freta

\
Núm. 770
Calella, 27 d'agost de 1977
_ UiQa Foto-Film, tema Calella. Autor: EMILIO NUALART
Preu:
20 ptes.
.
COL. DE
Manuel Vila
Compreu Estela ... a
ADMINISTRADOR Dl! FINCAS
San' Jose, 10, bajG
Tel. 769 1491
Librerfa
-
Papelerfa
can marlet
CALELLA
Ialeaia, 197
Les ofrece sus servicios para toda clase de
información.
Librería
-
Papeleria
ROGER
Piso en venta en Avda . Hispanidad de 4 habitacion es . Pr e cio 2 . I 00 000
Jubara, 321
Pisos de 2 y 3 habitaciones desde I . 400 .000.
Estudios y Aptos. en venta Edificio
chaflan lglesia y San José.
Dazar La Ciudad de Calella
Calellt~
Prov. calle San José
Casa en venta Jubara, hajo y piso, precio
2.500.000.
LLIBRERIA
Huml:.elina
Casa en venta Iglesia, situación muy comercial, precio 3 . 500.000.
Romaní, 34
Terrena en venta Frente Hotel l'Esplai de
13 .000 m2 a 10 ptas . palma.
VALLS
Terrenos en venta o permuta, Zona Riera Faro desde 350 ptas. palma .
Parcelas en venta Calella desde
palm o.
Librería
-
Papelerío
San Pedro, 99
1OS ptas.
Parcelas en venta de 250 y 300m2 en Pineda
precio 4 . 000 ptas . m 2
Ce:n.tre d Estudis
6
31 de Enero, 66- Tel. 769 03 55
FRETA
CALELLA
Matrícula al»ierta para el curso 77 - 78
e
Formación Profesional Administrativa .. TITULO OFICIAL
•
Secretariado
•
Auxiliar y Técnico Administrativa
Centro reconocido por el Minilterio de Educación y Ciencia
e
Graduado etcolar: ·'Por evaluación continua·'
e
Opo1icione1 Banca.
e
Idioma•: Francés. Inglés. Aleman.
METODOS AUDIOVISUALES
lnformación y matrícula:
-
DIPLOMA ACREDITATIVO
Laborables de 1O a 1 y de 4 a 9
a
Suplement de FULL PARROQUIAl
Año XXXI
-
Calella, 27 de agosto de 1977
DIR&CTOR: Rdo. luis Feixas Mercader
RaDACCION: Arrabal, 1
PUILICIDAD: Jubara, 292
ADMINISTRACION: Telitf. 7b9 17 44
IMPRIME: Artes Gra~cu Atlas
DI!,.OSITO LEGA L:
B. 3.292-64
,
guia local
CASA RECTORAL .
AYUNTAMIENTO
DELG. C. SINDICAL
POLICIA .MUNICIPAL.
CLINICA-f:IOSPITAL
CRUZ ROJA
BOMBER OS
GUARDIA CIVIL
TAXIS
. ..
SERVICIO DE AGUAS
JUZGADO MUNICIPAL
INST. NAC. PREVISION
Servicio Urgencias
Ambulatorio S.O.E.
Comadrona S.O.E .
MEDICO S
Dr. Filiat
Dr. Guerra
Dr. Ibañez
Dr. S. Iturralde
Dr. Llaverías
Dr. Prat .
Dr. Puig .
Dr. Pardo
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
769.09.90
769.02.32
769.01.58
769.03.13
769.02.01
769.04.56
769.01.23
769.05 .91
T. 769.04.48
T. 769.12.16
T. 769.04.84
T. 769.02.55
T. 769.16.13
T. 769.04.60
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
769.16.13
769.07.76
769.09.30
769.09.03
769.16.90
769.06.13
769.02.05
769.10.39
..Janï!!ia&
Se complace en ')(recer a su11 concludadanoa el Tum( de Farmaclas
28 Agosto
·
Farmacla ALONSO. Bruguera, 202
L'A5:5mmpció
de
Maria
•
I leg
vacanceg
Les vacances haurien de ser un temps immillorable per trobar-nos amb Déu i retrobar-nos amb els altres homes, prenen
contacte personal amb ells. La celebració de la festa de
l'Assumpció gloriosa de la Mare de Déu en cos i ànima al Cel.
La definitiva glorificació de la seva persona ens pot iHuminar
i ajudar en aquests encontres.
La Mare de Déu, per la seva vida santa, d'unió íntima i fidelitat a Jesucrist. Per la seva obediència humil i amorosa als
designis de Déu sobre d'ella. Per la seva vida fecunda de tracte
bondadós i servicial amb tothom del seu entorn amb qui es comunicava, ha obtingut, en primícia, el premi de la vida gloriosa i eterna que Jesucrist ha guanyat per a tots els seus.
Jesucrist acollí i acceptà a Maria com a Mare, i Maria acceptà a Jesucrist com a Fill. Aquesta acceptació mútua i unió
de mútua pertenència de Maria i Jesucrist, es compleix també,
per el Baptisme, entre Jesucrist i el cristià. Per això, el privilegi de Maria acabat de celebrar, mirat amb sentit i relació a
l'Església, és un «gran signe», una senyal donada a l'Església, a
tots el batejats, de la sort que ens espera.
Llegim en l'Evangeli de la Missa d'aquesta festa, que Maria
va decidida a veure i ajudar a la seva cosina Elisabet. Elisabet
espera un fill y la necessita. Maria hi va amb aquella senzillesa
amb què ho ha fet sempre amb tothom. Com que aquella trobada entre Maria i Elisabet és humana i profunda, de persones
que s'estimen, Déu s'hi fa present. Elisabet reconeix desseguida
el Misteri que Déu ha realitzat amb Maria, sense que aquesta
n'hagi de donar masses explicacions. Maria descobreix que l'acció de Déu, passant per ella, va renovant el món, va creant una
nova manera de viure i relacionar-se els homes.
Si nosaltres, reflexionant i pregant aprenguéssim a fer-ho
així! Si en aquestes vacances dediquéssim una bona part del
nostre temps a ajudar, servir i estimar més als altres, aniriem
palpant com Déu transforma el món a mesura que el nostre
proïsme es va revaloritzant dins el nostre cor i en la nostra relació personal.
Si els altres, cada dia poden comptar més amb nosaltres, perquè els hem estimat, i en el seu servei sabem que servim al mateix Déu, com ho féu Maria, podrem encetar de veritat el cant
meravellós del «Magnificat»: «La m eva ànima magnifica al Sen yor, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. El meu
esperit celebra Déu que em salva i obra en roí meravelles.»
El vostre Rector,
Mn. Lluís Feixas, Pvere.
NOU PREMI. - El nostre amic i poeta, senyor
Francesc Castells i Pla, en el Certamen Literari de Mataró, celebraJt el mes de juliol, ha obtingut premi i trofeix en la seva composició poètica "Tardoral", que confi em poder oferir als nostres lectors aviat.
Felicitem al senyor Castells per aquest altre premi.
4 Septiembre
Farmacla GALIJ\IANY. Colón. 1
ll Septiernbre
Farmacla BARRI. lglesia, 89
LA PROPERA SETMANA, NOViAMENT "ESTELA".
- Per posar-nos al corrent, i tal com vàrem anunciar.
el dissabte, dia 3, tornarà a sortir ESTELA i, ja ara,
passat el període de vacances, quinzenalment amb normalitaJt, si Déu vol.
.
cartes a una amtga
<< L'home no és més que un producte dels
propis pensaments. »
Em fa il-lusió variar de política. No pretenc ésser-ne
mestre, lliw·eu-me de manies. Les circumstàncies ho
porten i les aprofito, res més. Ja sé que tu afinnes estC~;r
al marge d'aquestes qüestions però he c_regut desco~'Y'
tendències que neguen actitud tan radicat. Escept~cts­
me amb els homes lliurats a la política hi cap, nullor
diríem. amb certs homes, puix de tot hi ha en la vinya
del Senyor. Indiferència absoluta a lq. ca_us_a és dubtosa
concebir-la, factors dominants o pstcologics . desperte!1.
presions o simpaties que, no sabent com m per que,
influeixen i ens fan interven ir. Per altra p~trt tampoc
pretenc convence't, mai he pensat fer-Iu:!, m a. tu m _a
ningú, no m'agrada perd1·e el temps. qu~ cregw po~seu·
tal virtut l'aprofiti, per a mi és una stma amb catufols
foradats perdent l'aigua pel camí.
La política, almenys a casa nostra, està desprestigiada. Quaranta anys de difamació premeditada a la pl:opia honradesa deshonra, a més porta llast de centunes
que enterboleix tota lluïsor. Una ov~!la s~r!wsa pot en_1pastifar el ramat; igual la corrupcw polltzca que_ facil ment es propaga, més si està ensenyorida q'un s_tstfm~
o poder. Donar llum. i no fum es q_u~ conve: pera _1 optnió pública només veu xacres, mat Immaculades mtencions que sucumbeixen a la força d'un criteri abs~rac_re,
d'una opinió que no perd un minut meditant la diferencia entre un home honrat i un politicastre. «A la Casa
de la Vila i a l'Escorxador si no pots posar-hi el peu,
pose-hi el taló ». Aquesta. frase, . en la meva infantesa
oïda moltes vef!ades, contmua vtgent, el temps ha passat en va, en oolítica la gent creu que tots van a fers'hi bons: l'honra, quan s'ha perdut, costa molt reposar-la. Per què aquesta in1opaciència dels nous parlamentaris proposant, abans que tota altra cosa, aumentar-se el sou, no tenien espera que ho justifiqués i no
proporcionar arma de dos fils a l'adversari, creuen que
110 l'aprofitaràn? La manem més eloqüent de protestar
dels detractors de la política és la vergonyosa absten-
ció d'un 25% en uns moments que es discu tia la continuïtat de la dictadura o l'adveniment de la democràcia tants anys usurpada.
Motiu de clessiz.lusió és creure que la democràcia és
la panacea per a tots els 1nals. E ls que 110 tenen en el
cor aferrat el sentiment de la bondat, la bellesa i la
justícia mai comprendran el clam de la democ 1~àc_ia,
el crit de la llibertat. Contempleu la fesomza tr.agzca
dels pobles irredents de l'Africa, de l'AsiÇL_ e_n la recerca
de la llibertat. Contemplem l'apare nt czvtht zada Europa:· riquesa, oritzons oberts, vida en la pa1·t . lliberal
i democràtica, misèria, camps de concentracw, barreres, mort en la part autocràtica, allà on la llibert_a_t fou
ofegada. Mirem a casa nostra: Espanya, nom glo;ws ple
d'història i tragèdia de quin tant han abusat 1 explotat· contemplem les regions lliberals: treball, riquesa,
ple'nitud. Cont1·ast: allà on ha manat el «SeJïorito», l'orgullós terratinent, l'autàcrata posseïdor de 79.000 hectàrects de terreny: misèria, esclavatge, incultw·a, emigració, tristesa infinita. Contrastant: a més misè;ia més
esclavatge, més docilitat, per això . en les eleccwns del
15 de juny aquest poble humil i digne en lloc de votar
per la llibe1·tat votà per les cadenes. Això és què vol
l'Espanya de l'enfonsam.ent colonial i de l'obscurantisme ancestral.
