria, els dos reptes més important a què estem enfrontantnos des del Govern Valencià i amb garanties d’èxit.
El senyor Colomer dia que donava la sensació que
moríem d’èxit. No. No, perquè precisament un dels entrebancs en què caldrà... un dels obstacles a què també feia
referència la consellera dia precisament que calia lluitar
contra esta manca d’estímuls, que per este èxit momentani
que té el sector turístic no es té cap a la innovació, però és
un dels entrebancs que s’ha de lluitar contra ell. És a dir, ja
l’hem detectat.
Naturalment també hi ha altres problemes, com va en augment, per exemple, encara que ara estem en augment, donar
noves possibilitats tecnològiques —encara hi ha una manca
d’informació tecnològica, ho sabem. Desgraciadament avui
per avui, o millor, afortunadament, perquè l’estructura empre-
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
sarial valenciana fa que les empreses siguen xicotetes, i també
existixen empreses xicotetes dins del món turístic... Però, com
dia, el més preocupant que puga ser esta manca d’impulsos
cap a la innovació, ho hem detectat, i en això estem treballant.
Per tant, la línia de treball, malgrat tot, és l’adequada, i
gradualment esperem superar tots estos obstacles als quals
feia referència la senyora consellera.
I ens alegra que en la seua intervenció haja parlat de les
noves tecnologies, perquè no cal ficar en dubte que durant
l’any 2005, en el moment en què es cree realment l’Institut
Valencià de Tecnologies Turístiques, l’Invatur, que, com dia,
té un pressupost, el que és la construcció, d’un milió d’euros,
el pressupost del que era el projecte crec que era 1.300.000
euros, que jo perfectament el vaig trobar dins dels pressupostos, però que no és el cas ara discutir...
El que sí que vull deixar de manifest és que, bé, s’ha ficat
en marxa un objectiu importantíssim. I jo volia agrair-li la
concreció que ha fet en la presentació, i no només agrair-li en
nom del grup parlamentari esta compareixença d’avui, sinó
que agrair-li, per una part, tant la disposició a comparéixer en
esta comissió per estes explicacions clares i concises, però
també per este esforç continu que ens fa dia a dia en benefici
del sector productiu que és tan important per a la nostra comunitat. I vosté ja sap, senyora consellera, que té tot el nostre
suport, tot el nostre suport, com també el d’altres estaments i
organismes, com feia recentment la Confederació d’Empresaris de Turisme de la Comunitat, que fa dies ressaltava unes de
les coses com a més positives, precisament la futura creació
de l’Institut Tecnològic de Turisme —que és del que estem
parlant avui—, a més d’altres coses, com la recent Fira de Turisme de la Comunitat Valenciana.
Resumint. En esta línia d’execució de polítiques actives per
al desenvolupament del servei turístic, l’Invatur, considerem
que és un esglaó més, una eina més que, com deia en la seua a
Benidorm, esperem que propicie i que, fonamentalment, tinga
molt de prop tot el que són canvis en el propi sector turístic,
que faça un aprofitament exhaustiu de tots els grups de les noves tecnologies, perquè això significarà un desenrotll importantíssim del que és la indústria turística valenciana.
En definitiva, pensem que el que estem fent des de la Conselleria de Turisme, en totes estes noves aportacions al producte turístic, és que intentem —perquè, de fet, ho aconseguirem— obtindre un profund coneixement, per una part, de tot
el sector, i, per altra, anticipar —com deia, que és importantíssim—, anticipar riscos i estratègies. En definitiva, el que estem fent és treballar per a incrementar la competitivitat del
sector turístic a la Comunitat Valenciana, i este nou organisme
que presentem avui és un esglaó molt important.
Per tant, li encoratgem a què treballe en esta línia.
Moltes gràcies, senyora consellera.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Castejón.
Para responder a las preguntas que le han sido formuladas
tiene la palabra la señora consellera.
La senyora consellera de Turisme:
Gracias, presidenta.
Señoras y señores diputados.
Que duda cabe, como no podía ser de otra forma, que todos ustedes tienen derecho y es mi obligación explicar en qué
va a consistir el Instituto Valenciano de Tecnología Turística.
Yo lo hago encantada porque es mi obligación y, además, estoy dispuesta a presentar las aclaraciones que ustedes consideren que hay que presentar.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
Se ha dicho que parece que las ayudas que antes se daban
a las empresas, las llamadas Qualitur, estaban bien, que ahora
se han reducido y parece que son inferiores. También hay que
reconocer que con estas ayudas lo que se ha pretendido es que
todas las empresas se ajustaran a esas nuevas normativas que
han ido apareciendo para cumplir los requisitos, y, lógicamente, a medida que se van ajustando cada día más empresas,
(inintel·ligible) dentro de nuestro sector que se generan, cumplan las normas, como no podía ser de otra forma.
Las órdenes que se dictan desde la Conselleria de Turismo
lo que pretenden es, dentro de la libre concurrencia, las oportunidades, que sean los empresarios quienes decidan si optan
a ellas y de qué forma optan. Está claro que siempre se puede
hacer más esfuerzo del que se hace. Nadie se puede sentir satisfecho por completo porque yo creo que eso sería, pues, rayar un poco o ser conformistas aquí, sobre todo en las Cortes
es no tener miras de futuro, siempre hay que aspirar a más.
Contar con las universidades es algo fundamental porque
yo creo..., sobre todo, las universidades, que también tienen
departamentos específicos que pueden contribuir y mucho,
tanto desde el punto de vista de la investigación como de
aportar conocimientos fundamentales para nuestro sector.
Nosotros queremos que este instituto sea un instituto propio del turismo, un instituto donde exclusivamente se vean los
problemas del sector, que no quiere decir que si hay otros institutos, como Aitec, que incluye también el turismo, pero que
ve otras posibilidades para la ampliación de empresas —me
refiero a la diversidad de empresas—, y, desde luego, a mí no
me cabe duda que en el momento esté funcionando el Instituto Valenciano de Tecnología Turística no se solaparán ningún
tipo de competencias porque todo será cuestión de plantear
que el Invatur cumpla su función específica, que es el sector
determinado, y los demás abarquen otros sectores u otras empresas, que yo creo que estará claro que necesitarán ese soporte como todas las empresas hoy están reclamando. Y, desde luego, nada más lejos de la realidad que la creación del
Instituto Valenciano de Tecnología Turística vaya a suponer
para ningún trabajador de ningún instituto de esta Administración el que pueda verse repercutivo en su puesto de trabajo.
Para nada, vamos, eso yo lo puedo garantizar a todas luces.
Sí quisiera aclarar, porque yo lo que he dicho es que…, y,
además, puestos a especificar más lo que ha sido la gestión
diaria de la conselleria —y digo diaria, pues, en estos meses,
desde agosto a aquí, que se ha desarrollado en cuanto a haber
culminado el proceso del Instituto de Tecnología Turística—,
pues, yo he dicho que para este año teníamos consignado un
presupuesto de 1 millón de euros, pero el importe del presupuesto total del Invatur son 4 millones 14 mil euros, y el presupuesto total será de 6,40 millones de euros, Iva incluido, es
decir, cuando se añade el amueblamiento, la dirección de
obra…
Y sobre las actuaciones, la situación actual exacta y los
pasos que se han dado, pues, yo quiero decirles que el día 24
de enero, por un acuerdo de pleno del ayuntamiento de Benidorm, se cedió la parcela de 5.000 metros; el día 10 de febrero
se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat el concurso
para la redacción del proyecto y su dirección técnica; el 28 de
febrero se llevó a cabo la calificación previa de las ofertas
presentadas al concurso; y el día 17 de marzo se informó de la
propuesta la mesa de contratación para la adjudicación del
concurso del proyecto y su dirección técnica. Tenemos ya la
remisión del ayuntamiento de Benidorm de la cédula de urbanismo y de todos los datos de la redacción del proyecto, y ya
tenemos desde el día 5 de abril el informe de los sondeos geotécnicos realizados sobre el solar. En el momento tengamos
lo que es el proyecto definitivo, es decir, el proyecto para poder sacar a licitación la obra, lo haremos. Calculamos, pues, 4
Pàgina 7
ó 5 meses, que es lo que suele tardar la redacción de los proyectos, porque es un proyecto con una envergadura, en fin,
considerable.
Y sobre la oportunidad. Yo creo que el sector, sobre todo
por los cambios tan patentes que se vienen manifestando, las
nuevas tecnologías tan necesarias de aplicar al sector, pues, va
a ser una pieza fundamental para un pilar de nuestra economía que yo creo que hay que cuidar y cuidar mucho, porque estamos hablando de que supone más de un 11% del producto interior bruto y generamos el 12% de empleo dentro del
sector.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora consellera.
Para réplica, tiene la palabra el señor Colomer.
El senyor Colomer i Sánchez:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera, jo crec que sempre resulta gratificant
l’exaltació, no sé si en clau interna, que li han fet els portaveus sobre la seua gestió.
Però, parlant del tema que ens ocupa, jo crec que no es pot
mirar per més temps cap a un altre costat, des de el punt de
vista que altres destinacions, altres comunitats autònomes, altres països, clarament competidors, s’han espavilat, estan sent
autocrítics, que és una qüestió, és un valor, és una categoria
que este govern ha trigat molt de temps. Jo encara pense que
no ho és, però de les seues paraules es podria derivar un cert
canvi en alguna mena de filosofia en eixe sentit.
La veritat és que només cal vore un informe, que no és
sospitós de ser partidista per part de ningú, sinó que està fet
pels professionals, que està sedimentat en moltíssimes enquestes directes al món de l’empresa turística, que és el d’Exceltur, que cada trimestre ens indica i ens il·lustra de com és,
efectivament, la radiografia del món del turisme a peu de realitat, doncs, en alerta de moltes qüestions. I no és prou dir que
han pujat un percentatge mitja dècima més, mitja dècima
menys, és que cal dir que l’èxit suposat des del punt de vista
quantitatiu contrasta amb la despesa mig aperturista. I ací
veiem menys gent o la mateixa gent, però amb molt menys
diners en renda disponible. I això es nota moltíssim ens el establiments, i els hotelers ho saben, i hostelers ho saben, i la
gent de la restauració especialment ho sap, i no podem continuar maquillant la realitat i dormint el somni dels que es
creuen haver tocat, haver acaronat la punta del cel. I és el discurs que es deriva de les seues intervencions col·lectives,
sempre que intervé en matèria turística.
Cal de tindre un poquet de modèstia i humilitat, cal desitjar-li a esta nova estructura que van a crear, doncs, que no es
jugue un paper anecdòtic, sinó que siga, efectivament, l’estructura referent que il·lustre, que genere i que inspire, efectivament, la política turística de futur front al que substitueix el
nostre producte històric, que és el producte turístic, senyora
consellera. I ha de despertar vosté tard o d’hora, ha de despertar i plantar cara —en la primera compareixença li ho vaig dir,
en el ple—, ha de plantar cara als membres del govern, als
seus companys, que tenen una altra versió del turisme. I és
que el producte turístic per excel·lència està sent substituït
d’una manera progressiva —i per a mi escandalosa— pel producte immobiliari. I Exceltur ho està alertant i ho està denunciant, junt amb el tema de la renda disponible que he dit, del
que es deixen els turistes realment, que cada vegada és
menys, i de la colonització i l’eclosió de l’oferta immobiliària
de segones i terceres residències, que està demostradíssim que
estan ocupades entre 30 i 60 dies a l’any i punt, i que la mit-
Pàgina 8
24.05.2005
jana de despesa per cada morador de segona o tercera residència és molt inferior al perfil del que pernocta i a l’usuari de
l’hotel.
Per tant, no vull ara fer tot l’inventari de situacions preocupants que vosté ignora o ací ningú diu mai. Jo, si vol, juguem a l’amagatall. I vosté diu que açò és meravellós i nosaltres anem… Però, crec que mereix la pena que tinguen de tant
en tant alguna concessió a l’autocrítica perquè és positiva per
al sector.
En la composició d’este institut ha de dir clarament si estarà la universitat o no. El cost d’oportunitat, per dir-ho en estes paraules, renunciar a la presència activa, dinàmica, protagonista de la universitat en este òrgan, que té com a missió
fonamental la innovació, la investigació, el canvi qualitatiu, el
salt qualitat, per dir-ho amb esta paraula, si no compta amb la
universitat —i el símptoma és terrorífic en eixe sentit, em permetrà l’expressió, en el que han fet fins ara en la universitat,
que és un divorç insondable, una distància immensa—, si ara
no aprofiten l’oportunitat per a incorporar les estructures universitàries que estan destil·lant molta literatura, en el millor
sentit de la paraula, molta doctrina turística de qualitat, molta
voluntat de transferir coneixement al món de l’empresa turística perquè millore, perquè siga innovadora, perquè es qualifique, etcètera, si vosté desaprofita esta ocasió, doncs, efectivament, açò serà una anècdota que ens constarà cara perquè no
res és de bades, perquè no és 1 milió d’euros, sinó 6 milions
d’euros.
I, al final, el que no ha de ser és un altre edifici. Vosté no
és una promotora d’arquitectures, que també, però ha de donar-li al contenidor continguts, continguts per tal que, efectivament, estarà residenciat a Benidorm, però ha d’irradiar coneixement, productivitat i rendiment en tot el territori de la
Comunitat Valenciana. Important, senyora consellera, importantíssim. No s’ha d’anclar en Benidorm. Benidorm em sona
a capital turística de prestigi excepcional, fonamental per al
PIB de la comunitat, fonamental, ningú ho dubta, al contrari,
al contrari, ens sentim orgullosos del que ha significat Benidorm i els seus empresaris, però ha d’irradiar per a tota la comunitat.
Per tant, que no siga anèdocta —i acabe—, sinó que siga
l’element inspirador de tota la política, si parlem d’innovació
i de qualitat, i que no siga un contenidor i punt, sinó un centre
de continguts per a qualificar el nostre sector.
Gràcies.
La senyor presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
Para réplica, tiene la palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Aviam, senyora consellera, jo no sé si és que en algun dels
moments de la meua exposició no m’he explicat amb claredat
o vosté no m’ha comprés.
Però, jo vull començar dient-li que mantinc que es va a fer
una repetició de treballs des de Aitem i Invatur, es va a repetir
el treball. I eixes despeses, quan tenim una comunitat per baixos nivells econòmics, és una barbaritat. Perquè si no tinguérem deutes. Però, vaja, el deute d’esta comunitat, els fills dels
meus néts encara estaran pagant-los; per tant, tinguem un poquet de pudor.
Jo què és el que li he dit? Jo li he dit, significarà Invatur
que va a absorbir el departament de Turisme d’Aitem? I això
significa que si s’absorbix no s’absorbixen solament els projectes, sinó que s’absorbix també el personal. Jo no estic
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
dient-li, ni estic… vaja, no estic assegurant, vosté va a deixar
una quantitat de persones en el carrer. Ni se m’ocorre. Ni se
m’ocorreria, perquè mire si turisme porta desastre, que això
és l’última cosa en la qual jo anava a pensar en estos moments. Però sí em preocupa la doble tasca en matèria turística.
