METADON IS. Entrevista realitzada per M Encarna

Anuncio
DUODA Revista @EstudisFeministes num 14-1998
METADONIS. Entrevista realitzada per M Encarna
Sanahuja YII i Teresa Sanz Coll
METADONES 6s un col.lectiu teatral que es va estrenar amb el
muntatge La Bernarda es calva la temporada 1993-1994 al Teatre
Malic de Barcelona. Aquest espectacle obtingu6 els indexs mes alts
d'ocupació de la temporada i va estar de gira per Catalunya i la resta
de I'estat espanyol. L'exit segueix amb el segon espectacle, Medea
Mix, que va ser estrenat el 1996 a la sala Beckett de Barcelona. A
nivell formal, les dues obres són el resultat d'una recerca d'una veu i
una estetica prbpies.
La creaci6 de les obres es col.lectiva, la idea i la dramaturgia corren
a carrec de Txiki Berraondo, Graciela Gil i Magda Puyo, que tamb6
6s la directora d'amdós espectacles. Txiki Berraondo i Graciela Gil
són actrius a La Bernarda es calva i Medea Mix, amb la col.laboraci6
de Raquel Carballo, Montse Esteve, Montse Lloret, Anabel Moreno,
Mariola Ponce, Anna Subirana i Resu Belmonte (actrius), Laura
Teruel (direcció musical de Medea Mix), Ramon Simó (espai escenic)
i Maribel Soria (vestuari).
Ja tenim igualtat! Ja hi ha dones per a tot arreu! Les institucions són
"unisex" (Exacte!)...Sí, sí, perd cada vegada hi ha mes grups de
dones '30les'~quefan coses: teatre, política, investigació... Per que?
On 6s la diferencia?... Per aixd i per la seva original obra ens va
interessar de seguida el grup Metadones.
ENTRE VISTA
No va ésser faci1concertar I'entrevista. No trobavem el temps, aquest
tresor que mai acaben de bosseir les dones creatives que ho volen
viure tot i encomanar. Finalment, ens varem veure un dimecres a les
dotze del migdia a Ca la Dona, lloc centric, per a nosaltres, i "central"
amb tota la polisemia de la paraula. Aquí, ja fa alguns anys, havíem
conegut Txiki Berraondo, quan era cantautora iposava música tambe
als nostres debats .
Txiki arriba acompanyada de Magda Puyo i Graciela Gil, amb les que
constitueix el trípode segur que sustenta el projecte Metadones. Les
tres absolutament diferents, expressives fins els petits matisos,
entrecreuen les seves veus com en una trena, sense regalar ni un
segon al silenci, mentre tenen, pero, cura una de I'altra fins a la més
l/eial complicitat.
D'aquesta manera creen rapidament el clima calid i la confian~aque
és tambe la magia de les seves obres, i ens transporten més enlla
del previst ("Medea viatja en el seu perpetu exilfl, fins arribar a la
innombrable "mulieritat" (si ens permeteu I'invent) de les dones i,
potser també, dels homes...
Magda, aquesta petita gran directora, sempre parla en catala, i les
seves afirmacions precises i contundents acaben amb un to de savia
humilitat. Graciela parla en castella, castella ric i tropical com el seu
origen, i, serena i generosa, apunta sempre la contradicció com a
lloc segur de creativitat. I Txiki parla en catala o castella, segons la
llengua en la qual s'origina el tema que I'apassiona. Perque Txiki
sempre parla amb passió, aquest és el seu llenguatge.
L'entrevista sera per tant bilingüe. La "lingua maternaJ'originaria
(tambe amb tots els sentits) resoldra sens dubte el dubtes de les qui
hi vulguin trobar enteniment.
-Per que "Bernarda" i "Medea"? No són fetitxes masculins de la
dolenteria femenina químicament pura?
DUODA Revista &Estudis Feministes núm 14-1998
Magda.- El nostre teatre no es una oposició, no pretén en un principi
ser una resposta. L'origen de la nostra elecció es diferent, ens
interessen els ambients, les situacions límit, els mites...I aixo ens ha
portat precisament a aquestes dones tan dolentes ...