No és fàcil ésse¡· lliberal, no ho cregueu: vol exercici de facultats anímiques al que no estem acost~tma!s,
ni tam.poc ens ho han ensenyat. E l pensament es llzure per naturalesa, no així l'acció que és coartada per
la llei i el sentiment. Aparentment sembla que van separades, no es així, van juntes. Si dominem l'~cci_ó que
està baix el domini de la voluntat regulem, mdirectament el sentiment que no ho està. Dic això per donar
a entendre que llibertat i democràcia ha d'ésse1· s~n tida
i estimada vol qualitats que no tothom posseeix. La
llibertat n~ supedita l'home al partit, és lliure, lliure
semp re, encara oue el partit ha im posi o w; dictado r
01•deni i mani. La lluita constant entre sentiment (esperit) i matè1·ia ha de saber-se con jugar, d'aquí venen
tantes dese1·cions pei"Ò, quan s'adonen compte que res
hi ha millor per viure en societat, tornen a la cleda.
J osep Gallart i Par er a
Agen<eia Vila
31 de Enero, 89 - Teléfono 769 09 88
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
6 ESTELA
CALELLA
Pisos y estud ies en vento, z~no riera fo ro , de_l, 2 , 3 y 4_h_abitociones, .cernedor, _cac ino , boño y aseo, colefacc 1ón central y o1re ocond1c1onodo. Prec1os o port1r de
.
.
1 . 081.500 o 3.151. 800. ptos .
Pisos en vento situades en el Poseo de los Rocos, l .a líneo frente ol mor, 3 hobltoclones, cernedor, cocino, boño y oseo, precios o partir de 2 .260 . 0CO o 3 . 630 . 000 ptos .
Pisos y estudies en vento . en el ~e~tro de 1Co!ello, de 1_1 y 2 hobitociones, cernedor,
cocina , boño, oseo , porquet y p1sc1no . Prec10s o part1r de 875 000 o 1.425.000 ptos.
Estudies en vento céntricos, 1 hobitoción, comedor,cocino y baño, omueblados, ccn
terrazo . Prec ios 425 . 000 y 750 . 000 ptos .
Piso en venta en colle Jubaro, 3 hobitociones, cernedor, cocino y boño, precio
1 . 300.000 ptos .
Torre en vento en Santa Susono, 4 hobitociones , cernedor, cocino, boño y aseo, gerage; piscina con depuradora, 2 plantes de 65m 2 coda uno . El terrena ho ce 1 .OOOm2
.
Prec i o , 4.500 . 000 ptos .
gorage
boños,
2
cocino,
cernedor,
hobitaciones,
3
,
,
Correres
Con
<<
en
vento
Torre en
200m 2 ediflcodos, terrena hoce 1.200m 2 . Precio 4 200.000 ptos .
Nove en vento en el poligono industrial, superficie lOOOm2 ediflcodos, oltillos,
aflcinos y 130m 2 mós de terrena . Precio : 9 . 400 . 000 ptas.
Casos en venta en el Centro de Calella, precios económicos .
Porcelas en vento en zona riera -foro,o partir de 200 ptos . palma .
Alquiler de pisos y !acales paro todo el oño. Tromitoción de hipotecos de particular
o pa rticular .
Boigs fan bitlles
CTUALIDAD
De vi tinc buida la copa,
no bec;
pel treball la roba xopa,
la trec;
perquè el vent m'arribi a popa,
bufec;
i per reposar la gropa,
m 'assec.
Calella, cap on t'encamines?
Realment, a Calella, en l'aspecte del treball, no tenim sort, que
és w1a expressió que sona més bé que no pas si uséssim la frase
de que estem de desgràcia .
Però, ben mirat, potser cap d'aquestes dues paraules són concretes al respecte, per determinar la marxa enrera que, des de ja
fa forces anys sofreixen les empreses téxtils i hoteleres, que són les
úniques amb què compta la nostra ciutat en quant a importància,
la primera de les quals, per raó de la seva antiguitat, en una curva molt més dilatada que la hosteleria, però totes dues, indubtablement, podríem dir ferides de mort, si ens regim pel panorama
que s'observa actualment.
I aquest comentarista, que pot refermar les actuals manifestacions amb dues detallades editorials publicades ja fa algw1s anys
a aquestes mateixes pàgines, titulades: «Mea culpa>> i «Somni d'una
nit de ReiS>>, quan principalment la hosteleria semblava gosar d'una
eufòria dilatadíssima que no podia veure's truncada, voldria equivocar-se de mig a mig en quant a les seves apreciacions - fruit de
l'amor i bons desitjos envers la Calella estimada, per la qual voldríem tma floreixent indústria i un turisme adinerat i selecte- ,
encara que per aJ.gunes persones se'm considerés, en aquell temps,
com a «antitw·ístic>> i agorer, potser perquè els hi dolia que digués
algunes veritats mal dissimulades, que indubtablement foren consentides, per quina raó cal considerar que no escau cap dels clos
atributs esmentats al començament, ja que bona part d'aquesta decadència actual ens l'hem ·g uanyada a pols, per una falta absoluta
de previsió i valentia.
Un fet que fa pocs dies s'ha produït, vé a demostrar que continuem amb l'escassa visió d'abans, que jo considero totalment equivocada, al permertre's que Calella fos escenari d'unes jornades de
«Rock» (quina possible qualitat artística no intento pas discutir),
que arrastraren envers la nostra població una quantitat enorme
de joventut descamisada i bruta que, en lloc de deixar negoci, que
vol dir pessetes, es dedicaren a furtar tot el que es posava al seu
abast, amb la corresponent alarma entre els nostres botiguers i
camperols, apart d' oferir escenes molt poc ortodoxes a la via pública, creant un clima de malestar ciutadà que anà acompanyat de
crítiques naturals envers els que havien clonat el vist i plau a tals
celebracions.
Senyors responsables, permeteu-me que us digui, amb tot el
respecte, que actes com aquest fan més mal que b é a Calella, a la
que no li reporten benefici de cap classe. Perquè no crec que valgueu comparar <d'espectable>> que comentem, amb els que tenen
lloc cada any a Benidorm, Sitges, Blanes, S'Agaró, Platja d'Aro, etc.
Que costen diners? Com hi ha món que sí. Però és l'única manera
de revitalitzar, en part, un turisme que se'ns escapa cada vegada
més, per haber ontat, des d'un principi, per Ja quantitat en lloc
de per la qualitat, ouan la configuració territorial del nostre Municipi i les seves belleses naturals permetien donar al turisme calellenc tma altra molt particular estructura i finalitat o dimensió.
Pobre Calella, si supedita la seva fama a actes com el que estem
comentant. La fama, l'autèntica fama que omplena d'orgull a un
poble, la varem perdre -a l'igual que el títol en altre temps ben
guanyat de «perla>>, per la polidesa dels seus carrers- , de la mà
de la desaparició d'unes indústries que escampaven arreu de la
nació i inclús fora d'ella. la tècnica i el treball esforçat dels seus
fills, que es poden veure obligats a emigrar, si no es logra una consolidació de les que queden i Calella no fa via cap a nous horitzons,
que tal vegada ja podrien ser realitat, si un sol dels varis Consistoris que han ocupat el nostre Ajuntament, hagués tingut la valentia d'assenyalar pel seu compte tma zona industrial, abans de
produir-se la trista desbandada, una desbandada que s'ha de procurar no s'incrementi.
La nostra Calella reclama l'atenció immediata dels seus fills,
per salvar-la del desastre, un desastre en el que també hi està ineluït, en el seu grau corresponent, la presència molt poc grata
d'aquesta classe de «turistes >> que hem esmentat.
Lluís Campeny
Coll
Per reunir-se els Grans d'Europa,
bon tec;
per altS dirigents de t ropa,
bistec ;
i el pobre sempre a la sopa,
pa sec.
Ací Calella la «Llapa »,
mec, mec.
No he pas perdut la xaveta
-potser us ho pensaven , oi?ni és culpa de la pesseta
ni m'han de tancar a Sant Boi;
no ho fa l'augment dels queviures
ni cap hippy m'ha corprès,
és que diu que ara som lliures
i fer el ximple ja és permès.
Concepció Organ i Valverde
UNA ASIGNATURA CAlDA
EN DESUSO
Ante este título, seguramente muchos
creenin que me refiero a la religión. Por
esta vez siento decirles que no han dada en
el clavo, puesto que me referiré a la educación, urbanidad o civismo, que de ambas
maneras puede catalogarse.
Actualmente es casi anacrónico habla·r de
ella, ya que muchas personas jóvenes o mayorcs, parecen desconocer el significada de
tales palabras. Cierto que en el ambiente
actual no es rara que así sea, ya que en
las películas, por ejemplo, oímos expresiones como «hijo de perra », «a la mierda>>,
etcétera. Todas estas expresiones podran ser
muy sinceras, pero.. .. ofenden, por lo menos a las personas que tenemos un cierto y
elemental instinto de educación y buenas
maneras.
Sin ir mas lejos, y en la tele, podemos ver
al presentador de «Mas menos>>, interrumpiendo casi constantemente a sus sufridos
entrevistados, ¿acaso no sabe este señor que
s u pa pel cons is te en pregw1tar y en ... escuchar?
Mucho podría extenderme sobre este tema, toda vez que se presta a muchos analisis de causas y efectos, que han provo..cado el estada de desorientación de la juventud actual en el aspecto de educación y
buenas maneras, pera como creo que a poca
conduciría ·hacerlo, dejo a la consideración
de ustedes, los padres y educadores, mis
palabras, en la confianza de que pidan que
por lo menos en E.G.B. se imparta una asignattrra «pasada de moda>>, pera tan necesaria para la buena convivencia como es
la urbanidad.
Mi opinión personal es que quizas algún
día se pueda vivir sin religión, pera jamas,
en ningún caso, sera posible la convivencia
sin unas reglas elementales de educación y
deferencia para con los demas.
Velarde
PAISOS CATALANS
Carta s
al director
BALONCESTO
Sr. Director de ESTELA
Anticipadas g¡·adas por brindarme las paginas
de ESTELA a través de las cuales podré dirigirme a
todos los que de una forma u otra han estado y estan laborando en pro del deporte y de manera especial dentro de nuestro entrañable Club Ealoncesto
Calella.
Todas las despedidas son tristes y ésta no es ningtma excepción siendo un servidor protagonista de
la misma.
Después de cinco años de haber sido honrado con
con la Presidencia de nuestro Club, boy ce!lo en la
misma. ¡El relevo pasa a buenas manos!
El en un ayer no lejano destacado jugador de
nuestro Club y siempre querido amigo Juan Vila Villaret, sera el hombre que dirigira el timón del baloncesto calellense.
Pecaría de ingrato si en estos momentos no plasmara público reconocimiento a todos los que en mi
labor no habéis regateado esfuerzos en brindarme
total apoyo. Confío que mi mente en estos momentos ya nostalgicos, no me traicione al efectuar recuento de mi debe en las personas que siempre tendréis tm entrañable amigo.