Perquè vorà vosté què és el que fa el departament de turisme en Aitem: estudia les localitzacions; l’aplicació de
l’I+D+I; l’economia de les pròpies empreses, si és rendible si
no és rendible, si té futur; aplica les noves tecnologies i prepara la formació del sector. És molt el que fa. I tot el que està
fent és el que vosté va ara a aportar a Invatur. O siga, que
anem a tindre dos llocs i anem a repetir tasques.
I no estic dient-li-ho perquè, mire vosté, perquè és que jo
crec, no és que jo crega, és que veig palpablement, pel que
vosté ha explicat, que se va a donar. I des del més profund
respecte li dic que va a ser un error. Va a ser un error si no se
corregix. Haguera estat molt més fàcil que vosté m’haguera
dit estem en l’estudi —imagine el que li dic—, estem en l’estudi de vore què és el que passa en Aitem per absorbir, que
dir, són funcions diferents.
No són funcions diferents. Van a fer el mateix en llocs diferents. I això va a ser un error que ho va a pagar novament
l’erari públic valencià. Anem a pagar-ho entre tots. I és una
ximpleria no estudiar en profunditat el que ha de fer cada part.
I el que ha de fer Invatur, el que vosté ha explicat que va a
fer Invatur, és el que en estos moments Aitem està fent des
del seu departament de turisme. I si no, simplement hi ha que
entrar en la fulla web, i quan açò d’Invatur funcione també
entrarem en la fulla web. I vorà vosté com fan idènticament el
mateix, doblant les ajudes, doblant els edificis, doblant les
despeses econòmiques, doblant-ho tot. Total, per, de veritat,
de veritat, de veritat, per a no aclarir absolutament res en
matèria turística.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
Para finalizar el debate, tiene la palabra la señora consellera. Cuando quiera.
La senyora consellera de Turisme:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
Efectivamente, el informe que ha aparecido fraccionado
en prensa estos días d’Exceltur nos viene a decir que cada vez
tenemos más turistas, van aumentando los turistas que recibimos en nuestra comunidad. Pero cada vez tenemos más oferta. Y eso es así. Entonces, claro... (Tus) Perdón. La forma de
hacer reservas ha variado. Los cambios en el turismo se están
notando, y por ello pues hay que intentar, como yo he dicho
antes, avanzarnos a los cambios para poder aplicar estrategias.
Me pregunta directamente, ¿se contará con la universidad?
No podía ser de otra forma. Se tiene que contar con las universidades. Yo creo que la formación, la cualificación, es fundamental. La forma de arbitrar esa forma de contar con la universidad la determinaremos, pero desde luego es totalmente
ilógico que un instituto de tecnología turística no cuente con
la universidad.
Yo creo que lo menos importante es la sede, la ubicación,
de este instituto. Y este instituto no es local. Y este instituto es
para todo el sector de nuestra Comunidad Valenciana, porque
el turismo se genera en Castellón, se genera en Valencia y se
genera en Alicante. No creo que sea importante la sede, el lugar. Si usted me pregunta, Benidorm. Pues hemos encontrado
una predisposición excepcional en el ayuntamiento. De forma
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
inmediata se nos cedió la parcela. Una parcela con una ubicación excepcional. Y eso, pues también contribuye, independientemente de que Benidorm es un referente como punto y
destino turístico que nadie puede discutir.
Respecto a la pregunta de ¿hoy lo que hace Aitem, mañana quién lo hará? Vamos a ver, Aitem es un instituto tecnológico de empresa, que lo que hace es cubrir los sectores que no
tienen su propio instituto. Quiere decir que en el momento el
sector del turismo tenga su propio instituto, Aitem se dedicará
a otros sectores. Y el sector del turismo, que yo creo que por
su importancia y por su peso específico requiere tener su propio instituto, pues asesorará a esos sectores que no lo tienen.
Pero es que Aitem, desde luego, como instituto, la función
que tiene es asesorar a los sectores que no tienen instituto específico.
Y respecto a lo general, y por dar una breve pincelada, yo
creo que todos estamos de acuerdo en que los cambios que se
están produciendo en el sector, no nos tienen desde luego ni
que hacer conformistas, sino al contrario, estar preparados
para que no nos cojan desprevenidos, y poder ser competitivos, porque eso es la base para que el sector pueda generar el
empleo que genera y producir el producto interior bruto que
produce.
Nada más.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora consellera.
Reiterarle nuestro agradecimiento por su disponibilidad
siempre que la comisión así se lo requiere. Y hacemos un pequeño descanso y despedimos a la consellera. Gracias.
(Se suspén la reunió a les 11 hores i 30 minuts)
(Es reprén la reunió a les 11 hores i 50 minuts)
Proposició no de llei sobre elaboració d’una normativa
per a la declaració de festes d’interés turístic regional
a la Comunitat Valenciana
La senyora presidenta:
(Inoïble) …de la Proposición no de ley sobre elaboración
de una normativa para la declaración de fiestas de interés
turístico regional en el ámbito de la Comunidad Valenciana;
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista. Para su defensa, tiene la palabra el señor Colomer.
El senyor Colomer i Sánchez:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
El tenor de la proposició que avui presentem en la comissió diu el següent: L’ordre del Ministeri de Comerç i Turisme
de 29 de gener de 1979 establia, en el seu article número dos,
tres classificacions per a les declaracions d’interés turístic de
les festes que suposaven una manifestació de valors culturals i
de tradició popular. Estes eren: interés turístic internacional,
interés turístic nacional i interés turístic.
L’ordre de 29 de gener de 1979 fou derogada per una ordre posterior del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions de 29 de setembre de 1987, en què, en el seu primer
article, apartat a) diferencia entre festa d’interés turístic nacional i festa d’interés turístic internacional; desapareixent la tercera de les classificacions que abans existien, concretament la
d’interés turístic a seques, per dir-ho així col·loquialment.
Pàgina 9
Des del punt de vista jurídic es crea un buit legal, que algunes comunitats autònomes han suplert, han substituït, amb
les declaracions d’interés turístic regional. Però la Comunitat
Valenciana no ha legislat en aquest sentit, deixant en desemparament totes aquelles festes amb la declaració d’interés
turístic mentre no hi haja una norma autonòmica. Per tot això
presentem aquesta proposta de resolució que diu el següent.
“Mitjançant la Conselleria de Turisme s’elabore en el menor temps possible una normativa per a la declaració de festes
d’interés turístic regional en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Dos, mitjançant la mateixa Conselleria la de Turisme,
es consignen els fons necessaris, perquè qualsevol festa que
se celebre dins de l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i que
no siga declarada d’interés turístic nacional o internacional a
causa de les seues característiques especials i autòctones de la
nostra comunitat, puguen accedir a ajudes econòmiques per a
la seua promoció, quedant així protegides de qualsevol possible discriminació que es puga produir per no haver estat declarada d’interés turístic nacional o internacional. Del grau de
compliment d’esta resolució es retrà compte en un termini de
sis mesos”.
Més enllà de l’explicació literal d’esta proposta el que nosaltres volem assenyalar són dues qüestions. La primera, és
consignar la importància que tenen determinades festes, que
ja en la pròpia Llei de patrimoni 4/98, de la Comunitat Valenciana, es parlava de tot un patrimoni immaterial i intangible
que calia protegir, que calia preservar, que calia posar en valor
des del punt de vista cultural, antropològic. Però també des
del punt de vista estrictament turístic. I en eixe sentit, assenyalar el valor que tenen moltes manifestacions tradicionals,
des del punt de vista de l’interés i del reclam, i del seu concepte com a atribut essencialment turístic. Com un reclam poderós, des del punt de vista que pot articular-se com un recurs,
i com un producte turístic que pot ajudar a qualificar i a complementar l’oferta bàsica d’un determinat territori.
I en segon lloc, i a la llum i al fil de tot el que he exposat
històricament abans, assenyalar el buit que s’ha registrat en
les últimes dos dècades. I per tant, la nostra comunitat autònoma hauria de tindre la visió encertada d’omplir eixe buit, per
tal de... totes aquelles manifestacions que no hagen obtingut
el guardó i el reconeixement per part de qui té la competència
en esta matèria, doncs puguen tindre no el premi de consolació. No hi ha que plantejar-ho en eixa clau. Però sí el reconeixement adequat, si més no, per a obtindre ajudes econòmiques per tal de valorar el producte en qüestió.
Per tant, pensem que és un pas necessari. Per això, ara que
hi ha una conselleria específica de Turisme, s’hauria de tindre
la sensibilitat per tal d’anar ajudant els municipis que s’han
quedat fora de les dos úniques nomenclatures oficials que hi
ha en este moment, per tal d’obtindre, no una tercera en un
rang de jerarquia. Però sí, en qualsevol cas, una consideració
que faça possible l’obtenció d’ajudes, per tal d’incorporar
moltes festes i moltes manifestacions populars al que és el bagatge turístic que pot oferir i deu oferir el nostre territori.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
En nombre del Grupo Parlamentario l’Entesa, tiene la palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Per començar en la proposta, una proposta que a mi me
semblava un poc confusa, no?, per com s’havia donat una
Pàgina 10
24.05.2005
quantitat de canvis en allò de festa turística nacional i internacional, o simplement festa turística; m’agradaria sol·licitar-li
al Grup Socialista, al senyor Colomer, que és el ponent en
este cas, que desapareguera, en el suposat cas que així ho estimara, l’expressió “regional” que apareix en el primer punt de
la resolució. Regional, perquè entenc que el País Valencià és
únic, i perquè així com tenim tres províncies no tenim tres regions, no tenim la mateixa concepció que altres comunitats
autònomes de l’estat espanyol. I per tant, jo pregaria que, si és
possible, que això desapareguera.
I anant a la qüestió, i anant a la qüestió. L’ordre del 29 de
gener del 79, conforme ha exposat el senyor Colomer, va ser
derogada. Esta derogació comença a aplicar-se el 29 de setembre de l’any 1987. I en eixe moment, el govern del País
Valencià, per a què no desaparegueren la categoria d’una
quantitat de festes del País Valencià més turístiques o menys
turístiques, crea o apareix... crea la denominació BIC, bé d’interés cultural. Com a exemple tenim el Betlem de Tirisiti
d’Alcoi, que és bé d’interés cultural.
A mi me sembla que fins i tot eixa expressió dóna un major rang a vènit de parlar del que significaria la festa. O per
exemple, tenim diferents coses al país, no? Les falles d’Alzira, València i Gandia són d’interés nacional. Doncs molt bé,
han considerat que deuen ser aixina en eixos tres llocs exclusivament. Però després tenim el Misteri d’Elx, que és una festa cultural patrimoni de la humanitat. Té el màxim guardó que
va concedir la Unesco. I totes elles poden ser més turístiques
o menys turístiques, no? Tot depén de com s’escenifiquen estes festes.
Hui en dia tenim... Bé, en l’actualitat tenim la festa de la
patrona d’Algemesí, la Mare de Déu de la Salut. Vull que sàpiguen vostés que des de l’any 1995 l’ajuntament d’Algemesí
intenta que esta festa es declare BIC, Bé d’Interés Cultural,
pel següent motiu: és una festa en la qual solament veure la
seua processó és remuntar-te a tota l’època barroca, és una
processó barroca, com la processó del Corpus de València. És
magnífica. Però a més perquè és l’única processó que es fa,
que comença a realitzar-se l’any 1300. A la Mare de Déu se la
troben l’any 1247, s’ha de reconéixer aquí els cristians fan fugir els moriscos i aleshores se necessitava una mare de déu.
Doncs apareix la Mare de Déu de la Salut, que ens dóna salut
a tots, i és l’única processó que ix des de l’ajuntament. Com a
bona època barroca també. Eh! la processó no ix de l’església.
Des d’eixe moment s’intenta que siga BIC.
La quantitat de persones que apleguen a vore eixa processó, celebrada dues vegades entre tres dies, és tres vegades
més que la població que hui en dia té Algemesí, perquè vostés
es facen un càlcul.
I tenim altres festes, eh?, que també vull parlar d’elles. Per
exemple a Sueca vostés saben que existix la festa internacional o el Festival Internacional de Mims. És una festa turística.
Sueca en estos moments té 27.600 habitants. I durant una setmana a Sueca la gent no cap. I això és una festa internacional.
Turística? Doncs bé, depén a què li diguem turisme. A la millor un dia ens aclarim. Però sí, si va la gent i ho veu, doncs és
turística.
Però a més, quan parlem de l’aplicació d’un pla estratègic.
Ací parlem d’una normativa per a la declaració, per a crear
eixa normativa, necessitaríem saber en quin perfil és en el que
s’ha pensar o si el que tenim és suficient. En això vull dir.
M’ha sigut complexa la proposta de resolució perquè la normativa no sé quin perfil havia de tindre, em sembla complex.
Però la part que per a mi tenia molta importància era allò de
desaparèixer... allò de “regional”, i si això s’acceptara, si
vosté m’ho acceptara, senyor Colomer, jo acceptaria que esta
proposta de resolució, tot i sabent que falta un perfil, que el
perfil si tu no te l’exposes, te l’exposen, i que això significa-
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
ria, vaja, a mi em semblaria quasi gran si eixos punts no els
tinguérem clars al dur a terme esta proposta de resolució.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
En nombre del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra el señor Martínez.
El senyor Martínez Rodríguez:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados, buenos días.
Señor Colomer. Señora Pérez.
Yo, en atención a lo que ya han hecho el resto de portavoces de los grupos, tampoco agotaré los tiempos.
Bien. Yo creo que lo que plantea el PSOE en esta propuesta es, por una parte un reconocimiento a determinadas fiestas
que no son fiestas de interés turístico internacional o fiestas de
interés turístico nacional, y por otra parte, que ese reconocimiento conlleve asociado un soporte económico presupuestario. Creo que un poco esa es la propuesta que ponen encima
de la Mesa.
Bien. Decir que a lo largo del año 2004 la Agencia Valenciana de Turismo ha elaborado un borrador de decreto referido a las declaraciones de fiestas, itinerarios, publicaciones y
obras audiovisuales de interés turístico de la Comunidad Valenciana. Parece ser que éste va a ser el enunciado del futuro
decreto. Éste pretende regular la cuestión que tratamos de forma novedosa, creando nuevas figuras susceptibles de ser distinguidas, al tiempo que en el mismo se ha tratado de reglamentar esta realidad tendiendo a la particular idiosincrasia de
nuestra comunidad.
Una vez perfilado el texto del citado decreto se estará en
situación de proseguir la tramitación de su elaboración, pudiendo quedar el mismo en disposición de ser aprobado por el
gobierno valenciano durante el presente ejercicio del 2005.