Txiki.- És curios, pero tothom pensa que darrera d'aquestes eleccions
hi ha un procés racional, metodologicament concret, i no es així, es
tot tremendament intuitiu. Abans de triar els personatges de Bernarda
Alba treballarem un munt de coses ... El Adefesio, Thelma y Louise,
Comics, Freaks, El Cuento de la Criada, La Familia Adams ... Sí, sí, i
poc a poc anavem dient, "Que maca la Bernarda!", "Treballem la
Bernarda?" Amb Medea el mateix, llegirem, discutírem tota mena de
textos i ens va invadir la recurrencia de Medea... (Txiki interpreta el
que diu de forma que no es pot transcriure en paraules escrites...)
Feiem aixo o una altra cosa ... i de cop: Medea! Comen~avema
parlar i ... pam: Medea! Discutíem i... Medea! Finalment Medea ens
va triar a nosaltres.
Graciela.- Y es cierto que elegimos o nos eligen personajes malos,
es cierto que nos interesa la maldad, pero solo porque tiene otra
cara. Nos interesa la cara oculta de la luna... Nos interesa la
contradicción como constituyente fundamental del ser hurnano. Medea
es mala...
Tx.- És una bestia!
G.- ... Pero no solo, no solo es el acto fatal que la define ... Y
Bernarda, '0s acordais? Nuestra Bernarda es tierna, es fragil ...
Tx.- ¡ES un encanto!
Ens ve a la memoria, amb la claredat i presencia amb que es
recorden els símbols, com la Bernarda i les seves filles desborden
literalment el vestit negre/ sudari que els imposa el dol. Recordem
com el seu cos, els seus pits, trenquen les robes i es mostren vius i
comunicatius demanant tacte i tendresa. El mateix que demana
ENTREVISTA
Medea, desesperadament, quan per molt que fugi, que s'escapi, que
s'evadeixi, es troba inexorablement amb el record, amb la mort dels
fills.. . Recordem la catarsi a flor de pell.. .
- I com comenGa a treballar un grup de dones que busca, doncs,
I'altra cara de la lluna?
Tx.- Simplemente nos encontramos y nuestro encuentro no fue
intencionado, pero tampoc0 fue casual ...
G.- Las tres nos encontramos porque nos moviamos con inquietud y
no nos gustaba nada lo que se estaba haciendo en teatro, nos
aburria, no nos implicaba, nos sentiamos desaprovechadas, muy
desaprovechadas, y nos dijimos "'Por que en lugar de quejarnos no
empezamos a hacer algo?"
M.- Si, varem optar per I'acci6 com a contraproposta a la queixa,
vam decidir posar-nos en actiu.
Tx.- Y iQué íícasualidad! Hay muchas mujeres actrices, pero muy
pocas que dirijan, que decidan sobre política teatral, que hagan
teoria dramAtica, que elaboren lenguaje escenico. iQué "casualidad!,
Magda Pueyo
Graciela Gil
Txiki Berraondo
DUODA Revista dfEstudisFeministes num 14-1998
en estos ámbitos hay sobre todo hombres... Y ahi estamos ipor
casualidad! tres mujeres que no nos unimos por serlo, sino por
afinidades, intereses comunes, para dejar de quejarnos.
M.- Per desitjar activar-nos, -insisteix la Magda- i deixar de dir "no
podem fer res!..."
G.- De todos modos hay que decir que, en un primer momento, no
hubo entre nosotras un plantearniento, ni una ambici6n de formar
una Compafíia, ni nada por el estilo. No. Nos pusimos a estudiar, a
trabajar para divertirnos porque estabamos hartas de aburrimiento,
nos estábamos muriendo de asc0 y de ganas de salir de ello. Nos
preguntamos, "¿Por que no nos gusta lo que hay?" Y asi empez6
todo ...
M.- I ens trobhrem que el discurs teatral, per dir-ho així, la dramaturgia,
la direcci6, I'autoria esta ocupada per homes... És curibs! I ara mes
que mai! No hi ha cap dona que tingui el poder en I'hmbit teatral! I no
6s que nosaltres volguem el poder! (Riuen...)