Las dignísimas autoridades que siempre me han
atendido con su proverbial caballerosidad, a todos
los jugadores, excelentes deportistas y brillantes embajadores de nuestra Calella, a los técnicos, a los
amigos del Consej o Directivo, socios y público en
general, a la Gerencia de Comercial Santillana, por
su ayuda y colaboración a ESTELA a todos repito
las mas sinceras gracias y un ruego también muy
sincero, a los que quizas en algún momento mi labor o dispar criterio les pudiere molestar les pido
humilde perdón. He obrado siempre con la mejor
buena fe, quiza mi amor a Calella y al Club de Baloncesto puede en alguna ocasión haberme traicionado.
Gracias a todos por vuestra amistad; en vuestra
compañía he pasado momentos muy gratos.
Sé que en estos momentos incondicional apoyo
brindaréis a nuestro Presidente, Juan Vila.
Molt senyor m eu:
El fill d'wt cuJúc de La barriada, m'ha donat avui
t< •ltl íull.~ia que suposo s'!ta repartit per CaleLla.
En aquesta fttlleta hi havien dues coses que no
m'han agradat.
Li parLaré d'una que fereix eLs meus sentiments de
vaLenctà; de L'aLt ra prefe reixo no parlar-ne. per no
comprometre al seus periòdic amb una polèmica de
la que no en treuriem res de positiu.
No ¡n'agraden les ban·etxes malintencionades. No
m 'agraden, senyor Director, però passem això per alt.
He vist a L'esmentada fulLeta ún mapa. al que VàLéncia es/à incwsa als "Països catalans" .
A mi m'agradaria que hi haguera algú que em demostrara que la meva terra ha sigut aLgún temps un
·' Pws català".
Quan en 1aum e I va conquerir V aléncia, quan ens
va donar eLs furs propis (de Lo que es queixa1•en els
catalans), no va crear ningún reialme, que ja existia,
depenent deL CaLij'at de Córdova, va reconèixer un fet
existent.
Val éncia no ha sigut mai una "pmvíncia catalana",
/Jistòricament, i els que s'han tret de la mànega això
dec "països cataLans". sols han. demostrat tanta imagillació poLUica com manca de coneixements històrics.
Jo LÍ11c eL que va publicar Narcís Felíu a 1.788 a una
llibreria de l caner de la Palla, que els hi convendria
llegir als inventors del "països catalans".
No eL canso més, senyor Director. Si convé, tornart:m a parlar aLgún dia deLs "països catalans" i segu.
rament no faré res més que agafar fets. escrits per
un cataLà deL segle divuit.
De La barretxa .que li parlava al començament, en
tinc ganes de parlar-ne, però me les aguanto per no
crear-li problemes de les que no en te massa necessitat.
M. Folgado
Almendra
.. CALELLENCA ..
CALELLA (Barcelona)
CH A.RCUTERIA · ROTISSERI E
Especialidad
de Calella
Pedro Comas Subirós
Fugarolas, S. f!.
Montunol, 34-42
CALELLA
Taller de reparación
Lavado y Engra1e
Venta s:
Turtsmos Nuevos
cocnes y cam10nes usaoos
próceoemes or cammus
4 IITILA
SIMCA
CONCESIONARIO DE
DODGE
d~ CHRVSLER
~ ESPAI'IA
EL INFORME
«Tiene el hombre la gran dicha de poder
llorar ... Y és to le diferencia de un vegetal, o
de un guijarro.»
Lenta, solemnemen te, subió el profesor la escalenlla que le conducía al estrado. Miró a los asistentes, esbozó una inclinación y comenzó la lectura de su informe. En el inmenso salón de reuniones de Ja ONU se hizo
el silencio , un silencio trascendente, histórico... Tenía
la palabra la mas grande eminencia de la tierra, iba a
informar a sus coetaneos del presente y el futuro de Ja
humanidad; un tema crucial en unos momentos inquietantes . E l silencio era tensión cuando el profesor dejó
oír su firme y reposada voz:
«Señores; m ucho hemos avanzado desde nuestra mas
cercana historia . La lucha del hombre por imperar en
la naturaleza t~rminó hace siglos y, mas recientemente,
hemos consegm do dom inaria hasta tal punto que controlamos el frío y el calor, lluvias y vientos, para que
nuestras cosechas sean ubérrimas y el clima siempre
favorable. No hay ya temores a riadas ni huracanes; los
terremotos son ya fenómenos imposibles y la sequía
una plaga desaparecicla del planeta. Estamos de enhorabuena; ahora sí que ya podemos llamarnos reyes de
Ja creación.
>>Otro problema crucial para la humanidad, la enfermedad y su fatal consecuencia, la muerte, podemos afirmar que han sido com pletamente desterradas. Orgulloso manifiesta el hombre que ninguna enfermedad lo doblega. Todo virus nocivo ha sido dominado y cualquier
órgano del cuerno, por vital que sea, puecle ·hoy en illa
ser sustituido oor otro artificial q ue cumple, incluso
con mayor perfección, las funciones que .]e son propias
dentro del organismo. Así, la vida humana no tiene
practicamente fin, pues el proceso de envejecimiento esta tan perfectamente controlada que, de no ser por las
leyes del Estado que limitan la vida de todo cíudadan o
a un maximo de doscientos años, podríamos haber creado una h umanidad eterna. Pero, podemos afirmar que
no existe la muerte, pues al cumplirse el plazo que el
Estado adjuilica de vida, el sujeto es hibernada sin ningún dolor, a la espera de próximas soluciones - tal vez
la colonización de otros planeta:s- que le permitan volver a la vida activa ... El dolor. la enfermedad, la muerte, tres !acras tan propias de nuestra naturaleza, estan
perfectamente controladas y sólo actúan bajo la voluntad del h ombre y en bien de la comunidad. Otro gigantesco triu nfo de nuestro inteligencia.
>>Mas difícil aún que estas magníficas metas ya alcanzadas, era dominar al hombre mismo; su ambición,
su violencia, sus instintos todos. Desde la invención, hace ya mas de un siglo, de la maravillosa droga que anulaba los aspectos negativos del caracter humano y que,
a modo de vacuna, se viene aplicando a todo recién nacido, hasta el control. mediante nuestros oerfectísimos
cerebros electrónicos, de las mentes de todos los ciudadanos, detectando y corrigiendo toda desviación, podemos proclamar q ue han desaparecido de la faz de
la tierra todas las fricciones, angustias e insanos deseos
que desencadenaban a todos los niveles, desde el familiar al in ternaciona l, los odios, las renci ll as, Ja guerra ...
De ahí, inevitablemente, tenía que surgir la creación del
Estado Mundial, guiado y regido por las mas perfectas
computadoras, lo que le convierte en infalible, y que
vela por el perfecto desarrollo armónico de todos los
que h abitamos el olane ta, no faltandole a nadie - en
plan de absoluta igualdad- todo lo que en cualquier
aspecto, fisiológico, cultural o de simple ocio, pueda satisfacerle. Hemos alcanzado la felicidad pura y todo lo
que el ciudadano apetezca esta al alcance de su dedo,
basta apretar en su computador el botón adecuado.
>>Consecuencia de todo ello, es la desaparición de
otro castigo de la humanidad desde el principio de los
tiempos: El trabajo... Es la tecnología, producto de
1mestra inteligencia, la que trabaja para nosotros. No
precisamos corner, pues nu estras tabletas dietéticas prooorcionan, cada una de elias, alimento y energías inclusa durante meses entercs; no conocemos la pesadez del
sueño y pocos ya ~sólo los mas ancianos- saben Jo
que s ignifica dorm ir, pues su organi smo no lo precisa,
l~niendo todo el tiempo a su disposición para dedicarlo
hbremente a Ja actividad o distracción que mas les
plazca.
>>Es el imperi o del ocio, de la salud, de la paz ... Entonces, señores, ¿por oué estoy yo aquí? Todos ustedes
lo saben bien, lo adivino en sus preocupados rostros,
pero bueno s era recordar! o ....
>>Sí, hombres de todo el mundo, un fenómeno extraño, tragico, ensombrece nuestra existencia desde hace
unas pocas fechas. ¿Qué pasa? Pues que estamos cayendo -permítanme usar una expresión antigua-- como
moscas. En todas partes del orbe, la gente se muere·
así, simplemente. Se paralizan sus fw1ciones vitales de:
ja su corazón de latir y ya nada es posible hacer' por
ellos. Y no es un caso aislado geograficamente ni afecta a una determinada edad, grupo o sexo. Ocu'rre a todos y ~n todas partes ... Y vosotros, los vivos, no podemos m llorar por ellos porque hemos olvidado el llanto, ni sabemos sentir pena, ni estamos procrramados
para el dolor. Y nuestros conciudadanos sigue~ muriendo, ace l e~ada, irreversiblemente. Y todos nos preguntamos, ¿que pasa?
»El Estado Mundial. solicitó mi modesto consejo y
puse a todas las computadoras del mundo a trabajar
para esclarecer este enigma, muchas soluciones dieron
pero ninguna valida .. . Op té en ton ces por hacer algo qu~
yo h abía practicada de joven si bien actualmente con
los progresos tecnológicos ya no se usa: Me puse a pensar; Cj saben qué me ocurrió?, fui incapaz. No, no pude
reflexwnar, y sentí dolor, y angustia y miedo como una
mujer de siglos atras ante un difícil parto; pero llegó la
luz, la clave del problema, la respuesta. Como estoy segura de que mi diagnóstico, tan trabajosamente logrado, es acertado, voy a permitirme exponerles a ustedes ...
>>Señores, ciudadanos, amigos, la Humanidad se muere de aburrimiento. Hemos matado la lucha la ambición, el amor y ~l dolor. Hemos aniquilada a '1a esencia
del hombre y ya nada da razón a su existencia ... Señores, (.me escuchan?»
Paseó el profesor su mirada por el inmenso salón.
Contempló un silencio frío .... Bajó a saltos la escalinata, presuroso, con el terror de lo que su intuición ]e
dictaba. Andab a entre las filas de butacas; allí, hombres
de todas las razas, sentados, tranquilos, helados, muertos ... Todos muertos.
Como vela consumida, con un rictus casi feliz de misi_ón cumplida, grotescos, inmóviles ... El profesor lloró,
solo un poco porque no tenía practica: «Nunca imacriné que el fin de la Humanidad fuese tan poco di~o,
¡nos hemos muerto de asco!>>
* * *
En el campo reseco, bajo un s ol fuerte, un pequeño
g_rupo de hombres y muj eres q ue han sabido llorar a
tle_mpo abre rudimentarios surcos y planta semillas, ]as
pnmeras... Luego, fatigados~ a esperar la lluvia, y la
muerte, y la cosecha, y la V1da.
Volver a empezar.
Fausta
ALEM AN
Preparación para el diploma del
·~ « GOETHE
.~~
INSTITUT»
Información y ma trícul a
laborables de 10 a 1 y de 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enero, 66
Te l. 769 03 55
CALELLA
FRETA
LA GERMANA DEL NOSTRE DIRECTOR, MALALTA. - Des de ja fa uns mesos, la senyora Ramona Freixes va tenir un accident que l'ha obligat a estar internada al Hospital de Sant Jaume.
Ara, al passar més temps i no poder recuperar-se
amb l'agilitat desitjada, ha sigut traslladada a Barcelona per ser operada novament.
Eeperem qu e la senyora R amona es recuperi plenament aviat, per l'estimació que sentim per ella i per
el nostre senyor rector.