Digamos que, a nuestro juicio, a juicio de nuestro grupo, con
este decreto llenaríamos el vacío que planteaba el señor Colomer encima de la Mesa. Contribuiríamos por una parte a solventar la cuestión que planteaban.
Vamos a la cuestión presupuestaria, que también es importante. Con relación a la cuestión de la financiación he de decirle que ni la declaración de fiesta de interés turístico nacional, ni tampoco la de interés turístico internacional, conlleva
asociado o aparejada una línea concreta de financiación.
Indicarle igualmente que la Agencia Valenciana de Turismo, que, como bien sabe, depende de la Conselleria de Turismo, en la misma existen líneas de colaboración para el desarrollo de acciones de difusión de eventos de carácter turístico,
que si bien no se enfoca directamente a las fiestas de nuestra
comunidad, sí desde esta línea se colabora económicamente
con las entidades locales o con empresas y asociaciones sectoriales sin ánimo de lucro, relacionadas con el sector turístico
que emprenden acciones de este tipo.
Al ser ésta una cuestión, la que planteamos en esta comisión, que iría un poco a caballo entre lo que es el desarrollo
turístico y también lo que es el desarrollo cultural, tal y como
hacía referencia la señora Pérez antes en su intervención, pues
decirle que desde la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte existe igualmente una orden de ayudas a actividades
culturales, que se podían entender que al tiempo son también
de formación turística, para la organización, para la organización de eventos y celebraciones de fiestas de carácter cultural.
No obstante, en nuestra comunidad, para dar soporte
económico a este sector, que evidentemente es dinamizador
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
de la economía, porque no olvidemos que las fiestas generan
durante el período en el que se desarrollan en los distintos
municipios una actividad de población flotante, de mayor
venta, de afluencia de personas, sí existe ya, como ya he dicho, una línea presupuestaria que desde la entonces Conselleria de Industria, Comercio y Turismo se aprobó con fecha 30
de diciembre de 2003, convocando un procedimiento de ayudas a favor de las entidades privadas, sin ánimo de lucro, que
organicen y celebren fiestas de interés turístico internacional
en el ámbito de la Comunidad Valenciana.
Ya que estamos al hilo de este debate, señor Colomer, y
me gustaría haber tenido este debate con la señora Marco,
porque me consta que ella es una persona sensibilizada también por esta cuestión, voy a sacar a colación el tema de la declaración de fiestas de carácter turístico internacional de la entrada de toros de Segorbe. Me consta que es una cuestión
también candente.
Y aprovechando, y sacando el tema a colación, solicitar de
su grupo el soporte para que el ministro Montilla dé el último
impulso a esta declaración, que me consta tiene cierto acuerdo en el propio ayuntamiento y, tal como les ha rogado... les
ha pedido la Agencia Valenciana de Turismo. Decirles que
consideramos que es una fiesta importante y que está en su
mano poder darle la categoría que consideramos que tiene.
En fin. La cuestión que usted nos solicita nos consta que
está en proceso, que el gobierno al que la ciudadanía ha elegido gobierna y trabaja, y trabaja para ir desarrollando cada uno
de los aspectos importantes en las acciones en las que desarrolla su actividad. Una de ellas es el tema que hoy nos ocupa.
Y en este caso decirles, pues bueno, que el gobierno les ha ganado la mano. Está en ese proceso de elaboración de ese decreto, que dará cumplimiento y le dará amparo a esas declaraciones de fiestas que, a nivel de la Comunidad Valenciana, sí
que es cierto que se quedaban sin ningún tipo de amparo hasta
ahora. Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Martínez.
Para réplica, tiene la palabra el señor Colomer.
El senyor Colomer i Martínez:
Gràcies, senyora presidenta.
En primer lloc agrair el to dels diputats que m’han precedit en l’ús de la paraula. I també especialment a la senyora Pérez la comprensió en la proposta que nosaltres hem portat
avui. I anunciar-li que estem disposats a fer l’alteració que ens
ha demanat per tal de donar el vist i plau definitiu a la nostra
iniciativa.
Substituir la paraula “regional” o... en este cas concret eradicar-la, doncs veiem que no... no hi ha inconvenient des del
punt de vista que en el tenor d’este primer punt constitueix
una mena de redundància perquè a continuació ja es parla de
l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
De tota manera, la paraula “regional”, si em permet esta
minireflexió, des del punt de vista de l’evolució semàntica
dels temps, doncs també ha anat canviat en la seua connotació
històrica. Des del punt de vista de la Unió Europea, que és en
la que estem, el concepte regió també ha canviat dràsticament
el concepte que teníem d’esta paraula associada a altres fórmules polítiques del passat.
Però, en tot cas, queda clara la seua manifestació i queda
claríssima la nostra voluntat d’evitar esta redundància que figura
aquí, i acceptar la seua proposta, i agrair-li la seua generositat.
I respecte a l’opinió del portaveu del Grup Popular, doncs
senyalar que, efectivament, jo crec que ha comprés el que no-
Pàgina 11
saltres preteníem en esta iniciativa, que és buscar el reconeixement d’aquelles manifestacions populars, lúdiques, tradicionals que no tenen abric jurídic en les dos tipologies que
avui han sobreviscut als canvis normatius que ha experimentat el govern i ha protagonitzat el govern central en els últims
20 anys.
Per tant, és un encert, des de la perspectiva de la Comunitat Valenciana, omplir el buit deixat en eixe sentit. I vosté em
diu “no, és que ja estem fent un esborrany de decret que en
derivarà en un futur decret que ja arreplega les noves figures
que vostés estan proposant en el mati d’avui”. Doncs este és
un clàssic de la vida parlamentària, este tipus d’excuses, este
tipus d’arguments és un clàssic a més que sempre té la resposta per part del grup que escolta este argument. I és a dir, doncs
raó de més, senyories. Raó de més. Si ja estan treballant en
eixa direcció què els costa acceptar una iniciativa que el que
fa és donar més suport, més energia, més aportació, més
força, més potència parlamentària, que el govern teòricament
vosté diu que ja està fet. Doncs si ja està fent-ho, ho farà amb
més alegria política, per dir-ho així, amb més entusiasme, si
escolta que el parlament, si rep del parlament una iniciativa
que va en eixa mateixa sintonia.
I el tema del finançament és fonamental. Perquè jo crec
que decretar o declarar el valor de les coses si no va acompanyat d’un recolzament econòmic, des del punt de vista pressupostari, doncs els parlaments saben perfectament que allò que
no té suport pressupostari té un valor, bé, testimonial, un valor
estètic, i volem que tinga un valor real.
Per tant, reiterem la necessitat que este parlament diga que
sí a omplir el buit a l’hora de valorar l’esforç de molts pobles,
de molts pobles, de molts municipis del nostre país per mantindre vives les seues tradicions i les seues festes, i si volem
reconéixer, via decret, que diuen vostés que sí que volen,
doncs donar-li el suport econòmic imprescindible... tampoc
estem demanat quantitats astronòmiques, ni molt menys, el
suport econòmic que li done sentit de rigor i de serietat a les
polítiques que es fan des del Consell. Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
En nombre de l’Entesa, tiene la palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
A no... que sí, que efectivament. Bé, jo havia demanat una
rectificació, efectivament, que s’abolira la paraula “regió”. Jo
l’entenc que, efectivament, que ja han canviat moltíssim les
coses, que en parlar d’Europa... quan parlen de regions a mí
des d’Europa sí que m’agrada el concepte, perquè no parlem
d’una comunitat, en parlem de varies. I això... però que eixe
posicionament era totalment diferent a la forma que apareixia
en la proposta de resolució.
Simplement dir que anem a votar a favor la proposta. Que
el que jo demanava era eixe canvi. I, si era aixina, votar a favor. Gràcies.
La senyora presidenta:
Muy bien. Gracias, señora Pérez.
Para réplica, tiene la palabra... ¿No? (Pausa)
Vale.
Pues de acuerdo con la propuesta que ha hecho la señora
Pérez y que ha sido aceptada por el señor Colomer, damos
por efectuada la rectificación técnica de “regional”, y pasamos a votación.
Pàgina 12
24.05.2005
¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8. Por 7 votos a favor, 8 en contra, queda rechazada la proposición no de ley.
Siguiente punto del orden del día. Punto número 5. Toma
en consideración de la proposición no de ley sobre la suscripción de un convenio para la promoción de la Feria de Todos
los Santos de Cocentaina y la elaboración de un inventario de
las ferias tradicionales que sean referencia de la tradición comercial, mercantil y cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista. Para su defensa tiene la palabra la señora
Soler.
Cuando quiera.
Proposició no de llei sobre la suscripció d’un conveni
per a la promoció de la Fira de Tots los Sants de Cocentaina
y l’elaboració d’un inventari de les fires tradicionals
que siguen referència de la tradició comercial,
mercantil i cultural
La senyora Soler Cejudo:
Moltes gràcies, presidenta.
Podem dir que la Fira de Tots Sants de Cocentaina constituïx un dels esdeveniments de major transcendència i antiguitat a la tradició històrica comercial dels valencians, i a la qual,
en part, el municipi li deu la seua fama.
Es va instituir per privilegi del rei Pere IV el Cerimoniós a l’any 1346, i s’ha perpetuat fins a l’actualitat de manera que se celebra anualment tots els primers de novembre. Per aquest privilegi, que va ser atorgat pel monarca
aragonés a Roger de Llúria, senyor de Cocentaina, s’aconseguiren una sèrie d’avantatges com poden ser fiscals, relatius a les mercaderies, una gran capacitat d’atracció a les
comunicacions, avantatges que es van convertir en un
autèntic revulsiu i que van garantir la dinamització de
l’economia feudal de la capital del Comptat.
Des d’aleshores, aquesta fira ha anat evolucionant amb el
temps encara que ha mantingut l’essència del costum en les
seues tradicions formals com, per exemple, el manteniment
dels tractes verbals dels comerciants ramaders així com la
venda continuada dels productes tradicionals, productes
autòctons, com és el cas de les herbes medicinals i aromàtiques, molt típiques i específiques de la serra de Mariola, declarada recentment per especialistes en la matèria com la major reserva mundial de varietat d’herbes medicinals.
Aquella cita anual, que ha anat transmetent-se de generació en generació com un valuós llegat del patrimoni cultural
valencià, ha comptat i compta amb el reconeixement de ser
una de les fires més antigues de la península Ibèrica, amb una
gran afluència d’expositors, compradors i visitants tant de la
nostra comunitat com de la resta de l’Estat i de l’estranger.
Així, el pas del temps ha contribuït a l’evolució dels continguts de la fira ja que junt als 659 anys de tradició i preservació d’usos i costums ha anat complementant-se amb una
transformació constant de l’esdeveniment fins a convertir-lo,
a més a més, en un atractiu turístic i cultural per als seus milers de visitants. És el mateix atractiu de l’esdeveniment el
que propicia un increment constant en les successives edicions respecte al nombre d’expositors com de visitants.
A l’any 2002 van ser uns 300.000 els visitants que van
acudir a la seua cita el primer de novembre a Cocentaina, edició que va suposar un volum de negoci que va superar —valga la redundància— els 20 milions d’euros, xifra que va superant-se sensiblement en les successives edicions.
És tanta l’envergadura de l’esdeveniment que diverses entitats e institucions com la Cambra de Comerç, la Diputació
d’Alacant, així com diverses conselleries de la Generalitat
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
col·laboren i recolzen l’organització de la fira. No obstant, el
cost que comporta esta, que va ser de 176.000 euros a l’any
2004, supera en excés l’aportació que rep de les diferents institucions participants.
I, per una altra banda, dir que la vocació agrícola als inicis
de l’esdeveniment manté intacta la seua parcel·la a la fira. El
que al passat eren bèsties d’arrossegament, hui són prominents maquinàries que mantenen la mateixa funció: el manteniment del camp i de les tasques agrícoles tan tradicionals
com poden ser la recollida del fruit de l’olivera i l’elaboració
de l’exquisit oli d’oliva del Comptat.
Per aquesta vinculació, la Conselleria d’Agricultura, Pesca
i Alimentació col·labora anualment amb l’Ajuntament de Cocentaina amb el que és l’organització de l’esdeveniment des
de l’any 2002, amb una aportació econòmica dintre del seu
programa de Qualitat Agroalimentària. Tot i que és la minva
constant i continuada de totes i cada una de les aportacions
que vénen realitzant cada una de les institucions, la que s’està
configurant com una amenaça real a la pervivència d’aquest
gran esdeveniment historicocultural, és clar que aquest esdeveniment anualment recobra més força, com és l’atracció del
turisme d’interior, marcadament cultural i comercial.
La caiguda en picat a les ajudes provinents de l’administració autonòmica tenen la seua expressió més flagrant al cas
de la mateixa Conselleria d’Agricultura. De 24.000 euros a
l’any 2002 va passar a contribuir amb 15.000 al 2003, i 3.900
euros a la passada edició del 2004, una reducció dràstica que
no obeïx a motivacions objectives ni tampoc s’ha oferit cap tipus d’argumentació per part dels responsables de la conselleria que vinguen a justificar el radical retall de les ajudes encara que aixina ha sigut sol·licitat pel mateix ajuntament.
L’Agència Valenciana de Turisme va participar mitjançant
una ajuda de 1.800 euros a l’any 2001, contribució que no es
va tornar a repetir en anys posteriors, encara que va haver un
conat de participació a l’edició passada, mentres que l’organisme provincial de turisme, el Patronat Provincial de Turisme, ha segut totalment alié a les reiterades sol·licituds per part
de l’ajuntament.
Aquesta situació d’inseguretat i d’inestabilitat en les
ajudes de la Generalitat ha generat una situació molt poc
optimista sobre el futur de la fira, encara que l’ajuntament
realitza grans esforços econòmics any darrere any amb la
finalitat de preservar la tradició centenària que suposa la
celebració de la fira.
És per tot açò i, sobretot, per tal d’oferir certa garantia de
la preservació de l’insigne i valuós esdeveniment, perquè el
Grup Parlamentari Socialista presenta aquesta iniciativa no legislativa i que ve sustentada en base a dos punts claus: d’una,
la formalització de la relació entre l’organització de la Fira de
Tots Sants i l’administració autonòmica, concretament des de
la Conselleria de Turisme, mitjançant un conveni entre ambdues parts, que tinga per objecte la col·laboració en la celebració de l’esdeveniment i que contemple la creació d’una partida específica que garantitze la provisió de fons pressupostaris.
I, en segon lloc, que es realitze un inventari amb les fires
tradicions que es celebren al territori de la Comunitat Valenciana en què es detallen les característiques intrínseques a
cada celebració i la seua contribució a la història i el patrimoni cultural valencià, de manera que es conformen com un
punt de referència de la tradició comercial i mercantil de la
Comunitat Valenciana.