Tx.- Si, i no es per casualitat! A la interpretaci6 falten homes i sobren
actrius, perb, en ISelaboraci6intel-lectual, on es decideix la política
teatral, nomes hi ha homes.
M.- Tots els programadors de teatre de Barcelona s6n homes. Abans
hi havia la Lourdes Barba, ara ja no hi 6s ...
G.- Esta, como excepcion, Merce Angles.
Ens expliquen tot aixd esverades, sense amargura, com Alicies dins
el mdn del mirall absurd, antildgic, com si expliquessin, amb tota
naturalitat, que la pluja puja enlloc de caure.
-Com pogudreu arrancar, construir aquesta "habitacióprdpia teatral"?
G.-Porque existe un "poder" que nadie te puede quitar: el hacer. Yo
129
ENTREVISTA
--
pienso, yo decido y yo hago. Y si ademas buscas, encuentras
frontones donde rebotar ... ¡Oh, esta mujer piensa como yo!
¡Estupendo!
M.- O tot el contrari! (riu).
G.- Exacto, o todo lo contrario, y entonces surge una plataforma de
discusion rica, creativa... Empiezan a volar las ideas, pones sobre la
mesa todo lo que te ha interesado, te ha conmovido. Y asi surge un
cuerpo de materiales para trabajar.
-Este hi10 recurrente en 10 divers0 es muy original. ¿Como 10
conseguis? Como trabajáis exactamente?
Tx.-Como las olivas -nos reimos y ella, muy seria, insiste -Si, si,
'Habeis visto este anuncio tan bonito del aceite? Asi funcionamos.
- Txiki interpreta, hace ruidos de prensa y de liquido-
iCogemos vei nte
olivas! iExprimimos: una gota! Y asi muchas veces ... jmuchas gotas!
a traves de las improvisaciones, las discusiones ...
M.-1 sobretot a traves del conflicte, ens situem davant del conflicte i
creem a partir d'ell ...
Tx.-Exacto, no olvideis 10 fundamental: la oposicion, el proceso, a
que pregunta responde un montaje, el viaje, hay que hacer un viaje
con el publico... Claro, ahora parece que hablamos como si fueramos
unas intuitivas, unas autodidactas y no se que mas...
G.-Y lo somos, y trabajamos asi.
M.-És veritat!
Tx.-Pero tenemos una formacion de mucho cuidado. Entre las tres
tenemos una magnifica formacion: hemos estudiado mucho, hemos
acumulado mucho trabajo tecnico, intelectual, artistico, previo a la
130
'
DUODA Revista &Estudis Feministes num 14-1998
intuición, no lo olvidemos.
Discuteixen apassionadament on és la mesura de valor de la seva
indubtable creativitat i ens recorden aquelles paraules de Garcia
Lorca "Si es verdad que soy poeta por la gracia de Dios - o del
demonio- también 10 es que 10 soy por la gracia de la técnica y del
esfuerzo". Elles segueixen parlant, discutint como si no hi fóssim.
M.-Perd, sobretot tenim una necessitat vital d'estar a I'any 1998, es a
dir, aprofitar el bagatge, aprofitar I'experiencia, pero ser noves, ser
d'ara.
G.-Ni ser demasiado mediterraneas, ni demasiado alemanas, ni
demasiado inglesas, aunque nos guste mucho el teatro aleman,
ingles o rnediterráneo. Cada una de nosotras tiene sus preferencias...
M.-l volem recuperar i reelaborar el llenguatge teatral, es a dir,
sempre comencem per allo que volem dir ...
Tx.-Si, nunca nos abandonamos en la forma. Cuando nos disparamos,
por decirlo asi, en la forma, en la estetica, en lo visual, intentamos
siempre poner mas tierra, mas verosimilitud... ¿Sabeis?, como en el
c6míc. Hay que saber siempre que ocurre. 'Por que llora? ¿Que le
pasa a Medea? ¡Ah si, que se aburre, claro! Asi de simple. Es decir,
intentamos crear una Iógica propia, clara, dentro de la complejidad
de cualquier situación ... Magda, sobre todo, se preocupa mucho de
esto como directora.