ESTElA 7
La Baron'esa
GUSPIRES
Un lloc de beneficència. Un pare porta als seus braços un infant disminuït mental. «Això de que lú ha un més enllà, ja m'ho
explicareu! Déu? Què m'heu d'explicar! Què m'heu. de dtr vosallres!JJ, Estava desesperat. Ho dic i ho escnc, mszstmt en totes
aquestes mostres i senyals en contra de un déu que no és Déu.
Qui en té la culpa? Una mica tots plegats. Temps de va~w:ces,
temps de pensar, llegir, meditar, tot descansant. La vula cnstzana
necessita alimentar-se. No valguem viu ïe dc l'aire del cel ni coses
per l'estil. Demanem informació. Preocupem-nos. El cnstians hem
de fer present a Déu en el nostre món i això ni s'improvitz.a ni tampoc toca a uns sí i al altres no el fer-ho .
En el portal petit hi toca el sol de ple. La gent omple~w el
carrer de gom a gom. Veig a un home d'uns quaranta anys dzngtrse com si volgués anar ~L la Rectoria. Però no, es posa dar~era mateix del barri i, directam.ent a la paret, hi fa les seves femes. Senyors: és que no hi han bars o llocs per aquestes coses, on poder
demanar i fer-ho degudament? Això m'ha fet fixar que hi ha ~ma
sèrie de coses que ja està bé. Per exemple, la c~1rretera, tant Sl es
va a peu com en cotxe, el travessar la via, el passar pels carrers on
hi ha camí per anar-hi amb cotxe, etc., etc. Es ventat que ht ha
molta gent, però voleu dir que no ho podríem arreglar una mzca
entre tots plegats? Serveis púb lics, exigència als de fora, una mi:::a
més semblant a la que es fa observar als de casa, etc., etc. Es en
benefici de tots. Això crec que ni amb les eleccions o sense elles
podem arr-anjar-ho, si no hi posem el coll tots pleg!Lts. Val?
La baronesa Wanshwort vi u ll u ny cl'An·
giaterra, fa m olts anys que res ta exp at riada. h i mot.:i u era per tothom desconegut, si
bé havla tra nslluït qu e les raon s eren de
tipus familiar. La baronesa no parlava ma i
de la seva situ ació i, malgra t no era cap
secret que vivia sola a mb alguns serven ts,
fins fa uns dies no poguerem sab er per ella
mate ixa que, de m olt jove s'havia casat i
seguidamen t divorciat de l seu marit p er incompat ibilitat de t racte. També ens causà
forta adm iració al assabe n tar-nos q ue tenia
un fi ll a l qual estim ava m es que res a la
terra i ell corresponia a tal afec te. Com a
resposta a nostra incredulitat va aclarir que
rea .l men t no era fill seu, p erò sí del seu
marit i la segona esposa. Va ll egir a les nostres faccions la perplexitat i cont rarlam ent
al q uc havia sigut normal en ella, va explaiar-se a la menuda i par ticularmen t sobre els seus sen timen ts i els del seu fill per
clamtmt dels propis vincles sanguinis. Ens
digué que el seu fill er a realmen t p ar escut
amb el •Seu pare quan era j ove i es casà
amb ella ; era a lt , r os i blan c de cara, potser, afegí, és d'u n caní.cter més dolç del q ue
tenia e ll; és el caràcter perfecte que li faltà per establir un fort lligam amb mi . No
s'oblida d'escriu rem considerabl em ent i em
diu q ue m 'estima m és que l'alt re m are.
- L'altre mare és dolenta , té m al caràcter? -li dic.
-No. Es una persona norm al. Per què ha
de ser clblenta? Jo, malgra t no h aver tingut cap tracte am b ella, l'a dmiro, i segurament q ue estimarà pl enamen t al seu marit i fill, no ob stant , el que no podrà assol;r ma i es que em desplaci de l'estimació
del seu propi fill. L'afecte entre per sones
es regeix més oer afinitat de caràcter que
per parentesc. No cal o diar a ningú . Som
civilitzats, oi?
·.':
Una cinquantena de joves del Maresme varen tenir una taula
rodona sobre els moviments catòlics del nostre Bisbat aquí a la
costa.
Hi foren representats i explicats L'ESCOLTI SME, MJJAC, ENCONTR ES, MUEC, COLONIES. CASALS D'ESTIU i CLUBS D'ESPLAI. Vàrem donar-nos compte de la necessitat urgent de qu;è en
el nostre Bisbat ens falta més organització i coordinació d'una pastoral del jovent . També la importància d'atendre i fomenta¡• moviments envers els joves treballadors en el Maresme. Tots convinguè.rem que treballavem per extendre el regne de Déu en el nost1·e
·món, on les estructures de tot ordre són uns obstacles realment
inadaptats a les necessitats reals.
Ens tornarem. a trobw· un cop passat l'estiu. Joves que voleu
comprometre'LOs a viure en cristià: SOM-HI!!! La tro;bada fou al
Coblegi de la Companyia de Maria de Calella. Gràcies.
·): *
Estàvem a casa de la baron esa quan va
arribar el seu fill. Efectivament, er a un home alt i fornit . deixà tot seguit les maletes
a terra i ab raçà for tament a aquella person a que tenia com a m are. L'ab raç durà
estona i plor ant es b esaven ...
L'ànima i els sentimen ts són complexes;
la baronesa estima a l seu fill com a t a l o
per un inconscient a m or frustrat? I ell ?
Quina es la força que l'impeHeix a estimar
a a q uella ne rsona j a vell a i tan lltmy de Ja
seva patria? Més que civilitzat s, som humans, però una paraula i altre elevan t de
certs fets no aj ud en a acla1ir res .
F. Oliver
Es prepara un projecte d'acord amb la ·direcció de l Casal de Fàtima, per ser realitat en la nostra ciutat. El lloc, Convent dels Pares
Agustins. La finalitat, atendre a. sacerdots vells. Val la pena encomanar-ho a Déu. També pensar com podem coblaborar-hi.
DEL 30 D'AGOST AL 7 DE SETEMBRE ...
Novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia , de Canet de Mar,
Patrona del Maresme. Tots hi som cridats a participar-hi. V é a ser·
com un retorn al batec normal del poble, que està acabant una
temporada forta. Com l'any passat, cada dia estarà dedicat a un
contingent de persones ben concret. Per exemple: Dia. de la clerecia i vocacions religioses, Dia dels malats, etc. T ambé cada dia
celebrarà l'Eucaristia un sacerdot de l nostre Maresme, diferen t. Ja
des d'ara i en especial, fem una crida. a tots el j011es. E l dissabte,
dia 3 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre, JORNADA DE
LA JOVENTUT DEL MARE SME. Demaneu in formació als vos tres
sacerdots. Us esperem.
S'ACOSTEN ACONTEI XEMENTS GRANS PE R E L NOSTR E
POBLE CAT ALA
Tot llegint i rellegint els escrits del sant i savi cardenal V idal
i B arraquer, un no pot més de donar gràcies a Déu i pensar am.b
aquest SE NY que ens fw·à més madurs davant el futur espercmçador que ja estem acariciant.
Mossèn I gnasi
ADIOS A LAS VACACIONES
Tiem po de paz y alegría,
de sosiego y de solaz,
¡vacaciones veraniegas
que pasaron tan fugaz !
Tu
que
con
aue
paso fue un rem anso
a todos toni ficó,
t us d ías de descan so,
no olviclarem os, n o.
Jtmto a n ues tra playa bella
toclos tendidos al sol,
de nuestra lind a Calella
evocamos s u tesón.
Fue com o grano de trigo
que poca a poca creció,
Di os la m iró y b endi.io
y ella ... correspon dió.
Jordi Amat
Calella típica
POBRES I ME NDICANTS
U11 dels m és tristos records que guardo de la meva
zn¡antesa, que passo a contar en les presents rallles, es
rere retx a tola aqueila llarga llzsta d'nomes que de contu1u pas~ïlven p ets carrers cie Calella, vestits amb uni(Oi'11 le ae sowar z cobert el cap per una mena de «jipi»,
w ts eus esguerrats, ja que al qui no li faltava un braç
u rallav a una cama, que passaven a demanar caritat, z
(jltll l cnt ae presentació era una cançó que deia:
Fa tants anys que. la gu erra es va acabar
i sor.t d'en [rampes, z sort d'en Trampes,
fa tants anys que la guerra es va acatJar
z sort d'en Trampes que ho v a saber liquidar.
f.
~.:r
~~ . 'r¡ ~;)
~'! . Y:
.'
/
Adéusiau, que ens en anem
i no saben si tornarem.
N o hi ha rem.ei, som governats
z /'!em d'anar a morir als combats.
Aquells homes que tanta llàstima feien., no eren al"
tres que soldats que havien sigut repatriats de les illes
de Cuba i Filzpmes, els quals no varen tenir mai cap
1 c;spatllament d'aquells governs i que anaven perduts
pels potJLes pidolant una almoina. Amb això ja podem
rer-nos cànec de com estava aquella pobre Espanya.
Una altra classe de m endicants que estan molt presenls en la meva pensa, es produïren de resultes de la
pr11nera vaga que hi hagué a Mataró del ram tèxtil, i
que m entres aurà es traslladaven a la nostra llavors
vtla, situant-se enfront de les fàbriques i, estenent a
terra un mocador o un drap blanc, pzdolaven una ajuda
dels f¡•eballaclors que plegaven i que, com era natural,
acabaven cle cobrar la setmanada. I Calella, que sempre na tingut fama de caritativa, ho demostrà una vegada m és, encara qu e els donatius eren pe tit s, doncs
estaven en proporció am.b els minsos jornals.
E n un altre aspecte, es tingué de posar mà als abusos del fora s ters que, t: n gran quantitat, passaven de
contmu a ptdolar; tant tou azxí, que l'Ajuntament
d'aquell temps v a acordar col.locar uns cartells a l'entrada de la vila, que deien: «En esta villa, esta prohibida la mendicidad». No obstant, un dia a la setmana,
i aquest era el dis"sabte, aquella prohibició quedava derogada. Cal significar que la preferència dels mendicants quedava centrada a les cases que eren considerades rendistes o riques, les quals, per regla general,
acoslumaven a fer almoina a totes les persones necessitades, fossin de la vila o bé dels pobles veïns. Dita
almoina consistia en una moneda de 2 cèntims, que es
veia augnzentada a 5 cèn tims si aquella setmana s'esqueia ser el sant de la senyora o del senyor o una
d l ra celebració famzliar. Aquesta quantitat, que avui
pot semblar una mofa, en aquella època no era pas
considemt així, ja que les rendes de la majoria d'aquelles famílies també eren molt baixes, considerant-se ja
d'una certa categoria si arribava a les cinc pessetes
diàries.