Pensem que és requisit imprescindible catalogar prèviament, via inventari, la riquesa patrimonial, en aquest cas
d’aquestes fires tradicionals ferials, si realment existix la voluntat política de donar-los cert tractament especial. I, per
això, pensem que si volem actuar des del rigor i des de la coherència no devem passar per alt aquest pas previ.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
Senyories, des d’aquestes files pensem que no n’hi ha valor turístic més important que aquell que recupera la memòria
i que la manté com a llegat principal. Seria un greu error oblidar les nostres senyes d’identitat i obviar l’esperit comercial i
mercantil que va motivar els nostres avantpassats a desenvolupar-se i a conformar la societat valenciana que som avui.
Com seria un gran infortuni desaprofitar la pauta actual dels
hàbits del mercat turístic, que amb certa preponderància valora, i cada vegada més, el turisme cultural, el turisme del coneixement.
Per tot açò, demanem que votem a favor d’aquesta iniciativa perquè entre tots els grups parlamentaris fem possible
una cosa que el dia de demà amb tota certesa agrairan les generacions venidores.
Moltes gràcies.
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor Ricardo
Martínez Rodríguez)
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyora diputada.
Té la paraula, el senyor portaveu del Grup Parlamentari de
l’Entesa, el senyor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
Per una banda, anem a posicionar-mos a favor de la proposta que presenta el Grup Socialista i, per una altra, anem a
aprofitar el debat per a defensar una proposta nostra que ve a
continuació en l’orde del dia i pràcticament és el mateix, amb
independència que com hem estat comentant després, en tot
cas, se poden fer les dos votacions per separat encara que els
arguments han estat ja exposats ací.
Nosaltres, en presentar aquesta proposta la presentàrem
inclús a petició del mateix ajuntament de Cocentaina. S’ha de
recordar açò, perquè crec que és un element important. Un ajuntament que pren l’acord, a més, per unanimitat; inclús el grup
municipal del Partit Popular vota a favor d’aquesta proposta.
I és que jo crec que és una proposta típica d’un acord que
va en la línia de defensar els interessos no ja solament d’una
població com Cocentaina, que ja de per si és important, sinó
d’una comarca com el Comptat, lligat tan íntimament al tema
de l’Alcoià i, fonamentalment, de les comarques de l’interior
d’Alacant i del País Valencià, eixes comarques de l’interior
que, per altra banda, de tant en tant, la propaganda oficial parla que s’ha de revitalitzar, que s’ha d’ajudar, que s’ha de promocionar, etcètera, etcètera.
Doncs ací tenim un exemple d’un poble, digam xicotet, en
termes comparatius amb altres, com és Cocentaina, que ve
defensant i promocionant una fira des de fa segles —mai millor dit— que té un èxit apoteòsic. Jo recomane a la persona
que no l’ha visitada, que la visite, perquè es quedarà sorpresa
de vore la quantitat immensa d’expositors de tota classe de temes lligats a l’agricultura, la indústria, el comerç, l’oci, etcètera, etcètera; que es prepare perquè allí menejar-se i aparcar
va a ser molt difícil, perquè les condicions no són totalment
les adequades, però això és prova de l’èxit que té aquesta fira,
d’una fira tradicional ja en el calendari valencià.
Em pareix absolutament injust que en els darrers anys estem assistint a un retrocés en les ajudes i en les subvencions
que per part de diferents administracions, especialment aquelles que depenen del Partit Popular, s’està produint cap a
aquesta fira. Jo no sé si és pel fet que l’ajuntament és un ajuntament, digam, del Psoe, en col·laboració d’Esquerra Unida, o
perquè està el senyor Marcet ahí… No sé quina és la raó però
Pàgina 13
no trobe ninguna raó que justifique aquesta situació. En tot
cas, els perjudicats està clar qui són. En primer lloc, la gent de
Cocentaina i, en segon lloc, les possibilitats d’expansió i de
promoció d’una fira que podria encara ser millor del que és.
És injust que un ajuntament com aquest, que no és un
ajuntament potent econòmicament parlant, i que té problemes
de…, bé, és un ajuntament molt lligat el tema del tèxtil i està
passant situacions, com tots coneixem, excepte el president de
la Generalitat, que són un poc delicades, quant al treball,
l’ocupació i este tipus de coses, que haja de suportar cada volta amb un major percentatge les despeses que ocasiona aquesta fira.
Per tant, nosaltres, d’acord amb la proposta… Jo no vaig a
repetir… perquè els arguments que ha utilitzat la companya
del Psoe són els mateixos que jo tinc ací per escrit i que me
consta que té el Grup Popular també, per escrit, i que me
consta que té inclús perquè l’acord que se prengué en l’ajuntament no solament era comunicar-ho als diferents grups parlamentaris sinó també als consellers, al president de la Generalitat… O siga, que tot el món sap quina és la situació real
que està passant en Cocentaina.
Per tant, no se pot al·legar desconeixement, no se pot al·legar este tipus de qüestions sinó que en tot cas seran altres. A
la millor podem enterar-mos hui de quines són o podrem continuar amb la foscor eixa de, bé, no se sap per què serà.
Jo crec que si de veritat mos volem creure eixe missatge
d’apostar per les comarques de l’interior, ací tenim una oportunitat única d’una comarca que està…, probablement siga de
les poques comarques valencianes que està assistint a un
procés de despoblació, de desindustrialització i de pèrdua de
recursos important. O siga, que esta fira ha aguantat sis segles, més de sis segles… Jo crec que té ja la suficient categoria perquè això no estiga en perill. I en perill, he de dir que
està, perquè —després els han augmentat— no se pot, digam,
repercutir això en els expositors, perquè això seria el final, digam, anar en contra de la quantitat de gent que allí pot exposar i pot visitar allò i que, per tant, és necessària eixa ajuda fonamentalment per part de la Generalitat Valenciana.
També, lògicament, d’altres institucions, però ací estem en
el lloc que cal demanar eixa ajuda a les diferents conselleries,
també la diputació té molt a dir ahí, però, vaja, és un altre àmbit on s’ha de demanar això i, per part nostra jo crec que les
diferents conselleries, tan fonamentalment per la qüestió industrial, però també per la qüestió turística, perquè no deixa
de ser un motiu de visita a eixa ciutat, a eixa comarca, de
conéixer la realitat d’eixes comarques.
Jo crec que des d’eixe punt de vista és molt interessant, tal
i com demanem en la nostra proposta, i coincidix amb la proposta del Grup Socialista, que s’arbitren les fórmules, fórmules —digam— fixes, que no s’estiga dependent del color polític, que no s’estiga dependent de la simpatia en cada moment
per part dels responsables de torn, sinó que s’establixca mitjançant un conveni, un protocol, l’instrument que d’alguna
manera obligue a les dos parts a garantir la suficiència financera, perquè en col·laboració lògicament amb l’Ajuntament,
expositors, etcètera, etcètera, doncs, aquest fira continue sent
un referent, un exemple del que se pot fer en les nostre terres.
Per tant, des d’eixe punt de vista, nosaltres anem a recolzar aquesta proposta i anem a donar per feta la defensa de la
proposta de resolució nostra que ve a continuació.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, gracias, señor Oltra.
En nombre del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra la senyora Alonso.
Pàgina 14
24.05.2005
La senyora Alonso García:
Gracias, señora presidenta.
Señores y señoras diputadas.
Desde la Conselleria de Turismo se apoya el desarrollo de
las fiestas de las tres capitales de provincia de la Comunidad
Valenciana dotando económicamente premios a los mejores
monumentos, además de apoyar actuaciones de promoción y
difusión de las fiestas.
Hay un sinnúmero de fiestas de todos los municipios de la
comunidad con similar tradición, relevancia cultural y trascendencia turística que la Feria de Concentaina. Sería complicado por tanto articular convenios de colaboración con todos ellos, pero por este motivo las ayudas a este tipo de
actuaciones se han estructurado desde la Conselleria de Turismo a través de diferentes líneas de colaboración.
Está la Orden de 7 de abril de 2005 de la Conselleria de
Turismo, por la que se regulan y convocan las ayudas destinadas a la promoción y difusión de eventos turísticos en municipios de interior de la Comunidad Valenciana.
Dentro de las nuevas tendencias que se manifiestan en el
mercado turístico existe un nuevo segmento de demanda que
busca en el medio rural un complemento al turismo habitual
de playa a través de productos muy elaborados, donde la tranquilidad y la preocupación por el entorno medioambiental,
las actividades en la naturaleza, la cultura, la gastronomía, las
costumbres y el folclore son las motivaciones fundamentales
para el desplazamiento.
Por todo ello, al lado de los servicios básicos de alojamiento y restauración, es preciso ofrecer al turista toda una
gama de servicios y productos de oferta complementaria de
diverso carácter que dé cumplimiento a las expectativas de
los turistas de interior.
Pues, bien, conscientes de todo ello, la Conselleria, a
través de las distintas líneas, ayuda a estos municipios en los
que se encuentra la Feria de Todos los Santos de Concentaina
y, en esta orden, el objeto es establecer un marco de ayudas
que facilite el apoyo necesario para la realización por parte de
las administraciones locales de las actuaciones precisas para
la puesta en valor de sus recursos turísticos de carácter inmaterial.
Las ayudas consisten, como decimos, en el apoyo a la realización de acciones y eventos singulares en los municipios
interiores de la Comunidad Valenciana que contribuyan a la
difusión y conocimiento de las fiestas, costumbres y tradiciones de la comunidad y al conocimiento de un producto turístico o la difusión de un destino.
La línea presupuestaria está recogida en esta orden con un
importe global máximo destinado a atender las subvenciones
a las que se refiere la presente resolución de 200.000 euros
con cargo a la línea presupuestaria 3.6000.401 del capítulo IV
del programa presupuestario 751.30, “Turismo de interior”.
Las actuaciones subvencionables son aquellas cuyo objeto
es la realización de ferias y mercados, celebración de congresos y certámenes, organización de premios y concursos, así
como cualesquiera otras que a juicio de la Conselleria de Turismo contribuyan a la consecución del objeto descrito con
anterioridad. Los beneficiarios son los municipios de interior
y el plazo de presentación de solicitudes finaliza el próximo
día 30 de mayo del 2005.
Por tanto, el Ayuntamiento de Concentaina está dentro de
los beneficiarios previstos en esta orden por parte de la Conselleria para estos eventos.
Pero es más, hay otra línea, que es el convenio para la
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
adaptación de los municipios turísticos, “Pla Millor”, cuyo
objetivo es financiar conjuntamente con los municipios turísticos que tengan como objetivo la mejora de espacios de uso
turístico o de los servicios tendentes a configurar un producto
turístico más competitivo y a comunicar la imagen de una
oferta de calidad capaz de satisfacer las exigencias de la demanda respecto a los aspectos y equipamientos urbanos y
medioambientales que persigan, además de la viabilidad y
sostenibilidad del desarrollo turístico. Y este convenio tiene
un presupuesto de 600.000 euros.
Y hay otra línea que es el Convenio para la competitividad y comunicación, también, con un presupuesto de 55.500
euros y cuyo objetivo es la promoción y comercialización del
municipio a través de campañas o acciones realizadas fuera
del ámbito de la Comunidad Valenciana que requieran del
adecuado posicionamiento de este en sus correspondientes
mercados con el fin de mejorar su competitividad.
Por tanto, el municipio de Concentaina puede acogerse a
cualquiera de estas ayudas, como de hecho lo está haciendo,
y prueba de ello es que la proposición no de ley que presenta
el Grupo Socialista reconoce expresamente la colaboración
no solo de la Conselleria de Turismo, sino de distintas consellerias, cuando está diciendo, pues, que a esta feria, que el
Grupo Parlamentario Popular reconoce que es importantísima, que tiene renombre no solo en la provincia de Alicante
sino en toda la Comunidad Valenciana, pues, está diciendo
que le ayuda la Cámara de Comercio de Alicante, la Diputación Provincial de Alicante y diversas consellerias del Consell de la Generalitat, y está reconociendo que en el año 2003,
no dice lo del 2004, pues se le ayudó con 9.000 euros.
Si se suman todas las subvenciones que se están recogiendo de distintos sitios, pues, es una cantidad bastante importante y un reconocimiento singular de la importancia que esta
feria tiene y que se le da desde la Generalitat, desde el gobierno del Partido Popular en la Generalitat Valenciana.
Y por lo que se refiere a la elaboración de un inventario
de fiestas, pues, hemos de decir que ya está, la propia Conselleria de Turismo cuenta con un inventario de las fiestas de
los diferentes municipios de la Comunidad Valenciana. Luego, no podemos acoger la petición dado que están pidiendo
algo que ya existe en la realidad.
Se puede acceder a esta información a través de la red de
oficinas de información turística de la Comunidad Valenciana, Tourist Info, o a través de la web turística www.comunitatvalenciana.com. Quizá por desconocimiento el Grupo Parlamentario Socialista no sabía que ya existía este inventario
de fiestas.
En cuanto a lo que nos estaba diciendo el Grupo Parlamentario d’Esquerra Unida: Entesa en la proposición no de
ley que viene a coincidir en el sentido de que se mantenga, no
dice que se suscriba ningún convenio, sino el mantenimiento
y la mejora de la Feria de Todos los Santos de Concentaina,
efectivamente, está reconociendo que desde el Gobierno Valenciano se está ayudando a esta feria, como no podía ser,
desde luego, de otra forma, pero discrepamos en el sentido de
las manifestaciones que decía que quizá porque fuese el Grupo Socialista y el de Esquerra Unida los que ostentan la gobernabilidad del municipio de Concentaina, pues, que no se
le ayudase.
Bueno, pues, señor Oltra, no solo se le está ayudando,
sino que además no solo desde la Generalitat Valenciana, que
gobierna el Partido Popular, sino incluso desde la propia Diputación Provincial de Alicante, que también gobierna el Partido Popular, se le está ayudando a esta feria. Porque si en
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
algo nos podemos destacar es que los gobiernos del Partido
Popular atienden las inquietudes y las necesidades de todos
los municipios y, en este caso, de las ferias y fiestas de nuestra
comunidad, con independencia del color político que ostenten
los gobiernos en cada sitio.
Por tanto, señores del Grupo Parlamentario Socialista, del
Grupo Parlamentario de Esquerra Unida-Els Verds, no podemos acoger la proposición no de ley que ustedes presentan,
porque ya se está realizando esa ayuda al municipio de Concentaina para seguir con esa feria tan importante, la Feria de
Todos los Santos en ese municipio.
Y en cuanto a la petición del inventario, tampoco, puesto
que ya existe. No podemos acoger algo que ya existe y que
quizá, vuelvo a reincidir, por desconocimiento se plateaba.
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Alonso.
Para réplica, tiene la palabra la señora Soler Cejudo.
La senyora Soler Cejudo:
Gracias, señora presidenta.
En primer lloc, dir que a mi m’ha donat la sensació
que la portaveu del Grup Parlamentari Popular ha confós
la naturalesa de la iniciativa que hem presentat el Grup
Parlamentari Socialista.
Ací no estàvem presentant una pregunta, una iniciativa, la pregunta parlamentària, perquè fóra contestada per
un membre del Grup Parlamentari Popular; ací no estàvem preguntant quin tipus d’ajudes brindava la Conselleria de Turisme per a este tipus d’esdeveniment.