M.-Sempre ens preguntem que volem dir nosaltres. No partim mai
d'una forma, d'una estetica o d'un sol autor.
Tx.-Si, abans d'una interpretació hi ha mesos de treball de taula: "Aixo
no, es filosofia, aixo es narració, aixo no, aixo si... Si! Aixo volem dir!" I
aleshores, nomes aleshores, es dóna la improvisació intui'tiva, quan la
Magda diu "Aixb anira de tal cosa, a veure com surt..."
ENTREVISTA
M.-l a vegades, surt una variant imprevista, preciosa... "Aquí, aquí!",
diem, i treballem aquella percepció.
G.-Yo nunca he trabajado en teatro convencional, pero se, se ve
claro, que continuamente se preguntan "¿Que quería decir lbsen en
este punto?"... Nosotras no. Magda nos dice ''¿Que quieres decir tu
ahora, qué quieres decir tu frente a esta situación?" Partimos de
nosotras, el autor es la excusa, el "pretexto". "iQué tenemos que
decir nosotras sobre el tema, aquí y ahora, en 1998?"... Es absurdo
pensar lo que quiere decir ahora un autor muerto.
Tx.-¡Que va a decir el muerto, pobrecito! ¡No, no! ¿¡Que queremos
decir nosotras ahora?! (Nos reimos).
-i No hay poca irreverencia en vuestra actitud! A travessis 10s clAsicos,
las modas... Unas palabras de Lou Salomé parecen definiros: "EI
mundo no te va a dar nada, créeme, si quieres una vida, jrbbala!"
Vuestro teatro es robado, no es "legal': no es "normal".
Tx.-Si, exacto, para escarnio de unos y otros que nos castigan por
ello ...
M.- O ens ignoren ...
G.-En realidad, son condescendientes ...
-Pues la critica de Bernarda fue un éxito unsnime...
M.-Sí, uniinim, perd una mica ambigua, com si digués "Mireu quines
cosas fan aquestes noies!"
Tx.-Y ahora con Medea la crítica esta desconcertada, "¡Las niñas se
han atrevido con una tragedia griega! iEsto es demasiado!"
-Pero, hacéis el teatro que queréis. i Y 10 podemos ver!
DUODA Revista dlEstudisFeministes num 14-1998
M.-Sí, perb ens costa molt. Amb Bernarda sort d' un home "sensibleJ'
que va creure en nosaltres quan ens va veure en el teatre Malic i ens
va ajudar i entrarem en circuit, pero...
-iQuins sdn els problemes concrets?
M.-Els diners. La Generalitat no ens va donar diners, ho va dir ben
clar, perque I'obra no era en catala, i no havíem demanat diners a
Madrid...
-Perd a Madrid, mes tard, triomfareu.
M.-Sí, Elena Posa es va enamorar de I'obra, ens va ajudar, ens va
Metadonas. "La Bernarda es calva".
133
ENTRE VISTA
prometre..., pero va marxar amb els socialistes ...
Tx.-Si, ¡Cada vez que Veo 10 que entra ahora en las redes teatrales!...
El proyecto era hermoso: organizar redes diferentes de teatro por
todo el estado, pero se necesitaba una gran inversión...
M.-Ara interessa I'oci, no la cultura.
Tx.4 apareixen els grans taurons, els "holdings" del teatre que tenen
les grans subvencions, tant per a obres com per a manteniment. ¡Per
a nosaltres res de res! jNo sé com existim encara!
-Treballeu, doncs per amor a Part", sou voluntaries culturals... És a
dir, no viviu del teatre?
M.-No vivim de la Companyia: donem classes, fem altres muntatges
i el que surt.
Tx.-Estem inventant, pero, una nova forma d'estar en el mercat: ni
"cutres", ni "entregades romantiques"...
G.-Nuestro trabajo es de riesgo, hablamos, por ejemplo, de un año
de ensayos, de trabajo pur0 y duro, sin garantías ... Y, por supuesto,
intentamos pagar dignamente a todas las personas que trabajan en
la Compañía, establecemos relaciones laborales dignas.
-1, com supereu el desanim que heu de sentir per f o r ~ ade tant en
tant?
