Orquestra i Cor del CAM Santa Cecília de Foios Cor de Burjassot

COL·LABORADORS
CORAL SANTA CECILIA DE FOIOS
ORQUESTRA SANTA CECILIA DE FOIOS
Sopranos
Carmen Rausell, Isabel Lozano, Silvia Sánchez, Pepita
Martínez, Rosa María Alcaina, Maria José Civera,
Clara Feito, María Cloquell, Mila Chulvi, Rosana
Fontestad, Consuelo Gómez, Irene Colomer, Núria
Baltanás, Berta Tubillejas i Julia Carreres.
Contralts
Bibiana Yago, Filo Casares, Cruz Garcerá, Amparo
Montalt, Paula Feito, Clara Rausell, Pepita Borell,
Concha Fuillerat i Pili Fontestad.
Tenors
Vicente Tamarit, Ramón Casares, Paco Lacruz,
Salvador Martorell, Andrew Duncan, David Esteso,
Pompilio Fenollosa, Vicente Fenollosa, Joan Bosch i
Massimo Alessandra.
Baixos
Miguel Galdón, Abdón García, Emiliano Alvarez, Pedro
Julio Alvárez, José María Rodrigo, Hang Ferrer, Pau
Ferrer i Sergi Cunyat.
Violines
Xavi Carrau, Enrique Llorens, Carolina Montalt,
Amparo Camps, Mariam Pradas, Alicia Izquierdo,
Vicenta Saurí, Adolfo Benedito, Carlos Durá, Pedro
Gilabert, Elena Borderías, Alberto Gómez, Mª José
Cardona, Juan Segura, Candela Tur i Lucía Lacruz.
Violas
Mariette Van der Woude, Mª José Claramunt, Amparo
Tamarit, Ariadna Aranda, Inmaculada Plata i Tristán
Lacruz.
Violonchelos
Raquel Lacruz, Vicent Ros, Eduard García, Arhoa
Rodrigo, Ana Saurí, Oscar Artacho, Susi Saurí, Marta
Ferrer, Alba Jover i Luis Masía.
Contrabajos
Sergio López, Celia Rodrigo i Adrián Peña.
Flautas
Nuria Ferrer i Alfonso Rubio.
Oboes
Salvador Rubio i Diego Parra.
Clarinetes
Neus Crespo i Carlos Lacruz.
Fagotes
Noelia Lerma, Francisco Rodrigo i Jesús Pascual.
Trompetes
Miguel Ángel Gálvez i José Luís Rodrigo.
Trompes
Noel Mejía, Vicent Honrubia i Marco, Empar Gimeno
i Juan Antonio Gimeno.
Trombons
Daniel Casado, José Ángel Peña i Ricardo Ortiz.
Percussió
Neus Fontestad, Jaume Muñoz, Mar Saurí i Antonio
Ruiz.
Arpa
Jaume Gimeno.
Orgue
Inaculada Rubio.
COR CIUTAT DE BURJASSOT
Sopranos
Amparo Mayer, Christine Varillon, Inmaculada Badenes,
Laura Eced, Marisa Martín i María José Roig.
Contralts
Elsa Mayer, María José García, Paula Saiz, Pilar
Romeu, Susana Rubinstein, Tere Valls, Margarita
Lombillo, Pilar Caballer, Rosa Caballer i Maite Coca.
Tenors
José Gutiérrez, Pablo Boronat, Rafael Sánchez,
Vicente Girba, Vicente Hurtado, Vicente Miguel Sosa
i Víctor Boronat.
Baixos
Alberto Orero, Carlos García, Jaime Naia i José Pérez.
www.musicalfoios.org
Director dels cors: Sergi Bosch i Alcaina
Diumenge 10 d’agost
Església Parroquial de Foios, 23,00h
Orquestra i Cor
del CAM Santa Cecília de Foios
Cor de Burjassot
NOTES AL PROGRAMA
Claude Debussy: Petite Suite (1886-89)
Originalment escrita per a piano a quatre mans. Va ser orquestrada per Henri
Büsser en 1907. Debussy apreciava molt l’Orquestració de Büsser. Els dos
primers moviments (“En Vaixell” i “Seguici”) s'inspiren en les Festes Galants
del poeta simbolista francés Paul Verlaine, els quals recreen eixe ambient del
segle XVIII francés que apareix en les pintures de Watteau. És una música
escrita en un llenguatge deliciós, elegant i festiu, sorprenentment clàssic en
un músic molt modern en la seua època.
