DUODA Revista @EstudisFeministes num 14-1998 METADONIS. Entrevista realitzada per M Encarna Sanahuja YII i Teresa Sanz Coll METADONES 6s un col.lectiu teatral que es va estrenar amb el muntatge La Bernarda es calva la temporada 1993-1994 al Teatre Malic de Barcelona. Aquest espectacle obtingu6 els indexs mes alts d'ocupació de la temporada i va estar de gira per Catalunya i la resta de I'estat espanyol. L'exit segueix amb el segon espectacle, Medea Mix, que va ser estrenat el 1996 a la sala Beckett de Barcelona. A nivell formal, les dues obres són el resultat d'una recerca d'una veu i una estetica prbpies. La creaci6 de les obres es col.lectiva, la idea i la dramaturgia corren a carrec de Txiki Berraondo, Graciela Gil i Magda Puyo, que tamb6 6s la directora d'amdós espectacles. Txiki Berraondo i Graciela Gil són actrius a La Bernarda es calva i Medea Mix, amb la col.laboraci6 de Raquel Carballo, Montse Esteve, Montse Lloret, Anabel Moreno, Mariola Ponce, Anna Subirana i Resu Belmonte (actrius), Laura Teruel (direcció musical de Medea Mix), Ramon Simó (espai escenic) i Maribel Soria (vestuari). Ja tenim igualtat! Ja hi ha dones per a tot arreu! Les institucions són "unisex" (Exacte!)...Sí, sí, perd cada vegada hi ha mes grups de dones '30les'~quefan coses: teatre, política, investigació... Per que? On 6s la diferencia?... Per aixd i per la seva original obra ens va interessar de seguida el grup Metadones. ENTRE VISTA No va ésser faci1concertar I'entrevista. No trobavem el temps, aquest tresor que mai acaben de bosseir les dones creatives que ho volen viure tot i encomanar. Finalment, ens varem veure un dimecres a les dotze del migdia a Ca la Dona, lloc centric, per a nosaltres, i "central" amb tota la polisemia de la paraula. Aquí, ja fa alguns anys, havíem conegut Txiki Berraondo, quan era cantautora iposava música tambe als nostres debats . Txiki arriba acompanyada de Magda Puyo i Graciela Gil, amb les que constitueix el trípode segur que sustenta el projecte Metadones. Les tres absolutament diferents, expressives fins els petits matisos, entrecreuen les seves veus com en una trena, sense regalar ni un segon al silenci, mentre tenen, pero, cura una de I'altra fins a la més l/eial complicitat. D'aquesta manera creen rapidament el clima calid i la confian~aque és tambe la magia de les seves obres, i ens transporten més enlla del previst ("Medea viatja en el seu perpetu exilfl, fins arribar a la innombrable "mulieritat" (si ens permeteu I'invent) de les dones i, potser també, dels homes... Magda, aquesta petita gran directora, sempre parla en catala, i les seves afirmacions precises i contundents acaben amb un to de savia humilitat. Graciela parla en castella, castella ric i tropical com el seu origen, i, serena i generosa, apunta sempre la contradicció com a lloc segur de creativitat. I Txiki parla en catala o castella, segons la llengua en la qual s'origina el tema que I'apassiona. Perque Txiki sempre parla amb passió, aquest és el seu llenguatge. L'entrevista sera per tant bilingüe. La "lingua maternaJ'originaria (tambe amb tots els sentits) resoldra sens dubte el dubtes de les qui hi vulguin trobar enteniment. -Per que "Bernarda" i "Medea"? No són fetitxes masculins de la dolenteria femenina químicament pura? DUODA Revista &Estudis Feministes núm 14-1998 Magda.- El nostre teatre no es una oposició, no pretén en un principi ser una resposta. L'origen de la nostra elecció es diferent, ens interessen els ambients, les situacions límit, els mites...I aixo ens ha portat precisament a aquestes dones tan dolentes ... Txiki.