M.-L'única cosa que ens fa continuar és que 6ns agrada el que fem.
-La passió?
M.-No, I'amor, I'amor a mi mateixa... Jo no seria jo si no fes al10 que
desitjo, al10 en el que crec profundament.
DUODA Revista dlEstudis Feministes num 14- 1998
G.-Yo me he pasado mucho tiempo trabajando en la periferia del
teatro, buscando, buscando ... Cuando encuentras, digamos, la
química que buscas, la plataforma, la defiendes a dentelladas...
-Hi ha conflictes entre vosaltres? Són importants?
Tx.-Una cosa nos salva mucho: somos adultas, nos respetamos,
tenemos vidas y opiniones muy diferentes, pero nos cuidamos y nos
dejamos en paz, según haga falta.
G.-No vivimos un proceso romantico arrebatado, no se lo pedimos
todo al teatro (trabajo, amor, amistad), ni pagamos cualquier precio
por el. Hay épocas, sobre todo en la adolescencia, en que lo ves así
y te confundes y lo confundes todo ...
. -,
M.-Diguem que ens cuidem la individualitat... Pero, és curios, quan
treballem veiem que som molt diferents, que tenim "guions" diferents,
pero, de fet, ens sentim finalment "com-plicades" en cada proposta
individual... perque partim de preocupacions comuns, aixb esta clar ...
Si no, seria impossible treballar juntes. En un dialeg hi ha respostes
diferents i aprens, acabes aprenent, que hi ha respostes que tu no
tens.
G.-Perb hay un sello unificador: la mirada externa de Magda, es una
gran directora...
Tx.-No siempre resulta un proceso dulce, a veces es doloroso ...hay
que renunciar. Creo que la Bernarda no es la que hubiera hecho yo,
ni tu, ni ella, individualmente ... Y esto a veces duele, pero luego ves
que has aprendido y dices "De acuerdo, no es mi Bernarda, pero me
gusta, la defiendo ... es estupenda!" Es un proceso doloroso y rico,
muy rico...
M.-És cert i jo vull dir que el fil comú que ens uneix es finalment el fet
de ser dones ...No se com dir-ho. No ho tinc molt clar, pero és
així ...perque jo parlo un altre llenguatge amb els homes, o no?
135
ENTREVISTA
Tx.-Si, si, es cert, no es casualitat ...
G.-Si, es asi, aunque no hay una deliberación concreta ahi detrhs,
no hay una militancia, ni un objetivo... pero s i hay una diferencia, hay
un fenómeno que existe y funciona y se mueve y alimenta ... Es difícil
describirlo ..., teorizarlo ...
Tx.-Creo que nos pasa una cosa interesante... Vereis, hay una parte
de arte femenino, de escritoras, pintoras, actrices, que actúan como
diciendo "¿Veis? 'Me mirais? Soy una mujer actuando". Es un arte
pendiente de la mirada de otras (os). A nosotras nunca nos ha
pasado esto, no estamos cobrando o pagando una deuda al resto de
las mujeres de la historia; yo creo que esta mirada perturba, es
engañosa... Y esta claro que no nos ha pasado a nosotras...
G.-Si estas pendiente de otra mirada, de cualquier mirada, ya estas
metiendote en el rol que te ha asignado el o la que te mira, lo
aceptas, lo asumes ...
Tx.-Por esto cuando en una rueda de prensa nos preguntan "'Haceis
teatro feminista?" Tenemos que decir "No, no, no es eso... intentamos
ser autenticas, sinceras con nosotras mismas, con nuestro cuerpo ...
y si esto es visto con complicidad por las mujeres... y por 10s
hombres "sensibles", pues jestupendo! ..." El teatro es para nosotras
un viaje, un viaje de verdad, con lo que tenemos y somos, un viaje
con el publico ...
M.-Si, aixb es una cosa molt important per a nosaltres, de fet el que
volem dir és: "Viu amb el que has fet, amb la teva histbria, no
t'enganyis, no t'ho amaguis, assumeix-ho, no t'oblidis, no t'anestesi'is!"