PROGRAMA
PRIMERA PART
Petite Suite
C. Debussy - H. Büsser
Elegía
G. Fauré
Raquel Lacruz
Violoncel
SEGONA PART
Requiem
G. Fauré
Orquestra i Cor del CAM
Santa Cecília de Foios
Cor Ciutat de Burjassot
Fran García
Baríton
Jenny Castro
Soprano
Juan Luís Martínez
Director
Gabriel Fauré: Elegía, op. 24 (1880)
Una elegia és un lament per allò que es perd. Fauré tenia 35 anys. La peça,
que inicialment fou destinada a ser part d'una sonata per a violoncel i piano,
va acabar publicada com a una obra solta i li la va dedicar al violoncel·lista
Jules Loëb, el qual la va estrenar amb Fauré com a pianista en 1883.
Fauré farà una versió per a orquestra en 1897. En 1877, Marianne
Viardot-García havia trencat el seu compromís de matrimoni amb el
compositor, cosa que li va causar una enorme commoció. És això el
que lamenta L'Elegia realment? És el dolor per tot el que s’ha estimat i
s’ha perdut? Pot ser, per això Fauré sempre va defugir per a les seues
obres dels títols massa “descriptius” que li volien imposar els editors i
en preferia els més abstractes.
Gabriel Fauré: Requiem, op. 48 (1887-1888)
Fauré va exercir com a organista a l’església de la Madeleine a París.
Començà a compondre el Rèquiem (una missa de difunts) en 1887, als
42 anys. Aquesta obra la va dedicar al seu pare que havia mort dos anys
abans de l’inici de la seua composició; sa mare va morir l'últim dia de
l’any 1887, abans de finalitzar l’obra. Per això, Fauré afirmava: “El meu
Rèquiem s'ha creat per a res...per plaer, podria dir”, “he buscat eixir-me
d’allò convingut.”
Gabriel Fauré expressa la seua concepció de la mort “com un alliberament
feliç, una aspiració a la felicitat del més enllà, més que un trànsit dolorós”. Per
què fa falta, aleshores, un Rèquiem, un rés per l'ànima dels morts, si el
purgatori és suprimit i l'ànima és immediatament transportada al Paradís?
Per a res... per plaer.
Salvador Rubio - traducció Guadalupe Marco
JUAN LUIS MARTÍNEZ, Director
FRAN GARCÍA FERNÁNDEZ, Baríton
JENNY CASTRO JIMÉNEZ, Soprano
RAQUEL LACRUZ, Violoncel
Músic nascut a València, en el Conservatori de la qual va
començar la seua formació musical. Estudià amb els professors C. Roig, S. Porter, E. Cifre i A. Blanquer. Realitzà cursos
amb P. Cao i J. E. Gardiner. Va estudiar Direcció d'Orquestra en
el Conservatori Superior de Barcelona amb el mestre Salvador
Mas, seguint la tradició vienesa de Hans Swarowsky.
Va obtindre el Títol Superior de Música en l’especialitat en cant
en El Royal Conservatoire of Scotland (Regne Unit) on també
realitzà un Postgrau en l’especialitat d’Òpera.
Va nàixer a Vitòria, on començà els seus estudis musicals de
tècnica vocal i piano a l'Associació Musical “Crescendo”. Als
17 anys, va iniciar els estudis de cant al Conservatori Jesús
Guridi, on rebé classes d'Olatz Saitua i Ainhoa Merzero.
Inicia els seus estudis musicals a Foios amb el mestre Miguel
Rodrigo; seguidament passa al Conservatori de València on
comença estudis de Cant, Piano, Harmonia i obté el títol de
professora de saxofó i el títol superior de Violoncel i Música de
Cambra.
Director titular de l'orquestra i cor TURIÆ CAMERATA des de
1991, amb la qual ha oferit la seua pròpia temporada a València,
en el cicle “Els Clàssics a les Esglésies de València” fins al 2004,
cicle en el qual va abordar grans i significatives obres de l'oratori
barroc i clàssic al llarg de més de deu temporades.