Ací, el que estàvem presentant era una proposició no
de llei amb una part expositiva, jo crec que ben argumentada, ben explicada, amb uns arguments jo crec que
molt objectius, una descripció del que és la realitat actual i un diagnòstic de la situació que està travessant este
esdeveniments tan important.
Ací, el que veníem era a fer una proposta, acordar
una proposta de resolució en la qual el Grup Parlamentari Socialista sol·licitava una atenció especial per a esta
fira, perquè en la part expositiva hem detallat perfectament quina és la situació de perill que travessa esta fira,
i hem argumentat que des de fa uns anys la minva de les
subvencions, de les ajudes, per part sobretot de l’administració autonòmica, està fent perillar el futur d’esta
fira.
I açò és el que mosatros hem tractat d’explicar i, vaja,
d’alguna manera, proposàvem una solució que era prou
factible i prou viable, i, a més a més, no hem volgut caure en una visió excessivament localista, i per això no ens
hem quedat tan sols en sol·licitar la inclusió d’esta fira
en el que és l’addenda a un conveni específic de la Conselleria.
Per això el Grup Parlamentari Socialista sol·licitava
una iniciativa com és la de desenvolupar un inventari de
les fires tradicionals fonamentades bàsicament en el que
suposa del llegat històric, cultural, quant a la tradició
mercantil, la tradició comercial, del nostre País Valencià.
Eixa era la idea. Per tant, jo crec que..., vaja, la contestació, la intervenció del Grup Parlamentari Popular,
no ha satisfet el que són les expectatives del Grup Parlamentari Socialista, i en este cas, bé, dir que respecte al
que mos ha estat explicant la portaveu respecte que existix realment un inventari actual sobre festes d’este estil,
doncs, dir que no pareix que estigam parlant del mateix,
Pàgina 15
perquè ací del que estem parlant és de les fires de tradició comercial, de tradició mercantil, no estem parlant de
les festes.
Per tant, jo crec que ací, doncs, no hem estat comunicatius el Grup Socialista, no estàvem parlant d’açò. Del
que mosatros estem parlant és de recuperar des del que
és la perspectiva del turisme uns grans valors culturals
que són els que mos han deixat de llegat el nostres
avantpassats, el que és la tradició cultural i mercantil.
Però, bé, una vegada més, i donada eixa explicació
del Grup Popular, doncs, lamentar l’actitud reincident
del PP de rebutjar qualsevol iniciativa que vinga de
l’oposició. La veritat és que els arguments esgrimits pel
Grup Parlamentari Popular no mos han satisfet i molt
lluny de contribuir al que seria una millora i a la qualitat
de les polítiques turístiques, doncs, ve a aprofundir més
si cap en el pessimisme i en l’absència d’expectatives
respecte al que és el futur turístic de la comunitat.
Insistim també en l’argumentació utilitzada pel company Oltra. És cert que açò és una proposta que ve sustentada bàsicament per una iniciativa que és del municipi de Cocentaina, i, una vegada més, doncs, topem amb
la negativa del Partit Popular davant les iniciatives municipals que no fan més que reivindicar més atenció de
l’administració autonòmica i reivindicar i sol·licitar polítiques que realment contribuïxquen a la consolidació del
sector de les zones d’interior.
I jo crec que ha estat una bona oportunitat, ha segut
una autèntica oportunitat perquè el Govern havera demostrat la voluntat política d’apostar pel potencial de recursos turístics existents en estes zones d’interior. Fins
ara, ho han de reconéixer, totalment abandonades.
Jo crec que del que ací s’ha debatut el que convé ressaltar
és que a vostés no els importa que aquest esdeveniment, que
aquesta fira de Tots els Sants patisca, inclús puga perillar la
seua persistència en el futur. Vostés estan permetent que continue sotmesa a la discrecionalitat, al que són les adjudicacions de les ajudes per part de la conselleria. I, d’alguna manera, podem dir que censurem el menyspreu que vostés estan
dirigint cap el patrimoni històric i cultural de tots els valencians per l’exclusió explícita que fan de les nostres tradicions
al rebutjar la seua inclusió com un valor turístic.
Jo crec que tampoc és acceptable que se’ns done explicacions respecte a la quantitat de convocatòries que hi ha per
acollir-se als ajuntaments que tinguen algun tipus d’esdeveniment susceptible d’explotar turísticament. Jo crec que ací hui
estàvem plantejant una proposta sèria, una proposta molt coherent. I la veritat és que els arguments esgrimits pel Partit
Popular no ens convencen. I el que en definitiva vénen és a
demostrar la falta de voluntat política, de realment apostar per
les polítiques series de turisme d’interior.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Soler.
Para réplica tiene la palabra el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyora presidenta.
Jo crec que simptomàtic que en un debat com aquest un
element fonamental és que estem tractant d’una fira en una
població de l’interior del País Valenciana, en una comarca
que no està en les millors condicions, que la resposta per part
del Grup Parlamentari Popular comence mal, comence dient
“bo, és que per part de la Generalitat es recolzen les fires de
Pàgina 16
24.05.2005
les capitals de província”. És que a la millor per ahí comencem, diguem, a indicar quin és el camí equivocat.
Jo crec que cal reforçar el que es faça a Alacant, el que es
faça a Castelló, el que es faça a València, però no a costa de
l’interior del País Valencià. L’interior del País Valencià també
existeix. I, per tant, si es troba en una situació delicada, que es
troba en una situació delicada, i sinó jo insistisc en una cosa que
havia dit al principi, si el PP no es creu el que diem des del
Psoe, des de l’Entesa, que li pregunte als regidors del PP de Cocentaina. Perquè, clar, els regidors de Cocentaina tenen claríssim quina és la situació. Han votat a favor d’aquesta proposta,
han votat a favor de què l’ajuntament es dirigisca a les Corts
demanant ajuda. Ara, per cert, van a deixar-los en una situació
calamitosa davant de la gent. Perquè, clar, allí intenten quedar
bé, però quan vénen ací són un més o ni tan sols un més.
No és cert que en estos moments s’estiguen donant els recursos suficients, ni és cert que per part de la proposta ni del
Psoe ni nostra s’estiga reconeixent res. Nosaltres en la nostra
proposta és qüestió simplement de llegir. I el que demanem és
la signatura d’un conveni, però un conveni i un protocol específic amb l’Ajuntament de Cocentaina, per les característiques que té aquesta fira. Perquè característiques com aquesta
és cert que pot haver alguna, però no hi ha moltes, no és comparable amb la majoria de fires que es fan al País Valencià,
pel volum, per l’antiguitat, etcètera, etcètera.
Per tant, estem en el supòsit jo crec que adequat per a la
signatura d’eixe conveni particularitzat. Que no solament que
mantinga, perquè no és el que nosaltres demanem amb la proposta, sinó que textualment el que demanem és que augmente
de forma sensible sobre les actuals i que permeta contribuir
vertaderament al manteniment i la millora de la fira de Tots
Sants. Per què? Perquè la situació actual no és bona i això ho
saben fins i tot la gent del PP de Cocentaina.
Ací tenim l’estudi que s’ha fet de les quantitats demandades als diferents organismes de la Generalitat i diputacions i
les quantitats atorgades. Per exemple, la cambra de comerç
d’Alacant no havia donat res en l’any 2004, quan es va fer
aquesta petició. L’Agència Valenciana de Turisme havia dit
que anava a donar una quantitat, però estava sense donar. I la
Conselleria d’Agricultura i la Conselleria d’Indústria havien
reduït d’una manera sensible les seues aportacions.
Jo és que crec que, a banda ja del problema particular que
suposa el tema de la fira de Tots Sants de Cocentaina, aquesta
fira, a l’igual que altres del País Valencià, està patint les conseqüències d’una conselleria, en este cas la de Turisme, que
s’ha creat per a un objectiu que ha fracassat estrepitosament,
perquè si es va crear per acontentar a la gent d’Alacant, més
zaplanistes i tal, la veritat és que en eixe aspecte ha sigut un
fiasco total. Resulta que damunt, com no se li ha donat un
euro, es crea una conselleria que no té recursos; convoca una
sèrie de subvencions i d’ajudes, cada volta amb menys recursos, hi ha més gent a repartir. I, clar, de les quantitats que estem parlant, jo no vaig a repetir aquí arguments de Pérez Devesa o Ripoll sobre el que han dit d’aquesta conselleria,
perquè això ja seria un poquet fort. Però, bo, jo crec que no es
pot tildar de què aquesta fira de Cocentaina es conforme en
demanar unes ajudes com si fora una fira recent muntada en
algun lloc, per ahí, dins un capítol de convocatòries.
La petició que ells fan per unanimitat i que nosaltres ací,
els dos grups parlamentaris, estem recolzant, és la signatura
d’un conveni específic, a l’igual que tenen altres institucions,
ja no vaig a parlar de les ajudes o dels ix diners que s’estan
donant o els saraus que s’han muntat. L’altre dia parlàvem de
la ciutat de la llum, de presentacions o el pou sense fons eixe
de Terra Mítica per a promocionar el que siga en tal de donar
diners ahí.
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
Estem parlant d’una cosa que es té guanyada, es té guanyada l’ajuda; es té guanyada l’ajuda perquè fa molts anys que
està en marxa. És un èxit total. I el que no s’ho crega que vaja
a vore’l i, en tot cas, que li pregunte als regidors del PP. I que
ha arribat a un nivell en el qual l’Ajuntament de Cocentaina
es troba amb dificultats. Si és que és lògic. L’Ajuntament de
Cocentaina no és un d’eixos ajuntaments capitals de província
que tenen recursos; és un ajuntament xicotet. Per tant, o se li
ajuda d’una manera més ferma, més segura i sense que estiga
dependent, ja dic, del color o de la simpatia política del conseller o del responsable polític de torn o no van a poder funcionar al nivell que estan funcionant. No sé si el que es vol és
això; és que vaja morint-se poc a poc, la fira de Tots Sants, a
més com és això de Tots Sants, quin dia més adequat. Però jo
crec que és una cosa que ha tingut un èxit i que no costa tant
el garantir eixa ajuda per part de l’Administració.
Per tant, per part nostra, reiterar els arguments. No volem
que continue este procés de degradació, de reducció paulatina
d’ajudes. No és cert que s’estiga fent un esforç amb consonància per part de les administracions cap a aquesta fira. I,
jo insistic, cada volta estic més convençut que hi ha un criteri
de discriminació, de discriminació doble, en tot cas, per una
banda per la qüestió de l’interior. Es prima més altre tipus de
qüestions lligades a la costa, al turisme, que alguna gent entén
que és el més rendible. I, per altra, el tema del propi color
polític, en este cas de l’Ajuntament de Cocentaina. Jo crec
que els dos elements són perjudicials, els dos elements condemnen a una comarca a continuar en eixa situació de degradació paulatina. I eixe esforç tan important que ha fet tota la
gent, independentment del seu color polític, és un tema que jo
crec que valdria la pena recolzar molt més i reconéixer mitjançant eixe conveni.
A partir d’ahí ja es vorà, ja es vorà la quantitat que es pot
signar o es vorà el calendari per a poder cobrir totes les despeses. Però crec que és imprescindible diferenciar una fira com
aquesta, perquè reunix elements que la fan singular. Negar
eixa singularitat em pareix que és no reconéixer el que suposa
la fira de Tots Sants de Cocentaina. I regatejar en estos temes
jo crec que no cal. Probablement regatejar caldrà regatejar en
molts, molts, tenim moltíssim temes per a regatejar si la inversió està ben feta o mal feta. En este cas, crec que la inversió estaria ben feta, és necessària i a més està demandada per
tots els grups municipals per unanimitat.
Res més.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Oltra.
Para finalizar el debate tiene la palabra la señora Alonso.
La senyora Alonso García:
Gracias, señora presidenta.
Reincidir y reproducir los argumentos que el Grupo Parlamentario del Partido Popular ha dado anteriormente. Y, mire,
vamos a ver, no se rasgue las vestiduras el Grupo Parlamentario Socialista cuando está diciendo de la defensa de turismo
de interior. Le tengo que decir que ustedes, antes que el Partido Popular, estuvo bastantes años, fueron doce años en el gobierno de la Generalitat y no hizo nada por revitalizar las zonas del interior. Y usted, siendo de Alcoy, tenían oficina de
turismo en Alcoy. Fue el gobierno del Partido Popular, el gobierno de la Generalitat, hace tres años, los que constituyeron,
los que hicieron el Turisinfo en Alcoy. Luego, ahora, tanto
que quieren defender la feria de Cocentaina y el turismo de
interior y no han hecho nada, cuando han tenido la oportuni-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
dad de hacerlo, por el turismo de interior en esta Comunidad.
Pero, mire, vamos a ver. Usted está hablando de que ha
sido bien estructurada la argumentación que hemos dado y
tal, pero que no era el objeto de la proposición no de ley.
Mire, yo entiendo, el Grupo Parlamentario Popular entiende
que no le fuésemos a convencer, dijéramos los que dijésemos
usted no iba a estar de acuerdo. Pero resulta que el que tiene
la responsabilidad, porque así nos la han dado la mayoría de
los ciudadanos y ciudadanas valencianos, es el Partido Popular, es el gobierno del presidente Camps. Y ha sido tan sensible a la materia turística de la Comunidad Valenciana que ha
creado ex profeso una conselleria específica de turismo y que,
además, la ha dotado con un presupuesto; un presupuesto importante, a ustedes les parecerá poco, pero, bueno, por lo menos ya es algo. Ustedes ni siquiera hicieron eso.
Y, miren, el Plan de revitalización de las comarcas de interior lo hemos hecho nosotros, lo ha hecho un gobierno del
Partido Popular. Jamás una iniciativa de un gobierno ha incidido tanto sobre nuestras zonas de interior, invirtiendo en servicios, en infraestructura, en turismo de interior, rehabilitación
del patrimonio. Y eso ustedes lo callan, lo silencia, no les interesa. Y se basan única y exclusivamente en la feria de Todos
los Santos de Cocentaina que, coincidimos con ustedes, yo
soy ilicitana, soy de la provincia de Alicante y soy valenciana.
Pues hay muchísimas ferias y eventos más igual de importantes que la feria de Todos los Santos a lo largo de toda la geografía de la Comunidad Valenciana.
Y, mire, señor Oltra, usted está defendiendo la feria de Todos los Santos de Cocentaina y usted como yo somos ilicitanos y no ha hecho mención y ha dicho: dudo que haya otros
eventos tan importantes, no ha hecho mención a la feria medieval que hacemos en nuestra ciudad y que sabe que es algo
también importantísimo y que le da mucha importancia al
misteri d’Elx, patrimonio de la humanidad, y que usted no ha
mencionado.