Una paraula que li agrada molt a la Txiki: no t'anestesi'is, Medea!
G.- La obra es toda una carrera para llegar a esto, ahi.
Tx.-Per aixb inventarem un marc nou per a Medea; la nostra histbria
comenGa quan ella se'n va en el carro de foc. No ens interessa
DUODA Revista dlEstudis Feministes num 14-1998
I'anecdota, ni Jasó, ni la Colquida, ni el pare. Ens interessa transmetre
al públic "Veniu, veniu a veure com viu, com pot viure una dona amb
aquesta historia... "
-Quin públic viatja amb vosaltres?
M.- El nostre teatre, és cert, no esta pensat per a un públic sols
contemplatiu; nosaltrestenim prevista la modificació del nostre discurs
a partir del públic...
Tx.-Per.aixb ens trobem bé en espais com LIArtenbrut i el Malic.
G.-Espacios que garantizan intimidad.
Tx.-Si, són espais selectius, la gent que va a !'Artenbrut a les onze
de la nit és una gent que li agrada un teatre diferent, que vol
aprendre, "viatjar" amb nosaltres... Gent que després, en el bar,
segueix parlant, a vegades amb nosaltres "Aixo m'ha agradat...no ho
deixeu de fer ..."
G.-O "No me ha gustado por esto, y por esto otro". Te cuestionan, te
preguntan "No he entendido nada, pero no sé si me gusta". Esto me
encanta, ¡Les ha perturbado!...
Tx.-Exacte, i és molt gratificant, és a dir, a més a més del gust de fer
el que sens i penses -i aixo no t'ho treu ni Déu. Hi ha una tribu urbana
que ens diu "Menys mal que existiu", són poca gent perb suficient!...
(riuen)
M.-Perb no sols a les ciutats, als pobles, també, de vegades, hem
tingut poc públic, perb s'ha divertit amb nosaltres.
Tx.-Si, perque jo ho entenc... Mireu, recordo un dia quan jo anava
amb la Magda a fer-me una mamografia i estava inquieta. Te'n
recordes? Tot ho veia gris...
ENTREVISTA
M.-Sí, era a Sabadell ...
Tx.4 veiem aquelles cases i comentavem que la vida es molt dura,
treball, habitatge, tot es molt difícil. I si un dia vas al teatre vols
oblidai, riure, no anar a un espectacle de participació, que fa tanta
por a la gent, una cosa així, "esdrújula". Jo ho entenc! Per aixb,
nosaltres sabem que no tindrem mai tot el públic.
G.-Pero a veces te encuentras con sorpresas en estos pueblos
perdidos por ahí: un minuto antes de empezar la funci6n no hay
nadie y un minuto despues esta todo el pueblo, niiios, mayores, etc.
iAlucinante! Y es que hay algunas disquisiciones, Txiki, que solo
pertenecen a nuestro medio urbano. Pero en muchos pueblos viven
el teatro en mayúsculas, para todo el mundo, como en Motril, donde
compartíamos cartelera con Raphael. Asi, tal como lo ois, Raphael y
la Bernarda es calva... y es otra historia: gusta, no gusta, pero todo el
mundo va, no solo un grupo determinado, selectivo ...
M.-Nosaltres no fem un teatre de barricada, malgrat que no estem
d'acord ni amb la política teatral ni en I'altra (riu), no fem teatre de
barricada ... És aixo una contradicció?
El problema, doncs, rau que no podem veure molt teatre per desprds
triar. Ens agradaria que els impostos servissin per garantir diferents
circuits teatrals que arribessin a tot arreu. El llenguatge teatral s'apr&n
veient teatre, no fent un teatre per a majories suposadament tontes o
passives i minories suposadament inquietes.
Tx.-Exacte, fixeu-vos el que passa ara amb les cantautores com
Lídia Bosch o Rosana. Ara hi ha una moda i per tant una bona
promoció, és a dir, les companyies s'hi apunten i donen sortida a un
circuit abans redui't: Sílvia Comes, Lídia Pujol, Pedro Guerra... Ara
son escoltats pel gran públic. -Xiqui canvia sense problemes de
registre lingüístic. Cantan en condiciones, han salido de la cutrez y
dicen cosas diferentes, cosas de "circuito minoritario" y a la gente le
esta gustando:.. Letras y recursos armonicos "complejillos", ¡eh! ...