- És curios, pero tothom pensa que darrera d'aquestes eleccions hi ha un procés racional, metodologicament concret, i no es així, es tot tremendament intuitiu. Abans de triar els personatges de Bernarda Alba treballarem un munt de coses ... El Adefesio, Thelma y Louise, Comics, Freaks, El Cuento de la Criada, La Familia Adams ... Sí, sí, i poc a poc anavem dient, "Que maca la Bernarda!", "Treballem la Bernarda?" Amb Medea el mateix, llegirem, discutírem tota mena de textos i ens va invadir la recurrencia de Medea... (Txiki interpreta el que diu de forma que no es pot transcriure en paraules escrites...) Feiem aixo o una altra cosa ... i de cop: Medea! Comen~avema parlar i ... pam: Medea! Discutíem i... Medea! Finalment Medea ens va triar a nosaltres. Graciela.- Y es cierto que elegimos o nos eligen personajes malos, es cierto que nos interesa la maldad, pero solo porque tiene otra cara. Nos interesa la cara oculta de la luna... Nos interesa la contradicción como constituyente fundamental del ser hurnano. Medea es mala... Tx.- És una bestia! G.- ... Pero no solo, no solo es el acto fatal que la define ... Y Bernarda, '0s acordais? Nuestra Bernarda es tierna, es fragil ... Tx.- ¡ES un encanto! Ens ve a la memoria, amb la claredat i presencia amb que es recorden els símbols, com la Bernarda i les seves filles desborden literalment el vestit negre/ sudari que els imposa el dol. Recordem com el seu cos, els seus pits, trenquen les robes i es mostren vius i comunicatius demanant tacte i tendresa. El mateix que demana ENTREVISTA Medea, desesperadament, quan per molt que fugi, que s'escapi, que s'evadeixi, es troba inexorablement amb el record, amb la mort dels fills.. . Recordem la catarsi a flor de pell.. . - I com comenGa a treballar un grup de dones que busca, doncs, I'altra cara de la lluna? Tx.- Simplemente nos encontramos y nuestro encuentro no fue intencionado, pero tampoc0 fue casual ... G.- Las tres nos encontramos porque nos moviamos con inquietud y no nos gustaba nada lo que se estaba haciendo en teatro, nos aburria, no nos implicaba, nos sentiamos desaprovechadas, muy desaprovechadas, y nos dijimos "'Por que en lugar de quejarnos no empezamos a hacer algo?" M.- Si, varem optar per I'acci6 com a contraproposta a la queixa, vam decidir posar-nos en actiu. Tx.- Y iQué íícasualidad! Hay muchas mujeres actrices, pero muy pocas que dirijan, que decidan sobre política teatral, que hagan teoria dramAtica, que elaboren lenguaje escenico. iQué "casualidad!, Magda Pueyo Graciela Gil Txiki Berraondo DUODA Revista dfEstudisFeministes num 14-1998 en estos ámbitos hay sobre todo hombres... Y ahi estamos ipor casualidad! tres mujeres que no nos unimos por serlo, sino por afinidades, intereses comunes, para dejar de quejarnos. M.- Per desitjar activar-nos, -insisteix la Magda- i deixar de dir "no podem fer res!..." G.- De todos modos hay que decir que, en un primer momento, no hubo entre nosotras un plantearniento, ni una ambici6n de formar una Compafíia, ni nada por el estilo. No. Nos pusimos a estudiar, a trabajar para divertirnos porque estabamos hartas de aburrimiento, nos estábamos muriendo de asc0 y de ganas de salir de ello. Nos preguntamos, "¿Por que no nos gusta lo que hay?" Y asi empez6 todo ... M.- I ens trobhrem que el discurs teatral, per dir-ho així, la dramaturgia, la direcci6, I'autoria esta ocupada per homes... És curibs! I ara mes que mai! No hi ha cap dona que tingui el poder en I'hmbit teatral! I no 6s que nosaltres volguem el poder! (Riuen...) Tx.