Mire, vamos a ver, hay muchísimas ferias. Y yo he empezado la argumentación primera diciendo que desde la Conselleria de Turismo, desde el gobierno del Partido Popular se era
consciente de la importancia de la feria de Todos los Santos y
por eso se ayuda y se va a seguir, y no me cabe la menor duda
y además se lo aseguramos este grupo parlamentario, ayudando a la feria de Todos los Santos. Pero que como hay tantas es
difícil hacerlo mediante convenio. Pero, lógicamente, van a
seguir ayudándole. Entonces, la apuesta decidida y firme de la
consellera de Turismo, del gobierno valenciano, de la Generalitat Valenciana, no solo por la feria de Todos los Santos sino
por todas las ferias que hay a lo largo y ancho de nuestra Comunidad, y, además, por el revitalizar las zonas de interior, el
turismo de interior de nuestra Comunidad.
Por tanto, lamento que no se les haya podido convencer,
también era algo lógico, puesto que ustedes están en su papel
y no pueden reconocer, deberían de hacerlo, pero no pueden
reconocer que algo se haga bien. Cuando no se hace, porque
no se hace y cuando lo hacemos porque nos quedamos cortos.
En fin, de todas formas creo que eso es algo que tienen que
valorar los ciudadanos y ciudadanas de la Comunidad Valenciana. Y que cada cita electoral, la verdad es que nos lo están
aprobando y además con muy buena nota.
Vamos a segur, el gobierno valenciano, el grupo parlamentario que da sustento a este gobierno lo apoya plenamente, y
vamos a seguir en esa iniciativa, porque creo que se está haciendo una buena labor en materia turística en nuestra Comunidad, que se están cumpliendo los deberes, que se están haciendo los deberes. Y ustedes, pues, lamento que no
coincidan con esto.
Nada más y muchas gracias.
Pàgina 17
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Alonso.
Finalizado el debate, pasamos a votación. Primero vamos a
votar la proposición no de ley del Grupo Parlamentario Socialista 17.221. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8. Por 7 votos
a favor, 8 en contra, queda rechazada la proposición no de ley.
Votamos la proposición del Grupo Parlamentario la Entesa, la 17.248. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8. Por 7
votos a favor, 8 en contra, queda rechazada.
Siguiente punto del orden del día, punto número siete:
toma en consideración de la Proposición no de ley sobre realización de un mapa de zonas eminentemente turísticas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds,
Esquerra Valenciana-l’Entesa. Para su defensa tiene la palabra
la señora Pérez. Cuando quiera.
Proposició no de llei sobre realizació d’un mapa
de zones eminentement turístiques
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores diputades, senyors diputats.
Els dies 24 i 25 de novembre de l’any 2004 se celebrava a
Benidorm el nové foro internacional de turisme i en el mateix
més de 50 experts dels sectors, procedents dels Estats Units
Americans i d’Europa van participar, entre molta més gent.
Per altra banda, i com a línia informativa, perquè s’assistirà a
aquestes jornades, el centre d’innovació en la gestió de turisme i oci de l’institut d’empresa informa sobre els motius pels
quals es deu d’assistir. I d’eixa manera, d’eixa forma, i segons
deien, havien d’assistir les següents parts: professionals
d’allotjament hostaler i extrahostaler, agents de viatge, touroperadors, companyies de transport de viatgers, hostaleria i
restauració, parcs temàtics i oci, balnearis i SPA, sector immobiliari i de la construcció, administració pública estatal, autonòmica i local i companyies tecnològiques del sector. Poc
més o menys aquest punt l’hem discutit, encara que d’una altra forma, en la compareixença de la senyora consellera.
Quan existix un creixement turístic, senyories, estem parlant al mateix temps d’una quantitat de serveis que són imprescindibles per tenir els usuaris satisfets de les seues adquisicions. I amb tot aquest muntatge que es va realitzar —al
meu parer va servir per a ben poc, i sóc bastant escèptica del
que ha passat aquest matí— no foren capaços de decidir quins
serveis s’anaven a dotar d’estes magnífiques zones turístiques
que anaven a fer créixer el País Valencià, tant en el seu interior com en l’exterior.
Per exemple, jo voldria parlar del que caldria. Jo dic que
com a exemple, centres d’atenció sanitària, que no es tenen en
compte quan es parla del creixement turístic, parle també de
supermercats, de les expenedories de pa, tendes de roba i decoració, llibreries, punt de venda de premsa —de país, estatal
i internacional—, bugaderies… És important tindre-ho en
compte, i això no es planteja.
I és en tot aquest últim apartat on jo vull incidir i, a més,
de forma ràpida pel temps tan curt que tenim. Per exemple, al
País Valencià, tant a la costa com a l’interior, existixen zones
turístiques i zones residencials. Les primeres tenen usuaris del
sector turístic la majoria de dies de l’any, en major o menor
escala —a mi m’agradaria que fóra al cent per cent, però això
mai és possible.
Però les zones residencials funcionen al cent per cent
solament en el mes de juliol i el mes d’agost. La resta de
Pàgina 18
24.05.2005
l’any són zones de vivendes tancades, que de forma esporàdica algunes són ocupades en caps de setmana, algun
dia festiu o per vore si no ha entrat ningú a robar-los les
coses de la casa. En estes últimes zones existeixen serveis
infrautilitzats per la manca d’usuaris en el conjunt de l’any,
però que estos serveis, com poden ser els supermercats, la
venda de diaris, les bugaderies, han de pagar els impostos
com a zones turístiques, quan no ho són.
És, per tant, imprescindible que en matèria turística existisquen les definicions necessàries, perquè, a més, resultaria
un treball per part de la conselleria ben fet. I en l’actualitat turisme és un calaix de sastre on ningú sap què és més correcte
o què és el que més ràpidament s’ha de realitzar.
La problemàtica que hui intente que siga resolta per mitjà
d’aquesta proposta de resolució és bastant delicada, perquè no
solament estem parlant d’eixos impostos que molta gent es
passa —l’època en què no hi ha gent en estes zones residencials que no estan marcades—, es passa el dia mirant-se sense
tindre cap venda, sinó que porta un greuge més. Per això dic
que és delicada, perquè, per un costat, estan pagant uns impostos com a zona turística, quan no són zona turística; i per
un altre costat, els propietaris són autònoms, i a ningú de
vostés els he de dir com es troben en estos moments els autònoms i de quina forma, des de fa anys, es vénen portant endavant discussions sobre la problemàtica dels mateixos.
És necessari, al meu parer, un pla estratègic turístic —a
ningú se li escapa—, i no solament les pegatines que solem
ficar a la política que el Partit Popular fa dia rere dia. O siga,
me sembla que açò és una cosa bastant més important. Però
aquesta proposta està realitzada perquè en un temps el més
aviat possible siga realitzat un mapa de zones eminentment
turístiques, amb la finalitat de protegir els interessos de les
persones que donen serveis en les zones de descans i, com no,
a totes aquelles persones que a causa d’aquest treball són
autònomes i es troben en una situació delicada.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
En nombre del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la
palabra la señora Sánchez.
La senyora Sánchez Brufal:
Muchas gracias.
Nosotros, en principio, acogimos con agrado la proposición que se hacía desde Esquerra Unida, porque venía a abordar uno de los temas que realmente nos preocupaban y preocupan al sector comercial, que es la posible utilización de un
elemento positivo como son las zonas de fuerte influencia
turística, en cuanto a la regulación de la apertura de los centros comerciales, de los establecimientos comerciales, y su
posible utilización para realmente dar una vuelta e ir en contra
de los criterios que en este momento tanto la Generalitat está
avanzado como el gobierno central en la ordenación de la
economía con la nueva Ley 1/2004. En ella se establece claramente que permanecerán abiertos estos establecimientos comerciales al público con libertad absoluta de horarios.
Y esta ley venía a corregir precisamente un proceso liberalizador que había sido establecido por el Partido Popular en
cuanto a la apertura de establecimientos comerciales, con liberalización total de horarios a partir del 1 de enero de 2005.
Y es aquí cuando, fundamentalmente desde las asociaciones
de la gran distribución comercial, empieza nuevamente a hablarse de proposiciones en muchos de nuestros municipios
para precisamente, intentando sortear esta nueva ley del año
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
2004, poder abrir los establecimientos turísticos con libertad
absoluta de horarios.
Nosotros el riesgo que vemos precisamente con este sorteo de la ley, es que al final todo quede en papel mojado, y no
solamente sea, como quedó claro el otro día en el Pleno, una
ley que nace ya con fecha de caducidad, sino que al mismo
tiempo nazca con muchas trampas.
Por eso creemos que no solamente es importante establecer este mapa de zonas eminentemente turísticas, de cara a la
apertura de los establecimientos, en cuanto a distribución comercial, sino que creemos que se debería abordar de una forma importante cuáles son los criterios empleados a la hora de
proceder a la declaración de esta zona turística. Porque, como
ya ha avanzado la señora Dolors, no solamente se tienen que
emplear zonas de influencia turística desde el punto de vista
turístico, sino también de la influencia que pueda tener en los
centros comerciales: la media ponderada anual de la población que sea significativamente superior al número de residentes, la gran afluencia de visitantes por motivos turísticos, o
el número de alojamientos turísticos de segundas residencias,
la relación de plazas en empresas de actividades turísticas con
la población de derecho, de establecimiento de restauración,
café, bares y similares, la descripción de atractivos turísticos
que acrediten la influencia turística, el grado de aceptación de
los comerciantes afectados por el régimen de apertura en domingos y festivos, las circunstancias también especiales que
concurran en el caso concreto que así lo justifique su necesidad y especificidad de la situación que se contempla y los beneficios que se producen.
Por tanto, no solamente establecer estas zonas que se está
hablando de fuerte influencia turística, la influencia que esto
tiene en la apertura de los establecimientos comerciales, sino
también ir al fondo del asunto, a los criterios por los que se
van a establecer estas zonas. Y que no sirva, como tememos
en alguna medida, dentro de la ley de horarios comerciales,
que no sirva este punto, que en principio es positivo, para sortear una apertura que tanto perjudica al comercio urbano, al
comercio de proximidad, y que rompe el equilibrio en distintos formatos comerciales en la Comunidad Valenciana.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Sánchez.
Por el Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra la
señora Lorente.
La senyora Lorente Ramón:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señorías.
Mire, señora Pérez, no vamos a aprobar, por parte del Grupo Parlamentario Popular, (veus) su proposición no de ley.
Entre otras cosas, aunque ha sido un poco confusa o larga introducción, pero no se ceñía…. Más bien, la señora Sánchez
en este caso se ceñía más, por lo menos a lo que establece la
proposición no de ley presentada por el Grupo de Esquerra
Unida, que entiendo que aunque es una cuestión transversal y
que revierte, en este caso, en dos cuestiones tan importantes
como son los horarios comerciales y como es también la
afluencia o la especialidad de la índole turística para conceder
una mayor libertad de horarios comerciales o no, atendiendo a
una zona y a unas necesidades.
Yo creo que hay algo muy importante y que siempre
hemos defendido, tanto desde el punto de vista… cuando
hablamos de los horarios comerciales y, sobre todo, cuando hablamos de una zona de una importancia o una in-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
fluencia eminentemente turística, que solicita una amplitud de horarios, que no tiene por qué ser de ningún modo
arbitraria a la hora de su concesión, ni muchísimo menos
tiene que ser con esa anchura o esa holgura que no se
ajuste a lo que es una medida que es flexible y que se
adecua a una necesidad.
Pero una necesidad —que me corresponde a mí recordarles a los dos grupos— que es a solicitud de los ayuntamientos, a solicitud de los interesados. Cada municipio
que tiene la responsabilidad de sus comerciantes y del
mercio que se instala en su municipio es quien solicita,
según la Ly, como ustedes conocen, 8/97, de horarios comerciales de la Comunidad Valenciana, que trata de esa
forma transversal algo tan importante como es la cuestión
turística en los municipios o zonas de importancia o de
influencia turística. Son los municipios los que se acogen
a ese capítulo que establece esa posibilidad de ampliar
los horarios (so d’un mòbil) y adecuarse a una necesidad
que en los municipios o en las zonas eminentemente de
importancia turística quieren ampliar su horario.
Además, esta ley contempla ese desarrollo específico
en su capítulo II. Yo les tengo que recordar que es zona
de gran afluencia turística, el Decreto 69/99, del 4 de
mayo, de esta comunidad. Un capítulo que recoge expresamente lo que ustedes están solicitando ahora. Que
además, si fuese simplemente trasladar esta competencia
a la Conselleria de Turismo, tampoco se podrían beneficias todos de esa libertad o de esa flexibilidad de horarios, porque recurriríamos entonces a criterios objetivos,
como en este caso explicaba la señora Sánchez, que están
contenidos en la ley de turismo de la Comunidad Valenciana, donde por el artículo 25.1, los municipios pueden
acceder por tres vías a ser declarados municipios turísticos de la Comunidad.
Y en este caso, solo por dos vías se beneficiarían los
municipios que tienen esa declaración: los que tienen
destino turístico y los que son residencial-turístico. Con
lo cual dejaríamos fuera, eminentemente, otros ayuntamientos, otros municipios más pequeños, que a lo mejor
no reúnen todos esos requisitos de gran afluencia de población de hecho, de consumo y abastecimiento de agua,
de tratamientos de residuos, que son esos parámetros que
los municipios turísticos aportamos para ser declarados,
y, sin embargos, que son municipios pequeños, como se
me ocurre Guadalest, o cualquier otro municipio pequeño, que no teniendo esa declaración por la ley que el
gobierno socialista en el año 1988 aprobó, que es la de
municipios turísticos, y no se podía beneficiar de la otra
medida que sí que le da una flexibilidad y le da una oportunidad de atender a esas necesidades.
Y claro que pagan impuestos, pero es que han decido
ellos, los autónomos y los no autónomos, el establecer un
comercio, una pequeña empresa en una zona eminentemente turística, porque la gente sabe donde invierte y
donde va a trabajar y el futuro que tiene, y que tiene que
cuidar un sector de servicios y un sector turístico, como
es, eminentemente, el de muchos municipios de esta comunidad.
Señora Pérez, la legislación está, la transversalidad de
la cuestión turística está contemplada especialmente en
una cuestión tan importante como es la flexibilidad de los
horarios comerciales, en la Ly de horarios comerciales de
la Comunidad Valenciana, donde le vuelvo a repetir que
el capítulo II habla exclusivamente y trata de forma específica las zonas de gran afluencia turística.
Pero es que se me ocurren muchísimos más ejemplos.
Es que habla usted de que no se atienden las necesidades
Pàgina 19
sanitarias. Vaya usted a las inversiones, vaya a la Conselleria de Sanidad y pregúntele si el municipio de Torrevieja no tiene un centro sanitario de atención primaria en
La Mata, y si no tenemos en Orihuela costa un centro de
atención primaria y especializada y si no lo tiene Pilar de
la Horadada. Le hablo de los municipios de mi zona porque son los que más conozco, señora Pérez.