Complementant l'aspecte de la caritat ciutadana, el
Co nven i de les Mon ges tamb é repartia sopa als qui
aquell dia es trobaven a Calella. Encara els recordo a
lots o q14asi bé a tots, entre els que s'hi comptaven els
«tontoS>> que cada poble tenia, no faltant mai aquell
noi que tenia el mal anomenat de «San Vito » i que venia de Malgrat a peu.
fi eu-los ací, amb el nom «de guerra» amb que eren
coneguts: La Trinquis, la Roba Gossos, la Maria Tita,
la Pepa Fomdada, la Geperudeta, l'Home de les Crosses, el Manco de Cardedeu, en Pepet Paya, en Quico
García (Quico Boig), en Pep Xarpé, en Pepet de Massanes, l'Escanàs, en Carman, en Papioli, el Noi de l'àvia,
l'Hom e dels Gossos Blancs (el qual es dedicava a fabricar tinta) , en Maria no Mestre Bmtu, en Miquel de les
Lindes, etc.
Molts d'aquests, especialment els que vivien a CalelLa, durant la setmana guanyaven alguna pesseta anant
a ti rar l'art o el bolitx. En aquest afer, hi havia dies
que cobraven amb peix i altres amb cèntims. A Calella,
clel m eu record, hi l1agueren els arts o bolitxos d'en Tenas (Rossend), d'en Puigvert (Soques) i d'en Constans
(Cego).
Vull acabar dedicant unes ratlles a l'home o personat ge que, dintre d'aquest mm dels pobres, va sobressortir per la seva originalitat: em refereixo a en Manel
Pl!lig i Mitjans, conegut pel sobrenom de «en Manel
Xerraire».
Aquest home va errar la carrera, ja que podia haver
sigut i, en definitiva ho era, UI'! gran orador; ara, de
treballar no calia parlar-n'hi, perquè hauríeu renyit. La
seva muller fou la «Pepa Foradada», que era així com
ella l'anomenava. La Pe pa tenia de donar cap a tot i
es lt:nia d' aixecar del ll!t quan els hi portaven l'encàrrec d'anar a pica r a la gent per anar a l'art. Moltes vegades, amb tot i que la Pepa es trobava fatigada d'anar
d'¿:n lloc a l'altre, en Manel, sense moure's del llit o
èel jas, li adreçava un gran crit dient-li: «Pepa, mira
que el criden ».
Jo hi havia tingut alguna conversa i puc assegurar
que era un verit able fil òsof. En tocant el tema del trebalí, deia que tenia la «nonella» baixa i que no es pod:a ajupir.
E n certa ocasió, a uns veïn s se'ls hi morí una gall ~na i, com que la mort no fou deguda a cap enfermetc;l, la sen yora va pensar amb aquell matrimoni i manà
a la m inyona que la portés a casa d'en Manel per si la
volien aprofitar, siguent acceptada per la Pepa, que els
hi donà les gràcies. Quan arribà en Manel i la va veure,
preguntà a la Pepa, amb to despectiu: «D'on has tret
això?», i la bona dona li contà el cas. En Manel, posant-se furiós, li digué: «fa pots anar a llençar la gallina al femer», v eient-se obligada la Pepa a fer-ho. Desp¡·és d'una estona, en Manel, cridant novament a la
Pepa, va dir-li en to autoritari: «V és a buscar la gallina». La Pepa li contestà mansament: «No me l'has fet
anar a llençar?» Però en Manel, fent ús una vegada
més de la seva picaresca filosofia, i adoptant un aire
de persona ofesa, va afegir solemnement: «Una cosa és
que te la portin a casa, en el sentit de fer-te una caritat, i l'altra és que la trobis i la recullis».
Josep Andreu i Gay
Per la transcripció: Ll. C. i C.
Gradu ado
Escola r
Por eualuación continua
Para información y matrícula
laborables de 10 a I y de 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enero, 66
Tel. 769 03 55
CALELLA
·FRETA
El tie111po
Terco, tenaz, al igual que se dice de los nobles habilantes de Aragón, nos ha resultada este verano que
nos ocupa, por lo que respecta a la variedad climatológica imperante y de la que hemos venido dando cuenta a lo largo de nuestros comentaries anteriores, un
verano que, ya en su declive, todavía no ha querido
mostrarse tal como debiera ser, tal como es su cosLumbr·e.
Es cierto que ha habido jornadas realmente safocantes y bochornosas, pero no es menos cierto que éstas han sido las menos, acostumbrados como estamos,
en estas latitudes, a pasarnos entero todo el mes de
julio sin ver asomar una sola nube en el horizonte,
así como un agosto que le va a la zaga, poco mas o
meno s.
Este año, sin embargo, la tradición ha quedado rota
por todos los lados y, junto a las jornadas calurosas
se han sucedido, a renglón seguido, otras de nubladas
en que el aire se ha pasado, a veces, de fresquito, todo
ello acompañado de chubascos mas o menos duraderos
e importantes.
También en esta ocasión hemos de dar cuenta de
que llovió ligeramente los días 7 y 9, acompañado de
un bajón sensible de temperatura, repitiéndose las lloviznas en las madrugadas del 20 y 21, produciéndose
nuevamente un gran alivio termométrico, no siendo nada del otro jueves el que vuelva a llover antes de que
estas líneas salgan a la luz, de lo cual ya les informaremes en el próximo número del sabado que viene.
juventud
Lletre s des de
Pekin
ASOCIACION DE AMIGOS DE ALEMANIA Y AUSTRIA
Esta Asociación nace para intentar descubrir a todos los calellenses la realiclad actual y pasada, de Aiemania y Austria, a través de su música, folklore, gastronomía, pü1tw-a, e tc. Somos conscientes de que es una
tarea difícil, pero nos daremos por bien pagados si logramos que una pequeí'la parte de la población se interese por penetrar en el alma de estos dos pueblos.
Estas dos naciones originadas de una misma estirpe
tienen un pa ado entrañable para los españoles. Por
un Jado. las uniones entre las distintas familias reinantes; por e l otro, las guerras comunes. Nuestras relaciones con estos clos grandes países han sido tradicionalmente buenas.
Aparte de todo esto, hay que contar con la es trecha
re lación entre Jas naciones germ<'micas y nuestra ciudad, que por ello debe conocerlas mas. Sin olvidar la
falta de asociacione culturales abiertas que se manifiestan públicamente en Calella. Potenciar la amistacl
con estas dos naciones y mostrar su modo de ser a
nuestro pueblo son ftmdamentalmente los fi nes que
se ha propuesto esta Asociación.
Amic Quimet:
Tú saps que t'en dius veritablement, Quimet. No
com acostumo a les "Lletres des de Pekín".
¿T'enrecordes quan jugaven als escacs, davant de
cal Conrad Guri, a la porta de la fruiteria dels meus
sogres, on ara està la fotografia Planchart?
Fa més o menys quaranta anys que no ens veiem,
ni fem la xerrada, jugant als escacs amb el tauler so·
bre els genolls.
Tú guanyaves la major part de les partides. pero
jo també te'n guanyava alb'UI!a.
Quan pasaba això, el "senyor" Cusidó, un home que
era important a Calella. perque ocupaba un lloc, creat
per un home que sient més humil, va ser més important per la nostra ciutat, s'emprenyava i li buscaba
els tres peus al gat, volent anali1zar les jugades.
¿T'en recordes, Quimet, de cap vegada que el senyor Cusidó volguera analitzar jugades de les partides que guanyaves tú?
Jo no sé que mai fera quelcom que justificara la
seva antipatia, però aquell home que es sentava a la
cadira grosa de Can Llobet-Guri, no va fer mai res
per disimular la seva antipatia. Jo tenia per ell el defecte de ser valencià . . Jo, Quimet, no habia nascut a
Valls, d 'on ell crec que va nèixer, com tots els grans
homes, a la seva opinió.
Em sóc recordat de tú, perqué el teu fill gran, que
en temps de guerra va ésser deixeble meu a la única
cosa que puc ensenyar, no sols h a parlat d'aquella escola, sino dels molts intents fracasats als que altres
vegades sóc volgut tindre-la.
El teu fill, a aquest article, ha parlat amb molta
caritat del poble al que jo vaig nèixer: de Manises.
Quimet, allà on estigues, si escoltes la sardana "Record de Calella", et pasarà lo mateix que a mí, cuan
veig un plat o un gerro del meu poble.
Com que el teu fill gran crec que llegeix les "Lletres eles de Pekín", pot que dar assabentat, amb lo que
t'escric a tú, que el seu desitg quedarà satisfet. Jo,
Quimet, li promet des d'aquí, escriure sovint sobre pintura, tant si són petits socsuits personals, com locals,
tant si són ideies meves (no totalment meves) sobre
lo que ha sigut, es i deu ser la pintura, com si es tracta de donar a conèixer d'un modo simple y casolà, la
evolució d'aquest art els diferents temps passats.
Ja sé que des d'aquell temps que tú i jo jugàvem
als escacs amb el tauler sobre els genolls, ha passat
molta aigua per els rius. Sé també que la meva inestabilitat no em permet fer promeses. Però jo espero
i desirt:jo poder explicar la veritat sobre la pintura.
¿Quina veritat? La meva.
Tú que encara tens més anys que jo, ya estàs al corrent de que tothom te la seva veritat.
La Junta Promotora
Para información v aclhesiones pueden dirigirse a:
Jorge Amat Teixidó, Arrabal, 15, bajas.
Alejo Correu Martí, A. Guimera, 104, 2-3.
preparan do
la fiesta mayor
«FESTA DE L'ESTEL»
El popular y tmiversal << joc de l'estel>> tan enraizado
antiguamente en nuestra tierra, ha caído en desuso en
los últimos aí'los. como consecuencia del caótico y desmesurada crecimiento de nuestras ciudades, que ha limitada absolutamente el espacio del que antes disponían los críos para jugar al aire libre. En este mamento de reivindicación. ciudadano a fin de conseguir una
gestión humanizada de nuestro entorno, la renovada
afición a este juego del cometa se convierte en todo un
símbolo de esta lucha.
Con estas palabras la Fundació Miró se hizo eco de
es te espíritu y · organizó un popular concurso por la
Fiesta de San Juan.
En la próxima Fiesta Mayor de Calella, bajo el patrocinio de la Caja de Pensiones para la Vejez y de
Ahorros y organizado por el Grup Pa, Vi i Moltó y Foto
Film-Calella, se celebrara la Fiesta del Cometa en nuestra ciudad, clonde se daran clases sobre la forma de
r ea lizar cometas, con la participación de artistas que
colaboraran en ello. Las voladas de cometas se efectuanin en la playa los días y horas que se anunciaran en
el programa.
M. Folgada
NUEVO S CURSO S
A PARTIR DE OCTUBRE
IDIOMAS
INGLES. FRANCES. ALEMAN. RUSO. ESPAÑOL para extranjeros
lnformoción e inscripcicnes en el HOTEL FRAGATA
CENTRAL PEDAGOGICA:
The lnternational INUNGUA
Schools of Languages Ltd.
BERNA-SUIZA
10 ESTELA
el mundo de los idiomas
·dlii
(t inlf~~~
l<fio!:lll
E=olode
EN CALELLA:
Edificio Hotel Fragata
Paseo de las Rocas. s¡n
Fot o-F ilm
MA YORIA DE EDAD
Cu a ndo se discute si los 18 años son la edacl <. deccada pal d con s clerar a una p ersona mayor de edacl, ;llle ~­
tr a en tluaa que cut..nla 11 años de existenci a, 11a de:::idJciO emé,ucJpa l se, tomar vida propia en el campo cultural de Ja 1~·otogratía ' el Cinema Amateur.