- Si, i no es per casualitat! A la interpretaci6 falten homes i sobren actrius, perb, en ISelaboraci6intel-lectual, on es decideix la política teatral, nomes hi ha homes. M.- Tots els programadors de teatre de Barcelona s6n homes. Abans hi havia la Lourdes Barba, ara ja no hi 6s ... G.- Esta, como excepcion, Merce Angles. Ens expliquen tot aixd esverades, sense amargura, com Alicies dins el mdn del mirall absurd, antildgic, com si expliquessin, amb tota naturalitat, que la pluja puja enlloc de caure. -Com pogudreu arrancar, construir aquesta "habitacióprdpia teatral"? G.-Porque existe un "poder" que nadie te puede quitar: el hacer. Yo 129 ENTREVISTA -- pienso, yo decido y yo hago. Y si ademas buscas, encuentras frontones donde rebotar ... ¡Oh, esta mujer piensa como yo! ¡Estupendo! M.- O tot el contrari! (riu). G.- Exacto, o todo lo contrario, y entonces surge una plataforma de discusion rica, creativa... Empiezan a volar las ideas, pones sobre la mesa todo lo que te ha interesado, te ha conmovido. Y asi surge un cuerpo de materiales para trabajar. -Este hi10 recurrente en 10 divers0 es muy original. ¿Como 10 conseguis? Como trabajáis exactamente? Tx.-Como las olivas -nos reimos y ella, muy seria, insiste -Si, si, 'Habeis visto este anuncio tan bonito del aceite? Asi funcionamos. - Txiki interpreta, hace ruidos de prensa y de liquido- iCogemos vei nte olivas! iExprimimos: una gota! Y asi muchas veces ... jmuchas gotas! a traves de las improvisaciones, las discusiones ... M.-1 sobretot a traves del conflicte, ens situem davant del conflicte i creem a partir d'ell ... Tx.-Exacto, no olvideis 10 fundamental: la oposicion, el proceso, a que pregunta responde un montaje, el viaje, hay que hacer un viaje con el publico... Claro, ahora parece que hablamos como si fueramos unas intuitivas, unas autodidactas y no se que mas... G.-Y lo somos, y trabajamos asi. M.-És veritat! Tx.-Pero tenemos una formacion de mucho cuidado. Entre las tres tenemos una magnifica formacion: hemos estudiado mucho, hemos acumulado mucho trabajo tecnico, intelectual, artistico, previo a la 130 ' DUODA Revista &Estudis Feministes num 14-1998 intuición, no lo olvidemos. Discuteixen apassionadament on és la mesura de valor de la seva indubtable creativitat i ens recorden aquelles paraules de Garcia Lorca "Si es verdad que soy poeta por la gracia de Dios - o del demonio- también 10 es que 10 soy por la gracia de la técnica y del esfuerzo". Elles segueixen parlant, discutint como si no hi fóssim. M.-Perd, sobretot tenim una necessitat vital d'estar a I'any 1998, es a dir, aprofitar el bagatge, aprofitar I'experiencia, pero ser noves, ser d'ara. G.-Ni ser demasiado mediterraneas, ni demasiado alemanas, ni demasiado inglesas, aunque nos guste mucho el teatro aleman, ingles o rnediterráneo. Cada una de nosotras tiene sus preferencias... M.-l volem recuperar i reelaborar el llenguatge teatral, es a dir, sempre comencem per allo que volem dir ... Tx.-Si, nunca nos abandonamos en la forma. Cuando nos disparamos, por decirlo asi, en la forma, en la estetica, en lo visual, intentamos siempre poner mas tierra, mas verosimilitud... ¿Sabeis?, como en el c6míc. Hay que saber siempre que ocurre. 'Por que llora? ¿Que le pasa a Medea? ¡Ah si, que se aburre, claro! Asi de simple. Es decir, intentamos crear una Iógica propia, clara, dentro de la complejidad de cualquier situación ... Magda, sobre todo, se preocupa mucho de esto como directora. M.