Ha dirigit nombroses orquestres i formacions, com l'Orquestra
Ciutat de Granada, The Israel Chamber Orchestra, Grup
Contemporani, l'Orquestra de València, l’OSR de Múrcia,
Filharmònica Moldava de l'Estat de Lasi (Romania), l’Orquestra
Simfònica Goya, l’Orquestra del Palau de les Arts / Comunitat
Valenciana.
Sota la seua batuta, tot dirigint Estil Concertant, orquestra per
a la interpretació de la música del s. XVIII amb instruments
originals; ha actuat al Festival Internacional de Música de
Galícia, al Palau de la Música de València i a la XXXIX Setmana
de Música Religiosa de Conca entre altres esdeveniments. Els
seus concerts han sigut retransmesos per RNE i la UER i ha
gravat un disc per al segell Arsis.
Des del curs 2001-2002, és un dels responsables de la Càtedra
de Direcció d'Orquestra al Conservatori Superior de Música
d'Aragó i és el director de l'Orquestra del Conservatori Superior
de Música d'Aragó (OCSMA).
En 2000 debutà com a solista cantant el paper de Colas en
l’òpera Bastiano e Bastiana per al Centro de Arte Lírico de
Granada.
En 2002 va cantar el paper que donà nom a l'òpera Gianni
Schicchi a Glasgow.
Guanyà el concurs de cant de l'Òpera de Sabadell en 2005 on
va cantar el paper protagonista en Le Nozze di Figaro.
L'any 2006 debutà amb l’òpera Don Giovanni al Regne Unit,
seguit de Ford (Falstaff), Escamillo (Carmen) i Belcore (l'Elisir
d'amore).
En 2009, va tornar a Espanya on interpretà Zuñiga (Carmen),
Figaro (Il Barbiere di Siviglia), Germont (La Traviata), Jago (Otello),
Conte di Lluna (Il Trovatore) i Julian (La Verbena de la Paloma).
Actualment es troba preparant Joaquin (La del manojo de rosas)
per al seu debut a l'octubre.
Dos anys després, es traslladà a València per a continuar la
seua formació musical i obtingué també la Diplomatura en
Treball Social.
Ha realitzat cursos amb Ana Luisa Chova, Robert Expert i Jorge
Robaina. Ha oferit concerts al Cercle de Belles Arts, al Palau
Marqués de Dos Aigües i a l'Ateneu Mercantil de València entre
d’altres i ha participat en Òperes com Dido i Enees (Purcell) i
Las Bodas de Fígaro (Mozart).
Va formar part del cor “Crescendo abesbatza” de Vitòria i hi ha
col·laborat amb l'agrupació de música antiga “Harmonia del
Parnàs”. Actualment canta al Cor Fecocova que dirigeix Jose
Ramón Gil-Tárrega i al Cor de dones “A cau d'orella” dirigit per
Mònica Perales.
Recentment ha sigut seleccionada per a participar en la primera
trobada del Joconde (Jove Cor Nacional d'Espanya).
Actualment estudia Interpretació i Pedagogia del Cant amb Gloria
Fabuel al Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València.
Ha ampliat estudis amb els cellistes: Radu Aldulescu, Mstislav
Rostropovich, Elías Arizcuren, Paul Friedoff, etc. Ha col·laborat
amb les orquestres “Turiae Camerata”, Orquestra Jove Valenciana,
Orquestra de València, Orquestra Castelló XXI, etc.
Ha treballat en els Conservatoris Professionals de Ponferrada,
Almansa, Cullera i Castelló.
Ha col.laborat amb els solistes: Vasko Vasilev, Leonel Morales,
Josep Vicent, etc.
Es Màster de "Estètica i Creativitat Musical" i està en possessió
del “Diploma d'Estudis Avançats” de l´Universitat de València.
Ha segut guardonada amb el segon premi d´Investigació Històrica
“Benvingut Oliver” de Catarroja per un treball sobre la compositora
Ethelvina-Ofelia Raga Selma.
Actualment es professora del Conservatori Superior de Música
Salvador Seguí de Castelló i membre del quartet de corda
“Moreno Gans”.