.Uiez ailos h emos lenido de vinc ulación con la Obrn
Sindical cic Educació n y Descariso , durante los cua les
sc han cubierto unos obietivos que a no dudar han satisfecho a las dos entidades , quedando patentes en las
actividad es rea lizadas y en los éxitos conseguid os. Es
el memento de . agradece r a qui enes hasta a hora han
sido nues tros tutores. la confianza depositad a e n FotoFilm Calella y la colaborac ión económic a y hLm1ana que
nos han prestada. No dm:lamos que este período de
mulua conviven cia mantend ní las puertas abiertas para
futuras y posibles colaboracion es.
No hubiera sido posible esta nueva etapa que com enzamos, s;n el apoyo de las a utoridade s de nuestra
ciudad, las cuales nos han proporcio nada un local ~o­
cia! (pequef1o en exten sión pero inagotabl e en ilu siones ), donde a partir de ahm-a realizare mos nuestra labor de divulgaci ón.
A nuestros socios en particula r nos dirigimos para
solicitar, otra vez, su apoyo, compren sión e interés.
Aclualme nte lo mas difícil sera mantene r n uestra pequeñ a economía , ya q u e todos los actos de Foto-Film
Calella son de entrada libre. Pedimos pues a todos los
socios de nuestra entidad su respaldo económic o a través de las cuotas anuales, y también su participa ción
moral y efectiva en cuantas ocas iones sea necesaria .
A Calella ofrecemo s nuestro nuevo local social de la
calle F. Bartrina, 11. 45, cuya inaugura ción tendra Jugar
clentro de unas fec has , donde pensamo s mantene r una
permanen te exposició n, abierta a todos los amantes de
la Fotografí a y· el Cinema Amateur.
0
Foto-Film Calella
Viatge fi de temporada
del 24 d 1 octubr e al 6 de novem bre 1977
visitan t:
lugo slav ia, Bulgaria,
Rumania, Turquia
i Grecia
Avió
PREUS
Autoca r de luxe
EXCEPCIONALS
Organitza:
VIATGES UNION - General Mola; 57
Tel. 769 20 92 - CALELLA
HU lA VOSTRA RfSfRVA AVIAT - Places limitaaes
RESUM E N DE LOS CAMPEO NATOS DE ESPA.ÑA
VALLADOLID. 1977
Dc sensacion al se puede calificar la clasificac ión final Jograda en estos campeon atos por nuestro club,
p , ue oa que ha te nido como marco el Pabellón Deportiv o
de la -ca s fell aria ciudaó· de- Valladoli d--y 'dliran-tc t c~'a la
p rimera semana del mes de iulio.
Nues tro club represen tada en esta oca&ión por Jorgc Alcara z, Jaime Alcaraz, J. Ramón Aragay y Bellvert
como jugadore s y L. Mercade r como delegado y Jaime
Puig como entrenad or técnico del mismo, salia como
2." cabeza .de serie en su grupo de S equipos de los 40
q ue en total competía n.
La primera jornada fue un completo éxito, ya que
por la mañana se deshizo facilment e del campeón genmdente Olot por un claro S-2, con puntos de Alcar az li (3), Aragay t1 1 y Bellvert (1). Por la tarde y en
ei partido mas comp etida del grupo se deshizo con mucha brillantez del cabeza de serie Mercanti l de Sevilla
por S-4, con puntos de Alcaraz li (2), Bellvert (2) y Aragay (1), destacan do la gran labor y frialdad en el 4-4
de Bellvert, ya que el ambiente reinante andaluz-c atalan impeclía totalmen te la concentra ción. Este partido
l'ne seguida por el seleccion ador nacional Stipek y el
técnico del mismo señor Palés, los cuales elogiaran e l
gran tritmfo calellense ante el patente equipo andaluz,
campeón de la c;tada región y aspirante a los primeros puestos de la clasificac ión general. Terminad a este
largo particlo, que duró exactame nte 3 boras y 14 minutes, se empezó ràpidame nte el tercer partido del día,
'encienclo claramen te al Patronato de Cailiz por S-0 con
punlos de Alcaraz II (2), Bellvert (2) y Aragay (1 ).
Al siguiente día y ante la Laguna de Tenerife la ex¿ ectación era gra nde por parte del Mercantil de Sevilla,
¡ a que apoyó constame nte al equipo tinerfeño , ya que
ies interesab a para su posibile clasificac ión, pero nues: ro eouipo, lleno de mor al, se impuso netament e por 5-l.
t...:on este resultada y ouedando primeres de grupo, se
::>asaba a u tomatica mente a Ja lucha del primer al ocLavo puesto.
Por la tarde y ya dentro de las fases finales se jugó
contra el que luego 1sería camp eón Club 21, sufrien do la
·Jrin1era derrota del campeon ato, S-0, aunque con resul~ados pardales muy ajustados . Al tercer dia y frente
al T. M. Madrid se salió demasiad o confiada a jugar
encajand o la seguncla derrota por S-1, con un solitario
punto de Alcaraz II y a continuac ión y frente al Mayda
s.e perdió nuevan1e nte por S-4 con puntos de Alcaraz II (3) , Aragay (1) por O puntos de Bellvert, que
estuvo desafori u nado . Por la tarde y para el séptimo
y octavo puesto se venció ampliam ente a l Casino de
Badajoz por S-0.
El cuarto día fue dedicada a las el iminatori as previas de individua les, las cuales pasaron sin problema s
Aragay y Alcaraz II, cayendo en la cuarta ronda ambos,
el primero contra un jugador del T. M. Madrid y Alcaraz II frente al fabuloso Palés III. actual fina lista de
los campeon atos de Europa y campeón nacional senior,
iuvenil e infantil, no sin jugar ambos un buen partido
lleno de fu erza y clase.
En dobles lograr on Aragay v Alcaraz U pasar cuatro rondas, cayendo por 2-1 en los cuartos de final f.rente a los campeon es Moles-Ju nyent, partida que fue un
buen es pectaculo deportivo .
En definitiva un gran p ape! el desarroll ado por nuestr o equipo, Jo que rue remarcad a en la prensa vallisoletana y del norte de Castilla.
Agradece mos el gran apoyo del señor Maya, alcalde
del Ayuntam iento de Calella, por su interés en nuestra
partiCipa ción, así como a Calcetine s Santillan a, Almacenes Maresma , Barrio de Pekín, Graficas Teixidó y
T. Ind. Jané, los cuales todos juntos han hecho posible
este costoso desplazam iento. Nuestro sincero agradecimiento y para todos ellos y deportist as en general
este nuestro modesto éxito.
C. T. T. Calella
ESTfLA 1l
PUESTO DE SOCORRO ACUATICO EN MALGRAT
DE MAR
Con motivo de la Fies ta Mayor de San Roque, la
Asamblea Local de Calella inauguró en la playa de Malgrat un nuevo puesto de socorro. Este servicio conjuntamente con el existente en Calellà y el que entrar~ .e'f!
servicio el año nróximo en Pineda de Mar, p erm1t1ra
una vigilancia de nuestras playas en tma longitud de
.
unos 12 kilóme tros.
Tambi én se celebró la cuestación de la Banderzt a, y
el Banco de S angre, habiéndose conseguido excelentes
donaciones.
Taqu.igraf 'ia
•Sistema ABC•
1\t:ecanogr af'ia
•Escritura al tacto•
Información y matrícula
laborables de 10 a 1 y de 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enero, 66
Tel. 769 03 55
CALELLA
FRETA
PREMIOS EN LA CAJA DE AHORROS PROVINCIAL
La sucursal en Calella de la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, informa que los números premiados en los recientes sorteos con que ha favorecido a
sus distinguidos clientes, son los siguientes:
- Crucero a Grecia y Mar .Egea para dos personas
al número 1.801. Los agraciados han sida los señores
Antonio Castaño Gonz<ilez y Josefina Serra Feliu.
- Un Seat 127 para el número 860. Han sida agraciados con este automóvil los señores José Sandoval
.
Escri·bano y Agustina Legaz Pérez.
- 40 equipos fotogníficos Pocket a los números siguientes: 98 - 248 - 398 - 548 - 698 - 848 - 998 1.148 - 1.298 - 1.448 - 1.598- - 1.748 - 1.898 - 2.048 2.198 - 2.348 - 2.498 - 2.648 - 2.798 - 2.948 - 3.098 3.248 - 3.398 - 3.548 - 3.698 - 3.848 - 3.998 - 4.148 4.298 - 4.448 - 4.598 - 4.748 - 4.898 - 5.040 - 5.198 5.348 - 5.751 - 5.901 - 6.051 - 6.201.
Para mas información pueden dirigirse a la citada
sucursal.
Platería
ARGENT
TALLER PROPIO
Bruguera. 251 - C A L E L L A
ASCENS . - Ha sigut ascendit a director de la sucursal de la Avinguda Gatassa del Banc Hispà Americà, a Mataró, el nostre compatrici i bon amic Joan
Artigas Ginés, que fins ara exercia d'apoderat a la nostra ciutat.
Ens alegrem de la millora, per quin motiu expressem la nostra més sincera felicitació al senyor Artigas,
al que li desitgem grans èxits en el seu nou destí.
12 BTB.A
BAPTISMES. - En el transcurs d'aquestes tres setmanes de suspensió d'ESTELA, han sigut batejats a la
nos tra Par ròquia: Montserrat Pruna Juan, filla de Miquel i Maria Rosa; Albert Colomer Madrid, fill de Carles i Núria; Juan Carcelero Palomés, hijo de Andrés
y María Cri stina; Georgina Sagrera Duch, filla de Jordi
i Maria Pilar; Sílvia Torrent Abad, filla de Sebastià i
Rosa Maria; Montserrat Freixas Rojas, filla de Joan
i Maria Rosa; 'Cristóbal Navas Sanchez, hijo de Miguel
y Natividad, y David Campos Aguilera, hijo de Bernardo y Dolares.
Fe licitem de tot cor als pares i demés familiars dels
nous cristians, entre els que s'hi compten bons amics
nostres i subscriptors d'ESTELA.
MATRIMONIS. - Ultimament, s'ha celebrat a la
nostra població l'enllaç matrimonial de José-Luis Llamas Mm-ales con María Haro Sanchez.
- El passat dia 15, festivitat de la Mare de Déu,
tingué lloc a Sant tP ol de Mar la unió matrimonial del
jove calelle nc Josep Maria Cuní Tenas, amb la senyoreta santpolenca, si bé veïna actualment de Sabadell,
Montserrat Fogueras Simón, filla del nostre compatrici i subscriptor resident a Sabadell, senyor Pere Fogueras i de la seva esposa Dolors Simón.
Desitgem a les dues parelles la màxima felicitat possible.
NECROLOGIQUES. - Han deixat d'existir a la nostra ciutat, confortats amb els Sants Sagraments i la
Unció dels Malalts, respectivament: Josep Planchart i
Franquesa, casat amb Francesca Feliu Arañó, i que formava part de l'actual Junta Rectora de la A.S.V.A.T.