-Sempre ens preguntem que volem dir nosaltres. No partim mai d'una forma, d'una estetica o d'un sol autor. Tx.-Si, abans d'una interpretació hi ha mesos de treball de taula: "Aixo no, es filosofia, aixo es narració, aixo no, aixo si... Si! Aixo volem dir!" I aleshores, nomes aleshores, es dóna la improvisació intui'tiva, quan la Magda diu "Aixb anira de tal cosa, a veure com surt..." ENTREVISTA M.-l a vegades, surt una variant imprevista, preciosa... "Aquí, aquí!", diem, i treballem aquella percepció. G.-Yo nunca he trabajado en teatro convencional, pero se, se ve claro, que continuamente se preguntan "¿Que quería decir lbsen en este punto?"... Nosotras no. Magda nos dice ''¿Que quieres decir tu ahora, qué quieres decir tu frente a esta situación?" Partimos de nosotras, el autor es la excusa, el "pretexto". "iQué tenemos que decir nosotras sobre el tema, aquí y ahora, en 1998?"... Es absurdo pensar lo que quiere decir ahora un autor muerto. Tx.-¡Que va a decir el muerto, pobrecito! ¡No, no! ¿¡Que queremos decir nosotras ahora?! (Nos reimos). -i No hay poca irreverencia en vuestra actitud! A travessis 10s clAsicos, las modas... Unas palabras de Lou Salomé parecen definiros: "EI mundo no te va a dar nada, créeme, si quieres una vida, jrbbala!" Vuestro teatro es robado, no es "legal': no es "normal". Tx.-Si, exacto, para escarnio de unos y otros que nos castigan por ello ... M.- O ens ignoren ... G.-En realidad, son condescendientes ... -Pues la critica de Bernarda fue un éxito unsnime... M.-Sí, uniinim, perd una mica ambigua, com si digués "Mireu quines cosas fan aquestes noies!" Tx.-Y ahora con Medea la crítica esta desconcertada, "¡Las niñas se han atrevido con una tragedia griega! iEsto es demasiado!" -Pero, hacéis el teatro que queréis. i Y 10 podemos ver! DUODA Revista dlEstudisFeministes num 14-1998 M.-Sí, perb ens costa molt. Amb Bernarda sort d' un home "sensibleJ' que va creure en nosaltres quan ens va veure en el teatre Malic i ens va ajudar i entrarem en circuit, pero... -iQuins sdn els problemes concrets? M.-Els diners. La Generalitat no ens va donar diners, ho va dir ben clar, perque I'obra no era en catala, i no havíem demanat diners a Madrid... -Perd a Madrid, mes tard, triomfareu. M.-Sí, Elena Posa es va enamorar de I'obra, ens va ajudar, ens va Metadonas. "La Bernarda es calva". 133 ENTRE VISTA prometre..., pero va marxar amb els socialistes ... Tx.-Si, ¡Cada vez que Veo 10 que entra ahora en las redes teatrales!... El proyecto era hermoso: organizar redes diferentes de teatro por todo el estado, pero se necesitaba una gran inversión... M.-Ara interessa I'oci, no la cultura. Tx.4 apareixen els grans taurons, els "holdings" del teatre que tenen les grans subvencions, tant per a obres com per a manteniment. ¡Per a nosaltres res de res! jNo sé com existim encara! -Treballeu, doncs per amor a Part", sou voluntaries culturals... És a dir, no viviu del teatre? M.-No vivim de la Companyia: donem classes, fem altres muntatges i el que surt. Tx.-Estem inventant, pero, una nova forma d'estar en el mercat: ni "cutres", ni "entregades romantiques"... G.-Nuestro trabajo es de riesgo, hablamos, por ejemplo, de un año de ensayos, de trabajo pur0 y duro, sin garantías ... Y, por supuesto, intentamos pagar dignamente a todas las personas que trabajan en la Compañía, establecemos relaciones laborales dignas. -1, com supereu el desanim que heu de sentir per f o r ~ ade tant en tant? M.-L'única cosa que ens fa continuar és que 6ns agrada el que fem. -La passió? M.