DUODA Revista d'Estudis Feministes num 14-1998
Rosana puede decir que es lesbi y no pasa nada. Cosas que a otras
nos ha costado llantos ir metiendo: bilinguismo, lesbianismo, Gil de
Biedma, Cernuda ... Yo estoy encantada. Pero eso no ocurre en
teatro. En teatro viene a ser como si nos dijeran "Sí, te dejamos
estrenar, puedes empezar a correr", pero te ponen una bola gorda
de hierro atada a 10s pies...
M.-No hi ha selecció ideologica aparenment, pero si economica...
Tx.-No es que seamos raras, o hagamos teatro raro. Hacen que sea
"raro" ver este teatro ... iDadnos publico y vereis!
M.-"Dejad que el publico se acerque a nosotras..." (risas).
Tx.-Exacto. Os aseguro que no nos levantamos cada mañana diciendo
''iSomos revolucionarias, radicales, raras, raras y raras", jno, no!
(Todas nos reimos). Somos muy normalitas ...
M.-Pero aixi i tot ens troben un "pel" massa independents. Som una
mica molestes...iAi, ai!
G.-Molestamos como una piedrecita en el zapato ... No somos
clasificables y este es el problema, no respondemos a ningun r6tulo
que venga de fuera ... En consecuencia, no tenemos un sitio. iD6nde
nos ponemos si no nos queremos poner donde nos ponen? Este es
el problema...
M.-Pero no plorem, eh! Aquesta 8s la nostra opció, ho fem aixi
perque ens agrada... i agradem a molts i a moltes!!.
Tx.-Es como lo que pas6 con Lorca, en Granada. La familia esta muy
dividida y no nos dejaban estrenar, pero la sobrina de Lorca, Laura,
se entusiasmo con nuestra obra, ella no quiere nada con un Lorca
momificado, congelado ...
G.-La reacción de Laura fue espectacular, vino al camerino con
ENTREVISTA
IAgrimas en 10s ojos diciendo: "Ojalá se hicieran más propuestas
como la vuestra, porque asi vive el texto de Federico..." Fue
literalmente lo que dijo.
Tx.-Si, fue muy bonito, ¡NOlo olvidaremos jamás!
-Quins projectes teniu ara?
M.-Seguim fent Bernarda i Medea. Medea no esta acabada. Hi han
tants matisos! Cada actuació 6s encara una experi6ncia nova i
creativa. Desitgem que duri, perque jo, quan deixem una obra, és
com si abandones un fill, 6s horrorós, ho passo molt malament.
Tx.-Si, si torneu a veure Medea d'aqui un temps la trobareu nova,
diferent...
-¡Quin contrast mes precibs entre la idea de la mort que acompanya
Medea i les vostres paraules al voltant de crear, néixer, créixer. En la
vostra obra sembla que us pariu vosaltres mateixes com a actrius...
És una idea suggerent, potent: el públic assisteix a un naixement
plural de Medees!
M.-I cap d'elles té la solució, la justificaci6 del que ha fet.
-Sí, molta gent busca justificacib "feminista" del que ha fet Medea.
G.-Y no, esto no tiene justificación, no puede tenerla, es el techo
inexorable con el que choca Medea, el techo con el que chocamos
todas, todas, es la muerte que no tiene explicación alguna... desde la
vida...
-Per aixb el vostre teatre convida a una conversa infinita de vida, de
diferdncies, de possibilitats, amb un fil comú: el rebuig a la mort...
Tambe "Bernarda" convidava a tocar, a sentir, a compartir... la vida,
la llibertat. De fet el vostre teatre enganxa, produeix "mono'; sempre
acabes dient "He de tornar a veure /'obra7', com quan tens una
140
DUODA Revista dfEstudisFeministes num 14-1998
conversa interessant i t'acomiades i dius "Hem de seguir parlant".