Maria Reixach Brunet, vídua de Narcís Esteva Nualar!, que havia regentat en vida una fàbrica de capses
de cartó. Francesc Arnó Sala, una de les persones de
més edat de la nostra població, casat amb Rosa Fogueras Rimbau. José Maria Embid García, esposo de
Pilar Melús Gaspar, venidos de provincias. Narcís Pla
Corbera, casat amb Marta Casellas Casadevalls, coneguda família calellenca, electricista ex president de la
U.T.T. del dit ram a Calella. Y Diodora Pola Altable,
viuda de Manuel Colas López, de conocida familia afincada en nuestra ciudad de hace muchísimos años.
'E xpressem als familiars del difunts (q. e. p. r .) el
nostre més sincer condol, al mateix temps que elevem
a Déu un Parenostre per l'ete rn descans de la seva
ànima.
HOTAS DE HUMOR
ofrecitlas por
llectrici.lad
port i
Aeta lot
EN EL EXAMEN
-El profesor:-¿Sobe usted porqué es célebre lo batollo de Woterloo¿
Alumno::-¡Voyo si lo sé! ¿Y usted?
-¡Pues no he de soberlo ... l
-¡Bah, entonces paro qué voy o decírselo ... !
FESTIVIDA D DE SAN JOSE DE CA!LASANZ. - Como cada año, se ha celebrada en el Colegio de los PP.
E scolapios, la festividad del santo fundador. El día 25,
por la tarde, tuvieron Jugar cliferentes festejos, entre
los que cabe destacar Ja Misa en honor del santo, que
concelebrara n los sacerclotes de la localidad. Terminaela la misma, se re unieron los escolapios con las diversas representaci ones de Calella y varios amigos de la
E scueJa Pía.
RESUM HOSPITALA RI DEL MES DE JULIOL. El moviment registrat pel nostre Hospital de Sant Jaume, durant el passat mes de juliol, és el següent: Ingressats en Medicina, 24; en Cirurgia interna. 18; en
Cirurgia externa, 25; i en Maternitat, 15, que sumen
un total de 82 ingressos, repartits en 36 calellencs i
46 de la comarca.
En el capítol de serveis, hem de donar compte d'haver-se efectuat 3l serveis d'Electrocar diogrames, 166 Radiogràfics, mentre que la xifra de persones assistides
degut a tota classe d'accidents i incidents ha batut el
rècord, situant-se en 318 i logrant que alguna nit els
serveis assistencials se l'hagin passat en vetlla.
HIPOTEQUES
RAPIDES
En 48 hores podreu disposar del
capital sol"licitat.
cases clous a mà
i terrenys.
EN VENDA
lntormeu-v os a
Esteu e
Saluañà
Gral. Mola, 29, 2."- Tel. 769 07 58
CAL EL LA (afore¡)
~------------------
lnglés ·Fran cés Infantil
a partir de los 7 años
Métodos:
Aud iovisua les · Estructural Gla bo les
Juegos y canciones
Exó menes de la lrish Chomber .of
Commerce ond Culture
Institut François Université de Toulouse
Informació n y matrícula
laborables de 10 a l y de 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enero. 66
Tel. 769 03 55
FRETA·
CALELLA
TRIDUO EN HONOR DE SAN AGUSTIN. - Ayer
dio comienzo, en la Iglesia de los 1Padres Agustinos de
nuestra ciudad, el triduo en honor del santo fundador ·
de la Orden, cuyos actos tienen lugar a las 8 de la noche, siendo aplicadas las Misas en sufragio de Agustín Casola (e. p. d.).
ACCIDENT DE CIRCULACIO. - Fou el sofert el
passat dia S del corrent agost, a les 11 de la nit, entre
la Seu d'Urgell i Andorra, pels nostres conciutadan s
i bons amics, subscriptors d'ESTELA, el matrimoni format per Santiago Vila i Pilar Solà, que viatjaven en
un cotxe propietat d'un matrimoni francès amic, els
quals resultaren ferits greus.
La causa de l'accident fo u provocada al quedar enlluernats per un altre cotxe que circulava en direcció
contrària, despistant-se el conductor francès, poc coneixedor da'quella carretera. i embestint un pont.
Degut a la gravetat de les ferides, el matrimoni Vila-Solà fou traslladat a La Seu i posteriorme nt a
l'¡Aliança de Barcelona, on va ésser intervingu't l'amic
Santiago d'un ull. estant afectada la seva esposa de
commoció cerebral.
Per fortuna, tots dos s'estan recuperant, si bé lentament, esperant i desitjant, per part noSitra, que la
recupera:::ió definitiva sigui un fet.
I.N GLE S
Métodos Audiovisua les -Estructural Globoles
Diploma Acred1tativ o de la
lrish Chomber of Commerce ond Cuiture
DROGUER IA
Pa peles
Pinta dos
BRICOLAGE:
Eamaltes
SAN JUAN
Pintura s
Informació n y matrícula
laborables de 10 a l y de 4 a 9
Perfumería
Pldstico!
•
Broc:has
C./ San Juan, 70
Rodi llos
Tel
769 07 77
CENTRE D'ESTUDIS
Artlculos
LimPÍ8ZCI
31 de Enero, 66
Tel. 769 03 55
CALELLA
.......
......
FRETA
Raticidas
Insecticides
Disolventes
CALELLA
SEGON CONCERT D'iE STIU. - La Coral Polifònica
de Calella ha celebrat el segon concert en aquesta temporada estiu enca el diumenge passat, dia 21, a !',Església dels Pares Escolapis.
Una nova actuació, un nou èxit de públic i unes
interpretacio ns molt escollides que donaren un gran tó
i qualitat a la nostra admirada Coral Polifònica.
PRIMER CAMPING ROCK-CALELLA. - En el Campo Municipal de Deportes de nuestra ciudad, se celebró
durante tres elias -5, 6 y 7 de agosto- un festival de
música rock, que congregó unas 25.000 personas de toda edad y condición.
Ademas de las doce diarias de música, Calella ha
sido "obsequiada " con visitantes de todo tipo, incluido "hippies", que produjeron muchas incidencias, hurtos, destrozos, etc. Tanto es así que el aspecto de nuestras calles, plazas y playa daba pena.
A reconsiderar para otro año este "festival", aunque vaya acompañado de permisos gubernamen tales o
de Ministerios, garantías, tiempo y lugar .. .
IJTil.A ,,
PUEST A EN MARC HA DE LA PISCINA
Te nis
I TORNEO FIEST AS PRIMA VERA-VERA NO
El pasado mes de .iulio, los días 24 y 25, t uvieron
efecto las finales con los s1guientes resultades :
Campeón absoluta individual masculina: Sr. Juan Eicardí.
Subcarnpeón absoluta individual masculina: Sr. Luis
Navarro.
Campeona absoluta individual femenina: Srta. Merche Marsal.
Subcampeon a absolu ta individual femenina: Sra. Pilar Quintana.
Campeones dobles caballeros, los señores Juan Eicardí y Gabriel Ruiz.
Subcampeon es dobles caballeros, los señores Jordi
Marré y Pere Tarrés.
Carnpeón segunda categoría masculina: Sr. Santi Casada.
Subcampeón segunda categoría masculina: Sr. Martí
Barrera.
Carnpeona segunda categoría femenina: Sra. Ursula
Hoop.
Subcampeon a segunda categoría femenina: Sra. Brigitte Wagner.
Campeón tercera categoría masculina: Sr. Jaime Coll.
Subcampeón tercera categoría masculina: Sr. Pere
Tarrés.
Campeona tercera categoría femenina : Sra . Nuri
Coll.
Subcampeon a tercera categoría femenina: Sra. Maruja Toledo.
Este torneo social tuvo los maximos alicientes para
todos los jugadores inscritos, pues en varias repescas se
pudo concretar para los perdedores poder volver a jugar con mas posibilidade s y discernir sobre varias categorías y así ser dicho torneo mas competitiva.
24 HORAS DE TENIS
Los pasados días 14 y 15 del mes de agosto, tuvieron
efecto dicha modaliclad, empezando a jugar a las seis
de la tarde del día 14, jugando por turnos cuatro jugaclores en dos pistas ininterrumpi clamente, terminandos e
a las seis de la tarde del dia 15. Exito completo. Se organizó por la noche y madrugada toda clase de comida.
Compañerism o y buen humor, fórm ulas que boy en clía
en esta sociedacl en que vivirnos parecen olvidadas.
I TORNEO OPEN «CIUDAD DE CALELLA >>
D_el 1 al 23 de septiembre tendra Jugar, para todos
los Jugadores del club y ajenos a él, por ser abierto
dicho torneo. La cornisión organizadora nos indica qu~
ya han s~scrito su inscripción jugadores de gran talla,
dando_ ~s~ mayor realce por su nivel de juego. Aficionado: d1ng1te al Club, Zona Tras Faro, o al señor Marré
teléfono 76904-19. se te informara e inscríbete. Nos co~
noceras me.ior.
FRA NC ES
Métodos:
Audiovisua les· Estructuro I Globo les
Diploma Acreditativ a del Institut François
Université de Toulouse
lnformació n y matrícula
laborables de 10 a I y dc 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enero, 66
Tel. 769 03 55
CALELLA
14 ESTElA
FRETA
No hablamos de inauguración , pues deseamos una
vez hechos los acabados h acerla solemnemen te, no sólo
de la pi scina sino de todas las instalaciones, pero tenemos el orgullo de comunicarie s que Calella cuenta ya
con una piscina de 25 por 12 con las mas avanzadas técnicas de depuración y conservación del agua.
Este club, que antes que tenis ta es deportista, ba
nombrada t.ma comisión para poder desarrollar una
campaña de natación y en un futura si los estudios son
positivos encuadrar Lma sección de natación dentro
del club , no descartando Ja nosibilidad de cubrir dicha
piscina, climatizando la, para oue todos los centros educatives de la comarca puedan tener acceso a su s instalaciones.
Calellense, deportista: Infórmate y h azte sacio. Te
necesitamos.
Club Tenis Calella
Oposic iones Banca
Informació n y matrícula
laborables de 10 a 1 y de 4 a 9
CENTRE D'ESTUDIS
31 de Enerc, 66
Tel. 769 03 55
CALELLA
FRETA
atletisme
ATLETISME , VETERANS
Després de tants m essos de inactivitat motiu del
meu silenci al no tenir res a comentar, c~l començar
a p arlar de fer quelcom per fugir de l'inconveniència
de <tan llarg adormiment .
Al parlar-ne amb els Caner Sabaté i Geli els únics
que no fa lten a les pistes cada diumencre ~àrem convenir amb la necessitat de intentar m;viÍitzar a tota
la s~cció. I un motiu i data a propòsit per fer-ho, es el
destm ar a llarg p~a ç, p er faci_Htar la preparació mesur~ da , la Festa MaJO! de la Mmer~a com a diada apropiada. I com a estJmul, aconsegwr del nostre Ajuntament que, c?m cada any, _en la seva apreciada gentilesa, obseqUI con: a prem¡ a cada participant, medalles commemora tives de les Festes de Primavera per
c?~Tesl?ondre 311 esforç dels nostres veterans en la part
h~1ca 1 tambe moral al ajudar al millor esplendor de
dites Festes.
. , Així, tot _segu~t de conve~:ü_r: amb aquesta programaCIO. es bus~a _ qw~a competiCJO seria la més apropiada
per la maJona, 1 a proposta de Caner es convingué
a!flb q_ue, sempre , que no es presentin altres sugerènc~e~ mtllors, el mes apropiat seria que cada atleta partiCipés ·e n la -o les- seves proves preferides entre
un salt. una carrera i un llançament.