-No, I'amor, I'amor a mi mateixa... Jo no seria jo si no fes al10 que desitjo, al10 en el que crec profundament. DUODA Revista dlEstudis Feministes num 14- 1998 G.-Yo me he pasado mucho tiempo trabajando en la periferia del teatro, buscando, buscando ... Cuando encuentras, digamos, la química que buscas, la plataforma, la defiendes a dentelladas... -Hi ha conflictes entre vosaltres? Són importants? Tx.-Una cosa nos salva mucho: somos adultas, nos respetamos, tenemos vidas y opiniones muy diferentes, pero nos cuidamos y nos dejamos en paz, según haga falta. G.-No vivimos un proceso romantico arrebatado, no se lo pedimos todo al teatro (trabajo, amor, amistad), ni pagamos cualquier precio por el. Hay épocas, sobre todo en la adolescencia, en que lo ves así y te confundes y lo confundes todo ... . -, M.-Diguem que ens cuidem la individualitat... Pero, és curios, quan treballem veiem que som molt diferents, que tenim "guions" diferents, pero, de fet, ens sentim finalment "com-plicades" en cada proposta individual... perque partim de preocupacions comuns, aixb esta clar ... Si no, seria impossible treballar juntes. En un dialeg hi ha respostes diferents i aprens, acabes aprenent, que hi ha respostes que tu no tens. G.-Perb hay un sello unificador: la mirada externa de Magda, es una gran directora... Tx.-No siempre resulta un proceso dulce, a veces es doloroso ...hay que renunciar. Creo que la Bernarda no es la que hubiera hecho yo, ni tu, ni ella, individualmente ... Y esto a veces duele, pero luego ves que has aprendido y dices "De acuerdo, no es mi Bernarda, pero me gusta, la defiendo ... es estupenda!" Es un proceso doloroso y rico, muy rico... M.-És cert i jo vull dir que el fil comú que ens uneix es finalment el fet de ser dones ...No se com dir-ho. No ho tinc molt clar, pero és així ...perque jo parlo un altre llenguatge amb els homes, o no? 135 ENTREVISTA Tx.-Si, si, es cert, no es casualitat ... G.-Si, es asi, aunque no hay una deliberación concreta ahi detrhs, no hay una militancia, ni un objetivo... pero s i hay una diferencia, hay un fenómeno que existe y funciona y se mueve y alimenta ... Es difícil describirlo ..., teorizarlo ... Tx.-Creo que nos pasa una cosa interesante... Vereis, hay una parte de arte femenino, de escritoras, pintoras, actrices, que actúan como diciendo "¿Veis? 'Me mirais? Soy una mujer actuando". Es un arte pendiente de la mirada de otras (os). A nosotras nunca nos ha pasado esto, no estamos cobrando o pagando una deuda al resto de las mujeres de la historia; yo creo que esta mirada perturba, es engañosa... Y esta claro que no nos ha pasado a nosotras... G.-Si estas pendiente de otra mirada, de cualquier mirada, ya estas metiendote en el rol que te ha asignado el o la que te mira, lo aceptas, lo asumes ... Tx.-Por esto cuando en una rueda de prensa nos preguntan "'Haceis teatro feminista?" Tenemos que decir "No, no, no es eso... intentamos ser autenticas, sinceras con nosotras mismas, con nuestro cuerpo ... y si esto es visto con complicidad por las mujeres... y por 10s hombres "sensibles", pues jestupendo! ..." El teatro es para nosotras un viaje, un viaje de verdad, con lo que tenemos y somos, un viaje con el publico ... M.-Si, aixb es una cosa molt important per a nosaltres, de fet el que volem dir és: "Viu amb el que has fet, amb la teva histbria, no t'enganyis, no t'ho amaguis, assumeix-ho, no t'oblidis, no t'anestesi'is!" Una paraula que li agrada molt a la Txiki: no t'anestesi'is, Medea! G.- La obra es toda una carrera para llegar a esto, ahi. Tx.