Y podemos incluso acudir a otra serie de normativas,
que se me ocurre también como ejemplo la ley de ordenación de farmacias. Vaya usted y verá cómo también hay
una clasificación, y esa transversalidad de esos municipios y de esas zonas eminentemente turísticas también
está contemplada a la hora de ordenar y distribuir las farmacias en la Comunidad Valenciana, porque sabe que
están las zonas generales y las zonas turísticas.
Con lo cual, yo creo que lecciones de transversalidad,
de mapas y de zonas, creo que la Comunidad Valenciana,
el gobierno del Partido Popular la tiene muy bien aprendida. Se inició con una ley muy importante y que nosotros nos hemos acogida a ella, como es la Ley de municipios turísticos, y a partir de ahí, en horarios, en
farmacias, en atención sanitaria y en cualquier tipo de
atención, autónomos o no autónomos.
Nosotros somos conscientes de que somos una zona
eminentemente turística y que los empresarios, las pequeñas y medianas empresas van a tener todas las facilidades. Pero, le vuelvo a decir, la normativa de horarios
en el que se contempla y se recoge esa zona de gran
afluencia turística es a solicitud del interesado y, en este
caso, los interesados son los municipios, independientemente de quien los gobierne, del color que los gobierne y,
sobre todo, pues, atendiendo, me imagino, con el diálogo
y el contacto diario de las asociaciones de comerciantes o
de las solicitudes de sus empresarios que son a quienes se
tienen que dirigir, y, en última instancia, es el director general en este caso el que tiene que resolver y, ¡ojo!, con
un informe muy importante, que también lo contempla el
decreto, en los artículos 4 y 5, de la Agencia Valenciana
de Turismo.
Con lo cual, nosotros, la transversalidad la hemos entendido, hemos apostado por ella y, sobre todo, la aplicamos en cada tipo de estas resoluciones.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Lorente.
Para réplica, tiene la palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora Lorente, enhorabona per haver fet tota una
defensa d’una exposició de motius que res té a vore en el
fons del que vosté ha de resoldre; si accepta una proposta o no.
I quan jo necessite un professor o una professora, ja
me’l buscaré. Segurament, a vosté en la vida. Vale? Aixina que, sense donar classes a ningú! (Remors)
Vosté s’ha embolicat exclusivament en el que havia sigut l’exposició de motius primera per a la proposta de resolució, que l’exposició de motius ací exposada serveix
igualment per a la proposta d’exposició. Però, clar, vindre amb el treballet fet de casa sense atendre és fonamental, encara que les dos qüestions són importants, tan la
primera exposició com la segona.
Pàgina 20
24.05.2005
Però, jo vull que vostés em diguen si estan d’acord
que s’establisca un mapa de zones eminentment turístiques al País Valencià, perquè no el n’hi ha i perquè fa falta. Perquè, ara parlarem de serveis, i vosté diu: “els serveis, la sanitat..., i m’explica la zona on vosté viu”. Molt
bé. Vol que li explique altres zones, senyora Lorente? Vol
que li explique el que li costa a una persona major de 60
anys anar a un centre de salut a 3 quilòmetres a peu, per
vora la mar, per a recollir una recepta, deixar la cartilla,
tornar a casa i tornar per la vesprada a rebre els medicaments? Vol que li ho explique això? I vostés no són sensibles. El seu creixement està basat en el cement, i no pensen en els serveis que els han de donar, a no ser que
siguen: els hostelers, els hotelers o algun centre d’oci,
com els acords que es van prendre i que jo li he exposat.
No pensen en res més! Dintre d’això, efectivament, entren els horaris comercials que res tenen a vore, uns horaris comercials en una zona eminentment turística que en
una zona residencial. Clar que sí! Però, no és el tot. El tot
és llegir una cosa i atendre a l’altra.
Jo, el que vull que vosté em diga, senyora Lorente, és
si la va a acceptar, perquè ha parlat de molt però no m’ha
dit si li pareix bé o li pareix mal, està regulat o ha de fer
alguna consulta, o, si probablement, a la millor és que resulta ser que el Govern Valencià ja els ha dit que: “no
passa res, la proposta no s’accepta però d’ací dos dies la
podrem fer “. Perquè un mapa de zones eminentment
turístiques tard o prompte s’hauran de fer. I això sense
cap acritud, senyora Lorente.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
Para réplica, tiene la palabra la señora Lorente.
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
comercios y las necesidades que tiene un municipio si
tiene gran afluencia turística.
Además, en la legislación, de la que yo no le pretendo
dar clases porque está ahí y está aprobada desde el año
99, y usted lo que tiene que hacer es estudiársela a la
hora de venir aquí a defender una propuesta, tiene que
leérsela y mirar si da cabida a lo que usted solicita, porque así yo le podré decir que no porque ya lo tenemos recogido, porque el gobierno del Partido Popular ya ha trabajado en eso, ya ha trabajado en eso y lo ha desarrollado
en el decreto, en el decreto que le he dicho del año 99,
porque, además, el ayuntamiento o un municipio lo puede
solicitar para una zona, para todo el término o para una
zona determinada donde necesite esa respuesta a la gran
afluencia turística de un municipio.
Así que, señora Dolors, yo tengo que rechazar en
nombre del Grupo Parlamentario Popular su propuesta
porque ya hemos trabajado en ella, porque seguimos trabajando y apostando por cada necesidad en ese sentido
que nos transmiten y nos trasladan, sea la Dirección General de Comercio, sea la Conselleria de Turismo o sea la
Conselleria de Sanidad o cualquier otra conselleria de la
que dependa un servicio de una zona con gran afluencia o
eminentemente turística, y lo vamos a continuar haciendo. Y usted, pues, venga aquí…, a aprender no, porque
yo sé que en otras materias usted tiene más tiempo y se
dedica más, pero por lo menos a escuchar y a respetar los
criterios en este caso del grupo parlamentario que sustenta al gobierno y que le tiene que recordar, porque es su
obligación, en el nombre de esta portavoz, decirle que la
transversalidad de esas necesidades en las zonas eminentemente turísticas por parte del gobierno del Partido Popular se están cubriendo y vamos a seguir trabajando en
cubrir esas necesidades.
Muchas gracias.
La senyora Lorente Ramón:
La senyora presidenta:
Gracias, señora presidenta.
Mire, señora Dolors, yo no pretendo darle lecciones
de nada, yo pretendo argumentar objetivamente y con
fundamento, en este caso, lo que usted expone. Lógicamente, si usted viene a hacer una propuesta o su grupo y
hace una exposición de motivos, pues, a mí me parece
muy bien que usted me lea el inventario de la gente que
viene a hablar a Benidorm en el forum mundial turístico,
pues, sea de los Estados Unidos, o de Europa, o si a usted, pues, le parece que las regiones de Europa y que nosotros en el contexto de España somos país. O sea, me
parece muy bien.
Yo me ciño, me ciño, a lo que usted solicita. Le he dicho que nosotros ya hemos trabajado y usted está hablando y me habla en su proposición y en su exposición de
motivos de los horarios comerciales en las zonas de gran
afluencia turística. Yo creo que le he hecho una defensa y
un argumento de algo que está eminentemente contemplado y que es a solicitud de los ayuntamientos, señora
Pérez. El elaborar un mapa también lo pueden hacer los
ayuntamientos porque, mire, en el caso… y si le hablo de
la zona o de mi zona es porque es la que conozco y porque muchísimos otros ayuntamientos de la Comunidad
Valenciana, independientemente del color que los gobiernan, los está haciendo. ¿Usted sabe lo que es el acicón?
El acicón es un mapa comercial que también contempla
esa gran importancia y esa gran afluencia de una zona
turística donde vienen señaladas las zonas en cuanto a su
concentración, en cuanto al sector de los servicios, de los
Muchas gracias, señora Lorente.
Finalizado el debate, pasamos a votación. ¿Votos a favor de la propuesta? 6 votos a favor. ¿Votos en contra? 8
votos en contra. Por 6 votos a favor, 8 votos en contra,
queda rechazada esta proposición no de ley.
Punto ocho del orden del día: Toma en consideración
de la proposición no de ley sobre desarrollo turístico del
municipio de la Todolella y el conjunto de la comarca
de Els Ports, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista.
Para su defensa tiene la palabra el señor Colomer.
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre
el desenvolupament turístic del municipi de la Todolella
i el conjunt de la comarca dels Ports
El senyor Colomer i Sánchez:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Efectivament, anem a ser breus perquè estem persuadits
de què no hi ha necessitat de fer una gran defensa d’una
qüestió que crec que estem en disposició —així ho desitgem— de compartir-lo tots els grups polítics que estem
ací. Jo ja sé que és l’última iniciativa d’avui, de l’ordre del
dia, però reclamaria la màxima sensibilitat, com no pot ser
d’un altra manera, de tots els grups parlamentaris.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
Tots sabem que el passat mes de febrer a la població
dels Ports de la Todolella va ocórrer un fet luctuós, una
tragèdia humana que va significar la mort de moltes persones. Este és un fet que va desencadenar i va despertar
la sensibilitat exquisida, per què no dir-ho, de totes les
institucions i de tota la classe política, de tots els segments socials de la Comunitat Valenciana. Indiscutiblement va significar un cop fortíssim en el que és la línia de
flotació, no únicament de l’economia de la societat local,
sinó d’un intangible que tots els que estem ací som absolutament capaços —estic segur— d’entendre, que és
l’ànim col·lectiu d’una població i de tota una comarca
que va experimentar un cop duríssim en el que és la seva
història i la seva trajectòria. Quina trajectòria tenen estes
poblacions de l’interior, en este cas i en el dia d’avui representades per la Todolella? Doncs, una població que ha
experimentat una crisi demogràfica històricament contrastada, una crisi d’identitat a partir de la desfeta de
l’economia rural, que han experimentat tants i tants municipis del nostre interior, i que han vist en el turisme una
mena de taula de salvació per tal de remuntar el que són
els indicadors demogràfics, econòmics, socials, etcètera.
El que va ocórrer a la Todolella, el passat 6 de febrer
—com dic—, va significar un entrebanc, en termes psicològics, fortíssim. Es va desencadenar una reacció de
solidaritat que pensem que va cobrir les expectatives imprescindibles quan passen este tipus de coses, però que
cal reemplaçar tot el fet de solidaritat i de testimoni
afectiu per una actuació material imprescindible per tal
de recuperar, més enllà de l’ànim, recuperar el que és la
competitivitat i el que és el paper en l’àmbit de l’economia i en l’àmbit del turisme d’esta població i de la seua
comarca.
Per tant, pensem que es fa imprescindible, més enllà
del testimoni humà per part del propi president de la Generalitat i tota la resta de representants de la societat civil
valenciana, que ha sigut exemplar la reacció, però a partir
d’ahí és imprescindible, per què no dir-ho, des de la humilitat, des de la discreció, però cal dir que hi ha que
acompanyar el testimoni de gestos, efectivament, productius i materials per tal de reviscolar esta població i el conjunt de la comarca.
Es parla molt de revitalització últimament del món rural, s’ha presentat un pla —que no és el moment d’examinar-lo—, nosaltres tenim una idea molt concreta que
eixe pla és virtual, però, en tot cas, la paraula ens agrada
en este moment; revitalitzar l’interior, revitalitzar la Todolella i que estos ciutadans i ciutadanes de primera categoria, com els que més, de les àrees més denses, metropolitanes, de la resta de la Comunitat Valenciana, com els
que més són ciutadans de la Comunitat Valenciana, no
podem jerarquitzar en primeres, segones i terceres categories els habitants en funció de la densitat de població
de les zones i de les comarques, per tant estem parlant de
ciutadans de primera categoria, com tots els que habiten
al nostre país, però a partir d’ahí —com dic i acabe— cal
una reacció.
Nosaltres hem establit quatre punts que són punts de
trobada, punts de consens, punts que jo crec que són irrenunciables, que són innegociables i que haurien de ser,
com dic, el punt d’acord de tots els que estem ací.
El primer diu literalment que: “La Conselleria de Turisme impulse totes les mesures necessàries per al desenvolupament turístic del municipi de la Todolella i del
conjunt de la seua comarca”. Quan parlem dels municipis
dels Ports és imprescindible interpretar-los en el marc de
la seua comarca, no es poden fer actuacions concretes a
Pàgina 21
la casuística de cap municipi, per això sempre acompanyem el nom de la Todolella en el conjunt de la comarca.
Segon: “Es tinga especialment en compte l’esforç en
l’adaptació i millora dels allotjaments i establiments
turístics existents en matèria —i este el cor de la moció,
de la proposta que presentem avui relacionada amb el
contratemps que va haver en aquell moment—, en matèria de seguretat i d’ajust a la normativa vigent”. Tothom
sap que les normatives en matèria sanitària, en matèria de
seguretat han anat sobrevenint i han anat deixant en situació obsoleta molts establiments turístics i molts allotjaments de l’àmbit rural, és el cas malauradament que ens
ocupa. Per tant, una actuació contundent en el terreny de
la modernització de les instal·lacions turístiques es presenta com el punt prioritari d’este pla global que estem
suggerint.
En tercer lloc: “Així mateix, es reforce la comercialització i la promoció publicitària de la comarca dels Ports
com a destinació turística de reconeguda qualitat”. Atributs i fons perquè dient açò no estem inventant res ni maquillant res, sinó que, efectivament, els Ports és una destinació turística de qualitat, perquè els atractius turístics i
de prestigi que té són indiscutibles, doncs, forma part
també de la nostra sol·licitud.
Només es pot compensar un cop tan fort com el que
van rebre esta comarca i este municipi en particular...,
només es pot compensar, només es pot remuntar l’impacte en termes publicitaris corregint a grandes males, grandes remedios.
Per tant, després del sinistre el que cal és trencar ràpidament l’associació d’idees entre el municipi i el fet luctuós, i el nombre de morts, que mai oblidarem i sempre
retrem homenatge amb tot el sentiment, amb tot el cor,
però cal remuntar la imatge comercial en termes turístics
que té la població i la seua comarca.
I, per últim, totes aquestes mesures que proposem es
deuen acordar per consens entre la Conselleria i en el
marc de la Mancomunitat dels Ports, que existix ja en la
comarca, per tal que siga una cosa vullguda, una cosa
protagonitzada pels mateixos habitants i pels mateixos representants de tots aquells municipis que, com dic, i acabe, van rebre un cop duríssim i que jo crec que de les
Corts Valencianes i del Govern Valencià han de rebre
l’alé i l’impuls necessari per tal que se senquen més que
mai Comunitat Valenciana, encara que estan quasi en la
frontera, per dir-ho així, però en este tema no hi han fronteres, no hi han distàncies i més que mai han de sentir,
efectivament, el recolzament de les institucions públiques, que, més enllà del testimoni humà, s’ha de prolongar i s’ha de traduir amb estes ajudes materials que avui
estem demanant.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
En nombre del Grupo Parlamentario Entesa tiene la
palabra la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
D’entrada, dir que anem a donar suport a esta proposta
de resolució i, a banda d’allò ja exposat de la situació tan
mala que se va tindre en Todolella per les morts que se
varen produir allí involuntàriament, una accident que,
efectivament, mos commou a tot arreu de les persones,
Pàgina 22
24.05.2005
doncs, perquè considerem que les zones de l’interior, primera, tenen d’estar desenvolupades turísticament; i, en
segon lloc, perquè ens ha paregut fonamental el punt
quart, quan diu, “totes aquestes mesures les acorden per
consens la Conselleria de Turisme amb la Mancomunitat
dels Ports de la comarca”.