Presenrt:~~a ja la ide~, confio en noves aportacions
o aprovacw a la mateixa dels altres companys per
poder donar informació general en el proper nfunero
d'ESTELA i així parlaré del nou rècord dels 100 metres, que per n egligència de la meva part no consta
'
en el "palmarés" dels nostres veterans.
l. N.
li 24 HORAS DE BALONCESTO
Con gran éxito sc celebrare n el día 13 de agosto
Jas segundas 24 Horas de Balonces to calellense .
Jugaren infantiles , juveniles , juniors, seniers, dos
equipes de veteranes y dos equipes fe menines, turmíndose jugadore s, anotador es y arbitres; empezaro n con
mucha furia y a medida que pasaban horas y partides,
iba decayend.o la fuerza y la furia, pero no decayero n
los animos. Mucho público, unos para ver al lujo o
hija que empieza a jugar, otros para ver al nieto o al
hermano y a todas horas había público del bueno, los
l1ay que poco les faltaba para estar las 24 horas aplaudienclo a las jugadas y a su equipo preferido. Sólo había azules y amarillos y cada equipo diferente s jugadores, que por cierto ganaron los azules en el tanteo ,
global por tres tantos. Esto demuestr a lo reñidas que
estuviero n estas 24 horas de basquet de Calella.
La noticia mas interesan te es que don Juan Vila
Villaret es el nuevo president e del Club Balonces to Calella; Je deseamos muchos triunfos y que tenga suerte
en su nuevo cometido . Y, cómo no, dar las gracias al
prcsident e saliente, don Pedro Comas, por su abnegada
labor de tantos años. De todas formas, amigo Comas,
aún el basquet cuenta contigo.
Kim Gay
Anuncis als Diaris. Ràdio. Ci nema
i TV
Publicitat exterior
Miquel Cobutí
-
Monturi ol, 75 , Tel. 769 04 72 - CAL E LLA
BOTES Y REBOTE S
- Ya se sabe, que un servidor cuando eEcribo y ~n­
trego los «Botes y Rebotes », no los ponen en segu1da
y salen 3 O 4 meses después, CUa~do muc~10S }'a
han perdido el rebote; o sea la gracia o la picardia.
Perdonen , no es mía la culpa ...
- Ya se sabe que Serra, Claramu nt y Gay han ingresado en el servicio militar, que tengan mucha
suer te y que la próxima temporad a 78-79 podamos
contar con ellos , ..
- Ya se sabe, que el calellense Juan Pera, qu~ tiene
17 años, rnide 1,90 m. y juega de «ala >>. Ha sJdo seleccionad a para el equipo juvenil espa ñol ; es un
gran honor, lastima que rio juegue con el C. B. Calella.
- Ya se sabe, que el jugador Almar sa se casó con la
señorita Nuria Bosch Soler, de Malgrat; que tengan
tma feliz nueva etapa de la vida y con salud ...
- Ya se sabe, que la actividad es la mercancí a que
de ja mas ganancia s ...
.
- Ya se sabe, que nuestro adversan o no es nuestro
enemigo.
- Ya se sabe, que la !una palida anuncia agua; la roja,
vien tos, y la blanca, buen tiempo...
¿QUE PRETEN DEN CON LAS 24 HORAS
DE BALONCESTO?
Las 19 45 del 13 de agosto de 1977. Faltan quince
minutes para el inicio de la segunda e dición de las
24 Horas de Balonces to de Calella. Los cincos que
abren fuego en la marathón p erfilan su puesta a punto en vestuario s. ¿Va en serio? ¿Sera en J:>roma? .Lo~
primeres compases ante notable concurren c1a de pubhco ofrecen buenas perspecti vas, se disfruta por parte
de los que cómodam ente sentados observam os y _lo
gozan los jugadore s en la cancha con centellea ntes J_LLgadas y encestes. ¿Aguanta ran la viveza de sus acciOnes? Las horas se suceden. Cada dos de elias o tros deportis tas, otras zamarras azu1es y amarillas , amarillas
y azules, pues tanto monta monta tanto, saltan a la
Pista Polidepo rtiva para cumplir su anhelo. ¡Que las
24 Horas de Balonces to de Calella sean un bello exponente de su juventud baloncestista_!
.
.
La medianoc he sabatina y en pista la brillante historia del "basket". Recuerdo s nostalgic os entre el público y en los mismos protagoni s1as. Un reencuen tro
de amigos que ya algo madures en años, pero lozanos
en corazón brindan su aportació n a estas embriosa s
"24 Horas".' ¿Sera pesado llegar a los alberes _d ominicales? Mientras unos reparan fuerzas en sus tlendas de
acampar cercanas al Jugar, otros, bombro a hombro,
aunan esfuerzos entremez clados, juniors, juveniles , seniers y los que cumplien do el servicio militar en lejanos puntos vinieron a colabora r alegreme nte en estas
sus "24 Horas ".
Los encantes femenine s despunta ren en la mañana
del brillante domingo, con el alegre alborozo de sus
"fans". ¡Que muchos fueron! Las féminas enmarca ron
el Polidepo rtivo con los aires del nueva día, que ya
no tendrían culminac ión basta ya bien entrada la tarde.
¡Que nos olvidamo s de los pequeños ! ¡No, qué val
Cuerpos menudes llenos de ilusión, ansias de ser, perladas sus frentes de rico suctor. aportare n a sus "24
Horas" la mejor de las riquezas, un corazón que no
les cabe en el pecho y la ilusión del deber cumplido .
¡Gracias, pequeños hombres!
.
¡Cómo estaba el ambiente en las gradas en las últimas horas! Casi absoluto lleno y ambiente por todo lo
alto. Incluso en la pista aquello del prurito puso la
sal de algún cosquille o casi casi inevitable . Autoridades, pubillas, sano y alegre jolgorio pusieron broche
final a estas ya consolida das "24 Horas de Balonces to
de Calella". De es1a nuestra querida juventud que tan
alto ha sabido situar el nombre de la ciudad, en esta
manifest ación deportiva . Ellos y otros en diversas especialida des son los artífices de una nueva Calella, la
Calella que todos anhelamo s, y no lo que intentare n
en el ya de por sí destartal ado campo de fútbol unos
mangone adores de juventud un poco ya salida de órbita.
Muy diferente s a los "Guti", Duxams, Oliva y Gay,
pilares de estas "24 Horas". A vosotros y a los 130 que
participa steis, ¡gracias!
Esto es lo que al pregunta rme el señor Blanco en
la ernisión radiofóni ca Gran Mercado "¿Qué pretende n
con eS'tas 24 Horas?", no pude en dos minutos emitir
a las ondas.
Romea
DISCS
Se ofrece Srta. de 15 años, para
depend ienta en algún comerc io, para
todo el año.
llamar tel. 769 17 44
mañan as de 10 a 2
JOSEP CASAS
Serve i técni c
Radio - TV
Sant Pere, 40 - Tel. 769 02 78
CALELLA
IITEl.A 15
Porters : De Haro, Moyano, Orive.
Defenses : Marín , Mateu, Xevi, Verdura, Barón, Galea, Toscano, Camps I.
Centrocampi stes: Mariana, Villar, Leal, Lloret, Navarro.
Davanters: Carreras, Camps 11, Avtigas, Rebollo.
Feren ús de l a paraula el senyor Josep Maria Martínez, vice-presiden t, l'entrenador Josep Villar i, en nom
de la premsa local, el bon amic Pere Comas.
I p er últim, hem de fer cons tar que, com a obsequi i p resa de contacte, s'obsequià amb un sopar a
tota la plantilla, di rectius i premsa, el dia 16, al Res.
taurant ·· Mas Calsa" de l a nos tra ciuta t.
ASSAMBLEA GENERAL ORDINARIA DEL C. DE F.
CALELLA. - El dissabte, dia 30 de juliol, a la tarda,
al pis de la Sala Mozart, els directius del C. de F. Calella citaren als seus associats a la reglamentàr ia Assemblea an ual, per tal de donar-los-hi compte de la
marxa del Club, a través d'una temporada -plena de
fracassos i decepcions, que ha comportat la p èrdqa de
la categoria.
De les explicacions donades pels directius, direm que
el principal projecte va encaminat a revitalitzar el futbol calellenc, a base de jugadors de la localitat joves
i modestos que, com a contrapartid a, han de posar en
la lluita el màxim interés, ja que el seu ideal és practicar el futbol.
A la mateixa directiva de la temporada passada, presidida pel senyor Gallo. han entrat a formar-hi part.
ademés, els senyors Francesc J aner, Joan Cerdan i Isidre Martí. Com a preparador, es compta amb els serveis del senyor Josep Villar, ja conegut de l'afició. Com
tothom ja sap, aquest any l'equip forma part de la
Primera Categoria Regional.
Cal fer constar, no sense pesar, que entre · presidència i assistents, arribaren a sumar una vintena justa.
.
.
PRESENTAC IO DE LA PLANTILLA I OBSEQUI A
LA MATtEIXA. - Així mateix, el dia 11 del corrent, a
les 9 del vespre, es portà a cap en el Camp Municipal
la presentació de la plantilla que, durant la propera
temporada que està a punt de començar, han de defensar els colors calellencs. Està formada així:
Adquiera
I TORNEIG JOVENIL "CIUTAT DE CALELLA".
Aquest torneig que, organitzat pel C. de F. Calella, ha
vist la llum p er primera vegada, va tenir lloc els dies
20 i 21 del corrent agost, prenent-hi part en el mateix
els equips jovenils de "La Salle Girona", Arenys de
Mar, Tor dera i Calella.
bl _sorteig va aparellar a Arenys de Mar i Tordera,
que disputaren el pnmer encontre a dos quarts de 9
ael vespre, amb victòria del primer per 1-0, enfrontant-se després, a un quart d'onze, la Calle Girona i
Calella que finalitzà amo empat a 1 gol i posterior victòria caLellenca, després de la corresponen t pròrroga,
per 3-1. L'endemà i per incomparesc ència del La Salle
Gi rona, que classificava al Tor dera en el tercer lloc,
decidiren el primer i segon lloc Arenys de Mar i Calella. aconseguin t proclamar-se campió l'equip calellenc
per 2-1.
1Per aquest torneig, cediren uns magnífics trofeus,
per ordre de classificació final: Excm. Ajuntament, C.
lL:: F. Calella, Infor m ació i Turisme i Comissió de Festes de Primavera.
Igualment participem que el jovenil local, els dies
14 i 15, va prendre part en un altre torneig similar, organitzat pel C. de F. Arenys de Mar, amb la participació, ademés d 'aquests dos clubs ja esmentats, del C. de
F. Barcelona i del R. C. D. Espanyol. En la primera
eliminatòria . el Calella, per p enalts, després d'acabar
el partit amb empat a 1 gol, eliminà al Barcelona. resuLtant però l'endemà eliminat pel club espanyo'lista
p er 2-0, quedant classificat en un magnífic segon lloc.
Televisor PHILIPS Blanco~l Negro y Color
con la• ventaja1 y el prestigio de:
Come rcial Llobe t
IU
CALEL LA
Ll. C.