-Per aixb inventarem un marc nou per a Medea; la nostra histbria comenGa quan ella se'n va en el carro de foc. No ens interessa DUODA Revista dlEstudis Feministes num 14-1998 I'anecdota, ni Jasó, ni la Colquida, ni el pare. Ens interessa transmetre al públic "Veniu, veniu a veure com viu, com pot viure una dona amb aquesta historia... " -Quin públic viatja amb vosaltres? M.- El nostre teatre, és cert, no esta pensat per a un públic sols contemplatiu; nosaltrestenim prevista la modificació del nostre discurs a partir del públic... Tx.-Per.aixb ens trobem bé en espais com LIArtenbrut i el Malic. G.-Espacios que garantizan intimidad. Tx.-Si, són espais selectius, la gent que va a !'Artenbrut a les onze de la nit és una gent que li agrada un teatre diferent, que vol aprendre, "viatjar" amb nosaltres... Gent que després, en el bar, segueix parlant, a vegades amb nosaltres "Aixo m'ha agradat...no ho deixeu de fer ..." G.-O "No me ha gustado por esto, y por esto otro". Te cuestionan, te preguntan "No he entendido nada, pero no sé si me gusta". Esto me encanta, ¡Les ha perturbado!... Tx.-Exacte, i és molt gratificant, és a dir, a més a més del gust de fer el que sens i penses -i aixo no t'ho treu ni Déu. Hi ha una tribu urbana que ens diu "Menys mal que existiu", són poca gent perb suficient!... (riuen) M.-Perb no sols a les ciutats, als pobles, també, de vegades, hem tingut poc públic, perb s'ha divertit amb nosaltres. Tx.-Si, perque jo ho entenc... Mireu, recordo un dia quan jo anava amb la Magda a fer-me una mamografia i estava inquieta. Te'n recordes? Tot ho veia gris... ENTREVISTA M.-Sí, era a Sabadell ... Tx.4 veiem aquelles cases i comentavem que la vida es molt dura, treball, habitatge, tot es molt difícil. I si un dia vas al teatre vols oblidai, riure, no anar a un espectacle de participació, que fa tanta por a la gent, una cosa així, "esdrújula". Jo ho entenc! Per aixb, nosaltres sabem que no tindrem mai tot el públic. G.-Pero a veces te encuentras con sorpresas en estos pueblos perdidos por ahí: un minuto antes de empezar la funci6n no hay nadie y un minuto despues esta todo el pueblo, niiios, mayores, etc. iAlucinante! Y es que hay algunas disquisiciones, Txiki, que solo pertenecen a nuestro medio urbano. Pero en muchos pueblos viven el teatro en mayúsculas, para todo el mundo, como en Motril, donde compartíamos cartelera con Raphael. Asi, tal como lo ois, Raphael y la Bernarda es calva... y es otra historia: gusta, no gusta, pero todo el mundo va, no solo un grupo determinado, selectivo ... M.-Nosaltres no fem un teatre de barricada, malgrat que no estem d'acord ni amb la política teatral ni en I'altra (riu), no fem teatre de barricada ... És aixo una contradicció? El problema, doncs, rau que no podem veure molt teatre per desprds triar. Ens agradaria que els impostos servissin per garantir diferents circuits teatrals que arribessin a tot arreu. El llenguatge teatral s'apr&n veient teatre, no fent un teatre per a majories suposadament tontes o passives i minories suposadament inquietes. Tx.-Exacte, fixeu-vos el que passa ara amb les cantautores com Lídia Bosch o Rosana. Ara hi ha una moda i per tant una bona promoció, és a dir, les companyies s'hi apunten i donen sortida a un circuit abans redui't: Sílvia Comes, Lídia Pujol, Pedro Guerra... Ara son escoltats pel gran públic. -Xiqui canvia sense problemes de registre lingüístic. Cantan en condiciones, han salido de la cutrez y dicen cosas diferentes, cosas de "circuito minoritario" y a la gente le esta gustando:.. Letras y recursos armonicos "complejillos", ¡eh! ... DUODA Revista d'Estudis Feministes num 14-1998 Rosana puede decir que es lesbi y no pasa nada. Cosas que a otras nos ha costado llantos ir metiendo: bilinguismo, lesbianismo, Gil de Biedma, Cernuda ... Yo estoy encantada. Pero eso no ocurre en teatro. En teatro viene a ser como si nos dijeran "Sí, te dejamos estrenar, puedes empezar a correr", pero te ponen una bola gorda de hierro atada a 10s pies... M.