Tx.-Sí, aixo 6s maco, pero a vegades tenim la sensació que hem
nascut massa d'hora, o que som d'un altre m6n, que parlem un
llenguatge que no té país... i que trigarem a tenir-ne.
-Hi ha una altra qiiestio important: el vostre teatre es un text viu, de
cos, impossible de congelar en un escrit iguardar-10 per a la posteritat
en una freda biblioteca... El vostre teatre no el pot fer una altra
Companyia...
G.-Es lo que deciamos antes, nos falta un circuito de teatro-art, tanto
a nosostras como a otros grupos que hay y que podria haber.
M.-Un circuit que existeix a Londres, Nova York o Alemanya ...
Precisament en aquest circuits hi ha, i no per casualitat, una pila de
grups i d'obres de dones... Perb aquí no existeix... O fem teatre
comercial o...
Tx.-Perque hi ha una cosa molt curiosa: fins i tot quan les institucions
es posen a afavorir la cultura és un "bluf' ... "Gran setmana del teatre
de la Merce! El teatre a meitat de preu, 50% de descompte!" Perb no
ho paga I'ajuntament aixb. No, nosaltres nomes cobrem el 50%...
-gs increi'ble. Feu voluntariat cultural.. . "Rares, molt mds que rares". ..
Tx.-Raras no, diferentes y mujeres. Las diferencias son hermosas
hasta que las conviertes en desigualdades.
G.-Desigualdades que se convierten en dificultades...
-Quina vida que porteu!
M.-Doncs, mireu: treballem moltes, moltes hores, perque intentem tirar
endavant la Companyia, volem fer creació i despres hem de treballar
per a viure, donar classes, fer activitats teatrals o d'altra tipus...
141
ENTREVISTA
Tx.4 també volem tenir vida privada: estar amb qui estimem, perque
és molt important que el cor i el cos estiguin una mica bé per a tirar
endavant totes les altres coses...
G.-Y seguir un poc0 el mundo que te interesa, ver teatro, cine, leer...
nutrirte tambien para crear ... esto es muy importante y requiere
tiempo ...
M.-Perb, jo penso que aixo és una manera de ser ...
-Una manera d' &ser dona a I1any 1998? Portar a la practica aquella
vella consigna de "ho vull tot aquí i ara1'..? Nomes les dones ho
poden portar a la practica? És aquesta la nostra virtut?
M.-Sí, perque sabem tocar moltes tecles ...
-Dones que volen ser artistes i mares i amants i amigues, i a mes
treballen per a viure...
Tx.-Sí, pero jo a vegades ho visc com una condemna, una renuncia a
la tranquil.litat, a les condicions necessaries per poder crear realment.
M.-EI cert es que la lluita contra aquesta explotació -perque la nostra
vida és una explotació- nomes es pot fer fent all0 que tebricament no
pots, que no et toca, que no esta previst ... Podríem deixar la meitat
de coses que fem, pero hauríem de matar els nostres desitjos,
hauríem d'anestesiar-nos ... Els nostres desitjos es converteixen en
necessitat...
Tx.-Sí, esto es muy bonito, pero a veces yo no aguanto mas: hacer
kilómetros, hacer veinte cosas a la vez, no poder estar con mi novia,
no poder atender a mi madre, no poder..., no poder...iNo puedo mas!
Y sin embargo sigo, seguimos y, por otra parte, me siento viva, muy
viva, rnuy diferente en positivo a la que podria ser viviendo con esta
tranquilidad que en ocasiones echo de menos.
DUODA Revista d'Estudis Feministes num 14-1998
M.-Ser dona ara és una explosió de capacitat d'adaptació ...
G.-Y de pautas de transformación del mundo, porque las mujeres
que salimos del encasillamiento no estamos previstas ...
És cert, ben cert, dones imprevistes i que sempre han existit.., el
món canviara a mesura que anem donant sentit a les coses, a les
coses que ens el reclamen... "Bernarda", "Medea", "Metadones", ens
reclamen atenció, atenció i sentit, i ens porten el dolor i el plaer de
tornar a néixer, de néixer del que volem, del desig de ser, de fer ...
Quina esplendida catarsi! Activar-nos com a contraproposta de la
queixa...
Descargar