Ens preocupa moltíssim que fins aleshores i des de
l’any 1996, en un acord de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència, per tant, del Govern Valencià, fóra
solament la Fundació Blasco de Alagón aquella que tinguera interessos en desenvolupar les comarques, interessos que jo no trobe clars, interessos que els havérem comentat aquest matí, si s’havera vist en la compareixença
que s’ha ajornat fins a un proper dia les coses que s’havien de fer, doncs, ho havérem comentat, perquè, clar,
parlem que, en aquest cas, Todolella, la Casa Potinyos és
l’única que allí s’ha recuperat fins aleshores. És una casa
summament xicoteta i que, de més a més, doncs, va estar
dedicada a algun servei, que això ja ho tindrem de comentar a posteriori, perquè un ús residencial, una casa de
45 metres quadrats, tindríem de parlar de les seues conseqüències.
En definitiva, a mi em sembla que la proposta que ve
a presentar-se ací és una proposta adequada, que li ha de
donar una eixida als Ports, tant en el seu contingut de turisme interior com en el contingut turisme cultural, i, per
tant, des d’Esquerra Unida li donarem suport, com he dit
en un inici, a la proposta presentada pel senyor Colomer.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Pérez.
En nombre del Grupo Parlamentario Popular tiene la
palabra la señora Salvador.
La senyora Salvador Moliner:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyor Colomer.
Senyora Pérez.
Senyores i senyors diputats.
Jo li tinc de dir que per part del govern del Partit Popular, per part del govern del president Camps, el que és
la solidaritat, el que és la sensibilitat amb el que va ocórrer, òbviament, i vostés ho saben, la tenim i la tindrem
sempre. Això és un fet que ningú volíem, és un fet ningú
volíem i és un fet que, per supost, com ho hem demostrat
i com ho seguim demostrant, mos mereix tota la nostra
consideració, tota el nostre suport, tota la nostra solidaritat i en això estem treballant.
Pel que respecta al que vostés mos estan proposant en
esta proposició no de llei, el primer punt, el que es referix
al desenvolupament turística de la Todolella i de la comarca dels Ports, els diré que el passat 15 de març del
2005 es va firmar un conveni de col·laboració entre la
Mancomunitat dels Ports, l’Associació Portmader, gestora de fons Leader en la zona, la presidència de la qual recau en l’alcalde de la Todolella, i l’Agència Valenciana
del Turisme per a la realització d’un pla estratègic de desenvolupament turístic de la comarca dels Ports. S’ha
anunciat ja des d’agost la redacció del pla i s’espera i
n’hi ha un compromís molt ferm en això, que estiga finalitzat al 2005.
L’objecte d’este conveni és una actuació que pretén
donar un enfocament per al desenvolupament turístic del
conjunt dels municipis de la comarca dels Ports, ubicada
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
en l’interior de la Comunitat Valenciana, proposant solucions a les disfuncions de la dita comarca, incrementant
el seu desenvolupament en el marc de la sostenibilitat i
propiciant el dinamisme de l’activitat econòmica i millora de la qualitat de vida de les poblacions allí integrades
per mitjà de l’adopció d’oportuns plantejaments estratègics, turístics i la seua aplicació.
Per a este pla n’hi han uns objectius clars com són la
potenciació del destí com a agrupació de municipis d’interior, diversificació de l’activitat econòmica, establiment
d’un marc apropiat per a la creació d’oferta turística reglada així com de noves infraestructures que es convertixquen en potents atractius turístics, aprofitar les energies de les activitats turístiques inherents, potenciar les
iniciatives en la cooperació empresarial i social i establir
línies de cooperació intermunicipal que permeten donar
suport a les iniciatives turístiques que es donen per part
de les instàncies municipals, entre d’altres.
La finalitat d’este pla estratègic de turisme en la comarca dels Ports és la potenciació de l’activitat turística
per a la dinamització de les activitats econòmiques del territori que conformen tots els municipis que n’hi han dins
de la comarca i que vosté ha dit que quan aquí mos referim a la comarca dels Ports és perquè, en si, conformen
una sèrie de municipis d’interior.
L’estudi que es realitzarà comprendrà una fase d’anàlisi turística i dels factors que incidixen sobre aquesta. Es
prestarà especial atenció a l’anàlisi dels recursos i atractius turístics amb què compten els municipis integrants
de la comarca, dels que s’elaboraran fitxes de descripció
d’aportació turística. Això ja està tot en marxa.
Respecte al segon punt que vosté mos deien de l’esforç d’adaptació i millora dels establiments turístics en
matèria de seguretat i ajust a la normativa vigent que
vosté mos dia i mos aclaria que era el punt fonamental, li
diré que la Conselleria de Turisme compta amb un ample
programa d’ajudes a empreses, si vol les puc relatar, aixina, de forma ràpida: programa de creació i adequació
d’establiments de turisme rural, programa de qualificació
d’oferta turística complementària en matèria de nàutica i
recreació, programa d’adaptació de les instal·lacions i establiments per a la seua adequació de l’ús per a persones
discapacitades, programa de creació i qualificació d’establiments de turisme de salut, programa d’adaptació a la
normativa de campaments de turisme, l’objecte del qual
és el suport a aquells actuacions que necessiten una sèrie
d’adequacions per a campaments de turisme, i el programa de millora de les condicions d’higiene alimentària en
cuines d’hotels, restaurants, cafeteries i bars, programa
d’implantació i millora de sistemes de seguretat, de reducció de consum i millor aprofitament de l’aigua i energia i millora mediambiental.
Dins del que són tots estos programes, a més, hi ha
una sèrie d’ajudes on està, per exemple, la Resolució de
l’11 de febrer del 2005, de la Conselleria de Turisme, on
hi ha ajudes en el marc del programa per l’adequació de
recursos turístics a xicotets municipis d’interior de la Comunitat Valenciana, amb un import total de 600.000 euros, a on, dins de les actuacions subvencionables, n’hi ha
una en concret que és l’adequació de les condicions d’ús
dels recursos turístics, com ara la millora d’accessos, instal·lacions d’elements de seguretat, facilitats per a discapacitats, senyalitzacions i altres de naturalesa semblant.
Un apartat contempla el que és les ajudes específiques
per a municipis de 2.000 i inferiors a 2.000 habitants, on
quasi la majoria dels municipis de la comarca dels Ports
complixen este barem, on l’ajuda és fins al 90% del cost
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
24.05.2005
total de la inversió aprovada per a l’actuació. I a part està
l’orde d’ajudes destinades a la creació i modernització o
adaptació de productes d’oferta complementària turística
lligats al turisme rural d’interior.
El tercer punt, sobre el fet que per part de la Conselleria ser reforce la comercialització i la promoció turística de la comarca dels Ports, com una cosa fonamental
l’establir en esta comarca un destí turístic de qualitat,
s’ha col·laborat tècnicament des de la Conselleria en la
creació d’una nova imatge turística de la Mancomunitat
dels Ports i, a part d’això, d’esta col·laboració que n’hi
ha hagut per part de la Conselleria, les campanyes de comunicació de la Conselleria es realitzen a fi de difondre
la imatge de la Comunitat Valenciana sense oblidar cap
tipus d’oferta com és la d’interior. Entre elles estan les
ajudes destinades a la promoció i difusió d’esdeveniments turístics dels municipis de l’interior de la Comunitat Valenciana, a on se fa una especificació molt clara
que és molt important los municipis d’interior, perquè
tenen una riquesa molt molt molt característica, i a on se
fa també especial menció que les corporacions locals són
menudes i tenen una escassesa de recursos que necessiten una ajuda més específica.
A part està el conveni per a l’adaptació dels municipis turístics al Pla Millor, on es finança conjuntament
amb els municipis turístics projectes que tinguen com a
objectiu la millora d’espais d’ús turístic o els de serveis
tendents a configurar un producte turístic més competitiu; el pla de suport a la millora de la comercialització,
en què l’objectiu d’este programa és posicionar el turisme en la Comunitat Valenciana en llocs privilegiats dins
del que és la configuració dins d’Internet, els programes
d’Internet, i a on dins d’este programa la Conselleria de
Turisme recolzarà els projectes de màrqueting de les empreses i associacions del sector turístic que tinguen com
a objectiu incrementar la presència del turisme de la Comunitat Valenciana en Internet, sobretot que siga turisme
d’interior; el programa Internet per a empreses turístiques Eurotrip
I jo crec que amb esta exposició, potser una miqueta
llarga, el que li vinc a dir és que mosatros no és que els
anem a dir que no. Els anem a dir que no perquè creem
que s’està fent tot el possible, però el que sí que els dic
és que este govern del Partit Popular, és que la Conselleria està summament sensibilitzada en el que vosté m’està
explicant i li asseguro que tot el que arriba s’atendrà
amb el mereixcut respecte que es deu.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Salvador.
Para réplica, tiene la palabra el señor Colomer.
El senyor Colomer i Sánchez:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora diputada, doncs, deduïm que votaran que no a
la... Votaran que no, vaja.
Bé, jo crec que la idea de manifestar que ja s’està fent
tot el que nosaltres demanem, doncs, evocaria en este
moment l’argument que ja hem esmentat en una iniciativa anterior i en un torn anterior, és que precisament quan
el Govern està fent alguna cosa i el parlament ve a sumar
en eixa direcció, doncs, jo crec que el govern deuria rebre
la notícia com un fet positiu, com un fet que avalés el que
és la línia ja iniciada, no com una manifestació en contra
Pàgina 23
d’aturar una iniciativa parlamentària de l’altre poder que
és el legislatiu.
Jo crec que ahí està no la generositat, però sí el tarannà dels governs. Si ja s’està fent i esta iniciativa ve a
redundar o ve a incrementar, bé, doncs, els mateix discurs
i la mateixa —diguem— coordenada de treball, doncs, jo
crec que, bé, no costaria res, en un tema especialment
sensible com este, doncs, mantindre un gest, certament,
integrador o generós, per tal que en un tema especialment
significat com este tinguérem un punt d’acord. Per tant,
em decepciona profundament l’actitud del Partit Popular
avui en esta qüestió.
I, després, esmentar tots els programes genèrics que ja
estan en el Dogv, tota la gramàtica comuna que val per a
la Todolella i per a la Vall de Laguar i per a qualsevol
municipi de la Comunitat Valenciana d’interior, doncs,
em sembla poc afortunat per part seua.
El pla estratègic no s’està fent al voltant dels fets succeïts en la Todolella, s’està fent un pla estratègic en totes
les comarques d’interior. L’altre dia ho va manifestar el
mateix director general de Turisme d’Interior, el senyor
Emilio Llopis, a este diputat, que estava acompanyant a
uns alcaldes de pobles d’interior d’Alacant, i ens va explicar exactament el mateix que vosté ha comentat aquí:
val per a tota la franja d’interior de tot el país.
Per tant, jo haguera vullgut la sensibilitat suficient
com per a ajustar el debat al tema que ens ocupa, que és
de la Todolella, i que, a més, vosté jo sé que coneix de
prop, perquè és d’aquella zona més o menys, geogràficament vosté és d’un poble pròxim.
Per tant, poca sensibilitat la que han demostrat avui.
És decepcionant. Però jo tampoc vull estendre’m més,
vaig a regalar dos minuts de la rèplica, perquè jo crec que
està tot dit i és trist que en una qüestió com esta, doncs,
no tinguem la... Ni jo sóc millor ni pitjor que vostés al
portar un tema de la Todolella, això que quede clar d’entrada, però en un tema que jo crec que estava absolutament convençut que haguérem trobat un consens, perquè
era una proposta per a l’acord i per a trobar-se tots els
grups.
Perquè és veritat que ens vàrem trobar als enterros i
ens vàrem trobar en la sensibilitat, però crec que mereixia
la pena prolongar el calor i l’afecte i la sensibilitat i el
compromís en una mesura com la que avui proposem.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Colomer.
Para finalizar, tiene la palabra la señora Salvador.
La senyora Salvador Moliner:
Moltes gràcies.
Senyor Colomer, jo sento molt que vosté es senta decebut, però jo crec que el primer que tindríem de tindre
en compte és que no tenim de fer política d’una cosa com
el que va ocórrer. (Veus) Sentint-ho molt jo vaig sentirho... (Veus) No, crec que tots ho vam sentir igual, però no
tenim de fer política d’un tema com aquest.
Jo li he dit abans que per part d’este Govern s’estan
fent totes les actuacions que la zona de la comarca mos
mereix perquè és una zona eminentment rica en atractius
turístics; és una zona que… De fet, porta molt de temps
el Leader actuant, hi ha el Portmader i una sèrie d’actuacions… Estan fent les taules panoràmiques on se fiquen
una sèrie de relleus en punts alts que t’expliquen tot el
Pàgina 24
24.05.2005
que n’hi ha, d’on es veu, que n’hi han 22 en tota la comarca, en el balcó de Morella, en Forcall… S’està donant
informació de la comarca de forma infotàctil, que és una
forma molt novedosa i que mos porta a comprendre i a
entendre només entrant en Internet el que és la comarca
en si. S’estan restaurant casetes de llenyaters, s’està restaurant la pedra vista… S’estan fent una sèrie d’actuacions perquè… A més a més li diré que la sensibilitat i
l’ajuda que se li està donant a la zona…, però que això
no lleva el que li he comentat abans, que no es diu direcció política en una cosa tan penosa, en una cosa tan seriosa com el que va ocórrer al febrer a la Todolella, que mos
va saber mal a tots, que és que per part del govern del
president Camps i per part de la Diputació de Castelló, ja
sé que n’hi ha un compromís en ferm perquè este pla estratègic que vosté mos ha dit abans que és a totes les comarques —molt bé—, però sí que n’hi ha un compromís
que d’este pla estratègic se passe a un pla de dinamitza-
Comissió d’Indústria, Comerçi Turisme
ció. I el compromís que vosté sap que s’ha de fer en
transports en Diputació, transport en Generalitat i 33% el
ministeri. Per part de Diputació i del ministeri n’hi ha un
compromís molt ferm a fer eixa actuació d’eixe pla de dinamització d’esta comarca i que considero que això sí
que mos mereix l’aplaudiment de tot el món.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Salvador.
Finalizado el debate, ¿votos a favor? 6. ¿Votos en contra? 8. Por 6 votos a favor, 8 en contra, queda rechazada
la proposición no de ley.
Finalizado el orden del día, se levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 42 minuts)