-No hi ha selecció ideologica aparenment, pero si economica... Tx.-No es que seamos raras, o hagamos teatro raro. Hacen que sea "raro" ver este teatro ... iDadnos publico y vereis! M.-"Dejad que el publico se acerque a nosotras..." (risas). Tx.-Exacto. Os aseguro que no nos levantamos cada mañana diciendo ''iSomos revolucionarias, radicales, raras, raras y raras", jno, no! (Todas nos reimos). Somos muy normalitas ... M.-Pero aixi i tot ens troben un "pel" massa independents. Som una mica molestes...iAi, ai! G.-Molestamos como una piedrecita en el zapato ... No somos clasificables y este es el problema, no respondemos a ningun r6tulo que venga de fuera ... En consecuencia, no tenemos un sitio. iD6nde nos ponemos si no nos queremos poner donde nos ponen? Este es el problema... M.-Pero no plorem, eh! Aquesta 8s la nostra opció, ho fem aixi perque ens agrada... i agradem a molts i a moltes!!. Tx.-Es como lo que pas6 con Lorca, en Granada. La familia esta muy dividida y no nos dejaban estrenar, pero la sobrina de Lorca, Laura, se entusiasmo con nuestra obra, ella no quiere nada con un Lorca momificado, congelado ... G.-La reacción de Laura fue espectacular, vino al camerino con ENTREVISTA IAgrimas en 10s ojos diciendo: "Ojalá se hicieran más propuestas como la vuestra, porque asi vive el texto de Federico..." Fue literalmente lo que dijo. Tx.-Si, fue muy bonito, ¡NOlo olvidaremos jamás! -Quins projectes teniu ara? M.-Seguim fent Bernarda i Medea. Medea no esta acabada. Hi han tants matisos! Cada actuació 6s encara una experi6ncia nova i creativa. Desitgem que duri, perque jo, quan deixem una obra, és com si abandones un fill, 6s horrorós, ho passo molt malament. Tx.-Si, si torneu a veure Medea d'aqui un temps la trobareu nova, diferent... -¡Quin contrast mes precibs entre la idea de la mort que acompanya Medea i les vostres paraules al voltant de crear, néixer, créixer. En la vostra obra sembla que us pariu vosaltres mateixes com a actrius... És una idea suggerent, potent: el públic assisteix a un naixement plural de Medees! M.-I cap d'elles té la solució, la justificaci6 del que ha fet. -Sí, molta gent busca justificacib "feminista" del que ha fet Medea. G.-Y no, esto no tiene justificación, no puede tenerla, es el techo inexorable con el que choca Medea, el techo con el que chocamos todas, todas, es la muerte que no tiene explicación alguna... desde la vida... -Per aixb el vostre teatre convida a una conversa infinita de vida, de diferdncies, de possibilitats, amb un fil comú: el rebuig a la mort... Tambe "Bernarda" convidava a tocar, a sentir, a compartir... la vida, la llibertat. De fet el vostre teatre enganxa, produeix "mono'; sempre acabes dient "He de tornar a veure /'obra7', com quan tens una 140 DUODA Revista dfEstudisFeministes num 14-1998 conversa interessant i t'acomiades i dius "Hem de seguir parlant". Tx.-Sí, aixo 6s maco, pero a vegades tenim la sensació que hem nascut massa d'hora, o que som d'un altre m6n, que parlem un llenguatge que no té país... i que trigarem a tenir-ne. -Hi ha una altra qiiestio important: el vostre teatre es un text viu, de cos, impossible de congelar en un escrit iguardar-10 per a la posteritat en una freda biblioteca... El vostre teatre no el pot fer una altra Companyia... G.-Es lo que deciamos antes, nos falta un circuito de teatro-art, tanto a nosostras como a otros grupos que hay y que podria haber. M.-Un circuit que existeix a Londres, Nova York o Alemanya ... Precisament en aquest circuits hi ha, i no per casualitat, una pila de grups i d'obres de dones... Perb aquí no existeix... O fem teatre comercial o... Tx.-Perque hi ha una cosa molt curiosa: fins i tot quan les institucions es posen a afavorir la cultura és un "bluf' ... "Gran setmana del teatre de la Merce! El teatre a meitat de preu, 50% de descompte!" Perb no ho paga I'ajuntament aixb. No, nosaltres nomes cobrem el 50%... -gs increi'ble. Feu voluntariat cultural.. . "Rares, molt mds que rares". .. Tx.-Raras no, diferentes y mujeres. Las diferencias son hermosas hasta que las conviertes en desigualdades. G.-Desigualdades que se convierten en dificultades... -Quina vida que porteu! M.-Doncs, mireu: treballem moltes, moltes hores, perque intentem tirar endavant la Companyia, volem fer creació i despres hem de treballar per a viure, donar classes, fer activitats teatrals o d'altra tipus... 141 ENTREVISTA Tx.4 també volem tenir vida privada: estar amb qui estimem, perque és molt important que el cor i el cos estiguin una mica bé per a tirar endavant totes les altres coses... G.-Y seguir un poc0 el mundo que te interesa, ver teatro, cine, leer... nutrirte tambien para crear ... esto es muy importante y requiere tiempo ... M.-Perb, jo penso que aixo és una manera de ser ... -Una manera d' &ser dona a I1any 1998? Portar a la practica aquella vella consigna de "ho vull tot aquí i ara1'..? Nomes les dones ho poden portar a la practica? És aquesta la nostra virtut? M.-Sí, perque sabem tocar moltes tecles ... -Dones que volen ser artistes i mares i amants i amigues, i a mes treballen per a viure... Tx.-Sí, pero jo a vegades ho visc com una condemna, una renuncia a la tranquil.litat, a les condicions necessaries per poder crear realment. M.-EI cert es que la lluita contra aquesta explotació -perque la nostra vida és una explotació- nomes es pot fer fent all0 que tebricament no pots, que no et toca, que no esta previst ... Podríem deixar la meitat de coses que fem, pero hauríem de matar els nostres desitjos, hauríem d'anestesiar-nos ... Els nostres desitjos es converteixen en necessitat... Tx.-Sí, esto es muy bonito, pero a veces yo no aguanto mas: hacer kilómetros, hacer veinte cosas a la vez, no poder estar con mi novia, no poder atender a mi madre, no poder..., no poder...iNo puedo mas! Y sin embargo sigo, seguimos y, por otra parte, me siento viva, muy viva, rnuy diferente en positivo a la que podria ser viviendo con esta tranquilidad que en ocasiones echo de menos. DUODA Revista d'Estudis Feministes num 14-1998 M.-Ser dona ara és una explosió de capacitat d'adaptació ... G.-Y de pautas de transformación del mundo, porque las mujeres que salimos del encasillamiento no estamos previstas ... És cert, ben cert, dones imprevistes i que sempre han existit.., el món canviara a mesura que anem donant sentit a les coses, a les coses que ens el reclamen... "Bernarda", "Medea", "Metadones", ens reclamen atenció, atenció i sentit, i ens porten el dolor i el plaer de tornar a néixer, de néixer del que volem, del desig de ser, de fer ... Quina esplendida catarsi! Activar-nos com a contraproposta de la queixa...